– Roda de premsa – HOMES, La comèdia Musical – Teatre Condal – 23.02.2017 (rp71)

HOMES, La comèdia Musical – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir dijous em vaig poder apropar al Teatre Condal per assistir a la presentació d’una nova comèdia Musical …. es tracta de HOMES, un muntatge de nova creació i autoria catalana signat per Carol López i Sergi Belbel, que treballen junts per primera vegada.

Es tracta d’una coproducció de Focus i Misògines inspirada en el fenomen teatral Homes!, de la companyia T de Teatre (1994) i que, com ha declarat la coautora i directora de l’espectacle, adapta el text original “a l’extinció del mascle ibèric dels últims 20 anys“…. i ha afegit “Hem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“.

Sergi Belbel, que ja va dirigir el muntatge de T de Teatre, comenta que “Per a mi ha estat un plaer fer les lletres per aquesta música“. Una comèdia musical sobre els rols de gènere de la societat actual que posa una pregunta sobre l’escenari: què significa ser un home al segle XXI? Les protagonistes del muntatge afirmen que en cap cas es tracta d’un espectacle feminista i que pretenen donar canya als dos sexes per igual;  també pretenen carregar-se el fals rol de la “superdona”.

L’estrena serà el dilluns 6 de març, malgrat que des del 28 de febrer es podrà veure unes quantes sessions prèvies i en Jordi González (Vicepresident d’Art i Continguts de Focus) ens comenta que ja s’han venut més de 10.000 entrades.

homes-roda-de-premsa-teatre-condal-voltar-i-voltar-1

La música original és de Marc Parrot, que afirma que en aquest muntatge he ampliat el seu registre, ja que transita per diferents estils, com poden ser el tango, el pop, el rock o l’electrònica. “He hagut de ser molt femení i lluitar contra la meva masculinitat per fer algunes cançons“, ha declarat Parrot.

HOMES, està protagonitzada per Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent, les quals vestiran roba masculina però calçaran sabates de taló.

Les actrius comenten que “parlarem d’homes i de dones des de la comicitat i amb molta complicitat“. Més que personatge concrets, les actrius reprodueixen un patchwork de situacions quotidianes portades a l’extrem i interpreten papers masculins i femenins alternativament i creuen de ben segur que els espectadors se sentiran identificats en algun moment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tenen pensat estar al Teatre Condal en principi fins al mes de juny i tot dependrà de la reacció del públic en portar-la més enllà d’aquesta data.

Us deixo a continuació l’àudio de la roda de premsa ….

homes-roda-de-premsa-teatre-condal-voltar-i-voltar-2

cargol-home

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (193) – MONTAG 451 (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 22.02.2017

MONTAG 451

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Feia molt de temps que no tornàvem al Teatre Eòlia, tot i que som conscients que ens hem perdut algunes produccions interessants. Malgrat que vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la temporada al setembre passat i llavors érem conscients del que es podria veure, posteriorment no ens arriben les comunicacions de les estrenes i quan ens adonem ja és massa tard, tenint en compte la poca durada de les representacions.

montag-451Ahir, i gràcies a Quim Durban que ens ho va fer saber, vam anar a veure MONTAG 451, una nova proposta de la Companyia la Niña Bonita basada en el llibre Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Segons van comentar en el col·loqui que va tenir lloc en acabar, aquesta era una idea que Xavi Àlvarez, director de la proposta, tenia a la seva motxilla des de fa deu anys i que finalment ha pogut fer realitat.

“Montag 451 es basa en un gran clàssic, una obra mestre que ens parlava d’un món sense llibres. Ara, però, ja ens trobem en el futur, i Montag, el seu protagonista és vell, un heroi del passat, un número. Lluny queda el seu treball en el temible cos de bombers. Les seves lectures furtives de llibres prohibits… Montag haurà de recompondre els fragments de tota una vida per descobrir que encara hi palpita un foc inextingible.”

Montag 451 ha tirat endavant gràcies a un projecte de Verkami que ha permès fer front a algunes despeses de producció.

Comencem veient un Montag ja vell (excel·lent treball de Carles Arquimbau), vestit amb una granota de color blanc i que està tancat en una institució, en el pavelló 451. Llegeix un llibre que amaga quan entra la seva cuidadora.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una gran fredor l’envolta i el sistema lluita per mantenir-lo allunyat dels records, infantilitzant el seu pensament amb pastilles que el mantenen sedat tot i que no poden evitar algun somni que el fa recordar, i, el desestabilitza. Una pantalla omple tot l’escenari amb una frase impactant: Viu el present, frase que anirà perdent força i definició al llarg de la representació.

Guillem Motos és un magnífic Montag jove, que lluita amb les obligacions, derivades del seu ofici, i que el porta a cremar cases senceres on s’amaguen llibres. La influència de Clara (paper interpretat per la Júlia Jové) la seva jove veïna, el farà dubtar del que fa i començarà a agafar llibres i llegir-los d’amagat. Cremar una casa amb la seva propietària a dins serà el detonant del seu enfrontament al sistema. La seva dona (Anna Prats) serà qui finalment el denunciarà.

En aquesta proposta Montag s’ha convertit en un rebel, una persona que s’ha enfrontat al sistema i ens volen mostrar que ha fet el sistema per aïllar-lo i “desprogramar-lo” de forma que només sigui capaç d’estar sense pensar, de viure sense preguntar ni molestar. Un sistema que ja no necessita cremar els llibres perquè la gent no llegeix. Han passat 30 anys. Però Montag només necessitarà un revulsiu per despertar. I tornarà a ser una noia jove, la Marta (també Júlia Jové) que necessita saber, qui el despertarà.

Lluís Barrera és el cinquè intèrpret de la proposta que també dobla paper en fer de metge en el moment actual i de cap de bombers en l’època passada. Ell, com la resta de personatges, tret del Montag vell, va vestit de negre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena on es barregen molt bé passat i present amb un gran joc de llums i una música, obra de Clara Peya, que arrodoneixen un espectacle que ja va néixer rodo.

Aquest és el segon espectacle de la Companyia la Niña Bonita que va presentar l’adaptació de “El Camp” de Martin Crimp al Versus Teatre al desembre del 2015.

Deixem aquí aquest paràgraf de Montag que és prou significatiu:  El foc, foc és, i no es guareix. Pot aplacar-se, contenir-se, extingir-se. Però allà on dormen les cendres tornarà a aparèixer. A la flama no se la pot tancar. No. El foc no es guareix, no hi ha cura possible per a aquest foc. Em dic Montag. Jo sóc la flama que crema en el foc.”

I com conclouen en el col·loqui::  La falta de cultura ens desconnecta de nosaltres mateixos, i si no sabem qui som, acabem sent marionetes del poder.

Una magnífica versió del clàssic Fahrenheit 451, amb una visió molt més actualitzada al nostre temps, on la gent gairebé no llegeix llibres i està envoltada de pantalles que l’absorbeixen per complet (televisió, xarxes socials, mòbils…) i que d’aquesta manera són fàcilment manipulables des del poder. Unes actuacions immillorables de tots els actors, que han estat treballant en la proposta des de juny passat i assajant des de setembre juntament amb els dramaturgs i la direcció, per poder-la mostrar ara per molt pocs dies.

Creiem sincerament que tots ells es mereixen que aquesta proposta tingui una llarga vida i es pugui veure en altres sales quan acabi de representar-se al Teatre Eòlia aquest diumenge 26 de febrer.

montag-451-teatre-eolia-voltar-i-voltar-14

Dramaturgia: Dionisio Sánchez i Xavi Àlvarez
Direcció: Xavi Àlvarez
Intèrprets: Carles Arquimbau, Guillem Motos, Júlia Jové, Lluís Barrera i Anna Prats
Ajudant de direcció: Neus Suñé \ Disseny d’il.luminació: Clàudia Barberà \ Escenografía: Sergi Corbera \ Música: Clara Peya \ Espai sonor: Carla Illas \ Moviment: Neus Suñé \ Vídeo: Julian Waisbord i Clàudia Barberà \ Veu en off: Julia Otero \ Vestuari: Carla Andrés, Sara Manzaneda i Cristina Santalla \ Fotografía: Clàudia Barberà
Producció: Quim Durbàn i Anna Prats
Disseny, Comunicació i Explotació: La niña bonita
Idioma: català
Durada: 80 minuts

cargols-i-llibres

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre/cabaret (192) – CLOSE TO LIZA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 20.02.2017

CLOSE TO LIZA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Els dilluns d’aquests mesos de gener i febrer, s’ha pogut veure aquest espectacle que perfectament el podríem classificar dins de l’entorn del món del Cabaret, però que al mateix temps te molt de Teatre, per la seva acuradíssima posada en escena i també molt de concert.

close-to-liza-cartell

CLOSE TO LIZA fa un recorregut per les cançons de Liza Minnelli, i no solament per les més conegudes a casa nostra, com són Cabaret o New York, New York, sinó per bona part de les cançons que aquesta actriu/cantant ha anat interpretant amb la seva veu al llarg dels anys.

Ho fa de la mà de Virgínia Martínez, amb la seva càlida veu, però sobretot amb la seva expressivitat i gest, la seva dolça mirada que dirigeix directament al públic, la seva tendresa o inclús provocació continguda, que arriba fins i tot en algun moment, a tocar físicament a alguns espectadors a la recerca de la complicitat necessària per fer entendre el que expressa, amb les cançons.

En començar Virgínia, comença a cantar fora de l’espai escènic, en una habitació amb la porta closa i a capel.la sense cap tipus d’ajuda musical…. i comprovem de seguida la seva gran qualitat com a cantant. En sortir, a la poca estona comprovem que és molt més que una bona veu.

No tracta d’imitar a Liza Minnelli, a no ser en algun moment molt puntual, perquè la vol reinterpretar com a bona actriu que és i no pas copiar; també és conscient que no arriba a tenir la mateixa veu i és per això que utilitza els seus propis recursos vocals i aconsegueix no sé encara com, que en molts moments, si tanquéssim els ulls, arribaríem a creure que estem assistint a un veritable concert de la mateixa Liza, cantant a una petita cava de Jazz de New York.

close-to-liza-el-malda-voltar-i-voltar-1

Però ho fa amb la complicitat de Dani Campos, que al mateix temps és el director musical de la proposta i l’intèrpret del piano. Una comunió perfecta amb la intèrpret que fins i tot arriba a cantar en duet una de les cançons de l’espectacle. La direcció artística, és responsabilitat de Xavi Casan, i hem de dir que ens ha agradat moltíssim la seva posada en escena.

  • Over the Rainbow
  • I love a Piano
  • The Money Tree
  • I can see clearly now
  • The Singer
  • What makes aman a man ?
  • Quiet love

….. i així fins a 18 cançons, tres de les quals pertanyen a la pel·lícula Cabaret….. i evidentment New York, New York, que no podia faltar.

close-to-liza-el-malda-voltar-i-voltar-2

Molt i molt recomanable. Com ja vaig informar en un altre crònica, aquest espectacle ha prorrogat i a banda d’aquest pròxim dilluns, també es podrà tornar a veure del 10 al 21 d’abril de dilluns a divendres.

Veu: Virgínia Martínez

Piano i dir. musical: Dani Campos
Direcció artística: Xavi Casan
Disseny cartell: Kii Arens

idioma: anglès – duració: 70 minuts

cargol-de-cabaret

Publicat dins de Música contemporània, Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (191) – OQUES CRETINES (🐌🐌🐌) – La Seca – 19.02.2017

OQUES CRETINES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Abans d’entrar a la sala, en el programa de mà, hem pogut llegir Un cabaret en que parlant la gent NO s’entén i on RES és el que sembla.

En entrar a la sala Ferran Castells ens observa assegut en una petita banqueta i amb un minúscul piano darrere. Estirat en un banc Josep Maria Mas espera.

OQUES CRETINES és un cabaret a partir de 12 peces breus i una cançó de Karl Valentín (1882-1948). Karl Valentín era pallasso, músic, còmic, actor i productor de cinema, que es nodria de la cultura popular de Munic i va ser admirat per Bertoltd Brecht i Hermann Hesse. Un artista que va trepitjar els escenaris als inicis de la Segona Guerra Mundial.

oques-cretines-la-seca-voltar-i-voltar-4L’any 1980 la companyia el Globus de Terrassa (podem veure una exposició en sortir de la sala Leopoldo Fregoli) va estrenar un espectacle anomenat “Tafalitats” amb textos de Valentín. Tres anys més tard s’editaven els textos de Karl Valentín traduïts per en Feliu Formosa. L’any 2000 va aparèixer el llibre Teatre de cabaret que recollia una vintena de textos valentinians. En les peces d’aquest volum i alguna d’inèdita es basa l’espectacle, Oques cretines que ha decidit portar als escenaris la companyia Taganrog Teatre, creada en 2014 per en Miquel Bonet, la Lluïsa Mallol i el Josep Maria Mas.

oques-cretines-la-seca-voltar-i-voltar-1Sense riure mai el pallasso Valentín es presentava al públic com si estigués obligat, com si de fet es volgués trobar en un altre lloc i començava a barallar-se amb els objectes i amb la seva inseparable parella Liesl Karistadt (paper interpretat per Blanca Pàmpols).

En el teatre d’aquest autor “les paraules són la llavor del caos” jocs de paraules, paraules equívoques que volen dir coses diferents del que diuen, paraules amb més d’un significat, paraules deformades.

oques-cretines

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Concert de l’OBC ( M10) – Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS – (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19:02.2017

Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

kazushi-ono-dirigeix-mozart-i-brahms-lauditori-19-02-2017-voltar-i-voltar-2

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – EL PAÍS DELS CREPUSCLES d’en Sebastià Bennasar (🐌🐌🐌) (L19) – 21.02.2017

EL PAÍS DELS CREPUSCLES d’en Sebastià Bennasar –

Per Imma Barba

Aquest és el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i la veritat és que ja en tenia ganes.  Amb aquest llibre viatgem a la Vall de Boí on sense preàmbuls ens trobem davant d’un assassinat terrible.

el-pais-dels-crepuscles

El comissari Jaume Fuster  està accidentalment a Pont de Suert, arribat de Barcelona, impartint un curs de formació sobre tècniques de recerca criminal, i serà ell, qui en primera persona, ens anirà conduint per la novel·la.

Ha començat a arribar el fred a la Vall de Boí. I amb les primeres nevades també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster, un home que no té por de res, haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops. Una novel·la que ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d’intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana.

Amb una gran riquesa lingüística, barreja de mallorquí i català de la Vall, i un gran dinamisme, l’autor també aprofita per parlar d’altres temes que afecten casa nostra i la Vall de Boí en concret, com pot ser el retorn dels joves als pobles on l’envelliment de la població és palpable, la reintroducció d’espècies animals com el llop, la defensa de la natura o la necessitat de recuperar els usos ramaders i agrícoles tradicionals.

Però també aprofita per parlar de temes més generals com la prostitució, el contraban, la gastronomia casolana i el procés independentista. La capacitat de l’autor per parlar de tots aquests temes i no desviar-se de la trama principal és realment envejable, i mes en un llibre de 200 pàgines.

Acompanyem als mossos en les seves investigacions i descobrim amb ells els crims que tenen com a teló de fons la talla medieval del Davallament d’Erill la Vall, a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Erill la Vall … sembla que algú ha decidit complir una vella profecia medieval.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre (190) – DYBBUK (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.02.2017

DYBBUK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El passat dia 3 vam assistir a la roda de premsa d’aquesta nova proposta de la companyia Sixto Paz, i, fins aquest dissabte no hem pogut veure el resultat.

Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary,  va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca i compta amb Victor Pi, Patricia Bargalló, Pepo Blasco i el mateix Pau Roca, en el repartiment.

dybbuk-sala-beckett-3

L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Ajar. Durant sis anys el nebot va encarnar el seu alter ego i va acabar guanyant un premi Goncourt.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari