– FESTES de GRÀCIA 2018 – Passejada pels carrers i Rua i correfoc pel carrer Gran de Gràcia – 2018.08.15

FESTES de GRÀCIA 2018

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un any més han arribat les dates de les Festes de Gràcia, el barri on vivim i on en el Miquel va néixer i créixer. Avui fa un any del terrible atemptat que va patir la ciutat de Barcelona on van morir a la Rambla un munt de gent innocent. Aquests fets van aigualir les Festes de Gràcia precisament l’any en què se celebrava el 200 aniversari d’aquestes festes i que haurien de ser “especials”.

Cercle catòlic de Gràcia i carrer de Santa Rosa

Nosaltres el primer dia de les festes d’aquesta nova edició (la 201), vàrem voler passar tot el dia passejant pels carrers del nostre barri i veure els 22 carrers que aquesta vegada s’han guarnit. Vàrem aprofitar per conèixer un altre restaurant japonès, el “Kitsuné Sushi Bar” en ple cor del barri, al carrer Montseny …. per després descansar tot veient una pel·lícula de dinosaures als Cinemes Bosque…. gaudir de la rua i del correfoc al carrer Gran de Gràcia i acabar de fer la passejada per la resta de carrers, fins que es va fer de nit.

Volen fer aquesta ressenya pel nostre propi record d’aquest recorregut …

1 – TRAVESSIA DE SANT ANTONI

“Olimp 54” – dins d’un temple grec, l’Olimp dels Deus, en el qual, en la zona de bar les Cariàtides i a la plaçeta d’Anna Frank la recreació de la Sala Apolo. En sortir el cavall alat de Pegàs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 – VERDI DEL MIG  (segon premi)

“Ave Verdi” – un apropament a la Roma antiga amb tres espais definits: el Coliseo, l’aqüeducte i el déu Bacus. L’escultura de Marc Aureli dona la benvinguda al carrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3 – PROVIDÈNCIA

“Providència i els seus amics” – inspirat en els dibuixos infantils pensat per als més petits de la casa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4 – PLAÇA ROVIRA I TRIAS (tercer premi)

“Sastrería i confeccions Rovira & Cia” – recrea una botiga de roba i complements, un establiment modernista amb la botiga i el taller de confecció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5 – JOAN BLANQUES DE BAIX

“Món d’abelles” – una decoració en la qual si han empleat més de sis-centes caixes de maduixes per fer els ruscs, i que acull prop de cinc-centes abelles fetes d’ampolles així com centenars de flors elaborades amb bosses d’escombraries o envasos. Rematat amb moltes abelles fetes amb taps de cava.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

6 – JOAN BLANQUES DE BAIX DE TOT

“La Lello a Baix de Tot” – inspirat en la coneguda llibreria Lello de Porto, un edifici modernista del 1906. Han reproduït la façana i l’espectacular escala interior, així com el vitrall del sostre, els altells o els espais de lectura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

7 – CIUDAD REAL

“Totoro i els seus amics (El món de Miyazaki)” –  un guarniment basat en els personatges i ambients dels films del director japonès Hayao Miyazaki.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

8 – LA PERLA

“Barcelona parc d’atraccions” – inspirat en l’obra de Banksy presenta d’una forma àcida i crítica, un parc d’atraccions de Barcelona fent un recorregut pels llocs emblemàtics de la ciutat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

9- MASPONS

“Viva México Maspones!” – inspirat en aquest país, a l’entrada per la plaça del Sol, una arcada d’una hisenda amb campana inclosa, dóna pas a la part urbana i a l’altra banda un temple maia envoltat de vegetació selvàtica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

10 – BERGA

  1. “Jungla Berga” – Un guarniment molt verd, amb molta vegetació i ocells amb un turó a l’estil del Corcovado del Brasil on un gran ocellot dóna la benvinguda. Al sostre ple de fulles i branques, unes làmpades en forma de gàbies amb el seu ocell construïdes amb contenidors de cervesa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquí decidim fer una parada per dinar i descansar una mica.  Tenim reserva al restaurant japonés “Kitsuné Sushi Bar” (🐌🐌🐌🐌) que encara no conexiem … i la veritat es que hem sortit molt satisfets; de ben segur tornarem.

En sortir decidim anar als Cinemes Bosque a veure la pel·lícula JURASSIC WORLD: EL REINO CAÍDO (🐌🐌🐌) que dirigeix J.A. Bayona i que produeix en Steven Spielberg; s’ha de reconèixer que es tracta d’una superproducció que tindrà l’èxit assegurat en un determinat segment de públic. Nosaltres simplement l’hem trobat entretinguda.

Tot just sortir del cinema ens trobem que ha començat la Rua i el correfoc al carrer Gran de Gràcia i ens quedem a veure-la sencera …

… i continuem la nostra passejada …

… i visitem un carrer que no ha volgut (o no l’han deixat ?) participar en el concurs de carrers guarnits, amb una portalada amb un enorme llaç groc i un munt de “piolins”; es tracta del carrer SANT PERE MÀRTIR (11)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

12 – MOZART

“Mozart invaders” – un guarniment sobre els jocs recreatius dels anys 80 com el “Pac-man”, “Super Mario Bros” o “Space Invaders”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

13 – VILA DE GRACIA

“La Vila dels monstres divertits” –  monstres i bitxos fantastic, alegres i que s’estan divertint. El sostre es un cel de colors fet amb centenars de triangles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 14 – JESUS (quart premi)

“El món dels somnis” – a partir del moment en qué una persona agafa el son, somia i com cada matí el despertador posa fi als seus somnis. Típics i tòpics com el de comptar ovelles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

15 – PUIGMARTI

“Aloha” – inspirat en les illes de Hawaii, flors, ocells, palmeres, canyes, cabanes i totems propis de l’indret.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 16 – PLAÇA DEL POBLE ROMANÍ

“Ederlezi” – una paraula que dona nom al festival que celebra l’arribada de la primavera quaranta dies despres, el 6 de maig, per part del poble gitano. Ho recrean amb una familia gitana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 17 – PROGRÉS (cinquè premi)

“Progrés és el més vital” – guarniment basat en el film de dibuixos animats “El llibre de la selva” : Mowgli, Shere Khan el tigre, el temple del rei Louey i desenes de micos , la serp Kaa i l’estimat Baloo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 18 – LLIBERTAT (primer premi)

“Els sons rurals” – una masía amb la entrada per Torrent de l’Olla amb el corral i els animals, l’era o les eines i que tanca amb una gran espanta ocells en mig d’un camp de gira-sols.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 19 – FRATERNITAT DE BAIX

“e=v.t” – un viatge a un espai imaginatiu amb un seguit d’habitants de diferents races i formes. S’accedeix a través d’un coet i al final trobem un altre nau, efecte de retorn a la realitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

20 – TORDERA

“La tardor” – Una cistella de bolets gegants, fulles amb els colors propis de la estació, realitzades amb diferents materials, textures i formes. Al final del carrer bolets gegants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

21 – FRATERNITAT DE DALT

“VI Frater my friend” – un celler familiar on visitem la gran bodega a partir de la façana d’una masía. El magatzem, els barrils i el pati de la casa cobert de raïm.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 22 – PERILL

“Videojocs Perill” – un guarniment que recrea l’evolució dels video jocs i del canvi de les màquines de jugar com la primitiva Atari fins a la moderna Nintendo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

________________________

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Festival Masimas – Concert – SMACK BIG DAB (🐌🐌🐌🐌) – Jamboree Jazz Club – 2018.08.14 (temp. 17/18 – espect. nº 382)

SMACK BIG DAB (temp. 17/18 – espectacle nº 382)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nova nit de música al Jamboree Jazz Club dins del Festival MasiMas. Quinze músics que formen la SMACK BIG DAB, en el petit escenari de la sala, ens han ofert una obra descrita com a quasi simfònica.

Un grup que va començar la seva formació en 2014, en crear un quintet de joves músics, els “Smacks 5“, promogut pel bateria Joan Casares i el trompetista Oriol Vallès amb la idea de poder tocar música de creació pròpia.

La formació es va ampliar a set, els “Smacks 7”, fa una mica més d’un any, i ha evolucionat de tal manera que ara ja en són quinze els instrumentistes de la banda, la SMACK BIG DAB, que, encapçalats pel Joan Casares i l’Oriol Vallès, està integrada per Lluc Casares al saxo, Jöel Gonzalez al piano, Pau Sala al contrabaix, Joan Mar Sauqué, Pol Omedes i Òscar Latorre a les trompetes, Albert Costa i Alba Pujol al trombó, Joan Codina al trombó baix, Irene Reig al saxo alt, Héctor Floría al saxo tenor, Pau Vidal al saxo tenor i flauta, i Pere Miró al saxo baríton.

Una formació on primen la música pròpia i la llibertat interpretativa.

Notes fortes i fluixes, ràpides i lentes se succeeixen sense cap sentit. Afortunadament, els seus compositors han sabut albirar una mica d’ordre dins d’aquest caos i ha preparat una colossal obra, quasi simfònica, que fa trontollar els pilars del Jamboree.

Joan Casares va créixer en el si d’una família musical tocant de forma autodidàctica fins als 16 anys, quan es prepara per entrar a l’Esmuc. Ha ampliat la seva formació a Nova York, Amsterdam i Philadelphia on ha pogut tocar amb músics de nom internacional. Co-lidera amb el trompetista Oriol Vallès la banda Smack Dab, la qual ha enregistrat tres discs de música 100% original. També està al capdavant de la banda TRO, amb Pere Miró i Xavi Castillo i encapçala el trio que té amb el saxofonista Lluc Casares, “el Casares Brothers Trio”.

Oriol Vallès va néixer a Terrassa el 1993 i ha viscut envoltat de música, estudiant al Conservatori de Terrassa consolidant la seva passió per la trompeta. Va continuar els seus estudis a l’Esmuc  completant la seva formació a Brussel·les. Actualment co-lidera la Smack Dab i toca amb la “Zebrass”, una street band de festes majors a l’estiu i fires a l’hivern, amb un repertori integrat per èxits discotequers, i temes de soul i funk.

La Smack Dab es va donar a conèixer com a projecte final d’aquests dos músics a l’Escola Superior de Música de Catalunya, obtenint la Matrícula d’Honor i guanyant també les Ajudes Injuve per a Joves creadors en 2015. El primer disc del quintet, publicat al setembre de 2015, serveix com a presentació del projecte. A partir d’aquí l’evolució del grup ha estat espectacular.

Vam gaudir d’un gran i sorprenent concert on els instrumentistes de la banda, ens hi han transmès una enorme vitalitat i ganes de tocar i tocar.

Joan Casares bateria i arranjaments \ Oriol Vallès trompeta i arranjaments \ Lluc Casares saxo i arranjaments \ Jöel Gonzalez piano i arranjaments \ Pau Sala contrabaix \ Joan Mar Sauqué trompeta \ Pol Omedes trompeta \Òscar Latorre trompeta \
Albert Costa trombó \ Alba Pujol trombó \ Joan Codina trombó baix \ Irene Reig  saxo alt \ Héctor Floría saxo tenor\ Pau Vidal  saxo tenor i flauta \ Pere Miró saxo baritone
Durada: 80 minuts

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – ASSASSINS DEL CAMP (🐌🐌🐌🐌) – 2018.08.14 (temp. 17/18 – llibre nº 049)

ASSASSINS DEL CAMP – (temp. 17/18 – llibre nº 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el tercer llibre de relats, publicat per Llibres del Delicte, situats a una part del territori del nostre país. El primer va ser “Assassins de Ponent”, seguit per “Assassins de Girona” i en tercer lloc, el recull correspon a autors de les terres de Tarragona.

ASSASSINS DEL CAMP és un recull de 15 relats i una fotografia obra de setze autors tarragonins.

Al primer autor que ens trobem, abans d’obrir el llibre, és a Xulio Ricardo Trigo, l’autor de la magnífica fotografia de la portada.

Un llibre coordinat i prologat per Margarida Aritzeta que és l’autora, també, del últim relat del llibre. Quinze relats negres, uns d’autors consumats de novel·la negra i d’altres d’autors novells, però interessats en aquest gènere. Força diferents entre ells, ens dóna l’oportunitat de conèixer diferents veus i estils narratius.

Uns relats dels quals no goso explicar res, només convidar a llegir-los perquè atrapen i et conviden a passar al següent relat. Tampoc en seria capaç d’assenyalar quin d’ells m’ha agradat més, ja que tots tenen el seu punt de negror inquietant.

Els relaciono per ordre d’aparició en el llibre:

  • Jordi Tiñena– La por blanca
  • Olga Xirinacs – Roses de plastic
  • Tecla Martorell– A deshores
  • Maria Lluïsa Amorós – Somieig
  • Jordi FolckEm estat nosaltres qui em fet aixó
  • Jordi Ledesma – El buit de la mort
  • Moisés Peñalver – El saxòfon
  • Salvador Balcells – Ni vius ni morts
  • Àngel O. Brunet – Pecats de policia
  • Joan Cavallé – Testimoni d’un crim
  • Francesc Valls- Calçada – La casa de la boira
  • Ferran Gerhard – Encara ens queda el blues
  • Lurdes Malgrat – Fecundació
  • Rosa Pagès – Totes les veus que m’acompanyen
  • Margarida Aritzeta – Mala sang

Una possibilitat que ens ofereix novament l’editor d’aquesta editorial, en Marc Moreno, de fer petits tasts d’autors coneguts o desconeguts, aquesta vegada amb el comú denominador de ser autors de les terres de Tarragona. Un llibre que m’ha agradat molt i és ideal per llegir tot prenent el sol o l’ombra en aquest calorós mes d’agost.

Títol original: Assassins del Camp
Data de publicació :  març 2018
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma: català
Pàgines: 272

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12  (temp. 17/18 – espect. nº 381)

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Festival Masimas – Concert GRUPO QUEBRANTE (🐌🐌🐌🐌) – Jamboree Jazz Club – 2018.08.11 (temp. 17/18 – espect. nº 380)

GRUPO QUEBRANTE (temp. 17/18 – espectacle nº 380)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I en sortir del Teatre Apolo, ens dirigim de nou al Jamboree Jazz Club, per assistir al concert del Grupo Quebrante emmarcat en la programació del Festival MasiMas.

GRUPO QUEBRANTE és una formació nascuda de la unió de quatre músics llatinoamericans establerts a Barcelona, els brasilers Jurandir Santana i Jefferson Otto, el mexicà Mark Aanderud i l’argentí Martín Laportilla.

“Na Beira do Mundo” (Temps Record, 2017) és el primer disc de la formació, gravat el febrer de 2016, que ahir van presentar al Jamboree, un conjunt de composicions originals i arranjaments que busquen explorar en les arrels de la música brasilera i en el jazz.

Jurandir Santana, nascut a Salvador de Bahía, és guitarrista, compositor i director musical. Considerat un dels guitarristes més grans de Brasil amb un estil únic, hi ha dedicat 25 anys de carrera musical a la recerca de la complexitat de la música brasilera i a la seva difusió.

Jefferson Otto, nascut a Curitiba, és bateria i cantant. Va iniciar el seu interès per la percussió amb 13 anys, i després de crear la seva primera banda “Abaixo de Deus” va recórrer un camí de formació autodidàctica actuant amb diferents grups de l’escena musical de la seva ciutat. En 1999 es va graduar en periodisme i l’any 2000 s’insta-la al nostre país, primer a Tenerife i en 2003 a Barcelona. Ha actuat a diferents llocs d’Europa desenvolupant projectes com a músic i com a productor.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre Musical – CABARET TROPICANA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Apolo – 2018.08.11 (temp. 17/18 – espect. nº 379)

CABARET TROPICANA (temp. 17/18 – espectacle nº 379)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb una actitud expectant vam anar al Teatre Apolo per veure “el autèntico cabaret Tropicana” que ha tornat a Barcelona després de 26 anys d’absència.

El CABARET TROPICANA de Cuba va iniciar en el mes de juliol una gira per Espanya “Gira ’18” amb els artistes titulars de l’espectacle a Cuba dirigits per Juan Armando Pérez “Jimagua”. La gira hauria d’haver començat a Santa Cruz de Tenerife al mes de juny, però problemes burocràtics ho van impedir, i van començar al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar, posposant al mes d’octubre l’estada a Tenerife.

Aquesta gira presenta un espectacle que fa un recorregut per l’essència de l’illa a través de la seva música.

Tropicana és un famós cabaret cubà creat l’any 1939 a La Habana i va ser construït a l’aire lliure, en una zona boscosa, sent conegut com “un paradís sota els estels“. El seu autor va ser Max Borges i el seu promotor Victor Correa. L’any 1952 Martin Fox va renovar i gestionar el Tropicana i és en aquesta dècada, que va assolir el seu màxim esplendor.

El joc, l’alcohol i les dones quasi nues, van fer desfilar pel cabaret polítics, mafiosos, artistes de Hollywood i mariners nord-americans. La revolució castrista i el bloqueig econòmic a què els nord-americans van sotmetre a l’illa, va condemnar-la a l’aïllament i va aparèixer la censura com a revulsiu del sistema capitalista. La direcció del Tropicana va ser assumida pel govern revolucionari des de l’any 1959 erradicant el joc.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – JAPÓN PERDIDO (🐌🐌🐌) d’Alex Kerr – 2018.08.11 (temp. 17/18 – llibre nº 048)

JAPÓN PERDIDO d’Alex Kerr – (temp. 17/18 – llibre nº 048)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

JAPÓN PERDIDO és un llibre barreja de memòria personal, assaig sobre la cultura japonesa i guia de viatges. Un llibre nascut d’una obsessió de l’autor pel Japó ancestral, un llibre que retrata una societat en extinció i al mateix temps ens explica l’evolució de les societats en Extrem Orient, abandonant les tradicions pròpies per acollir les alienes i abandonant la delicadesa enmig de jungles de formigó.

Un llibre que transmet una immensa nostàlgia per una cultura en retrocés.

JAPÓN PERDIDO ens parla d’un poble que no és respectuós amb el seu passat i el seu entorn natural i que s’encamina a la destrucció de la naturalesa, l’arquitectura tradicional, les antiguitats i les tradicions. Una societat que imparteix una educació sense emocions i on és bastant difícil establir relacions d’amistat, en edat adulta.

L’autor, fill d’un militar nord-americà va tenir la fortuna de conèixer Japó a mitjans dels seixanta, quan ell encara era un nen, i mai ha pogut oblidar la bellesa d’un país embolicat en el misteri de la boira de les seves valls. Va descobrir la vida rural, el secretisme sintoista, els jardins zen de Kyoto, els tatamis, la cerimònia del te, el teatre Kabuki, la cal·ligrafia, els mandales …  

Les seves visites posteriors van fer augmentar el seu interès per un país en el qual viu des de 1977 i on ha desenvolupat un treball de recuperació i conservació del vell Japó, per evitar, en el possible que la modernitat acabi amb el que queda de la tradició. Ha treballat en programes per a la restauració de cases rurals, i ha fomentat el cultiu d’arts com la cal·ligrafia o el teatre Kabuki. Ha dedicat bona part dels seus recursos al col·leccionisme d’art i objectes tradicionals japonesos.

Japón perdido va ser escrit en japonès en 1993 i va ser guardonat amb el premi Shincho Gakugei al millor assaig de no ficció en 1994. El mateix Kerr el va revisar i traduir a l’anglès en 2015. La traducció al castellà l’ha realitzat amb molta cura, Núria Molines.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | 3 comentaris

– Festival MasiMas – Concert – INCOGNITO (🐌🐌) – Teatre Coliseum – 2018.08.05  (temp. 17/18 – espect. nº 378)

Concert – INCOGNITO (temp. 17/18 – espectacle nº 378)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam saltar de la Seca Espai Brossa al Teatre Coliseum per tal d’escoltar el concert de INCOGNITO, una de les millors bandes de jazz funk (i una de les pioneres del àcid jazz), que va venir a clausurar l’anterior edició del MasiMas Festival, després d’un període de deu anys d’absència als escenaris catalans.

Està clar que ens vam equivocar de concert; ahir sota el paraigua del Festival MasiMas es podien veure 2 concerts ben diferents i a la mateixa hora, un de jazz protagonitzat per la cantant René Marie Stevens a la Sala Jamboree i aquest de Incognito, una Banda molt popular per la seva mescla d’estils, que van des del Jazz, al Funk i el Soul. Crec que aquesta vegada, almenys per nosaltres, hauria estat mes encertat escollir a René Marie, sense cap mena de dubte.

Incognito és un projecte personal de Jean-Paul ‘Bluey’ Maunick, el seu fundador i guitarrista i l’autor de la majoria de les composicions de la banda. Un grup creat en 1980 amb la complicitat del baixista Paul “Tubbs” Williams sota la influència d’artistes com Stevie Wonder, Marvin Gaye, Santana, Earth Wind and Fire o Kool & The Gang. El grup britànic va configurar-se com una progressió del funk, el soul i el jazz dels setanta.

Des d’aleshores el grup ha estat integrat per diferents músics que han anat abandonant la banda per emprendre les seves carreres en solitari. Únicament Jean-Paul “Bluey” Maunick continua liderant el grup.

Ahir van integrar el grup:  Jean-Paul “Bluey” Maunick a la guitarra i veu, Joy Rose veu, Imaani veu, Mo Brandis veu, Matt Cooper teclat, Francis Hylton baix, Sid Gauld trompeta, Patrick Clahar saxófon, Alistair White trombó, Francesco Mendolia bateria, Francisco Sales guitarra i Joao Caetano percussió.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre – Abrossa’m ESTRIP-TESI (🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.08.05 (temp. 17/18 – espect. nº 377)

Abrossa’m ESTRIP-TESI (temp. 17/18 – espectacle nº 377)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al límit del temps, ahir era l’últim dia de representació, vam poder veure aquest projecte guanyador de les residències ABROSSA’M. La Càtedra Brossa 2018 ha estat impulsada per la Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre, tal com ens van explicar a la roda de premsa on van presentar els dos projectes guanyadors, BROSSAT, una creació col·lectiva coordinada per Catalina Florit i aquest ESTRIP-TESI.

ESTRIP-TESI escrita i dirigida per Roger Torns és el tercer projecte de la companyia productora H.I.I.I.T. Una companyia nascuda amb l’ambició de crear cops a l’estat d’ànim i sinergies i de les que les seves primeres produccions han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett i “Hàbitat (Doble penetració)” que vam veure a la Sala Atrium.

Per la seva part, Estrip-tesi és un collage de qüestions i llenguatges escènics. El seu creador, Roger Torns, explica que «l’espectador es troba un espai molt dividit amb escenes de diferents tons, amb una pel·lícula en directe, un documental, objectes i òpera per parlar de l’expropiació de la cultura per instal·lar-hi la por».

La llàstima ha estat, en el nostre cas, que una errada en les connexions de la càmera de vídeo no ha fet possible veure la creació de la pel·lícula en directe a la que fa referència. Ho han resolt amb humor però certament ens hem quedat amb una proposta incompleta tal com havia estat concebuda.

Segons manifesta Roger Torns han aprofitat l’oportunitat per endinsar-se en l’univers del poeta, Joan Brossa, tant pel que fa a la seva obra com en el seu estil tan particular de generar interrogants amb la seva especial poesia.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Festival Masimas – Jazz – BRUCE BARTH – HISTÒRIES DE NOVA YORK (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Jamboree – 2018.08.04 (temp. 17/18 – espect. nº 376)

BRUCE BARTH – HISTÒRIES DE NOVA YORK (temp. 17/18 – espectacle nº 376)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I tal com vam comentar a la nostra ressenya de divendres, dissabte tornem al Jamboree Live Music per un nou concert del San Miguel MasiMas Festival, aquest cop liderat per Bruce Barth.

Bruce Barth és sense dubte un dels grans pianistes de jazz dels nostres temps. Profundament arrelat en la tradició del jazz, la seva música reflecteix la profunditat i amplitud de la seva vida i experiències musicals. Ha tingut llargues col·laboracions amb Tony Bennett, Terell Stafford, Luciana Souza, Stanley Turrentine, Steve Wilson i David Sánchez i va ser un membre del Quintet de Terence Blanchard. El 1992, Bruce va tocar el piano a la pantalla de Spike Lee a Malcom X.

En el concert d’aquest dissabte HISTÒRIES DE NOVA YORK aglutina cançons de la seva ciutat natal Nova York per formats de trio, quartet i quintet.

A les peces musicals per trio ha estat acompanyat de Masa Kamaguchi, al baix, que ha tingut un protagonisme molt especial durant tota la sessió i també per part de Stephen Keogh a la bateria.

A les versions de quartet s’ha afegit Dan Ben Lior a la guitarra, i la bateria ha quedat en mans de Francesco Petreni.

Gairebé en les acaballes del concret s’ha incorporat Perico Sambeat al saxo alt, per poder interpretar una peça musical per a quintet.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari