– 040 – Teatre – ROSTOLL CREMAT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 023) – 2019.11.14

ROSTOLL CREMAT (temp. 19/20 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre.

ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi.

La “Rondalla d’en Joanet de sa Gerra” (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d’una metàfora sobre la indústria de l’oci i del turisme.

Mallorca com a desert, com un gran arenal, un ermàs on res no hi arrela, i que conviu amb la destrucció natural i humana, sinó amb perfecta harmonia, amb perfecta despreocupació.

En Toni Gomila i l’Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix d’aquesta rondalla i afegeix textos que formen part d’obres de Shakespeare (Macbeth, el rei Lear), Henrik Ibsen  (L’enemic del poble) o Txékhov (L’hort dels cirerers i L’oncle Vania), i evidentment els textos del mateix autor, per parlar de la Mallorca on es busca el sol dia i nit, la que s’omple de turistes que han estat acollits pels habitants de l’illa com si fossin l’única font de riquesa possible.

Una història que comença als anys 30 del segle XIX quan Georges Sand hi anà amb Frederic Chopin per passar-hi un hivern i parlà dels mallorquins com “orangutans”. Una proposta on tant l’autor com el director volen fer reflexionar sobre l’impacte del turisme a la societat actual a partir del bagatge que don la literatura.

Una proposta que ens descriu una “tragèdia”, la de la “destrucció” d’una illa,  en to de comèdia.

La rondalla ens explica com la família d’en Joanet (Toni Gomila), va passant de dècada en dècada, de viure en una gerra, a tenir una barraca, una casa petita, una gran casa, un palau, …. Seran metges, batlles i reis. La seva ambició no té límits, arribant a demanar a Sant Pere (magnífic Joan Toni Sunyer en aquest paper), que volen ser el mateix Jesús. La dona d’en Joanet (Catalina Alorda) sempre vol tenir o ser, una mica més. Només la filla petita de la família (Catalina Florit) lluita per fer raonar sobre la inviabilitat de tanta ambició i la destrucció que provoca la massificació turística.

I al mateix temps que ens parlen dels canvis en la vida del Joanet i la seva nombrosa família, també ens parlen dels canvis que ha suposat la irrupció del turisme a l’illa de Mallorca, l’aparició del Rent a car, la desaparició de platges per permetre encabir més barques, la destrucció de pobles rurals per construir centres comercials o apartaments, la desaparició dels bars on coneixies al propietari, la tala indiscriminada d’arbres, els souvenirs, ……

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules del mateix Toni Gomila, “de la gallina dels ous d’or a les gallines d’una granja com a metàfora del sol i la platja que tot ho ocupen en aquest espai despersonalitzat, epicentre del sismògraf de l’avarícia. Vendre ses cases i anar a lloguer”.

Aquesta és la tercera obra de Toni Gomila que veiem després d’ACORAR i PECCATUM.

És la primera proposta de gran format coproduïda per Produccions de Ferro, empresa nascuda en 1998 a Manacor, i de la que n’és el director. El mateix Toni Gomila confessa que ROSTOLL CREMAT reprèn, amplifica i multiplica l’ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç… Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal.

L’espai escènic d’Oriol Broggi i Rafel Lladó ens situa dins d’un camp mallorquí, un sembrat que a estones es converteix en platja. Un fons visual on es projecten imatges audiovisuals de conreus o del mar de la mà d’Agustí Torres. 

Els quatre actors Queralt Albiñana, Catalina Alorda, Catalina Florit i Joan Toni Sunyer, es desdoblen en un bon nombre de personatges, parlen diversos idiomes i acompanyen en tot moment al Joanet-Toni Gomila protagonista. Una posada en escena molt dinàmica i engrescadora.

Una bona proposta que cal veure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Toni Gomila

Direcció: Oriol Broggi

Intèrprets: Toni Gomila, Queralt Albinyana, Catalina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer

Ajudant de direcció: Joan Miquel Artigues \ Il.luminació: Guillem Gelabert \ Espai escènic: Oriol Broggi i Rafel Lladó \ Vestuari: Antònia Fuster \ Audiovisuals: Agustí Torres \ Col.laboració audiovisual: Francesc Isern \ Espai sonor: Oriol Broggi \ Comunicació: Cristina Bugallo \ Producció: Fàtima Riera \ Assistent de producció: Ferran Bex \ Fotografies: Mateu Bennàssar i Ángela Nicolau

Producció: Teatre Principal de Palma, Festival Grec 2019 i Produccions de Ferro

Idioma: català – Durada: 1h 35’

– 039 – Roda de premsa – FLAM – Teatre Lliure de Gràcia – (temp. 19/20 – RdP 014) – 2019.11.14

RdP – FLAM (temp. 19/20 – RdP nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació de FLAM, un espectacle no absent de forta polèmica, que ja es va poder veure pocs dies el passat GREC Festival de Barcelona. Ara es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 21 al 24 de novembre.

Juan Carlos Martel, actual director del Teatre Lliure ha donat la paraula a Ramon Simó, coordinador de la jove companyia de l’Institut del Teatre ITTeatre, formada ara fa 3 anys. Comenta que així com la cia ITDansa és prou coneguda i consolidada, la seva germana ITTeatre, dedicada al Teatre, malgrat aquests 3 anys no ha aconseguit encara el reconeixement que es mereix. Durant aquest període ITTeatre ha coproduït 2 propostes, una amb el TNC, l’altre amb la Sala Beckett i Temporada Alta.

Aquesta tercera coproducció, FLAM, ho fa fet amb la col·laboració del Grec Festival de Barcelona, el CCCB i el Teatre Lliure. Aquestes coproduccions volen ser una aposta de l’Institut del Teatre, per donar suport “creatiu” als alumnes de l’Institut, que un cop graduats, volen tenir accés a la professió. L’Institut està molt agraït a la implicació i recolzament d’aquests estaments públics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FLAM, és un espectacle que explora les emocions (sobretot provocar el riure, però també el plor); dirigit per Roger Bernat, dramaturg, creador escènic i ànima de la formació FFF. Ell mateix ha explicat que amb aquesta proposta …”… volem provocar una reacció visceral en els espectadors. Alguns han percebut l’obra com un atac frontal a la seva idea de teatre convencional i moralitzadora, perquè se senten ferits davant de l’expressió d’emocions gratuïtes sense catarsi final. És el que buscàvem“.

Una proposta que, ha intentat saltar-se les normes establertes en el teatre convencional, sense la necessitat de buscar uns personatges, ni un text per explicar una història per tal de complaure a un públic passiu, que resta assegut en una sala de teatre. Roberto Fratini (responsable de la dramatúrgia), creu que el Teatre s’ha convertit en una mena de forma de substituir el fet d’anar a les esglésies, a la recerca d’esperança.

Segons el director, Roger Bernat, es tracta d’una proposta “eixelebrada”, que explora els tres grans temes que provoquen el riure i el plor: la mort, el sexe i l’escatologia. “Les emocions surten quan no tenim paraules per expressar allò que ens passa i que no entenem“.

La representació de l’espectacle es realitza en una mena d’habitació on la pressió provocada pels actors, fa que el públic arribi a un grau d’excitació tan alt que les emocions hagin d’aflorar.

FLAM neix d’una conversa en què dues actrius acusaven Roger Bernat de fer un teatre fred i sense emocions, “La subversió de l’espectacle està en què Flam els ofereix emocions despullades, sense res superflu, sense història“.

Durant l’espectacle els 9 actors generaran accions que provocaran una muntanya russa de sensacions sense necessitat de relat en aquesta proposta poc convencional.

Les reaccions del públic en les representacions que ja s’han pogut veure són totalment divergents, ja que molts ho consideren una provocació i fins i tot alguns diuen queés el pitjor que mai han vist en teatre” … i per altra banda públic entusiasmat precisament per aquesta “lletjor” i perquè l’espectacle aconsegueix que el públic reaccioni en un sentit o en un altre davant del que es planteja a escena.

La polèmica va començar fins i tot abans de l’estrena, quan va haver-hi professors de l’Institut del Teatre que eren partidaris que no s’estrenés la proposta, per no malmetre el bon nom de l’Institut, mentre que d’altres li varen fer costat plenament.

Els quatre actors presents a la presentació, així com el director i el dramaturg, ens expliquen que volen que el públic no sàpiga realment si riure o plorar, portant-los a situacions desagradables. .. i fins i tot en algun cas a algun espectador li pot produir “fàstic cultural“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El que està clar, és que l’espectacle no deixa indiferent a ningú.

Nosaltres tenim molta curiositat i almenys anirem a veure aquesta proposta perfectament preparats i oberts al que calgui.

Com de costum, us deixo l’àudio de la presentació …

 

– 038 – Teatre – RAMON (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium (temp. 19/20 – espectacle 022) – 2019.11.13

RAMON (temp. 19/20 – espectacle nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir 13 de novembre, vam fer cap a la Sala Atrium amb el convenciment de què  RAMON, (un projecte compartit de Mar Monegal i Francesc Ferrer), ens agradaria. Ja ho vam intuir a la roda de premsa, i ahir ho vam confirmar. Ens va agradar … i molt.

El Ramon està a la seva habitació de quan era adolescent, a casa dels seus pares. Fa uns dies ha trencat la seva relació de parella, perquè la Patri volia ser mare, i un nen no encaixa en el seu projecte de vida. S’hi ha instal·lat provisionalment mentre busca pis. És actor i assaja un text pel paper protagonista que ha de fer a la sala Gran. No acaba d’encaixar en el paper i finalment és acomiadat.

En tan sols quinze dies ha perdut la parella, la feina i la casa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta habitació plena de records i d’andròmines dels seus germans, farà repàs de la seva vida al mateix temps que intenta encaixar la seva situació actual. La guitarra de la seva joventut l’acompanya en una reflexió sobre el pas del temps.

En Ramon va néixer un 29 de febrer i és el petit de tres germans, celebra els aniversaris cada 4 anys i està a punt de fer els 4×10.

Estructurat en dues parts molt diferenciades, com les dues cares d’un casete, la cara A ens fa riure quan en Ramon ens explica anècdotes de la seva infantesa, ens parla de les seves qualificacions escolars, del viatge familiar a Roma i de com li agradava actuar en els Pastorets.

La cara B ens fa aterrar a la realitat que viu ara, quan a punt de fer els 40 anys se n’adona que ja no pot continuar sent el petit de la família i que ha de prendre decisions. La malaltia de la mare, pal de paller de la família, farà trontollar l’estructura familiar.

Una delicada transició de la comèdia al drama, del riure al plor.

RAMON és una proposta que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Francesc Ferrer porta quinze anys als escenaris i aquest és el primer monòleg que ha decidit enfrontar, la dramaturga Mar Monegal ha escrit el text per ell, i porten treballant tots dos, des del mes de gener. No és autobiogràfica, però està pensada i escrita pensant en el Francesc i tal com comenta la Mar, “en RAMON són ells dos al mateix temps“.

Una interpretació fantàstica que ha estat capaç de connectar amb nosaltres des d’abans que el seu personatge comences a parlar, la seva gestualitat, la seva mirada i la seva música ens ha sabut transmetre les inquietuds d’un personatge que de cop, es veu obligat a créixer, a abandonar la joventut en la qual volia viure per sempre. Un personatge que de cop és conscient que la seva vida també depèn de la vida de les persones que l’envolten. Un personatge que de cop, ha de triar sabent que la tria implica perdre allò no triat.

Francesc Ferrer interpreta el personatge del Ramon, però també interpreta els altres personatges que interactuen amb ell, … el pare, la mare, la germana, el germà, el metge, la Patri, ….

L’espai escènic d’Anna Tantull també està concebut des de la visió de la pèrdua, una habitació que es va buidant de contingut com la memòria de la mare. Música en directe del mateix Francesc Ferrer, disseny de llums de Conchita Pons i unes magnífiques projeccions audiovisuals de Josep Galindo (dramatúrgia de les projeccions)  i Toni Roura.

Una magnífica proposta que estarà a la Sala Atrium fins al dia 1 de desembre.

Paga molt la pena. Creiem que cap “teatraire” se l’hauria de perdre.

Text i direcció: Mar Monegal

Interpretació i composició musical: Francesc Ferrer

Dramatúrgia de les projeccions: Josep Galindo \ Espai escènic: Anna Tantull \ Audiovisuals: Toni Roura \ Disseny de llums: Conchita Pons

Producció: FFMM amb la col.laboració d’Estudi d’Arts Escéniques Èolia.

Idioma: català – Durada: 90 minuts

– 037 – Voltar per la Literatura – Antologia de GABRIELE D’ANNUNZIO (🐌🐌🐌) –  (temp. 19/20 – llibre nº 002) – 2019.11.14

Antologia de GABRIELE D’ANNUNZIO (temp. 18/19 – llibre nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Una nova antologia publicada dins de la col·lecció Dramaticles, la col·lecció de textos teatrals coeditada per l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre. Una col·lecció amb tres línies de treball: les obres contemporànies, les clàssiques i les antologies.

Fins ara Gabriele D’Annunzio ha restat pràcticament inèdit en llengua catalana. En aquest llibre es recullen tres tragèdies que conformen una idea de l’obra d’aquest autor. Amb traducció de Marina Laboreo, i prologada per Francesco Ardolino aquesta antologia ens presenta les següents peces teatrals:

LA CIUTAT MORTA” (la città morta) escrita el 1896 és una tragèdia en cinc actes estrenada a París el 1898 amb Sarah Bernhardt en el paper de l’Anna. A Itàlia va ser estrenada el 1901 sent la protagonista femenina Eleonora Duse, amant de l’escriptor. Una obra que va suscitar perplexitat en la representació parisenca i a Itàlia, la reacció del públic, va fer interrompre l’actuació. Titllada com “tragèdia de passió exaltada i febrosa i violenta”, a Barcelona la peça es va estrenar al Teatre Romea el 29 de gener del 1923.

Alessandro segueix el seu amic Leonardo, amant de l’arqueologia, a una exploració per recuperar els antics tresors de la ciutat perduda de Micenas. Alessandro viatja acompanyant per la seva dona Anna, cega, i una dida. Leonardo està acompanyat per la seva germana Bianca Maria. Entre Alessandro i Bianca Maria neix l’amor que no s’atreviran a declarar per respecte a l’Anna. Però Leonardo també està enamorat de la seva germana.

Aquest amor incestuós portarà la tragèdia.

LA GIOCONDA” escrita el 1898, tragèdia en quatre actes que va ser estrenada a Palerm l’abril del 1899. A Barcelona l’obra va ser estrenada al Teatre Novedades el 7 de novembre de 1900 protagonitzada per la mateixa Eleonora Duse. Va rebre elogis per la seva representació però no per l’obra. L’any 1912 es va filmar un primer curtmetratge dirigit per Luigi Maggi.

Continua llegint

– 036 – Voltar per la Literatura – EL DESPERTAR DEL NAVEGANT (🐌🐌🐌🐌) de Maribel Torres – (temp. 19/20 – llibre nº 001) – 2019.11.13

EL DESPERTAR DEL NAVEGANT de Maribel Torres (temp. 18/19 – llibre nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Una història de detectius al voltant dels suborns, la corrupció política i l’especulació immobiliària. EL DESPERTAR DEL NAVEGANT, llibre publicat per Llibres del Delicte, editorial amb qui la Maribel va publicar en 2017 un relat, “Suïcidi sense motius aparents” dins del recull “Assassins de Girona“, relat on van néixer els dos personatges protagonistes de la novel·la, l’Ariadna i el Pau.

Quan l’asseguradora dels Masdeu detecta que el Miró valorat en tres milions d’euros que tenen al seu iot és una falsificació, contracten l’Adriana per descobrir com ha pogut desaparèixer el quadre original durant els últims viatges del matrimoni.

La investigació de la detectiva i del seu ajudant, un expert informàtic que haurà d’abandonar el món virtual i infiltrar-se al iot  per ajudar l’Adriana si volen resoldre el cas, els durà a una trama de corrupció política i especulació immobiliària a la Costa Brava on el Miró falsificat no és més que la punta de l’iceberg.

Aquesta és la tercera novel·la de l’autora, sent la primera que s’inscriu dins del gènere de novel·la negre. Situada a la província de Girona descriu i parla d’indrets que a mi particularment em són força familiars com la platja d’en Castell o el càmping Benelux.

Els dos protagonistes estan perfectament dibuixats i cadascú té un paper definit a la novel·la. L’Ariadna és una dona socialment oberta amb un gran sentit de la justícia, i molt perseverant, en tant que en Pau és un home socialment tancat, un hacker que s’amaga darrere del món informàtic que domina a la perfecció. Molt interessant també el personatge d’en Santi, que representa a l’asseguradora.

Continua llegint

– 035 – Teatre – LUZ PROFUNDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 021) – 2019.11.11

LUZ PROFUNDA (temp. 19/20 – espectacle nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 11 vam tenir la sort de gaudir del “reportatge musical de Mariona Forteza”, batejat com LUZ PROFUNDA que es va presentar a la Sala Petita del Teatre Gaudí.

Un espectacle de caràcter íntim que es va estrenar el passat dia 1 de Novembre a la Sala Delirious de Palma de Mallorca, lloc d’origen de la companyia Carlos Garrido Escènic.

Com la mateixa Mariona ens explica, LUZ PROFUNDA és un reportatge que realitza a l’escenari sobre dos personatges excepcionals: El Beatle George Harrison i el  mallorquí Joan Mascaró i Fornés.

Mariona Forteza (Tarragona 1981), a la que nosaltres vam poder escoltar en un tema a la proposta “El dragon verde” al mes de febrer d’enguany; és periodista de professió i ha treballat gairebé una dècada a la premsa. Ara escriu i interpreta cançons, a la guitarra i la veu i ha participat a diversos espectacles de divulgació de la història i el patrimoni, a Catalunya i a Mallorca.

És autora del llibre “Periodismo después del periodismo” que ens anotem per llegir.

Carlos Garrido Escènic és una companyia mallorquina creada en 2011 i que s’ha especialitzat en la divulgació del patrimoni, la història i la cultura. Nosaltres vam conèixer en Carlos Garrido amb la seva proposta “Te lo contaré en un viaje” que vam veure en aquesta mateixa sala en 2017…. i que ens va fascinar.

LUZ PROFUNDA ens parla de la trobada de dos personatges totalment diferents que es van relacionar durant un espai curt de temps als anys 60. Dues personalitats ben distanciades, però unides per una mateixa inquietud espiritual.

El 4 d’octubre de 1967, George Harrison (1943-2001) i John Lennon van acudir a un programa televisiu. Els Beatles estaven immersos en l’època de la meditació transcendental. Entre el públic, un home discret i amb els cabells blancs va voler donar la seva opinió en el debat. Era el filòleg i pensador Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), nascut a Mallorca però resident a Cambridge.

Continua llegint

– 034 – Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) (temp. 19/20 – espectacle 020) – El Maldà – 2019.11.10

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge, amb moltes ganes, vam fer cap al Maldà per veure UNA HABITACIÓ BUIDA, que ja havíem vist al Teatre Eòlia (aquí podeu veure aquella ressenya), tal com vam comentar a la roda de premsa del passat dia 5.

UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps. Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada.

Diumenge a l’escenari de El Maldà vam tornar a gaudir d’aquesta representació, que als nostres ulls creiem que ha guanyat en seguretat en les interpretacions dels joves intèrprets que repeteixen el cast, amb la incorporació de dues noves veus: Marc Arias (Ell 2), Ariadna Colomer (Muriel), Eric Oloz (Ciceró), Marc P.Balasch (Ell), Carla Pueyo (narradora), Cristina Vallribera (Iona), Ferran Enfedaque (Néstor) i Núria Llausí (John Lennon). Al piano els acompanya aquesta vegada en Miquel González.

Carla Pueyo ha estat una magnífica narradora que capta la nostra atenció amb la primera paraula i la primera mirada i ens explica les tres històries que s’acaben interrelacionant.

Continua llegint