– 366 – GREC2019 – SHAKESPEARE FACE TO FACE – La Cuina – Espai Francesca Bonnemaison – 2019.07.17

GREC2019 – SHAKESPEARE FACE TO FACE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres al matí a l’Espai Francesca Bonnemaison ha tingut lloc una de les “Converses Grec” anomenada SHAKESPEARE FACE TO FACE. Una activitat dirigida als joves que, sorprenentment ?, no hi eren. La mitjana d’edat del públic assistent passava de llarg dels cinquanta anys …..

Segons havíem llegit al programa del Festival Grec Els Pirates TeatrePàrquing Shakespeare, dues companyies que s’enfronten al Grec d’enguany a les obres de Shakespeare, us donen les claus per entendre l’univers del bard anglès des de la perspectiva del públic jove. Després d’una breu introducció, veureu els membres d’aquestes companyies competir en una batalla shakespeariana apassionant.

Nosaltres hem assistit a una altra conversa, o millor dit … a un debat, molt interessant, però molt diferent del que pensàvem que seria pel que deia el programa.

Una butaca vermella ocupada per Antonio Morcillo, que avui ha representat amb passió desbordada el paper de William Shakespeare; a la seva dreta tres membres de Pàrquing Shakespeare: Ariadna Matas, José Pedro Garcia Balada i Laura Vila Kremer. A la seva esquerra tres membres de Els Pirates Teatre: Adrià Aubert, Laura Aubert i Ricard Farré.

Les dues companies s’han enfrontat a la mateixa obra: “L’amansiment de la fúria” o “la feréstega domada”, una de les primeres obres de Shakespeare i considerada actualment com una de les obres  més masclistes signades per ell.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però tant Els Pirates Teatre com Pàrquing Shakespeare han aconseguit capgirar-la i fer del text un al·legat feminista. Pàrquing Shakespeare porta al festival “L’amansi(pa)ment de les fúries“, dirigit per Carla Rovira, que nosaltres veurem el 31 de juliol al Teatre Grec, i Els Pirates signen “Les feres de Shakespeare” (vegeu la nostra ressenya), amb direcció d’Adrià Aubert, proposta que vam veure el passat dia 6 de juliol.

Una conversa dividida en quatre “assalts de boxa”:

  1. L’obra
  2. Shakespeare era misògin ?
  3. Els personatges
  4. Sobre la vigència de Shakespeare.

I que, com podreu escoltar a l’àudio ha estat molt monopolitzat per Antonio Morcillo (William Shakespeare), especialment en la primera mitja hora on únicament hem pogut escoltar la seva veu, que ha defensat amb passió la “seva” obra, com l’expressió de la realitat social del “seu temps” i ha fet constar que ambdues companyes han obviat el pròleg del calderer que, per a ell, formava una part important de la peça (pròleg del que podem veure una gravació de TVE-Estudio1) …

http://www.rtve.es/alacarta/videos/estudio-1/estudio-1-fierecilla-domada/3189845/

Ha reconegut que els personatges femenins de l’obra no són rodons, però que “ell” escrivia per als seus clients i els hi deia el que volien escoltar.

La proposta SHAKESPEARE FACE TO FACE, ha estat força interessant, especialment quan els membres de les dues companyies han pogut ficar cullerada. Llàstima que la gent jove a la què estava destinada especialment, no ha recollit el guant, encara que era una activitat totalment gratuïta; Potser s’haurà de buscar altres maneres d’atraure a aquesta franja d’edat, encara que nosaltres malauradament, no som gaire optimistes.

Malgrat que l’àudio és un pèl massa llarg, el publiquem per si algú està interessat, en escoltar el debat

– 365 – GREC2019 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 282)

GREC2019 – CAMPO MINADO (temp. 18/19 – espectacle  nº 282)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts 16 de juliol,  a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny  del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada Veteranos i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de “Teatre de Guerra“.

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L’única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la “Marcha de las Malvinas” a l’escola, i que més enllà d’aquesta cançó no sabia res d’aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

“Estic a favor d’un art que produeixi una realitat nova, que ens faci crear un futur en el present. Crec que l’art pot modificar tant percepcions de les coses com relacions. Pot canviar …… situacions, obrir espais… Crec en aquesta intervenció de l’art en l’escena pública i política, per això sóc artista.”

“Sovint em pregunto què significa exactament ficar-se en la vida d’un altre, sobretot quan faig aquests treballs documentals. Estàs fent preguntes que potser ningú va fer abans, desarmant la narrativa que algú té de la seva pròpia vida per a transformar-la en un objecte artístic.”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els performers del espectacle són Lou Armour, David Jackson, Gabriel Sagastume, Ruben Otero, Sukrim Rai i Marcelo Vallejo. Tres veterans argentins i tres britànics que en aquesta peça de teatre documental tornen a vestir els uniformes, fan el paper dels seus dirigents conduint-los a la Guerra i canten cançons revivint moments viscuts en aquella guerra i explicant de quina manera va marcar les seves vides.

Lou Armour va ser portada de tots els diaris quan els argentins el van fer presoner el 2 d’abril i avui és professor de nens amb problemes d’aprenentatge.      David Jackson,  … es va passar la guerra escoltant i transcrivint codis per ràdio i avui escolta altres veterans en el seu consultori de psicòleg. Gabriel Sagastume va ser un soldat que mai no va voler disparar, i avui, és advocat penalista. Ruben Otero va sobreviure a l’enfonsament del vaixell General Belgrano i ara té una banda de tribut als Beatles. Sukrim Rai va ser un ghurka que sabia fer servir el ganivet i que avui treballa com a guàrdia de seguretat. I finalment, Marcelo Vallejo que va ser apuntador de morter i ara és campió de triatló.

Una proposta dura, molt dura, on pots copsar la transformació de sis homes joves que van anar a una guerra per motius diferents, que es van enfrontar a la mort i al fet de matar per viure, i de quina manera han quedat marcats per sempre. Ens expliquen com han pogut sobreviure a l’horror viscut, com s’han reincorporat a la vida “normal” i com han hagut d’aprendre a deixar d’odiar. I ens parlen de com i quan van ser capaços de tornar a visitar les illes Malvines.

Una posada en escena molt elaborada, on tots els detalls estan absolutament mil·limetrats, la escenografía, el vestuari, la il·luminació, el so, el vídeo, l’enregistrament d’escenes en directe, la documentació aportada, …. i un treball actoral d’aquests “no actors”, realment magnífic.

Un altre encert d’aquesta edició del Festival Grec 2019.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria i direcció: Lola Arias

Interpretació: Lou Armour, David Jackson, Gabriel Sagastume, Ruben Otero, Sukrim Rai i Marcelo Vallejo

Composició musical: Ulises Conti \ Escenografía: Mariana Tirantte \ Vestuari: Andy Piffer \ Disseny de la il.luminació i direcció tècnica: David Seldes \ Disseny de so: Roberto Pellegrino i Ernesto Fara \ Disseny de video: Martín Borini \ Ajudantia de direcció: Erika Teichert \ Recerca i producció: Sofia Medici i Luz Algranti \ Ajudantia de producció: Lucila Piffer \ Ajudantia tècnica i de producció: Imanol López \ Ajudantía de vestuari: Federico Castellón Arrieta \ Ajudantía en les recerques a la Gran Bretanya: Kate O’Connor \ Producció delegada: Blanc Produccións \ Traducció al català: Lola Aymerich \ Fotografía: Tristam Kenton

Idioma: castellà i anglès amb sobretitulació en català, anglès i castellà.

Durada: 100 minuts

– 364 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.07.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 281)

DE MARES I FILLES (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns dia 15,  vam fer cap al Teatre Poliorama per veure una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla.

Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia, i que estarà en cartell al Poliorama fins al dia 24 de juliol en sessions de dilluns, dimarts i dimecres.

Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família.

Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir,  que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de “I deien que plouria“.

Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja d’emocions que ens aclapara i que ens arrosseguen a l’habitació de l’hospital on la mare i la filla parlen del passat i del present, de les 1001 coses que s’haurien de dir abans ….. que sigui massa tard.

Perquè la vida passa tan de pressa que el que ens pensem que serà demà, ja és avui  …..

Mont Plans i Annabel Totusaus són dues actrius que  tenen el do de la comèdia, però al mateix temps són capaces d’imprimir a les seves interpretacions el dramatisme necessari per donar la pàtina de seriositat que provoca en nosaltres, els espectadors, el toc de reflexió que el text busca.

Mont Plans (Artés, 1948) a qui hem vist treballar recentment a “El gran Mercado del Mundo” (vegeu aquella ressenya) (TNC, maig 2019), … és coneguda per haver estat una de les actrius de referència de La Cubana i Dagoll Dagom, i una de les recordades “Teresinas”. Una actriu que ha desenvolupat sempre una brillant feina teatral en tots tipus de papers i que aquesta nit ens ha captivat per la seva naturalitat.

Annabel Totusaus (Calafell, 1974) és també una actriu nascuda a La Cubana i actriu de Dagoll Dagom. L’última proposta en què la vam veure treballar va ser “El llibertí” (vegeu aquella ressenya) en aquest mateix teatre durant la temporada 2017/18.

Mare i filla, ens captiven des del primer moment dins les teranyines del seu passat; un dragonkhan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Dues personalitats contrastades, una mare despreocupada, que viu la vida intensament i que far “volar coloms”, les seves vivències són fruit de la seva imaginació? O realment ha viscut la vida que explica que ha viscut? Va viure realment el maig del 68 a París? És de veritat activista de GreenPeace?

La filla és una funcionària amb responsabilitats en la Conselleria de Salut, una dona de principis rígids que té tota la seva vida i la del seu fill, perfectament estructurada. Però és realment feliç amb la vida que porta? Cal ser tan terriblement perfecta?

Un aspecte que hauria de fer reflexionar a les noves generacions, del fet que el simple fet de “ser jove” no sempre vol dir ser més obert a viure en llibertat sense massa prejudicis; sovint els joves són molt més conservadors que els seus progenitors.

Dues persones que caminen per espais paral·lels sense ser conscients que les dues es necessiten i que en depenen l’una de l’altra. S’han anat distanciant i una discussió, cinc anys enrera, va fer que no es tornessin a parlar. I, ara, s’adonen del poc que saben l’una de l’altra.

Una posada en escena molt realista, d’una habitació d’hospital on les dues actrius van entrellaçant els seus records i les seves emocions. L’escenografia de Paula Bosch, la il·luminació d’Eudald Gili i la música de Jaume Vilaseca arrodoneixen la proposta.

Una proposta d’entreteniment, si, … però una gran proposta i sobretot unes magnífiques interpretacions.

Autor i director: Paco Mir

Ajudant de direcció: Queralt Riera

Intèrprets: Mont Plans i Annabel Totusaus

Escenografia: Paula Bosch \ Vestuari: Cristina Muñoz \ Il.luminació: Eudald Gili \ Música: Jaume Vilaseca \ Disseny Gràfic: Raquel Díaz Reguera \ Regidoria: Cristina Prunell \ Fotografia: Josep Guindo, Daniel Escalé i Pere Abiac \ Audiovisual promocional: Max Mir \ Comunicació i premsa: Xarli Diego \ Producció Executiva: Mercè Puy \ Producció: Mosica Mix i Puy&CO

Idioma: català – Durada: 80 minuts

– 363 – Gala de la XXV edició dels PREMIS BUTACA – Mercat de les Flors – 2019.07.14

Gala de la XXV edició dels PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tal com ja s’havia anunciat, aquest any l’entrega dels Premis Butaca es va fer ahir dia 14 de Juliol al Mercat de les Flors, i tot seguit va tenir lloc la festa de celebració dels 25 anys dels Premis Butaca, a la terrassa del Teatre Lliure. Per sort, la pluja que havia caigut a primera hora de la tarda va deixar pas a una nit esplèndida que va permetre gaudir de la festa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gloria Cid i Toni Martin, impulsors d’aquests premis que van començar al seu programa de ràdio de Premià de Mar, van ser els amfitrions i presentadors de la gala. Amb força puntualitat i una gran agilitat la gala va ser entretinguda i plena de moments emocionants, i com no podia ser d’altra manera, moments reivindicatius.

Com ja és habitual en aquestes gales els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i ha comptat amb intervencions anginoses d’alguns d’ells.

Aquest any el Premi honorífic Anna Lizaran ha estat atorgat a dues espectadores, la més gran i la més jove, Montserrat Soler i Cinta Paloma, “addictes” teatraires pel fet de comprar sempre abonaments anuals. Un premi a la veu del públic. Un homenatge a un dels principals actius de les arts escèniques.

Els premis s’han anat entregant després de recordar les nominacions de cada categoria (vegeu la ressenya de les nominacions) …i els agrupem per espectacles (si nosaltres hem vist l’espectacle, clicant sobre el nom en vermell, podeu accedir a la ressenya que vam publicar en el seu dia).

Continua llegint

– 362 – Teatre – L’AMOR (NO ÉS PER A MI, VA DIR MEDEA) – Teatre Eòlia (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.07.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 280)

L’AMOR (NO ÉS PER A MI, VA DIR MEDEA) (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 280)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem tingut l’enorme sort de poder encabir a la nostra agenda l’última de les quatre funcions previstes aquests dies de L’AMOR (NO ÉS PER A MI, VA DIR MEDEA) que s’han representat al Teatre Eòlia.

Una proposta imperdible sense cap mena de dubtes, i que es podrà veure durant la temporada 2019/2020 al mateix teatre.

El text, escrit per Queralt Riera, ha guanyat el 47è Premi Octubre del Teatre Pere Capellà 2019, la Beca Odisseu Eòlia i+D 2018 i ha estat finalista del Premi Quim Masó 2018.

Queralt Riera (Parets 1978), és graduada en direcció i dramatúrgia a Eòlia ESAD i nosaltres la vam conèixer amb la proposta  AQUÍ “de Santander a NY” (Sala Atrium, 2018) (vegeu aquella ressenya) i que serà representada al Teatre Fernán Gómez de Madrid en novembre 2019.

En aquesta proposta, dirigida per la mateixa Queralt Riera, Rosa Cadafalch i Patrícia Mendoza, són Medea. Estan acompanyades de la música en directe de Joan Alavedra.

En paraules de la mateixa autora, considera que és fonamental recuperar algun concepte de la tragèdia grega a la societat actual, i que per tal que es consideri tragèdia ha d’haver-hi amor, mort i veritat. Tres eixos que han estat constantment revisats a l’obra: “patim perquè estimem i perquè estimem patim“.

És un text contemporani. Un recorregut per la vida d’una dona. Creixerà davant dels nostres ulls dels 8 als 88 anys. Mostrarà la fragilitat, el dolor de la vida i la poca felicitat que de vegades aconseguirà esgarrapar. Un reflex del desassossec en què sovint vivim i que ens esforcem a negar. Potser, mirar la veritat íntima i afrontar-la ens apropa, si més no, a certa pau.

Medea, que sent que ha matat els seus fills. Amb el cor trencat i sola. Una dona del segle XXI, com qualsevol altra.

Una peça construïda a partir de dos Medeas, que evolucionen temporalment en sentit invers, la Medea adulta (excel·lent interpretació de Rosa Cadafalch) que observa el mar des de la residència d’avis on viu els seus últims dies de vida, i contempla astorada com el mar torna el cadàver d’una nena ofegada que no té ulls “perquè se’ls han menjat els peixos“. Ens parla del seu dia a dia esperant la mort. Voldria recordar, però al mateix temps no vol recordar gaire als seus fills absents.

D’altra banda la Medea nena, que amb vuit anys sent l’absència de la mare i viu sola amb un pare que no li pot dedicar temps i un germà més gran que ella amb qui no té connexió. Ens explica com ocupa el seu temps en tornar de l’escola i ens fa partícips del seu procés de creixement, l’internat a Suïssa, la mort del germà, el seu matrimoni, els seus fills … la seva enorme soledat. Una extraordinària Patricia Mendoza que canvia magistralment de registre amb les diferents edats de la protagonista.

Continua llegint

– 361 – GREC2019 – Circ – BACKBONE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 279)

GREC2019 – Circ – BACKBONE (temp. 18/19 – espectacle  nº 279)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths.

Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear Freefall i amb ell van girar per Austràlia.  Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals.

La idea era mostrar al públic la rebotiga d’una acrobàcia, oferir una altra mirada al llenguatge corporal.

La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels models tradicionals de circ i teatre, cap a una fusió de teatre físic acrobàtic. Donen vida a un circ contemporani diferent que es basa tant en la perfecció tècnica com en un missatge elaborat, amb l’ésser humà com a centre.

La companyia manté un fort compromís comunitari i ofereix un suport actiu a la comunitat circense d’Adelaida, així com a les comunitats circenses de les ciutats a les quals viatgen. Porten la seva activitat més enllà de la pista, participant en seminaris i workshops en els quals comparteixen el seu mètode de treball i els seus coneixements, oferint sempre suport a les noves generacions d’artistes. Fins i tot dediquen part dels seus recursos a facilitar als artistes emergents de circ i moviment uns microcrèdits que volen ser alternativa i complement al sempre complex sistema de subvencions oficials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

BACKBONE parla sobre la força física i l’emocional, sobre la força individual i la del grup. Com a motiu central, una “columna vertebral” (backbone) que gira al voltant de la força, del lloc on s’origina i de la manera com la mesurem.

Deu artistes i dos músics a l’escenari: Jacob Randell, Jascha Boyce, Lachlan Binns, Alyssa Moore, Jordan Hart, Rachael Boyd, Joren Dawson, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Jackson Manson i els músics Nicholas Martyn i Alexey Kochetkov. Una proposta dirigida per Darcy Grant.

Continua llegint

– 361 – Roda de premsa – NOVA TEMPORADA 2019/20  – Escenari Joan Brossa – 2019.07.12 (temp. 18/19 – RdP 075)

NOVA TEMPORADA 2019/20  – Escenari Joan Brossa (temp. 18/19 – RdP nº 075)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest divendres vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació de la nova temporada 2019/20 de les diferents sales de l’Escenari Joan Brossa, que ha presentat el nou director artístic d’aquest espai, en Marc Chornet. La programació d’aquesta temporada estarà guiada sota el lema #somBrossa.

Una programació que s’ofereix amb antelació a diferència d’altres anys, on s’anunciava al setembre, …. ara durant la primera quinzena de juliol i amb moltes més propostes que altres vegades.

En Marc Chornet, voldria que l’esperit de Joan Brossa, ajudi a l’equip humà d’aquest espai a “mirar el present, rellegir la realitat i imaginar totes les opcions que aquest ens ofereix. Mirar una A, i ser capaços de descobrir que, si la girem, hi podem veure un cap de brau. Mirem el present, capgirem-lo i descobrim-hi futurs possibles“.

Com a novetat aquesta temporada els espectacles pivotaran al voltant de 7 cicles, i s’ha anunciat que es podran adquirir una mena de “Packs” per cada un dels cicles, a uns preus avantatjosos.

1 – Cicle #FutursBrossa:

La temporada començarà amb una sèrie d’espectacles que explícitament volen fer-nos pensar sobre la idea del FUTUR.

    • del 12 al 29 de setembre – iniciarem la temporada amb ‘EL FUTUR‘ de Joan Yago a la Sala Joan Brossa
    • del 18 de setembre al 13 d’octubre – a la Sala Palau i Fabre gaudirem d’una declaració d’intencions FLORS CARNÍVORESun text d’Anna Maria Ricart i dirigit per Marc Chornet.
    • del 16 d’octubre al 3 de novembre – gaudirem d’un resum dels 15 anys de carrera de Roger Conesa ambFACK15ANYSa la Sala Palau i Fabre
    • del 30 d’octubre al 3 de novembre – la Susanna Barranco ens presentarà el seu últim espectacle ‘ACCIONS DE RESISTÈNCIAa la Sala Joan Brossa

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

———————————————————–

Continua llegint