Arxiu d'etiquetes: Teatre Borràs

– 045 – Teatre – EL TRÀMIT (🐌🐌) – Teatre Borràs – 2018.09.22 (temp. 18/19 – espectacle. nº 031)

EL TRÀMIT (temp. 18/19 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris.

Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre “ambicions i misèries humanes“, i que suposa el seu debut com a dramaturg.

Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les.

Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres “Rhum“, “Rhümia“, “La taverna dels bufons” o “Cobi Curro Naranjito“.

EL TRÀMIT ens explica una història que transcorre dins d’una habitació. Tres científics, un físic (Xavier Serrano), una psiquiatra (Mònica Glaenzel) i un metge (Àlex Casanovas) han estat citats en unes dependències secretes de la Unitat d’Intel·ligència de l’Estat. Són rebuts pel Sr. Susqueda (Manel Sans) i han estat convocats per elaborar un peritatge. Han de decidir si una persona que es fa dir Saturnino (David Bagés) és o no un extraterrestre. Un sisè personatge, la Paquita (Susanna Garachana) donarà el toc de realisme a tot plegat.

Fins aquí el plantejament. Però sembla que la proposta vol anar més enllà i ens vols parlar de la corrupció en tots els àmbits i a tots els nivells. Es tracta de veure fins a quin punt tothom té un preu.

Els tres científics de renom no són tan seriosos ni rectes com semblen, tots tenen coses a amagar i al llarg de la comèdia deixaran de ser qui semblen ser, per passar a ser qui realment són. Però tampoc és qui sembla el representant de l’Estat i del cinisme i l’ambició dels que tenen algun poder se’n resenteixen els que només tenen la seva feina i tímidament manifesten les seves reivindicacions laborals.

Continua llegint

– Teatre – REINA JUANA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 2017.11.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

REINA JUANA (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món.

Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista.  Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor.

Tal com ens comenta a la roda de premsa Gerardo Vera, el director de la proposta, volen donar a conèixer a una Reina Juana, destrossada emocionalment per les seves grans contradiccions i per la seva rebel·lia, una dona convertida en una ombra, primer pel seu marit Felipe “el Hermoso”, després pel seu pare, Fernando “el Catolico”, que la reclou a Tordesillas, i, finalment pel seu fill Carlos V que la ignora.

Concha Velasco és la Reina Juana, és ella amb el seu talent, la seva humanitat, la seva intel·ligència i la seva total entrega, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d’un personatge que sembla fet a mida.

La tragèdia d’una dona, filla dels Reis Catòlics, que de ben petita es veu arrossegada a obeir. Una dona que des de l’actualitat es contempla com una persona que no encaixava dins de les pautes de comportament de l’època, amb una falta d’adequació a la realitat que, segurament, avui seria diagnosticada amb algun tipus de patologia mental, però que no justificaria, en absolut, la reclusió forçosa de 46 anys a la que va ser condemnada.

Continua llegint

– Roda de premsa – REINA JUANA – Teatre Borràs – 2017.11.16 (temp. 17/18 – RdP 035)

Roda de premsa REINA JUANA  –  (temp. 17/18 – RdP nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig apropar-me al Teatre Borràs, per assistir a la Roda de premsa que van convocar per presentar la producció teatral REINA JUANA i si he de ser sincer, malgrat la meva habitual presència a la major part de Rodes de premsa d’Arts Escèniques, em vaig sentir incòmode en alguns moments, perquè crec que no havia vist un “espectacle” tan mediàtic com el d’ahir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un contrast brutal entre les rodes de premsa que es realitzen a teatres amb pressupost escàs per fer que els mitjans de comunicació es facin ressò (alguns cops m’he arribat a trobar tot sol davant dels protagonistes de la Roda de premsa… i altres vegades ens podíem comptar amb els dits d’una mà). Ahir en canvi, al Borràs, el vestíbul era un autèntic nuvol de fotògrafs que rodejaven literalment a Concha Velasco i la sessió de fotos va durar forces minuts, ara aquí… ara allà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’espai on es va celebrar la Roda de premsa pròpiament dita, no hi havia prou espai perquè els periodistes poguessin seure, molta gent dreta i alguns mitjans que no acostumen a estar mai a aquest tipus d’actes, com són les revistes del cor.

Com veieu una grandíssima expectació davant de l’estrena a Barcelona, d’aquesta proposta escènica en format de monòleg, que va ser estrenada a Sevilla gairebé fa un parell d’anys i que ha triomfat fins fa poc dies al Teatro de la Abadía de Madrid.

A la taula davant nostre Concha Velasco acompanyada del director de la proposta, Gerardo Vera i el productor Juanjo Seoane i de la representant del Grup Balaña.

Juana de Castilla (coneguda quan jo anava a l’escola, com “Juana la loca“), és el personatge que veurem a l’escenari, interpretat per Concha Velasco, actriu que ara mateix te 78 anys i que quan la va estrenar a Sevilla tenia la mateixa edat que el personatge quan va morir a l’edat de 76. Una Concha Velasco, que no pot ni vol amagar físicament el pas dels anys però que se la veu forta, amb una gran personalitat, moltes “tablas” i que afirma que te encara una memòria prodigiosa per aprendre llargs textos dels seus personatges. En clau de broma, ens diu que en moments lliures agafa la guia telefònica i la memoritza.

Continua llegint

– Teatre (236) – VIDES PRIVADES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 17.04.2017

VIDES PRIVADES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa gairebé un mes vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció de La Brutal que es representa al Teatre Borràs, i la primera impressió va estar prou bona; després d’això vàrem començar a llegir les primeres reaccions a les xarxes socials i ens vam refredar força, ja que potser el gènere de la comèdia no és el que més ens satisfà en teatre.

Per sort ahir dilluns de pasqua vàrem rebre una oferta del 50% (pensàvem que els dilluns a Barcelona el teatre gairebé estava prohibit), i ens vam animar a provar sort, reconeixem que sense gaires expectatives…. i resulta que ens va agradar molt més del que esperàvem i a més, ens ho vam passar la mar de bé.

La companyia la Brutal ha volgut fer una aposta per aquest text de l’escriptor britànic Noël Coward; es tracta d’un text escrit el 1929 i estrenat al King’s Theatre d’Edimburg l’any 1930 i que va fer pensar a Juan Cavestany que versionar aquesta obra era un projecte d’arqueologia”… i aleshores t’adones que una adaptació possible comença quan deixes de buscar justificacions per “portar a l’actualitat” el que en realitat sempre ha estat, és a dir, la tragicòmica esquerda entre la biologia i la cultura dels éssers humans“.

Aquesta adaptació ha anat un pas més enllà que presentar una comèdia sobre la lluita de sexes i ha donat una mica més de profunditat i dramatisme a les relacions de parella que no acaben de trobar l’equilibri. Es distancia de l’original en el tractament de les relacions del matrimoni format per l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas) que s’han acabat divorciant i es tornen a retrobar al cap de dos anys, quan amb les seves noves parelles, Victor (Javi Beltrán) i Sílvia (Mima Riera), coincideixin en un Hotel de Begur.

Continua llegint

– Roda de premsa – VIDES PRIVADES – Teatre Borràs (rp82) – 22.03.2017

VIDES PRIVADES – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Torno de nou a la presentació d’una nova proposta escènica, aquesta vegada al Teatre Borràs, on la companyia La Brutal presenta VIDES PRIVADES, un text de l’escriptor britànic Noël Coward que es va estrenar al King’s Theatre d’Edimburg l’any 1930. D’aquesta obra ja es va poder veure una versió a Barcelona l’any 2000, dirigida per Paco Mir, en aquest mateix Teatre Borràs.

David Selvas i la companyia La Brutal, han volgut ara fer una adaptació i tornar a representar-la en el mateix Teatre. En aquesta presentació, ens comenten que la companyia mai encara havia fet una Comèdia romàntica a l’ús i creuen que ha arribat l’hora d’intentar-ho. S’han posat en un contacte amb un gran especialista com és el cineasta i dramaturg madrileny Juan Cavestany, que els ha realitzat aquesta adaptació en llengua castellana, que després ha estat traduïda al català per la nostra Cristina Genebat.

Estan presents a la taula de presentació: Javi Beltrán (Víctor) – David Selvas (Eduard) – Norbert Martínez (codirector de la proposta, juntament amb David Selvas) – Mima Riera (Sílvia) i Marta Marco (Amanda).

Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? Què sap? Què li has explicat? Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, assegura’t que la teva exparella no hagi decidit fer exactament el mateix. Una comèdia sobre la passió, un camp de proves sobre l’amor el desig i el sexe.

Continua llegint

– Òpera (98) – ÒPERA FOR KIDS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 20.11.2016

ÒPERA FOR KIDS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vàrem tenir sessió doble, al matí l’estrena d’ÒPERA FOR KIDS una proposta familiar … i tot just acabar, escapada a Girona per veure una proposta a Temporada Alta.

La platea plena de nens, acompanyats dels seus familiars, que va obligar a vendre també les butaques l’amfiteatre que normalment no s’ocupa mai. Ens venia molt de gust veure com plantejarien el tema de l’òpera, per fer-lo comprensible per nanos a partir de 6 anys i a més a més fer un espectacle divertit per la seva edat; la veritat és que veient les cares dels infants, les seves reaccions i la seva participació, ens traiem el barret per felicitar sincerament als promotors d’aquesta iniciativa.

opera-for-kids

Es tracta d’un espectacle divertit i al mateix temps molt didàctic, perquè introdueix termes que en principi semblarien incomprensibles per aquesta edat i que pel que vàrem comprovar els nens van comprendre ràpidament, com la diferència entre els tons de les veus dels éssers humans…. baix, baríton, tenor, contratenor….. o mezzosoprano, soprano, contralt, fent participar els nens amb la seva veu.

A l’escenari una actriu, Gemma Martínez, que interpreta el paper d’una nena que entra en un profund son, provocat per assistir a un espectacle d’òpera, que l’interessa més aviat poc o gens, perquè en principi a ella el que li agrada són les comèdies Musicals.

Comença llavors a patir una mena de malson, en el que se li apareixen una sèrie de personatges lligats al món de l’òpera, interpretats en clau d’humor pel baríton Ulises Ordúñez, el tenor Albert Gràcia i la soprano Anna Belén Gómez (la diva), que a més d’actuar en els seus papers còmics, tipus clown, intercalen diverses àries molt conegudes, interpretades amb la seva pròpia veu en directe, i que curiosament, algunes d’elles són tatarejades amb facilitat pels nanos des de les butaques on estan asseguts.

Continua llegint

– Teatre (69) – SOTA TERÀPIA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 27.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SOTA TERÀPIA – 

Fa un parell de setmanes en Miquel va poder assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta comèdia escrita per Matías de Federico, proposta que havia estat guanyadora del concurs CONTAR1 tal com va explicar en el post.

Daniel Veronese va dirigir-la en la seva estrena a Buenos Aires i en la seva representació a Madrid i ha decidit dirigir també aquesta versió en català adaptada i traduïda per Edu Pericas.

En paraules de l’autor “Sota teràpia” sorgeix de la necessitat d’aprofundir  sobre l’univers de la parella, aprofitant la teràpia com a camp ideal per al joc teatral.

Tres parelles entren desordenadament en una sala de la consulta de la seva psiquiatra, ja que han estat convocats a una sessió de teràpia col·lectiva. No es coneixen entre ells i la primera sorpresa és que aquesta sessió es desenvoluparà sense l’assistència i tutela de la professional. És nit de divendres i per tant no hi ha pressa en acabar la sessió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres parelles que tenen conflictes diferents i que es troben en moments diferents en les seves relacions, la formada per Esteve i Carla una parella relativament recent i que encara mostren signes del seu enamorament, la formada per Laura i Daniel que fa 19 anys que estan casats i tenen dos fills en comú, un d’ells adolescent, i la parella d’en Ferran i la Carme amb 9 anys de matrimoni i un fill encara petit.

Sota l’aparença d’un joc, la teràpia persegueix l’intercanvi d’experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. De mica en mica van agafant confiança i parlaran més obertament dels seus conflictes, i sortiran les veritats i les mentides.

Continua llegint