– Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – Teatre Tantarantana – 2018.04.17 (temp. 17/18 – RdP 077)

Roda de premsa DANTE 56. PELL I CIMENT – (temp. 17/18 – RdP nº 77)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Fa un parell de dies que hem arribat a Palma de Mallorca a passar un parell de setmanes a l’illa i fer un canvi d’aires durant uns dies. Aquesta ha estat la causa que ens ha fet endarrerir la publicació de les nostres habituals ressenyes …. i en tenim unes quantes de pendents.

Dimarts passat al matí vaig voler assistir a la Presentació de la nova proposta del Cicló en el Tantarantana Teatre. Es tracta de DANTE 56. PELL I CIMENT de la Cia Casa Real, que serà l’última que puguin presentar dins d’aquest cicle, ja que una de les seves normes és que la residència únicament dura 3 anys. Abans d’aquesta ja vàrem poder veure VEN A FRAGUEL ROCK (2017) i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME (2016).

El director del Tantarantana, Julio Alvarez, ens comenta que està molt satisfet de la participació de la Cia Casa Real, perquè s’ha integrat plenament al Tantarantana i inclús dos dels seus membres formen part de l’administració del Teatre, Raquel Loscos (responsable de Comunicació) i Salvador S. Sánchez (responsable de Premsa). A més a més la companyia és la que organitza “Assajar de covards” un cop al mes.

Julio està feliç de veure l’evolució de la companyia, perquè creu que han anat afinant les seves propostes i s’han atrevit amb nous llenguatges, que per altra part no són gaire convencionals. Aquesta que ara ens presenten té un caire més dramàtic que les anteriors i creu que han arriscat força més.

La dramatúrgia i direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, mentre que en la interpretació veurem als actors Albert Riballo, Sara Sansuan  i Anna Tamayo. Ells ens comenten que malgrat que no és una proposta autobiogràfica, sí que han volgut reflectir algunes històries i anècdotes personals.

Les línies més importants que han volgut remarcar especialment en la proposta són:

– Necessitat de donar llum a la foscor
– Recerca personal
– Parlar d’un reencontre entre una mare i una filla
– Distorsions en la memòria quan mirem enrere en el temps.

LA FILLA arriba a la ciutat per estudiar els pisos amb aluminosi. Investigant les parets de Dante 56, recordarà fragments del seu passat oblidat. Pell i ciment començaran a esquerdar-se. L’AMIC ja no viu allà, però una absurda maledicció el fa tornar al barri una vegada i una altra. Quan es trobi amb La Filla a Dante 56, haurà de reprimir antigues pulsions per protegir el seu silenci. LA MARE va fugir de casa sense donar explicacions. Va maleir les seves parets i va jurar que marxava per sempre. Si torna a Dante 56, trencarà la seva paraula i un silenci de vint anys.

Pot amagar el nostre cos qualsevol passat?

És la nostra memòria un mecanisme de defensa?

Com pot sostenir una societat tantes violències silenciades?

Aquesta proposta es va estrenar dimecres passat i estarà al Tantarantana fins al 6 de maig.

Us deixo l’àudio de la Roda de premsa …

Cargol de ciment

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – DOS PITS I UNA POMA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.04.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 257)

DOS PITS I UNA POMA (temp. 17/18 – espec. nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Oriol Genís és actor, dramaturg, director, cantant … i en aquesta ocasió presenta a El Maldà, com a dramaturg i director,  DOS PITS I UNA POMA, un retrat de la figura de la dona a través de la literatura i l’opera.

DOS PITS I UNA POMA és un recital d’òpera que combina la música (13  peces) amb textos d’autores (8 textos) que ens conviden a una reflexió sobre la situació de la dona a la societat des de diversos punts de vista.

L’obra posa en contacte obres de Verdi, Puccini, Cilea, Rossini, Mozart, Ponchieli i Wagner, amb escrits de poetesses i escriptores com Montserrat Roig, Valerie Solanes, Maria Aurèlia Campmany, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló.

Grans compositors d’òpera que han dibuixat personatges de dones mortíferes i fatals, personatges femenins que van crear i han passat a la història del repertori operístic.

Contrastant amb les visions vitals d’aquestes heroïnes operístiques, tenim les dones descrites per les nostres autores que han deixat un seguit de textos sobre la seva emancipació.

Els textos d’aquestes dones contrasten amb “el retrat de les heroïnes operístiques passades pel filtre de la visió patriarcal d’aquests compositors, segons Genís.

Vivir en esta sociedad significa, con suerte, morir de aburrimiento; nada concierne a las mujeres; pero, a las dotadas de una mente cívica, de sentido de la responsabilidad y de la búsqueda de emociones, les queda una-sólo una única posibilidad: destruir al gobierno, eliminar el sistema monetario, instaurar la automatización total y destruir al sexo masculino” (SCUM MANIFIESTO. Valerie Solans)

És una peça que vol trencar l’estigma dels personatges femenins del món de l’òpera, oferint un recital en el que la música ocupi un lloc destacat i ens transporti a alçàries de bellesa, sense renunciar a les ganes de provocar una reflexió sobre el paper de la dona partint d’una imatge convencional: la que es guanya la vida netejant i la que viu reclosa a casa seva.

Una posada en escena que impacta des del moment zero, amb un piano i un pianista, Manuel Ruiz, que no deixa de mirar el seu mòbil. Dalt del piano una dona, Clara Manyós, que semblaria una estàtua si no fos perquè menja una poma i de cop, entra la dona de fer feines, Núria Dardinyà, (soprano), que canta esplèndidament mentre belluga galledes i pals de fregar.

Una divertida proposta programada els dilluns al Cabaret del Maldà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia i direcció: Oriol Genís
La cantant: Núria Dardinyà
L’actriu: Clara Manyós
El pianista: Manuel Ruiz
Supervisió de moviment: Roberto G. Alonso \ Confecció vestuari de La Cantant: Leo Quintana \ Disseny vestuari de l’actriu i supervisió general vestuari: Marc Udina \ Disseny de llum: David Bofarull \ Traducció ària Mimí de La Bohème: Xavier Montoriol \ Fotografia cartell: Josep Àngel Borràs \ Fotografies espectacle: Carles Ollé \ Ajudant de direcció: Clara Manyós \ Relacions públiques: Ester Nadal \ Producció executiva i contractació: La Bacanal
Amb el suport de l’Escola de Música del Palau i Teatre Eòlia.
Idioma: català, castellà i italià
Durada: 55 minuts

Publicat dins de Òpera, Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

– Teatre – HÀBITAT (Doble penetració) (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.04.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 256)

HÀBITAT (Doble penetració) (temp. 17/18 – espec. nº 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional.

Aquest any ha avançat el calendari per no fer-ho coincidir amb el Festival Grec.

La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor.

«Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins a arribar al text resultant.»

Els actors que han participat en l’escriptura de la peça són: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Danza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns.

Cinc actors darrere d’un plàstic transparent, equipats amb mòbils i tauletes i fins i tot un petit ordinador, connectats en directe a les xarxes socials. Ens conviden a gravar i fer fotos i compartir-les a Instagram, Facebook o Twitter.

…. i així ho faig, intento gravar algunes escenes i compartir-les en directe per Instagram; intento també xatejar amb algun dels actors que estan actuant, als identificadors que ens han facilitat, però no ho aconsegueixo. Finalment abandono la idea, perquè ja és suficient “caos” per mi intentar seguir les històries que ens expliquen a escena.

Un artista presenta una escultura que presideix l’interior del nou edifici net, polit i llis que han edificat on abans hi havia el mercat. Un youtuber aclamat anuncia el seu suïcidi en directe. Una escriptora s’odia per estar treballant en una oficina compartida on no coneix a ningú. Dues noies es busquen per la xarxa en una aplicació de relacions esporàdiques. Una d’elles vol netejar-se, l’altre necessita estendre la rentadora que porta dos dies tancada. Una noia projecta en directe el seu viatge nocturn per la ciutat mentre busca què fer per no avorrir-se. Un adolescent fanàtic vol veure el suïcidi d’un famós en directe. Tot succeeix en una nit.  Tot succeeix a prop de l’edifici nou que han construït al barri, on abans hi havia el mercat.

Sense una estructura narrativa clara, observem els cinc actors que estan en un mateix espai però interaccionen poc, parlen, però no s’escolten, no es toquen, no es miren, estan sols. Estan en el seu món, un món fet de petites parcel·les de la vida dels seus amics virtuals que comparteixen a través de les xarxes.

Les històries d’HÀBITAT s’entrecreuen les unes amb les altres i sovint nosaltres els espectadors confonem els personatges perquè presenten personatges que volen estar a tot arreu i que en realitat acaben sent únicament un perfil a les xarxes socials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els actors que la interpreten es deixen la pell a l’escenari …. Diana Gómez, Georgina Latre, Maria Hernàndez, Jaume Viñas i Rafa Delacroix, ens mostren una generació als que els hi costa arrelar en tots els sentits i en tots els àmbits, el familiar, el de parella, el de les amistats, el de la comunitat on viuen …. Per ells que creuen en ben poques coses, la vida és quelcom efímer. Tenen l’absoluta necessitat d’exhibir-se per sentir-se algú. Necessiten la mirada aliena per sentir-se estimats.

Roger Torns recrea una analogia del que passa a la xarxa, on hi ha un excés de material bolcat sense filtres del qual és impossible estructurar un discurs general i global. L’obra parla sobre la necessitat de projectar-nos a crits per demanar que ens estimin, per sentir que formem part d’aquest món.

Una proposta valenta, agosarada i una posada en escena totalment eclèctica que en molts moments ens ha confós i despistat, impedint que seguíssim l’acció amb claredat, malgrat que el missatge que ens volien transmetre, creiem que en general l’hem captat perfectament.

Malgrat això, una proposta que creiem s’ha de recolzar, pel seu valent plantejament i per l’honestedat en les interpretacions de tots els actors.

Direcció i dramatúrgia: Roger Torns
Textos base: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Daza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i Roger Torns
Intérprets: Diana Gómez, Georgina Latre, Maria Hernàndez, Jaume Viñas i Rafa Delacroix
Espaci escènic i vestuari: Albert Ventura i Alejandra Lorenzo \
Disenny de llums i projecció: Albert Ventura, Alejandra Lorenzo i Roger Torns \ Fotografíes: Oriol Guillem \ Producció: Roger Torns i Cristina Ferrer – Tot produccions
Idioma: català
Durada: 80 minuts

5 joves cargols

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ en defensa dels nostres representants, injustament engarjolats per l’estat espanyol – 2018.04.15

Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ 15 d’abril

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest diumenge al matí, dos esdeveniments importants gairebé a la mateixa hora; per sort l’ajuntament i les forces polítiques sobiranistes es van posar d’acord per modificar els horaris perquè no arribessin a coincidir.

Nosaltres vam voler estar presents a les dues convocatòries, primer a les 11 del matí a la Barceloneta, per inaugurar el carrer PEPE RUBIANES (al ja antic carrer Almirall Cervera), on Rubianes havia viscut, precisament a l’edifici que fa cantonada amb el passeig Joan de Borbó. Segur que el “pepe” hauria fet un acudit dels seus per la coincidència del seu carrer amb el del Borbó.

18 plaques als edificis del carrer indiquen des d’aquest diumenge el canvi de nom i per fi el “pepe” l’humorista més estimat pels barcelonins, te l’honor de ser recordat oficialment com un dels barcelonins que han deixat una petjada inesborrable per molts catalans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan arribem veiem molts polítics … Colau, Pisarello, Trias, Bosch, Juanjo Puigcorbé (encara que tothom el reconeix més com a actor). Però sobretot fan acte de presència els seus amics: Manel Fuentes, Andreu Buenafuente, Joan Lluís Bozzo, Joan Gràcia, José Corbacho, Francesc Orella, Rosana Torres, el pare Manel, Pep Cruz i Lucila Aguilera, que va ser dona de Rubianes.

Parla Carmen Rubianes, que s’enrecorda d’altres amics que avui no hi són i del caràcter “galaicocatalà” del seu germà, com a ell sempre li agradava definir-se.

Buenafuente recita els deu manaments de “la llei de Rubianes”, però el que més ens queda gravat és el que ell mateix volia que fos el seu epitafi: “¡Iros todos a tomar por el culo!”

Nosaltres marxem sense haver acabat l’acte, perquè volem ser al Paral·lel a l’hora prevista (12:30), quan comenci la manifestació a favor de l’alliberament dels presos polítics… i xino, xano caminant des de la bora del Mar, arribem amb força dificultat davant del Teatre Condal, on hem quedat amb els amics teatraires de “Teatre amb R”… de República.

Trobem tanta, però tanta gent que ens impossibilita accedir directament, i no ens queda més remei que fer-ho pels carrers “paral·lels” al Paral·lel. Arribem finalment però no ens podem moure i un mil·límetre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Creiem que mai hem vist tanta densitat en una manifestació.

En arribar a casa, després d’una “aventura” amb una llarga caminada per carrers secundaris (també plens de gent) i d’un viatge en Metro (tercermundista), veiem per televisió que la guàrdia urbana diu que només eren 350.000 persones.

De veritat algú s’ho creu ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La realitat és que aquest passat diumenge va ser una altra demostració de força de la gent que com nosaltres voldríem tenir un estat propi, sempre pacíficament utilitzant simplement el nostre vot.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre – LORCA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Off Romea – 2018.04.14 (temp. 17/18 – esp. 255)

LORCA (temp. 17/18 – espec. nº 255)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I per acabar un dia intens de teatre, decidim anar al Off Romea per tal de veure aquesta proposta de Joel Minguet, que ens va presentar en roda de premsa el passat dia 11.

LORCA tanca el cicle Off Side Romea de la present temporada, un muntatge proper i intimista, creat i interpretat per Joel Minguet, que condueix l’espectador per la joventut del poeta a través de la música i la paraula.

Joel Minguet ha dedicat un any i mig a preparar i polir el seu personal homenatge a Federico García Lorca (1898-1936), una delicada proposta que conjumina poesia, música i teatre.

Vídeo amb un tast de l’espectacle, gravat a la Roda de premsa

LORCAcom a fil conductor l’amistat del poeta amb Dalí, tots dos es van conèixer a Madrid a la Residencia d’estudiants, “la Resi”, i l’any 1925 Lorca va descobrir Cadaqués invitat per la família Dalí. La meva proposta té un punt emocional i atmosfèric. La narració és una barreja que combina poemes musicats amb guitarra, cartes i anècdotes que retraten al jove Lorca“.

L’any 1927 Lorca va fer una segona estada, de tres mesos, a Cadaqués, i les dues visites van deixar una petjada profunda en la vida i obra dels dos artistes. Durant aquells anys, els mons artístics de Dalí i de Lorca es van compenetrar fins al punt de poder parlar d’un període dalinià en l’obra de Lorca, i viceversa.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre/Dansa – SAMBA (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 2018.04.14 (temp. 17/18 – esp. nº 254)

SAMBA (temp. 17/18 – espec. nº 254)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Hiroshima va programar el passat cap de setmana dues representacions d’aquesta nova creació del coreògraf brasiler Reinaldo Ribero.

Una peça que parteix del Carnaval de Rio de Janeiro, un dels espectacles a l’aire lliure més gran del món, i acaba oferint un autoretrat de l’artista.

Reinaldo Ribero és ballarí i coreògraf nascut a Rio de Janeiro.

És cofundador del col·lectiu Lamajara, del que nosaltres vam poder veure la seva proposta DISPOSITIVO LABRANZA  dins del marc del Sismògraf d’Olot 2017.

Després de viure una temporada a Buenos Aires, on es va formar en dansa contemporània, actualment te la seva residencia a Mataró. A Barcelona va formar part de la companyia Transit Dansa de Maria Rovira.

SAMBA qüestiona el gènere i el culte al cos analitzant els rols socials que es trenquen durant les festes del Carnaval.

SAMBA volia jugar amb l’imaginari col·lectiu i el paral·lelisme d’una festa liberal i plena de contradiccions, impulsada, sense voler-ho, per l’església. Un treball que parteix del carnaval de Río per a abordar altres temes universals.

Brasil, interpretat en l’imaginari popular com un paradís tropical, festiu però violent, el carnaval oblida durant cent hores tots els prejudicis patents la resta de l’any, i és llançat al carrer sense discriminació sexual o de classe. Dies de bogeria davant el “comiat de la carn” – origen de la paraula carnaval.

El carnaval brasiler, democratitza, d’alguna manera i només durant quatre dies, una de les societats més desiguals del món.

Però com manifesta el mateix Reinaldo Ribero, en el camí d’investigació, SAMBA es va convertir en una peça molt personal, una reflexió sobre el vincle emocional i la separació espai-temps d’ell mateix amb el carnaval.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Mostra d’Igualada – Teatre – BOMBER(S) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Escorxador – 2018.04.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 253)

BOMBER(S) (temp. 17/18 – espec. nº 253)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segona proposta d’aquest dissabte i quarta de les que hem vist a la mostra d’Igualada; “Mostra”molt deslluïda a causa de la pluja que no ha deixat de caure. Aquesta vegada ens dirigim a un espai nou per nosaltres, l’anomenat l’Escorxador (Sala Gran).

Un text, basat en un fet real, de Jean-Benoït Patricot traduït i dirigit per Jordi Vilà que ens parla d’una noia mentalment limitada que s’enamora d’un bomber. Ella es va construir una història d’amor. Ell es va divertir amb ella, fins al punt d’oferir-la als altres companys.

BOMBER(S) va ser estrenada al Festival d’Avinyó el 2016 i la versió francesa va ser representada a Barcelona el febrer del 2017 dins del Primer Festival de Teatre en Francès, iniciativa de la companyia Mise en Lumière de París. També es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Atrium de la versió traduïda per Jordi Vilà.

Aquesta versió catalana de Bomber(s) la presenta la companyia franco-catalana Mise en Lumière/Barna-Bé, i els dos actors que la interpreten son mallorquins, Mariantònia Salas i Salvador Miralles.

L’abús, el consentiment, el desig, el desdeny, l’amor… són moltes les temàtiques que aquesta obra de Jean-Benoît Patricot explora i analitza. D’aquestes paraules crues, d’aquesta situació sòrdida en la qual s’envileixen homes respectats, destaca el meravellós personatge de La Noia, amb una puresa i sinceritat absolutes i amb la cara lluminosa i tràgica de les grans enamorades.

Una proposta que et colpeja, et posa davant dels ulls la història d’una dona considerada pel seu company com un pur objecte sexual que pot compartir. Ell l’ha enganyat per aconseguir d’ella tot el que vol, li diu que l’estima i ella s’ho creu.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Mostra d’Igualada – Teatre infantil – LA NENA DELS PARDALS (🐌🐌🐌🐌) – La Mercantil – 2018.04.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 252)

LA NENA DELS PARDALS (temp. 17/18 – espec. nº 252)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte al matí tornem a Igualada per poder veure un parell de propostes de la “Mostra”. Al matí vam poder veure aquesta proposta que havia estat estrenada l’any 2017 al SAT.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle pensat per a tota la família que compta amb música en directe de la mà de “La Tresca i la Verdesca” que formen Jordi López, Toni López i Claudi Llobet. Ells han compost i interpreten la banda sonora que acompanya la història de la Ming Li. Aquesta banda sonora ha obtingut el premi Enderroc de la crítica 2018, al millor disc per a públic infantil i familiar.

LA NENA DELS PARDALS és una història amb una gran càrrega històrica que ens parla d’una nena anomenada Ming Li. Partint d’un conte de Sara Pennypaker, que tracta del maltractament dels homes vers a la naturalesa que ens envolta, la proposta de Jordi Palet  arrenca d’un episodi real que va succeir a la Xina i està dirigida per Joan Maria Segura Bernadas.

Mao Zedong, el “Gran Timoner” ordena exterminar els pardals del país perquè es mengen el gra. Però no va pensar que la desaparició dels pardals provocaria una plaga d’insectes amb resultats devastadors sobre les collites i sobre les persones.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – EAU D’IMPRÓ – The Modestos (🐌🐌+🐚) – Tinta Roja – 2018.04.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 251)

EAU D’IMPRÓ – The Modestos (temp. 17/18 – espec. nº 251)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa poques setmanes que desconeixíem totalment el Teatre d’Improvisació i per sort la companyia The Modestos ens va convidar fa poc d’un mes al Festival Barcelona Improvisa 2018, que per primera vegada se celebrava a la nostra ciutat.

El passat divendres vam tornar a gaudir d’un espectacle d’aquestes característiques, en un lloc que ens va semblar màgic, la Sala Tinta Roja, al carrer Creu dels Molers de Poble Sec…. un lloc que encara avui ens fem creus per no haver-lo descobert abans.

La companyia The Modestos, estrenaven aquest divendres el seu nou espectacle EAU D’IMPRÓ i pensàvem que no podíem faltar, malgrat que hem de reconèixer que estàvem un pèl cansats, ja que era el quart espectacle que veiem el mateix dia, dos dels quals a Igualada.

La companyia està formada per 7 actors i es van alternant en les seves representacions; divendres van actuar: Daniel Peña, Carlos Lupe, Jordi Tienza i Alix Gentil; els acompanyava un músic a la guitarra en directe (Ezequiel), que sembla no és l’habitual pianista que acostuma a participar en els seus espectacles.

En la seva pàgina web ens expliquen que són una companyia establerta a Barcelona i que s’autodenominen internacionals … “perquè el nostre equip està format per una francesa, un italià, un basc, dos catalans, un alacantí, una xilena i un veneçolà (el músic). Tots som actors professionals especialitzats en la pedagogia de Lecoq i en tècniques d’improvisació teatral” . Els darrers 5 anys han estat treballant i indagant en la improvisació teatral al voltant d’Espanya, Europa i Sud-amèrica.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – ISMENE (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.04.13 (temp. 17/18 – espec. nº 250)

ISMENE (temp. 17/18 – espec. nº 250)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i de Igualada a Barcelona per poder assistir al tercer espectacle del dia i poder compaginar La Mostra d’Igualada amb propostes que s’estan representant a la nostra ciutat.  El Teatre Lliure va presentar divendres, ISMENE, una  peça curta exclusiva per a abonats del teatre.

ISMENE és un monòleg de la dramaturga quebequesa Carole Fréchette que ha estat traduït per Elisabet Ràfols, dirigit per Imma Colomer i interpretat per Fina Rius.

A partir de l’Antígona de Sófocles la dramaturga s’ha centrat en el personatge d’Ismene, la germana d’Antígona. Una persona que la història ha deixat amagada a l’ombra dels seus pares Edip i Iocasta i de la seva germana.

“Ismene rep una carta on li diuen: «som un petit grup, plens d’admiració per vostè, pensem que no ha tingut tota l’atenció que es mereix. Ha passat molt de temps. Hi ha hagut milers d’opinions expressades sobre la seva germana, però sobre vostè gairebé res. I tanmateix, vostè ha estat ben a la vora del drama. Ens agradaria molt escoltar-la, i sentir-la parlar de com va viure vostè aquesta història…» Ismene, tot i els seus dubtes i cicatrius emocionals dels fets viscuts que encara perduren en ella, accepta presentar-se…”

Ismene (magnífica Fina Rius) tot i els seus dubtes i cicatrius emocionals dels fets viscuts que encara perduren en ella, ha acceptat la proposta, i s’ha presentat davant nostre a donar una conferència per explicar com ella va viure el fet de ser l’única supervivent de la seva nissaga.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari