– Teatre (32) – PELUCAS AL VIENTO … i mullades per la pluja !!! – Las Glorias Cabareteras (🐌🐌🐌⚡️🌧☔️) – Terrats2016 – El Raval – 25.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

PELUCAS AL VIENTO – 

Ens hauria agradat molt que el temps de la tarda d’aquest passat diumenge, hagués respectat una mica més el treball que s’havien preparat les “Glorias Cabareteras” en l’espectacle PELUCAS AL VIENTO, que malauradament vàrem veure a mitges; ens va saber greu, perquè a més a més, era el primer dels nostres “Terrats” i havíem comprat les entrades fa mooooltes setmanes; … i és que ens feia molta il·lusió poder-les veure per fi treballar.

Aquestes representacions de “Terrats en Cultura 2016”, es representen als terrats privats que voluntàriament particulars cedeixen per unes hores als organitzadors d’aquestes iniciatives; de fet ja vaig informar en una crònica que vaig publicar en aquest Blog fa uns mesos, al mes d’abril, en la que explicava la roda de premsa de TERRATS, a l’inici d’aquesta temporada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El terrat que vàrem “ocupar” aquest diumenge estava situat en ple barri del Raval i tenia unes vistes espectaculars sobre bona part de la ciutat antiga de Barcelona …i si efectivament, les perruques de Las Glorias Cabareteras, van tenir el suport d’un vent molt fort, però malauradament a mitja representació va caure un diluvi, que va fer en part malbé una tarda que es preveia èpica.

Es tracta d’un espectacle de tipus cabaret, de dues esplèndides còmiques, Gloria Martínez i Marta Bernal; sembla que ho fan improvisadament, malgrat que juraria que tot plegat té un treball brutal de preparació; no és que trenquin la quarta paret, sinó que la destrueixen i la fan desaparèixer, perquè el públic forma part activa del mateix espectacle, el provoquen per fer-lo reaccionar fins al punt de fer-lo gairebé embogir de riure, per a la poca estona fotre-li esbroncada, perquè com diuen “las cómicas somos nosotras… y vosotros unicamente teneis que pagar y aplaudir“.

Se’ns van ficar a la butxaca un quart d’hora abans de començar l’espectacle, tot i fer veure que no s’havien adonat de quina hora era… van preparant l’escenografia davant nostre i ens fan sortir a escena per tal de què ens fem fotografies amb elles…. i quan sembla que ja comença a fer-se una mica fosc…. “estamos mucho mas guapas con los focos, porque nuestro maquillaje lo requiere“… comencen a cantar i ballar, a imitar entre d’altres a Núria Feliu.

pelucas-al-viento-las-glorias-cabareteras-voltar-i-voltar-1-1

Un moment gloriós és quan apareix de sobte un globus en forma d’unicorn i travessa la meravellosa escenografia formada per la ciutat de Barcelona als nostres peus, adornats per un munt de núvols amenaçadors…. i va i les Glorias saben integrar el globus que algun nen a perdut, en part de l’espectacle… “es una señal divina !!!“. Els trons comencen a fer-nos patir.

Després iniciaran un esquetx còmic que protagonitzen dos personatges, una dona “pija” i la filla de la portera que està fregant l’escala…. i comencen a desvariar…. i ens fan petar de riure, amb el somni d’una d’elles de conèixer Cuenca. Las Glorias cabareteras, integren a l’espectacle el fort vent que s’ha aixecat i les primeres gotes de pluja… l’escenografia a base de fotografies, galetes i un licor que ens hauríem haver tingut de beure més tard, comença a volar pels aires… elles comencen a cridar “espantades” pels llamps que s’aproximen ràpidament…. però segueixen amb les seves històries surrealistes sobre Cuenca.

Comença a ploure de valent i aixequem la paradeta ràpidament; ens refugiem a l’escala de veïns a l’espera de què amaini… però com sembla que no ho fa, acabem petant-nos de riure al portal de l’escala de veïns, quan elles continuen les seves històries a peu d’escala…. senzillament extraordinari i irrepetible.

Si els Déus creien que ens fotrien la representació, segur que no coneixen gaire a Las Glorias Cabareteras, perquè hem improvisat entre tots una nova platea, això si, molt més “xunga”, però hem rigut de valent i ens ho hem passat de conya…. potser millor que asseguts còmodament al Terrat.

No podem valorar amb el rigor necessari el seu treball, però com ens ho hem passat de conya i hem rigut molt, creiem que és just que es portin de premi almenys tres cargols “voltaires”…. i segur que estan contentes, perquè segons elles, abans de començar l’espectacle únicament aspiraven a la “baba” d’un sol cargol.

Las Glorias Cabareteras

  • Marta Bernal (“La Capitana”)
  • Gloria Martínez (“La Martínez”)
Cargol amb perruca

Cargol amb perruca

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – UN FINAL PERFECTE (🐌🐌🐌) de John Katzenbach – (L04) – 26.09.2016

Per Imma Barba

UN FINAL PERFECTE de John Katzenbach – 

Sarah, Karen i Jordan no tenen res en comú.

Sarah és una professora que ha deixat la feina totalment trasbalsada per la mort del seu marit i la seva filla en un accident de cotxe. Té trenta anys i està deprimida i la beguda és la seva companyia.

Karen, és una doctora soltera i solitària. Té quaranta anys i la seva feina és l’únic important a la seva vida.

un-final-perfecteJordan, és una adolescent de disset anys que viu en l’institut on estudia. Juga al basquet i se sent rebutjada per tots. La traumàtica separació dels seus pares no l’ajuda.

Només tenen en comú els seus cabells pèl-rojos i un assassí que ha decidit matar-les. Tot just uns quilòmetres de distància separen tres dones que no es coneixen entre elles.

Aquest llibre ens parla de la por i de la capacitat per afrontar-la i enfrontar-la. L’autor, del que havia llegit la seva obra “El Psicoanalista”,  ens mostra la seva gran capacitat per crear històries amb un fort component psicològic.

L’assassí s’amaga rere el nom de “llop ferotge” com el conte de la Caputxeta, i és una persona avida de fama que es dedica a escriure llibres i vol fer una obra d’art de la qual es parli i per això planifica mil·limètricament els crims dels quals parlarà en el llibre. Les ha seguit durant mesos i ara ha començat l’assetjament psicològic que farà de manera simultània amb les tres dones.

Elles només tenen dues sortides: amagar-se i esperar, o lluitar i intentar ser més llistes que el seu depredador.

john_katzenbachUn llibre que enganxa per la descripció psicològica dels cinc personatges que concentren tota la historia, a banda de les tres dones, ens descriu el llop ferotge i la dona del llop ferotge que també tindrà el seu protagonisme dins la historia.

John Katzenbach va néixer el 23 de juny del 1950 als Estats Units. Es va dedicar al periodisme especialitzat en temes judicials que anava compaginant amb l’escriptura, fins que en 1987 va decidir dedicar-se únicament a escriure i a treballar com a guionista de pel·lícules basades en els seus llibres.

D’entre la seva obra caldria destacar títols com El psicoanalista, La història del boig, La guerra de Hart, Retrat en sang, L’home equivocat o L’estudiant.

Ha obtingut nombrosos premis literaris i alguns dels seus llibres han estat adaptats al cinema.

Titol original: Red 1-2-3Autor: John Katzenbach

Traducció: Isabel Obiols PenelasEditorial : Ediciones BCol.lecció : La TramaAny edició: 2012Pàgines: 432

cargol-perfecte

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (31) – LLEGUÉ PARA IRME (🐌🐌🐌) – La Villarroel – 24.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LLEGUÉ PARA IRME – 

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO, de la que hem parlat recentment i que es pot veure també aquests dies a la mateixa sala.

És un espectacle unipersonal escrit a quatre mans per Alain Gautré i Gabriel Chamé Buendia, que és el que ho interpreta des del 2005.

llegue_para_irme_8_chame

Ell és un actor, director de teatre i pedagog argentí nascut a Buenos Aires l’any 1961 i que ha dedicat tota la seva vida a les arts escèniques desenvolupant diferents facetes i aprofundint en el món del mim i el clown.

Ser clown no es solamente componer un personaje teatral o circense, ni ser autor de tu espectáculo. Es ser poeta, no hacer poesía, sino ser la poesía. Un acto poético hecho de músculos, un camino, una elección única y para siempre, algo que marca, hasta el límite de lo desconocido.”

LLEGUÉ PARA IRME, és una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim destí. Ens parla també de la soledat de l’home i de la necessitat de no parar, perquè parar i estar sols ens dóna una mica la sensació de què estem morint.

Ens parla també de les absències, de les persones que ja no hi són i amb les que potser no hem compartit el que hauríem desitjat i que enyorem profundament. Tot això en una barreja d’art del clown amb accions de circ, amb números de saltimbanqui, intercalats entre el desenvolupament de l’acció.

llegue-para-irme-la-villarroel-2

Segons va comentar a la roda de premsa l’obra va néixer com a resultat de la necessitat de fer un monòleg després de la seva experiència amb el Cirque du Soleil, amb el qual va treballar des de 1999 fins a 2004.

En el programa de mà aquesta peça es descriu com un viatge oníric, la història d’un home que camina sense rumb; un clown, que si l’examinem de ben a prop, revela el fet tràgic de la modernitat. Córrer, no descansar mai, no tenir temps per pensar. Estar en un permanent estrès de viatge sense poder-ne gaudir. Baixar d’un avió per agafar un tren, pujar a un taxi per arribar a casa esgotat. Mirar l’e-mail, escoltar missatges de veu, buidar el congelador, intentar dormir i, ràpidament marxar.

Ens costa entrar en el llenguatge del clown però la veritat és que aquesta peça ens va arribar, inspirant una gran tendresa i sentint amb ell la tristor dels moments no viscuts intensament. També vam riure en moments realment divertits i amb la gran comicitat dels seus gestos i les seves expressions.

Gabriel Chamé és un excel·lent comunicador. Llàstima que érem només una vintena de persones les que vam gaudir de la seva proposta.

Dramatúrgia i direcció: Alain Gautré i Gabriel Chamé Buendia
Intèrpret: Gabriel Chamé Buendia
Escenografía i il.luminació: Jorge Pastorino \ Cap técnic del teatre: Jaume Feixas \ Ajudant de producció: Àlvar Robira \ Premsa: Marta Farré i Anna Casasayas \ Publicitat: Publispec
És una producció de Mika Project amb la col.laboració de La Villarroel i Buendia Theatre

cargol-pallasso

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre (30) – BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM – Teatre Lliure Montjuïc (🐌🐌🐌🐌🐌) – 23.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM – 

Ja us he parlat en diverses ocasions d’aquesta companyia, Agrupación Señor Serrano, perquè la segueixo segurament des dels seus inicis, ara fa uns 10 anys, quan era molt difícil poder veure espectacles d’aquest estil i únicament els podíem gaudir en aquells memorables cicles de “Radicals” al Teatre Lliure, en l’època d’Àlex Rigola; més endavant també als Festivals NEO, i evidentment als Festivals TNT – Terrassa Noves Tendències, on precisament es va estrenar aquesta producció de la que ara us parlarem.

A partir del 2010 i potser provocat per la crisi econòmica, es van veure obligats a pensar com podien exportar les seves produccions teatrals fora de l’estat espanyol, perquè de fet no van ser mai profetes a la seva terra. Van pensar llavors en la creació d’espectacles amb altres formes de llenguatge, utilitzant miniatures i retransmissió de vídeo en directe, que els va permetre utilitzar molt poc equipatge en els seus desplaçaments per tot el món, on sí que han triomfat i obtingut reconeixement amb importants premis.

Malgrat que l’any 2011 ja us vaig parlar des d’aquest Blog, de l’espectacle MAD (Mutual Assured Destruction), en el que intervenia Àlex Serrano, l’etapa on van començar a treballar amb miniatures, es va iniciar amb KATASTROPHE, seguida per aquesta BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM, que nosaltres encara no havíem vist fins avui, A HOUSE IN ASIA BIRDIE, espectacle que es va poder veure a la Sala Hiroshima aquest passat Grec i es podrà veure de nou al Festival TNT, dissabte 1 d’octubre a les 22 hores al Teatre Alegria.

bbbb-teatre-lliure-1

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM, per fi l’hem pogut veure i estem contents de fer-ho precisament al Teatre Lliure, un dels nostres Teatres públics; estem contents perquè el Lliure i la seva direcció torni a apostar per un teatre molt minoritari, però de grandíssima qualitat, i tot i saber que no atraurà potser a grans masses d’espectadors i per tant d’escassa recaptació d’entrades venudes, torni a obrir les seves sales a espectacles com aquest, que fins ara ha estat dificilíssim de poder veure a Catalunya i a l’estat espanyol.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (29) i (rp15) – MADAME BOVARY (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 20 i 22.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Malgrat que fa pocs dies vaig assistir a la roda de premsa de la presentació de la nova temporada de la Sala Muntaner i ja es va parlar d’aquest espectacle, vaig assistir de nou aquest passat dimarts 20 de setembre a la presentació específica del mateix, en la que es va poder aprofundir molt més en la importància d’aquest personatge en la literatura universal, MADAME BOVARY.

En aquesta nova roda de premsa, ens va parlar el creador d’aquesta versió teatral, Ángel Alonso, que ell mateix dirigeix i l’actriu que la protagonitza, Belén Fabra. Ángel Alonso va ser el creador en 1972 de la Sala Villarroel i el seu programador fins a l’any 2000…. un aspecte que nosaltres no recordàvem pas i que ens ho va refrescar el dossier de premsa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ángel, en aquesta xerrada, ens comenta que va començar a treballar en aquest projecte l’any 2008, però llavors el problema va ser que no va saber trobar l’actriu que pogués representar-la; havia de ser una dona guapa i al mateix temps d’aspecte molt fràgil…. fins que va conèixer a Belén Fabra.

El projecte ha representat més d’un any de feina; els primers contactes amb productores teatrals van fracassar, perquè exigien fer assajos en un període màxim de 2 mesos… i van decidir, director i actriu, desvincular-se de qualsevol lligam i fer l’aventura pel seu compte.

Belén comenta que estarà eternament agraïda per la confiança del director de creure en ella; comenta que coneix artistes que podrien molt bé interpretar el seu paper, però que no li vol donar pistes per si les mosques; ella se’n va donar de seguida que Ángel Alonso tenia molt clar la Madame Bovary que volia mostrar en el seu muntatge, però en tot aquest temps llarg, ha vist com el personatge s’ha anat creant amb la participació activa de tots dos, perquè li ha donat llibertat per enriquir-la amb les seves aportacions. Afirma que el director ha estat sempre molt fidel a Flaubert.

Ramon Ivars, ha estat el creador de vestir al personatge per la seva última hora de vida i ha decidit fer-ho en roba interior. “Ella es despulla de veritat, no per fora, sinó que es despulla interiormentafirma Ángel Alonso.

Per valorar l’interès universal sobre aquest novel·la, solament cal veure els milers de traduccions que s’han realitzat d’aquest text (70 d’aquestes en castellà), 16 adaptacions cinematogràfiques, diferents sèries de televisió, produccions teatrals i d’òpera.

___________________

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

MADAME BOVARY – 

48 hores més tard, dijous d’aquesta setmana, ja estem asseguts a la primera fila de la Sala Muntaner per veure aquesta nova visió que han volgut donar al personatge…. i el que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary.

La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni nascut el moviment feminista.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – SCARAMOUCHE el Musical – Teatre Victòria – (rp14) – 22.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Ahir dijous al matí, vaig poder assistir a la roda de premsa del Musical SCARAMOUCHE, que s’estrenarà oficialment el dijous 29 de setembre, però que des d’avui mateix 23 de setembre, es podrà veure en funcions prèvies al Teatre Victòria.

El que segurament serà el gran Musical de la temporada, va ser inicialment concebut ara fa un any, a partir de la il·lusió de l’Albert Guinovart (gran amant de les novel·les i pel·lícules de capa i espasa), que va entusiasmar l’equip de DAGOLL DAGOM i varen començar a treballar en el projecte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El llibret de l’obra el firma Joan Lluí Bozzo, que va comptar amb l’ajuda de David Pintó i Joan Vives en les lletres de les cançons. La música i orquestració són obra d’Albert Guinovart i en Joan Vives s’ocupa de la direcció musical. La música de l’orquestra de Lleida estarà prèviament gravada, malgrat que en directe s’acoblaran a ella 10 músics en directe. La producció executiva ha anat a càrrec d’Anna Rosa Cisquella. Molts d’ells en un moment o un altre van estar presents a la roda de premsa, malgrat que ho estaven compaginant amb els ùltims assajos.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre (28) – EL PADRE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PADRE – 

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer.

Florian Zeller, és el dramaturg francès autor d’aquesta obra (Le père), que ell mateix conceptua com a farsa tràgica.

Va ser estrenada en 2012 en el Théâtre Hébertot. Es tracta de la peça teatral de Zeller que fins al moment ha tingut més èxit (Premi Molière Millor Obra 2014). Estrenada a Anglaterra en 2014 amb excel·lents crítiques, i el 7 de gener de 2016 estrenada amb èxit a Argentina sota la direcció de Daniel Veronese. Pròximament arribarà a Broadway amb Frank Langella encapçalant el repartiment. Va ser portada al cinema en 2015 per Philippe Li Guay.

el-padre-teatre-romea

Andrès (Hector Alterio) és un ancià que viu sol, i veu com la seva vida va canviant sense que ell en sigui conscient. La seva filla Anna (Ana Labordeta) veu i viu amb desesperació aquesta desorientació del seu pare i intenta repartir el seu temps entre ell i el seu marit Pedro (Luis Rallo), al que li costa acceptar el que s’està esdevenint.

Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. En paraules del propi director:  Y ahí radica su grandeza y su dificultad. Trata un tema tan espinoso como la perdida de la realidad debida a la vejez. Nos coloca en la perspectiva de una mente confusa o, quizá, confundida  por los intereses de los que le rodean, nunca lo sabremos”.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari