– Teatre (224) – AMORODIOAMOR (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 28.03.2017

AMORODIOAMOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts dia 28 vam poder veure aquesta producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat.

Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un moment després fa el mateix amb mi i ja ens veus asseguts a banda i banda dins l’escenari. Ens acompanyaran tres persones més. Per nosaltres, la quarta paret s’ha trencat abans de començar i restem a l’escenari durant tota la representació.

Una dona sola, un meló, una ruptura. Al llarg de tota una nit, Greta comparteix amb nosaltres els seus somnis no complerts, les pors que aguaiten des del passat i la més bella història d’amor que mai hagi viscut… Travessant tota una espiral de sentiments oposats, en una nit plena de romanç i odi, decepció i xampany, Greta comprendrà que no hi ha història d’amor possible si no s’accepta a si mateixa.

Mamarracho, feo, peludo, egoísta, amargado, rastrero, hijo de puta… ¡que se entere todo el mundo con quien he perdido los diez últimos años de mi vida! … Degollador de amor, ladrón, feo, falso, peludo, hipócrita…amb aquestes contundents paraules pronunciades des de la ràbia més intensa, comença Greta a explicar la situació en què es troba. Desesperada. Sola. Abandonada.

Greta, hostessa de l’AVE entre Madrid i Barcelona,  s’enamora perdudament de l’Albert, un periodista català que cada dimarts fa el mateix trajecte a bord d’aquest tren.

El que a ella li agrada és ballar.

Una història d’amor entre dues persones i dues ciutats que té lloc davant dels nostres ulls, en un escenari on la Maria és capaç, només amb el gest i la paraula, de convertir en un tren, la casa dels seus pares (a nosaltres ens assigna els rols de pare i mare), una habitació d’hotel, una discoteca, un bar de copes o casa seva …. on no deixa de sonar el telèfon, trucades que es graven en el contestador i ella escolta sense contestar-ne cap.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mateixa actriu és l’autora d’aquest text potent que ens atrapa des del moment zero. Una direcció excel·lent de Coralia Ríos i una posada en escena que s’ajuda d’audiovisuals, de la mà de Iván Arroyo, una acurada il·luminació obra de Jesús Almendro, espai sonor d’Iñaki Rubio i vestuari de Berta Grasset i Esther Noriega.

AMORODIOAMOR és el primer espectacle de La Romería Producciones.

Però Greta no solament ens fa participar a nosaltres fent-se respondre preguntes, com si es pot viure sense amor o que és per a nosaltres l’amor, sinó que també s’adreça als espectadors asseguts a les seves butaques que han de respondre a les seves preguntes.

Greta ha viscut un amor molt intens que ha ocupat deu anys de la seva vida, renunciant a les seves il·lusions i fent coses que no li acaben d’agradar. Però una relació que va començar amb una gran força s’ha anat deteriorant fins a transformar-se en odi “No hay romance más apasionado que un romance de odio“.

El que a ella li agrada és ballar. Tornaré a ballar, qui diu que no puc fer-ho? Tu (Albert) no ets ningú per matar la meva il·lusió. Ballo perquè m’agrada ballar. Ballo perquè tu mai m’has portat a ballar. Ballo perquè tu no saps ballar.

Una proposta sobre l’amor i les emocions, sobre la por a la soledat i a tornar-se a enamorar, sobre la renúncia a les il·lusions, sobre les càrregues familiars, sobre el pes dels records. I un missatge clar, sempre es pot tornar a començar.

L’únic inconvenient és que només està dos dies a l’escenari del Tantarantana. Tant de bo torni a Barcelona, perquè realment paga la pena.

Maria Miguel amb els seus “papis” de Barcelona

Text, creació i interpretació: María Miguel
Direcció: Coralia Ríos
Assesor de dramatúrgia: Juanma Romero \ Il·luminació: Jesús Almendro \ Música original i Disseny de so: Iñaki Rubio \ Espai escénic i visuals: Iván Arroyo \ Vestuari: Berta Grasset i Esther Noriega \ Coreografies: Zará Calero
Veus en off : Pilar Gómez (mare) \ Consuelo Trujillo (tieta) \ Joan Estrader (Albert)
Espectacle en castellà
Durada 70 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (220) – QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ? – El Maldà (🐌🐌🐌+🐚) – 25.03.2017

QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ?

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia.

Segons ens van comentar a la roda de premsa, aquesta proposta vol ser un homenatge a aquest cantant que fa uns 20 anys va desaparèixer de l’escena, un cantant d’estètica confusa que odiava assajar, perquè sense públic un artista no és res.

Oriol Genís continua fent temps i ens parla del peculiar vestuari d’aquest artista, que es presentava amb un perruquí, un bigoti enganxat amb pega i una falsa piga a la cara. Ens mostra les seves jaquetes amb lluentons i una flor amb els colors de la bandera republicana i els seus pantalons guarnits d’una banda de lluentons negres als laterals i a la bragueta.

…. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no,  tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors.

Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva manca de compromís que va marcar la seva fugaç carrera de cantant de varietés. En Marc Rosich, assegut a primera fila, tampoc acaba d’entendre perquè no ha arribat i aconsella a l’Oriol que interpreti alguna de les cançons.

Funcionarà el radio cassete ???

Aquí vam gaudir d’un dels moments més hilarants de la vetllada, la música estava gravada en cassetes i un enorme ràdio casse-te estava a sobre de la taula, però dissabte al vespre va decidir deixar de funcionar, després dels intents infructuosos de l’Oriol, el Marc i el tècnic de sala per activar-ho, amb canvi de piles inclòs. Vam riure de valent.

Però tornant al protagonista de l’espectacle, qui era Andrés Villarrosa?? Tal com diuen en el programa de mà, si fem una cerca a Internet poques traces podem trobar d’aquest cantant, ni tampoc ha quedat enregistrada la fita que va representar el zenit de la seva carrera, els quinze gloriosos dies en què va actuar a la tronada Bodega Bohèmia. Una estrella que es nega a ser limitat per un text o per un guió, per un assaig o per un horari. Només vol cantar els temes que l’emocionen d’antics cantants clàssics i amb una certa olor de ranci, tronat i antic.

Així de fugaç va ser l’estrella. Però això no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni glòria perquè la Barcelona d’aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nostàlgia. D’altres pensaran que ni en les circumstàncies més favorables el seu art hauria pogut triomfar. Però, sigui com sigui, Andrés Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l’oblit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marc Rosich ha tornat a escriure sobre un personatge inadaptat a la societat en la qual viu, la història d’un perdedor. Una persona que és incapaç d’adonar-se de la seva soledat i que provoca en l’espectador una enorme tendresa.

Una proposta que juga entre la ficció i la realitat, entre el patetisme i l’emoció. Una proposta que ens ha agradat molt amb un Oriol Genís que, des de fora, s’ha mimetitzat perfectament amb el protagonista d’un espectacle amb olor d’antic, ressorgint enmig de vestuaris i coreografies extretes del record i la nostàlgia.

Dramaturgia i direcció: Marc Rosich
Idea original : Oriol Genís
Direcció musical: Óscar Machancoses
Coreografíes: Andrés Villarrosa
Idioma: català i castellà
Durada: 60 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Dia Mundial del TEATRE i Premis de la Crítica 2016

 Dia Mundial del TEATRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir vàrem celebrar el dia Mundial del Teatre durant tota la jornada, començant de bon matí amb una vista guiada amb el Bus turístic en companyia de molts mitjans de comunicació i de forces actors i gent de l’anomenada “faràndula”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El guia ha estat en David Anguera, que ens ha fet riure sovint, ja que s’ha fet una mica d’embolic en haver d’explicar la ruta des del pis inferior del Bus i sense visió de l’exterior, …. i és que en aquell precís moment començava a plovisquejar. Una ruta molt semblant a la de l’any passat i que intenta passar a prop dels teatres (molts d’ells malauradament desapareguts) i explicar la seva història. Si mes no, interessant.

En acabar ens dirigim gairebé en comitiva cap al Teatre Tivoli, on poc després ha començat l’acte de celebració oficial a Barcelona del dia Mundial del Teatre; han estat presents bona part dels empresaris teatrals, molts actors i directors i on hem pogut escoltar el manifest d’enguany llegit per l’actriu valenciana Pepa López.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El missatge internacional del Dia Mundial del Teatre, que es llegeix a teatres i institucions del món sencer, l’ha elaborat l’actriu francesa Isabelle Huppert. El missatge d’Huppert, a diferència del dels actors i empresaris catalans, era un discurs d’esperança: “el teatre sempre ressuscita”…. “El teatre ens cuida, ens protegeix… Crec que el teatre ens estima tant com nosaltres l’estimem”.

Després hem pogut escoltar les paraules de Bet Orfila, presidenta de l’ADETCA, una de les associacions que organitzaven l’acte i que han aprofitat per fer visible que aquesta associació celebra enguany el 25 aniversari.

Alguns oradors han aprofitat l’acte per protestar per la manca de finançament del sector. Han assegurat que “La cultura no interessa” i ho han argumentat assegurant que hi ha algun gran teatre europeu que té més pressupost que tota la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Àlex Casanovas, en nom de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), ha estat encara més contundent, tot assegurant que per als actors el 27 de març no pot ser en cap cas una festa: els és necessari que sigui una jornada de reivindicació, perquè la seva situació està molt pitjor que abans que la crisi. Però, a més a més, ha assegurat que les condicions laborals dins el sector no sempre s’ajusten a la legalitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Juanjo Puigcorbé, com a màxim responsable de Cultura de la Diputació, ha fet un discurs conciliador, tot assegurant que des de la Diputació hi ha la voluntat de millorar la situació del sector però ha assegurat que hi ha una legislació estatal “que ens lliga de peus i mans i que no ens ajuda ni mica”.

Per acabar l’acte el conseller de Cultura Santi Vila, també ha fet un discurs força conciliador.

__________________

Ja a última hora de la tarda hem assistit a l’entrega de Premis de la Crítica 2016, en un acte que s’ha celebrat a l’antiga fàbrica de cervesa Damm.

La gala d’entrega dels XIX Premis de la Crítica ha estat conduïda pels periodistes culturals Toni Puntí i Anna Pérez Pagès i amenitzada per la companyia de Teatre Tot Terreny.

Al llarg de la seva història, aquests guardons han viscut diverses interrupcions. Després de 13 edicions seguides, i malgrat el gran prestigi assolit, els Premis de la Crítica van desaparèixer l’any 2001. Després de set anys d’absència, es van reprendre l’any 2008 en un intent de recuperació que va continuar fins al 2010.

L’any passat, els premis van renéixer amb una ferma voluntat de continuïtat per impuls de Recomana, Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques, amb la complicitat dels crítics de teatre, dansa i teatre familiar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Davant la Jubilació s’ha emportat el guardó en la categoria d’Espectacle en la XIX edició dels Premis de la Crítica.  Lluís Pasqual, per la seva banda, ha obtingut el Premi de la Crítica a la Direcció per l’espectacle A teatro con Eduardo, mentre que MDLSX de la companyia Motus, amb direcció d’Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, ha rebut el premi a l’Espectacle internacional.

Infàmia, de Pere Riera, ha aconseguit el Premi de la Crítica al Text més destacat de quants es van representar  als escenaris catalans durant l’any 2016. Per la seva banda, Lluïsa Cunillé, amb El professor Bernhardi, ha guanyat en la categoria de Dramatúrgia / Adaptació.

L’actriu Marta Angelat ha estat reconeguda en la categoria d’Actriu principal pel seu paper en l’obra Davant la jubilació, un espectacle que ha vençut també en la categoria Espai sonor (Roger Ábalos). Al seu torn, Lluís Homar ha estat premiat en la categoria d’Actor principal pel muntatge El professor Bernhardi

Anna Moliner ha obtingut el guardó a l’Actriu de repartiment per l’obra Infàmia, mentre que Lluís Villanueva ha estat distingit amb el Premi de la Crítica a l’Actor de repartiment pel seu paper a Caïm i Abel. En la categoria d’Il·luminació, l’obra guanyadora ha estat Un obús al cor (Quim Blancafort), mentre que el premi a l’Espai escènic ha recaigut en A teatro con Eduardo (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual) i el de Vestuari ha distingit Scaramouche (Montse Amenós).

El Premi de la Crítica al Musical l’ha obtingut també l’espectacle Scaramouche, de Dagoll Dagom. Birdie, de l’Agrupación Señor Serrano, ha estat reconegut amb el guardó a les Noves Tendències i a Eines digitals (Vicenç Viaplana i Alberto Barberá), mentre que la companyia jove d’El despertar de la primavera s’ha emportat el premi Revelació, una producció que ha resultat guardonada també en la categoria de Teatre per a joves. Per la seva banda, Renard o el llibre de les bèsties ha resultat vencedor en Espectacle familiar. El Premi de la Crítica en la categoria de Sala ha recaigut en La Villarroel.

En l’apartat de Premis de Dansa, que enguany han incorporat noves categories, els espectacles guanyadors han estat Afasians-The Last Conference, de Los Corderos & ZA! (Espectacle) i Nicht schlafen, d’Alain Plantel i Ballets C de la B (Espectacle internacional). En la seva XIX edició, els Premis de la Crítica han atorgat els guardons de Ballarina, que ha recaigut en Marina Rodríguez per Kova ¬ Geographic Tools de La Veronal, mentre que Miquel Fiol ha resultat guanyador en la categoría de Ballarí per Back Àbac. La peça Oskara, de Marcos Morau i Kukai Dantza, ha guanyat en la categoría de Coreografia, mentre que el premi al Solo ha estat per Escrit en l’aire, de Cesc Gelabert, Valère Novarina i Moisès Maicas. Aquest any, també s’han entregat Premis Especials en Espai escènic per Mongrel (Kristin Torp), Música per Escrit en l’aire (Borja Ramos), Il·luminació per l’empresa Cube.bzVestuari per Gold Dust Rush (Joana Martí). En la categoria d’Arts de Carrer, premi a l’Espectacle ha estat per Menar, de Joan Català i Roser Tutusaus.

Durant la gala s’ha entregat també el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català a l’actriu Imma Colomer.

Així doncs, els espectacles més guardonats han estat Davant la jubilació, amb tres premis (Espectacle, Actriu principal i Espai sonor), seguits per diversos muntatges que han aconseguit dos guardons: A teatro con Eduardo (Direcció i Espai Escènic), El professor Bernhardi (Actor principal i Dramatúrgia/Adaptació), Infàmia (Text i Actriu de repartiment), Scaramouche (Musical i Vestuari), Birdie (Eines digitals i Noves Tendències) i El despertar de la primavera (Espectacle de teatre per a joves i Revelació).

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a | 2 comentaris

– Teatre (219) – MOLT SOROLL PER RES (🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 – 25.03.2017

MOLT SOROLL PER RES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La companyia Amyralira va néixer a partir d’un encàrrec de l’Institut del Teatre i està integrada pels 4 actors i la dramaturga i directora d’aquesta proposta. Segons llegim a la seva pàgina web, el text és el punt de partida del procés de creació i aposten per un teatre total, on intervenen també la música, la dansa i els objectes.

Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta adaptació, amb el títol de “MOLT SOROLL PER RES“, es va estrenar al Foro Antonio López Mancera de l’ENAT (Escuela Nacional de Arte Teatral) de Mèxic D.F. el 10 d’octubre de 2015.

En el seu teatre cada paraula està connectada al pensament, a l’emoció, al cos i a la necessitat de dir-la.

Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats.

Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i Claudi, també esplèndids Eloi Gómez i Óscar Romera.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Dansa/teatre familiar (218) – ZAQUIZAMÍ (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 25.03.2017

ZAQUIZAMÍ

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines.

Segons podem llegir a la web de la companyia Roberto G. Alonso, l’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d’Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.

Estem a la Sala Tallers, on la meitat de l’aforament són nens que abans de començar l’espectacle fan gresca i xerren i després han restat absolutament captivats pel que succeïa a l’escenari, bocabadats….

Un espectacle de dansa infantil i familiar on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una coreografia magníficament ajustada, amb uns moviments d’una sensibilitat extraordinària on la música i la il·luminació encaixen perfectament, un vestuari molt acolorit i vistós que fan les delícies de tots. Els ballarins entren i surten de l’espai escènic per dues vies, l’armari que en obrir-lo s’omple de llum i color i el bagul. El canvi de vestuari a cada escena és senzillament vertiginós i pensem que els ballarins deuen anar de corcoll entre escena i escena perquè canvien fins i tot calces i mitjons….

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Òpera (217) – RIGOLETTO (🐌🐌🐌🐌+🐚) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 24.03.2017

RIGOLETTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.

RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.

En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , | 8 comentaris

– Roda de premsa – DALE RECUERDOS XXX – Teatre Lliure de Gràcia – 24.03.2017 (rp84)

DALE RECUERDOS – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Didier Ruiz és el creador i director d’aquesta proposta i sembla que crea empatia a tothom, quan se l’arriba a conèixer; en entrar a la Sala, quan encara faltaven uns minuts per la Roda de premsa, es va dirigir directament a les poques persones que esperàvem cobrir l’acte i es va presentar d’un en un, donant-nos la mà i pregunta’n nos qui érem i en quin mitjà escrivíem les nostres cròniques. Després comprovaríem que les persones grans que participen en l’espectacle gairebé l’adoren, malgrat que no fa gaire que el coneixen.

DALE RECUERDOS XXX (je pense à vous) és un espectacle de caràcter documental que va ser estrenat a Paris l’any 1999, concebut per Didier i La compagnies des Hommes i pensat per fer-ho una sola vegada. En veure la repercussió que va tenir llavors, es va plantejar muntar-ho novament una única vegada a diferents ciutats de França i del món….. fina ara s’ha representat 29 vegades.

Ara arriba a Barcelona al Teatre Lliure de Gràcia, en 3 úniques sessions i serà la trentena vegada que es realitzi des de zero novament.… i és que cada cop és diferent, ja que “beu” de la gent del barri del Teatre on es representa, gent de més de 75 anys, que s’atreveixen a perdre la por de pujar a un escenari per primera vegada, per explicar els seus records de vida.

Tot comença sempre de la mateixa manera, posant un anunci a la premsa demanant la col·laboració de gent gran del barri, predisposada a participar i que mai hagin treballat a les Arts Escèniques; després vindran les entrevistes personals amb Didier i l’elecció dels records que continguin sobretot emocions. Es tracta d’aconseguir material oral, que estigui fora de les obres de teatre escrites, d’aquelles que s’acostumen a veure als Teatres.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari