Arxiu d'etiquetes: Teatre Romea

– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

GREC2019 – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.

El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.

A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.

Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).

Els quatre personatges de l’obra defensen quatre relats que tenen una vigència indiscutible. Encara ara ens cal entendre els motis de Nora, la necessitat profunda d’escoltar la seva pròpia veu, d’assumir la responsabilitat de viure en llibertat, d’escollir qui és i que vol ser. Però també d’escoltar Torvald, el marit abandonat, i Emmy, la seva filla i també l’Anne Marie, la dida que ha tingut cura dels seus fills”.

Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la    veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.

Continua llegint

– 292 – Teatre – LA PARTIDA D’ESCACS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.05.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se.

En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món.

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i a un cambrer del vaixell. Cinc personatges , amb registres totalment diferents, que en Jordi Bosch ens mostra d’una forma magníficament convincent.

Un recital teatral ple de matisos d’un actor capaç de passar de la comèdia al drama en un “viatge” a la complexitat de l’ànima humana, alternant o simultaniejant gest, moviment i paraula. Un actor que ha estat capaç de posar-se en la pell de cada un dels personatges.

Una peça dirigida per l’Ivan Morales amb un magnífic disseny d’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú, un acurat vestuari de Miriam Compte i un molt destacable espai sonor de Clara Aguilar.

Continua llegint

– 269 – Roda de premsa LA PARTIDA D’ESCACS – Teatre Romea – 2019.05.13 (temp. 18/19 – RdP 044)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – RdP nº 044)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he volgut assistir a la presentació de LA PARTIDA D’ESCACS al Teatre Romea. Ha estat la primera roda de premsa del nou director artístic d’aquest teatre, en Josep Maria Pou, que ha deixat el seu càrrec al Teatre Goya per dedicar-se plenament al Romea.

LA PARTIDA D’ESCACS és la primera producció pròpia del 2019. Es tracta d’una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig. Un text escrit immediatament abans de decidir posar fi a la seva vida per voluntat pròpia.

Josep Maria Pou, s’ha mostrat molt satisfet a l’hora d’acollir una peçad’un autor imprescindible com Zweig” al Teatre Romea, ja que en aquest teatre no s’havia representat cap de les seves obres i també és “la primera vegada que el text es presenta a Catalunya“.

Amb aquest muntatge, Iván Morales s’estrena en la direcció d’escena al Romea, teatre en què va debutar en la interpretació l’any 1992. “Tinc moltes ganes de compartir La partida d’escacs amb el públic del Romea, on vaig començar a estimar l’ofici del teatre“, ha declarat el director. Creu que aquesta proposta marcarà un abans i un després en la seva carrera artística. Malgrat els nervis d’abans de l’estrena, aquesta vegada, afirma, està força tranquil pel resultat obtingut.

Continua llegint

– 245 – Teatre – LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta proposta que s’està presentant aquests dies al Teatre Romea, està basada en la novel·la autobiogràfica que Miguel Delibes (Valladolid 1920-2010) va escriure sobre la seva dona Àngeles de Castro, que va morir prematurament el 1974 després d’una malaltia.

Miguel Delibes es va amagar darrere de la figura de Nicolàs, un pintor que, amb molts anys en l’ofici, fa temps que està sumit en una crisi creativa. D’ençà que la seva dona, Anna, va emmalaltir no ha pogut tornar a pintar.

És la primera vegada que aquesta obra es presenta en versió escènica, adaptada per José Sámano, José Sacristán i Inés Camiña. És José Sámano qui la produeix i dirigeix i José Sacristán qui interpreta aquest monòleg.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Pablo Sarompas

Emocions, sentiments, la vida, l’amor, la mort, la felicitat i la seva pèrdua…. i la veu greu i determinada d’un actor que nosaltres hem vist treballar en un parell d’ocasions sobre els escenaris “Muñeca de porcelana” (Poliorama, 2017) i “El pan y la sal” (Lliure, 2018).

José Sacristán amb la seva veu i la seva seriositat omple l’escenari, però la dramatúrgia és molt previsible i no se surt d’un guió fet a la seva mida, que ens presenta un personatge que anys després de la mort de la seva parella, encara es llepa les ferides mentre busca refugi en l’alcohol.

Narrada per un home, la dona morta és la protagonista de la història. Nicolás la recorda per sobreviure. Evoca la vida compartida i ens parla dels fills evocant també la situació política que es vivien aquells anys finals del franquisme i el neguit que patien per l’empresonament d’una de les filles i del seu marit.

Continua llegint

– 224 – Teatre – L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 18 i amb motiu del dia internacional dels boscos, la Fundació Romea va presentar l’espectacle musical “L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES” d’Enric Llort.

Un espectacle basat en el llibre de contes breu “L’homme qui plantait des arbres” escrit per Jean Giono el 1954.

La veu en off de Mireia Cirera ens fa escoltar el paràgraf inicial del llibre:

“Perquè el caràcter d’un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant d’un caràcter inoblidable.”

A l’escenari del Teatre Romea,  seu públic que envolta per darrere un piano i una capsa de fusta. Fulles d’arbre a terra. Comencen a sonar les notes del piano amb Carles Viarnès, i des del fons de la sala escoltem la magnifica i profunda veu d’Enric Llort que s’apropa a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle musical de petit format que va ser estrenat a la sala Petita del Teatre Kursaal el passat 9 de febrer. Un espectacle que en paraules del seu autor, Enric Llort, neix de les ganes de fer arribar als escenaris un projecte que, a partir d’una història inventada, exposa una manera d’entendre i de viure la vida.

Continua llegint

– 208 – Teatre – EL DESGUACE DE LAS MUSAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per un tema d’agenda divendres vam anar a una prèvia d’aquest espectacle que s’ha estrenat al Teatre Romea el dia 12 de març.

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.

fotografia de Victor Iglesias

En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.

L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.

Continua llegint

– 207 – Roda de premsa – EL DESGUACE DE LAS MUSAS – Teatre  Romea – 2019.03.06 (temp. 18/19 – RdP 037)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – RdP nº 037)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres passat vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació d’aquest nou espectacle de la companyia “La Zaranda“, EL DESGUACE DE LAS MUSAS, basat en l’entranyable sala “La Bodega Bohemia” que malauradament va desaparèixer ja fa molts anys.

Una obra escrita per Eusebio Calonge i dirigida per Paco de La Zaranda que rescata la poètica perduda de les varietés. El text, que es va estrenar l’1 de febrer al Teatro Principal de Zaragoza, parteix del llenguatge i simbolisme de l’emblemàtica companyia per reflexionar sobre el sentit del món teatral i el rol de l’art en la societat actual.

Aquesta producció de La Zaranda, el Teatre Romea i el Teatro Español serà la tercera obra de la històrica companyia que es representa al Teatre Romea.

Calonge, l’autor del text, ha explicat que la idea d’escriure El Desguace de las Musas va néixer durant les seves últimes visites al Romea, en contemplar la cartelleria sobre la història del teatre català que està exposada a les parets del teatre.

Abans de la roda de premsa se’ns va oferir en primícia, una escena de l’espectacle, de la que ara us puc deixar el vídeo que vaig gravar …

Per la seva banda, el director del muntatge, Paco de La Zaranda, va agrair la possibilitat de tornar a trepitjar el Romea amb aquest text “sorgit de les entranyes” de la companyia. Segons va explicar Francisco Sánchez, “La Zaranda vol que el públic senti l’art, percebi el fet inexplicable, i combregui amb la nostra bogeria.” “El teatre abans que res és veritat, és la mentida més veritable que hi ha“.

Continua llegint