Arxiu d'etiquetes: Victor Pi

– 344 –  GREC2019 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Grec – 2019.07.01 (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle nº 265)

GREC2019  – JERUSALEM (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Presentada, a la roda de premsa del passat dia 26 de juny (us deixem l’àudio al final d’aquesta ressenya), com la gran estrena teatral del Festival Grec 2019, vam poder gaudir dilluns dia 1, al Teatre Grec, de JERUSALEM, la proposta dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Pere Arquillué.

Un muntatge transgressor d’un text extremadament original i singular que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades.

En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima.

Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El bosc del “Gall”, de Johny Byron “El Gall” l’antiheroi protagonista de la història.

Continua llegint

– Teatre (190) – DYBBUK (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.02.2017

DYBBUK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El passat dia 3 vam assistir a la roda de premsa d’aquesta nova proposta de la companyia Sixto Paz, i, fins aquest dissabte no hem pogut veure el resultat.

Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary,  va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca i compta amb Victor Pi, Patricia Bargalló, Pepo Blasco i el mateix Pau Roca, en el repartiment.

dybbuk-sala-beckett-3

L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Ajar. Durant sis anys el nebot va encarnar el seu alter ego i va acabar guanyant un premi Goncourt.

Continua llegint

– Teatre (27) – L’INFRAMÓN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 20.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’INFRAMÓN – 

Aquest dimarts, vàrem assistir al passi preestrena de L’INFRAMÓN, que el Teatre Lliure ens facilita gratuïtament als abonats de més de 10 o 20 espectacles. Una producció que ja es va poder veure en aquest passat Festival Grec i que nosaltres vàrem preferir deixar-ho per veure’l més endavant, per gaudir d’altres que no es podien veure posteriorment.

A la roda de premsa de la setmana passada, ja vaig entreveure que ens agradaria aquesta producció teatral i ara un cop vista, ho confirmem…. ens ha agradat molt, sobretot el text, però també la posada en escena i les magnífiques interpretacions.

linframon

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten “viure” també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una “avatars” personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més “fosques” que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà.

Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de “ciència ficció” molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on “gaudim” matant virtualment monstres o persones amb armes de foc, sense que traspassi en cap cas el nostre món real, o …. les cada vegada més habituals aplicacions que ofereixen la possibilitat de realitzar cibersexe, que malauradament algunes persones ja comencen a preferir sobre el sexe real, a la seva vida.

Juan Carlos Martel Bayod dirigeix L’INFRAMON, aquest text de Jennifer Haley (The Nether) guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End…

Continua llegint

– Teatre – LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 30/12/2015

Aquesta va ser, l’ultima representació teatral que vàrem poder veure l’any 2015 i va resultar tota una agradable sorpresa. LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, es tracta d’una comèdia d’Oscar Wilde, amb un text molt ben elaborat, quasi perfecte i sense cap marge d’error. El va escriure l’any 1895 quan l’autor ja estava situat al cim de la seva carrera i potser ja no s’esperava d’ell cap text que sorprengues massa més de les seves obres anteriors, quan va arribar la sorpresa amb aquesta comèdia ubicada a l’Anglaterra de l’època victoriana.

La importància de ser Frank - Teatre Akademia 1El seu títol original d’aquesta obra és “The Importance of Being Earnest”; la seva traducció literal seria “La importància de ser seriós; el títol en anglès té un doble sentit que es perd en la traducció, ja que el nom «Ernest» i la paraula «Earnest» (seriós) són homòfons, és a dir sonen igual. És per aquesta raó que quan el títol es va traduir al català es va escollir, “La importància de ser Frank”, ja que en català el nom «Frank» i la paraula «franc» (honest) també sonen igual.

Va ser l’última comèdia que va escriure Wilde i està considerada un dels seus millors treballs. Es va estrenar per primera vegada en el 14 de febrer de 1895 al St. James ‘Theatre de Londres, tres mesos abans que Wilde fos condemnat a presó per indecència greu.

Continua llegint