– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Na Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen.

Un muntatge que s’ha proposat d’una banda reviure un text clàssic donant-li al mateix temps una mirada totalment contemporània, fet que per nosaltres s’ha aconseguit amb èxit.

L’únic inconvenient que hem trobat en aquesta representació ha estat el de l’audició, ja que en ser un teatre molt gran, i estar situats a la fila 16, ha fet que no ens hagi acabat d’arribar plenament la veu d’alguns dels actors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció i Dramatúrgia : Paco Mir
Producció: Companyia Eòlia
Intèrprets: Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps
Ajudant de Direcció: Tony Casla \ Vestuari i escenografía: Jordi Bulbena \ Projeccions:  Berberecho productions \ Música original : Jofre Bardagí \ Disseny sonor: Ricardo González \ Il·luminació : Ignasi Morros \ Producció executiva:  Conchita Pons
Idioma: català – Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 148 –  Cavalcada de REIS 2019 – Els voltaires en el seguici del rei Gaspar – 2019.01.05

Cavalcada de REIS 2019 –  Els voltaires en el seguici del rei Gaspar

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per tercer any consecutiu, novament l’Imma i jo, en Miquel, hem participat activament a la cavalcada de reis de Barcelona. Aquest 2019 hem acompanyat al rei Gaspar, formant part del seu seguici.

Per això ens vam inscriure fa moltes setmanes, quan estàvem viatjant pel Japó i una bona amiga ens va avisar de què havia sortit la convocatòria de les inscripcions dels voluntaris. Aquesta vegada no creiem pas que ens cridessin, però la sort novament ha estat a favor nostre i pocs dies abans de finalitzar l’any 2018, ens van convocar el dia 2 de gener del 2019, a un assaig a un dels  Palaus de l’exposició de Montjuïc, al costat de les fonts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va estar l’assaig més llarg que hem fet mai per una cavalcada, perquè va durar 4 hores … i és que encara que nosaltres únicament havíem d’arrossegar una enorme bola transparent que contenia un carrusel, anàvem en mig d’un grup de ballarines i havíem d’actuar amb elles, avançant o retardant la nostra marxa en funció de la coreografia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per fi, arriba el dia 5 de gener i ja ens veus de nou al Palau de Montjuïc, a dos quarts de tres de la tarda, fent els preparatius de vestuari i maquillatge, per estar super “guais” per pujar als autocars a les 5 de la tarda, que ens traslladarien a l’inici de la cavalcada, darrere de l’estació de França.

Allà ens toca esperar una bona estona i aprofitem per fer l’últim “pipi”, perquè després estarem més de 4 hores sense poder-ho fer…. i veiem les formacions de la cavalcada com es poden en l’ordre que han de sortir i els últims assajos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les sis en punt comença la cavalcada i amb l’emoció de sempre ens preparem per viure un dels dies més macos de l’any….

Fragment del rei Gaspar i el seu seguici, de la retransmissió per TVE

Aquest any arribem al final, esgotats, perquè l’enorme bola pesava molt més del que esperàvem i encara sort que una de les esferes es va espatllar abans de la sortida, i el nostre grup que inicialment era de 4 persones, es va ampliar fins a 6. Això ens va permetre fer relleus en alguns trams i les dues persones alliberades van poder gaudir del contacte amb els nens de molt més a prop.

Esgotats, sí. …. Però també una experiència inoblidable, que l’any que ve intentarem tornar a repetir….. a veure si tenim sort !!!

Publicat dins de Celebracions, Esdeveniments | Etiquetat com a | 4 comentaris

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELLA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELLA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

En aquest vaixell, dos adolescents celebren jocs fantasiosos i mortals per a tractar d’evadir-se del seu context per mitjà del fantasiós i macabre món que han creat entre els dos.

En els jocs, sorgeix la terrible quotidianitat de la vida dels 456 nens del vaixell, així com, per mitjà d’un fosc mecanisme, la premonició del que els espera: el franquisme, l’oligarquia derivada de la transició, la corrupció contemporània, els maltractaments de l’orfenat en l’exili, les cartes dels pares penedits, les històries de les víctimes del director de l’internat, un hispanòfob antirepublicà.

Durant aquests jocs, a poc a poc, les vertaderes necessitats i intencions dels dos nois reclamen el seu espai.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Elena Fortuny a la que admirem com a actriu (“Assaig sobre la lucidesa”, “Històries d’Istanbul a contrapeu”, a l’Espai Lliure o “Sarab” al Teatre Akadèmia, per esmentar algunes), debuta esplèndidament en la direcció d’aquesta peça.

Els protagonistes sempre a escena, i, una banyera com a material escènic que pren el simbolisme de vaixell, taüt, trineu, amagatall o confessionari, donant joc a l’extraordinari moviment coreogràfic de la proposta. Una maleta recorda el viatge permanent que és la vida.

Rodrigo García Olza i Lluís Marquès (en algunes funcions interpreta el paper Marc Pujol) donen vida als dos adolescents, Pablo i Gracian, que recreen escenes de la seva vida interpretant una quinzena de personatges.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA no és una obra històrica, és una història que intenta recrear la vida truncada de molts nens que durant la Guerra civil van desaparèixer o van morir, una metàfora per parlar de la foscor que envolta la Guerra, el franquisme i la transició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La meva família està plena d’adolescents morts en els dos bàndols, una família dividida entre Barcelona i Madrid, entre el bàndol republicà i el bàndol feixista” va comentar Albert Tola. I ho fa a través de la mirada dels nens que tenen la gran capacitat de recrear, com si fos un joc, tot allò que observen, tot allò que escolten, tot allò que viuen.

Un text sobre la memòria, sobre tornar enrere i obrir la porta per poder tancar-la, algun dia, definitivament.

Una reflexió sobre la veritat i la mentida, la veritat que no volem veure, la mentida que tracta de persuadir-nos que aquesta veritat no existeix.

Un text amb punts d’humor per alleugerir la càrrega emocional que conté.

Albert Tola ha volgut fer especial esment a l’existència de la “tercera Espanya“, la invisible, la majoritària i sempre perdedora que es va veure atrapada entre la polaritat dels dos bàndols: “Hi ha tres Espanyes: la catòlica, la republicana i la catòlica republicana”.

Una Espanya de fa 80 anys, que malauradament cada vegada s’assembla més a l’Espanya actual.

Un magnífic text, una magnífica direcció i posada en escena i unes magnífiques interpretacions, fan d’aquesta proposta un “IMPERDIBLE”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Albert Tola
Direcció: Elena Fortuny
Intèrprets: Rodrigo García Olza i Lluís Marquès
Escenografía i vestuari: Meritxell Muñoz i Elena Fortuny \ Il.luminació: Sylvia Kuchinow \ Espai sonor: Roger Julià i Elena Fortuny \ Tècnic: Raúl Prados
Companyia: Cia Nigredo
Idioma: castellà – Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

– 147 – Voltar per la Literatura – JUNTS I PROU d’Anna Gavalda (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.05 (temp. 18/19 – llibre nº 005)

JUNTS I PROU d’Anna Gavalda (temp. 18/19 – llibre nº 005)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

JUNTS I PROU és la quarta novel·la de l’escriptora francesa Anna Gavalda que ens explica una història de quatre persones “perdudes”, quatre persones que aparentment no tenen res en comú, quatre persones que es trobaran i començaran a construir una amistat que s’anirà consolidant.

La Camile Fauque és una jove que treballa de nit com a dona de neteja, té una gran capacitat per dibuixar i viu en condicions penoses a les golfes d’un edifici. No es relaciona amb ningú i no es preocupa per la seva salut ni la seva imatge.

En el mateix edifici viu Philibert que pertany a l’aristocràcia i és extraordinàriament sensible, tímid i educat. Frank és el seu company de pis, aprenent de xef que treballa en un prestigiós restaurant. De mal caràcter, viatja un cop a la setmana a Tours a visitar la seva àvia, la Paulette que viu en una residència.

Una novel·la construïda al voltant de la relació que s’estableix entre aquestes quatre persones, relació que les farà perdre les seves pors i guanyar confiança en si mateixos i en els altres.

Una novel·la d’una gran tendresa i on sense que passi res d’espectacular anem coneixent als personatges. Narrat en tercera persona compta amb el diàleg com a part important de la narració.

L’any 2007 aquesta obra va ser portada al cinema de la mà del director francès Claude Berri amb el nom d’Ensemble, c’est tout, i on Camille era interpretada per Audrey Tautou.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 144 – Teatre Musical – PARIS (Les Cot) (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Barts – 2019.01.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 109)

PARIS (Les Cot) (temp. 18/19 – espec. nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Des del passat 27 de desembre i fins al 13 de gener té lloc la primera edició del FESTIE, Festival de Teatre Independent!, a la sala Barts. En aquesta edició ha comptat amb tres companyies emergents: The Mamzelles, LES COT i LAminimAL amb tres propostes teatrals, “MAFIA” (que nosaltres vam poder veure a la Sala Atrium), “PARÍS” (estrenada al mes d’octubre al Almeria Teatre) i “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth”.

Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu de FESTIE, sota la direcció de Sílvia Berna, és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors.

Ahir vam tenir la sort de poder veure PARIS de LES COT, una esbojarrada, surrealista i inversemblant comèdia musical, que ens ha divertit i agradat molt.

Una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, amb música en directe i les veus de les tres integrants de la companyia LES COT: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral. Una obra creada musicalment per Óscar Peñarroya i amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo.

LES COT és un trio vocal femení que crea espectacles musicals en què la música es combina amb l’acció teatral. Espectacles vius que despertin l’imaginari creant complicitat amb el públic. Óscar Peñarroya es va incorporar a la companyia com a compositor, pianista, arranjador i director musical i van crear el seu primer espectacle, “Babet, cuina a tres veus” que nosaltres no hem tingut ocasió de veure. En aquest segon espectacle s’han incorporat Paul Berrondo com a dramaturg i director i Jose Novoa com a figurinista i escenògraf.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 145 – Voltar per la Literatura – ABLANATANALBA de Màrius Serra (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – llibre nº 004)

ABLANATANALBA de Màrius Serra (temp. 18/19 – llibre nº 004)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Cada matí, quan en el cotxe anava a treballar escoltava Catalunya Ràdio, i cada matí jugava a endevinar la paraula que en Màrius Serra proposava en l’Enigmàrius del dia.

Fa molts anys havia llegit la seva novel·la “Farsa” (2006) i no havia llegit res més d’ell. Com per casualitat va caure a les meves mans aquest llibre i em va atrapar el títol.

Un palíndrom és una paraula o frase que es pot llegir indistintament de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. S’ha de tractar de paraules o frases que tinguin significat i funcionin simètricament.

ABLANATANALBA és un palíndrom, una paraula provinent de l’hebreu i que vol dir “Pare, vine a nosaltres”.

Una novel·la on predominen els jocs lingüístics, una novel·la “verbívora” com la va batejar el mateix autor, una paraula inventada que defineix com a ésser verbívor a aquell que es nodreix bàsicament de paraules.

La història d’uns germans bessons enfrontats per qüestions de llengua. Dos personatges iguals físicament, però contraposats quant a gustos i preferències. Un personatge doble.

El Tomàs i el Tomeu Cerc són dos germans bessons. L’un és un enamorat de l’enginy verbal i l’altre detesta els jocs de paraules. El seu pare, prestigiós filòleg de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de morir. Feia anys que vivia tancat en un pis del barri Gòtic llegint i corregint textos amb taps a les orelles per no sentir ningú. Vint anys enrere el senyor Cerc havia arreplegat tots els llibres de casa i se n’havia anat per sempre, abandonant la dona i els fills. Els bessons, en Mas i en Meu, que llavors tenien tretze anys, mai no han sabut el perquè. Ara que en tenen trenta-tres, les últimes voluntats del pare, un epitafi “423 AZ” i una carpeta plena de relats que el Tomeu troba al pis del barri Gòtic potser els podran ajudar a entendre-ho i a entendre’s.

Els dos bessons, cadascú pel seu camí, intenten esbrinar els secrets que amagava el pare, que en començar la novel·la, acaba de morir.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 143 – Teatre – COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (🐚) – Teatre del Raval – 2019.01.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 108)

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (temp. 18/19 – espec. nº 108)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És difícil escriure sobre una proposta a la que has estat convidat el dia de l’estrena i no t’ha agradat gens. És difícil perquè saps que al darrere hi ha il·lusió i ganes. És difícil perquè hem vist com l’actor es deixa la pell a escena, intentant en tot moment aconseguir aixecar aquesta “boja comèdia interestel·lar”.

És difícil però no podem dir pas el contrari, perquè fins i tot hem estat a punt de marxar a mitja representació.

I és difícil perquè hem vist que part del públic reia i s’ho passava bé i ha aplaudit generosament en acabar.

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS, una proposta amb un text del que és autor Dani Serra, que està dirigida per Toni Albà i interpretada per Bernat Muñoz.

El Planeta Terra pateix l’amenaça més esfereïdora en dècades. Una amenaça encara més terrible que la cuina anglesa o el “reggaeton”. Busquem els millors cervells de la galàxia per infiltrar-se entre la plaga i desarticular-la des de dins.

Tenim 50 minuts per explicar-te com aconseguir-ho.

Presenta’t com a voluntari, porfa. El cosmos et necessita.

Sabem que aquest tipus de representacions teatrals (monòlegs còmics), no ens acaben de fer el pes, però en veure que a la direcció estava Toni Albà, vàrem pensar que pagaria la pena sortir de casa i anar al Teatre. Com veieu, aquesta vegada el nostre sentit de l’olfacte ens ha fallat radicalment, perquè durant tota la representació no van aconseguir de nosaltres, ni un somriure.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

142 – Durant el 2018, molt més que “anar al Teatre”

Durant el 2018, molt més que “anar al Teatre” 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja estem a punt de tancar el 2018 i volem fer un repàs de les escapades i dels esdeveniments que ens han fet especial  il·lusió durant aquest any que ara acaba, i que ens han fet sortir de la rutina del dia a dia. Perquè per sort hem pogut fer moltes més coses que “anar al Teatre” …

Vam començar l’any amb la nostra participació en la Cavalcada de Reis de Barcelona

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al mes de febrer vam fer la nostra primera sortida de l’any i amb l’excusa d’anar a menjar carxofes, durant una setmana vam anar cap al sud de la península, i vàrem visitar Sagunt, Xàtiva, Alacant, Elx i Caravaca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Per celebrar l’aniversari de l’Imma al mes de març, per fi i després d’anys d’espera, vam aconseguir poder reservar al restaurant Tickets de l’Albert Adrià …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

També al mes de març vàrem fer una escapada de dues setmanes a Florència, ciutat que ja conexiem però sempre de forma massa ràpida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Florencia

Vàrem aprofitar per visitar també Siena i Lucca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Siena

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lucca

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

A l’abril toca fer com cada any una calçotada a Torredembarra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i pocs dies després marxem en vaixell a l‘illa de Mallorca on vam passar 15 dies entre Abril i Maig; amb el nostre cotxe vam recórrer més de 2.000 quilòmetres per tota l’illa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Petites sortides d’un dia durant el mes de juny i durant el mes de juliol el “Festival Grec”, ens impossibilita literalment, poder sortir de Barcelona.

A principis d’agost aprofitem per fer una escapada a Ripoll i a Ribes de Fresser, per tornar a menjar (com fèiem sovint fa molts anys) al restaurant Els Caçadors, i després passar uns dies a la Vall de Núria, on fem llargues caminades sense la pressió turística que hi ha a altres llocs durant l’estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ripoll

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vall de Núria

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Una trobada a Calonge amb els amics de “sempre”, una amistat que perdura fa més de 40 anys, d’ençà que els nostres fills eren petits i acampàvem cada any al càmping Pirineus de Puigcerdà;  ara ja han aparegut alguns nets, però la nostra amistat resta intacta. Una jornada de platja i de dinar i sobretot de xerrar al voltant d’una taula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

La segona quinzena d‘agost, com de fet ja fem fa uns quants anys, la passem a Poble Nou del Delta, el nostre “paradís particular” al Delta de l’Ebre, des d’on també fem excursions cap a l’interior, Horta de Sant Joan, Vall-de-roures, Cretas 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i al mes de Setembre, uns dies a S’Agarò, per aprofitar que la Costa Brava a la segona quinzena d’aquest mes, comença a estar més tranquil·la i es pot gaudir del paisatge sense gaires aglomeracions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

… i finalment a l’octubre i novembre, un viatge molt esperat, ja que el vàrem haver de suspendre (i perdre l’import dels bitllets d’avió) ara fa 7 anys, a causa del tsunami i posterior fuita radioactiva de Fukushima. Durant 5 setmanes vàrem poder conèixer amb profunditat JAPÓ, en un viatge de somni, que ens ha provocat encara més ganes de saber molt més d’aquest enorme país … i tornar-hi el més aviat possible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tòquio i rodalies

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nord del Japó

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alps japonesos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sud del Japó

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al voltant d’Osaka, Kyoto i Kobe

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i en tornar a Barcelona, abans de les festes nadalenques, fem un altra trobada amb els amics de “sempre”, aquesta vegada a Premià de Dalt…

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Que tinguem TOTS, una bona entrada d’any 2019, principalment molta salut, però també molts petits i grans viatges i que puguem gaudir com sempre de bon Teatre.

Publicat dins de VIATGES | 2 comentaris

141 – Voltar per la Literatura – LLEGIT EN 2018

LLEGIT EN 2018

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest 2018 ha estat el meu primer any sencer de “jubilada” i he pogut fer moltes, moltes activitats i sortides. I també he pogut tenir més temps per dedicar a una de les meves aficions favorites que és la lectura.

He llegit un total de 103 llibres dels quals he ressenyat 40 al llarg de l’any. Tots els llibres m’han agradat en major o menor mesura però encara que sembli mentida, la nostra activitat “teatraire” fa difícil encabir més ressenyes literàries, que d’altra banda, potser, interessen poc als lectors d’aquest Blog, dedicat gairebé al 100% a les Arts Escèniques.

És difícil seleccionar quins són els millors llibres que he llegit aquest any, però per fer alguna mena de selecció, assenyalo el llibre que més m’ha agradat dels llegits en cada mes de l’any:

Al gener:

NO DEIXIS MAI DE MIRAR EL CEL de Miquel Esteve, editat per Columna.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al febrer:

PATRIA de Fernando Aramburu, editat per Tusquets.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al març:

AUGUST STRINDBERG coeditat per Comanegra i l’Institut del Teatre dins de la col.lecció Dramaticles.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

A l’abril:

LÈMMINGS de Jordi Dausà, editat per Llibres del Delicte.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al maig:

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS de Ramon Solsona, editat per Proa.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al juny:

EL PETIT LLADRE D’OMBRES de Marc Levy editat per Columna.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al juliol:

JOC D’IDENTITATS de Jordi Tiñena, editat per Llibres del Delicte.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

A l’agost:

BALANÇ FINS A LA MATINADA de Manuel de Pedrolo editat per Proa.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al setembre:

I, DE SOBTE, EL PARADÍS de Núria Perpinyà editat per Comanegra.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

A l’octubre:

ABLANATANALBA de Màrius Serra editat per Edicions 62.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al novembre:

JUNTS I PROU, d’Anna Gavalda editat per Edicions 62

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

I al desembre:

UNA MUERTE IMPERCEPTIBLE de Lene Kaaberbol i Agnete Friis editat per Maeva.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Molts llibres llegits, molts moments màgics.

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a | 2 comentaris

– 140 – Teatre – LA NIÑA GORDA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 107)

LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – espec. nº 107)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya vam poder gaudir de l’adaptació teatral de LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol (publicada en 1917), que ha fet Jordi Oriol. Un monòleg interpretat per ell mateix i dirigit per Xavier Albertí.

En aquesta proposta, que ens van presentar en roda de premsa el passat 14 , Jordi Oriol es vesteix de narrador i es converteix en la veu del mateix Santiago Rusiñol. Amb un magistral domini de la narratòria dota el text de vida pròpia. Els seus gestos, la seva modulació, i la seva capacitat de transmetre, ens fa arribar la història de La Niña Gorda.

fotografia de May Zircus

Una història que explica la vida de la filla d’un lliurepensador alcohòlic, una criatura que en néixer pesa més de set quilos, que creix de forma desproporcionada llegint els fulletons sentimentals que el seu pare distribueix per entregues, i que acaba sent exhibida en un teatre de barraca. Totes les persones que l’envolten s’aprofiten de la seva gran ingenuïtat i de les seves grans mides, per treure’n un rendiment econòmic.

La Niña és mercaderia als ulls de tothom: del pare, de la mare, del domador, un objecte fascinant que atrau i repugna.

La novel·la gira al voltant d’un dels temes més antics de Rusiñol: el de la dona “domada”, sotmesa i explotada per un home.

Amb aquesta obra, Rusiñol va voler fer una àcida paròdia de La Ben Plantada (una dona símbol que s’exhibia com una representació de totes les virtuts catalanes) d’Eugeni d’Ors enfrontant-se cruament a l’idealisme noucentista.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris