– 253 – Teatre – ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌) – 2019.04.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.

Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.

Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.

Una reflexió sobre com cada cop que, al llarg de la història, ha existit una disputa territorial, s’ha produït també una disputa pel relat, és a dir, per allò que aquell territori significa. És, per tant, també, una reflexió sobre la importància d’allò que es pot dir i el que no. Perquè qui té el relat té el poder.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons ha indicat la mateixa Laia Alsina “Considerem que parla molt dels nostres dies, ja que en moments com el que estem vivint ara, en què s’ha produït una disputa territorial, el que passa en realitat és que disputem no tant pel territori sinó pel que el territori significa.”

Una proposta interpretada per Sergi Gibert (el jove de l’entrada), Cristina Arenas (la Montserrat, la secretària) i Josep Sobrevals (en Mingo, el president) que comença amb un discurs del president que dóna la benvinguda als membres de l’Associació de veïns del barri que s’han aplegat per veure el final del partit entre el Barça i el Sampdoria.

Un discurs en el qual el president aprofita per a recordar, amb eufòria, que Barcelona serà la seu dels Jocs Olímpics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El jove de l’entrada interromp el discurs recordant que en aquelles mateixes dates s’estaven produint detencions i tortures de membres de Terra Lliure, que quedaven ocultes darrere els esdeveniments esportius que omplien la ciutat de joia.

Una proposta que no és comèdia, ni tragèdia, ni drama. Una proposta que travessa diversos gèneres teatrals i presenta algun daltabaix en el discurs descol·locant-nos una mica, hem de riure ? no és totalment seriós el que ens estan explicant ? pretenen fer parlar a les veus silenciades aleshores ? on ens volen fer reflexionar sobre quines són les veus que avui estan silenciades ? i perquè Verdaguer ??

Per a la Laia Verdaguer ha estat una coreografía, perquè així com quan fem “coreos” estem acostumats a moure i expressar-nos amb el cos d’una manera no naturalista, el que hem fet en aquest procés és portar aquesta codificació a la manera de dir.

I el poema l’Atlàntida ha estat l’escollit, perquè en ell també hi ha una lluita pel territori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta dotada d’una gran frescor en la posada en escena i en les interpretacions, que s’inicia còmicament amb participació del públic per anar evolucionant cap a un discurs compromés i de denúncia, lligat pels poemes de l’Atlàntida.

Un espectacle interessant, que pot descol·locar a alguns espectadors. Recomanable pel discurs i per la passió i entusiasme que desprén i que es podrà veure als baixos del Tantarantana fins al dia 12 de maig.

Dramatúrgia i direcció: Laia Alsina Ferrer
Intèrprets: Cristina Arenas, Sergi Gibert i Josep Sobrevals
Ajudantia de direcció: Pau Masaló \ Assistent de direcció:  Albert Reverendo \ Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal \ Producció: Júlia Simó \ Direcció tècnica: Ruben Taltavull \ Fotografíes de El Cicló: Marta Mas @leentrelineas \ Coproducció: Cia. El Martell i Tantarantana
Idioma: català
Durada: 70 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 252 – Teatre – SEPARACIONS (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.04.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

SEPARACIONS (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet.

Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació.

Vuit parelles són a punt de separar-se. Molts i variats poden ser els motius que portin a prendre aquesta decisió, però n’hi ha un de molt comú: la rutina de la vida de parella.

Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de totes les històries està la història d’amor de la parella formada per la Naima (Eva de Luis) i l’Oriol (Raul Tortosa) que després de deu anys de convivència decideixen separar-se buscant la independència, però que semblen incapaços de trencar definitivament.

Rafaela Rivas, Miriam Tortosa, Antonio del Valle i Christian Cánovas interpreten 3 o 4 personatges bastant estereotipats, alguns amb més encert que d’altres, en un seguit d’esquetxos on van apareixent moltes de les possibilitats de relació i dels motius de ruptura. Un catàleg de separacions de tota mena, presentades amb un caire molt televisiu.

Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d’una òptica molt més còmica, que dissimuli l’amargor de la qüestió, com es fa en aquesta proposta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malgrat que vam anar al Versus tot sabent que aquest tipus de comèdies, no entra en els paràmetres del teatre que més ens agrada, vam voler veure aquesta proposta per intuïció. El resultat ha estat molt millor de l’esperat i ens ho hem passat força bé.

Molt bones interpretacions de tots els actors, però ens agradaria destacar a Antonio del Valle en el seu paper de gai brut i deixat, a Christian Cánovas en tots els seus papers i la gran versatilitat de Miriam Tortosa.

Una posada en escena molt dinàmica. Una escenografia d’Apunta Teatre SCCL molt senzilla, un terra marcat amb línies, un canapè i una cadira que els mateixos actors belluguen entre escenes. Molt acurada la il·luminació de Dani Gener i el vestuari d’Elena Ballester.

Una proposta que sense ser una gran comèdia, i amb un text potser una mica obsolet, ens ha sorprès perquè ens ha fet passar una molt bona estona, hem rigut força (memorable l’escena de la parella “choni” i també la de la parella gai) …. i sobretot hem gaudit d’unes interpretacions molt notables.

Text: Ever Blanchet
Traducció, adaptació i direcció: Pere Anglas
Intèrprets:  Eva de Luis, Rafaela Rivas, Míriam Tortosa, Christian Cánovas, Antonio del Valle i Raül Tortosa
Disseny de llums i so: Daniel Gener \ Disseny grafic: Daniel Ballesteros \ Disseny de vestuari: Elena Ballester \ Disseny d’escenografia: Apunta Teatre SCCL \ Fotografía: Guillem Medina \ Premsa i comunicació: Laura Gallego
Producció: Apunta Teatre SCCL
Idioma: català
Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 251 – Teatre – COM ELS GRECS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.04.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 183)

COM ELS GRECS (temp. 18/19 – espectacle nº 183)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Lliure de Gràcia COM ELS GRECS, un Èdip contemporani de Steven Berkoff (Londres 1937), sota la direcció de Josep Maria Mestres: una reivindicació de la insolència, la transgressió, la irreverència, la ferocitat.

Steven Berkoff va estrenar aquesta peça el 1980, el 1988 se’n va fer una versió operística i en 1990 una cinematogràfica. Un text que trasllada el mite d’Èdip a l’Anglaterra de finals dels 70, i avui podem veure que els seus presagis més pessimistes han estat superats amb escreix. La versió portada ara a escena és la traducció de l’anglès de Joan Sellent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Un muntatge que prioritza la paraula i que segons diu Josep Maria Mestres sembla avui més oportú que mai i potser ens podrà ajudar a revaluar el significant profund dels valors que realment importen a la nostra societat, a la nostra vida.

Un text que ell va llegir fa vint anys i que ha intentat portar a escena un parell de vegades i que a cada nova lectura descobreix que el text es va actualitzant en confrontar-lo amb els esdeveniments socials recents. Un text amb un llenguatge literari absolutament transgressor i groller però al mateix temps molt poètic.

Pablo Derqui es posa a la pell de l’Eddy i comença la peça amb un discurs desafiant que ens passa per sobre, amb un batibull de paraules que ens deixa estabornits. La seva pose, la seva mirada, la seva gestualitat ens hipnotitza, (i encara més des de la fila 1 on estàvem situats). Ens dibuixa un Eddy que provinent dels barris populars i decadents de Londres, en els temps de la “dama de ferro”,  es transforma en una persona que busca reafirmar els seus ideals i inculcar un ordre nou a les coses. L’amor que sent per la seva dona és el reflex de la passió per la vida i el desig d’acabar amb el món degradat en el que ha viscut. Una interpretació extraordinària.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Josep Maria Mestres ha comptat amb un excel·lent elenc actoral, que a la força interpretativa de Pablo Derqui afegeix les de Sílvia Bel, Mercè Arànega i Pep Cruz, que interpreten diferents papers. Un quartet que esdevé màgic per aquest COM ELS GRECS. Podríem destacar molts moments interpretatius, però destaquem les expressions congelades d’en Pep Cruz davant del seu fill, l’esfinx de Mercè Aránega, la versatilitat apassionada de la Sílvia Bel, ara germana, ara cambrera, ara dona i les expressions del Derqui endeví.

Una escenografia vermella de Clara Notari,(que no ens va acabar de convèncer), amb tres portes per on els personatges entren i surten; una posada en escena dotada d’un dinamisme a voltes extenuant, amb canvis de vestuari i attrezzo constants; la magnífica banda sonora de Jordi Bonet i la il·luminació d’Ignasi Camprodon ens han deixat clavats a la cadira (per cert, continuen sent molt incòmodes), durant dues hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

La grolleria lingüística inicial s’ha anat apaivagant, o ens hem anat acostumant, a mesura que avançava l’espectacle que ha anat prenent també un ritme més pausat, més entenedor, més a la nostra “mida” d’espectadors. Hem de reconèixer que al principi no connectàvem massa amb la proposta i que a mesura que anava avançant ens va satisfer exponencialment.

I al final, ens espera un desenllaç diferent, on Berkoff va decidir no castigar el seu Èdip. Una ferotge i apassionada història d’amor.

Diumenge dia 21, després de la representació vam tenir el privilegi del col·loqui amb la companyia que moderat per Xavier Grasset va tenir lloc. Us deixem l’àudio d’aquest.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Steven Berkoff
Traductor: Joan Sellent
Direcció: Josep Maria Mestre
Intèrprets:  Mercè Aránega (mare, cambrera 2, esfinx) \ Sílvia Bel (Doreen, cambrera 1, muller) \ Pep Cruz (pare, gerent d’una cafeteria) \ Pablo Derqui  (Eddy, endeví)
Escenografia: Clara Notari \ Vestuari: Marian Garcia Milla \ Caracterització: Àngels Palomar \  Il·luminació: Ignasi Camprodon \ Espai sonor: Jordi Bonet \  Vídeo: Mar Orfila \ Moviment: Montse Colomé \ Ajudanta de direcció: Carol Ibarz \ Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera \ Ajudanta de vestuari: Anna Hernández \ Acabats escenogràfics: Taller d’escenografia Castells
Producció: Teatre Lliure
Idioma: català
Durada: 2h sense pausa

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 250 – Teatre – FEM (LA LLISTA DE LOURDES) (🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2019.04.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 182)

FEM (LA LLISTA DE LOURDES) (temp. 18/19 – espectacle nº 182)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Costa molt, moltíssim més fer una ressenya d’un espectacle amb el que no has connectat gens en absolut. Costa molt més que quan has de parlar d’un espectacle que t’ha satisfet plenament.

Per altra banda, som conscients que darrere de qualsevol proposta escènica hi ha molt treball, forces il·lusions i també de què la voluntat dels que ho han parit, és sens dubte captar l’atenció dels espectadors de la millor manera possible. En els 9 anys que escrivim aquest Blog, sempre hem valorat tots els espectacles i no únicament els que ens han agradat, perquè creiem que és la forma correcta d’actuar davant del que et llegeixen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dissabte dia 20 vam fer cap a l’Àtic 22 del Tantarantana, per tal de veure la proposta que Teatre Kaddish/nozomi 700 ha presentat continuant la sèrie d’espectacles sobre les avantguardes artístiques dels segles XX i XXI que va iniciar amb “Cabaret Voltaire” que nosaltres vam veure a La Seca l’any 2016, i que tampoc ens va agradar gens.

La companyia El Teatre Kaddish neix l’any 1975 al Prat de Llobregat, per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’Institut Baldiri Guilera, sent un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 249 – Teatre Musical – RENT, El Musical (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.04.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 181)

RENT El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 181)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres de Setmana Santa, 19 d’abril, ventolera als carrers, metro de gom a gom i un Onyric teatre Condal amb una bona entrada, per veure de nou un musical que des de la seva estrena en 1996 a Nova York, s’ha convertit en un fenomen que ha fet la volta al món.

RENT va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, l’any 1999 de la mà de Focus i ara torna, 20 anys més tard en una renovada versió en castellà de la mà de Daniel Anglès i Marc Gómez. Tal com ens van comentar Daniel Anglès, director de la proposta, a la roda de premsa, RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte Onyric Teatre Condal.

Fotografies de David Ruano

Ara fa 3 anys, l’any 2016 Daniel Anglès va impulsar una versió en català que es va estrenar al Casino Aliança de Poblenou i que nosaltres vam veure dues vegades (ressenya que podeu veure en aquest enllaç), … recordant encara aquella primera versió del 1999 on el mateix Daniel Anglès feia el paper de Mark Cohen, el narrador de la història.

RENT és un musical nascut a l’Off Broadway i va ser guanyador de 4 premis Tony, 6 Drama Desk Awards i 1 Pulitzer. Inspirat en la Bohème de Puccini, està escrit per un jove Jonathan Larson (1960-1996), que va morir de forma inesperada després de l’últim assaig general abans de l’estrena. Un show autobiogràfic on Larson va incorporar episodis de la seva vida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Coneixerem un grup de joves amb vides molt diferents i alhora molt iguals que utilitzen la seva creativitat artística per expressar-se i intentar fer-se un lloc a la societat. Tots ells compten la seva vida en cicles d’amor i planten cara al seu dia a dia emmascarat per la misèria, la resignació i la proximitat de la mort.

Hem vist una producció que ha complert i superat amb escreix totes les nostres expectatives, perquè ens ha fet tornar a vibrar amb el magnífic equip que ho fa possible. Un equip d’actors, cantants, ballarins i músics immillorable.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 248 – Voltar per la Literatura – LA LLEI DEL MIRALL de Yoshinori Noguchi (🐌🐌🐌) – 2019.04.20 (temp. 18/19 – llibre nº 016)

LA LLEI DEL MIRALL de Yoshinori Noguchi (temp. 18/19 – llibre nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

No sóc gaire partidària dels llibres d’autoajuda, potser perquè a la feina m’han calgut llegir uns quants, però aquesta edició de LA LLEI DEL MIRALL em va atrapar i vaig decidir donar-li una oportunitat. Es tracta d’un clàssic publicat l’any 2010, que ara ha estat revisat i ampliat pel mateix autor i l’Editorial Comanegra ha publicat en una bonica versió de tapa dura, dins de la Col·lecció Emocions. La traducció ha estat feta per Sandra Ruiz Morilla.

En aquest llibre, a partir d’una història senzilla, l’autor, Yoshinori Noguchi, un reconegut expert en assessorament psicològic, ens proposa enfrontar-nos amb nosaltres mateixos, donant una mirada al nostre interior com si ens situéssim davant d’un mirall.

L’Eiko està preocupada perquè els nens de l’escola maltracten el seu fill Yuta, i se sent totalment impotent i sola davant d’un problema que no sap com resoldre. Fins que el seu amic Yaguchi li ofereix un mètode sorprenent que la farà viure la situació més difícil de la seva vida: enfrontar-se als seus fantasmes i continuar endavant amb esperit nou.

Un llibre que ens parla de saber perdonar i de saber demanar perdó, de deixar enrere ressentiments que ens mantenen lligats a fets passats i que l’únic que fomenten és la rancúnia i més ressentiment.

Una prosa senzilla que transmet emocions i valors i que ens mostra com una història aparentment simple amaga un problema de fons que només es pot resoldre amb valentia i sinceritat. Noguchi ens diu que per solucionar un problema de caire emocional, cal primer mirar dins de nosaltres mateixos per tal de descartar que l’origen del problema no estigui al nostre interior.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 247 – Teatre Musical – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Victòria (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dijous, d’un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical “Spring Awakening” adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d’aquí valorar la feina i l’enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d’un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s’ha adaptat a les mides d’un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 246 –  Teatre Musical – EL TEMPS QUE NO TINDREM (assaig) (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 179)

EL TEMPS QUE NO TINDREM (assaig) (temp. 18/19 – espectacle nº 179)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 18 d’abril vam tenir la gran sort i el privilegi de poder assistir, a El Maldà, a l’assaig general d’EL TEMPS QUE NO TINDREM, una proposta d’Alícia Serrat que s’estrenarà oficialment el dijous 25 d’abril.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest espectacle tanca la “Trilogia de l’amor” produïda per Daniel Anglès i com els dos anteriors, escrits i dirigits per l’Alícia Serrat.

EL TEMPS QUE NO TINDREM, musical de petit format que protagonitzen Mariona Castillo i Joan Mas, amb música de Dani Campos. D’entrada volem dir que ens ha agradat moltíssim i que ens ha trasbalsat i arribat a emocionar en molts moments.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cal dir que a l’assaig al qual hem assistit, no hi ha pogut ser en Dani Campos i tampoc estaven totalment acabats els arranjaments gravats que s’incorporaran a la música interpretada en directe als teclats i per tant no hem pogut gaudir plenament de la part musical, tal com es podrà escoltar en les representacions a partir del dia de l’estrena.

Els tres espectacles que conformen la trilogia, parlen de l’amor des de perspectives diferents, al 2017 vam veure “Per si no ens tornem a veure la història de dues persones que no són el que diuen ser. Una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable. L’any 2018 Tot el que no ens vam diruna història que parla sobre l’amor i els seus límits, sobre l’amistat i els secrets i parla també sobre aquelles coses que no som capaços de dir.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 245 – Teatre – LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌) – 2019.04.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

LA SEÑORA DE ROJO sobre fondo gris (temp. 18/19 – espectacle nº 178)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta proposta que s’està presentant aquests dies al Teatre Romea, està basada en la novel·la autobiogràfica que Miguel Delibes (Valladolid 1920-2010) va escriure sobre la seva dona Àngeles de Castro, que va morir prematurament el 1974 després d’una malaltia.

Miguel Delibes es va amagar darrere de la figura de Nicolàs, un pintor que, amb molts anys en l’ofici, fa temps que està sumit en una crisi creativa. D’ençà que la seva dona, Anna, va emmalaltir no ha pogut tornar a pintar.

És la primera vegada que aquesta obra es presenta en versió escènica, adaptada per José Sámano, José Sacristán i Inés Camiña. És José Sámano qui la produeix i dirigeix i José Sacristán qui interpreta aquest monòleg.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Pablo Sarompas

Emocions, sentiments, la vida, l’amor, la mort, la felicitat i la seva pèrdua…. i la veu greu i determinada d’un actor que nosaltres hem vist treballar en un parell d’ocasions sobre els escenaris “Muñeca de porcelana” (Poliorama, 2017) i “El pan y la sal” (Lliure, 2018).

José Sacristán amb la seva veu i la seva seriositat omple l’escenari, però la dramatúrgia és molt previsible i no se surt d’un guió fet a la seva mida, que ens presenta un personatge que anys després de la mort de la seva parella, encara es llepa les ferides mentre busca refugi en l’alcohol.

Narrada per un home, la dona morta és la protagonista de la història. Nicolás la recorda per sobreviure. Evoca la vida compartida i ens parla dels fills evocant també la situació política que es vivien aquells anys finals del franquisme i el neguit que patien per l’empresonament d’una de les filles i del seu marit.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 243 – Teatre – LA ZANJA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.04.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 177)

 LA ZANJA (temp. 18/19 – espectacle nº 177)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja fa uns quants dies que aquesta proposta s’hi ha instal·lat a la Villarroel on s’estarà fins dilluns dia 22, una proposta de la companyia Titzina que fa uns mesos que gira. Es tracta de LA ZANJA escrita, dirigida i interpretada pels dos membres de la companyia, Diego Lorca i Pako Merino. LA ZANJA es va estrenar l’any 2017 i en 2018 va participar en el Festival Iberoamericà de Cadis.

Una obra que ens mostra el paral·lelisme existent entre la colonització de Pizarro sobre la civilització inca l’any 1532, i que va acabar amb l’execució d’Atahualpa, i l’actual colonització que realitzen les multinacionals sobre territoris potencialment explotables. Colonitzacions que només porten la desolació, la malaltia i la destrucció de tot allò que és propi de les cultures que viuen en el territori “objecte de desig”.

La trobada de dos mons i formes diferents d’entendre la vida. Un cicle infinit que es repetirà una vegada i una altra.

Fruit d’un treball exhaustiu de creació, la peça esta basada en cròniques de l’època dels “conqueridors” i en els fets més recents ocorreguts el 2 de juny del 2000, en la població de Choropampa quan un camió que transporta mercuri liquid d’una empresa minera aboca accidentalment part de la seva càrrega sobre la ruta principal que travessa el municipi. L’empresa ofereix diners per recuperar el mineral. Nens, dones i homes el recullen sense saber els efectes que això provocarà en la seva salut.

Aquesta és la cinquena producció de la companyia i la tercera que ha representat a la sala Villarroel, després d’”EXITUS” (2011) i “DISTANCIA SIETE MINUTOS” (2015) i com en els dos treballs anteriors ens ha semblat una proposta fantàstica, amb una posada en escena brillant.

El treball interpretatiu és magnífic amb uns canvis de personatges i registres absolutament convincents, que acompanyanen amb petits retocs en el vestuari com el coll d’en Pako Merino quan es transmuta en Pizarro, els barrets de palla quan fan de “primos” que vigilen la vaca, el mocador al cap quan fan de dones, de recepcionista de l’hotel que guarda la clau de la wifi al seu cap ….

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari