Ahir dissabte 27 d’abril, a l’Antic Teatre vam poder veure la peça CAVALO DO CÃO de João Lima. Vam escollir aquesta proposta sense saber gairebé res, només unes breus notes que ens havia enviat el mateix teatre fa unes setmanes.

Es tracta d’un espectacle performàtic sense text, que utilitza els sons guturals i les onomatopeies, combinades amb els moviments del cos i els colors vius i llampants de la seva escenografia.

En el moment de redactar aquesta ressenya ens hem adonat que aquest espectacle s’havia representat al Mercat de les Flors el mes de febrer de 2023. 

João Lima (Recife-Brasil – 1980) viu a Barcelona des del 2008 i és intèrpret, coreògraf i educador en organitzacions artístiques. Actor i preparador de càsting ha participat en diverses pel·lícules i és un actor reconegut en el món del teatre on ha col·laborat amb diferents companyies. Havia rebut una formació d’actor “convencional” a la seva ciutat natal i es va dedicar durant uns anys al teatre de text.

A 24 anys va treballar amb el coreògraf danès Peter Michael Dietz i va descobrir que la dansa contemporània permetia inventar una dramatúrgia original a través del cos.

Actualment, desenvolupa les seves coreografies basades en la interacció dialèctica entre veu i gest.

“Crec que part de la poètica de la performance és la possibilitat d’utilitzar diferents recursos, del text al cant, del gest al moviment i a la manipulació”. 

Com ell mateix manifesta és un actor que es dedica a fer dansa i aquest fet li ha comportat una certa dificultat per integrar-se als circuits convencionals del món de les arts escèniques.

En el portuguès del Brasil, cavalo do cão («cavall del gos»), és una expressió que es refereix a diferents coses: a un insecte que provoca un dolor terrible amb la seva picada, a una persona indomable, a un nen molt entremaliat o al cavall que munta el diable. El terme suggereix una mena d’animalitat en transformació.

Amb aquesta peça, aquesta performance, João Lima, mitjançant diferents relacions entre la veu i el moviment, vol mostrar que te la ferma convicció que el passat, així com el futur, és incomplet i en construcció. La seva proposta ens parla del colonialisme i les seves repercussions en l’actualitat. Creu que per entendre el nostre present cal indagar sobre les influències dels fets del passat.

…Un desig de inacabar o “desfer” la història, de recrear el passat per a projectar un altre futur. Per això, la performance travessa mons i temporalitats….

….El cos entra en escena amb aquesta pulsió de transitar entre esdevenirs, sense acabar mai de deixar-se captar, perquè en cap moment se li atribueixin identitats o personatges “tancats”…..

….tenia clar que no volia utilitzar paraules, sinó treballar des d’un lloc més rítmic, sensorial i musical….

Per desenvolupar aquest treball ha comptat amb l’assistència coreogràfica de Cecilia Colacrai, la col·laboració dramatúrgica d’Amaranta Velarde, l’escenografia de Clara Sáez, el disseny de so de Miquel Casaponsa Graells i el disseny de llums d’Ivan Cascon.

Un espai escenogràfic que vol representar un paradís artificial que evoca un Nou Món per descobrir. Elements distribuïts per l’escena que, amb el seu intens cromatisme, pretenen omplir l’espai amb els esperits que van habitar el nostre passat i que a manera de brunzit permanent es manifesten a través del “xaman” en què es converteix João Lima.

Ha estat una magnífica experiència que ens ha sorprès moltíssim i ens ha atrapat des de l’inici de la representació.

Un gran espectacle de petit format, … una proposta amb “ànima”, que ens demostra un cop més que un “David” pot arribar a eclipsar a grans produccions … als “Goliats” amb enormes pressupostos.

Un espectacle que malauradament només s’ha programat dos dies, el 27 i el 28 d’abril a l’Antic Teatre. Avui diumenge encara sou a temps de gaudir d’aquesta impactant proposta escènica.