Arxiu d'etiquetes: Manel Sans

– 173 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌) – Club Capitol – 2019.01.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

LAPÒNIA (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, últim dia de gener, al vespre vam anar al Club Capitol per tal de veure LAPÒNIA, una comèdia escrita i dirigida a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet.

Nit de Nadal a Lapònia. La veritat i la mentida es confronten. Quatre persones. Dues parelles. Dues famílies. Dues maneres d’entendre l’educació dels fills.

LAPÒNIA, és una comèdia que ens proposa un debat sobre les tradicions, l’educació o els valors familiars de dues famílies, amb molts secrets amagats, partint de l’etern dilema que qüestiona si cal dir o no a un nen de cinc anys que el pare Noel són els pares …. però que va molt més enllà.

La Mònica (Meritxell Huertas), en Ramon (Manel Sans) i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana d’ella, la Núria (Meritxell Calvo), el seu company finès, l’Olavi (Roger Coma), i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys.

L’Aina explica a en Martí que el Pare Noel no existeix. La veritat és que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust d’en Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors.

Per a la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal. A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposaran dues maneres d’educar als fills totalment oposades, debatran sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement sortiran a la llum secrets del passat que ningú no volia desenterrar.

Continua llegint →

– 045 – Teatre – EL TRÀMIT (🐌🐌) – Teatre Borràs – 2018.09.22 (temp. 18/19 – espectacle. nº 031)

Deixa un comentari

EL TRÀMIT (temp. 18/19 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris.

Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre “ambicions i misèries humanes“, i que suposa el seu debut com a dramaturg.

Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les.

Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres “Rhum“, “Rhümia“, “La taverna dels bufons” o “Cobi Curro Naranjito“.

EL TRÀMIT ens explica una història que transcorre dins d’una habitació. Tres científics, un físic (Xavier Serrano), una psiquiatra (Mònica Glaenzel) i un metge (Àlex Casanovas) han estat citats en unes dependències secretes de la Unitat d’Intel·ligència de l’Estat. Són rebuts pel Sr. Susqueda (Manel Sans) i han estat convocats per elaborar un peritatge. Han de decidir si una persona que es fa dir Saturnino (David Bagés) és o no un extraterrestre. Un sisè personatge, la Paquita (Susanna Garachana) donarà el toc de realisme a tot plegat.

Fins aquí el plantejament. Però sembla que la proposta vol anar més enllà i ens vols parlar de la corrupció en tots els àmbits i a tots els nivells. Es tracta de veure fins a quin punt tothom té un preu.

Els tres científics de renom no són tan seriosos ni rectes com semblen, tots tenen coses a amagar i al llarg de la comèdia deixaran de ser qui semblen ser, per passar a ser qui realment són. Però tampoc és qui sembla el representant de l’Estat i del cinisme i l’ambició dels que tenen algun poder se’n resenteixen els que només tenen la seva feina i tímidament manifesten les seves reivindicacions laborals.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint →

– Teatre – DON JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 18/03/2016

Deixa un comentari

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, DON JOAN, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. De fet ja ho estaven quan el Miquel va anar a la roda de premsa el passat dia 10 de març.

Una revisió actualitzada del personatge més llibertí i vividor de la literatura universal, un dels mites indiscutibles de tots els temps. Aquesta versió conserva un 70% del text original i els grans monòlegs, però han decidit fer-la a partir d’una nova traducció (realitzada per Cristina Genebat), ja que la ultima existent era del 1973. Han volgut abordar de manera especial tres aspectes importants, la relació amb les dones, l’espai i el càstig a Don Joan.

El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern…. i és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes.

Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat molt; en aquesta crònica no el volem desvetllar, per no treure la sorpresa i la intriga dels que tinguin la sort d’haver comprat entrades amb temps.

Continua llegint →

– Teatre – MARIA ROSA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 22/01/2016

Deixa un comentari

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint →

– Teatre – L’ONZENA PLAGA (🐌🐌🐌🐌) – cicle Tot pels diners (3/3) – Espai Lliure – 05/06/2015

1 resposta

Divendres passat vàrem assistir a la representació de L’ONZENA PLAGA, l’ultima de la sèrie del cicle “Tot pels diners” que s’ha estat representant al Teatre Lliure durant aquestes ultimes setmanes, produïda per la Cia. La Brutal i amb textos de diferents autors…. i una altra vegada ens ha tornat a agradar molt.

Aquest cop el text de Victoria Szpunberg, segurament és la que entra més a fons en el tema comú d’aquest cicle, la toxicitat dels diners per les persones, que intenten posseir-lo per poder comprar tot, incloent-hi els sentiments, la fidelitat i l’amor; un text que ens ha impactat força perquè a través de la simbologia d’una plaga de rates, ens mostra d’una manera clara, un entorn humà que podria ser molt proper al nostre, en el que tot ho marca i manega el desig de la possessió dels diners, tant dels que no en tenen, com dels que tenen mes del que realment necessiten per tal d”intentar comprar tot el comprable i el que no ho sembla pas. El poder dels diners no te aturador.

David Selvas entoma aquest text amb entusiasme i el dirigeix d’una forma valenta, assumint a més a més un dels papers principals, cosa que no massa sovint surt del tot bé… i en aquest cas, tot ha anat rodat. Des d’una encertada posada en escena que compta amb una escenografia força senzilla, però impactant, fins a una magnífica direcció d’actors, tot ha funcionat perfectament; l’Espai Lliure, amb espectadors a tres bandes i molt propers a l’escena, no permet construir grans escenografies, en estar situada l’acció al ben mig dels espectadors; malgrat això, tan sols amb una mica de gespa, quatre mobles i una bona il·luminació, ha permès crear dos espais diferents, el pati d’una casa unifamiliar i el seu interior, al que cal afegir una simulada cúpula de llum làser, que servirà per poder furetejar la invasió de les rates….. però els espectadors, a poc a poc ens adonarem que les rates estan més dintre que fora.

Tot comença amb un sopar especialment preparat per una parella (David Verdaguer i Mima Riera) que s’està desfent per moments i principalment per culpa de la manca de recursos econòmics; ell recerca treball desesperadament com a dissenyador de joies i per aquesta causa convida a una altra parella amiga, que és gai (David Selvas i Pol López), per tal de què amb l’ajut del pare d’un d’ells, es pugui col·locar fàcilment….. una invasió de rates i la fòbia a aquestes d’un dels convidats, malmetrà el pla.

Continua llegint →

– Teatre – CLEÒPATRA – (🐌🐌🐌🐌) cicle Tots els diners (2) – Espai Lliure – 06/05/2015

3 respostes

Ahir dimecres 5 de maig, nit d’estrena a l’Espai Lliure amb la segona obra del cicle “Tot pels diners”, CLEÒPATRA; arribem molt d’hora per poder accedir còmodament amb el meu descapotable i ens fan entrar a la sala els primers; li comento a l’Imma “avui estarem gairebé sols”, perquè en aquells moments comença el partit del Barça amb el Bayern de Munic… i els carrers segurament estaran buits, per la gran expectació; m’equivoco de ple, i m’alegro molt perquè l’Espai Lliure acaba omplint-se totalment, en especial per molts actors, directors i creadors de les Arts Escèniques; el Barça acabarà guanyant per 3 a 0 i CLEÒPATRA també guanyarà per golejada…. i en aquest cas el Messi de torn és l’actriu Anna Azcona.

El monòleg inicial protagonitzat per Clàudia Benito, em va fer témer el pitjor i sincerament vaig començar a patir una mica; és difícil connectar al públic amb un monòleg construït amb frases curtes, gairebé flaixos, sense saber que està passant i menys quan encara no saps per on anirà la trama; després, per sort, quan apareixen a escena Anna Azcona i Manel Sans, comences a lligar caps …. i a partir d’aquell moment la màgia del teatre es va apoderar de nosaltres.

Dylan, després de viure quinze anys en una Babilònia de pecat i corrupció, torna a Barcelona per intentar retrobar-se amb els seus orígens i esperant desintoxicar-se de la seva afició al sexe de pagament i a la coca. Acaba llogant una habitació a dues passes d’aquí mateix, al Poble Sec, al passeig de la Puríssima Concepció, a casa d’una dona peculiar, la Isabel. Ella rebrà en breu la visita inesperada de la filla que no va poder cuidar mai, la Paola, que porta una bossa Kipsta carregada de problemes.

Continua llegint →

– Teatre MAMMÓN (🐌🐌🐌 + 🐚) Cicle Tots els diners (1/3) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 11/04/2015

Deixa un comentari

Aquesta vegada ens animem a veure quines sorpreses i esbojarraments ens tenen preparats en Nao Albert i en Marcel Borràs, en aquesta nova proposta… i és que estic gairebé segur que encara no ens hem perdut cap d’elles, quan treballen com a autors teatrals. A l’Espai Lliure veiem la primera obra del cicle “tots els diners” que ens vol parlar d’on són els límits d’allò que estem disposats a fer per diners…. de l’avarícia i les seves conseqüències.

Tres obres de diferents autors sota el mateix pretext dels “calerons”. MAMMÓN és la primera d’elles i s’inicia molt seriosament, tocant un tema que als voltaires ens posa els pèls de punta; el tema és el de la guerra de Síria, i a nosaltres ens afecta moltíssim perquè la vàrem recórrer de punta a punta durant l’estiu del 2007, pocs anys abans que s’inicies aquesta barbàrie…. i els que sou viatgers, sabeu que fem una mica nostre els llocs on has viscut una part de la teva vida, per petita que sigui…. i acabem estimant aquells llocs que has trepitjat.

A la representació, ens expliquen amb imatges el viatge arqueològic a Irak, tocant a la frontera Síria, que va fer Marcel Borràs, quan ja havia esclatat tot; és aquí quant s‘assabenta de la història d’un personatge mitològic fenici, MAMMÓN, que va viure per aquelles terres prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep) i que per culpa seva i sense voler, va mostrar als seus habitants, el valor material de l’or que aquells desconeixen fins aleshores. Les conseqüències van ser tràgiques perquè al cap de poc temps, l’avarícia, les baralles i les rancúnies entre ells van acabar destruint-los; de fet MAMMÓN es va penedir molt al principi i els va avisar de què tot tenia un límit. Curiosament aquest personatge segons des de la cultura que es parla d’ell, se’l considera dolent o bo… pels cristians és ni més ni menys que el dimoni de l’avarícia i pels fenicis el Déu de la bonança.

L’acció passa de la pantalla a l’espai escènic ja amb tots els actors presents i aquests situats a la ciutat de Las Vegas, on s’han traslladat per tal d’intentar multiplicar amb el joc, uns calerons que han aconseguit de subvencions públiques per tal de representar com cal, MAMMÓN als escenaris de casa nostra.

Continua llegint →