– Dansa (120) – EL PRESENT VULNERABLE (🐌🐌) – Institut del Teatre – 09.12.2016

EL PRESENT VULNERABLE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Malauradament no vaig gaudir gaire d’aquesta segona sessió de pràctiques d’Arts Escèniques, aquest passat divendres a l’Institut del Teatre, i bàsicament perquè no va haver manera d’entrar en una coreografia que em va semblar poc pensada i massa estàtica, amb escassos moments de moviment i dansa, malgrat que no dubto de la bona voluntat dels alumnes en aquesta pràctica.

Segons anuncien en el programa de mà: Per endinsar-nos en un tema tan inabastable, profund i difícil com és la pèrdua d’un ésser estimat, ens hem deixat estimular per la paraula escrita de Feliu Formosa, posant el cos a la seva disposició. Inspirant-nos en “El present vulnerable” i “Cançoner”, ens posem en moviment, acostant-nos i aprofundint en algunes de les coses que, creiem, envolten el fet de perdre algú: la pena, el dolor, l’amor, la tristesa, l’esperança…

el-present-vulnerable-redim-w445-h500Una coreografia que comença amb unes imatges que recorden molt al ball dels ballarins dervixos sufís, giravoltant sobre ells mateixos durant una bona estona, que ells relacionen directament amb el moviment dels planetes i la connexió amb Déu…. però ay!!!!, ….. la música que sona a la Sala del Teatre Ovidi Montllor, no té res a veure amb aquell món de pregàries sufís i de misticisme.

De sobte tot es para, i la coreografia es transforma en un seguit d’imatges gairebé congelades, que almenys a mi no em van transmetre cap emoció. De dansa ben poca.

Sembla que l’aparició d’una estructura gegantina al ben mig de l’escenari, fa que almenys estèticament l’espectacle s’animi, però tot és un miratge, perquè torna a caure en una excessiva congelació dels ballarins, que novament resten gairebé estàtics….. fins que comencen a giravoltar l’estructura en el que sembla una carrera de fugida no sabem pas a on….. o potser és solament un recurs amb el qual es vol trencar la gran passivitat fins aleshores….. i van desapareixent pels laterals en grups reduïts sense que ens adonem.

La coreografia l’he trobat pobre i malauradament no he pogut valorar la vàlua i l’esforç en la seva actuació d’aquests alumnes de quart curs d’interpretació de l’itinerari de físic de l’ESAD. Ho lamento, perquè tenia moltes ganes de gaudir novament, però no ha estat possible entrar i entendre gairebé res del que volien transmetre.

M’ha agradat molt més el treball realitzat pels alumnes d’escenografia, vestuari i il·luminació, que amb el seu treball han aixecat almenys estèticament l’espectacle.

Intèrprets: Hodei Arrastoa, Gaia Bautista, Agnés Casals, Júlia ClaràToni Mas, Pol Para, Gemma Polo, Alba Tortras, Carlos Ulloa
Escenografia, vestuari i il·luminació: Alejandra Lorenzo, Patricia Albizu
Llums: Lucas Tornero, Adrià Gómez, Roger Piqué, Esther Porcel – So: Efrén Fuente, Uriel Ireland – Maquinària: Pablo Gómez, Sergio Ulldemolins – Coordinació tècnica: Marc Ases
Professor pràctica físic i direcció: Andrés Corchero – Professora de projecte escenogràfic: Elisabet Castells – Professor de luminotècnia: Mingo Albir – Professor de so: Àlex Polls – Professora de tècnica aplicada a la pràctica de físic: Ana Pérez – Professor de maquinària: Anna Cuscó – Professor de pràctiques de l’espai: Roger Orra – Professora de pràctiques de personatge: Elisa Echegaray – Professor de pràctiques d’il·luminació: Jaume Ayza – Professora d’assessorament de maquillatge: Montse Tolosa

cargol-dansaire

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (119) – ORLY (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 09.12.2016

ORLY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Feia molts mesos que no acudia a veure algun resultat dels Tallers de Teatre, que estan oberts al públic a l’Institut del Teatre a Barcelona… i la veritat és que en tenia moltes ganes. Aquest passat divendres vaig poder assistir a dues representacions. La primera va ser aquest ORLY a la Sala Plató.

De l’aeroport d’Orly surten cada dia vols cap a la Grècia de Zorba i Basil; a la Irlanda de Vladimir, Estragó i Lucky; a l’Anglaterra romanesa dels matrimonis Martin, Smith i l’anònim bomber; a l’Alemanya de les dones, homes i àngels que viuen sota el cel de Berlín; a la Bèlgica de Jef, Conxita i Isabel; a l’Algèria francesa de Martha, Maria, Jan i la mare; a un país on, entre mort i primavera, el Noi i la Madrastra juguen a ser el temps; a una runa sota la sorra on dansen Pámpanos y Cascabeles; als camps de cotó on negocien dealer i client; i, fins i tot, al Poble Sec, on hem jugat i treballat. Som a la sala d’espera d’Orly i els avions estan a punt d’enlairar-se.

orlyUn espectacle que vol ser una mena de prova teatral davant del públic, pels alumnes de 4art de les especialitats d’interpretació i escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

Es tracta d’una barreja de diferents textos de diversos autors; haig de dir que en un principi això em va descol·locar, potser perquè desconeixia totalment el que anava a veure, però un cop em vaig adonar que no es tractava d’un text amb una narració lineal, vaig poder-lo gaudir.

En el transcurs de la representació, els espectadors vàrem poder escoltar fragments de textos de Samuel Beckett, Jacques Brel, Albert Camus, Federico García Lorca, Peter Handke, Eugène Ionesco, Nikos Kazantzakis, Bernard Marie Koltès, Mercè Rodoreda…i fins i tot del que ja considero el meu amic Francesc Cuéllar.

Els actors, Clara de Ramón, Francesc Cuéllar, Joan Marmaneu, Carmen Palau, Marc Solé, tots ells encara estudiants del 4rt curs a l’Institut del Teatre, es buiden del tot en un exercici d’interpretació senzillament brutal i segurament en part perquè saben del cert que es tracta d’una mena d’examen del treball que han realitzat durant tots aquests últims mesos.

orly-institut-del-teatre-voltar-i-voltar-1

Però no tot queda aquí, perquè l’escenografia, vestuari i il·luminació, responsabilitat de Juliana Acebedo i Carmen Triñanes, em van semblar del tot professionals; malauradament no vaig poder fotografiar-les, perquè pels altaveus van especificar clarament que estava totalment prohibit fer cap mena de gravació o fotografia de l’espectacle.

Una escenografia que volia representar una ciutat viva, on els diferents elements que durant la representació amb llum havien servit de calaixera/taüt o de seients on els actors es podien estirar o asseure, en arribar la nit prenien vida i es convertien de sobte en edificis amb els seus finestrals il·luminats, presidits per un estanc ple d’aigua, alhora il·luminat per uns petits fanals.

Felicitats per aquesta demostració d’amor al Teatre !!!

Direcció: Joan Ollé
Intèrprets: Clara de Ramón, Fran Cuéllar, Joan Marmaneu, Carmen Palau, Marc Solé
Escenografia, vestuari i il·luminació: Juliana Acebedo, Carmen Triñanes
Coordinació tècnica: Marc Ases – Llums: Carlos Lucena – So: Toni Suñé – Maquinària: Vilma López 
Músiques: Jacques Brel, Leonard Cohen, Al Jarreau, Mikis Theodorakis –
Professor de projecte escenogràfic: Montse Amenós – Professor de pràctiques de l’espai: Jon Berrondo – Professora de pràctiques de personatge: Elisa Echegaray – Professor de pràctiques d’il·luminació: Francesc Rodelles – Professora d’assessorament de maquillatge: Montse Tolosa – Professora de veu: Montse Vellvehí – Professor de moviment: Stéphane Levy

cargol-en-la-nit-de-la-ciutat-1

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre – cabaret (118) – KOSMIC GIRLS (🐌🐌) – Teatre Aquarella – 08.12.2016

KOSMIC GIRLS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Feia molt de temps que no veiem pas un espectacle de tipus “cabaret” i precisament el dia del Sant de l’Imma, vàrem ser convidats a assistir a veure aquest KOSMIC GIRLS, en el Teatre Aquarella en el que no havíem estat mai, perquè ni tan sols coneixíem la seva existència.

teatre-aquarella

Es tracta d’un espectacle que podríem molt ben veure a llocs com El Molino, perquè vol representar una mena de Music Hall, malgrat que tota la música és enllaunada, suposem que a causa d’un pressupost més aviat minso, així com la utilització del playback per les veus de les cançons durant tota la representació. Els espectadors estan situats a peu de l’escenari, asseguts al voltant d’una sèrie de taules, on es poden fer consumicions mentre veiem l’espectacle.

Són 4 actors i una actriu els que veiem durant la representació, malgrat que tots 5 fan el paper de dona; elles ballen i actuen a sobre de l’escenari, i com és normal en aquest tipus de representacions, també es passegen entre els espectadors, intentant trencar la quarta paret, malgrat que el fil conductor del què ens volen mostrar el vàrem trobar força fluixet. Els dóna un bon suport una posada en escena força reeixida, amb un bon disseny de llums … i molt, però que molt de fum, que fa que l’escenari es converteixi en un espai màgic.

kosmic-girls-teatre-aquarella-2

L’espectacle en realitat comença a les pauses, quan apareix la mestra de cerimònies, Kyra Shimai, en un magnífic treball a peu de pista, provocant al públic i xerrant pels colzes…. ella tota sola explicant anècdotes o interactuant amb bona part dels espectadors, tot dirigint-se a ells directament i reaccionant ràpidament a les seves respostes.

Amb ella, sí que ens vàrem divertir de debò, perquè la seva forma d’actuar ens va recordar molt a la frescor de “la maña”, per la seva manera de fer, sense pèls a la llengua i amb unes reaccions immediates, que almenys aparentaven força improvisació, malgrat que estem segurs de què té un gran treball de preparació prèvia.

La veritat és que almenys nosaltres, estàvem desitjant que aquestes pauses s’allarguessin el més possible, perquè de fet és l’únic que ens va fer el pes de tot l’espectacle; els números de cabaret – dansa, no els qualificaríem de dolents, perquè mai diríem res semblant de cap representació d’Arts escèniques, perquè sabem que darrere té un treball important per intentar agradar als espectadors, però malauradament almenys a nosaltres no ens va acabar d’agradar, malgrat l’esforç d’un vestuari força espectacular.

kosmic-girls-teatre-aquarella

Segurament un espectacle amb Kyra Shimai en solitari, l’hauríem valorat molt millor, perquè te alguna cosa especial que ens va agradar molt… i no és per menys, perquè segons ens han informat posteriorment, Kyra Shimai porta pujada als escenaris més de 20 anys, i ha treballat amb artistes com Ángel Pavlovsky, Moncho Borrajo, Bibiana Fernández o Amparo Moreno; també com a integrant del duo Shimai compta amb 4 singles al mercat i també ha actuat en programes de televisió a Antena 3 i FlaixTV.

Creiem que l’espectacle està pensant únicament perquè els espectadors passin una bona estona, i s’arribin a riure inclús d’ells mateixos; que uns actors ho aconsegueixin, creiem que avui en dia, això ja és molt.

Aquest espectacle es va estrenar al maig del 2015, al Teatre Principal. Es podrà tornar a veure el pròxim dijous 22 de desembre en el Teatre Aquarella la Gran Via de Barcelona.

Direcció: Kyra Shimai
Repartiment: Sandra Lena –  Luna Diva –  Tiffany –  La Waacka – Kyra Shimai
Idioma: castellà – Duració: 1 hora i 30 minuts

cargol-cabaret

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

– Teatre (117) – KOLMANSKOP (🐌🐌🐌) – Àtic22 – 08.12.2016

KOLMANSKOP

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Kolmanskop va ser una colònia alemanya construïda el 1908 al desert de Namíbia. Una població destinada a albergar als buscadors de diamants i que va ser construïda en dos anys amb escola, església, casino, hospital, sala de ball i unes cases senyorials a l’estil centre europeu. Quan els diamants es van acabar, el petit poble de casetes europees va ser engolit per la sorra.

L’aspecte de l’actual Kolmanskop és el d’una ciutat devorada per la sorra. El desert ha anat penetrant a l’interior de les mansions a través de portes i finestres, convertint els elegants rebedors en el refugi de misterioses dunes i sembrant d’inesperades platges els salons.

kolmanskop

Kolmanskop és la història d’una dona, Laura, a qui se li acumulen les històries. Un bon dia, Laura, va decidir preguntar-se qui era i per què li van succeir les coses. I decideix explicant-se una de les seves històries, la del desert, però per arribar a aquesta història ens explica trossos de la seva vida i ens mostra un món interior ple d’embolics, de nusos, de preguntes sense resposta, de problemes. Ella els copeja amb les seves paraules i accions i finalment arriba al lloc més íntim que coneix: la seva infància, la seva essència.

Quan no saps on ets, ets a Kolmanskop

A la Laura se li acumulen les històries. Com a tots. La van enterrant fins a fer-la desaparèixer, fins que ja no sap qui és ni on està. El pes de les històries és el pes de l’aigua. I la Laura és plena de bassals. Així que ha decidit fer un repàs de la seva vida per saber cap a on ha d’anar. Sembla que estigui fugint però en el fons està agafant impuls. Està agafant forces per explicar la seva història i així veure-la en els ulls dels altres i poder construir-se un relat sobre si mateixa. Això intenta la Laura, encara que les històries se li emboliquin i acabi perduda o perdi el fil. Això fa la Laura, aquí i ara, cada nit. Això és el que es fa a Kolmanskop.

Laura Tamayo és l’actriu.

Laura és el personatge fet d’aigua estancada que necessita sortir en forma de paraules, històries, somnis.

Laura Tamayo és la recitadora d’aquest text que reflexiona sobre la identitat.

Laura fa un llarg viatge que uneix la infantesa amb la persona que és ara i amb l’àvia que arribarà a ser.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Kolmanskop és aquell lloc que el temps cobreix de sorra i que amaga alguna cosa que estem buscant. Aquella cosa que busquem desesperadament.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

FLOR DE NIT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

flor-de-nirFlor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil.   I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – MOUSTACHE – Teatre Apolo (rp45) – 07.12.2016

MOUSTACHE – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir vaig poder assistir a la presentació del nou espectacle Musical que s’estrenarà dimarts dia 13 de desembre, “MOUSTACHE, The Rhythm Musical Comedy“, creat i dirigit per Coco Comin, que és l’única responsable del guió, com de la direcció interpretativa. Coco ha afirmat en la roda de premsa que: és la perfecta unió entre la recuperació del music hall de principis del segle passat i la comèdia musical actual.

MOUSTACHE ens explica una història inèdita, ambientada en el Londres de principis del segle XX, en el local del “Moustache Music Hall”, un espai on s’ofereixen espectacles destinats a la classe obrera i on únicament s’admeten espectadors del gènere masculí amb bigoti. Aquest Music Hall té com estrella principal al petit Max, un exitós comediant i ballarí, amb un ocult desig interior.

moustache-roda-de-premsa-teatre-apolo-voltar-i-voltar-1

Aquest espectacle vol reflectir en clau d’humor els personatges, costums, tradicions i sentiments de la societat britànica de l’època, convidant a l’espectador a gaudir de les històries que es representen en aquell escenari, però també aquells que es viuen darrere d’aquest.

Una presentació que ha estat dividida en dues parts, en la primera hem pogut veure algun dels números de l’espectacle, del que us deixo aquí una petita mostra que vaig poder gravar, i posteriorment una xerrada al voltant d’una taula, amb la presència de tota la Companyia.

moustache-roda-de-premsa-teatre-apolo-voltar-i-voltar-2

Un espectacle Musical catalogat com de Gran producció, amb un cost inicial de mig milió d’euros, producció en el que participen dues companyies lligades a Coco Comin i el mateix Teatre Apolo, que també ha volgut participar, a més de cedir el seu Teatre a l’espectacle pel temps que faci falta.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (115) – LA MIRADA DEL OTRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 06.12.2016

LA MIRADA DEL OTRO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA MIRADA DEL OTRO neix d’un profund projecte d’investigació desenvolupat en 2011 mitjançant trobades d’ex membres de l’ETA i víctimes directes o indirectes dels atacs terroristes, amb la preparació prèvia dels mediadors.

La valuosa informació obtinguda d’aquelles entrevistes són la base d’aquest projecte que d’aquesta forma es converteix en un testimoni verídic d’uns fets que han tingut lloc realment i que pretén ser una aposta per la convivència pacifica i la cultura de la pau. Un treball amb la memòria col·lectiva que pretén mostrar una nova manera d’entendre la realitat social mitjançant el teatre.

la-mirada-del-otro-teatre-tantarantana

Una proposta que ens va recordar molt a un altre que vàrem poder veure el passat mes de maig al Teatre Lliure, EN VEU BAIXA, perquè tractava el mateix tema, malgrat que estava situada a la Irlanda del nord.

El Teatre Tantarantana amb el seu VII Cicle de Companyies en Xarxa, ens apropa les propostes de les companyies més solvents i amb més recorregut del circuit teatral independent de l’estat.

Projecte 43-2 és una iniciativa artística i pedagògica sobre el dolor provocat pel terrorisme a la societat basca. Aquest muntatge és el segon d’una trilogia sobre Euskadi, el primer muntatge portava el nom del grup, “Projecte 43-2”.

Els autors de la dramatúrgia no són bascos, Maria San Miguel és nascuda a Valladolid i Chani Martin és de Madrid, però han sentit la necessitat d’investigar, des del teatre, el fenomen del terrorisme a Euskadi. I de fet porten ja sis anys investigant i treballant sobre el tema. Comenten que és complicat parlar amb la gent d’Euskadi i troben molta resistència per abordar aquest tema i de fet les seves propostes no han pogut ser representades en molts llocs del país basc per tal “d’evitar problemes posteriors”.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari