– 229 – Dansa – FLAMINGOS – ALBERT QUESADA (🐌) – Mercat de les Flors – 2019.03.21 temp. 18/19 – espectacle nº 168)

FLAMINGOS – ALBERT QUESADA (temp. 18/19 – espectacle nº 168)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous dia 21 va ser el dia de l’estrena de FLAMINGOS d’Albert Quesada al Mercat de les Flors, una barreja de flamenc amb dansa contemporània que forma part del projecte Cèl·lula.

El projecte Cèl·lula, en aquesta primera edició, es presenta dins del marc de la Quinzena Metropolitana de la Dansa. És un projecte que acull coreògrafs i intèrprets amb l’objectiu de facilitar i produir creacions de diversos formats d’obres de dansa.

Els projectes Cèl·lula es proposen d’impulsar laboratoris de recerca i transmissió de tècniques i metodologies de treball, a la vegada que pretenen proposar maneres de compartir i fer sostenible la creació.

A FLAMINGOS, Albert Quesada aprofundeix en la seva recerca sobre el flamenc que segons ell ens serveix com a mirall per inspirar-nos en com una manera d’entendre el cant, la música i la dansa s’ha desenvolupat a través de tantes cultures i regions, i ha acabat prenent forma a Andalusia.

A FLAMINGOS intenta traslladar l’esperit del flamenc a la dansa contemporània tal com ja va començar a indagar en l’espectacle “UnDosTresUnDos”, que nosaltres vam poder veure en 2016 dins del Sâlmon Festival en aquesta mateixa sala. FLAMINGOS és per Quesada la continuació d’aquell duet.

Sembla que tracta de descobrir el motor del flamenc i transmutar-lo als cossos i músiques per traspassar els estereotips del mateix flamenc des de l’òptica del creador contemporani. Ho fa acompanyat de Blanca Tolsá,  Eliott Marmouset, Mario G. Sáez, Miquel Fiol, Katie Vickers, Laila Tafur, Víctor Pérez Armero i Viktoria Andersson.

Albert Quesada (Barcelona 1982) treballa entre Brussel·les i Barcelona i va arribar al món de la dansa després d’estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i la Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, MTD, 2003-2004) d’Amsterdam. Col·laborador habitual de la companyia ZOO-Thomas Hauert com va ser a “Inaudible” que vam veure la temporada passada en aquesta mateixa sala.

Sota el nom de la companyia ACME, duu a terme molts projectes artístics, tant educatius com escènics

FLAMINGOS es presenta amb una estètica pop i músiques de diferents estils que es barregen amb total llibertat. El coreògraf va demanar als ballarins que proposessin cançons que els impulsessin a ballar i el resultat és una banda sonora sorprenent amb cançons d’Elton John, de Whitney Houston o una ària d’òpera interpretada per Maria Callas, i moments de silenci.

La proposta resultant és un “viatge” sense cap trama que lligui les diferents escenes. Un treball on es destaca la singularitat de cada ballarí però amb la idea de la necessitat del grup com passa amb els flamencs que sempre volen en grup. Una reflexió sobre la individualitat i les relacions col·lectives on es combinen sols amb moviments grupals. Quesada volia parlar, diu, “de les diferents maneres de secundar algú i de la importància que un grup doni suport a un individu”.

Però malauradament el resultat no ha estat, per nosaltres, satisfactori. Especialment a en Miquel, li va avorrir sobiranament i va estar ben a punt d’abandonar la sala a mitja representació.

La falta de trama buscada entre escenes és evident, però és un llast per a la peça que mostra un seguit d’escenes que no tenen relació entre elles ni musicalment, ni gestualment i que semblen més aviat resultat de la improvisació. Els vuit ballarins ballen bé però creiem que la peça pateix la manca d’una coreografia més solida.

Tampoc ho facilita la mescla i poca coordinació del vestuari, en alguns casos d’un gust qüestionable, i el constant canvi que efectuen els ballarins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hem llegit que el resultat obtingut és el que buscava l’Albert Quesada, que parla d’una aposta per la destrucció a l’escenari i dirigir-se a poc a poc cap al caos per provocar que la comprensió de tot plegat vingui després ….. però a nosaltres no ens ha convençut gens ni mica, potser perquè no ho hem entès del tot el que volia expressar el coreògraf.

Aquest espectacle de “dansa”, no us ho podem recomanar, però a més a més a hores d’ara ja s’ha representat l’última funció que es podia veure aquesta tarda de diumenge.

Idea, coreografia i direcció: Albert Quesada
Ajudant direcció:  Clàudia SolWat
Creada amb i interpretada per:  Blanca Tolsá, Eliott Marmouset, Mario G. Sáez, Miquel Fiol, Katie Vickers, Laila Tafur, Víctor Pérez Armero, Viktoria Andersson 
Disseny sonor:  Rafael Cañete, Julián D’Avino, Carlos Parra / Disseny escènic i i·luminació: CUBE.ez / Vestuari: Jorge Dutor, Txell Janot / Dramatúrgia: Albert Pérez Hidalgo, Pau Masaló
Producció: Mercat de les Flors / Coproducció: Dansa – Quinzena metropolitana de la Llotja
Durada: 70 minuts

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 228 – Roda de premsa – RENT El Musical – Onyric Teatre Condal – 2019.03.21 (temp. 18/19 – RdP 040)

RENT El Musical (temp. 18/19 – RdP nº 040)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Malgrat que ahir divendres vàrem marxar de Barcelona per iniciar una ruta amb el nostre cotxe pel sud de la península, no volem deixar de publicar les ressenyes que teniem pendents.

Dijous passat dia 21 vaig estar convocat novament a l‘ONYRIC Teatre Condal, per assistir a la presentació i passi de gràfics del Musical RENT, que inicia funcions avui dissabte 23 de març i té prevista la seva estrena oficial el 2 d’abril. Aquesta vegada es representarà en castellà i amb una renovació important del cast. El musical més rocker, revolucionari i crític s’instal·larà a l’avinguda del Paral·lel durant dos mesos per fer-nos vibrar de nou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Veurem 17 actors i 5 músics en un escenari completament diàfan que faran que l’espectador se senti completament immers dins de l’obra i es converteixi en un personatge més.

Daniel Anglès ens saluda des del punt més alt de les bastides de ferro de l’escenografia, tot fent broma de la seva estatura i que ha d’estar a l’altura d’una presentació important com aquesta … i a continuació es despenja per una barra vertical fins a l’escenari.

Afirma que el musical RENT pot presumir de ser una de les produccions amb més fans repartits arreu del món i que per aquest motiu el Teatre Onyric Condal, durant les funcions prèvies que comencen avui, es buscarà el millor fan de Catalunya per regalar-li un passi doble exclusiu que li permetrà gaudir del musical de forma gratuïta quan vulgui i amb qui vulgui.

Després dels parlaments, Daniel Anglès ens regala una interpretació en directe

En acabar podem veure un passi de gràfics de 3 números d’aquest Musical.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 226 – Teatre Musical – FLASH DANCE, El Musical (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2019.03.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

FLASH DANCE, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres 20 vam anar al Teatre Tívoli a veure “FLASHDANCE, el musical“, que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 1 de març.

Es tracta de la primera vegada que aquesta obra arriba a Espanya de la mà de la companyia anglesa de musicals Sellador Worldwide. Aquesta companyia va ser creada en 2009, per David Hutchinson i Phillip Rowntree, inicialment amb el nom de Sell a Door Theatre Company i centrada en la producció de shows nocturns al Regne Unit.  Va evolucionar ràpidament produint en 2017 més de 9 espectacles musicals amb representacions en 8 països. “FLASHDANCE, el musical” és la primera producció de Sellador Spain, la divisió espanyola de la companyia.

Flashdance es basa en la pel·lícula d’Adrian Lyne, del mateix títol, estrenada en 1983 amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas. Un al·legat a la superació personal, al poder d’aferrar-se als somnis i per sobre de tot, a la fe sense límits en el que cadascú és capaç de fer per un mateix.

L’equip creatiu de la proposta està liderat per JC Storm, productor i director, amb Guillermo González com a director musical i Vicky Gómez com a coreògrafa.

L’equip artístic està format per 25 artistes, actors, cantants, ballarins i músics, amb música i veus en directe. Totes les cançons han estat traduïdes al castellà tret de les tres més conegudes que s’interpreten en angles, “What a feeling“, la cançó guanyadora d’un Oscar el 1983, “Maniac” i “I love Rock and Roll“.

FLASHDANCE el Musical, explica la història d’Alex Owens (Chanel Terrero), una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia en anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan un romanç complica les seves ambicions, ho aprofita per impulsar el seu somni, però no sense abans superar obstacles i conflictes que posaran a prova la seva determinació i que faran trontollar les parets del seu món.  Una història d’amor impossible entre dues persones, amb vides molt diferents, de diferent classe social i arrels radicalment oposades, que posarà a prova els seus sentiments més profunds.

Els altres papers protagonistes estan interpretats per Sam Gómez (Nick), Clara Alvarado (Gloria), Alexandra Masangkay (Kiki), Cecilia López (Tess), Nacho Vera (Harry), Miguel Ramiro (C.C.), Olga Hueso (Hanna), David Ávila (Jimmy), Yolanda García (Ms. Wilde), Sergio Arce (Joe) i Manu Martínez (Andy).

El cos de ball està integrat per Javier Vachiano, Víctor Ares, Rafael Senén, Néstor Navarro, María Reina, Raquel Caurín, Alba Rubira, Irene Rubio, Naiomi Weiler i Lorena Rojas.

La coreografia hi ha inclòs estils de street dance, balls urbans com el “popping” o el “locking” com homenatge al “breakdance” fenomen als anys 80. Els ballarins al nostre entendre, ho fan molt bé i realitzen també acrobàcies potents.

L’escenografia està formada per diferents cossos estructurals mòbils, metàl·lics, amb escales,  i de diferents alçades que es converteixen en complement de la coreografia creant diferents espais, ajudats per vídeo projeccions. Un canvi d’escenografia que efectuen els mateixos intèrprets, molt dinàmic amb transicions entre escenes molt àgils.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’adaptació musical de Guillermo González ha recuperat tots els temes musicals de la pel·lícula afegint sons més metàl·lics i més corda. L’equip de músics està format per Borja Barriguete (teclats), Javier Casado (teclats), Francisco Palazón (violi), Juanjo Melero (guitarra), Javier Quílez (baix) i David Hyam (percussió).

Curiosament, a diferència de gairebé totes les opinions negatives que havíem escoltat dels nostres amics i coneguts, aquesta proposta a nosaltres ens ha agradat força, malgrat que també hem de dir que la part coreogràfica supera en molt a la part vocal, i fins i tot en alguns moments la veu d’alguns protagonistes principals, el dia de la nostra representació no arribava amb prou claredat a la platea, quedant tapada per la música. La resta de veus, quan canten conjuntament, han estat correctes sense mes.

Una bona posada en escena, estructurada en dues parts, dotada d’una gran agilitat i un magnífic cos de ball.

Les cançons interpretades han estat:

Primer acte:
  1. Obertura
  2. Intro what at feeling
  3. En la ciudad
  4. Todo puede ser
  5. Maniac
  6. Subidón
  7. Reprise Todo puede ser
  8. Una entre un millón
  9. Dentro
  10. Reprise En la ciudad
  11. Justicia
  12. Reprise Justicia
  13. Gloria (primera parte)
  14. I Love Rock and Roll
  15. Aquí y ahora
  16. Un paso más/Maniac Reprise
Segon acte:
  1. Chameleon Girls
  2. Reprise Una entre un millón
  3. Reprise Aquí y ahora
  4. Mi momento
  5. Mi lugar
  6. Basta ya
  7. De cacería
  8. Gloria (segunda parte)
  9. Reprise Mi lugar
  10. Resistir
  11. Inténtalo
  12. What a Feeling
  13. Medley

Direcció:  JC Storm
Direcció musical:  Guillermo González
Dirección tècnica:  Alberto Palenque
Coreografia: Vicky Gómez
Repartiment:  Chanel Terrero, Sam Gómez, Clara Alvarado, Alexandra Masangkay, Cecilia López, Nacho Vera, Miguel Ramiro, Olga Hueso, David Ávila, Yolanda García, Sergio Arce, Manu Martínez
Músics: Borja Barriguete, Javier Quílez, David Hyam, Javier Casado, Francisco Palazón, Juanjo Melero
Ballarins: Javier Vachiano, Víctor Ares, Rafael Senén, María Reina, Raquel Caurín, Nestor Navarro, Alba Rubira, Irene Rubio, Naiomi Weiler, Lorena Rojas
Il·luminació: Rodrigo Ortega \ Vestuari: Andrea Panda
Producció: Selladoor Spain, JC Storm, Phillip Rowntree,Sandra Castell, David Hutchinson
Idioma: Castellà – Durada: 150 minuts

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 227 – Voltar per la Literatura – CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.21 (temp. 18/19 – llibre nº 013)

CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (temp. 18/19 – llibre nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Fa uns mesos vaig llegir el primer llibre escrit per l’autora mallorquina Dora Muñoz, “Massa mares per a un fill” i ara he tingut oportunitat de llegir aquesta segona novel·la CALIU SOTA LES CENDRES, editada també per Llibres del Delicte. Dues novel·les molt diferents que tenen en comú la descripció magistral dels personatges i dels seus sentiments.

La mort d’un important empresari hoteler de Palma, l’Andreu Fontal, aparentment natural, és el punt d’inici de la novel·la que comença justament amb un brillant capítol titulat Vaja putada, la mort! on qui ens parla és el mateix mort.

La seva mort porta a la sotsinspectora gallega, establerta a Mallorca, Camil·la Vázquez i als seus ajudants Pere i Pep, a esbrinar el que va passar, i destapen la realitat amagada rere aquesta persona respectada i admirada per l’opinió pública. Un home al qual ningú gosa criticar. Un home al qual molta gent odia. Un home que havia “tallat” molts caps en el seu camí cap a l’èxit. Un home sense escrúpols.

Les connexions d’un passat vinculat amb la repressió dels primers anys del franquisme i els danys inesborrables en la memòria dels afectats conflueixen en un assassinat que tindria molts sospitosos, si no fos que sembla una mort natural. La investigació policial destaparà la crua realitat d’una figura temuda i odiada a qui tothom afalagava en públic i odiava en silenci.

Al llarg de la novel·la trobem canvis de narrador, destacant per sobre de totes les veus, la de na Vica (Victòria Gallart), que ens parla de les atrocitats de la Guerra civil espanyola, d’un passat silenciat per la societat mallorquina i de com determinades persones van aprofitar les penúries de la postguerra per convertir-se en potentats.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 225 – Voltar per la Literatura – APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.20 (temp. 18/19 – llibre nº 012)

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols (temp. 18/19 – llibre nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el segon llibre d’aquesta autora que va entrar al món de la literatura fa dos anys, amb el seu celebrat llibre de contes “Anatomia de les distàncies curtes”.

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES és una novel·la on recull part de la seva experiència vital quan va perdre el seu company i pare dels seus dos fills en un accident aeri, tot i que no es tracta d’una novel·la autobiogràfica.

Marta Orriols dona veu a la Paula, la protagonista del llibre.

La Paula Cid té quaranta anys i és neonatòloga. Pateix la mort accidental de la seva parella, en Mauro, poc després que ell li hagi comunicat la seva decisió de separar-se. Aquesta revelació i la pèrdua sobtada, la porten a submergir-se en ella mateixa, a emprendre un camí que la portarà per la ràbia i el dolor, un dolor que es transformarà amb el temps i es farà suportable, obligant-la a enfrontar-se a ella mateixa i reaccionar.

Una pèrdua sobtada d’un ésser estimat provoca una enorme tristor en la persona que ho pateix, una tristor que la societat no accepta, una societat que vol que recuperi la “normalitat” l’abans possible. Una societat que no pot entendre que la tristesa s’ha convertit en el seu espai i que ha de viure en ell fins que sigui capaç de reconduir-ho. “No hi ha dreceres per evitar el dolor de la mort”. La Paula sempre havia pensat que la mort era dels altres, que la mort no li pertanyia.

Com la mateixa autora es defineix, és una escriptora de personatges: mai em plantejo què passarà sinó a qui li passarà”.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– 224 – Teatre – L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES (temp. 18/19 – espectacle nº 166)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 18 i amb motiu del dia internacional dels boscos, la Fundació Romea va presentar l’espectacle musical “L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES” d’Enric Llort.

Un espectacle basat en el llibre de contes breu “L’homme qui plantait des arbres” escrit per Jean Giono el 1954.

La veu en off de Mireia Cirera ens fa escoltar el paràgraf inicial del llibre:

“Perquè el caràcter d’un ésser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix és una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant d’un caràcter inoblidable.”

A l’escenari del Teatre Romea,  seu públic que envolta per darrere un piano i una capsa de fusta. Fulles d’arbre a terra. Comencen a sonar les notes del piano amb Carles Viarnès, i des del fons de la sala escoltem la magnifica i profunda veu d’Enric Llort que s’apropa a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle musical de petit format que va ser estrenat a la sala Petita del Teatre Kursaal el passat 9 de febrer. Un espectacle que en paraules del seu autor, Enric Llort, neix de les ganes de fer arribar als escenaris un projecte que, a partir d’una història inventada, exposa una manera d’entendre i de viure la vida.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 223 – Roda de premsa – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Institut Pau Claris – 2019.03.18 (temp. 18/19 – RdP 039)

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – RdP nº 039)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns vaig voler assistir a la Roda de premsa que es va realitzar a l’Institut Pau Claris (davant mateix de l’Arc de Triomf), per presentar novament l’espectacle EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, malgrat que ja vaig cobrir aquest espectacle en dues ressenyes el novembre del 2016 (roda de premsa i valoració de l’espectacle), quan es va estrenar al Teatre Gaudí.

I vaig voler ser, perquè serà la segona vegada que es representarà al Teatre Victòria en un format diferent del que es va presentar al Gaudí i a més a més, gairebé la meitat del cast actual s’ha renovat. Un altre element que em va fer prendre aquesta decisió és poder veure i trepitjar les famoses escales per on la policia espanyola, va empentar als ciutadans que únicament volien votar el referèndum de l’1 d’octubre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (Spring Awakening) torna doncs als escenaris a partir del 28 de març al Teatre Victòria amb un jove planter de nous talents del teatre musical català, que s’han incorporat al nou cast a través d’un càsting exhaustiu a més de 300 aspirants.

Prèviament a la roda de premsa, pròpiament dita, ens van oferir un tast del que podrem veure a partir del 28 de març.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 222 – Teatre – MAR DE FONS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

MAR DE FONS (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tarda de teatre al Lliure de Gràcia on, abans d’entrar a la sala, vam poder veure les fotografies de Sergio Parra que completen l’exposició fotogràfica “Camerinos” inaugurada el passat 13 de desembre a Montjuïc.

MAR DE FONS és l’última proposta de la companyia mallorquina Iguana Teatre que es presenta dins del recorregut “Memòria obstinada”.

Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles que es va crear el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet.

El títol complet de la proposta és MAR DE FONS (història oculta del desembarcament) i parla del desembarcament de les milícies catalanes republicanes a les Illes Balears i la forta repressió franquista que van patir. Una peça creada a partir de testimonis reals dirigida per Pere Fullana, i escrita per Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom i Pere Fullana.

Sis actors, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra  encarnen 57 personatges diferents en un relat que va des d’unes setmanes abans del desembarcament fins a la dècada dels setanta amb la mort d’en Franco. Dos músics, Agustí Aguiló i Miquel Àngel Aguiló ajuden a suavitzar la duresa dels fets narrats i tot plegat ens convida a reflexionar sobre el que va passar i les conseqüències actuals en un món encaparrat en no recordar.

És necessari mirar cap enrere i escriure la història dels vençuts. Es tracta de recuperar la memòria, la dignitat d’aquells que la van perdre injustament i amb això, potser, aconseguir tancar ferides que encara romanen obertes.

L’estiu de 1936 va marcar un abans i un després en la societat mallorquina, segons els membres de la companyia, que ha comprovat que persisteixen els tabús generats al voltant d’aquells fets, així com una fissura en les relacions entre Catalunya i les Illes Balears que té el seu origen en aquest esdeveniment.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEATHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

LA NOVENA DE BEATHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 220 – Teatre – LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (🐌🐌🐌) – Teatre Aquitània – 2019.03.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte, després de reviure, al Mercat de les Flors, la magnífica “Pasionaria” de “La Veronal”, que ja havíem pogut veure en el Festival Grec 2018, ens vam dirigir al Teatre Aquitània per tal de veure “LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical“, estrenada el passat dia 8 de març.

Aquesta és la primera producció de “ZAM, Zona Alta Musicales“, una productora nascuda a Barcelona i formada pel coreògraf Jorge Fdez-Hidalgo, el tenor i compositor José Luis Casanova i el compositor i productor musical Oscar Larios.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“La Princesa Anastasia, El Musical”, és un espectacle amb partitura original, inspirat en la llegenda de la filla dels últims tsars de Rússia, assassinats durant la revolució del 1918, Anastasia Nikoláyevna Románova. Nascuda el 1901 era la quarta filla de Nicolás II i la seva esposa Alejandra. Segons la llegenda, ella hauria sobreviscut a la resta de la seva família.

Aquesta proposta, amb partitura d’Óscar Larios i José Luis Casanova, dramatúrgia de Germàn Fernadez Moreno i coreografia de Jorge Fernandez Hidalgo porta a l’espectador a compartir la platea amb els intèrprets.

L’obra se situa a Sant Petersburg després de la Revolució Russa quan els farsants Ivan (Agustin Salvador) i Boris (Hugo Riveros Delporte) convencen a l’Anna (Júlia Sardà), que acaba de sortir del sanatori on estava reclosa, perquè els acompanyi a París interpretant el paper d’Anastàsia, com si és tractes d’un joc, amb la finalitat de representar una obra de teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’objectiu d’ambdós farsants serà fer creure a l’emperadriu Maria Fiódorovna Romanova (Maribel Ibarz) que la noia és la seva néta Anastàsia, per tal de cobrar la recompensa d’un milió de rubles que ha ofert per trobar-la.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari