– 121 – Teatre – TOP MAGIC (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2018.12.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

TOP MAGIC (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ho diu el mateix programa de mà TOP MAGIC by Hausson “Una màgia molt personal” i és això en el que consisteix l’espectacle. Un espectacle de màgia “molt Hausson”.

Tal com van comentar a la roda de premsa amb aquest espectacle vol celebrar el Premi Nacional de Cultura 2018, que va obtenir en reconeixement a la seva trajectòria. Una selecció de 10 números, el que podríem anomenar el Top 10 de la Màgia. El 85% dels números encara no els havia presentat en els seus anteriors espectacles.

Abans d’ocupar les nostres localitats hem vist l’exposició “El Capricho”, petites figures de ceràmica que representen mags executant números de màgia diferents. Una deliciosa exposició de Miquel Aneas.

Començant per un joc amb cartes, ens ha deixat bocabadats amb la seva capacitat de moviment de mans amb cartes i fitxes. Nosaltres a la fila 1 hem estat incapaços de seguir-les i no hem pogut veure en cap moment d’on “coll…..” sortien les cartes que de manera imparable anaven caient a l’interior d’un paraigua.

A continuació ha anat desgranant el programa dels tops 10:

En el nº 10 No es pot ser modern si no es coneixen els clàssics.

En el nº 9 No és igual una ampolla de vi que una ampolla de cervesa.

En el nº 8 Tenir més cares que un dau.

En el nº 7 Aquest el fa el públic.

En el nº 6 Beu amb moderació.

En el nº 5 Mira’t al mirall.

En el nº 4 43 trilions

En el nº 3 Això pot acabar malament.

En el nº 2 No oblidis, pas, el que has vist.

En el nº 1 Juguem-hi tots.

Avui la propina que va prometre a la RdP que faria en finalitzar cada espectacle, amb un número diferent en cada un d’ells, no l’hem pogut veure…. potser no hem aplaudit prou ?

Un espectacle sense grans efectes, on la perfecció en l’execució dels números és inqüestionable. HAUSSON és el nom artístic de Jesús Julve (Barcelona, 1955) que es va iniciar en l’art de la prestidigitació amb nou anys, i els seus espectacles tenen un gran component de poesia escènica i estan basats en la manipulació.

TOP MAGIC és un espectacle participatiu on demana la intervenció d’alguna persona del públic, amb el seu somriure i posat molt característic. Està acompanyat per Carles Arquimbau que fa d’ajudant i provoca les riallades en molts moments, amb la seva gestualitat, sense dir una sola paraula.

L’espectacle compta amb la música de Jordi Bonet, les projeccions de Marc Lleixà i la il·luminació d’Albert Julve.

Un nou espectacle d’aquest mag de la manipulació que ens ha fet jugar a endevinar on estava amagat el truc, davant de l’aparent simplicitat de tot plegat. Cal deixar-se portar per la màgia i creure que tot és possible …

Un espectacle per a totes les edats que estarà a l’escenari Joan Brossa fins al 6 de gener.

Nota: Malauradament no podem deixar imatges, ni tan sols de les salutacions finals, ja que en aquest teatre està prohibit expressament fer-ho. L’únic teatre de Barcelona que prohibeix fotografiar als actors al final de la representació … o potser l’únic del planeta Terra ???.
Una llàstima, perquè les ressenyes queden molt “sosones” sense cap imatge.
Idea i direcció: Hausson
Il·lusionista: Hausson
Regidor-ajudant: Carles Arquimbau
Disseny de so: Jordi Bonet \ Disseny de llums:  Albert Julve \ Projeccions:  Marc Lleixà \ Espai escènic: Hausson \ Veu en off : Carles Sales \ Ajudantia direcció (estudiant en pràctiques – El Timbal): Alex González \ Material magic: Magicus, Scott Alexander, Greg Wilson, Marc Antoine
Exposició màgica El Capricho, Miquel Aneas
Publicitat: Bosch & Serret \ Premsa: COMEDIA. Comunicació & media SL \ Producció Escenari: Joan Brossa \ Agraïments: Museu Picasso
Idioma: català – Durada: 75 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– 120 –  Òpera – L’ITALIANA IN ALGERI de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres dia 14, tal com teníem previst vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure L’ITALIANA IN ALGERI, dramma giocoso en dos actes, de Gioachino Rossini (1792-1868).

Tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat dia 5, feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de  Il naufragio felice.

L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.

Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.

Un muntatge vistós i colorista de la mà de Vittorio Borrelli que debuta al Liceu amb aquesta producció de la Fondazione Teatro Regio de Turí. L’escenografia de Claudia Boasso amb presències volumètriques i boniques transicions teatrals entre escena i escena que efectuen els mateixos protagonistes a la vista de tothom. Pocs elements transformen l’escenari en una sala del palau, un hamman o una plaça amb font.

El vestuari, en concordança amb el lloc on situen l’acció, és de Santuzza Calì amb sedes, robes brillants i turbants.

El disseny d’il·luminació, que complementa el muntatge, és d’Andrea Anfossi i destaca els moments del dia en què té lloc l’acció.

La direcció musical està a càrrec del mestre Riccardo Frizza, que torna al fossat del Liceu amb un elenc d’especialistes en aquest tipus de repertori.

Pel que fa a les interpretacions, ha estat una nit sense grans moments si bé no podem dir que no hagi estat una bona representació. El cor, dirigit com sempre per Conxita García, ha estat magnífic.

Simón Orfila, baix-baríton que ha interpretat el paper de Mustafà, ha tingut un començament fluix però ha anat guanyant presencia i protagonisme, amb una part actoral realment destacable. El tenor uruguaià Edgardo Rocha ha interpretat el paper de Lindoro, l’enamorat d’Issabella amb una veu lleugera i romàntica.

La mezzosoprano Maite Beaumont en el paper d’Isabella ens ha ofert una interpretació una mica desigual en tant que Manel Esteve ha estat un simpàtic Taddeo. Completaven l’elenc protagonista Sara Blanch com a Elvira, la dona del bei, Lidia Vinyes-Curtis com a Zulma, la confident d’Elvira i Toni Marsol com a Haly, el capità dels pirates del bei.

Ha estat una nit d’òpera acolorida i entretinguda, amb moments còmics com el dels nadadors, el tauró o el camell que han fet riure bona part de l’auditori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Música: Gioachino Rossini
Llibret: Angelo Anelli
Direcció musical: Ricardo Frizza
Direcció d’escena: Vittorio Borrelli
Direcció del cor : Conxita García
Repartiment : Simón Orfila, Sara Blanch, Lidia Vinyes-Curtis, Toni Marsol, Edgardo Rocha, Maite Beaumont i Manel Esteve
Escenografía: Claudia Boasso \ Vestuari: Santuzza Calì \ Il.luminació: Andrea Anfossi \ Reposició de la il.luminació: Vladi Spigarolo \ Assistència a la direcció d’escena: Leo Castaldi \ Assistència al vestuari: Paola Tosti \ Assistència a la direcció musical: Massimo Spadano \ Assistents musicals: Vèronique Werklé, Rodrigo de Vera, Daniela Pellegrino i Jaume Tribó
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Concertino: Kai Gleusteen
Idioma: italià sobretitulat
Durada: 2h 50m amb un entreacte

… i en sortir a la Rambla, davant de l’entrada del Liceu ens trobem aquest gos esperant a la seva propietària, guarnit de Nadal !!!, llàstima que no era un cargol.

 

Publicat dins de Òpera | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 119 – Roda de premsa LA NIÑA GORDA – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.14 (temp. 18/19 – RdP 026)

RdP – LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – RdP nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Divendres passat vaig poder assistir a la presentació del pròxim espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol, adaptada i interpretada per Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí.

A l’inici de la roda de premsa, els directors del TNC i de “Teatres en xarxa” es van felicitar mútuament per haver col·laborat a què algunes de les obres que es poden veure al TNC (com és el cas d’aquesta LA NIÑA GORDA) es puguin veure a diferents teatres de tot Catalunya. En cinc anys s’han pogut fer 141 funcions amb gran èxit de públic.

Diuen que LA NIÑA GORDA, es tracta d’una de les millors novel·les de la literatura catalana, i ara per primera vegada ha estat adaptada al teatre. Segons comenta Xavier Albertí, és una novel·la “botifarra” perquè dins la tripa compte un excel·lent farcit d’elements heterogenis.

Filla d’un lliurepensador alcohòlic que viu al carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, LA NIÑA GORDA és una càndida adolescent que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.

Descriu amb gran fidelitat i esplèndidament el teatre de “barraca”. També és un al·legat a descriure com la societat és molt reticent a acceptar persones que són “diferents” i no solament com en aquest cas de “gegantisme”, sinó “diferents” en qualsevol altre aspecte. Ens mostra com arribem a ser de cruels quan mirem al “diferent”. També fa una crítica ferotge a la societat masclista en què vivim.

Jordi Oriol afirma, que aquesta novel·la és un dels grans monuments de la literatura catalana. Xavier Albertí està totalment d’acord i a més a més diu que es tracta “d’una meravellosa partitura de paraules“.

LA NIÑA GORDAfa una àcida paròdia de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors. Amb aquesta obra, Rusiñol s’enfronta cruament a l’idealisme noucentista, que pretenia posar les bases d’un nou Estat sense tenir en compte les misèries amb què malvivia una gran part de la societat catalana.

Santiago Rusiñol va ser un dels grans ambaixadors de la modernitat a Catalunya. Provocador de nombroses polèmiques amb els principals moviments polítics del tombant del segle XIX al XX, sempre va saber posar el dit en algunes nafres extraordinàriament sensibles.

Aquest sentit de l’oportunitat -que sovint va ser llegit com a simple oportunisme- el va convertir en una figura incòmoda per la seva mordaç equidistància, alhora que l’erigia en un dels observadors més aguts de la societat del seu temps.

Per aquesta raó, el TNC ha volgut dedicar l’epicentre patrimonial de la temporada 2018/2019 a Santiago Rusiñol i el seu relativisme ideològic.

En aquesta posada en escena s’ha volgut afegir música i per això s’ha afegit una pianola mecànica.

Us deixo aquí sota l’àudio del que es va dir a la presentació …

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 118 – Teatre – LA NETA DEL SENYOR LINH (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala FP – 2018.12.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 089)

LA NETA DEL SENYOR LINH (temp. 18/19 – espec. nº 089)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i sense bellugar-nos de lloc després de gaudir de l’exposició CAMERINOS de Sergio Parra i prendre un cafetó al bar del Teatre Lliure, ocupem la nostra localitat a la fila 1 de la sala Fabià Puigserver. Ens espera l’estrena de  LA NETA DEL SEYOR LINH, interpretada per Lluís Homar (Barcelona, 1957) sota la direcció de Guy Cassiers (Anvers 1960)  a partir de la producció original de Toneelhuis.

Versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel (1962) traduïda del francès per Sergi Belbel i amb dramatúrgia d’Erwin JansJérôme Kircher.

Una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca de la identitat. Un espectacle sobre la comunicació, l’amistat i la imaginació per tal de sobreviure en un món diferent i a priori hostil.

La novel·la “La petite fille de Monsieur Linh” va ser publicada l’any 2005 i l’any 2006 va ser publicada en català amb traducció de Lourdes Bigorra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest espectacle forma part del recorregut Memòria Obstinada com també “Así que pasen cinco años” (del 18 al 20 de gener), “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons història oculta del desembarcament” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero una historia de la clase trabajadora en España” (del 13 al 30 de juny).

El senyor Linh ha fugit del seu país, que ha estat anorreat per la Guerra, buscant un futur millor per a la seva neta Sung Diû. No se sent a casa en aquest país estranger, fins que coneix el senyor Bark. Ell li parla sobretot de la seva dona, morta de fa poc. El senyor Linh no l’entén però l’escolta, amb la seva neta a la falda. Es troben cada dia en un parc, al mateix banc. Fins que un dia tot canvia ….

Enorme escenari, on Lluis Homar, també “enorme” no necessita res més per fer-nos arribar la veu dels tres personatges de la història, el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark.

El senyor Linh i el senyor Bark són dues persones solitàries que parlen diferents llengües però que són capaços de comunicar-se amb petits gestos. Una relació que commou i on tots dos mostren una necessitat immensa d’estimar i sentir-se estimat. El senyor Linh enyora la seva terra, i per no oblidar-la taral·leja a la seva néta una cançó de bressol que s’ha transmès durant generacions i que li retorna l’olor de la seva llar.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | 2 comentaris

– 117 – Exposició fotogràfica – CAMERINOS de Sergio Parra – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2018.12.13

CAMERINOS de Sergio Parra 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous dia 13, nit de doble estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, d’una banda la inauguració de l’exposició fotogràfica CAMERINOS de Sergio Parra (Madrid 1971), exposició que ens ha presentat ell mateix, un projecte realitzat durant més de 15 anys amb imatges d’intèrprets en la intimitat dels seus camerinos.

Uns retrats fets minuts abans que l’artista fotografiat sortís a escena, mentre es maquilla, es vesteix o desvesteix, es pentina, es concentra. Fotos fetes durant la màgica transformació de la persona en el personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hem pogut veure i comentar amb ell les fotos exposades als dos vestíbuls de Montjuïc, el de l’Espai lliure i el de la sala Fabià Puigserver. Una petita selecció de les més de 60.000 imatges que el fotògraf ha pogut obtenir durant aquests 15 anys.

Ens va comentar que no era pas aficionat al Teatre quan va començar a fer fotografies en els camerinos dels teatres, perquè llavors era molt més aficionat al cinema. Aquest projecte artístic l’ha apropat moltíssim a aquest món que envolta el Teatre, que ara mateix no en sabria prescindir.

Totes les fotos són en blanc i negre i tenen format vertical. Totes elles estan fetes a través del reflex d’un mirall (mai de forma directa), sense utilitzar flaix ni cap il·luminació suplementaria tipu focus.

Continua llegint

Publicat dins de Exposicions, Fotografia, Teatre | Etiquetat com a , | 2 comentaris

– 116 – Teatre Musical – LA FAMILIA ADDAMS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Coliseum – 2018.12.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 088)

LA FAMILIA ADDAMS (temp. 18/19 – espec. nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat dos mesos des de la roda de premsa de presentació a Barcelona d’aquesta producció musical. El nostre viatge i la priorització d’espectacles de curta durada que no volíem perdre, ens ha fet posposar fins aquest dimecres dia 12 el fet de poder veure aquest musical.

LA FAMILIA ADDAMS, el musical, estrenat a  Broadway el 2010, està basada en el llibret de Marshall Brickmann i Rick Elice i la música d’Andrew Lippa, i ha estat adaptada als nostres escenaris per Esteve Ferrer i Silvia Montesinos, després d’obtenir els drets de la versió de gira del musical. L’argument està basat en els personatges creats per Charles Addams en 1938 en una tira còmica pel diari The New Yorker.

No podem deixar de comentar que aquesta producció va ser estrenada a Madrid i Esteve FerrerSilvia Montesinos han introduït en el text referències locals madrilenyes que grinyolen una mica davant el públic català. Referències al “cocido madrileño”, als polítics d’allà, i als toros; és cert que també fa referència al Brexit o a les xarxes socials per no fan cap referència a casa nostra. Malgrat que en el repartiment hi han forces actors catalans, en general a la producció es respira una manera de fer molt “castiza” que s’allunya força de la manera de fer Teatre a Catalunya i que a nosaltres no ens acaba d’agradar.

Però d’això érem conscients abans de comprar les entrades …. i és que de fet la raó principal per anar a veure aquesta producció era per veure treballar al nostre amic Frank Capdet.

A banda d’aquest comentari hem de reconèixer que la producció ens ha agradat força. Una gran escenografia de Felype De Lima, que abasta més enllà de l’escenari, una magnífica il·luminació de Juanjo Llorens i el disseny de vestuari i maquillatge d’Aarón DomínguezOlaya Brandón, respectivament, complementen a la perfecció tota la posada en escena de l’espectacle. Una proposta a la que s’ha dotat de més elements d’humor i romanticisme que a la versió que recordàvem.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

– 115 – Roda de premsa NADAL A EL MALDÀ (Ciutat de Gespa i altres) – El Maldà (temp. 18/19 – RdP 025)

RdP – NADAL A EL MALDÀ (Ciutat de Gespa i altres) (temp. 18/19 – RdP nº 025)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres passat, dia 12 de desembre, vaig assistir a la presentació de la programació que El Maldà oferirà aquests dies de Nadal.

Tres propostes ben diferents …

La primera ja ha passat a ser com una mena de “Pastorets” d’aquest teatre, malgrat que en aquesta presentació la companyia Ruta 40, va assegurar que aquesta seria la sisena i l’última temporada que es podria veure en aquest espai. Es tracta de EL LLARG DINAR DE NADAL (Premi Butaca 2015 a Millor Espectacle de Petit Format), del reconegut autor nord-americà Thornton Wilder, guanyador de tres premis Pulitzer.

A cavall entre drama i comèdia, El llarg dinar de Nadal és una reflexió sobre la condició humana, sobre la vida i la mort, la família, la recerca de la felicitat i la necessitat d’aturar el pas del temps.

Es podrà veure en aquesta Sala del 13 de desembre al 12 de gener.

_____________________

La segona proposta, NADALES és un divertimento que parteix de la sensació de terror quan escoltem, any rere any, la música amb què ens bombardegen des del primer dia que s’inaugura la decoració nadalenca als carrers més comercials de la ciutat. Un espectacle d’Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals.

El punt de partida és compartir, durant els dies de Nadal, una hora de cantar nadales acompanyada de les intervencions més divertides i la música més festiva amb acordió, clarinet i contrabaix. Un espectacle farcit de gamberrades, d’absurds, de sàtira, d’escatologia i d’arguments estrambòtics.

Es podrà veure tots els dimarts, des del 18 de desembre al 22 de gener.

_____________________

… i el tercer espectacle, potser l’estrella de la programació d’enguany és una Musical original, CIUTAT DE GESPA, proposta en la que la història s’explica íntegrament a través de la música de Gerard Alonso (Le Llaman Copla, Ojos Verdes, T’estimo -ets perfecte- ja et canviaré, Paquito Forever) i les lletres de Joan Vázquez.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 113 – Roda de premsa EL PERCEBEIRO – Teatre La Gleva – 2018.12.11 (temp. 18/19 – RdP 024)

RdP – EL PERCEBEIRO (temp. 18/19 – RdP nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat a primera hora de la tarda vaig poder assistir a la Roda de premsa de presentació de “EL PERCEBEIRO“, a La Gleva Teatre.

Una obra que parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà, però també de la resistència que posem per no caure, referint-se a la caiguda física però també de la metafòrica.

El Percebeiro y otros relatos sobre el no me voy a caer” és la primera peça teatral ideada, interpretada i escrita en la seva totalitat per l’actor David Menéndez; les primeres passes d’aquesta creació es van poder veure fa un parell d’anys a “Croquis BCN” de l’Obrador de dramatúrgia de la Sala Beckett. Posteriorment es va oferir una lectura dramatitzada a la Universitat de Bogotà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

David Menéndez va pensar en els “percebeiros” els homes que arrisquen cada dia la seva vida, penjats a les roques a terres gallegues, per poder subsistir. Ells necessiten la confiança plena i la creença que no cauran mai, a causa dels cops de mar que reben directament sobre els seus cossos.

La filosofia del “no em cauré” és un moviment filosòfic-espiritual que estudia la capacitat de l’ésser humà de resistir a la seva caiguda. És un pensament que s’oposa a la de la llei de la gravetat. Una decisió vital, un acte polític que determina que la caiguda no és possible. Ja ha pres la decisió: “No em cauré”.

Aquells que creuen en aquesta filosofia busquen totes les maneres possibles per no acabar cedint l’inevitable, per aconseguir mantenir-se a peu.

Continua llegint

Publicat dins de Rodes de Premsa, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 114 –  Teatre – CAMINS TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2018.12.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 087)

CAMINS TANCATS (temp. 18/19 – espec. nº 087)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dimarts passa, dia 11, va tenir lloc l’estrena a la Sala Versus Glòries de la producció de la Companyia La Maula, CAMINS TANCATS.

Aquesta producció es va estrenar, farà gairebé un any a Barcelona, a l’Auditori de Sant Martí i s’ha representat en diversos espais i teatres arreu de Catalunya i al Teatre Santiago Rusiñol de Madrid.

CAMINS TANCATS, compta amb la direcció de Jesús U.Labay, amb la dramatúrgia compartida de Martí Figueras i Jesús U.Labay i les interpretacions d’Enric Barba, Ivette Callis i Ivan Caelles.

Es tracta d’una obra que entrellaça dues històries que parlen de pobles que fugen, gent que pateix els efectes de la guerra i de la maldat humana més extrema. Dues històries paral·leles, llunyanes en el temps però amb la guerra com a nexe d’unió.

Enric Barba es presenta davant nostre com a mestre de cerimònies, ens demana que trenquem el gel que acostuma a haver-hi entre les persones que no es coneixen i que ens mirem directament als ulls. Ens diu que ell ha vingut a explicar dues històries. Un actor al qual nosaltres no recordem haver vist treballar al teatre i recordem en canvi, per la seva participació en algunes sèries televisives i algun espot publicitari, un actor que ens ha agradat molt i que presenta uns canvis de registre notables en els diferents papers que interpreta en ambdues històries.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 112 – Teatre Musical – ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG (🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2018.12.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 086)

ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG (temp. 18/19 – espec. nº 086)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

S’apropa el Nadal i aquest fet porta als escenaris espectacles dirigits al públic familiar com el que s’ha presentat a l’Onyric Teatre Condal. ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG és un musical adreçat a nens a partir de 6 anys i que únicament oferirà 9 funcions fins al dia 4 de gener.

Ahir al matí vàrem tenir el privilegi de poder assistir a un passi de gràfics per la premsa, en el que vam poder veure la representació sencera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Artabán és el personatge protagonista del conte nadalenc “The Other Wise Man” (L’altre rei mag), escrit en 1896 per Henry van Dyke (1852-1933), teòleg presbiterià nord-americà. Segons aquest conte, Artaban era el quart rei mag que va anar a buscar a Jesús guiat per un estel del mapa celestial.

La dramatúrgia i l’adaptació del text es obra de Marc Rosich, està dirigit per Marc Angelet, amb música i direcció musical de Marc Sambola i lletres de Yasmina Rincon.

La nit de reis, els nervis no deixen dormir als més petits, i a casa del Blai, la Clàudia i l’Eloi no és cap excepció. Mentre esperen que es faci de dia per poder obrir els regals, la Clàudia i l’Eloi li explicaran al seu germà Blai la llegenda d’Artaban, el jove príncep fascinat per les estrelles.

Un jove príncep que es volia sumar a l’expedició dels tres reis mags, amb la companyia de les patges Caterina i Roseta. Travessarà deserts i viurà un munt d’aventures aprenent que els petits gestos que es fan al llarg del viatge, son igual o més importants que les grans missions que el destí t’ha encomanat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari