– Teatre – ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.06.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA (temp. 17/18 – espectacle nº 317)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam anar al Teatre La Gleva per veure ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA, una creació de la Laia Alberch i l’Eduard Tudela, (Cia. La Chacha del Rey), que la passada setmana ens van presentar en roda de premsa.

Es tracta d’una peça fragmentada que se situa en un ring de boxa. I dins del ring una lluita que no és nova, una lluita per avançar i treure’ns de sobre tots els llasts que formen part de nosaltres i que arrosseguem en el nostre dia a dia. Una lluita per deixar-los enrere.

La Laia Alberch puja al ring mentre l’Eduard Tudela l’ajuda en la seva lluita. Ella ens explica els moments que han marcat la seva vida, parla sense aturador, ha de deixar anar tot allò que porta dins. Accions íntimes o moments concrets de la seva existència que per a ella representen un conflicte o sofriment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens parla de coses que tots hem viscut però que per a ella són cadenes que l’han lligada i l’impedeixen avançar i gaudir de la vida.

L’Eduard Tudela, hieràtic, amb un somriure permanent a la cara, l’ajuda en el que necessita, a canviar-se de roba i a parar la taula pel banquet de noces. A nosaltres ens ha vingut a rebre i en acabar “el combat” ens acomiadarà.

I si se’ns facilités un lloc on poder ser escoltats, un lloc on vomitar i purgar tots els nostres conflictes existencials?

Una mena de lloc on el temps queda suspès i l’expiació dels nostres pecats es prepara per sortir a la palestra, per emergir i envoltar l’espai, creant una atmosfera en la qual batega l’ansietat, la destrucció regeneradora, el dubte, la por, la bellesa …

Un lloc on emanen les entranyes de la persona que decideixi ocupar durant el temps que necessiti, un quadre on tot és possible, on la definició d’allò que ens pertorba és la que marca el nostre límit.

Tres situacions, tres rounds, tres conflictes personals són els que surten a la palestra, la religió que forma i ha format part de la nostra educació de manera imposada i que ens condueix a acceptar tot allò que el rol de gènere ens marca, la dona que davant la seva boda es repeteix a ella mateixa que es casa perquè vol, perquè és el que desitja fer; però, de veritat és el que desitja fer, o més aviat ho fa per què la societat l’imposa ???

Un retrat del què estem vivint, una necessitat d’enfrontar-se al buit existencial que ens angoixa.

Cal fer l’esforç de llençar-se des de l’avió, alliberar-se de tot el que lliga i fa feixuga la vida, tancar els ulls i quan el motor es pari, saltar, confiant en què el paracaigudes s’obrirà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena impactant per la seva senzillesa i que ens atrapa per la seva blancor. Laia Alberch fa una interpretació física brutal que ens deixa literalment esgotats i amb un text que deixa anar com si brolles de dins seu, sense límit, com si és buidés. El paper de l’Eduard, absolutament mil·limetrat, molt més amable, potser per deixar respirar a l’espectador, en un contrapunt que contrasta amb el d’ella per la seva passivitat i l’acceptació abnegada del seu paper a la vida.

Un treball que ha estat el resultat de la residència de tres mesos al Teatre la Gleva, i que és el segon espectacle de la companyia després de “YO QUERIA SER UNA CHICA ALMODÓVAR PERO DEJÓ DE TENER SENTIDO“, que vam veure la temporada passada.

Una proposta interessant que se’ns ha fet curta, massa curta … i és que ens hauria agradat que hagués pujat al ring de boxe, amb moltes més reivindicacions, de les que ens presenta la protagonista.

Malauradament ahir érem poques persones a la sala de Teatre i quan passa això, a nosaltres ens sap greu que tan poca gent, no pugui valorar com caldria, aquesta iniciativa de creació diferent i arriscada.

Direcció: Laia Alberch
Repartiment: Laia Alberch, Eduard Tudela
Autor: Laia Alberch, Eduard Tudela
Ajudant de direcció: Paula Ribó \ Escenografia: Albert Ventura \ Il·luminació: Albert Ventura \ Vestuari: Laia Alberch, Albert Ventura \ Producció: La Chacha el Rey
Idioma: castellà – Durada: 55 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en Cultura – 2018.06.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO (temp. 17/18 – espectacle nº 316)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Terrats en Cultura, és una iniciativa de Coincidències, associació cultural que impulsa aquest esdeveniment amb uns escenaris fora de l’habitual. Enguany, la seva sisena edició de la qual vam parlar arran de la Gala de presentació que va tenir lloc el passat mes de maig.

Gràcies als amfitrions, gent que cedeix el seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques a l’aire lliure, algunes d’elles amb vistes privilegiades de la ciutat.

En aquesta ocasió però, el terrat del barri de Les Tres Torres de Barcelona, no en tenia de vistes, perquè estava situat a sobre d’una antiga caseta de planta baixa, però que era idíl·lica per poder gaudir plenament de l’obra “SI TINGUÉSSIM MÉS COCA ET DEMOSTRARIA COM T’ESTIMO“, en la segona nit de representació.

Un nou text del dramaturg irlandès John O’Donovan, que establert a Londres, és autor d’una obra extensa que s’ha estrenat a teatres londinencs com The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama, Southwark Playhouse, Theatre503, Arcola Theatre i RADA. Aquest text “If we got some more cocaine, I could show you how I love you” va ser estrenat a l’Old Red Lion Theatre l’agost de 2016 i va obtenir un premi IARA al millor dramaturg.

Aquesta peça, traduïda per Gemma Beltran, té lloc dalt d’un terrat, de manera que l’espectacle, dirigit per Alberto Díaz (director de EL LLARG DINAR DE NADAL), s’adapta extraordinàriament a l’espai escènic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema és que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

En Marc Balaguer (Miki) i en Pau Escobar (Rai) arriben esbufegant i amb mascares al terrat de la casa on viu el Rai en una ciutat d’Irlanda. Han atracat una benzinera i el seu boti és de 16 euros, uns kit kat i un parell d’ampolletes de whisky. La policia està a sota de l’edifici i ells decideixen esperar que marxin.

També han agafat un paquet de cocaïna i diners de casa d’en Rai.

Una història d’amor gai explicada amb un diàleg molt viu i amb pinzellades d’humor. Ells s’expliquen un munt d’anècdotes viscudes individualment, que evoquen més personatges i que conformen el seu entorn.

Miki està pendent d’un judici i ha de tenir especial cura perquè no torni a ser detingut cometent qualsevol delicte. Viu amb la seva mare i encara està enamorat d’en Pau, un noi que va conèixer quan tenia 15 anys. Aparentment fort i segur de si mateix, amaga amb cura la seva fragilitat i tendresa.

Rai acaba de fer divuit anys i no vol reconèixer públicament la seva homosexualitat,  mantenint un aparent nuviatge amb la Cati. Viu amb la seva mare i la parella de la mare que no el suporta. Van marxar de casa seva, en un altra ciutat, de nit. Enrere quedava la seva àvia, a la que ell se sent molt lligat i el seu pare.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parlen mentre fumen i esnifen cocaïna. Les seves pors, les seves inquietuds, el seu futur. No s’atreveixen a reconèixer que s’estimen i cadascú busca una sortida a la seva vida.

Unes interpretacions magnífiques, absolutament versemblants i una posada en escena que ens ha fet sentir part integrant de la conversa de la parella. Ells apareixen a escena grimpant per una paret i veurem un parell d’escenes que ens fa patir per la seva integritat.

Bons efectes especials amb el soroll “espontani” dels petards que aquests dies inunden Barcelona, i els efectes especials del so i la llum blava dels cotxes de policia.

Una proposta que ens ha agradat molt; desitgem que tingui un llarg recorregut.

Autor: John O’Donovan
Traducció: Gemma Beltran Aniento
Adaptació: Gemma Beltran Aniento i Alberto Díaz
Direcció: Alberto Díaz
Intèrprets: Marc Balaguer i Pau Escobar
Producció executiva: Alberto Díaz
Idioma: català – Durada: 75 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

– Teatre – INCONSOLABLE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.06.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

INCONSOLABLE (temp. 17/18 – espectacle nº 315)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts d’aquesta mateixa setmana, va tenir lloc la roda de premsa on ens van presentar aquesta producció del Centro Dramático Nacional, que el Teatre Romea ha volgut portar a Barcelona, encara que sigui per només cinc representacions.

Un text escrit per Javier Gomá (Bilbao, 1965), filòsof, escriptor i assagista, que va decidir explicar la dolorosa experiència de la pèrdua del seu pare i, de retruc parlar d’una part de la seva pròpia història, la seva primera infantesa de la qual ell no té massa records i els que té, és a través del seu pare. El mateix autor ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Aquest és el seu primer text dramàtic o millor dit un assaig portat al teatre.

Fernando Cayo és l’actor que transforma en paraula el seu discurs, que es converteix en el fill que a cinquanta anys perd al seu pare i queda tan trasbalsat, que ni ell mateix compren perquè l’ha afectat tant un fet que tots sabem inevitable i associat a la mateixa vida. Morir és el destí final.

Un monòleg, sota la direcció d’Ernesto Caballero, que comença abans de pujar a l’escenari, quan l’actor es dirigeix al públic i agraeix el temps que dedicarem a escoltar el seu raonament, la vivència del seu dol.

Un muntatge molt cuidat i absolutament brillant, amb una posada en escena espectacular. L’escenografia de Paco Azorin, una rampa de fusta, que pren vida pròpia i que inicialment està una mica inclinada; a sobre com a únics elements, una cadira “Barcelona” (Mies van der Rohe) i uns quants llibres.

Menció especial a la música de Luis Miguel Cobo, i sobretot a la il·luminació de Ion Anibal que provoca un joc de llums i ombres donant espectacularitat als moments on el protagonista recorda al seu pare, gairebé com un ésser mític.

La interpretació que ens ha ofert Fernando Cayo ens ha semblat realment extraordinària, passant de moments pròxims, on ens transmet pensaments, converses amb el seu pare o amb els seus fills, i records, a moments on la rabia i la no acceptació de la mort del seu pare fan pales el seu immens dolor per la pèrdua i la seva constatació de què és un fet irrefutable al qual tots estem destinats. Una interpretació plena de matisos que dota al personatge d’una gran humanitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’obra aspira a fer que l’espectador es vegi reflectit en el personatge del “fill”, una persona que acaba de complir el seu 50 aniversari i que a partir de la mort del seu pare, s’adona que l’important de tot plegat, és la vida que li queda viure d’ara endavant. Vol ser un cant per recuperar l’entusiasme per seguir vivint.

En paraules del director “quan la vaig llegir hi vaig trobar coratge i valor davant la vida. No és un text convencional i no és gens melodramàtic“.

Una obra profunda i plena de reflexions sobre la idea de la mort, un tema incomodo de parlar, molt present, però que trasbalsa quan ens toca de prop. Sempre ho acceptem millor quan afecta els altres, però costa de pair quan som nosaltres “els protagonistes del dol”. És en aquells moments que esdevenim Inconsolables.

El tiempo no cura, sólo distrae. Nacemos en un autobús que avanza a gran velocidad hacia el precipicio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Javier Gomá
Direcció: Ernesto Caballero
Intèrpret: Fernando Cayo
Veus en off: Emilio Gutierrez Caba i Tristán Ulloa
Escenografía: Paco Azorín \ Il.luminació: Ion Anibal \ Vestuari: Juan Sebastián Domínguez \ Música i espai sonor: Luis Miguel Cobo \ Ajudant d’escenografia i vestuari: Paula Castellano \ Ajudant de direcció: Raquel Pardos \ Disseny de cartel:  BYG /Isidre Ferrer \ Fotos: Marcos Gpunto \ Producció: Centro Dramàtico Nacional \ Premsa: Anna Casasayas i  Clara M.Clavell \ Marqueting i comunicació: Publispec
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – EL PETIT LLADRE D’OMBRES de Marc Levy (🐌🐌🐌🐌) – 2018.06.16 (temp. 17/18 – llibre nº 041)

EL PETIT LLADRE D’OMBRES de Marc Levy – (temp. 17/18 – llibre nº 041)

Per Imma Barba

Aquest llibre va caure a les meves mans per casualitat, perquè no havia llegit res d’aquest autor malgrat el seu indiscutible èxit arreu del món. De fet les seves obres han estat traduïdes a 45 idiomes, i alguna d’elles ha estat portada al cinema.

Em va atreure el disseny de la portada i la curiositat.

Narrat en primera persona, el llibre està estructurat en dues parts. En la primera part ens trobem el nen que descobreix que roba les ombres d’aquelles persones amb les quals s’encreua, companys d’escola, amics o coneguts. S’adona del seu estrany poder que li permet esbrinar, a través de les ombres robades, quins són els somnis, les pors o les il·lusions dels altres. I s’adona que ell pot inferir en els altres per trobar el camí que els faci acomplir els seus somnis.

A la segona part del llibre, aquest nen és un jove estudiant de medecina que ha hagut de marxar del poble per estudiar. Enrere deixa la seva mare i el seu millor amic. Ha oblidat tot el que hi havia somiat de petit però continua conservant el seu estrany poder. A la vida adulta tot és molt més complicat. Es planteja que ha fet i que vol fer amb la seva vida.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – BLINK (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.06.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 314)

BLINK (temp. 17/18 – espectacle nº 314)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

BLINK (parpelleig), és un text de l’escriptor i dramaturg britànic Phil Porter (1977) que parla d’una relació de parella a través d’una pantalla d’un monitor de bebè. Aquesta obra va estrenar-se el 2012 al Soho Theatre de Londres. Ara tenim l’oportunitat de veure-la a l’Àtic22 del Tantarantana fins al 24 de juny.

Una peça traduïda per Pau Jimfer, dirigida per Joan Xancó, i interpretada per Jaume Forés i Mar Solà, integrants de la companyia La Carbonara Teatre. Segons llegim a la seva web, es tracta d’una companyia emergent focalitzada en les noves dramatúrgies.

BLINK és una història d’amor de dues persones que són incapaços de comunicar-se cara a cara, una relació que s’estableix a partir del voyeurisme. Una història que explica com a vegades pot ser més senzill tenir una relació a través d’una pantalla que a la vida real.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens mostra les dificultats de comunicació en una societat hipercomunicada.

Ella és Sophie, una noia que te cura del seu pare, malalt terminal, que viu al pis de sota. Compra un monitor de bebè per poder controlar el seu estat. Perd al seu pare i la feina quasi al mateix temps. A ella li diuen que l’acomiaden perquè és invisible als ulls dels altres. Es tanca a casa. Lloga el pis de sota.

Ell és Jonah, un noi provinent del món rural que en morir la seva mare decideix establir-se a Londres. No connecta amb ningú, tan sols es relaciona amb una guineu sarnosa que cada nit va al seu pati a menjar. Ha llogat el pis de sota.

Ell rep un sobre tancat, amb un monitor de bebè, i es dedica a observar una noia.

Ella ha enviat el monitor de bebè, i, li agrada saber-se observada.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – ELLA EN LA OTRA ORILLA de Mitsuyo Kakuta (🐌🐌🐌🐌) – 2018.06.15 (temp. 17/18 – llibre nº 040)

ELLA EN LA OTRA ORILLA de Mitsuyo Kakuta – (temp. 17/18 – llibre nº 040)

Per Imma Barba

Una novel·la japonesa contemporània que m’ha donat una visió de la societat actual i particularment de les dificultats amb què s’enfronta Sayoko, una dona que vol treballar després d’un període inactiu dedicat a la seva filla que ara té tres anys. Dificultats no gaire diferents a les que trobem a la nostra societat.

Sakoyo és mestressa de casa i té cura de la seva filla a la qual porta al parc cada matí. Ella té trenta-cinc anys i té problemes de comunicació amb la resta de mares que troba en els parcs. La seva filla Akari, segueix les seves passes, i juga sempre sola. La seva decisió de tornar a treballar i portar la nena a una guarderia no té el vistiplau del seu marit ni de la seva sogra, que prenen amb ella una actitud de reprovació passiva.

Comença a treballar per Aoi, una dona universitària de la seva mateixa edat i esperit lliure que té una agència de viatges i un negoci de servei de neteja en domicilis, Platinum Planet. Les dues connecten de seguida, i s’inicia una amistat que permetrà a Sayako perdre la seva por i començar a sentir-se segura de si mateixa.

Aoi no sempre ha estat la persona que sembla ser, ja que d’adolescent va patir bulling, fet que va obligar al trasllat de la família i al canvi d’institut.

Dues personalitats oposades i la força de l’amistat.

Una novel·la on vivim el present de les protagonistes, Sayoko i Aoi i alhora utilitza flashbacks per explicar l’adolescència d’Aoi, els problemes derivats del bulling, la necessitat de trobar el seu lloc i l’amistat que va fer amb Nanako, una noia amb una família peculiar.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Concert – MARIZA (🐌🐌🐌) – VI Festival Jardins de Pedralbes – 2018.06.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 313)

MARIZA – Festival Jardins de Pedralbes (temp. 17/18 – espectacle nº 313)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’edició passada del Festival Jardins de Pedralbes, no vàrem poder assistir a cap dels concerts previstos, malgrat que prèviament fins i tot havíem cobert la Roda de premsa on es presentaven. No va poder ser perquè va coincidir plenament amb el nostre viatge al nord d’Europa.

Ahir dimecres per tant, era la primera vegada que trepitjàvem el recinte del Festival Jardins de Pedralbes, que enguany celebra la seva sisena edició. I ho fèiem gairebé dues hores abans de l’inici del concert per tal de gaudir de l’ambient.

En un entorn realment màgic, amb uns jardins perfectament il·luminats, Concert Studio, ha programat un festival amb una acurada atenció en tots els detalls, des de la rebuda a l’entrada on una hostessa s’ofereix sense demanar-li pas a fer-nos una fotografia de record…

… fins a una abundant i fins i tot sofisticada oferta gastronòmica, on participen sis restaurants de la ciutat; cal destacar el gran nombre de persones que formen part de l’organització i que es desviuen per fer que la teva visita sigui el més agradable possible.

Malauradament ens vam perdre per motius d’agenda, el concert que va oferir Miguel Poveda el passat 8 de juny i que ens hauria agradat molt haver viscut en directe.

Som fidels seguidors del Fado portuguès i hem assistit a molts concerts d’aquest gènere a casa nostre i també a Portugal i molt especialment als que ens ha ofert la nostra admirada Dulce Pontes, que hem seguit gairebé des de l’inici de la seva carrera.

Ahir, MARIZA ens va oferir un concert on presentava el seu nou disc, anomenat com ella, “Mariza”, al mateix temps que va interpretar nombrosos temes de la seva discografia.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – El Maldà – 2018.06.12 (temp. 17/18 – RdP 092)

RdP – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – (temp. 17/18 – RdP nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí nova RdP per presentar la darrera proposta que es podrà veure a El Maldà aquesta temporada.

Es tracta de LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA, el quart projecte de la jove companyia Els McGregor Teatre.

Aquesta companyia fins ara havia apostat pels texts clàssics i pensaven que potser era el moment per treballar amb una proposta d’un autor contemporani; és per això que es van posar en contacte amb Blanca Bardagil, perquè els escrivís amb tota llibertat un text per la seva nova proposta escènica.

Xavier Alomà – Laura Riera – Blanca Bardagil – Lara Correa – Boris Cartes – Adrià Aubert

Blanca va acceptar i va treballar el text tota sola, i sobre el que a ella li venia de gust; els membres de la companyia, en llegir-ho, els va semblar que era perfecte per ells i de seguida es van posar a treballar sota la direcció de la dramaturga. Els cinc ens comenten que ha estat un plaer treballar plegats i que a mesura que anaven assajant, si algun dels quatre actors o inclús la mateixa Blanca, veien que alguna cosa no acabava de funcionar com esperaven, no hi ha hagut cap problema en modificar-ho.

Blanca Bardagil comenta que les Sales petites, són realment les que aposten per la dramatúrgia contemporània de casa nostre i gràcies a Sales com El Maldà, autors joves tenen l’oportunitat de mostrar el seu treball. De fet ella ha pogut estrenar un altra proposta a El Maldà, “LLIBRES PER CREMAR“, aquesta mateixa temporada.

L’obra ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparent innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 11 ª Taula de POESIA Amics del Brossa – EL CAMINANT EFÍMER (🐌🐌🐌) – La Seca – 2018.06.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 312)

11 ª Taula de POESIA Amics del Brossa – EL CAMINANT EFÍMER (temp. 17/18 – espectacle nº 312)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

PerImma Barba & Miquel Gascón

Onze anys d’ençà que la taula de poesia va començar a caminar per iniciativa dels Amics del Brossa. Un grup d’amants de la poesia que es reuneixen cada dimecres amb noves propostes de lectures, col·laboracions de poetes contemporanis i escriptura de poemes per part dels mateixos participants.

I com a cloenda del curs poètic té lloc una trobada oberta als amics dels Amics del Brossa i on els participants de la taula de poesia ens ofereixen un recital de poemes.

Després d’onze anys d’activitat, s’han posat sobre la Taula de poesia molts temes que han versat i compartit a través d’actuacions i reculls de poemes: “Palau de Destral”, “Setè Replà”, “Sonata per la vida” o “Poemes”. Seguint “Elementals”, enguany el camí ha estat també entorn de quatre elements, més universals que clàssics. Seguirem les petjades que compassen cada etapa de la vida i el seu vaivé, que tomben la memòria i les paraules, i ens mostren un camí que deixarà d’existir, per ser la imatge d’allò que havia estat.

Agrupats en quatre etapes de la vida, la infantesa, la joventut, la maduresa i la vellesa, els deu participants de la taula han anat recitant els poemes al mateix temps que anaven deixant a la maleta joguines, llibres o fotos, recordatoris d’etapes viscudes. La proposta d’enguany ha estat batejada com “El caminant efímer”.

Com a element de transició d’una etapa a l’altra, el violí de l’Enric Badal que ha interpretat un fragment de “Escenes de nens” de Schumann i “El cigne” de Camille Saint-Saëns, o la veu de Maria Pujol que ha recitat-cantat “Paraules d’amor” de Serrat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

– Roda de premsa – INCONSOLABLE – Teatre Romea – 2018.06.12 (temp. 17/18 – RdP 091)

Roda de premsa – INCONSOLABLE – (temp. 17/18 – RdP nº 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona RdP d’ahir dimarts…

… aquesta al Teatre Romea per presentar INCONSOLABLE, un text escrit pel filòsof, escriptor i assagista Javier Gomá (Premio Nacional de Literatura en la modalitat d’assaig, 2004) i produïda pel Centro Dramático Nacional.

El vicepresident del Grup Focus, Jordi González, ha iniciat la roda de premsa, comentant que confia plenament en què la següent RdP del Teatre Romea, sigui ja presidida definitivament pel seu director, en Carles Canut, que a hores d’ara està lluitant amb totes les seves forçes per recuperar la salut.

Jordi González – Ernesto Caballero – Javier Gomá i Fernando Cayo

Per altra banda ens comenta que està molt satisfet per poder portar al Romea i per segona vegada en la mateixa temporada al Centro Dramàtico Nacional i en especial per poder portar a Barcelona aquesta proposta que el va captivar quan va tenir la sort de poder-la veure al Teatre Maria Guerrro, la temporada passada.

Es tracta d’un monòleg, però amb una posada en escena espectacular, amb una escenografia creada per Paco Azorín, basada en una tarima que es transforma i pren vida.

Javier Gomá, el dramaturg, ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del pare del protagonista. Aquest fet tràgic va ser el motiu que va empènyer Gomá a escriure aquest monòleg que es va publicar el 2016 al diari El Mundo.”… fet que va provocar que s’esgotessin tots els exemplars d’aquell diari.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari