– Teatre – LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2017.12.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena dimarts passat a la Sala Villarroel, un ple absolut i una expectació enorme per veure una proposta que serà un dels èxits d’aquesta temporada, tal com vam intuir a la roda de premsa i com podrem confirmar després de veure-la.

Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat.

Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides.

Tres noies que es troben a la universitat, amb tres personalitats ben diferents que ens commouen i es fan estimar. Tenen divuit anys quan es coneixen i decideixen compartir un pis.

Clara Segura es Rose, una noia alegre, esbojarrada i positiva que troba en el sexe la seva afirmació de llibertat. La seva mare és una addicta als barbitúrics. Charlie, el marit de la seva mare és la seva única referència. Ens hem tornat a enamorar d’una actriu que interpreta magistralment a la Rose de 18 anys i a la Rose més madura de 30 anys.

Marta Marco es Diana, Di, una noia lesbiana, amant de l’esport i conciliadora. A casa seva no saben de la seva condició sexual, i la universitat li permet ser qui realment és. Una gran interpretació convincent d’aquesta actriu que transmet energia fins al moment en què un fet li canviarà la vida.

Cristina Genebat és Viv, la més seriosa de les tres amigues, la més centrada i que aparentment té molt clar el que vol aconseguir a la vida. No parla gaire de la seva família, però podem intuir una gran rigidesa. La seva interpretació ens ha encantat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les noies de Mossbank Road són tres amigues que descobreixen la seva llibertat i identitat en el pis d’estudiants que comparteixen. Són molt diferents, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar, una nova família. En aquesta època construiran, ja per sempre, el seu refugi (Mossbank) on sembla que res dolent els pot passar.

Però la vida passa i el temps de compartir s’acaba, cadascuna ha d’emprendre el seu camí i han d’abandonar el que ha estat el seu refugi, Mossbank.

Les decepcions, els fracassos, les alegries, les penes deixen de ser compartides per ser viscudes individualment. Només els retrobaments puntuals de les tres amigues i el record inesborrable del temps compartit les ajudarà a tirar endavant i a no trencar una amistat que ha esdevingut indestructible.

Una posada en escena senzilla, amb pocs elements mobiliaris i algunes projeccions que ajuden a centrar l’espai. Una acurada selecció de vestuari que identifica la personalitat de cadascuna d’elles i el temps que viuen.

I per sobre de tot, una acuradíssima direcció de Sílvia Muntunes brutals interpretacions que de ben segur faran d’aquesta proposta un dels èxits indiscutibles de la temporada.

Donat que la vàrem veure des de l’última fila de la grada B i ens vàrem perdre molts matisos, no descartem tornar-la a veure, perquè creiem que paga molt la pena gaudir de ben a prop d’aquestes excepcionals interpretacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Títol original: Di and Viv and Rose
Autora: Amelia Bullmore
Traducció: Roser Batalla
Direcció: Sílvia Munt
Intèrpretes: Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura
Escenografía: Enric Planas \ Il-luminació: Sam Lee \
Vestuari: Antonio Belart \
Espai sonor: Jordi Bonet
\ Audiovisuals: Raquel Cors i Daniel Lacasa \ Ajudant direcció: Daniela Feixas \ Ajudant de vestuari: Raquel Ibort \ Construcció d’escenografía: Taller d’Escenografia Castells S.l. i Pascualín Estructures \ Confecció de vestuari: Goretti Puente \ Comunicació i marketing: Publispec y Bitò \ Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell
Idioma: català
Durada: 1 hora i 40 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – SI TU M’ESCOLTES (🐌🐌🐌) de Coia Valls – 2017.12.14 (temp. 17/18 – llibre nº 011)

SI TU M’ESCOLTES de Coia Valls – (temp. 17/18 – llibre nº 011)

Per Imma Barba

Aquest llibre de la Coia Valls és un relat sobre l’empatia que s’ha publicat dins de la col·lecció Emocions de l’editorial Comanegra.

Un subtítol prou explicit emmarca el llibre: Quan posar-se al lloc de l’altre és la solució.

 Un llibre dels anomenats d’autoajuda, però que no “pateix” del to moralitzant de la majoria dels que he llegit. Un llibre que mostra l’autoajuda com en una segona capa, amagada sota una història de ficció.

Ens parla d’un jove pare de família amb una bona feina, un triomfador que de cop i volta veu la seva vida capgirada quan la jugada bruta d’un company, el deixa sense feina. John Cavage és una persona mancada d’empatia i se n’adona quan es veu obligat a treballar en una feina de comercial. Aleshores pren consciència de què les seves relacions estan mancades d’alguna cosa essencial, i seguint el consell d’una amiga, farà un curs per correspondència que li canviarà la vida.

La empatía, sens dubte, acosta les persones. Posar-se en el lloc de l’altre no és senzill, però aconseguir-ho et fa millor persona. Es tracta d’escoltar atentament a l’altra, no es tracta de donar consells o explicar experiències pròpies. Es tracta d’escoltar per entendre, per sentir. En paraules de l’autora: Escoltar és un art, i com qualsevol art, requereix un aprenentatge.

Un llibre petit de format i curt, de lectura ràpida que posa l’èmfasi en la necessitat d’aprendre dels altres. De la mà d’en John i de la seva dona Mary, l’autora ens parla de la importància de saber escoltar com a filosofia de vida. La seva prosa és delicada i senzilla i atrapa des de les primeres línies.

La sargantana veu el món des de terra, l’àguila des de l’aire. Qui tindrà més raó en descriure’l ?

Coia Valls va néixer a Reus el 1960 i és professora d’educació especial, logopeda, actriu i novel·lista. Autora de grans novel·les com “La Princesa de Jade” (2010), “El mercader” (2012), “Les torres del cel” (2013), “La cuinera” (2014), “Amor prohibit” (2015) i “Etheria” (2016), ha deixat, momentàniament, la novel·la històrica amb aquesta proposta.

També ha publicat en el món de la literatura infantil i juvenil.

Com actriu ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara, “Ventre blanc”. Com a dramaturga ha portat tres de les seves obres a escena, sempre a la ciutat de Tarragona.

Títol: Si tu m’escoltes
Data de publicació: setembre 2017
Editorial: Comanegra  Col.lecció: Emocions
Idioma: català  Pàgines: 130

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Roda de premsa ADOSSATS – Teatre Romea – 2017.12.12 (temp. 17/18 – RdP 047)

Roda de premsa ADOSSATS –  (temp. 17/18 – RdP nº 47)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona Roda de Premsa de dimarts passat. Aquesta vegada al Teatre Romea per presentar ADOSSATS, una proposta teatral escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas.

Es tracta de la quarta obra escrita per Madaula, que situa l’acció de la trama en un jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la festa del seu patró. De fet Ramon Madaula, viu en aquesta mateixa comarca i també en una casa adossada amb jardí; segons ens explica l’autor, ell creu que la intimitat de les famílies és més difícil de resguardar en aquest tipus d’habitatge, molt més que en un pis convencional, especialment quan comença el bon temps de primavera i la vida es fa en bona part al jardí.

Ramon Madaula, a més de ser l’autor, també participa com a actor; en la presentació ha estat acompanyat de tot el repartiment de la peça (Jordi Bosch, Rosa Renom, Carles Canut, Guillem Balart i Marieta Sánchez) i ha explicat que la ironia s’ha acabat convertint en un element clau de l’espectacle. Quan la va escriure no pretenia pas fer una comèdia, però en avançar en l’escriptura se’n va donar que s’estava rient d’ell mateix i la balança es va decantar en aquest sentit.

ADOSSATS segons Madaula és teatre de quilòmetre zero, que no pas costumista; opina que no estem acostumats a veure obres que estan situades explícitament en determinades comarques catalanes i en canvi no ens estranya pas veure en el Teatre, obres que parlen de ciutats petites d’Estats Units o d’Irlanda. Afirma que “les històries que s’hi expliquen són un reflex de moltes famílies catalanes i el públic s’hi pot sentir molt identificat“.

La peça retrata “una família de classe mitjana que viu a una casa adossada al costat de Polinyà i a qui aparentment no li passa res” fins a l’arribada d’una nouvinguda a la família, una estrangera de color (Marieta Sánchez) que treballa com a cuidadora de l’avi Jordi (Carles Canut), que marcarà un punt d’inflexió a les seves vides, … ja que potser començaran a aparèixer determinades gelosies, en veure que l’avi es troba millor en la seva companyia que amb la de la seva pròpia família.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules de Madaula, ADOSSATS és una comèdia que va de la manca de comunicació en una família “normal”. La premissa que es va imposar a l’hora d’escriure-la va ser que fos una família que no patís cap situació extrema: cap adulteri, cap incest, cap maltractament, cap addicció… gent “normal” a qui passen coses “normals”…. gent que s’estimen, que es cuiden, però que no parlen entre ells i per tant no es coneixen prou.

Un vint-i-tres d’abril, en el jardí de la casa adossada del Jordi i la Carme, tres generacions de Jordis -l’avi, el fill i el net- celebren junts el dia del nostre patró. Comença el bon temps. Tot és propici per passar un bonic dia amb la família. Malgrat la seva voluntat, els nostres protagonistes se senten sols i potser no saben com apropar-se. Com més ho intenten, més s’allunyen.

Com a resposta a una pregunta d’un periodista, Madaula opina que és molt més fàcil escriure una obra de teatre amb molts personatges, que una que únicament tingui un parell de personatges, ja que el text ha d’estar molt més elaborat; però en canvi l’obra amb més personatges és molt més difícil d’estrenar pel seu cos econòmic. Jordi Casanovas diu que està d’acord amb aquesta afirmació.

El muntatge suposa el retorn de Jordi Casanovas a la comèdia, després d’estrenar diverses peces, de teatre documental (Ruz-Bárcenas, Teatro del Barrio i Teatre Lliure 2014), de teatre identitari (Vilafranca. Un dinar de festa major, TNC 2015) i un thriller (Idiota, Sala Muntaner 2015).

Jordi Casanovas ha explicat que ADOSSATS ofereix una mirada molt local i al mateix temps, universal de les relacions familiars. “Veiem com els personatges converteixen petits drames en grans tragèdies i és aquí on apareix la comèdia“.

Jordi Bosch ha destacat que el procés de creació de l’obra, des de la idea del Ramon fins a portar-la al teatre, “ha estat treballat amb molta sensibilitat“. Rosa Renom ha afegit que l’obra “ha estat molt viva i entre tots li hem anat trobant el to, fet que ha fet molt interessant el procés de treball“.

Existeix un setè personatge amb una certa importància, encara que mai surt a escena; és el gos de la família, que segons l’opinió de l’autor agafa massa protagonisme en moltes llars familiars i se’ls consenteix massa i a vegades se’ls estima en excés. A mi em sembla que l’autor no ha tingut massa experiència amb gossos a casa seva.

ADOSSATS es començarà a representar en prèvies el 15 de desembre al Teatre Romea, després d’haver format part del Festival Temporada Alta de Girona; la seva estrena oficial serà dilluns vinent i es podrà veure fins a l’11 de febrer.

Com de costum us deixo l’àudio de la Roda de premsa …

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Roda de premsa NOMÉS 3 DIES, El Musical – Versus Teatre – 2017.12.12 (temp. 17/18 – RdP 046)

Roda de premsa NOMÉS 3 DIES, El Musical –  (temp. 17/18 – RdP nº 46)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimarts al matí dues rodes de premsa seguides.

La primera al Versus Teatre per presentar un nou Musical de petit format, amb el títol de NOMÉS 3 DIES, El Musical, en el que participen només 3 actors i un pianista interpretant la música en directe.

Un espectacle apte per tots els públics, malgrat que aborda el tema de la mort, però també la por de l’oblit i la necessitat de deixar petjada del que som i del que hem fet abans de deixar aquest món. Una tragicomèdia que en segon pla també vol ser una crítica del tractament actual de la cultura, especialment al que fa a les dificultats que tenen avui en dia els artistes emergents.

La obra de teatre beu del simbolisme i també del surrealisme, creant una necessària distància amb la realitat per poder propiciar la personificació del personatge de la mort, amb una bis força còmica i entranyable, que tracta aquest personatge com un bon treballador que vol fer bé la seva feina, però que al mateix temps es força humà.

Aquesta és la història de la mort sobtada de l’Edgar, un jove escriptor frustrat de 30 anys, al que un bon dia rep la visita de la Mort que es cola per la finestra de la seva habitació; malgrat la incredulitat inicial de l’Edgar, la Mort l’informa que ha arribat la seva hora i que se l’ha d’emportar el més enllà, però l’escriptor fa mans i mànigues per convèncer a la seva visita per tal que li deixi en pau tres dies més, per poder acabar la novel·la que està escrivint i que justifiqui la seva existència. La Mort accepta i li facilita el contacte amb una editora perquè pugui publicar la seva obra pòstuma.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– Teatre – 25 IL.LUSIONS del MAG LARI (🐌🐌🐌) – Teatre Condal – 2017.12.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 132)

25 IL.LUSIONS del MAG LARI (temp. 17/18 – espectacle nº 132)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Josep María Lari va néixer a Viaplana, Barcelona, el 1973 i ara celebra els seus 25 anys dalt d’un escenari. Ell és el Mag Lari.

L’havíem vist actuar en programes de televisió però no havíem tingut mai la curiositat de veure’l actuar en directe, i l’altre dia a la roda de premsa, vam creure que ho havíem de fer. Dilluns era nit d’estrena al Teatre Condal, ple de gom a gom, i un Mag Lari pletòric ens va oferir un espectacle perfecte per a tota la família, en el que vam gaudir com a nens.

El Mag Lari ha actuat en molts teatres de Catalunya i Espanya i també en festivals internacionals de màgia, amb espectacles com Splenda, Secrets i Ozom. La televisió li ha donat una gran popularitat, ja que ha actuat a TV3, Antena 3, la Sexta i Tele 5 col·laborant amb Albert Om, Andreu Buenafuente, Manel Fuentes i Carlos Sobera entre d’altres.

Una persona amb una gran capacitat comunicativa que interactua amb el públic des del primer moment, amb un especial sentit de l’humor i una acurada i espectacular posada en escena acompanyen les 25 il·lusions que porta a escena a un ritme trepidant.

25 IL.LUSIONS és un muntatge de nova creació amb un recopilatori dels 15 números més emblemàtics del seu repertori i incorporant 10 de nova creació.

En paraules d’ell mateix: “Amb aquest espectacle tanco una era i una manera d’entendre la màgia“.

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona (🐌🐌🐌🐌) 2017.12.02

Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona 

VOLTAR i VOLTAR per Barcelona – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 2 de desembre, a 4 graus de temperatura al carrer, vam fer cap al Carrer Mallorca cantonada Girona, punt de trobada per participar de la Ruta de les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona  que tenia com a guia a Meritxell Carreres, a la que vam tenir el plaer de conèixer en un altra Ruta guiada per la “ciutat jardí” de l’actual avinguda del Tibidabo, Dr. Andreu versus Eusebi Güell, fa poc més de tres anys.

Meritxell és una de les dues cares visibles de AdaptamBCN, una associació que adapta les seves rutes a la necessitat de cada grup d’usuaris. Podeu veure la seva oferta de Rutes  en aquesta web www.adaptambcn.com

Aquesta és una Ruta per l’Eixample i Ciutat Vella, per conèixer algunes botigues que han aconseguit sobreviure més de 100 anys als canvis de gustos, de modes i de necessitats de la ciutat. Una proposta cultural que vol posar en valor la importància del petit comerç en l’economia de la ciutat, unes botigues que han exercit un paper important en la vida quotidiana de Barcelona. Unes botigues que han aconseguit mantenir-se al llarg dels anys i han esdevingut emblemàtiques.

La ruta inclou un total de 20 botigues que pertanyen als sectors de la salut, alimentació, llar, complements, luxe i oci. Per un tema d’horari, ja que teniem previst anar al Concert per la Llibertat dels Presos polítics a les 16 hores, marxarem sense poder visitar l’última de les botigues de la ruta, malgrat que ja la coneixíem.

  1. FARMACIA PUIGORIOL – A la cantonada del carrer Mallorca amb Girona.

Establiment obert l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, fill d’un ric fabricant.

A l’interior la decoració modernista dissenyada per Pere Anglès, destaca pel treball de fusteria de Francesc Torres i els vitralls de colors. Cal destacar, també, les petites pedres incrustades a les portes de vidre exteriors, de procedència txeca.

Un establiment a punt de passar a la quarta generació, que en un inici era també laboratori, faceta que van abandonar amb l’auge de la indústria farmacèutica. Es conserva bona part del mobiliari i els antics llums de gas, així com pots de ceràmica.

________________

  1. QUEVIURES J. MURRIA – A la cantonada del Carrer Valencia amb Roger de Lluria.

Els “xamfrans” de l’Eixample comptaven, antigament, amb una botiga de queviures que s’ubicava en una de les quatre cantonades.

Aquesta botiga és l’única, en tota Barcelona, que conserva a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc (còpies d’un pòster original de Ramon Casas).

La primera referència d’aquest establiment és de l’any 1898 quan es deia Colmado La Purisima on es torrava cafè i es fabricaven neules.

L’any 1916 passa a Juan Soler que el transforma en un establiment per vendre productes gourmet. L’any 1943 passa a mans de la família Múrria. Actualment venen productes de proximitat, artesanals i de molta qualitat.

Al seu interior es conserven un rellotge d’època, mobles de caoba i pi i el taulell original.

Continua llegint

Publicat dins de Rutes culturals | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

– Teatre – ASI HABLO ZARATUSTRA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro – 2017.12.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 131)

ASI HABLO ZARATUSTRA (temp. 17/18 – espectacle nº 131)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una proposta de la companyia Laboratorio Teatro que se’ns havia escapat i que no volíem deixar de veure.

Es tracta de l’adaptació lliure de l’obra “Also Spracht Zarathustra” del filòsof alemany F.W. Nietzsche, amb direcció I posada en escena de Jessica Walker.

És el quart muntatge de la companyia després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual.

En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof.

Also Spracht Zarathustra” (1883) conte les principals idees del seu autor, expressades poèticament, i està compost per diferents relats i discursos que focalitzen l’atenció en fets i reflexions d’un poeta anomenat Zaratustra, personatge inspirat en un filòsof persa i que, en el llibre, actua com l’alter ego de Nietzsche.

David Bocian, Julieta Dentone Silva, Carlos Martín-Peñasco, Julia Rabadán, Paloma Remolino Gallego, Roser Vallvé, Carola Zafarana i la mateixa Jessica Walker són els intèrprets d’aquesta proposta. Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – PRINCESAS (🐌🐌) – Centre Civic cotxeres Borell – 2017.12.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 130)

PRINCESAS (temp. 17/18 – espectacle nº 130)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Definit com a drama simbòlic visual, és una proposta de la companyia Maria la Culpa, que ha estat representada a la Sala Tisner del Centre Cívic Cotxeres Borrell en funció única.

Interpretada per Marisol Robertson i dirigida per Daniela Jacques ens parla de la història d’una dona que espera infructuosament l’arribada del seu príncep blau.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Maria La Culpa va néixer en octubre del 2012 i està formada per Marisol Robertson i Daniela Jacques. La seva línia teatral es va iniciar establint una relació entre la tragèdia grega i els serials contemporanis. Drames exagerats i embolicats que les porten a buscar un llenguatge creatiu i amb una estètica molt particular. PRINCESAS és la tercera obra d’aquesta companyia, i va ser estrenada al mes de juliol dins del marc de teatre a la fresca organitzat per l’ajuntament de Barcelona.

PRINCESAS neix de la reflexió sobre els contes de fades, i la seva influencia a la nostra cultura, una societat amb fortes connotacions masclistes, que porten a moltes dones desitjar trobar el seu príncep blau, que les farà felices i per aquest fet, aconseguiran ser dones realitzades.

Sempre ens han fet creure que els personatges dels contes de fades eren feliços, que aconseguien vèncer el mal i resolien els seus conflictes sempre fent el bé. Però ningú ha dit mai que aquestes narracions poden provocar frustracions i decepcions.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – 94 MINUTS (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.12.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 129)

94 MINUTS (temp. 17/18 – espectacle nº 129)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de 8 dies intensos de viatge a Brussel·les i després de recórrer 2.900 quilòmetres amb el nostre cotxe, amb vent pluja gairebé constant i neu… per tal de donar suport al nostre legítim govern, tornem a la nostra “normalitat” i ens posem a escriure les ressenyes que teníem pendents.

Fa ja 10 dies que vam anar a veure una nova proposta de la jove dramaturga Silvia Navarro, de la que ja havíem pogut veure INVISIBLE, el Musical i que en aquesta ocasió ha assumit la direcció en solitari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

94 MINUTS ens parla d’una dramaturga que vol escriure una peça teatral sobre l’amor perfecte. Per fer-ho escull un home al qual acaba de conèixer i li proposa convertir-se en copartícip del seu treball. Aplicarà, a la seva relació, patrons provats empíricament en relacions d’èxit. La dramaturga prendrà notes dels resultats per portar-les després a la seva obra.

Hauran de mantenir una relació amorosa que ha de durar exactament 1.100 dies, el termini que segons els experts és el que dura una relació d’amor. Però ella li amaga un secret, no creu en l’amor.

Dos actors assagen una obra sobre una dramaturga escrivint sobre l’amor. Alguna cosa sorgeix entre ells. Actors o personatges? Es pot crear artificialment l’amor? Una obra sobre els límits de ficció i realitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa LES NOIES DE MOSSBANK ROAD – La Villarroel – 2017.12.01 (temp. 17/18 – RdP 045)

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD –  (temp. 17/18 – RdP nº 45)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Divendres de la setmana passada, vaig poder assistir a la Roda de premsa de presentació de LES NOIES DE MOSSBANK ROAD a La Villarroel. Un text d’Amelia Bullmore, amb adaptació a la llengua catalana de Roser Batalla i direcció de Sílvia Munt

És un regal rebre aquest muntatge a La Villarroel“, ha destacat Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel. Per a Brenlle, el muntatge és molt complex donat que planteja un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, els espais i les situacions. La feina de Sílvia Munt ha estat fantàstica“, ha afegit.

Josep Domènech, director de producció, ha explicat que “és una història preciosa, una peça ideal per a la Sílvia en què es parla de l’amistat femenina i de la part femenina que tenim la majoria d’homes“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD és una comèdia intel·ligent que exposa el viatge vital de tres personatges interpretats per Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura.

Aquesta és una obra que no podria concebre sense elles tres“, ha declarat Sílvia Munt, directora del muntatge. “L’energia que desprenen en escena, al marge de la seva convicció, sinceritat i talent com a actrius, és una cosa que no s’adquireix, es té“, ha afegit.

Fa un parell d’anys que els hi va caure a les mans aquest text i els va agradar moltíssim; una de les raons perquè s’ha trigat tant a representar és la dificultat per aconseguir que les tres actrius tinguessin la seva agenda lliure per treballar conjuntament en aquesta proposta.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari