Arxiu d'etiquetes: Alba Florejachs

– 090 – Teatre – L’HABITACIÓ DEL COSTAT (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.11.27 (temp. 18/19 – espectacle. nº 070)

L’HABITACIÓ DEL COSTAT (temp. 18/19 – espec. nº 070)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts vam fer cap a La Villarroel per veure el nou espectacle de La Brutal, dirigit per Julio Manrique. Es tracta de l’adaptació del text “The Vibrator play” de la dramaturga nord-americana Sara Ruhl (Wilmette, Illionois, 1974). Traducció i adaptació de Joan Sellent que aquí s’ha batejat amb el nom de “L’HABITACIÓ DEL COSTAT“.

Ens sorprèn, d’entrada, l’escenografia d’Alejandro Andújar que emmarca l’escenari com si és tractes d’una antiga fotografia, unit, també de la seva mà, a un acuradíssim disseny de vestuari que ens porta sense esforç a l’època victoriana on se situa l’acció.

Estem a la segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York.

This slideshow requires JavaScript.

Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat…

Dues habitacions separades per una porta tancada, l’habitació del costat és allà on el Dr. Givings (Ivan Benet) passa consulta i aplica teràpies encaminades a combatre la “histèria” . L’ajuda una eficient llevadora (Alba Florejachs). A l’altra habitació, a la sala, la senyora Givings (Carlota Olcina), fascinada per l’arribada de l’electricitat, es troba sola i avorrida i intenta esbrinar que és el que passa a l’habitació del costat.

Un text que, tal com comenta Julio Manrique, busca la idea de transformació, on l’argument és una anècdota que provoca divertides situacions. El més important rau en l’estat dels personatges i la seva clara transformació. Una obra esbojarrada que s’acaba convertint en una falsa comèdia de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses. Un text que al mateix temps amaga el drama de les persones sotmeses als encotillaments socials o religiosos.

Continua llegint

– Teatre – DISTÀNCIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2018.05.19 (temp. 17/18 – espectacle  nº 271)

DISTÀNCIA (temp. 17/18 – espec. nº 271)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada.

Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta.

Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable.

Distància gira entorn l’educació i els seus límits. Distància ens planteja fins a quin punt no es toleren certs temes, en segons quins àmbits, per tal de no desestabilitzar la jerarquia i el sistema establert. Distància posa en dubte certes estructures paternalistes que prenem com a patrons inamovibles.

L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot tolerar que dins de les aules es tractin temes que puguin despertar en els alumnes necessitats de saber, de conèixer, de pensar per si mateixos. De què ens sona tot això?

Una part de la societat que imposa barreres ideològiques que cal respectar?, on acaba la tasca de l’escola i comença la de la família?, qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula?, quina és la llavor de la rebel·lió?.

Continua llegint

– Teatre/Dansa – IF (L’ULTIM DESIG) – (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

IF (L’ULTIM DESIG) (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium.

Segons ella mateixa va comentar a la roda de premsa, volia fer quelcom diferent al que anava fent i s’ha decidit a arriscar-se amb una comèdia negra:  Ficar-me en un món nou ha estat difícil, però després de La Partida necessitava trobar una cosa antagònica: un espectacle de teatre petit, amb poc text i jo a dintre. Volia fugir de les comparacions, necessitava arriscar-me. I vaig trobar aquest text per a tres actrius. Ballem… però poquet… La dansa intervé a partir d’una teatralitat. El dirigeixo jo i és el primer cop que dirigeixo teatre. Per tant, si fracasso, tampoc serà massa greu“.

Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson.

Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i la paraula ens endinsen en la complexitat dels seus sentiments, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

La proposta compta amb les interpretacions de l’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya.

Continua llegint

– Roda de premsa  IF (L’últim desig) – Sala Atrium – 2018.01.24 (temp. 17/18 – RdP 058)

Roda de premsa  IF (L’últim desig) – (temp. 17/18 – RdP nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir els mitjans de comunicació estàvem convocats a la Sala Atrium, per presentar IF (L’últim desig), un espectacle de dansa (o de teatre-dansa), de la companyia Vero Cendoya, dirigit per ella mateixa i inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré.

Després de l’èxit assolit per la seva anterior proposta, “La Partida”, la coreògrafa i performer Vero Cendoya, vol fer quelcom que sigui totalment diferent, sortir de la comoditat d’allò conegut per ella i arriscar-se amb una comèdia negra, però sense assassinats, que tracti temes tabú en to satíric i divertit.

La proposta compta amb la creació i interpretació d’Alba Florejachs, Gloria Sirvent i d’ella mateixa.

És la primera vegada que la Sala Atrium programa un espectacle de dansa, segurament perque l’espai escènic és força petit; també es la primera vegada que Vero Cendoya dirigeix un espectacle protagonitzat únicament per dones.

Tres dones, tres germanes, tornen al càmping on van passar els estius de la seva infantesa amb el propòsit de complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al lloc on han compartit tants moments. L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal. Un univers en el qual el moviment i la paraula es barregen d’una manera total, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

Que han fet de les seves vides ? el retrobament en la parcel·la del càmping on van passar els estius de la seva joventut, les fa replantejar també les “parcel·les” de les seves vides, i també de les seves misèries portades al límit.

Continua llegint

– Teatre (203) – HOMES, el Musical (🐌🐌) – Teatre Condal – 06.03.2017

HOMES, el Musical

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El problema que poden tenir les readaptacions d’obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d’HOMES.

Segons van comentar a la roda de premsaHem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“. Doncs a nosaltres no ens ho ha semblat, ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual.

Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l’any 1994. Una comèdia “musical” sobre els rols de gènere en la societat actual.

Sergi Belbel repeteix aventura en l’apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l’any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és autora i directora d’escena especialitzada en l’art de la comèdia.

La música original és de Marc Parrot que afirma que amb aquest muntatge ha ampliat el seu registre transitant per diferents estils, tango, pop, rock … amb la intenció de presentar un musical en format de cabaret contemporani, creant una banda sonora original amb lletres plenes d’humor, que anessin més enllà del fet purament musical i il·lustressin les escenes que formen la trama de l’obra.

La proposta manté l’estructura d’esquetxos amb cinc dones vestides d’home. Les actrius escollides han participat en el procés de creació, són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent parlarem d’homes i de dones des de la comicitat i amb molta complicitat“. Més que personatges concrets presenten  una reconstrucció d’escenes quotidianes portades a l’extrem i elles van interpretant papers femenins o masculins alternativament.

Continua llegint

– Teatre (152) – LA NIT DE HELVER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Átic22 del Tantarantana – 12.01.2017

LA NIT DE HELVER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dijous passat vam tenir l’oportunitat de veure aquesta producció de LA NIT DE HELVER, obra de l’autor polonès Ingmar Villquist i dirigida per Pavel Bsonek i que ja es va poder veure a la Sala Atrium la temporada passada.

Encara recordem l’impacte en el nostre esperit, de la proposta que dins del Festival Grec 2015, vam poder veure al Teatre Romea, en versió original, amb la companyia Karmeni Teatar de Sarajevo. Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”.

En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat.

This slideshow requires JavaScript.

Sergi Torrecilla i Alba Florejachs són Helver i Karla. Ell és un noi amb les capacitats mentals disminuïdes que se sent atret per un líder militar que l’afalaga regalant-li una insígnia per a la seva gorra i una banderola vermella. Vestit amb uniforme militar i botes de soldat se sent que forma part del que està passant al carrer i com ells increpa a les persones “marcades” i participa “des de la vorera del davant” a cremar la botiga d’un vell botiguer del barri. Aficionat a col·leccionar soldadets de plom sent que es fa realitat el seu joc i vol fer participar la Karla que contempla horroritzada el procés però que acaba seguint-li el joc. Al carrer se senten els crits dels que es manifesten.

Continua llegint

– Teatre – L’AVAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Goya – 17/02/2016

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de MolièreI ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

L'Avar - Teatre Goya 1

L’Avar va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière, estrenada al Palais Royal de París en 1668.  Sergi Belbel va realitzar aquesta adaptació per a la producció estrenada al Festival Grec del 1996, dirigida per ell mateix i protagonitzada per en Lluís Soler.

Ara, aquella versió ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic en el text, el vestuari i l’escenografia. Segons ell mateix ha comentat, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière.

Ens situem a París a finals del segle XVII, a la casa d’Harpagon, un home vidu i terriblement avar, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. Els seus dos fills, Elisa i Cleante pateixen l’avarícia i l’egoisme del seu pare.

Continua llegint

– Teatre – BLUF (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 02/10/2015

Aquesta vegada anàvem a la Sala Beckett sense gaires ganes, després de llegir opinions d’amics “teatraires” als que aquesta producció, BLUF, no els va agradar gaire; malgrat aquestes opinions, ens quedava un bri d’esperança perquè a nosaltres el últim muntatge de la Companyia La Calórica que vàrem veure al Tantarantana “Sobre el fenomen de les feines de merda“, ens va agradar molt.

Per sort, aquest BLUF, novament ens va mostrar un molt bon Teatre de creació pròpia i a més a més de casa nostre, amb una gran dosi d’humor, però al mateix temps fent-nos reflexionar sobre aspectes que tenim a tocar, perquè tracta temes del nostre dia a dia més proper; a vegades ens atrau molt més aquest tipus de Teatre fresc, actual, potser provocatiu i amb força creativitat, que altres produccions potser mes “serioses” amb textos immortals, però moltes vegades llunyans.

Bluf tots

Aquest muntatge teatral va ser estrenat, ara farà un any, a l’octubre del 2014 i dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014; després es veuria al Grec d’enguany i ens vàrem quedar amb ganes de veure’l, però va ser materialment impossible encabir-ho, per l’atipament de la nostra agenda.

Continua llegint

– Teatre – LOSERS (***) – La Villarroel – 01/06/2014

Al novembre dels 2011 vaig descobrir una nova actriu, que com deia llavors en aquella crònica, literalment em va enamorar … es tractava de Alba Florejachs. (aquí teniu el LINK d’aquella crònica).

Després, la hem vist sovint tant en Teatre com en Televisió i sempre treballant en papers còmics. Diuen que sempre fa el mateix perquè no sabria interpretar papers seriosos; no ho se pas, jo sincerament crec que no… el que si se, es que m’agrada la seva manera d’actuar i que em recorda una micona a la gran MarY Santpere.  Això per mi es mes que suficient.

TEATRE_BARCELONA-Losers_perdedors-VILLARROELEl Grup Focus, que com be sabeu es un projecte privat, administra varis teatres de Barcelona, i per cada un d’ells produeix un determinat tipus de Teatre; a La Villarroel, ja fa temps, li ha tocat el paper de “teatre comercial”, on prima el passar-s’ho be i sobretot riure, …. sovint amb textos intranscendents, que no vol dir en cap cas, que no tinguin qualitat.

Aquesta especialització, li permet fer calaix en uns determinats teatres i amb els calerons que recull, produir altre tipus de teatre mes seriós, que amb tota seguretat ens agrada mes als teatraires. Dic això,  perquè La Villarroel, abans d’aquesta especialització, era una de les sales teatrals de Barcelona on nosaltres acudíem mes,….  a vegades sense saber ben be ni tan sols el que anàvem a veure, perquè confiàvem cegament amb la seva programació.

Es per això que d’entrada no teníem pensat anar a veure aquesta producció; vàrem comprar entrades per anar plegats amb uns familiars, perquè estàvem segurs, això si,  que ens ho passaríem be.  La realitat es que a mes a mes de riure i de veure treballar a dos actorassos, ens ha sorprès molt favorablement el text de la seva autora, Marta Buchaca.

Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Manel, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva núvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià.
Ella va a la botiga per donar de baixa el mòbil de la seva mare morta, i el que havia de ser un trànsit avorrit i pesat es converteix en el dia més important de la seva vida.

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint