Voltar per la Literatura – LA FILLA DEL CAPITÀ GROC de Victor Amela (🐌🐌🐌)

Per Imma Barba – 

LA FILLA DEL CAPITA GROC de Victor Amela 

Amb aquesta obra, Victor Amela ha aconseguit el Premi Ramon Llull d’enguany. A cavall del gènere romàntic i l’històric aquesta novel·la està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les Guerres Carlines.

La filla del capità grocAquesta és la primera novel·la escrita en català pel mateix autor que fins ara només ho havia fet en castellà.

Víctor Amela, té arrels familiars al Forcall, a la comarca castellonenca dels Ports i al llibre ha fet servir el dialecte de la comarca. Durant anys havia sentit explicar històries sobre el Groc, un mític guerriller carlista i el besavi de Víctor Amela, “Pep lo Bo” en va ser coetani. L’autor descriu la comarca del Mestrat, els Ports de Beseit, el santuari de la Mare de Déu de la Balma, la transparència de l’aigua dels rius, el bestiar, les cases pairals, … des dels ulls del Groc.

En Tomàs Penarrocha és el capità Groc i està pintat com un líder que lluita per uns ideals i acaba morint per ells, mentre que els personatges del bàndol isabelí aglutinen els representants del poder que no dubten en matar per defensar les seves propietats o els seus càrrecs.

Un llibre que ens parla de la guerra entre els carlins, partidaris del rei Carles i els isabelins partidaris de la nena-reina Isabel. Però el que m’ha interessat més de la novel·la no és la part històrica sinó la descripció dels llocs, costums i persones i el que molts dels fets estiguin narrats pels nens.

Víctor Manuel Amela Bonilla, conegut com a Víctor Amela, va néixer a Barcelona el 30 de setembre de 1960. Periodista i escriptor és un dels cocreadors de la secció de La Contra de la Vanguardia. Actualment col·labora en el programa Arucitys de 8tv i El món a Rac1 i és conferenciant i moderador de debats en temes relatius a la comunicació.

FITXA TECNICA :  Títol original: La filla del capità Groc \ Editorial: Planet

Cargol groc

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – Grec2016 – CUANDO VUELVA A CASA VOY A SER OTRO (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 25/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CUANDO VUELVA A CASA VOY A SER OTRO

Aquesta va ser una de les primeres entrades que vam adquirir dins del marc del Grec, perquè venia precedit del seu èxit al Festival d’Avinyó 2015 i per tractar-se d’una producció argentina, fet que per nosaltres ja és garantia d’un teatre innovador i de qualitat.

Mariano Pensotti - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1Aquesta proposta de Mariano Pensotti va néixer d’una història real tal com ens va explicar el mateix autor a la roda de premsa, arran del cop d’estat a l’Argentina, el pare del director va enterrar al jardí de casa dels avis uns objectes comprometedors.

Dins de bosses de plàstic negres va guardar, llibres, revistes, fotografies, cartes de companys ;  un cop finalitzada la dictadura, 40 anys més tard, va intentar retrobar-les amb el seu avi però no ho van aconseguir. No va ser fins més tard, quan el nou inquilí de la casa volia fer una piscina, que van aparèixer les bosses. El seu pare va reconèixer tots els objectes tret d’un, una cinta de cassette d’un cantant desconegut.

La recerca de l’origen d’aquesta cinta és el fil conductor d’una sèrie d’històries que protagonitzen diversos personatges.

Manuel és un director teatral que vol tornar a representar una obra que havia fet quinze anys enrere i amb els mateixos actors protagonistes.

Natalia és una cantant d’un grup que actua en bodes i celebracions que canta les cançons del seu pare.

Damián és un polític d’esquerres que s’acaba transformant en una persona diferent.

De començament a final van succeint coses que fa trontollar la idea que cada personatge té de si mateix.

Cuando vuelva a casa voy a ser otro - Grec2016 - 1

Per portar-la a escena, el director s’ha basat en un vell museu arqueològic de la Patagònia, que feia servir panorames mòbils, cintes transportadores i textos projectats per exhibir part de la seva col·lecció. Un complex sistema de decorats en moviment i un parell de cintes transportadores, que en moviment circular trasllada als actors i els porta a enfrontar-se amb situacions que ja han viscut però des de perspectives noves.

 Una proposta que indaga sobre la transformació de les persones, el que vam ser i el que voldríem arribar a ser i la constatació amb el pas del temps de què allò que havíem previst com una temporalitat s’ha transformat en quelcom que dura per sempre. Centrada en la possibilitat del canvi, de ser una altra persona diferent a la qual un és per apropar-se a la persona que voldria ser,  contraposat a l’angoixa i la por que generen els canvis i deixar de ser el que som.

En paraules del director:

“Uno està permanentemente construyendo su identidad y afianzándola a través de ficciones, porque modifica o transforma su propio pasado cada vez que lo cuenta”.

“Una de las cosas que a mí me interesan es cómo uno cambia el relato de su vida a lo largo del tiempo, cómo uno inventa o transforma su propio pasado”.

Cuando vuelva a casa voy a ser otro - Grec2016 - a

Mariano Ponsetti és un dels directors experimentals més reconeguts arreu del món i un dels talents del teatre llatinoamericà. Ha format amb el músic Diego Vainer i l’escenògrafa Mariana Tirantte, el grup Marea.

Una proposta plena d’humor on a través d’aquestes cintes desfilen de manera simultània els objectes i situacions del passat amb històries actuals en molts casos contradictòries.

Ens ha agradat força la proposta escènica, malgrat que potser anàvem amb unes expectatives diferents de les que ens hem trobat, ja que creiem erròniament que la proposta tractaria, encara que fos de passada, de l’època de la dictadura argentina, que a nosaltres ens va impactar molt en la nostra joventut, o almenys de les seves conseqüències en l’actualitat.

Ens ha costat potser ressituar-nos i comprovar que no tenia res a veure amb aquella història i que únicament era un punt de partida per explicar altres històries encadenades de l’actualitat, sense cap component polític.

Hem trobat molt atractiu aquesta manera diferent de fer teatre, utilitzant mitjans mecànics per moure els objectes i les persones, projeccions i música en directe…. i ens ha agradat molt la manera d’interpretar dels actors argentins.

Cuando vuelva a casa... - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

El que més ens ha fallat és la distància, ja que per nosaltres quan anem al teatre ens agrada veure de ben a prop les expressions dels actors i no perdre la comunicació gestual, …. i des de la fila 13 de la Fabià Puigserver, això ha esdevingut impossible. I la distancia, ja se sap…

Autoría i direcció: Mariano Pensotti
Intèrprets: Santiago Gobernori, Mauricio Minetti, Andrea Nussembaum, Javier Lorenzo i Juliana Muras
Composició musical: Diego Vainer \ Escenografía i vestuari: Mariana Tirantte \ Disseny d’il.luminació: Alejandro Le Roux \ Assistència a l’escenari: Carlos Etchevers i Tatiana Mladineo \ Enginer de so: Ernesto Fara \ Assistència a l’escenografia: Gonzalo Córdoba Estévez \ Producció: Florencia Wasser/Grupo Marea

Cargol i mirall

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL BON PARE 

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

El bon pare - Grec2016

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Definida per l’autor com “una comèdia inquietant, que vol confrontar l’espectador, de manera divertida, amb alguns temes transcendentals: la paternitat, la renúncia als propis ideals i la necessitat humana de crear un relat vital coherent per sobreposar-se a l’absurd de l’existència“.

el_bon_pare_2I comença bé, l’obra en la primera mitja hora ens ha arrancat algun somriure i ens ha fet pensar que gaudiríem, però ha estat un miratge perquè ha començat a derivar cap a l’exageració desmesurada i l’absurd.   Creiem que a David Plana, a partir de la meitat de la representació el text se li ha anat de les mans i des d’aleshores cap de les interpretacions és creïble, malgrat que els actors ho han intentat.

Les cartes amagades de la Fanny han sortit de cop, les reals i les inventades deixant al Roger absolutament fora de joc. Ell que es creia el pare de família modèlic que estava pendent de tot el que passava a la seva família, s’assabenta de cop, de fet en un moment, que tots els conflictes importants s’estaven resolent sense que ell en fos coneixedor. Ell pensa que sap, pensa que és admirat, pensa que és respectat, però en realitat només és un observador ridícul i només coneix el que li han volgut explicar.

I aleshores la seva resposta al descobriment de la veritat és totalment inversemblant, vorejant l’absurd i amb acotacions que no desvetllarem perquè sabem que és una obra que tindrà èxit (malauradament ens referim solament a èxit de recaptació), entre un determinat tipus de públic, que segur gaudirà d’un tipus de proposta que busca únicament el riure fàcil, encara que sigui a costa d’un text sense qualitat que és el que ens ha semblat a nosaltres.

Salvem l’escenografia i les interpretacions, sobretot en la primera part de l’obra; alguns desajustos en la posada en escena: on està l’habitació de l’Ada, a dalt o a baix??… La Fanny guarda roba personal en una casa que ni tan sols coneixia??

No podem recomanar una proposta basada en un text poc treballat, que podria haver anat molt més enllà amb el tema de la “paternitat sense escola”, que a tots els que som pares o mares ens toca de prop.

Una proposta desigual i per nosaltres fallida. Llàstima.

Autor i director: David Plana
Interpretació: Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula
Escenografía: Sebastià Brosa \ Vestuari: Montse Alacuart \ Disseny d’il.luminació: David Bofarull \ Disseny de so/concepció sonora: Dani Ferrer \ Disseny de video: Mar Orfila \ Ajudantía de direcció: Clàudia Flores \ Ajudantía d’escenografía: Núria Garcia Pubill \ Disseny gràfic : Albert Aran \ Producció: Estel Solé i Carles Roca \ Ajudantia de producció: Olalla Calvo \ Administració: Teresa Gómez \ Regidoría: Clàudia Flores.

Cargosl pare i filla

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Grec2016 – PLATONOV (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 23/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

PLATONOV 

Un text que Anton P. Txèkhov va escriure entre els 18 i 21 anys que representava més de 80 escenes, una vintena de personatges i un nombre de pàgines tan considerable com els seus altres textos… La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes i L’hort dels cirerers, és a dir en teatre potser més de quatre hores. En aquesta versió de Luk Perceval, s’han suprimit la meitat dels personatges i ha condensat en menys de dues hores, especialment en la gent solitària i en allò que esperen de l’amor. En escena hem pogut veure nou actors i un pianista que s’ha convertit en el verdader protagonista d’aquesta proposta escènica.

Com ja vaig explicar a la meva crònica de la roda de premsa, Steven Van Watermeulen, un dels actors present aquell dia, ja ens va assegurar que Jens Thomas (composició i interpretació musical) és realment el protagonista d’aquesta proposta i no pas el seu personatge de Platonov; també ens va explicar que la companyia NTGent en principi volien interpretar Saló de Passolini i quan ja estaven assajant, Luk Perceval de sobte va canviar d’idea, i va voler representar Platonov, tot respectant la mateixa concepció i el mateix equip artístic.

PLATONOV - Grec2016 - e

Al començament veiem tots els actors palplantats a escena i absolutament muts; el piano i el seu intèrpret en una plataforma que està situada a sobre d’uns rails de tren; és l’únic que emet sons, amb la gola i teclejant a sobre les cordes acústiques del piano. Una escena llaaaaarga d’uns 10 minuts que provoca una certa inquietud i angoixa en bona part dels espectadors.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES – Sala Atrium (🐌🐌🐌+ 🐚) – 22/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Y-X LAFIDELITAT DELS CIGNES NEGRES 

A la Sala Atrium la companyia el Martell presenta aquesta nova proposta sobre l’amor romàntic, malgrat que també ens parla de desig i de sexe; escrita i dirigida per la Laia Alsina.

Aquesta obra ha estat la guanyadora del segon premi del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzen la Nau Ivanow i la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent.

Cinc actors a escena ens xixiuiejen una tendra i famosa balada…. i ja d’entrada ens fan riure amb una escena força friqui; són cinc actors sense nom, numerats de l’1 al 5 que ens van dient com evolucionen les escenes i demanen la llum que els hi cal cada vegada; d’aquesta manera ens adonem de la importància que la il·luminació aporta al teatre, malgrat que sovint no ens adonem i parlem solament de la bondat o no de les interpretacions.

Y-X O LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES - Sala Atrium

Martí Salvat és el número 1, que nega sistemàticament la necessitat de l’amor i a qui la resta d’actors anomenen el dissident.

Josep Sobrevals és el número 2 i amb Andrea Portella, la número 4 ens expliquen un conte, una parella que sobreviu a 20 anys de relació i ens expliquen els seus balls a la festa major, any rere any i com la relació acaba degenerant en submissió per tal d’evitar la violència. La gelosia i el desamor han aparegut.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Grec2016 – F.R.A.U. (🐌) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 22/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

F.R.A.U.  

L’altre dia a la roda de premsa, l’Albert Arribas, creador i director d’aquest espectacle, ens va fer decidir a anar a veure’l tot i que d’inici no ho teníem previst. Ens va exposar el seu projecte que ha basat en el quadern “Frau” d’Albert Balasch i ho definia com una paròdia o un festival.

“sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals”

Anàvem disposats, si mes no, a resistir el màxim possible o fins i tot a passar les set hores que dura la representació, asseguts a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Anàvem disposats a gaudir d’una proposta innovadora basada en una obra reescrita i reordenada pel poeta Albert Balasch, que a quaranta-cinc anys va decidir suïcidar-se artísticament ….

F.R.A.U. - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

La sala mig buida o mig plena segons l’òptica que s’utilitzi i les tres actrius quan entrem a la sala ja estan preparant l’escenari, escombren, retiren i posen material d’attrezzo, preparen entrepans que emboliquen en paper transparent o en paper de plata, tornen a escombrar, pleguen mantes, estenen les mantes que havien plegat, es canvien de vestuari …. ens diuen que falta poc i que aviat començarà….. ens diuen que no ens preocupem, perquè si cal, ja recuperaran al final. Espectadors, culs inquiets, gent de la premsa que surt de la sala quan encara no ha passat ni mitja hora, canvis de localitats ….. 45 minuts després, afirmen que ara si, l’espectacle està a punt de començar …..

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Circ – Grec2016 – CIRCUS KLEZMER (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Grec – 21/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CIRCUS KLEZMER 

El Teatre Grec de gom a gom i abans de les 10 de la nit els membres de la companyia  Circus Klezmer comencen a interactuar amb el públic.

Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l’any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d’haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó …..

CIRKUS KLEZMER - Teatre Grec 1

És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall.

La música klezmer és una música concebuda per a celebracions i casaments de les comunitats jueves en petits pobles de l’Europa de l’Est abans de la segona guerra mundial. Una música alegre i a la vegada malenconiosa.

Les pintures de Marc Chagall contenen màscares i colors d’una forta intensitat i tenen la capacitat de deformar la realitat pintada.

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari