– Òpera – ROMÉO ET JULIETTE (🐌🐌🐌+🐚) de Charles Gounod – Gran Teatre del Liceu – 2018.02.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 204)

ROMÉO ET JULIETTE (temp. 17/18 – espectacle  nº 204)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, i dins del nostre abonament vam veure per primera vegada aquesta òpera basada en el clàssic de William Shakespeare, presentada en cinc actes, amb llibret de Jules Barbier i Michael Carré, i música de Charles Gounod (1818-1893).

La producció de Stephen Lawless situa l’acció al segle XIX, època de la creació de l’òpera, en el marc de la Guerra civil nord-americana. La escenografía, pel nostre gust força avorrida i tètrica, reprodueix la cripta d’un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols i els noms dels caiguts en combat.

És un decorat fix que es va transformant amb l’aparició d’escales, portes i balcons. Les parets laterals es desplacen i del terra apareix i desapareix el cadafal que és també el llit d’amor i el llit mortuori dels amants. Elements com la gran i lletja estàtua de Cupido o la gran creu, marquen els dos moments transcendentals de l’obra, la declaració d’amor i la mort dels amants.

Malgrat aquesta escenografia no massa aconseguida, la posada en escena ens va agradar força, tant per l’estudiada coreografia dels moviments com pel bellíssim vestuari, que aconsegueix moments realment màgics.

ROMÉO ET JULIETTE va ser estrenada el 27 d’abril del 1867 al Théâtre Lyrique de París. La producció actual va ser estrenada l’estiu de 2016 al Festival Opera de Santa Fe (Nou Mèxic, Estats Units); aquesta nova producció arriba al Liceu trenta-tres anys després de l’última representació que es va poder veure en aquesta sala.

En aquesta proposta s’identifica clarament a les dues famílies de Verona, en guerra fratricida, pels colors dels seus uniformes, blau pels Capulet i vermell per als Montagut. Espectacular joc de colors que juga amb el brillant vestuari, especialment pel que fa a les dames, amb els seus enormes mirinyacs, barrets i guants, que es tornen de dol al mateix escenari a la vista dels espectadors.

Estructurada en cinc actes segueix amb força fidelitat la novel·la de Shakespeare, centrada en els amors impossibles dels amants de Verona, membres de les dues famílies confrontades. És la novena òpera de Gounod de les tretze que va compondre i la segona més representada després de FAUST (que nosaltres vam escoltar en versió concert en aquest teatre a la temporada 2011-2012).

Gounod concentra una atenció especial en la relació de la parella protagonista, amb un reeixit sentit psicològic d’una partitura esquitxada per un eclecticisme musical que va de la coloratura a un cant quasi declamat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La producció que vàrem poder veure ahir, va comptar com a protagonistes amb el tenor Saimir Pirgu en el paper de Romeo, i la soprano Katerina Tretyakova (que alguns dies alterna amb Aida Garifullina) en el paper de Juliette. Ens havien avisat que no es tractaven d’unes grans veus …i en canvi a nosaltres ambdós ens van agradar força, potser perquè ens esperàvem el contrari.

Molt destacable en aquesta òpera l’actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu i una direcció d’orquestra molt reeixida per part del mestre Josep Pons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Stephen Lawless
Direcció del cor: Conxita García
Coreografía: Nicola Bowie
Intèrprets: Katerina Tretyakova (Juliette) \ Tara Erraugt (Stèphano, patge de Romeo) \ Susanne Resmark (Gertrude, dida de Juliette) \ Saimir Pirgu (Roméo) \ David Alegret (Tybalt) \ Beñat Egiarte (Benvolio) \ Gabriel Bermúdez (Mercutio) \ Germán Olivera (Grègorio) \ Rubén Amoretti (Capulet) \ Nicola Ulivieri (Frère Laurent) \ Stefano Palatchi (Duc de Verona) \ Dimitir Darlev (Frére Jean)
Mestre d’armes: Christian Kelly-Sordelet \ Escenografía I vestuari: Ashley Martin Davis \ Il.luminació: Mimi Jordan Sherin
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia)  i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

D’altra banda Carme Portacelli estava interessada en l’abandó i en els motius que poden fer que una persona es desentengui d’una creació seva.

L’adaptació dramatúrgica està centrada en les trajectòries dels dos protagonistes, i s’estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

D’una banda la del Dr. Frankenstein que evoluciona de la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor existencial. Desafia a la natura creant un ésser viu de cossos morts. I un cop aconseguit, abandona la seva creació i al mateix temps abandona tot allò que forma part de la seva vida, el seu germà, el seu gran amic, la seva companya, el seu pare ….

D’altra banda, la trajectòria de “la criatura”, que neix contra natura i des de l’abandó evoluciona del desconeixement al coneixement, de la innocència a l’odi, de la foscor a la llum. Extraordinària i brutal interpretació de Joel Joan, potser la millor que l’hem vist fer.

La figura de De Lacey (magnífic Lluís Marco) pren molta importància assolint el paper de mentor i una mena de pare de la criatura, al qual bateja com “Amic”.

Veiem el dolor que pateix la criatura per la falta d’afecte, per la manca d’amor, ell és un ésser amb bons sentiments. Un ésser que aprèn a caminar, a llegir i a escriure, que s’humanitza. Uns sentiments contraposats amb els del creador que es tanca en si mateix i es converteix en el veritable monstre. Víctor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Cal destacar la magnífica caracterització  que han realitzat Laura Pèrez i Carla Casals amb el cos i el rostre de Joel Joan, que segons ens comenten implica un procés d’hora i mitja prèvia a la representació, i quaranta-cinc minuts després de la representació.

Una posada en escena força senzilla, simple però impactant amb el concurs de les projeccions, el so i la il·luminació. Una cinta mòbil, uns objectes que “baixen del cel” i la presència de l’aigua complementen l’escenografia gairebé inexistent.

Un bon treball de la resta del repartiment, Magda Puig, Albert Triola, i els dos debutants Pere Vallribera i Alba de la Cruz.

Ahir, la sala gran del TNC estava plena de gom a gom.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb posterioritat a la representació va tenir lloc un col·loqui dirigit per Antonio José Navarro i en el que va participar Carme Portacelli i els actors de la companyia amb l’excepció d’en Lluís Marco i Àngel Llàcer.

Ja ho hem comentat en alguna altra ocasió, però reiterem la nostra incredulitat en el que creiem és una total manca de respecte als espectadors, el fet que alguns actors decideixen no participar en els col·loquis, quan aquests han estat programats i anunciats amb mesos d’antelació.

Creiem que forma part de la seva feina i no hauria d’haver-hi cap excusa possible per no participar-hi. Els actors quan accepten un paper en una determinada proposta escènica, haurien de considerar que aquests col·loquis formen part de les seves obligacions. Molts espectadors adquirim les entrades precisament el dia que es celebra, a fi de conèixer a fons el que ha significat aixecar la producció.

Aquest cop ens va semblar interessant gravar l’àudio del col·loqui per donar-ho a conèixer als teatraires que ens llegeixen …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Carme Portacelli
Dramaturgia: Guillem Morales
Intèrprets: Joel Joan (criatura) \ Àngel Llàcer (Victor Frankestein) \ Lluis Marco (De Lacey i el pare) \ Magda Puig (Elisabeth i Agatha) \ Albert Triola (Henry, Félix i enterramorts) \ Pere Vallribera (William i enterramorts) \ Alba de la Cruz (Safie i la Companya)
Escenografía: Anna Alcubierre \ Vestuari: Antoni Belart \ Il.luminació: Ignasi Camprodon \ Audiovisuals: Miguel Àngel Raió \ Música original i espai sonor: Jordi Collet \ Coreografía: Ferran Carvajal \ So: Efrén Bellostes \ Caracterització: Laura Pèrez i Carla Casals \ Efectes especials: Llorenç Mas \ Suport a coreografia: Núria Legarda \ Ajudant de direcció: Ricard Soler Mallol
Idioma: català
Durada: 2 hores i 20 minuts amb entreacte

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Voltar per la Literatura – ENTRE ALISIOS Y EMOCIONES de Ana Claver i Joan Bassols – 2018.02.24 (🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – llibre nº 023)

ENTRE ALISIOS Y EMOCIONES de Ana Claver i Joan Bassols – (temp. 17/18 – llibre nº 023)

Per Imma Barba

Un llibre que, a partir del diari de bord, ens explica un viatge transoceànic realitzat en família.

Aquest llibre és la història d’un somni viscut en el mar, de dies sota el cel, entre alisis i emocions; d’hores plenes d’ones, fàcils i difícils, d’aventures inesperades; de nits sense lluna, de nits brillants; de riures, converses i silencis.

Avelino Bassols (1923-1997) pare de Joan Bassols, va fer la volta al món, sortint de Barcelona, (1987-1989) a bord del veler Trotamar III, anomenat per a l’ocasió, Principat d’Andorra, el mateix veler amb el qual uns quants anys més tard, la família d’en Joan Bassols realitza els viatges transoceànics dels que parlen en el llibre.

La volta al món d’Avelino Bassols està descrita en el llibre “Andorra entre alisios y tifones” publicat en 1991.

Després de la mort del pare, i durant uns anys, als estius, la família navega amb el veler per la Mediterrània, fins que un dia decideixen deixar feina i casa, amics i família, i aprofitant les vacances d’estiu de la petita Laia, que aleshores tenia cinc anys, travessen l’estret de Gibraltar i naveguen a Madeira i Canàries. Era el mes de Juliol de 2011.

Al mes de desembre inicien des de Tenerife la seva primera travessia de l’Atlàntic. Arriben al Carib al mes de febrer de 2012, i fan un recorregut per les Antilles fins al mes de maig, des de Grenada a Barbuda. El juny de 2012 tornen a travessar l’Atlàntic per arribar a les illes Açores on deixen el veler.

L’estiu de 2015 tornen a viatjar al Carib per visitar els llocs que ja coneixen i conèixer d’altres. Retornen el juny de 2016. Ara, esperen el proper viatje…..

Aquest llibre és la història d’un viatge transoceànic en família, un passeig per les illes del Carib a bord d’un mític veler. Un relat narrat des de la veu d’una dona que va abandonar la feina i la rutina per marxar amb el marit i la filla de sis anys. Explica el buit que se sent en deixar anar les pors, l’alegria de navegar amb infants, de cuinar i ballar quan sota els peus tot es mou. Però, sobretot, aquest llibre és una invitació a la vida, a la Vida en majúscules, perquè travessar un oceà és travessar la consciència, conèixer-se a un mateix, comprendre als altres; aprendre a deixar-se portar, sigui quin sigui el vent que bufi, hi hagi bona o mala mar.

El llibre inclou una col·lecció de cançons compostes a bord, que expressen els sentiments sorgits de la contemplació de la força i la immensitat de l’oceà.

Un llibre que et fa compartir amb ells una experiència amb la que de vegades tots hem somiat, deixar-ho tot i emprendre l’aventura. Un llibre escrit a quatre mans, magníficament editat, acompanyat de moltes fotografies i les cançons compostes per l’autora.

Ana Claver va néixer el 1961 a Sabiñánigo, i, des de fa uns anys, viu a Alemanya, en la frontera amb Bèlgica. Va viure a Madrid treballant en un centre d’investigació. Després dels viatges relatats en el llibre va decidir no tornar a treballar i dedicar-se a la seva filla i a descriure amb paraules i amb la música la vida en el mar. Ana, la petita de cinc germanes, havia estudiat música i sempre ha cantat amb grups de música.

Joan Bassols va néixer el 1955 a Barcelona, fill de mare alemanya va cursar estudis d’enginyeria a Aachen, acompanyava el seu pare a navegar als estius, i a la seva mort va esdevenir capità del Trotamar III. Viu a Alemanya, a la frontera amb Bèlgica, i treballa a Holanda. Joan és el més gran de set germans.

La petita Laia està desitjant tornar a la mar.

Títol: Entre alisios y emociones
Autores: Ana Claver i Joan Bassols
Data de publicació: desembre 2017
Editorial: NovaCasaEditorial
Idioma: castellà
Pàgines: 260

Publicat dins de Literatura, Literatura de Viatges/països | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre al Cinema – FOLLIES (🐌🐌🐌🐌🐌) – (National Theatre) – Yelmo Comèdia – 2018.02.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 202)

FOLLIES (temp. 17/18 – espectacle nº 202)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia molts mesos que havíem comprat les entrades per veure la retransmissió a les pantalles de cinema espanyoles d’aquesta producció de National Theatre i per tant teníem potser unes expectatives massa inflades. Ahir per fi va arribar el dia tan esperat i malgrat que el vàrem gaudir de valent, especialment per la música del mestre Stephen Sondheim, potser esperàvem una mica més del que vàrem veure; malgrat tot, com heu vist, la valorem amb la màxima puntuació “voltaire”.

FOLLIES, de Stephen Sondheim, la llegendària figura dels musicals, s’ha escenificat, per primera vegada al National Theatre i ha estat retransmès als cinemes d’arreu del món.

FOLLIES és un musical estrenat a Broadway el 4 d’abril de 1971 dirigit per Harold Prince i Michael Bennett. Va ser nominat per a onze premis Tony i en va guanyar set. La producció original, la més cara feta a Broadway fins aquella data, va oferir més de 500 representacions.

En aquesta producció del National Theatre, FOLLIES presenta un repartiment de 37 intèrprets i una orquestra formada per 21 músics. Dirigida per Dominic Cooke compta amb Tracie Bennett (Carlotta), Philip Quast (Ben), Peter Forbes (Buddy), Janie Dee (Phyllis) i Imelda Stauton (Sally) com a principals protagonistes d’aquesta producció.

Estem a Nova York, l’any 1971, i hem estat convidats a presenciar el retrobament de “Follies” veteranes en el marc del Weismann Teatre, un icònic edifici que ha de ser enderrocat. Trenta anys després de la seva última actuació, les noies del “Weismann’sFollies”, una revista musical basada en “les bogeries de Ziegfeld”, es retroben. Aquesta revista s’havia representat en aquest teatre entre les Guerres Mundials.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Dansa – VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 201 i RdP 061)

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA (temp. 17/18 – espectacle  nº 201)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El TNC ha programat per aquestes dates una proposta de dansa, dins de la seva programació familiar, en funcions matinals exclusives per escoles o per famílies en horaris habituals. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ja es va poder veure a Barcelona l’any 2015 dins de la programació del Grec d’aquell any.

Entremig, aquesta proposta ha girat per un munt de Festivals i ciutats europees: Feria Europea de Teatro para niños. España (2015) –  Festival de Théâtre Le Grand Bornand. France (2016) – Festival Internacional de las Artes del Movimiento de Tenerife. 2016 – Théâtre de l’Archipel, Perpignan, France (2016)  – Festival Saperlipopette, Montpellier, França (2017) – International Children’s Festival. Sibenik, Croatia (2017) – Kotor Festival of Theatre for Children, Montenegro (2017) – Le Diapason, Saint Marcellin, França (2017) – Le Safran, Scène conventionnée, Amiens, França (2018) i La Villette, París, França 2018.

Ahir al matí al TNC, vaig poder assistir a la primera representació escolar i posterior roda de premsa a la Sala Tallers.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Companyia Roseland Musical juntament amb Manuel Veiga (dramatúrgia), Anna Planas (coreografia) i Franc Aleu (creació de l’audiovisual), han aixecat aquesta proposta tecnològicament sorprenent, per tal d’apropar la dansa als nens i adolescents, però també amb la intenció de fer palès que la Cultura és essencial per l’ésser humà…. i ho fan a través de les noves tecnologies, a les que estan acostumades les noves generacions.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – PLANETA PÀRIA (🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.02.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 200)

PLANETA PÀRIA (temp. 17/18 – espectacle  nº 200)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Som conscients que algunes de les propostes que ofereix el Teatre Eòlia, estan total o parcialment aixecades amb l’esforç del treball i sobretot la il·lusió d’estudiants de l’Escola d’art dramàtic de l’escola del mateix nom. No podem valorar per tant, amb la mateixa escala amb la que ho fem quan parlem de propostes de teatre professional.

Però un cop dit això, creiem que aquesta proposta de PLANETA PÀRIA, no estava encara prou madura per oferir-la davant del públic, tot i saber que no és la primera vegada que es presenta en aquest teatre, ja que va ser representada el juny de 2017 dins la Mostra d’Intèrprets Emergents organitzada per Eòlia, i a la que accedeixen els alumnes de quart de formació lliure de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La idea inicial del text de Carla Torres, és si mes no, força atractiva, però un cop aquest text s’ha volgut traspassar a l’espai escènic, la direcció que realitza la mateixa autora, és segons el nostre punt de vista, segurament massa ambiciosa; intentar fusionar dues històries paral·leles al mateix espai i amb 9 actors, és complicat inclús per professionals amb una llarga carrera teatral.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – LLEUGERA SANG (🐌🐌🐌) de Xavier Zambrano – 2018.02.21 – (temp. 17/18 – llibre nº 022)

LLEUGERA SANG de Xavier Zambrano – (temp. 17/18 – llibre nº 022)

Per Imma Barba

Aquesta és la primera incursió en la novel·la negra, que com a escriptor, ha fet Xavier Zambrano. Com a traductor, ha traduït al català autors del gènere negre com Dennis Lehane i Philip Kerr, o els relats de Sherlock Holmes.

LLEUGERA SANG és un llibre que vol ser un homenatge als clàssics del gènere negre nord-americà, cinema o literatura, un homenatge a l’estil pulp de mitjans del segle XX.

L’autor ens presenta el detectiu Marc Olier que fa anys que viu i dorm al despatx, a l’ample sofà de cuir encetat que va comprar amb l’optimisme imbècil dels primers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s’oblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.

Un protagonista deixat de la sort, que encadena una cigarreta darrera una altra i beu whisky a tota hora. Una novel·la ambientada als anys noranta, en un món on encara no hi ha internet, ni pràcticament telèfons mòbils i on encara pagàvem en pessetes.

Olier i Daniel són germans bessons i es veuen implicats en una trama de xantatges que obliga en Olier a buscar a una jove, Estel Costajussà, de bona posició econòmica, que no vol ser trobada.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.02.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 199)

EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES (temp. 17/18 – espec.  nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts vam anar a veure EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, tercer espectacle de la companyia El Martell i primera aportació dins del CICLÓ (cicle de companyies independents en residència), que organitza el Tantarantana Teatre.

Fa uns dies a la ressenya de la roda de premsa d’aquest espectacle, ja vàrem comentar que ells mateixos es defineixen com una companyia de teatre polític, que fugen del teatre exclusivament d’entreteniment i recerquen quelcom mes. Nosaltres els “voltaires”, som prou coneixedors d’aquesta companyia perquè hem vist i valorat els seus dos primers espectacles: Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 i AH ! (JUDIT) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES és un espectacle que se submergeix en la infància de tota una generació (la dels membres de la companyia) per fer-ne una revisió crítica ….

…. i el text de Laia Alsina Ferrer ho aconsegueix novament. Un text que arrisca molt, perquè té moltes capes, no és fàcil i tampoc és massa comercial, malgrat que està tractat des de la comèdia.

Un text que no te l’estructura clàssica de “presentació, nus i desenllaç”, perquè únicament s’endinsa en una classe on uns nens de primària han estat castigats pel món adult i analitza les seves relacions, també les de poder, també les de gènere. Una aposta realment valenta perquè ni nosaltres mateixos no veiem massa clara la seva fàcil comercialització, ja que no es tracta d’una història d’amor, no hi ha sexe ni tampoc té format de thriller.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – CABARET 13 (🐌🐌🐌🐌🐌)- Poeta Cabanyes, 13 – 2018.02.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 198)

CABARET 13 (temp. 17/18 – espectacle nº 198)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un petit i acollidor local al carrer Poeta Cabanyes número 13, és la seu de la companyia de Roberto G. Alonso, i el lloc on dilluns vam poder gaudir d’un espectacle únic, CABARET 13. Ens ho vam passar tan i tan bé, que com veieu, el valorem amb la màxima qualificació “voltaire”.

Som uns grans admiradors d’aquest coreògraf i artista polifacètic i creiem que tot allò en el que participa, en Roberto li sap donar un toc de qualitat difícilment superable.

La Cia. Roberto G. Alonso, amb més de 20 anys de trajectòria, és un referent de la dansa a Catalunya i Espanya pel seu particular llenguatge coreogràfic, caracteritzat per la fusió de la dansa amb la narrativa teatral i una concepció escènica peculiar, imaginativa i detallista.

Roberto G. Alonso va néixer a Ponferrada en 1970. Notable i polifacètic artista, compagina l’activitat creativa de la seva companyia amb la participació com a director coreogràfic i de moviment d’espectacles teatrals, òperes i obres de teatre musicals.

CABARET 13 es va estrenar en 2015, i es va representar durant més de sis mesos consecutius amb molt d’èxit. Una proposta que intenta recuperar els espectacles de cabaret de la Barcelona de principis del segle XX.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – DESAPARECIDOS#43 (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella Teatre – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 197)

DESAPARECIDOS#43 (temp. 17/18 – espectacle nº 197)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un canvi de plans d’últim moment, ens va permetre diumenge anar fins a La Vilella per veure aquest espectacle de la companyia italiana Instabili Vaganti, que ha ofert quatre representacions en aquesta sala.

DESAPARECIDOS #43 vol donar veu al dramàtic esdeveniment sobre els 43 estudiants de Ayotzinapa desapareguts en Iguala, a Mèxic el 26 de setembre del 2014. Ho fan partint de la pròpia recerca i experiència de treball en Mèxic, Uruguai i Argentina i els testimoniatges i experiències dels estudiants i artistes involucrats en la fase mexicana del projecte internacional MEGALOPOLIS creat i dirigit per la pròpia companyia (Es tracta d’un projecte experimental que investiga la creació en la era global).

Curiosament el mateix diumenge al matí quan anem a comprar el diari ARA, veiem un article força extens que parla sobre aquest tema, la desaparició d’una mitja de 14 persones diàries a Mèxic. Si ho voleu llegir podeu clicar en aquest ENLLAÇ.

DESAPARECIDOS #43 es tracta d’una performance amb dramatúrgia formada per paraules, acció física, cançons, peces de roba i fotografies. Una acció de protesta que vol treure a la llum la realitat de les desaparicions que dia a dia tenen lloc a Mèxic i altres països d’Amèrica Llatina. Una desaparició cada dues hores és quelcom mes que una dada, és una constatació de la nostra fragilitat i la nostra incapacitat de reacció davant d’aquests fets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que exalta la llibertat d’opinió, d’expressió, de pensament, llibertats retallades arreu del món i, cada cop més, a casa nostra.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari