Arxiu d'etiquetes: Àgata Roca

– 352 – GREC2019 – Teatre – CANÇÓ PER TORNAR A CASA – Sala Beckett (🐌🐌+🐚) – 2019.07.07 (temp. 18/19 – RdP 070 i espectacle nº 272)

GREC2019 – CANÇÓ PER TORNAR A CASA (temp. 18/19 – RdP 070 i esp. nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest passat diumenge, i dins del Festival Grec, vam veure a la Sala Beckett el dotzè espectacle de la companyia T de Teatre, escrit i dirigit per Denise Despeyroux.

Ella mateixa ens va explicar, el passat dimecres, en roda de premsa i passi de gràfics, que va ser el gener del 2018 quan va rebre el primer mail de la companyia per a treballar plegats. Uns mesos més tard Denise Despeyroux va acceptar el repte de crear una obra a mida de la companyia. Aquesta obra ha estat traduïda al català per Sergi Belbel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixem l’àudio i també una escena gravada al passi de gràfics …

Denise Despeyroux (1974) és natural de Montevideo (Uruguay) i de ben jove va venir a Barcelona amb la seva família. Instal·lada a Madrid des de fa uns anys és autora, directora d’escena, actriu, docent i guionista i ha estrenat un total de quinze obres. Ha estat candidata als Premis Max a la Millor Autoria en quatre edicions consecutives.

La companyia T de Teatre va ser creada el 1991 per cinc actrius. El seu primer espectacle “Petits contes misògins” va obtenir el Premi de la Crítica a la millor revelació teatral de la temporada. L’últim espectacle de la companyia va ser E.V.A. el 2017 (vegeu ressenya) per commemorar els seus 25 anys.

CANÇÓ PER TORNAR A CASA explica la història de tres exactrius, unides per l’èxit i separades pel fracàs, que es retroben després de vint-i-sis anys. Renata (Marta Pérez), en plena crisis existencial, enreda la Rita (Àgata Roca) i la Greta (Mamen Duch) perquè es trobin amb ella a la casa heretada de la seva mare en un remot poble català.

Continua llegint →

– 100 – Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.12.04 (temp. 18/19 – espectacle. nº 078)

2 respostes

ESCAPE ROOM (temp. 18/19 – espec. nº 078)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt.

Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser.

Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, de les relacions de parella, de la impuntualitat com a norma, del cinema d’autor, de l’ego dels actors, de las “super-illes de BCN” ….. una proposta on els quatre personatges són portats a una situació límit que els obliga a treure’s la mascara social que porten incorporada. On també es posa a prova la seva amistat i les seves relacions de parella.

Fotografies de David Ruano

I precisament perquè s’apropa molt a la realitat de la societat en què vivim, la proposta la sentim molt propera; entre riure i riure ens adonem que alguna d’aquestes riallades venen provocades perquè en més d’una ocasió ens veiem reflectits com si l’escenari fos un mirall.

Dos amics de tota la vida queden per fer un “escape room” amb les seves parelles al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat… Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.

Edu (Joel Joan) és l’amic que proposa el joc a la seva nova i jove parella, Marina (Paula Vives) i als seus amics de tota la vida, Rai (Oriol Vila) i Vicky (Àgata Roca). Un cinquè i inquietant personatge, el doctor Mengele, apareix en pantalla, interpretat per Ferran Carvajal.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (297) – E.V.A. (🐌🐌) – Teatre Romea – 11.07.2017

Deixa un comentari

E.V.A. –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és l’espectacle número 11 de la companyia T de Teatre ideat expressament per commemorar els 25 anys de la seva creació. T de Teatre és una companyia de teatre fundada en 1991 per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch , Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Segons hem llegit van triar el nom de la companyia basant-se en dues passions que compartien: el teatre i el te.

E.V.A., en el món de la medecina, és una escala que serveix per mesurar el dolor “Escala Visual Analògica del dolor”, EVA és també el nom de la primera dona coneguda i és també el nom de la filla d’una de les protagonistes d’aquesta història.

De fet, quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor ja sigui físic, psicològic, emocional, crònic, somàtic, ….

Set actors interpreten més de 20 personatges en una combinació d’humor i drama.

Quatre excompanyes d’escola:

Àgata (Àgata Roca) actriu que ha lluitat sempre pel reconeixement del públic i es troba “atrapada” a la residència on viu la seva mare. A una setmana d’una estrena necessita imperiosament assajar.

Clara (Carme Pla) és professora de socials i ha decidit agafar-se un any d’excedència, la seva mare ha mort, la seva filla Eva (Carolina Morro) ha decidit marxar de casa, i ella lluita amb els fantasmes del passat que reviuen entre les coses de l’armari de la seva mare.

Paloma (aquesta nit interpretat per Chantal Aimée) és una reconeguda anestesista especialitzada en el tractament del dolor i autora de diversos llibres, ….i per últim …

Lola (Rosa Gàmiz) una venedora de pisos, atrafegada amb dos fills i que pensa que tothom ha assolit l’èxit a la vida tret d’ella mateixa.

Continua llegint →

– Teatre (276) – IVÀNOV (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Monjuïc – 07.05.2017

1 resposta

IVÀNOV –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Moltes expectatives per poder veure aquesta versió que l’Àlex Rigola ha fet sobre el text d’Anton Txékhov. Havíem sentit opinions de tota mena i la veritat és que teníem forces ganes de tenir la nostra. Vam anar diumenge dia 7 per poder assistir al col·loqui post funció que tindria lloc en acabar la representació.

I quan sortim ens adonem que tenim disparitat d’opinions, a l’Imma li ha agradat força, al Miquel no tant, malgrat lo “rigolaire” que se sent.

Ivànov és la història d’un home atrapat entre la fi d’un món i la por de viure. Sol, desagradat de tot i de tothom, antipàtic i lúcid. La primera peça ‘major’ de Txékhov, el primer Txékhov d’Àlex Rigola.

Una peça que l’autor va escriure en deu dies, l’any 1887, i que va tenir una estrena molt accidentada a Moscou. Txékhov la va reescriure i es va estrenar a Sant Petersburg l’any 1889. Amarat de l’esperit de Txékhov que amb 27 anys, malalt de tuberculosi i sent metge, ja sabia que la seva, seria una curta vida. Ivànov és un personatge controvertit i la seva actitud davant la malaltia de la seva dona provocaran tot tipus de respostes al seu entorn pròxim. Finalment prendrà una decisió dràstica.

Aquest espectacle tanca el recorregut Individu i societat d’aquesta temporada del Teatre Lliure, del que han format part “Revolta de bruixes”, “Relato de un náufrago”,”Jane Eyre”, “L’ànec salvatge” i “Filla del seu pare”.

En entrar a la sala Fabià Puigserver ens trobem als actors jugant amb una pilota, vestits amb la seva pròpia roba i cridant-se pels seus noms reals. A les pantalles laterals es projecten fotos personals dels mateixos actors. Els espectadors a banda i banda de l’escenari.

Continua llegint →

– Teatre – ELS VEÏNS DE DALT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 18/11/2015

4 respostes

Com ja de molts de vosaltres sabeu, nosaltres els “voltaires” no som massa aficionats a veure comèdies quan anem al Teatre, per la senzilla raó de què estem una mica escarmentats de veure produccions comercials que tenen poca qualitat i que l’únic que recerquen realment és fer un bon calaix i com més ràpidament millor. La temporada passada aquesta producció de ELS VEÏNS DE DALT, se’ns va escapar, perquè vàrem creure erròniament que seria una d’aquestes comèdies que serveixen per cremar hora i mitja del temps quan no es té res millor per fer. Quan ens vàrem donar de l’error, ja vam fer tard, perquè les localitats estaven exhaurides o bé havíem d’anar a les últimes files del Teatre, cosa que no ens agrada gens ni mica.

Ara l’hem pogut repescar i hem de fer penitència, perquè les nostres pors vers una producció “comercial”, aquesta vegada han estat totalment injustes. Ens ho hem passat d’allò més bé i considerem que tant el text com la posada en escena estan molt treballades, amb resultats totalment satisfactoris…. i més tenint en compte que el treball dels quatre actors és excel·lent del primer al últim, tot i saber que l’autor dóna més joc als dos protagonistes masculins.

Continua llegint →

– GREC2015 – Teatre – PREMIS i CÀSTICS (🐌🐌🐌 ) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 02/07/2015

Deixa un comentari

No som pas gaire entusiastes de les “T de Teatre“, però sí que hem vist molts espectacles que han presentat a Barcelona; es tracta d’un tipus de Teatre per fer passar l’estona i que te gran acceptació entre un tipus de públic que no acudeix massa sovint al Teatre i que el que recerca és passar-ho bé i divertir-se una estona.

Ara la Companyia “T de Teatre” ens han presentat dins del Festival GREC2015, aquesta nova proposta, PREMIS I CÀSTICS, signada pel dramaturg argentí Ciro Zorzoli, autor del text i que al mateix temps la dirigeix; realment ha estat un tastet durant quatre dies, perquè serà programada la temporada vinent en la programació del Teatre Lliure.

Premis i càstigs – foto de David Ruano

Aquesta vegada ens ha sorprès gratament, encara que no es tracti ni de bon tros, de Teatre de text, perquè mes que un text el que trobem és un bon guió que ens endinsa dins del món del Teatre i més concretament en una mena d’assajos on ens volen fer creure que accepten “per primera vegada” públic per tal de què coneguem la seva intimitat alhora d’assajar i fer recerca de nous recursos escènics.

El millor de tot han estat les interpretacions, algunes d’elles veritablement molt bones i encara més quan han d’interpretar papers diametralment diferents en dècimes de segons; la veritat és que hem rigut força veient l’espectacle i creiem que amb petits retocs pot ser un dels espectacles que triomfaran la temporada vinent.

Millor la primera part de l’espectacle, perquè sorprenen els espectadors quan de sobte es troben amb una escenografia gairebé buida i dins d’una immensa sala on estan practicant les interpretacions els papers d’una representació imaginària; malauradament les iteracions fan que l’espectacle arribi a fer-se una mica monòton a les acaballes de l’espectacle, quan precisament esdevé una mica d’història d’un teòric argument que no acaba de quallar.

Dramatúrgia i direcció: Ciro Zorzoli

Intèrprets: Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez

Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar // Il·luminació: Carlos Lucena // Caracterització: Eva Fernández // Assistència artística: Juan Manuel Branca // So: Roger Ábalos // Producció executiva: Daniel López-Orós // Cap de producció: Carmen Álvarez // Assistent de direcció: Carolina Morro // Realització d’escenografia: May, Roman Ogg, Sol Curiel // Realització de vestuari: Luis Espinosa, Angel Domingo

Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona, T de Teatre i el Teatre Lliure, amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.