– Teatre (29) i (rp15) – MADAME BOVARY (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 20 i 22.09.2016

Malgrat que fa pocs dies vaig assistir a la roda de premsa de la presentació de la nova temporada de la Sala Muntaner i ja es va parlar d’aquest espectacle, vaig assistir de nou aquest passat dimarts 20 de setembre a la presentació específica del mateix, en la que es va poder aprofundir molt més en la importància d’aquest personatge en la literatura universal, MADAME BOVARY.

En aquesta nova roda de premsa, ens va parlar el creador d’aquesta versió teatral, Ángel Alonso, que ell mateix dirigeix i l’actriu que la protagonitza, Belén Fabra. Ángel Alonso va ser el creador en 1972 de la Sala Villarroel i el seu programador fins a l’any 2000…. un aspecte que nosaltres no recordàvem pas i que ens ho va refrescar el dossier de premsa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ángel, en aquesta xerrada, ens comenta que va començar a treballar en aquest projecte l’any 2008, però llavors el problema va ser que no va saber trobar l’actriu que pogués representar-la; havia de ser una dona guapa i al mateix temps d’aspecte molt fràgil…. fins que va conèixer a Belén Fabra.

El projecte ha representat més d’un any de feina; els primers contactes amb productores teatrals van fracassar, perquè exigien fer assajos en un període màxim de 2 mesos… i van decidir, director i actriu, desvincular-se de qualsevol lligam i fer l’aventura pel seu compte.

Belén comenta que estarà eternament agraïda per la confiança del director de creure en ella; comenta que coneix artistes que podrien molt bé interpretar el seu paper, però que no li vol donar pistes per si les mosques; ella se’n va donar de seguida que Ángel Alonso tenia molt clar la Madame Bovary que volia mostrar en el seu muntatge, però en tot aquest temps llarg, ha vist com el personatge s’ha anat creant amb la participació activa de tots dos, perquè li ha donat llibertat per enriquir-la amb les seves aportacions. Afirma que el director ha estat sempre molt fidel a Flaubert.

Ramon Ivars, ha estat el creador de vestir al personatge per la seva última hora de vida i ha decidit fer-ho en roba interior. “Ella es despulla de veritat, no per fora, sinó que es despulla interiormentafirma Ángel Alonso.

Per valorar l’interès universal sobre aquest novel·la, solament cal veure els milers de traduccions que s’han realitzat d’aquest text (70 d’aquestes en castellà), 16 adaptacions cinematogràfiques, diferents sèries de televisió, produccions teatrals i d’òpera.

___________________

48 hores més tard, dijous d’aquesta setmana, ja estem asseguts a la primera fila de la Sala Muntaner per veure aquesta nova visió que han volgut donar al personatge…. i el que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary.

La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni nascut el moviment feminista.

Fins ara veiem el personatge de l’Emma Bovary, com una dona ambiciosa, depravada, luxuriosa i trastornada, segons les normes del seu temps, perseguint la felicitat que creu merèixer, que comet adulteri, menteix, enganya, arruïna al seu marit i se suïcida.

madame-bovary-sala-muntaner

Ara, creiem que l’han aconseguit apropar a la visió del nostre temps, al pensament actual, amb una nova visió i sempre respectant al màxim el que va escriure el seu autor; el personatge es fa molt més entenedor i ja no la veiem com una dona de “mal viure”, perquè a la fi, malgrat que va transgredir les normes establertes d’aquella època, únicament va tenir dos amants en tota la seva vida; en tot cas era una dona culta, bonica i sobretot amb una actitud inconformista amb el món que li havia tocat viure.

Emma ha estat anomenada el “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme, i és per això que busca refugi en un parell d’amants a la recerca de l’amor que sempre ha somiat.

Belén es transforma al 100% en el seu personatge i ens ho fa viure com a molt real, tot i que sabem que està parlant d’una època llunyana, ens la fa molt propera i ens arriba a posar la pell de gallina; ens explica els eixos més importants de seva vida, en una reflexió, on van apareixent en la seva imaginació els personatges que la van envoltar; és la darrera hora de la seva vida abans de suïcidar-se i vol fer un repàs i valorar el perquè de tot plegat.

madame-bovary-sala-muntaner-2

Aconsegueix transmetre perfectament el que l’Àngel Alonso volia d’ella…. “un personatge lliure, subtil i polièdric que reviu en l’alegria i grandesa de les seves il·lusions, a la incertesa de les seves pors, en el plaer dels seus amors i en la tragèdia dels inevitables desenganys. Una dona apassionada, que vol reivindicar el seu dret a ser feliç…. que no vol caure en la subtil teranyina que des de sempre s’ha teixit al voltant de les dones per sotmetre-les i amansar les“.

La posada en escena és senzilla, però al mateix temps, efectiva i extraordinària, amb una coreografia molt treballada en tots els moviments de l’actriu, que en cap moment resta parada davant dels nostres ulls; es passeja i es va trobant els objectes o vestits que li recorden un moment important dels que va viure i se’ls “entafona” amb tota la naturalitat. En algun moment sonen algunes de les àries de l’opera Lucía de Lammermoor de Gaetano Donizetti… i això encara ens emociona més del que ja estàvem.

El treball de Belén Fabra és senzillament magnífic i creiem que paga la pena apropar-se a la Sala Muntaner, encara que sigui solament per comprovar-ho. A vegades aquestes propostes de petit format, on solament treballa un actor …. i que potser espanten massa a un determinat tipus de públic, trobem la millor l’essència del teatre més pur.

Belén Fabra és Madame Bovary
Versió i Direcció d’Ángel Alonso a partir de la novel.la de Gustave Flaubert
Producció Executiva: Dstakr // Espai escènic: Carles Pujol // Escenografia: Teatre Auditori Sant Cugat // Vestuari: Ramon Ivars // Coreografies: Maite Marcos //
Il·luminació i so: Robert Garriga // Ajudant de direcció: Marina Payán // Música: Lucía de Lammermoor de Gaetano Donizetti

madame-bovary-i-els-cargols

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – SCARAMOUCHE el Musical – Teatre Victòria – (rp14) – 22.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Ahir dijous al matí, vaig poder assistir a la roda de premsa del Musical SCARAMOUCHE, que s’estrenarà oficialment el dijous 29 de setembre, però que des d’avui mateix 23 de setembre, es podrà veure en funcions prèvies al Teatre Victòria.

El que segurament serà el gran Musical de la temporada, va ser inicialment concebut ara fa un any, a partir de la il·lusió de l’Albert Guinovart (gran amant de les novel·les i pel·lícules de capa i espasa), que va entusiasmar l’equip de DAGOLL DAGOM i varen començar a treballar en el projecte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El llibret de l’obra el firma Joan Lluí Bozzo, que va comptar amb l’ajuda de David Pintó i Joan Vives en les lletres de les cançons. La música i orquestració són obra d’Albert Guinovart i en Joan Vives s’ocupa de la direcció musical. La música de l’orquestra de Lleida estarà prèviament gravada, malgrat que en directe s’acoblaran a ella 10 músics en directe. La producció executiva ha anat a càrrec d’Anna Rosa Cisquella. Molts d’ells en un moment o un altre van estar presents a la roda de premsa, malgrat que ho estaven compaginant amb els ùltims assajos.

Una gran comèdia musical d’aventures, amor i revolució, inspirat en la novel·la de Sabatini i en l’imaginari del cinema de capa i espada, que vol ser una mena d’homenatge a aquest gènere. La seva música estarà basada en 3 eixos principals, la música romàntica, l’aventura i la reivindicació…. tres llenguatges que es fusionaran a escena. Comenten que la representació tindrà més d’una cinquantena de números musicals, malgrat que potser posseeix més text parlat que la producció de Mar i Cel.

Una espectacular escenografia movible es recolza en la perla d’aquesta proposta, que no és mes que un espectacular vestuari, que vàrem poder veure en alguna mostra en els números musicals que ens van oferir prèviament.

Una companyia de més de 40 persones, entre tècnics, actors i músics. El cost actual de la producció arriba als 800.000 euros i malgrat això, ens comenten que les entrades volen que puguin estar a l’abast de tothom i per això l’entrada més cara serà de 49 €, que comparada amb els preus de Musicals d’arreu d’Europa és molt baix. A més a més oferiran descomptes per grups nombrosos i també hi hauran funcions escolars a preus de 15 €.

El càsting a escena compta amb noms molt coneguts: Toni Viñals (Scaramouche), Ana San Martín (Olympia), Ivan Labanda (Marquès de l’Echa lonne), Mireia Mambo (Camilla), Jordi Coromina (Bàrtolo), Clara Moraleda (Fanny), Albert Mora (Philippe), Frank Capdet (Coullardin), Anna Alborch (Madame) i Pep Ferrer (Dégeon), que encarnen els personatges principals que actuaran al costat de 7 actors més.

Comenten també aspectes curiosos com el que l’actor Eduard Mauri (gairebé un doble físic de Toni Viñals), ha d’interpretar fins a 8 personatges diferents… la fabricació de les espectaculars perruques, la recerca d’un tipus de robes que a casa nostra és difícil trobar i han hagut d’anar a comprar-les a França… i després confeccionar els vestits a mà, alguns d’ells amb molts metres de roba de doble amplada…. un exemple curiós és el vestit del Marquès (Ivan Labanda), que pesa més de 25 quilos.

L’espectacle tindrà una durada aproximada de 2 hores i 45 minuts (incloent-hi l’entreacte).

cargol-de-capa-i-espasa

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (28) – EL PADRE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PADRE – 

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer.

Florian Zeller, és el dramaturg francès autor d’aquesta obra (Le père), que ell mateix conceptua com a farsa tràgica.

Va ser estrenada en 2012 en el Théâtre Hébertot. Es tracta de la peça teatral de Zeller que fins al moment ha tingut més èxit (Premi Molière Millor Obra 2014). Estrenada a Anglaterra en 2014 amb excel·lents crítiques, i el 7 de gener de 2016 estrenada amb èxit a Argentina sota la direcció de Daniel Veronese. Pròximament arribarà a Broadway amb Frank Langella encapçalant el repartiment. Va ser portada al cinema en 2015 per Philippe Li Guay.

el-padre-teatre-romea

Andrès (Hector Alterio) és un ancià que viu sol, i veu com la seva vida va canviant sense que ell en sigui conscient. La seva filla Anna (Ana Labordeta) veu i viu amb desesperació aquesta desorientació del seu pare i intenta repartir el seu temps entre ell i el seu marit Pedro (Luis Rallo), al que li costa acceptar el que s’està esdevenint.

Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. En paraules del propi director:  Y ahí radica su grandeza y su dificultad. Trata un tema tan espinoso como la perdida de la realidad debida a la vejez. Nos coloca en la perspectiva de una mente confusa o, quizá, confundida  por los intereses de los que le rodean, nunca lo sabremos”.

Hector Alterio ens sedueix i ens fa somriure malgrat la tragèdia que ens està mostrant, un paper que sembla fet a la seva mida i que ens ha arribat malgrat els problemes d’audició que ens han fet patir en algun moment (estàvem a la fila 8), ja que no ens acabava d’arribar el que deia. És un actor de cap a peus que ahir va fer 87 anys i en finalitzar la funció ens va dedicar unes emocionades paraules quan li van treure un pastís a l’escenari i el teatre en peu li vam cantar el “cumpleaños feliz”.

el-padre-hector-alterio-fa-87-anys-teatre-romea-voltar-i-voltar-1

Les situacions es van succeint i a mesura que avança la pèrdua de memòria del protagonista, l’escenografia de Francisco Leal es va també despullant i perdent el color i els matisos que li donaven vida. És sens dubte un gran encert d’aquesta proposta.

L’obra té una bona quantitat de comicitat però evita hàbilment la ridiculització del personatge del pare o de les situacions. L’autor ha volgut que nosaltres fóssim el pare i entenguéssim el que li estava passant des de la seva perspectiva, entrar en la ment d’un home ancià amb moments molt clars i lúcids i amb moments amb records confusos. La malaltia avança i va soscavant la identitat d’Andres i amb ell desestabilitza l’entorn familiar que observa amb impotència el que està succeint.

En aquest sentit és una obra catàrtica, ja que la pèrdua de la memòria és el que ens pot espantar més d’un esdevenir futur, perquè en certa manera tots som com som pel que hem sigut i pel que hem viscut.

La música és també un encert, ja que Mariano Díaz ha anat adequant la música a l’estat de la ment d’Andres i al seu retrosses temporal. Una obra que manté el nostre interès, ja que encara que preveus el final està plena de girs inesperats que ens desconcerten. Ens apropa a una problemàtica que sabem propera i ens provoca angoixa.

Una obra que a nosaltres ens ha agradat força i que sens dubte ens fa neguitejar.

Direcció: José Carlos Plaza
Dramatúrgia: Florian Zeller
Adaptació: José Carlos Plaza
Repartiment: Héctor Alterio \ Ana Labordeta \ Luis Rallo \ Miguel Hermoso \ Zaira Montes i María González
Música: Mariano Díaz \ Escenografia: Francisco Leal \ Il·luminació: Toño Camacho \ Disseny de vestuari: Juan Sebastián Domínguez
Coproducció: Pentación i Teatre Romea

cargol-pare-1

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (27) – L’INFRAMÓN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 20.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’INFRAMÓN – 

Aquest dimarts, vàrem assistir al passi preestrena de L’INFRAMÓN, que el Teatre Lliure ens facilita gratuïtament als abonats de més de 10 o 20 espectacles. Una producció que ja es va poder veure en aquest passat Festival Grec i que nosaltres vàrem preferir deixar-ho per veure’l més endavant, per gaudir d’altres que no es podien veure posteriorment.

A la roda de premsa de la setmana passada, ja vaig entreveure que ens agradaria aquesta producció teatral i ara un cop vista, ho confirmem…. ens ha agradat molt, sobretot el text, però també la posada en escena i les magnífiques interpretacions.

linframon

L’acció està situada en un futur força proper, en el que les noves tecnologies han evolucionat molt i permeten “viure” també una altra vida virtual, a banda de la vida real, de manera que permet a partir de la creació d’una “avatars” personals, tenir a més a més una cibervida, que amb tota llibertat de la nostra fantasia, assolir el compliment dels desitjos i passions més “fosques” que podem a arribar a desitjar qualsevol ésser humà.

Explicat d’aquesta manera, sembla que estem parlant d’una mena de “ciència ficció” molt llunyana, però solament hem de pensar en el món que ara mateix ens envolta, on els mons virtuals ja ens comencen a envair…. jocs d’ordinador o mòbil on “gaudim” matant virtualment monstres o persones amb armes de foc, sense que traspassi en cap cas el nostre món real, o …. les cada vegada més habituals aplicacions que ofereixen la possibilitat de realitzar cibersexe, que malauradament algunes persones ja comencen a preferir sobre el sexe real, a la seva vida.

Juan Carlos Martel Bayod dirigeix L’INFRAMON, aquest text de Jennifer Haley (The Nether) guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End…

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – Presentació temporada de la SALA ATRIUM – (rp13) – 19.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Un dels últims teatres que ha presentat la seva nova temporada ha estat la SALA ATRIUM, que el passat dilluns ens va mostrar els espectacles que podrem veure des d’avui mateix.

Aquesta serà la sisena temporada d’aquest petit espai, que ja s’ha fet un lloc important dins de la programació teatral barcelonina. Raimon Molins, director de la Sala,  ens comenta que la temporada té la característica de què es basa en un mateix tema programàtic: la dona; i de fet tots els espectacles que ens presentarà a continuació tenen nom de dona, excepte el primer que s’estrena avui …. “Cinco tonos de color azul”.

presentacio-temporada-16-17-sala-atrium-voltar-i-voltar-2

Seran històries de petites i grans dones que prendran vida a escena per nosaltres.

Com a programació pròpia de la Sala Atrium i com eix central de la mateixa, la Companyia Sala Atrium dirigida pel mateix Raimon Molins ens interpretarà la “Trilogia de la imperfecció“, que agrupa tres universos, tres punts de vista de 3 autors masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera…. allò perfecte. Són tres veus reivindicatives que malden per construir-se a voluntat.

  • NORA (a partir de la Casa de Nines de Henrik Ibsen) – es podrà veure del 30 de novembre al 8 de gener del 2017
  • JÚLIA (a partir de la Srta, Júlia de August Strindberg) que veurem del 18 de gener al 26 de febrer del 2017
  • NINA (a partir de La Gavina de Anton Txèkhov) del 3 de maig al 4 de juny de l’any vinent.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Voltar per la Literartura – LA VIDA CUANDO ERA NUESTRA de Marian Izaguirre – (🐌🐌🐌🐌) – (L03)

Per Imma Barba

LA VIDA CUANDO ERA NUESTRA de Marian Izaguirre – 

A priori m’atrauen els llibres de temàtica relacionada amb els llibres, i d’aquest, a més, em va atreure la portada amb aquests nens embadalits davant un aparador ple de llibres.

la-vida-cuando-era-nuestraEns trobem a Madrid l’any 1951 dins una llibreria de llibres vells que porten Matias i Lola, situada en un petit carrer sense sortida de la ciutat. Ells viuen junts fa més de 15 anys tot i que no estan casats. La guerra civil va impedir el divorci d’en Matias i ell va estar pres per les seves idees polítiques. Abans de la guerra Matias era propietari d’una editorial i Lola hi treballava com a traductora.

Alice és una dona anglesa que resideix a Madrid des de fa anys. Un dia veu pel carrer a Matias portant uns llibres i el segueix fins a la llibreria. Entra, compra un llibre i aprofita per deixar d’amagat el que ella duia. Torna i una tarda coneix la Lola i comencen a llegir conjuntament un llibre que parla de Rose, una jove que desconeix qui són els seus pares. L’acció del llibre que llegeixen se situa a Anglaterra a començaments del segle XX.

L’amistat entre Lola i Alice, dues dones molt diferents i que no es coneixen, es va forjant a poc a poc mitjançant la lectura.

“La vida cuando era nuestra” és un petit homenatge a la literatura i als llibres. Un llibre dins d’un altre llibre. Dues històries que comencen al mateix temps i que avancen juntes sense que guanyi terreny una sobre l’altra. L’interès pel desenvolupament de les dues històries és igual i constant durant tota la lectura.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– Teatre (26) – FF REMAKE – (🐌🐌+ 🐚) – Casal del barri Prosperitat – 17.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

(FF) REMAKE – 

Aquesta és una proposta de la Zentraleta Escénica interpretada per un dels seus membres, Mónica Aguiar i dirigida per Lorena Candia.  Ens van fer saber que oferien una única interpretació al Casal de Barri de Prosperitat i allà ens vam dirigir tot sortint de la Villarroel.

Un personatge viu una existència repetida que no controla, s’aferra desesperadament a la paraula i als gestos que repeteix dia a dia de forma gairebé compulsiva. Si oblida algun dels passos que sistemàticament va repetint dia a dia s’angoixa i repassa des de l’inici tot el que ha de fer: despertar-se, rentar-se les dents, esbandir-se la boca, pentinar-se, prendre un cafè, ……

Ens retrata un personatge desarrelat i solitari tot i que parla o sembla que parla amb algú que s’amaga en la foscor del teatre o en els seus records. Ens presenta la seva lluita desesperada per no perdre l’ordre de les accions que ha de fer i per establir una lògica ordenada al que fa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que ens vol fer qüestionar la raonabilitat de les nostres vides, la buidor que a moments la fa insuportable i que emplenem amb teatre, textos, veus, sons, sorolls, autors, gestos, com una forma d’omplir aquesta buidor. Els dubtes, alegries i penes de la protagonista són un mirall dels nostres dubtes, alegries i penes. Vol ser també un homenatge als autors i les seves obres.

La Zentraleta Escènica va néixer l’any 2014 i FF va ser el primer projecte que van estrenar al novembre d’aquell any. FF (REMAKE) és una nova versió d’aquest primer projecte del qual diuen que serà sempre una obra refeta i en constant transformació.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris