– Voltar per la Literarura – EL LLIBRE DELS MIRALLS de E.O. Chirovici (🐌🐌🐌🐌) – (L32) 12.06.2017

EL LLIBRE DELS MIRALLS de E.O. Chirovici –

Per Imma Barba

Una història explicada des de diferents angles i que ens posa de manifest les trampes que la memòria ens pot jugar, un mateix fet, diferents persones, diferents records.

Un drama d’intriga que ens porta a un fet ocorregut el 1987, seguit vint-i-cinc anys més tard per un policia ja jubilat, que havia participat en la investigació.

Un agent literari ha rebut una primera part d’un manuscrit que desperta d’immediat el seu interès. Richard Flynn ha escrit unes memòries del seu pas per la universitat de Princenton a finals dels anys vuitanta i la seva relació amb una estudiant, Laura Baines, que va esdevenir la seva companya de pis. Tots dos van estar relacionats amb Joseph Wieder, un reconegut professor de psicologia que va ser brutalment assassinat.

Declaracions contradictòries, records deformats, mentides, interessos, revenges i gelosies. La ment humana i la seva capacitat de deformar records o fins i tot, inventar-los.

Una bona novel·la que enganxa amb una narrativa àgil i “aparentment fàcil”, que fa que passis les pàgines sense adonar-te’n i on no cal fer esforços per entendre el que s’està explicant. Vertebrada en tres parts, amb tres narradors diferents, ens permet visualitzar la història i els personatges que la van protagonitzar des de diferents perspectives i permet a l’autor aprofundir en el tema de la memòria tant des d’un punt de vista mèdic (parla de l’amnèsia o de l’Alzheimer), com des d’un punt de vista subjectiu, personal, la trampa brutal de la ment que pot fer que el que per una persona és la veritat sigui la mentida per una altra.

A la primera part es Peter Kratz qui ens parla dels fets, ell és l’agent literari que ha rebut una part del manuscrit i decideix contactar amb l’autor.

A la segona part ens ho explica John Keller, un periodista contractat per l’agent per esbrinar la realitat dels fets i localitzar la segona part del manuscrit.

A la tercera part és Roy Freeman, el policia jubilat que va participar en la investigació del crim i que mai ha estat satisfet del resultat. Ell ha estat involucrat en la recerca actual pel seu amic John Keller que li ha demanat ajut.

En les tres parts la narració és en primera persona, i tal com indica el títol, res no és el que sembla i com en els miralls les imatges que veiem reflectides són, de vegades, diferents de la imatge real, o si mes no, estan a l’inrevés.

Una obra que és més que un llibre d’intriga, on l’autor aborda el tema de la capacitat de la ment per manipular els records, i que el pas del temps acaba consolidant d’una determinada manera, records que probablement estan lluny del que realment va passar.

Un llibre que m’ha encantat.

Eugen O. Chirovici va néixer a Fagaras (Romania) en 1964 i viu actualment a Brussel·les on es dedica a la literatura. Aquesta és la seva primera novel·la escrita directament en anglès i ha estat traduïda a 38 llengües, entre d’altres, la nostra. La idea de la novel·la va sorgir d’una conversa de l’autor amb la seva mare i el seu germà parlant de la possibilitat d’oblidar el que havia passat en algun moment i crear un record fals sobre aquell esdeveniment.

“La nostra ment necessita una raó per recollir un record, que sigui una mica agradable o un avís de perill, treballa com un director de cinema, reorganitzant els fets”.

Aquest és el primer llibre d’una trilogia que seguirà amb El llibre de les ombres i El llibre de les mentides.

Títol original: The Book of mirrors
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Editorial: Edicions 62
Col.lecció: el Balancí
Data publicació: abril 2017
Pàgines: 272

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Dansa (292) – SEMPEROPER BALLET (🐌🐌🐌🐌) – Òpera Semperoper de Dresden – 06.06.2017

Fa un parell d’anys vam tenir ocasió de veure aquesta companyia de dansa, la SEMEROPER BALLET a la temporada del Liceu de Barcelona (veure aquella crònica) i la veritat és que en conjunt no ens va acabar de convèncer; però ves per on, volíem visitar l’edifici de l’Òpera de Dresden i les visites són guiades en alemany i només un cop al dia. Per sort ens van assabentar que aquest ballet feia una representació l’endemà i vam decidir comprar entrades i de pas poder veure l’Òpera “en actiu”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comprem entrades per al lateral del tercer pis a 8 €; comprovaríem després que gaudien d’una bona visibilitat, i tenim la sort de poder assistir a la première de “Vergessens Land” (Terra Oblidada).

A la primera part, un ballet clàssic absolutament convencional, d’aquells amb “tutús i malles”, LA SYMPHONY IN C (3 cargols) amb coreografia de George Balanchine i música en directe composta per Georges Bizet quan tenia 17 anys, en una recerca de la perfecció de la vida a través de la dansa. No ens acaba de convèncer la dansa tant i tan clàssica, però hem de reconèixer la absoluta perfecció i sincronia dels moviments dels ballarins. Malgrat que se’ns acaba fent una mica llarg, gaudim una bona estona de la qualitat d’aquesta Companyia alemana, amb més de vint ballarins simultàniament a escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A la segona part, la primícia de la nit, VERGESSENS LAND, un homenatge als països perduts i al pas inexorable del temps. La inspiració per aquest treball ha estat un quadre d’Edvard Munch mostrant una costa solitària, i una persona que contempla des de la costa com la terra queda inundada pel mar. Amb coreografia de Jiří Kylián i música de Benjamin Britten. Magnífica dansa contemporània amb vestuari de John F. MacFarlane en colors de la terra. Ens va agradar moltíssim.

A la tercera part ens van presentar QUINTETT de William Forsythe, una carta d’amor del seu creador a la seva dona moribunda, creada en 1993 i que vol ser, segons ell mateix, una celebració de la vida a través del record després de la mort. En aquesta peça la música és de Gavin Bryars. Aquesta darrera encara ens va agradar més. Brutal !!!

La música en aquestes dos darreres propostes estava gravada i interpretada per Forgotten Land, quintet.

Vam gaudir d’una gran vetllada i podem dir que aquest cop, el Semperoper Ballet ens va agradar força mes que el primer cop, quan la vàrem conèixer a Barcelona.

Symphony in C
Coreografia: George Balanchine \ música: Georges Bizet \ vestuari: Karinska \ llum: Fabio Antoci \ direcció: Eva Ollikainen
Vergessenes Land
Coreografia: Jiří Kylián \ música: Benjamin Britten \ Vestuari: John F. Macfarlane \ Llum: Kees Tjebbes
Quintett
Creació i il.luminació: William Forsythe \  Música: Gavin Bryars \ Vestuari: Stephen Galloway
Durada total : 2h 30 minuts

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Voltem i Voltem – Fem un tomb pel nord d’Europa

Quan veieu aquest apunt, nosaltres ja estarem lluny de Barcelona, fent un tomb pel nord d’Europa amb el nostre cotxe, amb la tranquil·litat necessària, per tal de conèixer i gaudir dels paisatges i ciutats en les que ens aturarem.


Una pausa (al Blog) que farem durant unes quantes setmanes, en la que intentarem allunyar-nos una mica de tanta cultura relacionada amb les Arts Escèniques…. si som capaços de suportar el “mono” que patirem molt possiblement d’aquí a pocs dies.

Per tant, molt possiblement el blog estarà sense activitat durant aquest temps, a no ser que sorgeixi  algun esdeveniment important viscut durant el nostre viatge.

Ha estat una temporada de Teatre i Arts Escèniques realment frenètica, que va començar al mes de setembre 2016 i que gairebé ara ja està en les acaballes, en espera del que ens espera durant els mesos de juliol i agost, especialment en el que fa referència al Festival Grec de Barcelona.

Durant aquest temps, hem parlat en aquest blog de les 291 representacions d’Arts Escèniques que hem pogut veure en menys de 9 mesos (exactament en 273 dies) i també de les 103 rodes de premsa a les que he pogut assistir durant aquest temps, de les que també he deixat constància aquí; en total doncs han estat 394 cròniques dedicades a les Arts Escèniques, en aquest curt període de temps.

A més a més, també hem publicat 16 cròniques dels concerts als quals hem assistit, + 31 apunts dedicats a la Literatura d’alguns llibres llegits per l’Imma i altres apunts més, referents a escapades o esdeveniments festius als que hem pogut assistir.

No tanquem encara temporada, perquè tornarem segurament més aviat del que voldríem, per acabar d’arrodonir la temporada teatral amb altres propostes escèniques, la majoria de les quals estaran incloses dins del Festival Grec de Barcelona.

Tampoc descartem publicar en aquest mateix apunt algunes fotografies dels llocs que visitarem durant la nostra ruta … o sigui que ja ho sabeu si voleu visitar el Blog de tant en tant.

La ruta que hem començat de moment ha estat així:

1 dia (27.05) – BarcelonaLleida (L’aplec del Cargol) – Hotel Real – 153 quilòmetres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 dia (28.05) – Lleida (L’aplec del Cargol) – Manresa – Puigcerdà – Montlluís- Villafranche du Conflent – CanohèsCambres d’Hôtes Arcenciel – 311 quilòmetres (en total 464)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3 dia (29.05) – Canohès – Orange – Lyon (França) – Apartament Place Bellecour – 467 quilòmetres  (en total 931)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ORANGE – França

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LYON – França

4 dia (30.05) – Lyon (França)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LYON – França

5 dia (31.05) – Lyon (França)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LYON – França

6 dia (01.06) – Lyon Nancy (França) – Residhome Nancy Lorraine – 408 quilòmetres  (en total 1.339)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

NANCY – França

7 dia (02.06) – NancyMetz (França) Galerie – gite Vadim Korniloff – 59 quilòmetres (en total 1.398)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

METZ – França

8 dia (03.06) – MetzHeilderbergWürzburg – Reichenberg (Alemanya) Pension Am Scholossberg – 405 quilòmetres (en total 1.803)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

HEIDELBERG – Alemanya

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

WÜRZBURG – Alemanya

9 dia (04.06) – Reichenberg – Würzburg – Bamberg – Bayreuth – Dresden (Alemanya) – Aparthotel Am Scholoss – 429 quilòmetres (2.232 en total)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Würzburg – Alemanya

dia 10 (05.06) – Dresden (Alemanya)

dia 11 (06.06) – Dresden  – Palau de PillnitzBastei (Parc Nacional de la Suïsa Sajona) – Fortalesa de KönigsteinDresden (Alemanya) – 88 quilòmetres (2.320 en total)

  • 2017.06.06 – Dansa (292) – SEMPEROPER BALLET (🐌🐌🐌🐌) – Òpera Semperoper de Dresden.

dia 12 (07.06) – Dresden – Poznan (Polònia) – Apartamenty Apartlux – 361 quilòmetres (2.681 en total)

dia 13 (08.06) – Poznan – Ostrow LednickiGnieznoStrzelno – Torun (Polònia) – Apartamenty K2 – 179 quilòmetres (2.860 en total)

dia 14 (09.06) – TorunOlsztyn – Gizycko (Polònia) Apartment Gizycko – 300 quilòmetres (3.160 en total)

dia 15 (10.06) – GizyckoVilnius (Lituània) Beautiful space Apartments Skapo – 320 quilòmetres (3.480 en total)

dia 16 (11.06) – Vilnius (Lituània)

dia 17 (12.06) – Vilnius (Lituània)

dia 18 (13.06) – Vilnius – Klaipeda (Lituània) Sky View Apartments – 317 quilòmetres (3.797 en total)

dia 19 (14.06) – Klaipedaitsme de CurlàndiaNidaKlaipeda – (Lituània) 117 quilòmetres  (3.914 en total)

dia 20 (15.06) – KlaipedaTurò de les Creus (Siauliai) – Jelgava (Letònia)JürmalaRiga (Letònia) Santa’s Apartments – 337 quilòmetres (4.251 en total)

dia 21 (16.06) Riga (Letònia)

dia 22 (17.06) Riga (Letònia)

dia 23 (18.06) RigaCesisTuraidaSiguldaUngurmuizaCesis Apartments Vitenberg – 205 quilòmetres (4.456 en total)

dia 24 (19.06) Cesis TorunRakvere (Estònia) – Aqva Hotel & Spa – 294 quilòmetres (4.750 en total)

dia 25 (20.06) – RakvereParc Nacional de Lahemaa (Sagadi – Altja – Käsmi – bloc de Tammispea) – Tallinn (Estònia) Tallinn City Apartments Old Toompea – 151 quilòmetres (4.901 en total)

dia 26 (21.06) – Tallinn (Estònia)

dia 27 (22.06) – Tallinn (Estònia)

… i continuem fent cami … !!!

Una abraçada ben forta a tots els “VOLTAIRES”… i fins a la tornada.

 

Publicat dins de VIATGES | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Òpera (291) – L’HOLANDÈS ERRANT (🐌🐌🐌+🐚) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 26.05.2017

L’HOLANDÈS ERRANT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera “Der fliegende Holländer“(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força.

Noruega. L’holandès, un jove destinat a solcar el mar fins que trobi una dona fidel, es troba amb el capità Daland, que navega de retorn a casa. El capità accepta lliurar-li la seva filla Senta com a esposa, però la irrupció d’un antic pretendent fa desesperar l’holandès, que torna al mar. Senta, que l’estima de veritat, se sacrifica per salvar-lo.

Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885.

La última versió d’aquesta òpera que nosaltres vàrem poder gaudir, va ser en versió concert en una extraordinària proposta de “Les musiciens du Louvre Grenoble” dirigida per Marc Minkowski al Palau de la Música catalana, l’any 2013, crònica que podeu llegir AQUÍ.

En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i de cinema Philipp Stölzl, ha reinterpretat la història i la trasllada a la biblioteca de la mansió de Daland, on la realitat i la ficció es barregen a mesura que Senta s’imagina l’acció en llegir el conte de l’holandès errant. Una enorme pintura de la biblioteca pren “vida” i la fantasia de Senta, provoca que els personatges de la història envaeixin l’estança de la biblioteca.

Ens va semblar molt espectacular el moment que el quadre es transforma en una mena de reiteració de miralls on la sala i els personatges es dupliquen i tripliquen en una visió en perspectiva.

No cal dir que aquesta òpera té alguns dels cors més coneguts del món operístic, ja que inclús el coneixen les persones que no són pas massa amants del gènere, com és per exemple el dels mariners del vaixell fantasma…

El cor del gran Teatre del Liceu creiem que va estar a l’alçada de les expectatives, especialment el dels homes.

Malgrat que la qualitat vocal dels solistes en aquesta versió liceista, no va ser ni de lluny la millor que hem escoltat, no la vàrem trobar del tot desencertada.

Direcció musical: Oksana Lyniv
Direcció d’escena: Philipp Stölzl – Codirectora: Mara Kurotschka
Escenografia: Philipp Stölzl i Conrad Moritz Reinhardt – Vestuari: Ursula Kudrna
Solistes – Daland: Attila Jun – Senta: Anja Kampe – Erik: Daniel Kirch – Mary: Itxaro Mentxaka – Timoner: Mikeldi Atxalandabaso – L’holandès: Egils Siliņš
Producció : Staatsoper Unter den Linden (Berlín), original del Theater Basel (Basilea)
Orquestra Sinfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre (290) – UMBILICAL (🐌🐌🐌🐌 ) – Nau Ivanov – 26.05.2017

UMBILICAL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir divendres era l’últim dia que estàvem a Barcelona, abans del nostre viatge cap al nord d’Europa i per aprofitar vàrem poder veure dues propostes escèniques.

Aquesta UMBILICAL va ser la primera d’elles. Estàvem convidats a un passe especial per programadors i premsa a la Nau Ivanov a les 12 del matí…. i la mateixa es podrà veure tot el cap de setmana.

Es tracta d’una tragicomèdia que apropa l’espectador a una història autèntica sobre una relació que per algunes persones podria traspassar els límits normalment establerts, oblidant les normes per poder arribar a ser feliç. On són els límits en l’amor i el sexe ?

Una parella a la recerca d’un fill s’adona que malauradament ell és infèrtil; de comú acord busquen la millor solució possible i creuen que aquesta passa per demanar al seu millor amic els ajudi a la fecundació. Quant esforç demana la llibertat? I, ¿on s’acaba la teva i comença la meva?

Una història que comença en sentit contrari als esdeveniments sels fets, per tal d’explicar-nos com s’ha arribat a prendre aquesta decisió. Sorpresa de l’amic i rebuig d’entrada, però que finalment és acceptada per la gran amistat que comparteixen els tres. Una relació d’amistat que pot acabar amb el trencament d’aquesta amistat o be, es pot acabar convertint en amor real, traspassant els límits formals en les relacions humanes i familiars.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (289) – LUCIS ET UMBRAE (🐚) – TNC Sala Petita – 25.05.2017

LUCIS ET UMBRAE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com diu el mateix Sergi Buka, creador, intèrpret i coproductor d’aquesta proposta, Lucis et Umbrae és el títol del llibre on apareix descrita per primera vegada la llanterna màgica.

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani.

Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema.

Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres d’art representant les pors, els somnis, les il·lusions.

Segurament un treball d’investigació molt acurat i una idea a priori força interessant, però amb una dramatúrgia que a nosaltres ens ha semblat molt feble, i que ha fet, sempre en la nostra opinió, trontollar l’espectacle gairebé des del començament.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

RICARD III

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.  L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari