2018.04.18 – Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Montjuïc (temp. 17/18 – espectacle nº 259)

MEDEA (temp. 17/18 – espec. nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A partir d’Eurípides i Séneca, dues tragèdies barrejades en aquesta versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual i dirigida per Lluís Pasqual hem pogut veure aquesta MEDEA que envaeix amb una gran força escènica la Sala Fabià Puigserver.

Aquesta versió ha eludit la part dels textos clàssics que ja coneixem i ens apropa a una Medea dominada de principi a fi per la ira, incapaç d’acceptar, reclamant el que creu que són els seus drets com a dona i els dels seus fills com a nens.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Medea és filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de l’oceànida Idia. I neta del sol, Heli, i de la maga Circe. Casada amb Jasó, cap dels Argonautes i a qui va ajudar a conquerir el velló d’or, viu amb ell a Corint, el país d’origen d’Eetes, sota el regnat de Creont.

 Un bon dia, però, Creont decideix fer casar la seva filla amb l’heroi. Per aconseguir-ho, decreta desterrar Medea. Ella, però, aconsegueix ajornar un dia l’execució del decret, el temps just de preparar la seva venjança.

 Impregna de verí un vestit i joiells i ho envia tot a la seva rival per mitjà dels seus fills. Quan ella s’ho emprova, és cremada per un foc misteriós, que també afecta Creont quan corre a auxiliar-la, i fins al palau sencer. Mentrestant, Medea assassina els seus propis fills al temple d’Hera i, tot seguit, s’escapa a Atenes enfilada en un carro estirat per cavalls alats, un regal del seu avi, el sol.

Lluís Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusió de què “el més difícil de tot és trobar el to adequat”. Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, és “l’element clàssic que ha envellit pitjor”.

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

Fotografies de Ros Ribas

Emma Vilarasau és una Medea amb una força i una resistència indiscutibles, imprimeix un ritme trepidant al seu personatge, encara que, al nostre entendre, ha estat sobreactuada en forçes moments. Cal afegir però, la incomoditat que deu suposar actuar absolutament mullada ….

Una Medea que s’arrossega i s’humilia, i al moment següent es mostra desafiadora i plena de ràbia. Una Medea que estima i al moment següent odia i mata.

L’acompanyen un magnífic Andreu Benito en el paper de Creont (també interpreta el paper de missatger) i un contingut Roger Coma que interpreta el paper de Jasón, dolgut pel que ha de fer, desterrant la seva dona i els seus fills, i a la vegada convençut de què és el que ha de fer. Els nens que interpreten alternativament Arià Campos-Pau Trujillo i Joan Farssac- Guim Luque, i la figura del preceptor, interpretada per Joan Sureda, completen el repartiment.

Una brillantíssima posada en escena amb moments espectaculars que ens deixen clavats a la butaca. La sala del Teatre Lliure amaga les seves columnes, i s’ha vestit de negre com si es tractés d’una enorme capsa que guarda una enorme pantalla.

Emma Vilarasau és sense cap mena de dubte, una de les nostres actrius preferides (per no dir la millor), però un cop dit això, hem de reconèixer que aquesta vegada ens ha decebut i molt. L’hem trobat sobreactuada i cridanera en excés, creiem que per demostrar l’odi i la ràbia no cal cridar i plorar durant tota la representació, perquè la desesperació es pot demostrar també amb la mirada o la gestualitat.

Aquesta excessiva sobreactuació, creiem ha estat expressament volguda per la direcció de Lluís Pasqual, que ens ha semblat totalment inadequada en aquest aspecte.

A l’altra banda de la balança, s’ha de reconèixer que la posada en escena és brutal, espectacular i immillorable. Malauradament no serà una de les millors propostes de la nostra llista de preferències d’aquesta temporada, perquè l’actuació no ens ha acabat de convèncer, i aquesta pesa massa sobre el conjunt de la proposta.

Una llàstima.

 

Autor: Eurípides i Sèneca
Adaptació:  Lluís Pasqual i Alberto Conejero
Dirección: Lluís Pasqual
Intèrprets: Andreu Benito (Creont, missatger), Arià Campos-Pau Trujillo (nen 1), Roger Coma (Jasó, missatger), Joan Farssac-Guim Luque (nen 2), Joan Sureda (perceptor) i Emma Vilarasau (Medea)
Ajudant de direcció: Leo Castaldi \ Revisió textual: Martí Sales \ Escenografía i vestuari: Alejandro Andújar \ Perruqueria: Eva Fernández \ Il.luminació: Pascal Mérat \ So: Roc Mateu \ Audiovisuals: Carles Tamayo \ Maquillatge: Eva Fernández \
Confecció vestuari: Goretti Puente \ Assessor musical: Dani Espasa
Idioma: català
Durada: 60 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa DEMON – Gran Teatre del Liceu – 2018.04.18 (temp. 17/18 – RdP 078)

Roda de premsa DEMON – (temp. 17/18 – RdP nº 78)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres passat es va presentar als mitjans l’òpera DEMON d’Anton Rubinstein al Gran Teatre del Liceu,  en coproducció liderada pel Liceu, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l´Staatstheater de Nürnberg.

Avui 23 d’abril serà l’estrena mundial  d’aquesta nova producció d’una òpera considerada cabdal en el repertori rus de finals del segle XIX, que mai abans no s’havia vist al Liceu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa que comptarà amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país, Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov.

Al capdavant del repartiment estaran dues figures de primer nivell i habituals dels teatres d’òpera més importants del món, el baríton letó Egils Siliņš com a Dimoni, i la soprano lituana Asmik Grigorian, última triomfadora del Festival de Salzburg que debuta al Liceu com a Tamara. El cast el completen el contratenor Yuriy Mynenko en el paper d’Àngel, el tenor Igor Morozov en el paper de Príncep Sinodal o el baixAlexander Tsymbalyuk en el rol de Príncep Gudal, tots tres ucraïnesos i debutants al Liceu.

L’estrena de Demon es dedicarà a la memòria del baríton rus Dmitri Hvorostovsky, traspassat el mes de novembre i que va participar en la creació d’aquesta producció que ell mateix havia de protagonitzar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un projecte gestat a Barcelona i amb una espectacular escenografia ideada per Hartmut Schörghofer, que situarà sobre l’escenari “un gran túnel que connecta diferents mons i reprodueix la tragèdia de l’amor”, assegura Dmitry Bertman. Al fons d’aquest cilindre, una gran esfera inflable amb un projector al centre anirà generant múltiples realitats, canviant d’aspecte i donant claus de les diferents accions del relat, esdevenint una esfera de foc, un ull que vigila o una tempesta de sorra, entre molts d’altres.

El Dimoni i Tamara protagonitzen una “història d’amor i passió” en la qual el seu personatge protagonista, tot i la seva naturalesa sobrenatural, acabarà per tenir “més humanitat i bon fons que tots nosaltres” assegura Dmitry Bertman. El mateix director destaca moments musicals memorables de Demon com “la bella ària del príncep Sinodal, l’ària «Nochen’ka temnaya» («La nit és fosca»), el poderós cor de dol per la mort de Sinodal i l’impressionant duo final del tercer acte entre Tamara i el Dimoni, autèntic clímax de l’òpera”.

Anton Rubinstein va ser autor de més de quinze òperes, de les quals al Liceu únicament s’ha vist Néro el 1898, la primera òpera russa representada a Barcelona.

Demon és una òpera en tres actes i llibret de Pavel Alexandrovich Viskovatov. L’estrena absoluta va ser el 25 de gener de 1875 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.

Podeu escoltar l’àudio de la roda de premsa …

Publicat dins de Òpera, Rodes de Premsa | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – ÈDIP (🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.04.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 258)

ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.

ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

La proposta no arriba a commoure potser pel fet que avança amb molta lentitud i a unes interpretacions fredes i distants.

La posada en escena és molt estàtica, massa, … amb els actors que sovint escolten immòbils les paraules que pronuncia Èdip, la foscor, un vestuari intemporal i sense color, i la manca de música (tret del moment inicial i la magnífica cloenda amb Clara de Ramon), provoquen en el públic un relaxament que a estones pot portar a l’avorriment.

Únicament el personatge d’Èdip, interpretat per Julio Manrique mostra emocions i moments de fúria o desesperació, la resta dels personatges mantenen la seva fredor i hieratisme.

Interessant i destacable el duel entre Creont, Marc Rius i el mateix Èdip.

La resta de la companyia formada per Clara de Ramon, Mercè Pons, Carles Martínez, Miquel Gelabert i Ramon Vila interpreten correctament els seus papers, malgrat que hem de dir també que, en el cas de Carles Martínez no va estar capaç de projectar la veu fins al fons de la sala del Teatre Romea, ja que nosaltres a la fila 13,  teníem que fer esforços per entendre el que deia.

Una proposta que s’ha de veure, però que a nosaltres ens ha decebut força.

Text: Sòfocles
Versió: Jeroni Rubió Rodon
Dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Julio Manrique (Èdip), Carles Martínez (sacerdot), Marc Rius (Creont), Mercè Pons (Iocasta), Ramon Vila (missatger), Miquel Gelabert (Tirèsies i pastor) i Clara de Ramon (Antígona).
Escenografía: Roger Orra i Oriol Broggi \ Il.luminació: Pep Barcons \ Vestuari: Anna Ribera \ Espai sonor: Damien Bazin \ Ajudant de direcció: Marc Artigau \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Marina Vilardell \ Ajudant de producció: Maria Muntané \ Cap d’oficina tècnica: Moi Cuenca \ Regidora i sastressa: Silvia Domingo
Idioma: català
Durada: 1h 50’ sense entreacte

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – Teatre Tantarantana – 2018.04.17 (temp. 17/18 – RdP 077)

Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – (temp. 17/18 – RdP nº 77)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Fa un parell de dies que hem arribat a Palma de Mallorca a passar un parell de setmanes a l’illa i fer un canvi d’aires durant uns dies. Aquesta ha estat la causa que ens ha fet endarrerir la publicació de les nostres habituals ressenyes …. i en tenim unes quantes de pendents.

Dimarts passat al matí vaig voler assistir a la Presentació de la nova proposta del Cicló en el Tantarantana Teatre. Es tracta de DANTE 56. PELL I CIMENT de la Cia Casa Real, que serà l’última que puguin presentar dins d’aquest cicle, ja que una de les seves normes és que la residència únicament dura 3 anys. Abans d’aquesta ja vàrem poder veure VEN A FRAGUEL ROCK (2017) i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME (2016).

El director del Tantarantana, Julio Alvarez, ens comenta que està molt satisfet de la participació de la Cia Casa Real, perquè s’ha integrat plenament al Tantarantana i inclús dos dels seus membres formen part de l’administració del Teatre, Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez (responsables de Premsa). A més a més la companyia és la que organitza “Assajar de covards” un cop al mes.

Julio està feliç de veure l’evolució de la companyia, perquè creu que han anat afinant les seves propostes i s’han atrevit amb nous llenguatges, que per altra part no són gaire convencionals. Aquesta que ara ens presenten té un caire més dramàtic que les anteriors i creu que han arriscat força més.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – DOS PITS I UNA POMA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.04.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 257)

DOS PITS I UNA POMA (temp. 17/18 – espec. nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Oriol Genís és actor, dramaturg, director, cantant … i en aquesta ocasió presenta a El Maldà, com a dramaturg i director,  DOS PITS I UNA POMA, un retrat de la figura de la dona a través de la literatura i l’opera.

DOS PITS I UNA POMA és un recital d’òpera que combina la música (13  peces) amb textos d’autores (8 textos) que ens conviden a una reflexió sobre la situació de la dona a la societat des de diversos punts de vista.

L’obra posa en contacte obres de Verdi, Puccini, Cilea, Rossini, Mozart, Ponchieli i Wagner, amb escrits de poetesses i escriptores com Montserrat Roig, Valerie Solanes, Maria Aurèlia Campmany, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló.

Grans compositors d’òpera que han dibuixat personatges de dones mortíferes i fatals, personatges femenins que van crear i han passat a la història del repertori operístic.

Contrastant amb les visions vitals d’aquestes heroïnes operístiques, tenim les dones descrites per les nostres autores que han deixat un seguit de textos sobre la seva emancipació.

Els textos d’aquestes dones contrasten amb “el retrat de les heroïnes operístiques passades pel filtre de la visió patriarcal d’aquests compositors, segons Genís.

Vivir en esta sociedad significa, con suerte, morir de aburrimiento; nada concierne a las mujeres; pero, a las dotadas de una mente cívica, de sentido de la responsabilidad y de la búsqueda de emociones, les queda una-sólo una única posibilidad: destruir al gobierno, eliminar el sistema monetario, instaurar la automatización total y destruir al sexo masculino” (SCUM MANIFIESTO. Valerie Solans)

És una peça que vol trencar l’estigma dels personatges femenins del món de l’òpera, oferint un recital en el que la música ocupi un lloc destacat i ens transporti a alçàries de bellesa, sense renunciar a les ganes de provocar una reflexió sobre el paper de la dona partint d’una imatge convencional: la que es guanya la vida netejant i la que viu reclosa a casa seva.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera, Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

– Teatre – HÀBITAT (Doble penetració) (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.04.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 256)

HÀBITAT (Doble penetració) (temp. 17/18 – espec. nº 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional.

Aquest any ha avançat el calendari per no fer-ho coincidir amb el Festival Grec.

La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor.

«Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins a arribar al text resultant.»

Els actors que han participat en l’escriptura de la peça són: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Danza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ en defensa dels nostres representants, injustament engarjolats per l’estat espanyol – 2018.04.15

Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ 15 d’abril

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest diumenge al matí, dos esdeveniments importants gairebé a la mateixa hora; per sort l’ajuntament i les forces polítiques sobiranistes es van posar d’acord per modificar els horaris perquè no arribessin a coincidir.

Nosaltres vam voler estar presents a les dues convocatòries, primer a les 11 del matí a la Barceloneta, per inaugurar el carrer PEPE RUBIANES (al ja antic carrer Almirall Cervera), on Rubianes havia viscut, precisament a l’edifici que fa cantonada amb el passeig Joan de Borbó. Segur que el “pepe” hauria fet un acudit dels seus per la coincidència del seu carrer amb el del Borbó.

18 plaques als edificis del carrer indiquen des d’aquest diumenge el canvi de nom i per fi el “pepe” l’humorista més estimat pels barcelonins, te l’honor de ser recordat oficialment com un dels barcelonins que han deixat una petjada inesborrable per molts catalans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan arribem veiem molts polítics … Colau, Pisarello, Trias, Bosch, Juanjo Puigcorbé (encara que tothom el reconeix més com a actor). Però sobretot fan acte de presència els seus amics: Manel Fuentes, Andreu Buenafuente, Joan Lluís Bozzo, Joan Gràcia, José Corbacho, Francesc Orella, Rosana Torres, el pare Manel, Pep Cruz i Lucila Aguilera, que va ser dona de Rubianes.

Parla Carmen Rubianes, que s’enrecorda d’altres amics que avui no hi són i del caràcter “galaicocatalà” del seu germà, com a ell sempre li agradava definir-se.

Buenafuente recita els deu manaments de “la llei de Rubianes”, però el que més ens queda gravat és el que ell mateix volia que fos el seu epitafi: “¡Iros todos a tomar por el culo!”

Nosaltres marxem sense haver acabat l’acte, perquè volem ser al Paral·lel a l’hora prevista (12:30), quan comenci la manifestació a favor de l’alliberament dels presos polítics… i xino, xano caminant des de la bora del Mar, arribem amb força dificultat davant del Teatre Condal, on hem quedat amb els amics teatraires de “Teatre amb R”… de República.

Trobem tanta, però tanta gent que ens impossibilita accedir directament, i no ens queda més remei que fer-ho pels carrers “paral·lels” al Paral·lel. Arribem finalment però no ens podem moure i un mil·límetre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Creiem que mai hem vist tanta densitat en una manifestació.

En arribar a casa, després d’una “aventura” amb una llarga caminada per carrers secundaris (també plens de gent) i d’un viatge en Metro (tercermundista), veiem per televisió que la guàrdia urbana diu que només eren 350.000 persones.

De veritat algú s’ho creu ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La realitat és que aquest passat diumenge va ser una altra demostració de força de la gent que com nosaltres voldríem tenir un estat propi, sempre pacíficament utilitzant simplement el nostre vot.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – LORCA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Off Romea – 2018.04.14 (temp. 17/18 – esp. 255)

LORCA (temp. 17/18 – espec. nº 255)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I per acabar un dia intens de teatre, decidim anar al Off Romea per tal de veure aquesta proposta de Joel Minguet, que ens va presentar en roda de premsa el passat dia 11.

LORCA tanca el cicle Off Side Romea de la present temporada, un muntatge proper i intimista, creat i interpretat per Joel Minguet, que condueix l’espectador per la joventut del poeta a través de la música i la paraula.

Joel Minguet ha dedicat un any i mig a preparar i polir el seu personal homenatge a Federico García Lorca (1898-1936), una delicada proposta que conjumina poesia, música i teatre.

Vídeo amb un tast de l’espectacle, gravat a la Roda de premsa

LORCAcom a fil conductor l’amistat del poeta amb Dalí, tots dos es van conèixer a Madrid a la Residencia d’estudiants, “la Resi”, i l’any 1925 Lorca va descobrir Cadaqués invitat per la família Dalí. La meva proposta té un punt emocional i atmosfèric. La narració és una barreja que combina poemes musicats amb guitarra, cartes i anècdotes que retraten al jove Lorca“.

L’any 1927 Lorca va fer una segona estada, de tres mesos, a Cadaqués, i les dues visites van deixar una petjada profunda en la vida i obra dels dos artistes. Durant aquells anys, els mons artístics de Dalí i de Lorca es van compenetrar fins al punt de poder parlar d’un període dalinià en l’obra de Lorca, i viceversa.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre/Dansa – SAMBA (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.04.14 (temp. 17/18 – esp. nº 254)

SAMBA (temp. 17/18 – espec. nº 254)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Hiroshima va programar el passat cap de setmana dues representacions d’aquesta nova creació del coreògraf brasiler Reinaldo Ribero.

Una peça que parteix del Carnaval de Rio de Janeiro, un dels espectacles a l’aire lliure més gran del món, i acaba oferint un autoretrat de l’artista.

Reinaldo Ribero és ballarí i coreògraf nascut a Rio de Janeiro.

És cofundador del col·lectiu Lamajara, del que nosaltres vam poder veure la seva proposta DISPOSITIVO LABRANZA  dins del marc del Sismògraf d’Olot 2017.

Després de viure una temporada a Buenos Aires, on es va formar en dansa contemporània, actualment te la seva residencia a Mataró. A Barcelona va formar part de la companyia Transit Dansa de Maria Rovira.

SAMBA qüestiona el gènere i el culte al cos analitzant els rols socials que es trenquen durant les festes del Carnaval.

SAMBA volia jugar amb l’imaginari col·lectiu i el paral·lelisme d’una festa liberal i plena de contradiccions, impulsada, sense voler-ho, per l’església. Un treball que parteix del carnaval de Río per a abordar altres temes universals.

Brasil, interpretat en l’imaginari popular com un paradís tropical, festiu però violent, el carnaval oblida durant cent hores tots els prejudicis patents la resta de l’any, i és llançat al carrer sense discriminació sexual o de classe. Dies de bogeria davant el “comiat de la carn” – origen de la paraula carnaval.

El carnaval brasiler, democratitza, d’alguna manera i només durant quatre dies, una de les societats més desiguals del món.

Però com manifesta el mateix Reinaldo Ribero, en el camí d’investigació, SAMBA es va convertir en una peça molt personal, una reflexió sobre el vincle emocional i la separació espai-temps d’ell mateix amb el carnaval.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Mostra d’Igualada – Teatre – BOMBER(S) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Escorxador – 2018.04.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 253)

BOMBER(S) (temp. 17/18 – espec. nº 253)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segona proposta d’aquest dissabte i quarta de les que hem vist a la mostra d’Igualada; “Mostra”molt deslluïda a causa de la pluja que no ha deixat de caure. Aquesta vegada ens dirigim a un espai nou per nosaltres, l’anomenat l’Escorxador (Sala Gran).

Un text, basat en un fet real, de Jean-Benoït Patricot traduït i dirigit per Jordi Vilà que ens parla d’una noia mentalment limitada que s’enamora d’un bomber. Ella es va construir una història d’amor. Ell es va divertir amb ella, fins al punt d’oferir-la als altres companys.

BOMBER(S) va ser estrenada al Festival d’Avinyó el 2016 i la versió francesa va ser representada a Barcelona el febrer del 2017 dins del Primer Festival de Teatre en Francès, iniciativa de la companyia Mise en Lumière de París. També es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Atrium de la versió traduïda per Jordi Vilà.

Aquesta versió catalana de Bomber(s) la presenta la companyia franco-catalana Mise en Lumière/Barna-Bé, i els dos actors que la interpreten son mallorquins, Mariantònia Salas i Salvador Miralles.

L’abús, el consentiment, el desig, el desdeny, l’amor… són moltes les temàtiques que aquesta obra de Jean-Benoît Patricot explora i analitza. D’aquestes paraules crues, d’aquesta situació sòrdida en la qual s’envileixen homes respectats, destaca el meravellós personatge de La Noia, amb una puresa i sinceritat absolutes i amb la cara lluminosa i tràgica de les grans enamorades.

Una proposta que et colpeja, et posa davant dels ulls la història d’una dona considerada pel seu company com un pur objecte sexual que pot compartir. Ell l’ha enganyat per aconseguir d’ella tot el que vol, li diu que l’estima i ella s’ho creu.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari