– 320 – Roda de premsa – TEMPORADA ALTA (Produccions i Coproduccions) – Casa Jaime – 2019.06.14 (temp. 18/19 – RdP 058)

TEMPORADA ALTA (Produccions i Coproduccions) (temp. 18/19 – RdP nº 058)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Divendres passat 14 de juny, van ser presentats 21 espectacles (produccions i coproduccions) que es podran veure a TEMPORADA ALTA de Girona a partir de 10 d’octubre de 2019.

La presentació va anar a càrrec Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta i Narcís Puig, adjunt a la direcció del festival. Una roda de premsa breu, potser massa breu, si tenim en compte el volum de propostes de les què es volia parlar.

Entre els dramaturgs i directors internacionals en la programació d’aquesta nova edició de Temporada Alta hi ha la brasilera Christiane Jatahy, que presentarà The Lingering Now, un nou espectacle que parteix dels textos èpics d’Homer; Angélica Liddell, que dirigirà Una costilla sobre la mesa. Madre; o els mexicans Microscopía que juntament amb el navarrés Jomi Oligor presenten La melancolia del turista.

El festival gironí manté l’aposta per les produccions del país que després ocupen la cartellera catalana al llarg de la temporada, i comptarà enguany amb la presència de directors i dramaturgs com Joan Ollé, Àlex Rigola, Rosa Maria Sardà, Gonzalo Cunill i Juan Navarro o CaboSanRoque; i noms de la dansa com Marta Carrasco i Sol Picó.

Equipaments catalans com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i festivals com el Grec Festival de Barcelona o Fira Tàrrega coprodueixen amb Temporada Alta.

IX Torneig de Dramatúrgia: l’enfrontament teatral més esperat del festival, reunirà nous autors com Marc González de la Varga, Laura Gost, Alejo Levis, Daniel J. Meyer, Concha Milla, Sílvia Navarro, Adrián Novella i Alícia Serrat, en una renovació generacional total.

Actualment les “mirades” des de les Arts Escèniques, i no solament des de Temporada Alta, ja no se centren en temes genèrics com l’amor, la malaltia, la depressió o la mort. Actualment i cada vegada més les mirades són absolutament “socials”, i en algunes de les propostes que veurem en aquest Festival, es toca temes com el lloguer de pisos, el turisme, feminisme, transsexualitat o sobre diferents exclusions i també reflexions sobre el paper de la cultura al món.

Les Coproduccions que s’han presentat són les següents:

  • 1 – LA MORT I LA PRIMAVERA, Joan Ollé porta a l’escenari l’obra de Mercè Rodoreda. Coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta 2019.
  • 2 – THE LINGERING NOW, una performance de Christiane JatahyEs podrà veure abans al Festival d’Avinyó – Una producció de Création Studio Théâtre National Wallonie-Bruxelles (Bèlgica), SESC São Paulo (Brasil) i coproducció de Ruhrtriennale (Alemanya), Comédie de Genève, Odéon-Théâtre de l’Europe (França), Teatro Nacional São Luiz (Portugal), Festival d’Avignon (França), Le Maillon-Théatre de Strasbourg Scène européenne (França), Rikste-atern (Suècia) i Temporada Alta 2019. Amb el suport de The Freedom Theatre (Palestina) i Outreach Foundation (Sud-àfrica).
  • 3 – UNA COSTILLA SOBRE LA MESA. MADRE, la nova creació d’Angélica Liddell – Un plany per la mort de la seva vida – Una coproducció de Théâtre Vidy-Lausanne, Teatros del Canal i Temporada Alta 2019.
  • 4 – LA MELANCOLÍA DEL TURISTA, teatre d’objectes documentals d’Oligor y Microscopía.  Una reflexió sobre el món del turisme. Que passa amb el turista que tots portem dins ??? – Coproducció de Microscopía i Oligor, el Patronato Municipal de las Artes Escénicas y de la Imagen de l’Ajuntament de Saragossa, Iberescena, Festival Grec, Le Parvis, Temporada Alta 2019 i Pyrenart.
  • 5 – AQUEST PAÍS NO DESCOBERT QUE NO DEIXA TORNAR DE LES SEVES FRONTERES A CAP DELS VIATGERS una nova proposta d’Àlex Rigola Una reflexió sobre la vida entre dos sessions de quimioteràpia – Una coproducció de Sala Beckett, Titus Andrònic S. L., Heartbreak Hotel i Temporada Alta 2019 amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
  • 6 –  CREDOINUNSOLODIO, Stefano Massini sobre la vida quotidiana a la franja de Gaza – Una lectura dramatitzada que ja es va poder veure al Teatre Lliure l’any 2015, en una nova versió  interpretada ara per tres actors –  Produïda per Temporada Alta 2019.
  • 7 – A LILI ELBE, una obra dirigida i coreografiada per Marta Carrasco. Una proposta sobre transsexualisme.  Una coproducció de la cia. Marta Carrasco i Temporada Alta 2019.
  • 8UNA APROXIMACIÓN A FOSTER WALLACE, una creació de Juan Navarro i Gonzalo Cunill. Una proposta sobre la depressió. Una producció del Teatre Lliure i Temporada Alta 2019.
  • 9 – RED ROOM, una espectacle de dansa de Sol Picó i Susanna Barranco sobre la prostitució. Una coproducció de la cia. de teatre Susanna Barranco, la cia. de dansa Sol Picó i Temporada Alta 2019.
  • 10 – DEMONS, una interpretació sonora de cabosanroque sobre Jacint Verdaguer – Una coproducció de cabosanroque, Festival Grec, La Filature (Scène National Française), la Fundació Lluís Coromina i Temporada Alta 2019.
  • 11 – DECADÈNCIA, un text d’Steven Berkoff amb direcció de Glòria BalañàSobre la decadència d’una determinada classe social. Un projecte que s’havia d’haver vist la temporada passada – Una coproducció de l’Associació Elecktra i Temporada Alta 2019.
  • 12 – TRAMA, un treball coreogràfic de Roser López Espinosa que ja s’ha pogut veure a Barcelona fa molt poc. Una coproducció de Mercat de les Flors, Quinzena Metropolitana, Lowland Performing Arts SL i Temporada Alta 2019 amb el suport d’Atrium Viladecans i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • 13 – LOVE, Escenaris Especials és un projecte social de Clàudia Cedó – Una coproducció de l’Obra Social “La Caixa”, Escenaris Especials i Temporada Alta 2019.
  • 14 – NOUCENTS, EL PIANISTA DE L’OCEÀ, Cascai Teatre adapta Alessandro Baricco. Una coproducció de Cascai Teatre i Temporada Alta 2019.
  • 15 – PLOMES I RECLAMS, una obra de Marc Rosich amb direcció de Roberto G. Alonso sobre l’alliberament de Papagena. Una coproducció de la cia. Elena Martinell i Temporada Alta 2019.
  • 16 – LA DEFENSA ALIEN, una recerca escènica de Jordi DuranUna reflexió sobre el paper que té la cultura avui en dia. Una coproducció de Dimitri Ialta i Temporada Alta 2019.
  • 17 – GRRRLS!!!, manifestos feministes de la mà de Carlota Subirós – Una coproducció del CCCB i Temporada Alta 2019.
  • 18 – LIVALONE, creada, dirigida i interpretada per Francesc Cuéllar i Alejandro Curiel –  Una conferència escènica sobre precarietat juvenil i habitatge – Serà estrenada en esta edició de Fira Tàrrega – Una coproducció de Fundación Agrupación Colectiva, Fira de Tàrrega i Temporada Alta 2019 amb la col·laboració d’El Graner.
  • 19 – KINTSUGI,  la cia. Impàs fa dialogar la dansa contemporània amb música i text – Una coproducció de la cia. Impàs i Temporada Alta 2019.
  • 20 – MUSICALS PELS MÉS MENUTS, un nou espectacle de la cia. Concerts pels més menuts – Una coproducció de la cia. Concerts pels més menuts i Temporada Alta 2019.
  • 21 – IX TORNEIG DE DRAMATÚRGIA, l’enfrontament teatral més esperat del festival – Tots els dramaturgs que hi participen venen per primer cop al torneig gironí: Marc González de la Varga, Laura Gost, Alejo Levis, Daniel J. Meyer, Concha Milla, Sílvia Navarro, Adrián Novella i Alícia Serrat. – Una producció de Temporada Alta 2019

El total d’espectacles de TEMPORADA ALTA s’aproximarà a 80, malgrat que encara no està la llista totalment tancada. La inauguració serà el 10 d’octubre i es veuran espectacles a Girona fins al 9 de desembre.

Podeu escoltar aquí l’àudio de la roda de premsa …

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– 319 – Roda de premsa GREC Festival – CREACIÓ & MUSEUS – Palau de la Virreina – 2019.06.13 (temp. 18/19 – RdP 057)

GREC Festival – CREACIÓ & MUSEUS (temp. 18/19 – RdP nº 057)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta presentació de 5 espectacles dins del GREC Festival, es va realitzar en una segona roda de premsa el mateix dijous passat, al Palau de la Virreina; és un grup de propostes escèniques que es podran veure a Museus i espais culturals de la ciutat.

Ja fa uns anys, que alguns d’aquests espais es vinculen amb les Arts Escèniques, i molt especialment a la “Nit dels Museus” que se celebra any rere any, cada vegada amb major èxit de públic.

El Festival GREC, vol participar activament promovent aquest lligam entre els Museus i les Arts Escèniques; per això s’han seleccionat, amb la col·laboració de les Fabriques de Creació, diversos participants “no emergents”, plenament reconeguts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els espectacles que es podran veure (tots ells gratuïts) són els següents:

  • EXTREMADAMENTE REBELDES Y PELIGROSAS de PARADISO 99 – Co-creació: Teatre Tantarantana i Born Centre de Cultura i Memòria – Direcció i text: Begoña Moral – Moviment: Albert Bassas

Aquesta proposta parla de la repressió franquista contra les dones durant la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura i, concretament, explora la vivència de la maternitat de les dones represaliades a les presons.

Aquestes preses van ser definides com: “mujeres rebeldes y extremadamente peligrosas para el nuevo orden de España.” La peça investiga la relació d’aquests cossos dins d’un espai físic i un context històric hostils i salvatges a partir de fotografies reals de l’època, i reflexiona sobre com es va produir una sistemàtica aniquilació de la nova idea de feminitat que aquestes dones volien representar.

Es podrà veure el 29 de juny, al Born Centre Cultural i Memòria en 8 passis, 4 al matí i 4 a la tarda.

———————————-

  • PAISAGEM DE PASSAGEM de PARADISO 99 – Creació: La Central del Circ – Contorsió, acrobàcia i equilibris: Alice Rende

Projecte de creació de circ contemporani en què es posa en diàleg el llenguatge escènic de l’artista Alice Rende amb el patrimoni viu, natural, del Jardí Botànic de Barcelona, amb una reflexió sobre la transformació mútua dels cossos i els espais quan entren en contacte.

Es podrà veure el 21 de juliol al Jardí Botànic / Museu de Ciències Naturals de BCN

———————————-

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 10 ATLÀNTIDES – Co-producció: Fabra i Coats Fàbrica de Creació i Museu d’HistòriaCasa Verdaguer de la literatura (Vil.la Joana)

És un espectacle coral sobre els molts Jacints Verdaguers. Cadascuna de les cares de Verdaguer serà invocada per una parella/trio/quartet de músics/poetes/artistes visuals.

La façana de Vil·la Joana a Vallvidrera, llar dels darrers dies de Mossèn Cinto, serà l’escenari per a un espectacle amb narrativa polifònica i melodia discontínua. Projecte coral que comptarà amb la participació d’una vintena d’artistes.

Es podrà veure el 11 de juliol a Vil.la Joana (Vallvidriera)

———————————-

  • NIGHTINGALE – Idea & creació: Ana Barroso – El Graner – Castell de Montjuïc

Nightingale és una creació site-specific que dialoga íntimament amb l’espai històric i de representació del Castell de Montjuïc. Una peça de dansa contemporània que pretén reflexionar sobre l’absència com a metàfora. En aquest escenari envoltat de guerra, amb presoners, víctimes i botxins, l’argument de Nightingale posa atenció en el paper de la dona com a cuidadora i com a infermera, un paper que ha passat desapercebut.

Es podrà veure el 16 de juliol al Castell de Montjuïc

———————————-

  • LA COLECCIÓN, GUINEA ECUATORIAL 1948 – 1961 – Un projecte d’Azkona & Toloza – Coreografia: Laida Azkona Goñi – Direcció d’escena: Txalo Toloza-Fernández

Es tracta d’una exposició viva i efímera que navega entre els arxius gràfics de les primeres expedicions dutes a terme per August Panella i Jordi Sabater Pi a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial.

Arxius fotogràfics, fílmics i textuals que fins ara s’han mantingut inèdits. Una exposició a l’aire lliure pensada com un viatge que busseja en l’estreta relació entre les primeres dècades de desenvolupament de la fotografia etnogràfica, el passat colonial de la ciutat de Barcelona i la barbàrie sobre aquells i aquelles que van sofrir la colonització dels seus cossos i el seu territori. Colonització que, malgrat al pas dels anys s’estén fins als nostres dies a través de noves formes d’organització política, econòmica i social.

Es podrà veure el 18 de juliol al Museu Etnològic i de Cultures del Món

———————————-

Us deixo aquí l’àudio d’aquesta presentació …

“Museu” cargolaire de can “Voltar i Voltar”

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 318 – Teatre – COSMÈTICA DE L’ENEMIC (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.14 temp. 18/19 – espectacle nº 241)

COSMÈTICA DE L’ENEMIC (temp. 18/19 – espectacle nº 241)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 14 de juny, vam veure la versió de COSMÈTICA DE L’ENEMIC que la companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí. Un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro.

La companyia Kadiram Teatre va néixer l’any 2012 impulsada per Francesc Amaro, i està formada per alumnes dels cursos d’interpretació que imparteix. L’any 2017 van aixecar Cosmètica de l’enemic, que  va suposar un repte interpretatiu per a dos actors que durant 70 minuts ens condueixen per un viatge sorprenent.

Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos protagonistes, Jêrome Angust i Textor Textel van construint un relat d’intriga, que Pablo Ley dosifica en aquesta adaptació.

Cosmètica de l’enemic és una petita joia en què dos actors han de defensar, en un espai petit, gairebé asfixiant, un diàleg brillant, boig, en què la contenció i la mesura interpretativa és clau per no desvetllar abans d’hora el sorprenent desenllaç

L’any 2013, nosaltres ja vam poder veure una posada en escena d’aquesta adaptació a la ara desapareguda Sala Muntaner (veure en aquest enllaç), dirigida per Magda Puyo i interpretada per Lluís Soler i Xavier Ripoll.

En aquesta ocasió Jêrome Angust és Santi Margarit i Textor Textel és David Òbia i la direcció es de Francesc Amaro.

Jêrome Angust és abordat per un desconegut en una sala d’un aeroport mentre espera la sortida del seu vol que pateix un endarreriment de tres hores. Textor Textel té un interès especial en explicar la seva vida a Jêrome.

Jêrome el rebutja, intenta treure-se’l del damunt com pot, no li fa cas, en principi, fins que la conversa de Textor, inicialment gairebé un monòleg amb breus rèpliques de Jérôme, fa un tomb inesperat. El combat entre tots dos s’inicia.

Jêrome és víctima d’una confessió que no vol escoltar. Textel és víctima d’un sentiment de culpabilitat que es consola en la confessió i busca la venjança. L’un descobreix els seus pecats en els pecats de l’altre. L’altre aconsegueix el seu particular consol traspassant la seva culpabilitat. Dues víctimes, dos enemics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest text porta a l’espectador cap a un viatge en el temps, ells ens transporten a un passat sepultat des d’un present turmentat. Textor es va convertint en una mena de veu de la consciència de Jêrome. Però la veritable protagonista del duel és una dona.

Una peça que respira claustrofòbia amb una escenografia freda i una posada en escena minimalista molt àgil. Pel que fa a les interpretacions ens ha agradat molt Santi Margarit que, gradualment deixa de ser un executiu tranquil per convertir-se en una persona sobrepassada pel pes del passat que li cau al damunt.

Malauradament hem de dir que David Òbia interpreta el personatge a un ritme massa accelerat, almenys pel nostre gust, que fa que en alguns moments sigui difícil entendre amb claredat les seves paraules. No sabem del cert si és una manca d’una millor vocalització, però potser un ritme més pausat, sense perdre contundència en la seva perfecta gestualitat, faria de la seva, una magnífica interpretació.

Una proposta que va més enllà del que veiem i ens parla de l’enemic interior, del nostre jo amagat, del que maquillem per evitar que els altres el puguin veure. Una lluita entre el bé i el mal que tots tenim a dins. Un text punyent.

Autora: Amélie Nothomb
Adaptació i traducció: Pablo Ley
Direcció: Francesc Amaro
Intèrprets: Santi Margarit i David Òbia
Ajudant de direcció: Alicia Muñoz \ Tècnic de llums i so: Ramon Rey \ Tècnic de sala: Andriy Kravchyk \ Producció: Kadiram Teatre
Idioma: català
Durada: 70 minuts

 

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 317 – Roda de premsa GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA – Palau de la Virreina – 2019.06.13 (temp. 18/19 – RdP 056)

GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA (temp. 18/19 – RdP nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dijous van haver-hi dues rodes de premsa seguides, corresponents a espectacles que es podran veure al GREC Festival de Barcelona. La primera d’elles per presentar propostes de Creació Comunitària.

Eva Garcia ens va presentar 3 creacions comunitàries englobades dins del programa “Art i Part” del Barcelona Districte Cultural de l’Institut de Cultura. Tots ells són projectes en el que són convidats veïns de la ciutat a prendre part activa com a creadors.

El resultat d’aquests projectes es podran veure a:

  • 4 de JuliolArt i Part Gòtic – El projecte Pati de veïnes és un procés de creació d’una obra de teatre musical, organitzada per un partenariat d’entitats, artistes, veïnes i veïnes en una recerca creativa sobre el seu barri.

Teatre Comunitari La Bonne – Gratuït

  • 6 de JuliolArt i Part Poble-sec – Projecte Barricidi, que dona veu al veïnat i a col·lectius que estan patint directament o indirectament les conseqüències de la gentrificació del barri als últims anys. Per això, va de la mà del Sindicat de Barri i dona suport a les reivindicacions contra els desnonaments i tancaments de petits comerços.

Teatre Comunitari Itinerant Espai de sortida; Casa de la Premsa – Gratuït

  • 6 i 7 de JuliolArt i Part Besós – Una recerca en les poètiques del CIRC i els llenguatges del cos, integrant els coneixements, disciplines artístiques i experiències existents al barri, amb l’objectiu de viure plegades un procés de creació i mostra d’art col·laboratiu.

Circ Comunitari Plaça Nando (Carrer Alfons el Magnànim, 47) – Gratuït

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 316 – Teatre – APOCALYPSE UPLOADED (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.06.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

APOCALYPSE UPLOADED (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. Ahir la vam poder veure a la Sala Joan Brossa de l’Escenari Joan Brossa.

LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un.

La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca.

El 2014 neix la segona part “La supervivència de les Lluernes” on revisen la història recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquí, qüestionant l’anomenada Transició.

Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanització de les Abelles s’enfronten al projecte més ambiciós de tots, i parlen del futur, de la sensació persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.

Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.

Amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, és un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intèrprets, Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel.lo i Joan Martínez desenvolupen un gran treball coral, amb música en directe i, interrelacionant amb el públic que seiem a dues bandes.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 315 – Dansa – Estrena de la nova cia. EL BALLET DE BARCELONA (🐌🐌🐌) – Teatre Onyric Condal – 2019.06.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 239)

EL BALLET DE BARCELONA (temp. 18/19 – espectacle nº 239)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous vàrem tenir la sort de poder assistir al Teatre Onyric Condal, a una prèvia o assaig general de la presentació que es farà aquest cap de setmana de la nova companyia de dansa “EL BALLET DE BARCELONA”.

Ballarins vinguts d’arreu s’han unit per formar aquesta companyia,  liderats per Chase Johnsey, ballarí americà amb una llarga trajectòria internacional. Un projecte on els ballarins es reafirmen com els principals actius i són l’essència del que en últim terme es posa de manifest dalt l’escenari.

Amb aquesta proposta es pretenen maximitzar les sinergies amb totes aquelles entitats i persones (de dins i fora de Catalunya) que creguin en la dansa i la seva capacitat de comunicar amb un llenguatge universal.

El programa que ens han ofert ha estat configurat per diverses peces clàssiques al primer acte i una estrena mundial. Together, encarregada a Antonio Carmena, coreògraf convidat per aquesta ocasió, al costat de Marcus Salazar com a co-coreògraf.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carmena ha estat solista del New York City Ballet durant 12 anys, i amb ell hem pogut  gaudir de l’estil de ball nord-americà “Balanchine”, que poc sovint es veu als nostres escenaris.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 314 – Teatre – AIXÒ JA HO HE VISCUT(🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de l’assistència a l’assaig obert i a la roda de premsa, hem anat amb moltes ganes a l’estrena d’aquesta proposta AIXÒ JA HO HE VISCUT, al Teatre Biblioteca de Catalunya, estrena que va tenir lloc aquest dimecres dia 12.

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937,  que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris.

La proposta té una base argumental força simple que no volem desvetllar massa, perquè pensem que un dels punts forts d’aquesta peça és justament el misteri que l’envolta. Sis personatges magistralment interpretats per Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius.

En una casa rural al nord d’Anglaterra, regentada per la Sally Pratt (Míriam Alamany) i el seu pare Sam Shipley (Jordi Banacolocha), el matrimoni Ormund, la Janett (Sílvia Bel) i el Walter (Lluís Soler) coincideixen amb el jove professor Oliver Farrant (Roc Esquius)  i amb el doctor Görlter (Carles Martínez), un erudit alemany, de caire misteriós que trastoca l’harmonia del lloc i de totes les persones que hi fan estada o hi viuen.

Tots els hostes tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada i la neguitosa sensació que s’acosta una tragèdia inevitable. Només el doctor Görlter mirarà d’actuar. Descobrirem que tots ells estan lligats per vincles que interrelacionen les seves vides i els fa interdependents.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 313 – Roda de premsa MUNDO OBRERO – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.12 (temp. 18/19 – RdP 055)

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – RdP nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquestes últimes setmanes de la temporada teatral, s’acumulen exageradament les rodes de premsa, per presentar les darreres propostes de la temporada, a la que s’afegeixen les presentacions de la temporada vinent i la dels espectacles del Grec Festival de Barcelona.

Ahir dimecres 12 de juny al Teatre Lliure de Gràcia, vaig poder assistir a la presentació de MUNDO OBRERO, una proposta  que es va estrenar al Teatro Español de Madrid l’octubre passat i que també es va poder veure al  novembre al Festival Temporada Alta.

MUNDO OBRERO: una historia de la clase obrera trabajadora en España, es podrà veure al Lliure de Gràcia des d’avui 13 i fins al 30 de juny; es tracta d’una original aposta teatral que combina la comèdia musical i la història de la lluita obrera a l’Estat espanyol.

L’espectacle ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

La història continuarà amb l’efervescència social de la República, passarà pels anys foscos de la Guerra Civil i la dictadura, i per la Transició, fins a l’arribada de la democràcia i el neoliberalisme actual. Fins i tot, l’obra fa un petit homenatge a diversos espais barcelonins que van marcar la lluita de classes els anys 20 com el Cafè La Tranquilidad , a l’avinguda Paral·lel 69, lloc històric de reunió dels activistes anarcosindicalistes i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 312 – Premis BUTACA 25 ANYS – Lectura dels Nominats 2019 – Hotel OD Barcelona – 2019.06.11 (temp. 18/19 – RdP 054)

Premis BUTACA 25 ANYS – Nominats 2019 (temp. 18/19 – RdP nº 054)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts al vespre estaven convocats els mitjans de comunicació per donar a conèixer els Nominats dels Premis BUTACA 2019, quan es compleix el 25 aniversari d’aquests guardons, atorgats pels espectadors d’Arts Escèniques. L’Imma i jo vàrem poder assistir.

La gran majoria dels nominats van estar presents en aquest esdeveniment on es va fer la  comunicació oficial.

Els històrics Premis BUTACA de Catalunya, per tal de celebrar els 25 anys, ho fan  amb un canvi de data de celebració i una festa en el context del festival Grec, ampliant algunes categories per abastar tots els gèneres i disciplines.

Àngels a Amèrica del Lliure (8), La bona persona de Sezuan (7) i Els Jocs florals de Canprosa (7) del TNC, La reina de la bellesa de Leenane de La Perla 29 i el musical La Jaula de las Locas de Nostromo Live, ambdues amb 6 nominacions, o amb 4, Stabat Mater (TNC) i Passionaria, l’espectacle de dansa de La Veronal al passat Festival Grec, lideren el “ranking” de nominacions.

Ens van llegir les nominacions Núria de Jose i en Toni Martin, un dels principals impulsors d’aquests premis des del seu inici.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 311 – Voltar per la Literatura – ELLES TAMBÉ MATEN (🐌🐌🐌) – 2019.06.10 (temp. 18/19 – llibre nº 022)

ELLES TAMBÉ MATEN  (temp. 18/19 – llibre nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Un recull de relats negres escrits per tretze escriptores catalanes, en un llibre coordinat i prologat per Anna Maria Villalonga i que va ser el tercer títol publicat per l’Editorial Llibres del Delicte el 2014.

Després de 3 edicions en català, l’editorial ha decidit traduir-lo i publicar-lo a la seva nova col·lecció en llengua castellana, “Delito“.

Tretze escriptores de diversos estils i procedències es van ajuntar en aquest projecte per demostrar que les escriptores de casa nostra poden, si volen, escollir el camí del gènere negre amb una gran solvència i qualitat.

Un llibre molt heterogeni, un recull de veus molt diferents que tenen en comú l’interès que desperten des de la primera línia fins al final del relat.

Un llibre que com els anteriors de relats, he començat a llegir amb reticència, però que haig de reconèixer que m’apropa una mica més a aquest gènere de narrativa breu que mostra en l’autor, autora en aquest cas, una capacitat de síntesi realment sorprenent.

Segons comenta l’Anna Maria Villalonga en el pròleg, la diversitat del contingut és la que ha ofert l’argument per a l’ordenació dels relats dins del recull:

  • Margarida Aritzeta: L’assassinat de la venedora de cupons
  • Teresa Solana: El segrest
  • Carme Torras: Una arítmia silenciada
  • Maria Carme Roca: Uns bons veïns
  • Núria Cadenes: Un mort a la cuina
  • Esperança Camps: (Ulleres de) Pasta Negra
  • Empar Fernández: El dia que vaig perdre el món de vista
  • Susana Vallejo: Un reflex a la Mirada
  • Susana Hernández: L’home del mirall
  • Marta Banús: Nit d’aniversari
  • Laura Diaz-Roig: Ella
  • Mònica Batet: El senyor Delcroix
  • Anna Maria Villalonga: De vegades, l’atzar

Un llibre que m’ha acompanyat en les meves estones curtes de lectura i en el que m’he trobat tot tipus d’històries. Totalment recomanable.

Títol original: Elles també maten
Data de publicació :  2014
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma: català
Pàgines: 210

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari