– 125 (23/24) – Teatre – BREU INTRODUCCIÓ AL WESTERN — (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Flyhard – 06/05/2024

Aquest passat dilluns 6 de maig, va ser la nit d’estrena a la Sala Flyhard, amb la proposta “BREU INTRODUCCIÓ AL WESTERN“, escrita per Joan Yago i dirigida per Llàtzer García. Crec que érem els únics que havíem adquirit les entrades de pagament.

Un text que ens parla de la incapacitat de comunicar-se i saber-se cuidar; els protagonistes són quatre homes d’una mateixa família.

En Pere (Pepo Blasco) és funcionari a l’oficina de treball i ha estat agredit per un home, quan l’informa que el servei estatal ha paralitzat l’abonament del subsidi d’atur, perquè la seva dona ha començat a treballar, superant el límit establert de la unitat familiar.

L’home (que no apareix a escena), és inicialment detingut i més tard, la mateixa tarda de l’agressió, ha estampat el seu cotxe contra l’oficina i ha quedat en coma. En Pere ha quedat molt afectat pel que li ha passat, se sent una mica culpable i es reclou a casa seva. En Víctor (Jan Serra), el seu fill amb qui conviu, intenta que reaccioni.

Li demana ajut al seu tiet Toni (Oriol Guinart), germà del seu pare, per aconseguir que reprengui la seva vida. El tiet és una persona que fa tota mena de teràpies i pren tota mena de pastilles que el puguin ajudar amb la seva depressió i la seva ansietat.

El jove Víctor encara no treballa i un dia a la setmana acompanya al seu avi (Eduard Benito) afectat per l’alzheimer, a la Filmoteca a veure pel·lícules  de l’oest. L’avi confon la realitat i creu que viu en un western.  

imatges de la Web de la Sala FlyHard

Mentrestant, centenars de manifestants han començat a acampar davant les oficines de treball de la ciutat per protestar contra la situació d’atur massiu, i han erigit l’agressor d’en Pere com a símbol. En Pere, d’alguna manera, se sent culpable per la situació i comença a sentir-se més a prop dels manifestants que de l’Estat pel qual ha treballat tota la vida. 

Segons comenta l’autor, aquesta obra està situada el 2012, any de les retallades, de l’atur desbordat i també l’any que ell va fer els vint-i-cinc.

I va escriure aquesta peça el 2016 amb aquest títol, si més no estrambòtic, ja que no estem davant d’una història de l’oest, sinó d’una tragicomèdia amb referències a aquests films on els pistolers es mostren impassibles i hermètics.

Com comenta Llàtzer García, BREU INTRODUCCIÓ AL WESTERN

Igual que els vaquers d’un western, ells són incapaços de mostrar la seva vulnerabilitat. Tots quatre estan afectats per aquest ideal de masculinitat après en les pel·lícules de pistolers.

Situacions quotidianes, discussions i retrets entre les quatre parets en què el Pere fa vint-i-nou dies que està tancat, i no serà fins que el seu agressor mori a l’hospital i les protestes ocupin els carrers, que per fi decidirà baixar al carrer amb el seu fill, el seu pare, i el seu germà i s’unirà a les manifestacions.

Una posada en escena força àgil, amb escenes intensa i volgudament curtes, amb una senzilla escenografia d’Anna Tantull, l’espai sonor de Guillem Rodríguez, el disseny d’il·luminació de Mattia Russo, el vestuari de Joana Martí i el vídeo d’escena de Laura Bonnín.

Ens ha agradat, però potser esperàvem molt més d’aquest text, tractant-se de Joan Yago, un dramaturg al qual admirem i al que seguim des de fa molt de temps. Hem de dir, per a ser totalment sincers que ens ha resultat una mica llarg i feixuc el monòleg, on l’avi ens relata la història de Buffalo Bill i de Toro Sentado, i no pas per la seva interpretació sinó pel contingut.

Per contra, ha estat una delícia poder veure les magnífiques interpretacions dels quatre actors a la curta distància que ofereix la sala Flyhard.

Aquesta proposta està programada fins al 24 de juny.

Deixa un comentari