Arxiu d'etiquetes: Julio Manrique

– 018 -Teatre – UNA HISTÒRIA REAL – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 008) – 2019.10.31

UNA HISTÒRIA REAL (temp. 19/20 – espectacle nº 008)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, 31 d’octubre, vam anar a La Villarroel a veure UNA HISTÒRIA REAL del dramaturg i director PAU MIRÓ que ha estat estrenada aquesta setmana. Segons llegim en el programa de mà es tracta d’una proposta que vol reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat, una obra contra Steven Bannon i els seus intents d’instaurar, amb finançament, partits d’ultradreta arreu. Segons comenta el director, la història està basada en fets reals, però no retrata als protagonistes.

I ho fa explicant el conflicte d’un escriptor (Julio Manrique) i el seu fill adolescent, (en Nil Cardoner). Després de la mort de la mare, l’escriptor publica una novel·la on parla d’ella i la seva mort. El fill no ho pot pair, creu que el pare mercadeja amb el seu dolor, i adopta una actitud de rebel·lia trobant refugi en la ideologia de l’extrema dreta, adoptant consignes i comportaments supremacistes i xenòfobs.

Un text que presenta les contradiccions entre les idees i els fets i mostra la incapacitat de les persones de posar-se en la pell dels altres.

Laura Conejero és l’editora que intenta mitjançar en aquesta crisi pare-fill per evitar que repercuteixi en el seu objectiu d’aconseguir que el llibre de l’escriptor es publiqui i sigui un èxit. Al mateix temps reflexiona sobre el procés d’escriptura i de quina manera ella pot reconduir el procés creatiu d’un escriptor.

Mireia Aixalà és una psicòloga que treballa a Afers Socials i no pot ni vol justificar els fets que ha protagonitzat el fill de l’escriptor. Tracta d’ajudar però ni pare ni fill volen ser ajudats. La seva ràbia davant la impunitat d’uns fets ,que ella considera greus, farà que prengui alguna decisió poc convencional.

Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot, …. i a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– 344 – GREC2019 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Grec – 2019.07.01 (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle nº 265)

3 respostes

GREC2019 – JERUSALEM (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle nº 265)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Presentada, a la roda de premsa del passat dia 26 de juny (us deixem l’àudio al final d’aquesta ressenya), com la gran estrena teatral del Festival Grec 2019, vam poder gaudir dilluns dia 1, al Teatre Grec, de JERUSALEM, la proposta dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Pere Arquillué.

Un muntatge transgressor d’un text extremadament original i singular que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades.

En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima.

Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El bosc del “Gall”, de Johny Byron “El Gall” l’antiheroi protagonista de la història.

Continua llegint →

– 188 – Teatre – LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE – Teatre de la Biblioteca de Catalunya (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

Deixa un comentari

LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys.

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West.

Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un artífex de l’anomenat “teatre de la crueltat (In-yer-face)” que destaca l’aspecte violent i grotesc dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

La tragèdia i la comèdia es barregen i confonen; però la realitat es manifesta a través del joc teatral, on el personatge i la situació són protagonistes.

Aquest text es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1999 a la Sala Villarroel dirigida per Mario Gas i amb un repartiment format per Montserrat Carulla, Vicky Peña (que és la traductora de l’obra), Àlex Casanovas i Jacob Torres.

En paraules Julio Manrique:

“l’obra és un conte i, alhora, un cop de puny. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora“.

Continua llegint →

– 090 – Teatre – L’HABITACIÓ DEL COSTAT (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.11.27 (temp. 18/19 – espectacle. nº 070)

Deixa un comentari

L’HABITACIÓ DEL COSTAT (temp. 18/19 – espec. nº 070)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts vam fer cap a La Villarroel per veure el nou espectacle de La Brutal, dirigit per Julio Manrique. Es tracta de l’adaptació del text “The Vibrator play” de la dramaturga nord-americana Sara Ruhl (Wilmette, Illionois, 1974). Traducció i adaptació de Joan Sellent que aquí s’ha batejat amb el nom de “L’HABITACIÓ DEL COSTAT“.

Ens sorprèn, d’entrada, l’escenografia d’Alejandro Andújar que emmarca l’escenari com si és tractes d’una antiga fotografia, unit, també de la seva mà, a un acuradíssim disseny de vestuari que ens porta sense esforç a l’època victoriana on se situa l’acció.

Estem a la segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat…

Dues habitacions separades per una porta tancada, l’habitació del costat és allà on el Dr. Givings (Ivan Benet) passa consulta i aplica teràpies encaminades a combatre la “histèria” . L’ajuda una eficient llevadora (Alba Florejachs). A l’altra habitació, a la sala, la senyora Givings (Carlota Olcina), fascinada per l’arribada de l’electricitat, es troba sola i avorrida i intenta esbrinar que és el que passa a l’habitació del costat.

Un text que, tal com comenta Julio Manrique, busca la idea de transformació, on l’argument és una anècdota que provoca divertides situacions. El més important rau en l’estat dels personatges i la seva clara transformació. Una obra esbojarrada que s’acaba convertint en una falsa comèdia de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses. Un text que al mateix temps amaga el drama de les persones sotmeses als encotillaments socials o religiosos.

Continua llegint →

– Teatre – ÈDIP (🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.04.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 258)

Deixa un comentari

ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.

ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (297) – E.V.A. (🐌🐌) – Teatre Romea – 11.07.2017

Deixa un comentari

E.V.A. –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és l’espectacle número 11 de la companyia T de Teatre ideat expressament per commemorar els 25 anys de la seva creació. T de Teatre és una companyia de teatre fundada en 1991 per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch , Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Segons hem llegit van triar el nom de la companyia basant-se en dues passions que compartien: el teatre i el te.

E.V.A., en el món de la medecina, és una escala que serveix per mesurar el dolor “Escala Visual Analògica del dolor”, EVA és també el nom de la primera dona coneguda i és també el nom de la filla d’una de les protagonistes d’aquesta història.

De fet, quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor ja sigui físic, psicològic, emocional, crònic, somàtic, ….

Set actors interpreten més de 20 personatges en una combinació d’humor i drama.

Quatre excompanyes d’escola:

Àgata (Àgata Roca) actriu que ha lluitat sempre pel reconeixement del públic i es troba “atrapada” a la residència on viu la seva mare. A una setmana d’una estrena necessita imperiosament assajar.

Clara (Carme Pla) és professora de socials i ha decidit agafar-se un any d’excedència, la seva mare ha mort, la seva filla Eva (Carolina Morro) ha decidit marxar de casa, i ella lluita amb els fantasmes del passat que reviuen entre les coses de l’armari de la seva mare.

Paloma (aquesta nit interpretat per Chantal Aimée) és una reconeguda anestesista especialitzada en el tractament del dolor i autora de diversos llibres, ….i per últim …

Lola (Rosa Gàmiz) una venedora de pisos, atrafegada amb dos fills i que pensa que tothom ha assolit l’èxit a la vida tret d’ella mateixa.

Continua llegint →

– Teatre (210) – L’ÀNEC SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17.03.2017

2 respostes

L’ÀNEC SALVATGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Cada vegada estic més convençut que s’ha d’esperar uns dies després de l’estrena per gaudir més d’una nova proposta escènica, malgrat que en el nostre cas poques vegades complim amb aquesta reflexió que acabo de fer; i és que els molt teatraires com nosaltres, sovint caiem en la temptació de veure-la el més aviat possible i encara més quan sabem que haurem d’escriure la nostra opinió en el blog.

Malgrat que en acudir la roda de premsa de l’espectacle, havíem notat bones sensacions, a causa de que havíem llegit prèviament algunes opinions no massa favorables escrites al llarg d’aquests dies en espais similars al nostre, vàrem assistir ahir al Teatre Lliure amb certa recança, ja que havíem llegit que el text no era prou bo…. i força allunyat de la realitat actual; una de les raons de més pes que adduïen, era que el seu desenllaç és massa previsible des de la primera mitja hora de la representació; altres també opinaven que s’hauria d’haver retallat força el text perquè la durada estigues més en connexió amb el públic actual, al que li agrada la immediatesa en la majoria dels actes de la seva vida.

La sorpresa per tant, ha estat majúscula, perquè ens hem trobat amb un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana.

Els que també som “malalts” pels viatges, sabem el que ens trobarem al final del camí i malgrat això segurament gaudim més dels preparatius i del mateix camí que hem de fer per arribar-hi, que del destí final.

És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Julio Manrique (director de la proposta), per haver aixecat aquesta meravellosa adaptació i fer-nos conèixer un altra obra d’aquest gran escriptor.

Continua llegint →

– Teatre (68) – LA TREVA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 26.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LA TREVA –

Una proposta que ens fa plantejar qüestions relacionades amb el periodisme en general i el periodisme de guerra molt especialment.

Que és el motiva a una persona a anar a un lloc en guerra amb una càmera a la mà i fotografiar, filmar o escriure sobre el que està veient ??

De quina “fibra” està feta aquesta persona que observa i registra fets sense intervenir??

Per altra banda, hem de ser conscients que sense la informació que ens fan arribar aquests reportes de guerra, els conflictes no serien visibles …. i tot el que no és visible, per la major part dels ciutadans, és com si no existís.

la-treva-la-villarroel-1

Com ens diu la Sarah en un moment donat, la càmera ha de ser-hi per donar fe de què passa, però no pot intervenir per canviar el transcurs de la vida, no pot interferir en el desenvolupament dels esdeveniments, perquè no és el seu rol.

Els fets que ens expliquen se situen l’any 2009, la guerra de l’Iraq iniciada en 2003 continua, i la Sarah, una gran fotoperiodista de guerra resulta ferida en un atemptat en el qual perd la vida el seu intèrpret.

La seva parella des de fa vuit anys, James, la va a buscar a l’hospital d’Alemanya on durant sis setmanes ha lluitat per la seva vida. Tornen al seu apartament a Brooklyn i en aquesta treva obligada i en aquest període es replantegen la seva forma de viure i volen decidir com continuar quan estigui totalment recuperada.

Continua llegint →

– Teatre – DON JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 18/03/2016

Deixa un comentari

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, DON JOAN, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. De fet ja ho estaven quan el Miquel va anar a la roda de premsa el passat dia 10 de març.

DON JOAN 3

Una revisió actualitzada del personatge més llibertí i vividor de la literatura universal, un dels mites indiscutibles de tots els temps. Aquesta versió conserva un 70% del text original i els grans monòlegs, però han decidit fer-la a partir d’una nova traducció (realitzada per Cristina Genebat), ja que la ultima existent era del 1973. Han volgut abordar de manera especial tres aspectes importants, la relació amb les dones, l’espai i el càstig a Don Joan.

El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern…. i és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes.

Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat molt; en aquesta crònica no el volem desvetllar, per no treure la sorpresa i la intriga dels que tinguin la sort d’haver comprat entrades amb temps.

Continua llegint →

– Teatre – UNA ALTRA PEL-LÍCULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 05/11/2015

2 respostes

Dijous passat vàrem anar al Teatre Borràs per tal de veure una producció teatral amb el curiós nom d’UNA ALTRA PEL·LÍCULA, traducció de l’original “Speed-The-Plow” del dramaturg estatunidenc David Mamet i dirigida pel nostre Julio Manrique.

Segons ens diu Julio Manrique aquesta peça és un Mamet en estat pur, un retrat despietat sobre el capitalisme focalitzat, en aquesta ocasió, en el món de la indústria cinematogràfica.

Bob Gould (David Selvas) és un productor de cinema al qual acaben d’ascendir i encara no ha acabat d’ocupar el seu nou despatx. Charlie Fox (Julio Manrique) és el seu amic, treballa amb ell i sempre ha envejat la sort d’en Bob, però sempre li ha estat fidel. Un nou projecte cinematogràfic arriba a les mans d’en Charlie i aquest no dubta en oferir-lo en safata al seu amic.

L’estudi on treballen busca sempre projectes destinats a trencar tots els records de taquilla passant per sobre de la qualitat d’aquests projectes o de l’interès social que puguin tenir. El que prima és fer diners, la cobdícia econòmica, el gust del poder.

Però una tercera persona, la Karen (Mireia Aixalà) ens mostrarà una altra via, plantejant una alternativa per produir un altre tipus de pel·lícules que potser tenen més contingut social o pedagògic, encara que amb tota seguretat no seran rècords de taquilla, però que a ella li permetrà assolir un estatus, que ara com a secretaria temporal no té. Sota una aparença d’innocència desinteressada, en realitat amaga l’ànsia de poder, que tots en més o menys mesura guardem dins del nostre interior.

Continua llegint →