– Roda de premsa CLAQUÉ O NO – Teatre Tantarantana – (rp114) – 16.08.2017

Ahir al matí, vaig acudir a la que serà la meva última roda de premsa d’aquesta temporada 2016/2017.

A l’escenari de la Sala Baixos22 del Teatre Tantarantana, la companyia DARA va presentar el seu 5è espectacle, amb el títol de CLAQUÉ O NO, una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

Aquesta nova proposta de la companyia Dara, s’engloba dins del III Cicle de Companyies independents en residència al Tantarantana (El Cicló), després que la temporada passada, també a “El Cicló” vàrem poder veure el seu espectacle MARS JOAN (març 2016) i també una nova versió el febrer del 2017.

En aquesta 3ª edició de El Cicló, han format part a més a més de Dara, les companyies Cia Casa Real, La Calòrica, Companyia Ignífuga i Col.lectiu La Santa.

La temporada vinent deixen de formar part 3 d’aquestes companyies (les que he marcat en vermell); per aquest motiu es va obrir fa temps un concurs públic per escollir les 3 “noves” companyies que s’afegiran la temporada vinent i entre les 20 propostes presentades s’han escollit les següents: ObskenéEl Eje i El Martell.

La Roda de premsa es realitza en el mateix escenari, on podrem veure la representació de CLAQUÉ O NO, que s’estrenarà avui 17 d’agost. Estan presents Ferran Murillo, director adjunt del Tantarantana, Roc Esquius director i responsable del text i els dos actors Núria Deulofeu i Isidre Montserrat.

Roc Esquius comenta que el fet de programar-se a l’estiu, va condicionar una mica l’escriptura de l’obra i per això ha intentat que sobretot resultés “fresca” i divertida, malgrat que toca temes molt actuals derivats de l’actual crisi econòmica, malgrat que gairebé avui en dia ja no se’n parla de la mateixa.

Fa uns anys que quan una persona preparava el seu futur professional amb els seus estudis, pensava que la seva professió seria “per tota la vida”. Això en les generacions actuals ja no es compleix, perquè estan convençuts de què els treballs són per un temps molt determinat i la professió escollida pot canviar en qualsevol moment de la vida, inclús prenent un gir radicalment diferent del que havies imaginat.

D’això precisament ens vol parlar aquesta proposta i també fer-nos pensar en diferents qüestions que giren al voltant d’aquest tema…. És lícit encaminar als nostres petits a dedicar la seva futura vida a una determinada professió??? T’has de dedicar tota la vida al que el sistema t’ha anat indicant, per molt que les teves aptituds serveixin per a una determinada professió???… o és més lògic dedicar-te al que realment t’agrada???

Una dona amb una carrera brillant, una professió que li cau com anell al dit i que ocupa un lloc important coma científica en l’estudi de la problemàtica de la crisi de l’aigua al món; gairebé està a punt de resoldre el problema quan un entrebanc del qual li sembla no se’n sortirà, li fa plantejar-se dedicar-se al que realment li agrada…. ballar claqué.

Un funcionari del govern, dedicat a què tothom ocupi el lloc de treball pel qual està més preparat, ha arribat per frustrar els seus plans. Ella no pot ballar claqué.

Poques persones tenen la sort de poder treballar en el que realment li agrada, i el més corrent és que en l’actualitat la professió variï força sovint.

Però… es pot canviar de vocació fàcilment??? Perquè ens obliguen a escollir als 15 o 16 anys el que faràs en el futur??? Necessita la societat, gent que comenci des de zero una carrera als trenta, quaranta o seixanta anys, o és millor ser dels millors en el que sabem fer ???

CLAQUÉ O NO és una comèdia sobre les professions, vocacions, intuïcions i canvis de rumb laboral, que moltes vegades no entén ningú.

És podrà veure fins al 17 de setembre a la Sala Baixos22 del Tantarantana.

Us deixo l’àudio de la Roda de premsa …

Nota d’última hora: l’estrena d’aquest espectacle que tenia previst fer-se aquesta nit, dijous 17 d’agost, s’ha suspès a conseqüència del greu atemptat atac terrorista a la Rambla de Barcelona. El nostre condol a totes les víctimes i als seus familiars.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– MicroTeatre (331 a 334) – INFECTA2 – NO EXIT – ASSASSINS IMPROVISATS – SUEÑOS A LA CARTA – Microteatre Barcelona – (🐌🐌) – 13.08.2017

INFECTADOS – NO EXIT – ASSASSINS IMPROVISATS – SUEÑOS A LA CARTA 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Com ja hem comentat en més d’una ocasió en aquest espai, no som massa aficionats al Microteatre, malgrat les bones experiències de les què hem pogut gaudir en el “Festival Píndoles” que cada any es celebra a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat molt a prop de casa nostra, en el barri de Vallcarca.

No ens acaba de fer el pes per l’excessiva curta durada d’aquestes propostes, que sovint no arriben ni tan sols a 15 minuts, i per tant no dóna temps a complir les tres fases d’una narració (plantejament, NUS i desenllaç). Creiem que la part més interessant d’una narració és precisament el NUS i aquí per manca de temps no es desenvolupa prou i a vegades gens….. o en tot cas es fa d’una manera massa precipitada, per la qual cosa no et dóna temps d’assaborir, ni el text, ni la posada en escena ni gairebé tampoc les interpretacions.

Hem assistit molt poc a les sales del Microteatre Barcelona (l’última vegada el juliol del 2015) i segurament perquè a banda de la durada dels espectacles, trobem que el preu és massa car si, com és el nostre cas, vols veure el mateix dia el màxim nombre de les obres que es presenten a les diferents sales. Malgrat que el preu a priori sembla força econòmic (4 €), veure les 8 obres que es presentaven diumenge passat, tenia un cost de 32 € per cap… i evidentment no entrava en el nostre pressupost, per molt que ens agradi el Teatre.

No entenem com no existeix una mena d’abonament (sigui diari o a utilitzar en diferents dies sense caducitat), que convidi a l’espectador a veure un nombre d’espectacles important i encara menys el perquè comprar les entrades anticipadament per la web del Teatre té un recàrrec d’un 10% (4,40 €), la qual cosa no convida gens d’entrada a desplaçar-se fins al carrer Bailèn.

A tot això s’ha d’afegir la incompetència de la persona que està a càrrec de la venda de les entrades, ja que sembla que no té gaire interès si compres 1, 2 o 23 entrades i que gairebé voreja la mala educació quan demanes informació sobre la possibilitat de comprar packs per veure molts espectacles…. i afirma que abans si, però que ara ja no existeixen. Amb aquesta resposta optem per veure només 4 dels espectacles, malgrat que teníem la intenció de veure’l’s tots 8.

Però un cop comprades i a l’espera de què comenci la primera representació, t’assabentes per una pantalla de TV del bar que SI existeixen packs i amb sopar inclòs per un preu molt similar al que nosaltres ens hem gastat  En veure-ho, vaig a reclamar una millor informació i gairebé la taquillera em tracta de deficient. Caldria si mes no, posar de cara al públic una persona amb més capacitat i amb una certa empatia vers els espectadors. Nosaltres per aquesta raó, dubtem molt que tornem a Microteatre Barcelona.

Però parlem dels quatre espectacles que vàrem veure…

 INFECTA2 (🐌🐌+🐚)

Entrem a la sala tan sols 5 espectadors, però quan comença la representació veiem que en realitat som 3, ja que dues persones són en realitat els actors que interpreten aquesta petita “Comèdia Musical”.

Una sala d’espera amb uns pacients que esperen ser visitats pel metge. Hi ha alguns que pateixen una estranya malaltia, un virus que fa de la seva vida un musical. Només poden parlar cantant. Hi ha antídot?? És contagiós??

Una representació on tots els diàlegs són cantats, utilitzant cançons conegudes en llengua castellana. La idea està ben pensada i els actors/cantants ho fan prou bé amb bones veus contant que gairebé ho fan a capel.la i a un pam de nosaltres. Malgrat tot ens ha sabut a ben poca cosa i quan estava començant a interessar-nos la peça, aquesta ja havia arribat a la seva fi.

Text i Direcció: Yashmin Zamani i Martín Puñal
Interpretació: Segons el programa de mà Perfectes artistes per a la ocasió
Gènere: Comèdia musical
Idioma: Castellà

____________________

NO EXIT (🐌+🐚)

En el segon espectacle sumem un espectador més… i ja són la increïble xifra de quatre, mes els dos actors.

Una proposta en format de thriller molt poc creïble i en bona part per culpa de que escoltem les cançons de la sala del costat per la deficient insonorització d’aquestes sales, situades massa agrupades en un petit espai, únicament separades per un petit passadís central.

Un home dins d’un WC públic, un altre home entra corrents fugint d’algú. Es troben i comencen a parlar. Però potser els homes no són tan desconeguts ni la trobada és casual.

Creiem que el petit argument és poc creïble perquè la sitaució que es planteja dins d’un urinari públic ens va semblar força inversemblant, a la que hem d’afegir unes minses interpretacions amb les quals no varem connectar ni per un instant.

Text i Direcció: Ernest Ollero
Interpretació: Dani Rebollo i Ernest Ollero
Gènere: Comèdia/Misteri
Idioma: Català

____________________

ASSASSINS IMPROVISATS (🐌🐌🐌)

Aquesta és la proposta que ens va agradar més de les quatre, malgrat que tampoc per tirar coets. Almenys la sala estava plena de públic, inclús amb gent dreta perquè no hi havien suficients tamborets.

Dos germans, molt diferents entre si parlen dels motius per l’assassinat dels membres de la seva família i ho justifiquen, no tenien alternativa.

Una trama que es podria classificar com una barreja de teatre de terror i humor de l’absurd, ben construïda argumentalment, malgrat lo esbojarrat del que ens expliquen els dos actors, un d’ells tacat de sang fins a les celles per la quantitat d’assassinats que ha comès…. l’altre fent de “bona persona”, malgrat que en realitat és el que provoca al seu germà gran.

Les actuacions també ens van agradar força.

Potser pagaria la pena que aquesta proposta es reescrivís per donar-li un format d’una mica més de durada i acabar de donar-li un final no tan precipitat per la manca de temps que imposa el format actual.

Text i Direcció: Joaquim Bundó
Interpretació: Adrià Triviño i Nicolás Queraltó
Gènere: Comèdia/Misteri
Idioma: Català

 ____________________

SUEÑOS A LA CARTA (🐌🐌)

Una proposta amb dos actors, un d’ells que també entra a la sala figurant que es tracta d’un espectador. Dos actors que en diferents sessions poden canviar, ja que al programa de ma son quatre. Nosaltres en el paper d’home vam tenir la sort de poder veure actuar a Onofre Rojo, que és al mateix temps l’autor del text.

Un màster sobre els somnis, sobre les fases de la son i la durada i intensitat dels somnis. Que passa si en un dels teus somnis apareix un personatge inesperat? Que fa que un somni es converteixi en un malson?

Ens va costar entrar en el tema dels somnis, a partir d’un text que en alguns moments ens va semblar excessivament repetitiu i que sincerament no ens va interessar gaire. Malgrat aquesta sensació nostre que és evidentment molt subjectiva, creiem que el text pot ser interessant per determinades persones i l’actuació de l’actor ens va semblar més que correcte…. a ella en canvi la vàrem trobar massa forçada i no ens la vam acabar de creure.

 Text: Onofre Rojo
Direcció: Humphrey Red
Interpretació: Gemma Iglesias i Onofre Rojo
Gènere: Comèdia
Idioma: Castellà

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Concert (M19) – GIPSY – BORA DUGIĆ amb BARCELONA GIPSY BALKAN ORCHESTRA (🐌🐌🐌🐌)- Teatre Grec – 12.08.2017

BORA DUGIĆ amb BARCELONA GIPSY BALKAN ORCHESTRA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Nova nit de música al Teatre Grec dins del marc del Festival MasiMas. Aquesta vegada la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra i un convidat de luxe Bora Dugić.

A la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra els vam escoltar per primera vegada al Gran Concert per a les Persones Refugiades que va tenir lloc al mes de febrer. Aquest és el tercer any que participen en el Festival MasiMas.

L’any 2012 es crea la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra que després de tres anys d’innumerables concerts i gires per més de 21 països, evoluciona i a partir del novembre de 2015, es transforma en la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, encara que com manifesten, continuen molt interessats en la música Klezmer, decideixen ampliar el seu ventall musical.

Segons llegim a la seva pàgina web entenen la música balcànica com un conjunt de tradicions musicals i una cultura multiètnica que traspassa els límits geogràfics i que es nodreix de tradicions històriques de les persones que han viscut a les nostres terres, jueus, sefardites, gitanos, otomans, àrabs, …

 Els components d’aquest grup són : Sandra Sangiao, veu catalana,  Mattia Schirosa acordionista italià, Julien Chanal guitarrista francès, Ivan Kovačević contrabaix serbi, Stelios Togias percussionista grec, Dani Carbonell clarinetista català i Oleksandr Sora violinista ucraïnès.

Ahir també dos convidats dels quals malauradament no hem retingut el nom, un violinista de Tarragona i una flautista de flauta travessera.

Però el cartell d’ahir anunciava un convidat de luxe, el flautista serbi Bora Dugić acompanyat del seu director musical habitual, l’acordionista Boban Prodanović.

Bora Dugić ,una de les figures consagrades de l’escena folk internacional a qui nosaltres no havíem tingut ocasió de veure. Des del terreny de la música popular, el cinema i la televisió ha realitzat més d’una desena de bandes sonores de pel·lícules i documentals, mentre que en el panorama de la música culta ha col·laborat amb músics com Jordi Savall. Ha rebut premis i distincions de tota mena tant al seu país com a festivals i a auditoris de Munich, París, Chicago i Montreux.

També ens ha sorprès molt favorablement la gran qualitat de la veu de la catalana Sandra Sangiao i la seva vitalitat física, que acaba d’aglutinar a un grup de bons músics de diferents cultures, en una orquestra molt peculiar que sona de meravella.

Un concert que va estar acompanyat per nombrós públic dels Balcans que literalment “embogits” al nostre voltant, corejaven i ballaven moltes de les músiques interpretades. Nosaltres ens hem deixat portar per aquest ambient de festa i ens ho hem passat molt i molt bé.

Ens ha recordat molt, el tristament desaparegut “festival de músiques del món” que es celebrava fa uns anys a Barcelona, sota el patrocini de La Caixa, amb increibles concerts de diferents cultures d’arreu del món…. un Festival que hauríem de reivindicar, perquè ens ha deixat un forat immens en aquests tipus de músiques ètniques, que costa tant escoltar a casa nostre.

Cargols Balcanics

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre/Concert (330) – VAYA SHOW amb TNT (🐌🐌) – Teatre del Raval – 11.08.2017

VAYA SHOW amb TNT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El quartet vocal TNT va estrenar aquest espectacle a l’Eixample Teatre en una única funció, el passat mes d’abril. Ara han fet una petita estada al Teatre del Raval, amb dues funcions per setmana des del 21 de juliol.

Un quartet que va néixer l’any 1997 i que porta forces anys pujant als escenaris; es van fer populars amb la seva participació, fa dues temporades, al programa concurs de televisió Oh Happy Day! Està format per Óscar BretauPaco Ruiz, Diego Ruiz i José Fernández.

VAYA SHOW!, és un espectacle a mig camí entre concert i obra de teatre, ja que té un fil argumental i molts moments d’interpretació, amb important utilització del vídeo com a suport argumental.

Un científic, portat per la seva obsessió per la música i decebut amb la Indústria i l’oferta musical actual, ha creat una màquina del temps dotada d’un dispositiu, el Keseyó, que absorbeix el “què sé jo” dels estels de la música. El seu objectiu: viatjar a temps pretèrits on, segons ell, la música era millor i recuperar l’essència dels artistes d’antany per conservar-ho fins que sigui necessari usar-ho de nou.

Però alguna cosa surt malament i un dia, mentre quatre dels seus operaris treballen en la màquina, l’activen per error i emprenen accidentalment un viatge a través del temps. El seu objectiu serà tornar a casa i no aixecar sospites davant del públic que acudeix als seus concerts, sense saber que en realitat són científics del futur.

Dirigit per Òscar Bretau, VAYA SHOW!, és un recorregut per la història musical dels anys 60, 80 que arriba finalment a l’època actual, de diversos gèneres musicals com poden ser el soul, pop o el rock; el quartet canten grans èxits i melodies conegudes i les interpreta en directe i fins i tot en algun moment a “cappella”.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

2017.08.12 – Voltar per la Literatura – TRILOGIA “VERSOS, CANCIONES Y TROCITOS DE CARNE” de César Pérez Gellida – (🐌🐌🐌🐌🐌) (L38 a L40)

TRILOGIA “VERSOS, CANCIONES Y TROCITOS DE CARNE” de César Pérez Gellida – 

Per Imma Barba

El dia 8 d’agost vaig acabar el tercer llibre de la trilogia que m’ha tingut enganxada poc més d’un mes.

Una trilogia de novel·la negre que tenen com a denominador comú la poesia, la música i els personatges.

MEMENTO MORI és el primer llibre de la trilogia publicat el febrer de 2013, on es presenten els personatges que protagonitzaran la història. L’acció està situada a Valladolid (els llocs descrits formen part de la meva història personal, ja que el meu pare era nascut en aquesta ciutat i part de la meva família encara hi viu) i l’àmbit temporal de la novel·la la situa entre setembre de 2010 i març del 2011.

Tot comença amb la investigació per l’assassinat d’una jove equatoriana, l’han deixat en un parc amb les parpelles mutilades i una poesia dins la seva boca. Ramiro Sancho és un inspector del grup d’homicidis de Valladolid i serà l’encarregat del cas. Ell és el protagonista de la trilogia. Ell i l’assassí, Augusto Ledesma.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre Musical (329) – PER SI NO ENS TORNEM A VEURE – El Maldà (🐌🐌🐌🐌) – 09.08.2017

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Com ja vam comentar en la nostra crònica de la roda de premsa del passat dilluns, aquest va ser un espectacle que no vam poder veure al mes de maig i que ara no hem volgut deixar escapar.

Un musical de petit format amb producció artística de Daniel Anglès, promotor de la idea inicial i que va proposar desenvolupar a partir de “Leonci i Lena” la sàtira teatral de Büchner. L’Alícia Serret va escriure el text i va assolir la direcció de l’espectacle. Com diuen ells mateixos es tracta d’un homenatge a comèdies com l’anomenada de Leonci i Lena, El joc de l’amor i de l’atzar o Al vostre gust.

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE és la història de dues persones que no són el que diuen ser. Una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable.

A escena dos actors i un músic:

Anna Lagares, és la princesa Anne de Dumaine, actriu a qui ja hem pogut veure   treballar en altres ocasions, com per exemple al musical “Per sobre de totes les coses” a la Sala Gaudi i a la Nit de Musicals 2016 del Grec, o a Sugar al Eixample Teatre. Malgrat tot, per nosaltres en aquesta ocasió va ser tot un descobriment perquè la seva energia en la interpretació és sens dubte un dels records més valuosos que ens portarem d’aquest Musical.

Edgar Martínez, és el príncep William d’Arden, i l’hem vist treballar recentment a Geronimo Stilton al Condal i anteriorment a Rent al Casino Aliança del Poble Nou.

Marc Sambola és el compositor de la música de l’espectacle i que interpreta en directe amb la guitarra, fent també el paper del Poeta.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Concert teatralitzat (328) – RELOAD – THE GOSPEL VIU CHOIR (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 08.08.2017

RELOAD. THE GOSPEL VIU CHOIR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

En el marc del Festival MASiMAS dimarts dia 8 va ser nit de gospel al Teatre Grec . THE GOSPEL VIU CHOIR és una formació musical fundada fa quinze anys a Palafolls pel seu director Moisès Sala. Està formada per més de 60 cantaires de diferents comarques de Catalunya.

Ahir eren 55 les veus a l’escenari acompanyats per cinc músics i un ballarí.

Fins al moment han realitzat quatre espectacles Marching to freedom”, “The New gospel X-perience”, “Spirituals” i “Non stop Gospel”.

La formació és tot un referent en el món del gospel a Catalunya i un dels grups més notables d’àmbit nacional i europeu.

L’any 2006 la formació va iniciar el projecte “Gospel Sense Fronteres” que pretén dur a terme una tasca d’acció solidària a favor de la infància en benefici d’organitzacions sense ànim de lucre i ONG’s, que treballen pels nens a qualsevol part del món.

Aquest espectacle, RELOAD, va ser estrenat l’any 2016 al Teatre Condal de Barcelona i porta a les seves esquenes més de 300 representacions. En paraules del seu director, aquest és un espectacle concebut per trencar els esquemes i les formes del gospel del nostre país. Buscant constantment la innovació en el gènere i l’evolució del gospel clàssic cap a formes més actuals amb un estil propi.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània, Teatre Musical | Etiquetat com a , , | 2 comentaris