– 373 – GREC2019 – Teatre – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2019.07.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 287)

GREC2019 – OI  NÉOI (Els nous) (temp. 18/19 – espectacle  nº 287)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.

Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).

OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.

“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.

El Projecte PI(È)CE ha acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents i ha despertat vocacions artístiques. Dins de l’espectacle d’enguany, hi ha un grup reduït de joves, triats entre els que han intervingut en els darrers anys, que mitjançant la paraula fan palesa la realitat dels barris.

La magnífica música, en directe, està creada i interpretada per Nuno Rebelo i a escena 23 intèrprets-ballarins de diverses edats. Enguany ha comptat també amb la producció executiva del Teatre Tantarantana, amb Salvador Sánchez com a productor i la mateixa sala en la producció executiva. Com sempre el nostre amic Julio Álvarez ha participat com intèrpret de forma apassionada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Una proposta amb moments visualment molt potents i on impressiona l’alt grau d’implicació i entusiasme de tots els participants. Una molt bona posada en escena amb un destacable treball coreogràfic.

Cal destacar que, ahir, un dels nois participants ho feia amb la cama embenada a causa d’un esquinç que s’havia fet a la representació del dia abans. Malgrat això la seva participació va ser total, amb crosses o assegut. Bravo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concepte: Constanza Brnčić, Albert Tola 

Direcció, coreografia i posada en escena: Constanza Brnčić 

Dramatúrgia i textos (a partir dels escrits dels participants): Albert Tola 

Interpretació: Joves i gent gran participants en el projecte PI(È)CE 

Música: Nuno Rebelo \ Escenografia i vestuari: Sara Ojanguren \ Disseny de la il·luminació: Joan Rey, Constanza Brnčić \ Disseny del so / Concepció sonora: Carlos Gómez \ Disseny del vídeo: Cordelia Alegre, Clàudia Barberà \ Ajudantia de direcció: Beatriz González Magadán \ Producció: Salvador S. Sánchez \ Producció executiva: Teatre Tantarantana 

Idioma: català, castellà i altres llengües

Durada: 75 minuts

– 372 – Voltar per la Literatura  – JUDICI A LA DEMOCRÀCIA. Frases per a la història (🐌🐌🐌🐌) – Diversos autors – 2019.07.20 (temp. 18/19 – llibre nº 024)

JUDICI A LA DEMOCRÀCIA. Frases per a la història  (temp. 18/19 – llibre nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

L’editorial Comanegra ha publicat aquest llibre, “JUDICI A LA DEMOCRÀCIA. Frases per a la història”,  sobre el procés català, que vol deixar constància de les frases més rellevants del judici que ens ha mantingut enganxats als mitjans durant quatre llargs mesos.

Un llibre que recull un munt de frases pronunciades pels encausats, les seves defenses, alguns testimonis i el president del Tribunal Suprem, al llarg de la causa especial 20907/2017, per la qual s’ha jutjat l’actuació del Govern de la Generalitat entorn del 1-O.

Prologat per Gonzalo Boye (Viña del Mar, 1965), advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, inclou il.lustracions d’Oriol Malet (Martorell, 1975) fetes en directe a la sala del judici seguint la tècnica del “Courtroom sketch” (representació artística de procediments judicials on les càmeres no estan permeses).

Algunes de les il.lustracions van estar fetes per encàrrec de “La Vanguardia” per acompanyar alguns dels seus articles, i d’altres són inèdites i fetes exclusivament per a aquest llibre.

Un llibre molt interessant, molt visual i fàcil de llegir, que tal com diu Boye serveix “per refrescar la memòria i calcular la distància que hi ha entre la realitat, que tots hem vist, i la “veritat jurídica” que és la veritat que construirà el Tribunal per arribar a una conclusió jurídica amb la qual condemnarà o absoldrà”.

La tria dels textos ha estat feta per Sofia Lozano Quiles que és també l’autora del capítol final anomenat “Les paraules del judici” on analitza algunes de les expressions més utilitzades al llarg del judici.

L’Editorial Comanegra ha indicat que un percentatge de les vendes d’aquest llibre anirà destinat a la Caixa de Solidaritat.

Un llibre molt recomanable que caldrà revisar de tant en tant.

Títol: JUDICI A LA DEMOCRÀCIA

Tria de textos: Sofia Lozano Quiles

Pròleg: Gonzalo Boye

Il.lustracions: Oriol Malet

Editorial: Comanegra

Data de publicació: Juliol 2019

Pàgines: 132 – Idioma: català


– 371 – Roda de premsa – NO CAL ANAR A L’HAVANA – La Gleva teatre – 2019.07.18 (temp. 18/19 – RdP 076)

RdP – NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 – RdP nº 076)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Entre Grec i Grec, vam poder encabir aquest passat dijous 18 de juliol, la roda de premsa i el passi de gràfics de l’espectacle NO CAL ANAR A L’HAVANA de Marc Artigau, que va tenir lloc a la petita sala de teatre La Gleva, situada al barri de “el Putxet i el Farró”, molt a prop de casa nostra. Una proposta que estarà en cartell fins al pròxim 4 d’agost.

NO CAL ANAR A L’HAVANA és un espectacle d’havaneres nascut de la idea de la Cristina Arenas i que està dirigit per Joan Maria Segura Bernadas. Cristina Arenas, una nit en una cala petita amb poca gent, estava escoltant un grup d’havaneres, envoltada d’un grup de bons amics; en aquell moment va pensar “la felicitat plena serà quelcom semblant a això“… i va pensar que perquè no …. intentar transportar aquelles sensacions viscudes, al món de les Arts Escèniques, afegint a les havaneres una dramatúrgia adient.

Marc Artigau, va assolir el repte de crear una dramatúrgia per aquesta idea. Un dels millors dramaturgs de casa nostre, que no descansa ni un moment … Aquesta setmana ha estrenat  ni més ni meys que 3 espectacles: “Càsting Giulietta” com a dramaturg al teatre Lliure, La tienda de los horrores (vegeu la nostra ressenya) … com a traductor i adaptador, al Teatre Grec … i aquest passat divendres va estrenar aquesta … NO CAL ANAR A L’HAVANA, a la petita sala de La Gleva.

A la roda de premsa hi són presents  Marc Artigau, Joan Maria SeguraMiquel MalirachCristina Arenas, Josep Sobrevals i Bárbara Granados.

Un espectacle que pretén ser un homenatge a les cançons dels nostres avis i de forma molt especial a l’havanera. Vol donar a conèixer aquests versos i el seu origen. L’havanera, originària de Cuba al segle XIX és la barreja del ritme cubà i la música africana. Va arribar a Catalunya de la mà de la sarsuela i ha mantingut sempre lligams molt estrets amb la nostra cultura.

Un espectacle interpretat per Miquel Malirach, Cristina Arenas i Josep Sobrevals que transita per diferents llocs. Un espectacle poètic, còmic i refrescant on els espectadors són rebuts amb un rom cremat. Es tracta d’un viatge amb les havaneres populars amb reflexió i critica sobre algunes de les lletres masclistes.

Un espectacle on hi ha música en directe i on el públic participa cantant i tocant instruments.

Seran onze les havaneres que es podran escoltar, en retalls “entre cosides” i algunes vegades senceres: “El meu avi”, “Mariner de terra endins”, “La balada d’en Lucas”, “Lola, la tavernera”, “La bella Lola”, “La barca xica”, “Quan jo tenia pocs anys”, “Vestida de nit”, “Mare, vull ser pescador”, “Mira’m guitarrista” i una peça “Jo volia ser un final” de nova creació composta per Marc Artigau amb música de Bárbara Granados i planejant, la música de “La Gavina”.

Una proposta que pretén dibuixar una mirada divertida sobre els nostres referents recuperant la comunió que es viu en un concert d’havaneres a la platja.

Si us bé de gust, podeu escoltar també l’àudio de la presentació …

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – espec. nº 286)

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – espectacle  nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical  LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint

– 369 – GREC2019 – Dansa – TORUS (Humanhood) (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 285)

GREC2019 – TORUS (Humanhood) (temp. 18/19 – espectacle  nº 285)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que  va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.

La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.

Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.

Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.

“La física és una font abundant d’inspiració per al nostre treball, i al mateix temps, un conjunt de preguntes sense resposta que mantenen viva la nostra curiositat.”

“A través del nostre treball, ens esforcem per sacsejar l’esperit de les persones, evitar la percepció del que pensem que és la realitat i connectar-nos amb un sentit d’unitat.”

Entre els seus treballs anteriors cal destacar “Zero” (2016) i “Orbis” (2017) que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega 2018 (vegeu aquella ressenya).

Continua llegint

– 368 – GREC2019 – Circ – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.07.18 (temp. 18/19 – espect. nº 284)

GREC2019 – VEUS QUE NO VEUS (temp. 18/19 – espectacle  nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS.

Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20, tal com ens van comentar a la roda de premsa “Grec Festival-Dansa i Circ” del passat 7 de juny (vegeu aquella ressenya).

VEUS QUE NO VEUS presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Tony Lara

Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per fer teatre de pallassos per a un públic adult.

Continua llegint

– 367 – GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.07.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (temp. 18/19 – espectacle  nº 283)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. Nosaltres hem vist moltes de les seves propostes com “Othello” (La Seca 2018), “Mambo” (El Maldà 2016), “Un tramvia anomenat desig” (Sala Muntaner 2016),”Somni americà” (Lliure de Gràcia 2015), “Stockmann” (Sala Muntaner 2014) i “Vània” (Espai Lliure 2014). (clicant sobre els títols en vermell es podrà veure la ressenya corresponent).

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. 

Solange és l’Imma Colomer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Continua llegint