– 048 – Teatre – QUINA FEINADA ! (🐌🐌🐌🐌) – Versus Glóries – 2018.09.23 (temp. 18/19 – espectacle. nº 033)

QUINA FEINADA ! (temp. 18/19 – espectacle nº 033)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l’adaptació de l’èxit de l’Off Broadway l’any 2016, “Fully Committed”. Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció.

Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a “l’atur escènic” que ha de treballar com a telefonista d’un restaurant de renom i se n’ocupa de gestionar totes les reserves.

Un espectacle d’imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la línia externa les dels clients que volen fer una reserva amb els requisits més inversemblants, personatges VIP, secretaris de personatges VIP, clients en estat d’histèria, clients japonesos que no parlen cap idioma, clients pesats i exigents, …..

Per la línia vermella atén les trucades del xef del restaurant que és més VIP que els clients VIP i exigeix atenció i resposta immediata …. I per l’intèrfon ha d’atendre les trucades internes d’altres empleats-companys del restaurant. Un acurat disseny d’il·luminació de Daniel Gener ajuda a diferenciar els diferents tipus d’interlocució.

Roger Pera es posa a la pell d’aquest agent de reserves agafant el relleu a Jesse Tyler Ferguson (el pèl roig de la sèrie Modern Family), el protagonista novaiorquès d’aquesta peça de Becky Mode estrenada a Broadway amb Mark Setlock, que també va col·laborar en la creació de diversos personatges per a l’obra.

Per ell passen totes les trucades, totes les reserves i totes les històries al llarg d’un dia fred d’hivern on ell és tots els personatges.

Una proposta amb un guió adaptat a la nostra realitat, originàriament l’acció transcorre a Manhattan, de forma que sembla que estiguem en un restaurant de Barcelona i amb un Roger Pera que, en el vessant personal de l’obra,està pendent de les trucades relacionades amb un càsting que està realitzant al Teatre Nacional de Catalunya, i de les trucades del seu pare.

Una persona atrapada en una feina que no el deixa respirar, però que vol fer bé, mentre diposita les seves il·lusions en obtenir un paper d’actor al TNC.

Extraordinària la interpretació de Roger Pera, únic actor sobre l’escenari, que desplega els seus dots d’imitació (incloent-hi la del seu pare, Joan Pera), mantenint un ritme i una energia “fora mides” durant els 90 minuts de la peça.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una acurada escenografia de Jordi Bulbuena que representa perfectament la situació caòtica de la feina de la persona que ha d’atendre totes les trucades i resoldre tots els imprevistos d’un restaurant de luxe.

Un treball d’orfebreria actoral i un esforç vocal sense precedents que ens deixarà bocabadats, ens farà riure i ens emocionarà.

Com sabeu, nosaltres no freqüentem massa els teatres per veure “monòlegs còmics”, però aquesta vegada hem de reconèixer que hem gaudit i rigut moltíssim en veure aquesta comèdia, que Roger Pera ens ha fet sentir molt propera, amb una interpretació “fora mides”.

Molt recomanable!!!

Text original: Becky Mode
Versió i direcció: Ventura Pons
Intèrpret: Roger Pera
Ajudant de direcció: Mingo Ràfols \ Producció: Blai Pera i Sala Versus Glòries \ Escenografía: Jordi Bulbena \ Disseny de llums: Daniel Gener \ Disseny de so: Pep Sala \  Disseny grafic: Dani Ballesteros \ Vestuari: Top Hat Produccions
Idioma: català – Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 047 – Paella a LA VILELLA – Festa d’inauguració temporada – 2018.09.23

Paella a LA VILELLA – inauguració temporada teatral

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una ressenya fora del que és habitual.

Fa unes setmanes en una reunió de socis del Teatre LA VILELLA, va sortir la idea de fer una trobada d’amics d’aquest teatre, per celebrar la inauguració de la temporada Teatral d’aquest espai, al voltant d’una paella.

Ahir diumenge es va complir aquest desig i ens vam reunir més de 30 persones en una reunió entre amics, per fer un vermut plegats, xerrar i després menjar una senyora paella que ens van cuinar el pares de la nostra amiga Carla Vallès (actriu que admirem i que hem anant seguint quan formava part de la companyia Sargantana al Teatre La Vilella).

… i gràcies a les gestions del director artístic de La Vilella, Jordi Pérez, hem gaudit de la música de tres artistes Justin P Brown “El marró” (veu i guitarra), Marina Parellada (violoncel) i Albert Martí (veu i guitarra). Després d’un gelat i un cafetó, hem acabat cantant tots plegats.

Una iniciativa d’una Sala petita, compromesa en oferir espectacles d’Arts Escèniques, especialment seleccionats i de gran qualitat. Una iniciativa que teatres amb més recursos, haurien d’imitar per apropar-se als seus espectadors més fidels.

La pròxima vegada, amb cargols siusplau !!!

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 2 comentaris

– 046 – Teatre Musical – CARLOS GRAMAJE – AL SUD DEL PARAL·LEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.09.22  (temp. 18/19 – espectacle. nº 032)

AL SUD DEL PARAL·LEL (temp. 18/19 – espectacle nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte, al vespre, vam tenir el plaer de poder veure aquesta proposta que ja s’havia representat la temporada passada a la Sala Barts, i que nosaltres ens vam perdre. Una comèdia musical basada en la trajectòria professional de Carlos Gramaje, un dels actors de musicals més representatius del nostre país.

El Teatre Eòlia ha encetat la temporada amb AL SUD DEL PARAL·LEL , una proposta amb guió de Xavi Morató i la participació de Carlos Gramaje i Lu Fabrés.

A la temporada passada, i dins del Cicle #MondayMonday del mateix Teatre Eòlia, l’espectacle va ser un concert, que ara, Xavi Morató ha convertit en espectacle musical en crear la dramatúrgia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle musical que va molt més enllà d’un simple concert, dirigit pel mateix actor i que a través de l’argument creat especialment, fa un repàs a la seva trajectòria de 20 anys amb la companyia Dagoll Dagom. I ho fa a través de cançons que ell ha cantat en musicals com Mar i CelPoe, Boscos Endins, Aloma, Flor de Nit, T’odio amor meu o Els Pirates.

Nosaltres desconeixíem la seva faceta com a compositor i ens ha regalat una versió del poema de Josep Palau i Fabre “Jo em donaria a qui em volgués” musicada per ell.

Carlos Gramaje (Tetuán, 1963) forma part de la història del Teatre musical a Catalunya i ha estat protagonista de molts dels musicals de la companyia Dagoll Dagom, i de fet, ell és qui ha interpretat més vegades (1.200 representacions) el personatge de Said del musical Mar i Cel. En aquest espectacle repassa els grans èxits d’alguns dels musicals i ens mostra els seus dots interpretatius en una trama divertida i engrescadora.

Es tracta doncs d’un musical carregat de simbolismes i màgia, amb personatges i cançons d’uns musicals que formen part de la nostra memòria teatral col·lectiva.

L’argument d’aquest petit musical ens presenta, a la Lu Fabrés, una fan incondicional de Carlos Gramaje, que fa 20 anys li va demanar de cantar amb ella i que ell senzillament per desempallegar-se d’ella, la va emplaçar a l’any 2018. Ara, han passat 20 anys i ella s’ha fet actriu de musicals i li recorda que han de cantar.

Lu, sense dir-li res, ha preparat un gran concert al Palau Sant Jordi i tenen poques setmanes per assajar. Però d’entrada en Carlos té por de tornar a fer els seus personatges perquè diu que el posseeixen i l’esgoten. Tots dos junts hauran de resoldre aquest contratemps.

La Lu s’ha trobat amb un Carlos molt més complex del que s’imaginava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta on “participen” virtualment Mònica Terribas, Joan Lluis Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i on juga un paper molt important l’audiovisual amb records d’aquelles antigues representacions, que acompanya tota la representació.

Les cançons interpretades han estat:

  • Flor de nit del musical “Flor de nit” (1992)
  • Soc un gigolo del musical “T’odio amor meu” (1995)
  • Que tal, com estàs? del musical “Boscos endins” (2007)
  • Moments del musical “Boscos endins” (2007)
  • Mitjanit del musical “Boscos endins” (2007)
  • La ciencia camina per rutes estranyes del musical “POE” (2002)
  • La pantomima de l’amor del musical “Aloma” (2008)
  • La seva versió de “Jo em donaria a qui em volgues”, el poema de Josep Palau i Fabre.
  • Embolic del musical “Els Pirates” (1997)
  • Ciutat d’Ivory del musical “Flor de nit” (1992)
  • Al sud del Paral.lel del musical “Flor de nit” (1992)
  • Diferents fragments del musical “Mar i Cel” (1988)

Ha estat un magnífic musical, emotiu i d’una gran qualitat tant per les veus immillorables de tots dos com per la línia argumental i la posada en escena.

Dos grandíssims cantants ens han regalat una nit que recordarem per molt de temps. Pell de gallina en escoltar de nou cançons que han format part del llegat cultural de la nostra vida.

Guió: Xavi Morató
Intèrprets: Carlos Gramaje i Lu Fabrés
Idioma: català
Durada: 1h 20 minuts

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 045 – Teatre – EL TRÀMIT (🐌🐌) – Teatre Borràs – 2018.09.22 (temp. 18/19 – espectacle. nº 031)

EL TRÀMIT (temp. 18/19 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris.

Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre “ambicions i misèries humanes“, i que suposa el seu debut com a dramaturg.

Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les.

Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres “Rhum“, “Rhümia“, “La taverna dels bufons” o “Cobi Curro Naranjito“.

EL TRÀMIT ens explica una història que transcorre dins d’una habitació. Tres científics, un físic (Xavier Serrano), una psiquiatra (Mònica Glaenzel) i un metge (Àlex Casanovas) han estat citats en unes dependències secretes de la Unitat d’Intel·ligència de l’Estat. Són rebuts pel Sr. Susqueda (Manel Sans) i han estat convocats per elaborar un peritatge. Han de decidir si una persona que es fa dir Saturnino (David Bagés) és o no un extraterrestre. Un sisè personatge, la Paquita (Susanna Garachana) donarà el toc de realisme a tot plegat.

Fins aquí el plantejament. Però sembla que la proposta vol anar més enllà i ens vols parlar de la corrupció en tots els àmbits i a tots els nivells. Es tracta de veure fins a quin punt tothom té un preu.

Els tres científics de renom no són tan seriosos ni rectes com semblen, tots tenen coses a amagar i al llarg de la comèdia deixaran de ser qui semblen ser, per passar a ser qui realment són. Però tampoc és qui sembla el representant de l’Estat i del cinisme i l’ambició dels que tenen algun poder se’n resenteixen els que només tenen la seva feina i tímidament manifesten les seves reivindicacions laborals.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 043 – Roda de premsa de ADETCA, prèvia a la Gala “Catalunya aixeca el teló” – Antiga fàbrica Damm – 2018.09.18 (temp. 18/19 – RdP 011)

RdP de ADETCA, prèvia a “Catalunya aixeca el teló” (temp. 18/19 – RdP nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta és una ressenya que hauria d’haver publicat dimecres passat, però que he estat rumiant molts dies si la publicava o no. Finalment ho faig, però no en el format en què tenia pensat fer-ho en el seu dia.

La raó, és que vaig sentir vergonya aliena de l’espectacle que se’ns va oferir a la Gala de “Catalunya aixeca el teló” al Teatre Coliseum i que vaig “patir” en directe assegut a la fila 14 de la platea d’aquest teatre.

Si aquesta és la manera d’intentar promocionar les Arts Escèniques al públic que no s’apropa gaire als Teatres, perquè ho faci més sovint… “vamos apañaos”.

En arribar a casa, vaig tenir el valor de veure la Gala novament sencera, a partir de la retransmissió en el fals directe que va oferir TV3, amb un decalatge d’uns 15 minuts; per això vaig utilitzar el “botó vermell” que ofereixen algunes cadenes com és el cas de TV3. Creia que no m’havia agradat gens perquè la Gala esta pensada únicament pel format televisiu …. i en directe potser havia perdut molt…. però oh!!!, sorpresa….. en format televisiu encara va ser pitjor.

El més important de la Gala, han estat l’entrega dels primers “Premis Catalunya de Teatre”, uns premis honorífics que es volen entregar cada any. Els guardonats han estat els següents:

  1. Premi a l’artista més prometedora de l’any: Sílvia Munt – per la seva trajectòria artística al llarg de la temporada 2017-2018, en què ha dirigit Les noies de Mossbank Road, a La Villarroel, o La Resposta, al Teatre Goya
  2. Premi a la trajectòria més rellevant, a la persona o entitat que més hagi contribuït a millorar la situació de les arts escèniques: Daniel Martínez – president del grup Focus (propietari de diversos teatres barcelonins)
  3. Premi a la millor sala privada: El Maldà per la programació més “destacada, coherent, rellevant i innovadora”
  4. Premi a la millor sala pública: Teatre Kursaal de Manresa
  5. Premi a l’entitat més prometedora de l’any: Teatre de la Gleva, de Barcelona, com a “sala i projecte artístic que té un futur més prometedor”

_____________________________

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Dansa, Rodes de Premsa, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– 044 – Teatre – LA CAJA de Mai Rojas (🐌🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 2018.09.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 030)

LA CAJA de Mai Rojas (temp. 18/19 – espectacle nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres, tot tornant d’uns dies de relaxament i de platja a S’Agaró i amb molta il·lusió, vam fer cap al Teatre Almeria, ja que volíem veure “LA CAJA”, l’última proposta de Mai Rojas i “Los Escultores del Aire“….. i és que a Mai Rojas el considerem molt més que un artista, un amic, del que hem vist tots els seus espectacles.

LA CAJA és una producció íntima, personal, plena de poesia. Un espectacle de teatre físic i dansa amb música en directe, on cinc personatges ens transporten a un món d’emocions.

Aquest és el cinquè muntatge de la companyia creada per Mai Rojas en 2013. Nascut a Costa Rica l’any 1980, la va crear, amb artistes com ell, provinents del Cirque du Soleil, especialitzada en teatre físic, utilitza el llenguatge del mim corporal com a base de creació dels seus espectacles. Los Escultores del Aire és una companyia internacional que té la seva seu a Barcelona, i presenta els seus espectacles arreu del món; de fet la setmana passada van estar presentant aquest espectacle a Polònia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els anteriors espectacles han estat: “La leyenda del fauno y el viaje que ens va descobrir a Mai Rojas l’any 2015 a la Sala Fénix, Cada recuerdo tiene su canción que vam veure en el Tantarantana l’any 2016, Game Over a la Sala Badabadoc la temporada passada i Tuberías resultat del treball conjunt amb la companyia Todozancos i que nosaltres vam poder veure al Tantarantana també la temporada passada.

LA CAJA ens presenta un grup de metges que intenten trobar la cura a una malaltia, la del Martínez que pateix un estrany trastorn psíquic derivat d’un fort trauma que va viure en el mar.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa, Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– 042 – Voltar per la Literatura – I, DE SOBTE, EL PARADÍS de Núria Perpinyà (🐌🐌🐌🐌) – 2018.09.22 (temp. 18/19 – llibre nº 002)

I, DE SOBTE, EL PARADÍS de Núria Perpinyà (temp. 18/19 – llibre nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

L’Editorial Comanegra enceta, amb aquesta publicació, la col·lecció Narratives.      “I, DE SOBTE, EL PARADÍS” és l’última novel·la de Núria Perpinyà.

Una novel·la que parla d’addiccions, i més concretament de l’addicció a internet, a les xarxes socials o a les sèries televisives. Una novel·la que posa sobre la taula la dualitat d’Internet, que d’una banda ens ofereix la llibertat més absoluta al mateix temps que provoca una servitud que, és potser, encara més absoluta.

L’Elexa és addicta a Internet. La perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i el menjar li fa fàstic.

L’Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital, la Lúbol, aïllada de tot, en un paradís de muntanya.

Aquestes dues noies enganxades a Internet guien aquesta novel·la feta a partir de milers de tuits de desconeguts. Les històries estan basades en persones reals fascinades per Internet. Els addictes que es rehabiliten a la clínica son d’edats i professions diferents, uns virtualment enamorats, d’altres hipnotitzats pels videojocs o vivint únicament per YouTube.

Una novel·la estructurada en dues parts de dinou capítols cadascuna amb dues narradores, la Dra. Agnès Neuska i l’Índia.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 041 – Teatre – SHIRLEY VALENTINE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.09.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 029)

SHIRLEY VALENTINE (temp. 18/19 – espectacle nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres de la setmana passada va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta SHIRLEY VALENTINE, la primera proposta teatral que inaugura la temporada al Teatre Goya.

SHIRLEY VALENTINE és un monòleg de Willy Russell, un encàrrec del Everyman Theatre de Liverpool que va ser estrenada en 1986, passant dos anys més tard al West End de Londres i estrenant-se a Broadway en 1989. Una peça que encara es continua representant al Regne Unit on l’any 2017 va fer gira per celebrar el seu 30e aniversari.

L’any 1994 (ja fa d’això 24 anys) aquesta mateixa obra es va poder veure a Barcelona, estrenada a la Sala Villarroel i protagonitzada per l’actriu Amparo Moreno, sota la direcció de Rosa María Sardà; va ser reposada 8 anys després al Teatre Goya.

La proposta que es presenta ara al Teatre Goya està dirigida per Miquel Gorriz i protagonitzada per Mercè Aránega.

Miquel Gorriz torna al Teatre Goya després de l’èxit de la seva versió d’ART, de Yasmina Reza, que nosaltres vam veure en 2016 en aquesta mateixa sala.

Segons manifesta el mateix Miquel Gorriz en el programa de mà, Shirley Valentine és un formidable monòleg còmic sobre l’empoderament d’una dona vençuda per les circumstàncies, menyspreada pel seu entorn familiar, mancada d’autoestima, la Shirley comença la seva particular revolució amb humor i tendresa.

Una dona de mitjana edat, de Liverpool, amb els fills ja grans i emancipats, parla amb la paret de la seva cuina i qüestiona que n’ha fet de la seva vida, que ha passat per trobar-se atrapada en una vida rutinària i amb un marit que li diu que l’estima sense cap gest d’afecte, sense cap carícia, sense ni tan sols, aixecar els ulls del diari. Una amiga, la seva única amiga, vol que l’acompanyi quinze dies a les illes gregues. Això implica deixar enrere, temporalment, marit i fills. Una proposta que trastoca tot el seu món, tota la seva aparent estabilitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 040 – Roda de premsa de Presentació temporada 2018-2019 del Teatre Eòlia – 2018.09.17 (temp. 18/19 – RdP 010)

Presentació temporada 2018-2019 del Teatre Eòlia (temp. 18/19 – RdP nº 010)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dilluns al matí, vaig poder assistir a la Roda de Premsa on es va presentar la programació del Teatre Eòlia 2018 /2019. L’equip d’aquest teatre ha estat qui ha presentat la programació i elles han volgut remarcar que està format per 3 dones: Rosa Galindo a la direcció artística, Conchita Pons com a responsable de producció i dels espais de creació i Anna Espunya com a responsable de programació.

La tercera temporada té dos objectius: 

  1. Omplir el buit que hi ha entre els artistes que acaben la seva formació i el món professional oferint-los les primeres oportunitats a través de les cessions d’espais de creació amb Eòlia i+D i les beques Odisseu
  2. contribuir a l’emergència dels nous talents amb una programació que aposta pel Teatre Necessari, les Mostres de Creadors i Intèrprets Emergents i la promoció del teatre fet per/per a/i sobre les dones.

La programació prevista d’aquesta temporada és la següent:

  • del 21 al 23 de setembreAL SUD DEL PARAL.LEL – Una comèdia musical amb Carlos Gramaje i guió de Xavi Morató (teatre musical)
  • 1a edició del FESTIVAL DE TEATRE DE VERS DE BCN. – Vol ser un punt de trobada anual d’espectacles escrits originalment en vers i traduïts al català respectant la rima i la mètrica. Estarà dirigit per Pere Sagristà Ollé i tindran cabuda 3 espectacles:
    • EL DESPIT AMORÓS de MOLIÈRE – del 25 al 28 d’octubre
    • FEDRA de JEAN RACINE – de l’1 al 4 de novembre
    • EL CID de PIERRE CORNEILLE – del 8 a l’11 d’octubre
  • del 14 al 25 de novembreHAMLET/SEGISMUNDO – idea original de Pol Forment i Alberto Trejo, dirigit per Loredana Volpe (emergents)
  • del 29 de novembre al 2 de desembreLA MATERNITAT D’ELNA – Torna l’èxit de la temporada passada interpretada per Rosa Galindo. Amb direcció de Josep Galindo i dramatúrgia de Pablo Ley (teatre necessari)
  • del 5 al 9 de desembre42KM. – Amb dramatúrgia i direcció de Manel Arévalo i interpretació dels actors Rafa Delacroix, Diana Gómez i Georgina Latre. (emergents i teatre necessari)

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica, Música contemporània, Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– 039 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

CÁNDIDA (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins.

CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen?

Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia i aprofita per parlar-nos del sistema sanitari amb les teràpies de grup pels afectats per  xxx …, les teràpies alternatives, o els metges que ni tan sols ens veuen.

Però també ens parla del cos de les dones, un cos que molt sovint ha estat reprimit i que ha estat objecte de vexacions, moltes vegades en l’entorn familiar, que han causat vergonya o dolor i que marquen la vida de la dona mes que si és tractes d’una malaltia física.

De mica en mica ens va introduint en el seu món interior i descobreix coses de la seva infantesa que han marcat la seva vida adulta i que són més difícils de curar que una candidiasi, que li produeix més neguit que la mateixa picor vaginal.

CÀNDIDA podria ser simplement un monòleg, però és un cabaret. Humor, sarcasme, cabaret, fins i tot “titella en forma de vagina” … i també drama, conviuen en escena contínuament. Tot això acompanyat per la música, interpretada en directe, de Joange que introdueix el món oníric amb el seu violí. Una posada en escena molt efectista i una acurada il·luminació ajuden a avançar la peça.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari