– 152 –  Teatre – UN FILL DEL NOSTRE TEMPS (🐌🐌🐌+🐚) – La Vilella Teatre – 2019.01.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 112)

UN FILL DEL NOSTRE TEMPS (temp. 18/19 – espec. nº 112)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta és una peça escrita el 1937 per Ödön von Horváth (Edmund Josef von Horváth, 1901-1938), dramaturg i novel·lista austrohongarès exiliat a París, on va morir el mateix any de la seva arribada a causa d’un accident. Tota la seva obra està impregnada de la crítica contra el feixisme i els perills que aquest comporta.

UN FILL DEL NOSTRE TEMPS és doncs una obra que parla del feixisme i que podem veure aquests dies a la Vilella. Una peça que ja es va poder veure al Teatre Akademia en 2012.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda i magníficament interpretada per Andreu Carandell, està dirigida per Thomas Sauerteig i ens explica la història d’un soldat que viu en una època de forta crisi, a l’atur des del mateix moment del seu naixement, veu en l’exèrcit la seva única sortida.

Una obra ambientada en el temps en què a Alemanya un índex elevadíssim d’atur, i una gran insatisfacció social es va convertir en cultiu propici per l’aparició del nazisme.

Escrita amb la idea d’analitzar les raons que poden portar un jove a allistar-se a l’exercit nazi, i a participar en les proves bèl·liques que a través de la Legió Còndor, es van fer al País Basc, recordat sobretot pel bombardeig de Guernica.

Una dramatúrgia que a través del pas del temps ens explica l’evolució d’aquesta persona des del seu entusiasme inicial, amb el ferm convenciment de què fa i el perquè ho fa, fins al desencís vital que li provoca la crua realitat a la qual es veu abocat en perdre un braç i haver de deixar l’exèrcit després d’aconseguir la seva tercera estrella platejada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Andreu Carandell interioritza aquest drama i ens fa viure amb ell les condicions de pobresa de la infantesa d’aquest soldat quan recorda que feia castells i com amb tres anys passava molt de temps arraulit a causa del fred, la seva justificació de la violència en cas de guerra, la seva fe cega en el capità que dirigia el seu batalló, el seu enamorament, la percepció de la corrupció, la intransigència i l’odi en la societat que l’envolta i la seva absoluta desesperança. S’ha convertit en l’individu que no compta, en una de les persones que ell menyspreava quan sent soldat vivia en un món on l’únic que importava era la Pàtria.

Una acurada posada en escena amb una magnífica il·luminació de Paula MirandaAlfonso Ferri, l’espai sonor obra de Lucas Ariel Vallejos i el vestuari de Ricarda Papst.

Una proposta valenta i absolutament necessària amb una molt bona tasca d’interpretació i de direcció.

Autor: Ödön von Horvath
Repartiment: Andreu Carandell
Traducció: Andreu Carandell
Escenografia i il·luminació: Paula Miranda i Alfonso Ferri \ Construcció d’escenografia: Eduard Gracia \ Vestuari: Ricarda Papst \ Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos \ Maquillatge: Laura Lorenzo \ Producció: Magdalena Staniewicz
Idioma: català
Durada: 80 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 151 – Roda de premsa LA TENDRESA – Teatre Poliorama – 2019.01.17 (temp. 18/19 – RdP 029)

RdP – LA TENDRESA (temp. 18/19 – RdP nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Durant uns dies hem estat absents del món de les Arts Escèniques, perquè a partir d’ara volem aprofitar que els dos estem jubilats i no hem d’esperar al període de vacances “reglamentari” per fer escapades i trencar la rutina del dia a dia. Aquest cop ha estat FUERTEVENTURA, una de les illes de l’arxipèlag de les Canàries, que encara no havíem trepitjat…. i ha estat tot un encert perquè hem pogut gaudir d’un temps càlid per aquesta època de l’any, que fins i tot ens ha permès fer el primer bany de l’any al mar, però sobretot conèixer pam a pam tota l’illa, ja que hem fet gairebé 1.100 quilòmetres per les seves carreteres i pistes forestals. En una propera ressenya intentarem fer un resum d’aquesta petita estada de 8 dies.

Però anem ara al que toca … i és parlar de la Roda de premsa, a la que vaig poder assistir ahir mateix … és tracta de LA TENDRESA, un espectacle que ha triomfat a Madrid d’ençà que es va estrenar el 2017 i que ha girat per bona part de l’estat espanyol; va estar guardonada amb el XII Premio Valle-Inclán de Teatro 2018 i a més a més va rebre 5 nominacions als Premis MAX.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, que arriba demà dissabte a Barcelona adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i produïda per les companyies Dagoll Dagom i T de Teatre. En aquesta versió catalana els intèrprets són:  Laura Aubert, Javier Beltrán, Elisabet Casanovas, Marta Pérez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana. 

Dagoll Dagom i T de Teatre van quedar enlluernades per l’espectacle quan el van anar a veure a Madrid i per això van decidir portar-lo plegats a Barcelona. Consideren que és una comèdia d’altíssima qualitat que agradarà molt al públic barceloní i volen donar a conèixer també la gran vàlua d’un director com Alfredo Sanzol, amb qui T de Teatre ja va treballar dirigint a la companyia en l’espectacle DELICADES.

Alfredo Sanzol s’ha inspirat en l’univers de les comèdies de Shakespeare per dirigir el muntatge LA TENDRESA, una enginyosa comèdia romàntica que ens parla de la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens pot fer l’amor, perquè si volem estimar hem d’arriscar-nos a patir.

L’espectacle es titula La tendresa perquè, en paraules de Sanzol, parla de la força i de la valentia per expressar amor. La tendresa és la manera com l’amor s’expressa. Sense tendresa, l’amor no es veu. La tendresa són les carícies, l’escolta, els petits gestos, els somriures, els petons, l’espera, el respecte, la delicadesa. Una societat sense tendresa és una societat en guerra.

LA TENDRESA narra la història d’una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra. La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home. El problema és que van a parar a una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

L’estrena al Teatre Poliorama serà el proper dilluns 21 de gener.

Us deixo l’àudio de la presentació …

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Na Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen.

Un muntatge que s’ha proposat d’una banda reviure un text clàssic donant-li al mateix temps una mirada totalment contemporània, fet que per nosaltres s’ha aconseguit amb èxit.

L’únic inconvenient que hem trobat en aquesta representació ha estat el de l’audició, ja que en ser un teatre molt gran, i estar situats a la fila 16, ha fet que no ens hagi acabat d’arribar plenament la veu d’alguns dels actors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció i Dramatúrgia : Paco Mir
Producció: Companyia Eòlia
Intèrprets: Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps
Ajudant de Direcció: Tony Casla \ Vestuari i escenografía: Jordi Bulbena \ Projeccions:  Berberecho productions \ Música original : Jofre Bardagí \ Disseny sonor: Ricardo González \ Il·luminació : Ignasi Morros \ Producció executiva:  Conchita Pons
Idioma: català – Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 148 –  Cavalcada de REIS 2019 – Els voltaires en el seguici del rei Gaspar – 2019.01.05

Cavalcada de REIS 2019 –  Els voltaires en el seguici del rei Gaspar

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per tercer any consecutiu, novament l’Imma i jo, en Miquel, hem participat activament a la cavalcada de reis de Barcelona. Aquest 2019 hem acompanyat al rei Gaspar, formant part del seu seguici.

Per això ens vam inscriure fa moltes setmanes, quan estàvem viatjant pel Japó i una bona amiga ens va avisar de què havia sortit la convocatòria de les inscripcions dels voluntaris. Aquesta vegada no creiem pas que ens cridessin, però la sort novament ha estat a favor nostre i pocs dies abans de finalitzar l’any 2018, ens van convocar el dia 2 de gener del 2019, a un assaig a un dels  Palaus de l’exposició de Montjuïc, al costat de les fonts.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va estar l’assaig més llarg que hem fet mai per una cavalcada, perquè va durar 4 hores … i és que encara que nosaltres únicament havíem d’arrossegar una enorme bola transparent que contenia un carrusel, anàvem en mig d’un grup de ballarines i havíem d’actuar amb elles, avançant o retardant la nostra marxa en funció de la coreografia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per fi, arriba el dia 5 de gener i ja ens veus de nou al Palau de Montjuïc, a dos quarts de tres de la tarda, fent els preparatius de vestuari i maquillatge, per estar super “guais” per pujar als autocars a les 5 de la tarda, que ens traslladarien a l’inici de la cavalcada, darrere de l’estació de França.

Allà ens toca esperar una bona estona i aprofitem per fer l’últim “pipi”, perquè després estarem més de 4 hores sense poder-ho fer…. i veiem les formacions de la cavalcada com es poden en l’ordre que han de sortir i els últims assajos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les sis en punt comença la cavalcada i amb l’emoció de sempre ens preparem per viure un dels dies més macos de l’any….

Fragment del rei Gaspar i el seu seguici, de la retransmissió per TVE

Aquest any arribem al final, esgotats, perquè l’enorme bola pesava molt més del que esperàvem i encara sort que una de les esferes es va espatllar abans de la sortida, i el nostre grup que inicialment era de 4 persones, es va ampliar fins a 6. Això ens va permetre fer relleus en alguns trams i les dues persones alliberades van poder gaudir del contacte amb els nens de molt més a prop.

Esgotats, sí. …. Però també una experiència inoblidable, que l’any que ve intentarem tornar a repetir….. a veure si tenim sort !!!

Publicat dins de Celebracions, Esdeveniments | Etiquetat com a | 4 comentaris

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELLA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELLA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

– 147 – Voltar per la Literatura – JUNTS I PROU d’Anna Gavalda (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.05 (temp. 18/19 – llibre nº 005)

JUNTS I PROU d’Anna Gavalda (temp. 18/19 – llibre nº 005)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

JUNTS I PROU és la quarta novel·la de l’escriptora francesa Anna Gavalda que ens explica una història de quatre persones “perdudes”, quatre persones que aparentment no tenen res en comú, quatre persones que es trobaran i començaran a construir una amistat que s’anirà consolidant.

La Camile Fauque és una jove que treballa de nit com a dona de neteja, té una gran capacitat per dibuixar i viu en condicions penoses a les golfes d’un edifici. No es relaciona amb ningú i no es preocupa per la seva salut ni la seva imatge.

En el mateix edifici viu Philibert que pertany a l’aristocràcia i és extraordinàriament sensible, tímid i educat. Frank és el seu company de pis, aprenent de xef que treballa en un prestigiós restaurant. De mal caràcter, viatja un cop a la setmana a Tours a visitar la seva àvia, la Paulette que viu en una residència.

Una novel·la construïda al voltant de la relació que s’estableix entre aquestes quatre persones, relació que les farà perdre les seves pors i guanyar confiança en si mateixos i en els altres.

Una novel·la d’una gran tendresa i on sense que passi res d’espectacular anem coneixent als personatges. Narrat en tercera persona compta amb el diàleg com a part important de la narració.

L’any 2007 aquesta obra va ser portada al cinema de la mà del director francès Claude Berri amb el nom d’Ensemble, c’est tout, i on Camille era interpretada per Audrey Tautou.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 144 – Teatre Musical – PARIS (Les Cot) (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Barts – 2019.01.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 109)

PARIS (Les Cot) (temp. 18/19 – espec. nº 109)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Des del passat 27 de desembre i fins al 13 de gener té lloc la primera edició del FESTIE, Festival de Teatre Independent!, a la sala Barts. En aquesta edició ha comptat amb tres companyies emergents: The Mamzelles, LES COT i LAminimAL amb tres propostes teatrals, “MAFIA” (que nosaltres vam poder veure a la Sala Atrium), “PARÍS” (estrenada al mes d’octubre al Almeria Teatre) i “Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth”.

Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu de FESTIE, sota la direcció de Sílvia Berna, és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors.

Ahir vam tenir la sort de poder veure PARIS de LES COT, una esbojarrada, surrealista i inversemblant comèdia musical, que ens ha divertit i agradat molt.

Una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, amb música en directe i les veus de les tres integrants de la companyia LES COT: Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral. Una obra creada musicalment per Óscar Peñarroya i amb dramatúrgia i direcció de Paul Berrondo.

LES COT és un trio vocal femení que crea espectacles musicals en què la música es combina amb l’acció teatral. Espectacles vius que despertin l’imaginari creant complicitat amb el públic. Óscar Peñarroya es va incorporar a la companyia com a compositor, pianista, arranjador i director musical i van crear el seu primer espectacle, “Babet, cuina a tres veus” que nosaltres no hem tingut ocasió de veure. En aquest segon espectacle s’han incorporat Paul Berrondo com a dramaturg i director i Jose Novoa com a figurinista i escenògraf.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 145 – Voltar per la Literatura – ABLANATANALBA de Màrius Serra (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – llibre nº 004)

ABLANATANALBA de Màrius Serra (temp. 18/19 – llibre nº 004)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Cada matí, quan en el cotxe anava a treballar escoltava Catalunya Ràdio, i cada matí jugava a endevinar la paraula que en Màrius Serra proposava en l’Enigmàrius del dia.

Fa molts anys havia llegit la seva novel·la “Farsa” (2006) i no havia llegit res més d’ell. Com per casualitat va caure a les meves mans aquest llibre i em va atrapar el títol.

Un palíndrom és una paraula o frase que es pot llegir indistintament de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. S’ha de tractar de paraules o frases que tinguin significat i funcionin simètricament.

ABLANATANALBA és un palíndrom, una paraula provinent de l’hebreu i que vol dir “Pare, vine a nosaltres”.

Una novel·la on predominen els jocs lingüístics, una novel·la “verbívora” com la va batejar el mateix autor, una paraula inventada que defineix com a ésser verbívor a aquell que es nodreix bàsicament de paraules.

La història d’uns germans bessons enfrontats per qüestions de llengua. Dos personatges iguals físicament, però contraposats quant a gustos i preferències. Un personatge doble.

El Tomàs i el Tomeu Cerc són dos germans bessons. L’un és un enamorat de l’enginy verbal i l’altre detesta els jocs de paraules. El seu pare, prestigiós filòleg de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de morir. Feia anys que vivia tancat en un pis del barri Gòtic llegint i corregint textos amb taps a les orelles per no sentir ningú. Vint anys enrere el senyor Cerc havia arreplegat tots els llibres de casa i se n’havia anat per sempre, abandonant la dona i els fills. Els bessons, en Mas i en Meu, que llavors tenien tretze anys, mai no han sabut el perquè. Ara que en tenen trenta-tres, les últimes voluntats del pare, un epitafi “423 AZ” i una carpeta plena de relats que el Tomeu troba al pis del barri Gòtic potser els podran ajudar a entendre-ho i a entendre’s.

Els dos bessons, cadascú pel seu camí, intenten esbrinar els secrets que amagava el pare, que en començar la novel·la, acaba de morir.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– 143 – Teatre – COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (🐚) – Teatre del Raval – 2019.01.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 108)

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS (temp. 18/19 – espec. nº 108)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És difícil escriure sobre una proposta a la que has estat convidat el dia de l’estrena i no t’ha agradat gens. És difícil perquè saps que al darrere hi ha il·lusió i ganes. És difícil perquè hem vist com l’actor es deixa la pell a escena, intentant en tot moment aconseguir aixecar aquesta “boja comèdia interestel·lar”.

És difícil però no podem dir pas el contrari, perquè fins i tot hem estat a punt de marxar a mitja representació.

I és difícil perquè hem vist que part del públic reia i s’ho passava bé i ha aplaudit generosament en acabar.

COM FER-SE CATALÀ EN 50 MINUTS, una proposta amb un text del que és autor Dani Serra, que està dirigida per Toni Albà i interpretada per Bernat Muñoz.

El Planeta Terra pateix l’amenaça més esfereïdora en dècades. Una amenaça encara més terrible que la cuina anglesa o el “reggaeton”. Busquem els millors cervells de la galàxia per infiltrar-se entre la plaga i desarticular-la des de dins.

Tenim 50 minuts per explicar-te com aconseguir-ho.

Presenta’t com a voluntari, porfa. El cosmos et necessita.

Sabem que aquest tipus de representacions teatrals (monòlegs còmics), no ens acaben de fer el pes, però en veure que a la direcció estava Toni Albà, vàrem pensar que pagaria la pena sortir de casa i anar al Teatre. Com veieu, aquesta vegada el nostre sentit de l’olfacte ens ha fallat radicalment, perquè durant tota la representació no van aconseguir de nosaltres, ni un somriure.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

142 – Durant el 2018, molt més que “anar al Teatre”

Durant el 2018, molt més que “anar al Teatre” 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja estem a punt de tancar el 2018 i volem fer un repàs de les escapades i dels esdeveniments que ens han fet especial  il·lusió durant aquest any que ara acaba, i que ens han fet sortir de la rutina del dia a dia. Perquè per sort hem pogut fer moltes més coses que “anar al Teatre” …

Vam començar l’any amb la nostra participació en la Cavalcada de Reis de Barcelona

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Al mes de febrer vam fer la nostra primera sortida de l’any i amb l’excusa d’anar a menjar carxofes, durant una setmana vam anar cap al sud de la península, i vàrem visitar Sagunt, Xàtiva, Alacant, Elx i Caravaca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Per celebrar l’aniversari de l’Imma al mes de març, per fi i després d’anys d’espera, vam aconseguir poder reservar al restaurant Tickets de l’Albert Adrià …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

També al mes de març vàrem fer una escapada de dues setmanes a Florència, ciutat que ja conexiem però sempre de forma massa ràpida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Florencia

Vàrem aprofitar per visitar també Siena i Lucca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Siena

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lucca

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

A l’abril toca fer com cada any una calçotada a Torredembarra

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i pocs dies després marxem en vaixell a l‘illa de Mallorca on vam passar 15 dies entre Abril i Maig; amb el nostre cotxe vam recórrer més de 2.000 quilòmetres per tota l’illa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Petites sortides d’un dia durant el mes de juny i durant el mes de juliol el “Festival Grec”, ens impossibilita literalment, poder sortir de Barcelona.

A principis d’agost aprofitem per fer una escapada a Ripoll i a Ribes de Fresser, per tornar a menjar (com fèiem sovint fa molts anys) al restaurant Els Caçadors, i després passar uns dies a la Vall de Núria, on fem llargues caminades sense la pressió turística que hi ha a altres llocs durant l’estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ripoll

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vall de Núria

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Una trobada a Calonge amb els amics de “sempre”, una amistat que perdura fa més de 40 anys, d’ençà que els nostres fills eren petits i acampàvem cada any al càmping Pirineus de Puigcerdà;  ara ja han aparegut alguns nets, però la nostra amistat resta intacta. Una jornada de platja i de dinar i sobretot de xerrar al voltant d’una taula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

La segona quinzena d‘agost, com de fet ja fem fa uns quants anys, la passem a Poble Nou del Delta, el nostre “paradís particular” al Delta de l’Ebre, des d’on també fem excursions cap a l’interior, Horta de Sant Joan, Vall-de-roures, Cretas 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i al mes de Setembre, uns dies a S’Agarò, per aprofitar que la Costa Brava a la segona quinzena d’aquest mes, comença a estar més tranquil·la i es pot gaudir del paisatge sense gaires aglomeracions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

… i finalment a l’octubre i novembre, un viatge molt esperat, ja que el vàrem haver de suspendre (i perdre l’import dels bitllets d’avió) ara fa 7 anys, a causa del tsunami i posterior fuita radioactiva de Fukushima. Durant 5 setmanes vàrem poder conèixer amb profunditat JAPÓ, en un viatge de somni, que ens ha provocat encara més ganes de saber molt més d’aquest enorme país … i tornar-hi el més aviat possible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tòquio i rodalies

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nord del Japó

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alps japonesos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sud del Japó

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al voltant d’Osaka, Kyoto i Kobe

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

…. i en tornar a Barcelona, abans de les festes nadalenques, fem un altra trobada amb els amics de “sempre”, aquesta vegada a Premià de Dalt…

🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌🐌

Que tinguem TOTS, una bona entrada d’any 2019, principalment molta salut, però també molts petits i grans viatges i que puguem gaudir com sempre de bon Teatre.

Publicat dins de VIATGES | 2 comentaris