– Concert de l’OBC – INSCAPE d’Héctor Parra (🐌🐌🐌🐌) i La quarta de Mahler – L’Auditori – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 272)

INSCAPE d’Héctor Parra – La quarta de Mahler (temp. 17/18 – espec. nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir últim concert del nostre abonament, dins de la temporada de l’OBC, malgrat que encara anirem a un darrer el pròxim 3 de juny, que vàrem afegir en bescanviar un de nostre, arran del nostre viatge a Mallorca.

Un concert realment extraòrdinari dirigit molt encertadament, pel seu director titular Kazushi Ono, i amb la participació de setze solistes,

Un concert amb el nom oficial de “La quarta de Mahler” i que nosaltres hem canviat aquí expressament, ja que la primera part amb INSCAPE del compositor Héctor Parra, ens va sorprendre agradablement i almenys per nosaltres va ser la “perla” de la vetllada.

1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)

INSCAPE, pour Ensemble et orchestre avec électronique (🐌🐌🐌🐌)

Estrena mundial absoluta d’aquesta meravellosa composició musical, obra que va ser encarregada per l’OBC i al mateix temps per l’Orchestre National de Lille, IRCAM, Ensemble intercontemporain, GürzenichOrchester Köln. Hèctor Parra ha estat un parell d’anys en Residència a l’Auditori de Barcelona, malgrat que actualment viu habitualment a Paris; en aquest període hem pogut escoltar creacions d’ell interpretades per l’OBC, però aquesta INSCAPE és sens dubte la millor proposta sorgida en aquesta Residència que amb aquest concert finalitza.

Abans d’escoltar-la, el mateix compositor va pujar a l’escenari i ens va explicar el que havia pretès fer i també el perquè de la disposició de diversos músics amb els seus instruments repartits per diferents llocs de l’Auditori, per provocar un efecte espacial i molt “especial” en estar aquests sons filtrats pel tamís de diferents aparells acústics de música electrònica.

El cosmos, imaginat com una esfera, es deforma corbant-se de moltes maneres: com quan la Terra atrau al seu camp de gravetat la Lluna o quan un astre desvia la llum d’estrelles veïnes. Les màximes distorsions, produïdes pels anomenats forats negres, poden crear miratges i il·lusions òptiques que posen en dubte el que és real i el que percebem. INSCAPE mira d’abordar aquests fenòmens des de la perspectiva artística, convidant-nos a un viatge psicoacústic cap als límits del món conegut.

El resultat, almenys per nosaltres, va estar fascinant. En alguns moments vam tancar els ulls i els sons ens van transportar en el que ens va semblar un “viatge” a través de l’espai per llocs totalment desconeguts per l’ésser humà, propers possiblement als forats negres. Vam descobrir sons que mai havíem escoltat, creats per instruments musicals convencionals distorsionats i amplificats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es va sumar en la interpretació de l’OBC, la Ensemble Intercontemporaine de París, que actualment es tracta del grup de música contemporània més important del món, que casualmentt acaba de celebrar el seu 40è aniversari.

Hèctor Parra ha col·laborat estretament amb Luminet (expert en teoria sobre forats negres), per plantejar aquest INSCAPE. L’estrena està dedicada al físic Stephen Hawking, en el que vol ser un homenatge a tota una vida consagrada a la ciència i a les teories que inspiren l’obra.

2 – GUSTAV MAHLER (Kalixte, Bohèmia 1860 – Viena 1911)

Simfonia núm. 4 en Sol major per a soprano i orquestra (🐌🐌🐌🐌)

Una segona part amb música més convencional, a la que tothom està més habituat, però no per això deixa de ser una peça musical realment extraordinària. Mahler és un dels nostres compositors preferits. La darrera part de la Simfonia va ser interpretada vocalment per la soprano Michaela Kaune.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malauradament aquesta vegada no us puc deixar l’enllaç amb l’audició del concert, que retransmet habitualment Catalunya Ràdio, per la senzilla raó de què no l’he sabut trobar.

Publicat dins de Música clàssica, Música contemporània | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – DISTÀNCIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2018.05.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 271)

DISTÀNCIA (temp. 17/18 – espec. nº 271)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada.

Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta.

Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable.

Distància gira entorn l’educació i els seus límits. Distància ens planteja fins a quin punt no es toleren certs temes, en segons quins àmbits, per tal de no desestabilitzar la jerarquia i el sistema establert. Distància posa en dubte certes estructures paternalistes que prenem com a patrons inamovibles.

L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot tolerar que dins de les aules es tractin temes que puguin despertar en els alumnes necessitats de saber, de conèixer, de pensar per si mateixos. De què ens sona tot això?

Una part de la societat que imposa barreres ideològiques que cal respectar?, on acaba la tasca de l’escola i comença la de la família?, qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula?, quina és la llavor de la rebel·lió?.

La Dolors (extraordinària interpretació de l’Alba Florejachs) ha acabat el seu doctorat i accepta la feina de professora d’ètica que li ofereix el seu germà (Jose Pèrez Ocaña) director de l’institut. Ella hi renuncia a una beca per fer costat al germà i tenir cura del pare que està malalt. El primer dia ensenya als alumnes un vídeo d’una agressió d’un grup de joves a una de les companyes, un vídeo que està a les xarxes socials a l’abast de tothom. Ella vol generar el debat i qüestionar actituds.

L’Esther (Laura Daza), una alumna exemplar, adopta una actitud rebel fins al punt d’agredir a un company.

A partir d’aquí es desenvolupen una sèrie de converses entre els tres on es barregen molt encertadament temes laborals i temes personals i es qüestionen els patrons de comportament que sempre s’han considerat inqüestionables.

De fet els tres actors interpreten els seus papers magníficament, però Roger Torns ha escrit un paperàs pel personatge de la Dolors, molt ric de matisos que evidentment Alba Florejachs ha sabut aprofitar al màxim … i ens ha deixat literalment clavats a la butaca.

De totes maneres, nosaltres el que valorem més d’aquesta proposta, és sense cap mena de dubte, el text i la direcció.

Una posada en escena molt encertada on els canvis d’il·luminació faciliten el canvi d’escena sense que els actors hagin de bellugar-se del lloc on són. Molt encertada la música amb la magnífica veu de la Laura Daza, música d’ella mateixa i d’en Roger Torns. L’escenografia i la il·luminació són d’Alejandra Lorenzo i Albert Ventura.

Roger Torns és un jove autor format a l’Institut del Teatre i a la Sala Beckett, del que nosaltres hem pogut veure diverses obres: HÀBITAT (doble penetració), MATAR CABALLOS, SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ, o WOYZECH CADUCAT. És també actor i director i ha estat l’ajudant de direcció de Marilia Samper i de Llàtzer García en diversos muntatges.

En paraules d’ell mateixConstantment ens impacten imatges amb un grau elevat de violència sense anar acompanyades d’un debat eloqüent on es puguin contrastar opinions. Tot sembla formar part d’una pel·lícula que podem gaudir des del nostre racó més íntim, i sovint no hi ha cap mena de filtre ni censura. Calen censures? Caldria posar filtres o hem de tenir un accés lliure per poder observar tot el que passa al món?

Una proposta que ens ha agradat molt, moltíssim i un text que ens agradaria llegir per la seva profunditat i la quantitat de preguntes que genera.

Malauradament aquesta mateixa tarda de diumenge, és l’última representació a la Sala Beckett. Esperem que tingui continuïtat la temporada vinent en aquesta o en altres sales de teatre.

Dramatúrgia i direcció: Roger Torns
Repartiment: Laura Daza, Alba Florejachs i Jose Pérez Ocaña
Escenografia, vestuari i il·luminació: Alejandra Lorenzo i Albert Ventura \ Espai sonor i música: Laura Daza i Roger Torns \ Producció i distribució: Cristina Ferrer – Tot produccions
 Idioma: Català
Durada: 60 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – LA FORÇA D’UN DESTÍ (🐌🐌🐌) de Martí Gironell – 2018.05.19 (temp. 17/18 – llibre nº 035)

LA FORÇA D’UN DESTÍ de Martí Gironell – (temp. 17/18 – llibre nº 035)

Per Imma Barba

No sóc persona que tingui tendència a llegir els premis literaris, i de fet normalment els defujo, però en aquest cas ha estat la meva neboda qui m’hi ha facilitat la lectura d’aquest llibre, que ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull de Narrativa 2018.

Ja havia llegit alguns títols d’aquest autor (“El pont dels jueus”,”L’arqueòleg” i “El primer heroi”) i aquest, LA FORÇA D’UN DESTÍ m’ha agradat.

Una novel·la històrica dedicada a l’emprenedor català Ceferino Carrión (1928-1996), que després esdevindria, als Estats Units, Jean Leon.

Narra la història de superació d’aquesta persona, nascuda a Santander, però que des dels vuit anys va viure a Barcelona. En el seu periple, va viure una sèrie d’aventures en el Hollywood dels anys 50 i va tornar a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Amb 25 anys Ceferino Carrión va fugir de l’Espanya franquista i al port de Le Havre va aconseguir embarcar de polissó en un vaixell que el va dur als Estats Units. A Nova York canviarà d’identitat, i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon.

A punt de ser allistat per a la Guerra de Corea torna a fugir refugiant-se a Hollywood. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i, malgrat la seva mort, obrirà La Scala, que es convertirà en un referent amb estrelles habituals com Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, o els Kennedy. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una habilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l’eina idònia per triomfar.

Descobrim un món on tots hi volien ser, un món ple de glamur i on ell els hi ofereix un espai de confidencialitat i de servei acurat. Vol elaborar el seu propi vi, i torna a Catalunya a comprar uns terrenys on produir-lo.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis estan a l’abast de tothom.

Martí Gironell ens situa històricament entre 1949 i 1981, sent aquesta l’obra més propera en el temps de totes les que ha publicat.

Segons he llegit, Gironell va aprofundir en el personatge de la mà de la germana de Ceferino Carrión, Anna Carrión, qui li ha estat de gran ajuda en la documentació, a més de la lectura de biografies de l’empresari, els obituaris d’aquests personatges publicats en ‘The New York Times’, i converses amb el seu fill Joan Antoni Carrión, i amb l’enòleg Jaume Rovira que Carrión va contractar en tornar al Penedès.

Un llibre que m’ha interessat i m’ha agradat força.

Martí Gironell i Gamero va néixer a Besalú el 1971. Escriptor i periodista, és llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme.

Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·laborador habitual de diaris com El Punt Avui, el Món, Nació Digital i la revista Sapiens.

Escriptor prolífic ha publicat entre d’altres “El pont dels jueus” (2007), traduït a diversos idiomes, “L’arqueòleg” (2010), “L’últim abat” (2012), “El primer heroi” (2014) i “Strappo” (2015).

Títol: La força d’un destí
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna Edicions
Data de publicació: Març 2018
Pàgines: 320

 

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

– Teatre – LÍMITS (🐌🐌🐌+🐚) – Casino La Floresta – 2018.05.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 270)

LÍMITS (temp. 17/18 – espec. nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vàrem conèixer aquest passat setembre, a en Carlos Tejedor i a la Maria, la seva dona, tot esmorzant un dia al mateix allotjament de Tàrrega quan estàvem immersos en plena Fira Tàrrega; en aquell esmorzar vàrem establir una conversa sobre la nostra passió compartida per les Arts Escèniques i és llavors quan ens van parlar de què a La Floresta, on ells viuen, organitzen anualment una “Mostra de Teatre Alternatiu” i ens van animar a assistir a l’edició d’enguany

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des de setembre passat ha plogut molt, però el temps passa més rapidament del que voldríem i ahir va arribar la data de poder apropar-nos al centre cultural del Casino de La Floresta, un màgic i al mateix temps magnífic espai, per nosaltres totalment desconegut, on en Carlos i la Maria ens van rebre amb molta calidesa.

L’espectacle LÍMITS era la segona de les propostes que s’hauran pogut veure en el “Cicle Altre-Teatre, II Mostra de teatre alternatiu a la Floresta”.

LÍMITS és un espectacle creat per a carrer i espais no convencionals que es va estrenar a la Fira de Tàrrega de 2017 i malgrat que nosaltres vàrem poder veure fins a 17 espectacles de la Fira, aquest no va poder encaixar en la nostra agenda.

Límits és una obra inspirada en el conte “L’elefant encadenat” de Jorge Bucay on un nen es pregunta perquè un animal tan gran i amb tanta força no far res per deslliurar-se’n de la cadena lligada a una petita estaca. Amb una estirada seria lliure …..

Límits parla de com les opinions dels altres poden limitar la capacitat d’acció i de desenvolupament de les persones.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – L’ASSASSÍ IMPREVIST (🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2018.05.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 269)

L’ASSASSÍ IMPREVIST (temp. 17/18 – espec. nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous era nit d’estrena a la BADABADOC, una de les nostres sales de referència on sempre ens sentim molt ben acollits.

Protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet presenten l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní.

Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en “ESTIMA’M QUE TINC PRESSA” en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet.

L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona “petita” que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda arreu, que viu sola amb el seu gos i al que li agrada fer trucs de màgia amb els seus nebots.

Un treballador més, un passatger més al metro, una cara més en què cap tret cobra major importància. Ni simpàtic ni antipàtic, ni alegre ni trist, ni social ni antisocial, el Senyor X és la definició perfecta d’un home comú que no sobresurt per bo ni per dolent en res.

Un anunci amb un error ortogràfic i un encàrrec imprevist el porta a un lloc i a una situació totalment inesperada, posant-lo en el punt de mira d’uns assassinats que han ocorregut a la zona alta de Barcelona.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 268)

TEMPS SALVATGE (temp. 17/18 – espec. nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres, 8 dies després de l’operació, per fi l’Imma es va atrevir a sortir de casa i amb el cotxe i l’ajut de les crosses ens vàrem apropar al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir d’aquesta magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC.

Un gran muntatge que parteix d’un text excel·lent.

Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”.

Fotografia de May Zircus

Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns vers els altres.

TEMPS SALVATGE ens situa en una comunitat de veïns que viu atemorida per unes pintades amenaçadores. La Ivana, extraordinària Laia Manzanares, una jove de 17 anys que acaba d’arribar a la comunitat, enrareix la convivència d’unes persones que necessiten fabricar un enemic exterior per enfrontar-se a les seves pors més intimes.

Una noia que els hi pregunta una vegada i una altra Aquest és un lloc bonic per viure ?

Com indica el mateix autor en el programa de mà, els protagonistes creuen haver conquerit un espai bonic per viure, i només l’arribada d’algú nou o els immigrants que travessen el bosc amb la voluntat de quedar-s’hi, pot qüestionar si aquesta és una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Roda de premsa de PRESENTACIÓ TEMPORADA TNC 2018 – 2019 – TNC – 2018.05.17 (temp. 17/18 – RdP 082)

Roda de premsa de PRESENTACIÓ TEMPORADA TNC 2018 – 2019 – (temp. 17/18 – RdP nº 82)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa on s’ha presentat la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya 2018 – 2019.

Davant nostre Mònica Campos, directora executiva del TNC, ha obert la presentació amb unes breus paraules i posteriorment Xavier Albertí, director artístic del TNC, ens han anat explicant un per un els espectacles que podrem veure a partir del 4 d’octubre, data en què es podrà veure la primera representació de l’espectacle inaugural, ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Haig de dir primer de tot, que m’ha sorprès desagradablement, l’augment desorbitat del preu dels abonaments de la nova temporada i malgrat que a la roda de premsa pròpiament dita no m’he atrevit a comentar-ho públicament, després en privat sí que ho he fet, primer a Xavier Albertí i després a Mónica Campos. Per posar un exemple clar, els abonaments de la temporada actual de 10 espectacles costava 100 € i els de la temporada vinent passen a costar 150 €.

Malgrat tot, sóc conscient de les dificultats econòmiques del Teatre i també de què el preu de 15 € continua sent un preu assequible i un dels més econòmics de la xarxa de Teatres a casa nostra.

Resumeixo la nota de premsa que ens han facilitat:

La nova temporada tindrà 27 espectacles (la temporada actual en té 24) dels quals 18 són d’autors contemporanis vius; es faran 377 representacions (la present temporada en té 340) i un total de 256 artistes pujarà a l’escenari al llarg de la temporada (124 dones i 132 homes).

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Música clàssica, Música contemporània, Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – TERRA INHÒSPITA. Barcelona 2048 – (🐌🐌🐌🐌) de Maria Dolors Millat – 2018.05.17 (temp. 17/18 – llibre nº 034)

TERRA INHÒSPITA. Barcelona 2048 de Maria Dolors Millat – (temp. 17/18 – llibre nº 034)

Per Imma Barba

Un llibre que ha estat una autèntica sorpresa. El vaig veure per casualitat a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, on vaig habitualment, i em va cridar l’atenció. El segell editorial també em va donar garantia que m’agradaria, i la sinopsi que aquesta editorial presenta a la portada, em va acabar de convèncer.

Una novel·la “històrica” ubicada en el futur i que ens explica la història de la jove “hacker” Ronda Vailor, peça clau de Draco, un grup clandestí que lluita contra el sistema, i de Sirià Grimau, un vigilant solitari d’edificis, que un dia es creua en el seu camí en una Barcelona amb places i carrers que porten el nom de grans corporacions multinacionals.

L’opressió d’un poder econòmic que cerca dominar-ho tot contra el reducte de llibertat que rau en tot ésser humà; contra les emocions; contra l’amor. Una història que ens transporta a un futur perillosament proper i que qüestiona la deriva d’una societat cada cop més controlada.

Segons la mateixa autora no està concebuda com una novel·la de ciència-ficció, sinó que és una narració que juga amb el que pot ocórrer en un futur pròxim, si continuem menyspreant l’art i la cultura, i la globalització continua la imparable unificació dels homes i dones d’arreu del món.

Un llibre que vol ser una crida a l’esperança perquè en una societat que preveu molt controlada, on les grans corporacions empresarials hi han substituït els governs, i on les emocions es poden conduir amb medicació (Somnolence, Valentis, Select-Love, ….), encara hi ha persones que lluiten per canviar el món en què viuen, arriscant, fins i tot, la vida.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa ESMORZA AMB MI – Sala Beckett – 2018.05.15 (temp. 17/18 – RdP 081)

Roda de premsa ESMORZA AMB MI – (temp. 17/18 – RdP nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig poder assistir a una nova roda de premsa, convocada per presentar la nova proposta de la Sala Beckett, ESMORZA AMB MI de la cia. losMontoya  (pantalla & escena), amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales.

El director artístic de la Sala Beckett, Toni Casares fa la presentació de l’equip artístic de la proposta i comenta que està molt satisfet del treball de les dues companyies residents d’aquest any, una de les quals (losMontoya) presenta aquesta producció, que s’estrenarà demà 17 de maig i es podrà veure fins al 10 de juny.

La Sala Beckett, afirma Casares, sempre ha volgut donar la màxima importància a la figura del dramaturg, encara que en aquest cas dramaturg i director recauen en la mateixa persona.

Ivàn Morales, ens ha comentat que ha estat un plaer treballar aquesta proposta d’una forma pausada en els locals de la Beckett, perquè ha pogut cuinar-la a foc lent i experimentar sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors, en un ambient gairebé màgic on t’adones que estàs treballant en un “obrador” d’arts escèniques i perquè et trobes contínuament amb altres artistes, creadors i projectes.

Ens comenta que ha volgut escriure una història de personatges com tots nosaltres, com els nostres amics, de com estimem, de com ens perdem, de com ens donem plaer, de què ens fa patir, i com intentem riure. Ha intentat explicar la intimitat de les nostres vides fugint del fals realisme o costumisme de les sèries televisives. Ha volgut retratar-se a ell mateix i a les persones del seu entorn, i construir una mena de mirall on segurament els espectadors es podran veure reflectits.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – INTERIORS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Gleva – 2018.05.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 267)

INTERIORS (temp. 17/18 – espec. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta temporada hem gaudit de l’estrena d’aquesta petita sala a tocar de la plaça Molina, LA GLEVA, molt a prop de casa nostra, un espai cultural que aposta per un tipus de teatre intimista i proper.

El darrer espectacle teatral de la temporada és INTERIORS, escrit i dirigit per Concha Milla. Interiors és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia MendozaAlejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets.

És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, (que malauradament nosaltres no vam veure), REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. Com  segons manifesta ella mateixa, té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida.

INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar.

La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l’Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. El que pot semblar un sopar afable s’acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre. Però en realitat veiem tres parelles perquè dues persones són exparella, l’Àgata havia estat parella de l’Hugo, i les relacions entre ells són diferents.

Una trobada que farà trontollar el present de les quatre persones i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre comencen d’una manera i acaben d’una altra. Com a la vida.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari