– Teatre – ASATIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.07.14 (temp. 17/18 – espect. nº 352)

ASATIA (temp. 17/18 – espectacle nº 352)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest mes de juliol, com gairebé tots els “teatraires”, ens hem abocat a veure el nombre més gran d’espectacles possibles, dins de la programació del Festival Grec. Per sort, també hem pogut fer un forat a la nostra agenda “teatraire”, per veure altres propostes no incloses al Festival.

Diem “per sort”, perquè aquesta ASATIA, que vàrem poder veure ahir a la Sala Atrium, és una petita joia teatral, que sense cap mena de dubte es mereixia una millor visualització de la que ha aconseguit, durant les dues setmanes que ha estat representant-se a Barcelona. El Grec, sense voler, els ha jugat una mala passada a aquesta jove companyia mexicana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ASATIA del Colectivo Berenjena, va ser la proposta guanyadora de la beca “La Vaquita” que la companyia Vaca 35 va concedir l’any 2017 com a suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves.

Des de Vaca 35 ens van parlar d’aquest projecte, fa aproximadament un mes, i vam parlar amb els membres de Colectivo Berenjena a la roda de premsa on ens van presentar la peça.

Aquesta proposta va ser estrenada al Teatro del Milagro a la ciutat de Mèxic el desembre del 2016, i gràcies a l’èxit de públic va fer dues temporades en aquest teatre, oferint representacions en altres teatres de la mateixa ciutat. La representació a la Sala Atrium és el primer salt de la companyia a Europa.

Un jove escriptor busca una història, pateix de bloqueig creatiu, quan de cop, decideix crear un personatge que anomena Paula, i a cada línia que escriu ella cobra vida. Una gran violoncel·lista que busca la fama i el reconeixement, encara que per arribar ho hagi de deixar tot de costat.

Verónica Bravo és Paula, Eduardo Orozco és l’escriptor, el Matías, el pare, la mare … fins a 8 personatges que interpreta amb uns canvis de registre molt acurats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ASATIA és una paraula inventada que parla de les pors i el buit que senten els dos autors, i protagonistes de l’obra, en veure que han d’unir els seus esforços per intentar aconseguir arribar on havien somiat, en el terreny de les arts escèniques. Una conclusió a la que van arribar en sortir de l’escola d’art on havien coincidit.

La peça ens porta a recórrer la vida de Paula que busca desesperadament l’èxit en una constant mirada al futur, amb la impossibilitat que això comporta, de viure el present. Assolit un èxit parcial no el gaudeix, sinó que rapidament es marca una fita més exigent.

Mentre espera els resultats d’admissió per al mestratge en cello del Conservatori de Música Clàssica de Berlín, coneix a Matías, un home desenfadat, alegre i apassionat a qui se li va la vida administrant la seva galeria d’art i escalant muntanyes. Ella se sorprèn a si mateixa vivint un tòrrid romanç, com mai havia fet, amb Matías. Durant el clímax de l’idil·li és acceptada en el mestratge; acaba la relació i se’n va a Alemanya.

Tres anys més tard, després d’un dur esforç per acabar el mestratge, s’enfronta a una realitat molt més difícil i complexa de la qual ella imaginava per trobar feina com a músic a Alemanya. Després de dos anys d’imperiosa recerca per ser admesa en alguna orquestra professional en aquest país, li és impossible renovar el seu visat i es veu obligada a tornar al seu país.

Arriba un punt en què la Paula ha de decidir si gaudeix de la vida, la família i els amics o continua alimentant la necessitat d’obtenir el reconeixement. L’escriptor ha de decidir quin final li dóna a la seva història…..

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Verónica Bravo ens ha ofert una interpretació sensacional de la Paula, amb una evolució del personatge que va de la il·lusió a la desesperació, de l’enamorament a l’auto imposició del trencament, una actriu que sense deixar mai l’escena mostra la destrucció progressiva del personatge en un desesperat intent d’aconseguir la fama. Amb una naturalitat tan bestial que sembla que realment li està passant a ella, la seva mirada angoixant, les seves llàgrimes, de fet, la vida li està passant per sobre, i nosaltres només podem observar. Senzillament brutal.

Eduardo Orozco l’actor que comença l’obra com l’escriptor i es va transformant en tots els personatges que ell mateix decideix que acompanyin a Paula en el seu llibre. Polifacètic, dóna versemblança a tots els rols que interpreta amb una gran naturalitat i un ràpid i admirable canvi de registre.

Unes interpretacions des de la sinceritat i amb moments absolutament impagables, com la cua del lavabo a la festa, l’escena d’amor o el viatge al mar.

Una posada en escena molt senzilla, però efectiva, que juga tan sols amb una estora, un sofà i dues cadires, … casa d’ella, sala d’exposicions, sala d’audicions o cotxe segons convingui. Molts salts temporals d’espai i temps perfectament identificables i que no pertorben per res l’evolució de la història.

Emotivitat, sinceritat i naturalitat, els tres qualificatius que descriuen una proposta que, tant de bo, pugui tornar als nostres escenaris algun dia.

Dramaturgia i Direcció: Colectivo Berenjena
Direcció d’actors: Xóchitl Galindres
Intèrprets: Eduardo Orozco i Verónica Bravo
Disseny de llums i espai: Natalia Sedano
Producció: Colectivo Berenjena amb col.laboració de Vaca 35 Teatro en Grupo A.C.
Idioma: castellà – Durada: 1h 40 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

2018.07.14 – Festival GREC 2018 – Teatre – AUDIÈNCIA & VERNISSATGE – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) (temp. 17/18 – espect. nº 351)

AUDIÈNCIA & VERNISSATGE (temp. 17/18 – espectacle nº 351)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

En el marc del Festival Grec, a la Sala Villarroel, vam veure ahir AUDIÈNCIA & VERNISSATGE, dos textos de Václav Havel, amb traducció de Monika Zgustová, dramatúrgia d’Anna María Ricart i assessorament de Jordi Casasempera, doctor en filosofia especialista en Havel.

Una proposta sota la direcció de Pere Arquillué que tal com ens va explicar a la roda de premsa, assumeix la seva primera direcció teatral.

Un cop vista l’obra, pensem que la direcció de Pere Arquillué ha estat molt acurada i aconsegueix que ens arribi la ironia d’un autor que és “home de principis”, la seva insistència en continuar sent ell mateix i conservar la seva identitat.

L’elecció dels textos de Havel per al seu debut com a director es deu al fet que aquests   “fan un pas més enllà; no donen respostes però sí que insinuen o deixen obertes possibles respostes davant dels problemes que tenim, a partir de la coherència amb un mateix“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Václav Havel (1936-2011) nascut a Praga, fou un reconegut escriptor i polític que va passar quatre anys i mig a la presó (1979-1984) per signar un manifest, després de l’empresonament d’un grup musical. Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca. D’una manera o altra, va ser president del seu país durant tretze anys.

L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, la dificultat de comunicar-se amb els altres i, encara més, de comprendre’ls, la por al posicionament polític, … són temes presents en tota la seva obra.

Havel escriu AUDIÈNCIA a principis del 1975, una petita peça teatral satírica per fer riure els seus amics (era un autor perseguit pel règim, al qui prohibien publicar). Aquell mateix any escriu una segona peça curta amb el mateix protagonista, Vanek, l’alter ego d’ell mateix, peça que titula com VERNISSATGE.

Aquestes obres es representaven de manera clandestina a domicilis particulars.

La primera, AUDIÈNCIA, és un diàleg entre un mestre cerveser (extraordinari treball de Josep Julién) i Vanek, un autor teatral represaliat pel règim (Joan Carreras) que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada. El mestre cerveser té ordre de les autoritats de redactar informes periòdics sobre la conducta del seu nou pupil, però l’home intentarà fer que, en el súmmum de l’absurd, sigui el mateix escriptor el qui escrigui els informes sobre la seva conducta. Aquesta peça està basada en fets reals, ja que Havel hi havia treballat en una fàbrica cervesera.

VERNISSATGE, és una parella d’amics (hilarants Josep Julien i Rosa Gàmiz) qui intentarà amb el seu sofisticat estil de vida, els seus costums sexuals, la seva envejable paternitat, en resum, la seva inqüestionable “felicitat”, canviar la posició ideològica i vital d’en Vanek. Una parella que representa una part de la societat, que mitjançant coses supèrflues, intenta tirar endavant amb una vida que no te cap al·licient.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Vanek és el protagonista  de les dues peces, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle Joan Carreras ha fet una magnífica interpretació d’aquest personatge, que amb el seu estoïcisme ens fa empatitzar amb ell i la seva permanent tristor i astorament per les situacions que ha de viure.

Una nova posada en escena de dues peces que van marcar l’arribada a Catalunya de la dramatúrgia de Havel de la mà de la directora Dolors Vilarasau el 1992 (amb el títol de Havel a escena) i que va reprendre, el 1999, Josep Minguell, que va tornar a portar a l’escenari conjuntament Audiència i Vernissatge.

Més recentment, nosaltres hem pogut veure “Vernissatge”, dirigit per Marilia Samper, al Teatre Maldà. Rellegint la valoració que llavors vàrem fer, reconeixem que potser en aquell moment no havíem captat amb tota la seva plenitud, la ironia i la força que tenia el text de Václav Havel. Tots aprenem al llarg de la vida de les nostres experiències i dels nostres errors i per sort algunes vegades canviem en les nostres opinions.

En aquesta proposta hem de destacar especialment la posada en escena i la transformació, que fan els mateixos actors, del despatx del cerveser, ple de llaunes escampades, en un menjador d’un pis, ple d’andròmines.

Com hem comentat, les interpretacions dels tres actors són engrescadores, portades en molts moments al límit i amb uns papers que exageren els personatges aconseguint perfectament l’absurd que pretenia l’autor. D’aquesta manera, Pere Arquillué ha aconseguit, potenciant l’absurd amb aquestes interpretacions en algun moment grotesques, evidenciar el que Havel volia destacar, la censura que obligava a callar l’evidencia i deixar llegir entre línies el que realment volia explicar.

Una escenografia senzilla de Max Glaenzel basada en 6 peces que fan de porta, de llar de foc, de bar, de lavabo, d’armari, … Encertada la il·luminació de Jaume Ventura, i l’espai sonor de Raimon Segura. El vestuari de Míriam Compte i la caracterització de Toni Santos, amb la direcció de moviment de Ferran Carvajal (mare meva, com es nota sempre la feina d’aquest home quan intervè !!!), completen un equip de luxe.

Una proposta que ens ha agradat molt i un text que manté la seva vigència en la societat i situació en la qual actualment vivim. El missatge crític de l’autor, ara ens ha arribat plenament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria: Václav Havel 
Traducció: Monika Zgustová
Dramatúrgia: Anna Maria Ricart
Direcció: Pere Arquillué
Repartiment: Joan Carreras , Rosa Gàmiz , Josep Julien 
Adjunt de direcció i direcció de moviment: Ferran Carvajal \ Escenografia: Max Glaenzel \Vestuari: Míriam Compte \ Disseny de la il·luminació: Jaume Ventura \ Espai sonor: Raimon Segura \ Caracterització: Toni Santos \ Assessorament: Jordi Casasampera \ Direcció de producció: Amparo Martínez \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Raquel Doñoro / Anna Rius \ Ajudant de Producció: Maria Muntané \Responsable tècnic: Moi Cuenca \ Ajudant de Producció: Maria Muntané \ Regidora: Sílvia Domingo  \ Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas\ Estudiant en practiques de direcció: Marcel Clement \ Estudiant en pràctiques de vestuari: Salu Forrellat \ Construcció Escenografia: Estudi-Taller d’escenografia Jorba-Miró \ Confecció de Vestuari: Goretti \Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny graphic: Santi&Kco
Idioma: català – Durada: 1h 30’
Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – A LA DERIVA (🐌🐌🐌🐌) de Xavi Narro – 2018.07.15 (temp. 17/18 – llibre nº 045)

A LA DERIVA de Xavi Narro – (temp. 17/18 – llibre nº 045)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Ara fa ja tres anys vaig llegir el primer llibre de Xavi Narro, “Rodamón, una volta al món amb bici” i vaig quedar enamorada de la seva manera d’escriure.

En febrer de 2017 va publicar A LA DERIVA el seu salt, com ell mateix diu, al camp de la ficció.  La seva primera obra de ficció que indica la seva consolidació com a escriptor. Una esbojarrada història plena de drogues i alcohol situada entre Barcelona i Mèxic.

El llibre ens parla d’en Pau i en Plèbot, en Pau està molt a prop dels quaranta anys i condueix una secció pròpia en un programa de televisió. La seva parella l’Alzina està embarassada. No està satisfet ni amb la seva vida professional ni amb la personal. Ell és el narrador de la novel·la.

En Plèbot és molt més jove, i és reconegut per les seves escultures amb impressió en 3D. Prepara una gran exposició mentre ven les seves escultures per internet. És un ídol d’adolescents.

El dia que es coneixen, els canvia tot, s’inicia una relació destructiva, i, enduts per un rampell, en pocs dies se’n van tots dos de viatge a Mèxic, en una fugida endavant. Un viatge esbojarrat on alternaran el luxe i la indigència i conviuran amb les drogues i l’alcohol.

Un llibre amb grans dosis d’humor que conserva la temàtica de viatges en una ruta pel sud de Mèxic dels dos amics, seguint la pista de Citlali, una dona que en Plèbot va conèixer fa uns anys. També s’incorporarà al viatge la Stella, una noia molt jove que vol perdre la virginitat. L’auge i la decadència d’una amistat entre dues persones totalment diferents, antagònics, detestables i entranyables a parts iguals.

Un llibre que m’ha agradat molt, ben escrit, entremaliat i amb totes les trames perfectament lligades, i que tot i ser de ficció, es “nota” inspirat en vivències reals, tot i que com el mateix autor manifesta, no és un llibre autobiogràfic. Amb una construcció de personatges realment increïble, uns personatges prou reals com per fer-los versemblants. Un llibre divertit i sorprenent, totalment recomanable.

Xavi Narro va néixer a Barcelona en 1982 i és llicenciat en Comunicació audiovisual. Va fer de guionista en diferents programes de televisió fins que, el 2012, va deixar la feina al popular programa “Alguna pregunta més? (APM?)” de TV3 per fer la volta a món amb bicicleta. Aquest viatge va ser l’origen del seu primer llibre “Rodamón“. Actualment viu a Collserola.

Títol: A la deriva
Autor: Xavi Narro
Editorial: Edicions B
Data de publicació:  Febrer 2017
Idioma: català – Pàgines: 280

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Teatre – A 3 METROS, CIELO (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.07.13 (temp. 17/18 – espect. nº 350)

A 3 METROS, CIELO (temp. 17/18 – espectacle nº 350)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’última vegada que vàrem trepitjar el Cafè Teatre Llantiol, al mes de maig, quan vam anar a veure “Cireres & lentejuelas“, ja ens vam fixar que en aquesta petita sala i en dies determinats s’estava representant aquest espectacle; llavors ens va cridar l’atenció.

Ara aquest espectacle “A 3 METROS, CIELO” s’ha traslladat per uns dies al Teatre del Raval en horari no habitual (22:30), cosa que a nosaltres ens facilita molt poder combinar en el mateix dia aquesta representació amb un altre.

Com suposo ja us heu adonat, no som massa de veure representacions de monòlegs còmics que tant sovintegen la cartellera teatral de Barcelona, i no pas perquè les menyspreem, sinó perquè amb la gran oferta teatral al nostre abast, preferim un altre tipus de teatre, potser mes de text, i que no se suporti en el fet únicament d’aconseguir fer riure als espectadors.

Malgrat tot sabem del cert que aquest tipus d’espectacle tenen una gran acceptació i omplen les platees de Teatres que aposten per aquest gènere. Som conscients també de què aconseguir fer riure en Teatre té moltes més dificultats que interpretar un text dramàtic, perquè necessita de la reacció immediata del públic en directe i sense aquesta reacció positiva, l’espectacle deixa de funcionar.

Per sort hem connectat des del minut zero amb l’actor Adrián Ridau, que de fet és l’ànima que porta gairebé tot el pes de l’espectacle. En aquest cas no es tracta ben bé d’un monòleg còmic, ja que posseeix almenys una dramatúrgia elaborada en clau d’humor al voltant del món de la parella, en el que molts de nosaltres ens podrem veure reflectits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’actriu Raquel Ramírez és el contrapunt que necessita l’espectacle, per desenvolupar un argument en el que es veu rapidament que en el món de la parella no és tot felicitat, perquè sovint sorgeixen rapidament els problemes en la relació i en la convivència del dia a dia, poden arribar a ser una constant.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA RESPOSTA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.07.13 (temp. 17/18 – espect. nº 349)

LA RESPOSTA (temp. 17/18 – espectacle nº 349)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres, vam anar finalment a veure LA RESPOSTA, un text de Brian Friel, amb traducció de Pau Gener, i dirigit per Silvia Munt que es representa al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec.

Una proposta que ens havien presentat en roda de premsa el passat 19 de juny i de la que no hem parat de llegir crítiques desfavorables. I per sort, s’ha tornat a complir allò de què a expectatives molt baixes, el grau de satisfacció és més alt. I la veritat és que a nosaltres LA RESPOSTA ens ha agradat molt.

Sílvia Munt ha fet realitat un vell projecte personal portant a l’escenari l’obra d’un autor irlandès que, coneixem especialment per muntatges com “Molly Sweeney” (Grec 2012),   “Afterplay” (2013), “Translations” (Biblioteca 2014) i “Dansa d’agost” (Biblioteca 2016).

Aquest és el segon any que la Sílvia Munt participa en el festival Grec, ja que a l’edició de 2016 va dirigir “El preu”, en aquesta mateixa sala.

Brian Friel (1929-2015), fou un dramaturg en llengua anglesa, considerat el Txèkhov irlandès. En aquesta obra “A Give me your answer, do!” examina la complexitat de les relacions humanes, l’autor és capaç d’explicar la complexitat de les relacions paternofilials, de les relacions de parella i de les relacions d’amistat. Descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia, com ara qui som, qui voldríem ser o com suportem l’existència quan passem un moment dramàtic a la nostra vida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tom (David Selvas) i Daisy Connoly (Emma Vilarasau), són matrimoni, ell és un escriptor que fa temps que no escriu. Ella havia estat una pianista considerada una jove prodigi, i ara  beu ginebra. Sota una aparent normalitat estan patint greus problemes econòmics i tenen la seva filla Bridget (en el vídeo Raquel Ferri (adulta) i Rita Soteras (nena)) ingressada en un sanatori mental fa més de deu anys.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2018.07.12 – Festival GREC 2018 – Dansa – PINE SMOKE – CLOUD GATE DANCE THEATRE OF TAIWAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec (temp. 17/18 – espect.  nº 348 i RdP 111)

PINE SMOKE – CLOUD GATE DANCE (temp. 17/18 – espectacle nº 348 i RdP 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat vaig poder assistir a la Roda de premsa o es va presentar, entre altres espectacles, aquesta magnífica proposta de dansa de la cia. taiwanesa Cloud Gate Dance. L’acumulació de les diferents publicacions que hem volgut fer, corresponents als diversos espectacles que hem vist al llarg de la setmana, ens han impedit fer la crònica d’aquella RdP, amb una nota resum de tots els espectacles que es van presentar aquell dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara en el moment de fer la valoració de PINE SMOKE, aprofito per deixar l’àudio del que va dir el coreograf Lin Hwai-min sobre aquest espectacle …

Dijous per fi, va arribar el dia de poder veure aquest meravellós espectacle, malgrat que vàrem patir moltíssim per poder arribar a temps al Teatre Grec, ja que veníem de la Seca i ens vam trobar atrapats al Passeig de Colom dins del cotxe durant 3/4 d’hora.

PINE SMOKE l’espectacle de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, és la segona part de Cursive: A Trilogy, una creació que té com a protagonistes el paper d’arròs i la tinta. L’estrena d’aquesta peça es va produir el 30 d’agost de 2003, al National Theater, de Taipei (Taiwan). El nom de l’espectacle fa referència al fum que produeix la fusta de pi en cremar-se, del sutge que sorgia d’aquesta crema es feia una tinta negra.

La cal·ligrafia realitzada amb tinta de fum de pi ofereix una gran diversitat de matisos que creen la il·lusió que la llum flueix entre els traços.

Els vint ballarins de la companyia, la principal companyia de dansa de Taiwan, es mouen a l’escenari amb la mateixa delicadesa que la tinta ho fa sobre el delicat paper d’arròs.

La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del núvol”), dona nom aquesta companyia taiwanesa nascuda el 1973 que ha estat la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa.

Lin Hwai-min (1947), és el coreògraf fundador de  la companyia, i autor de la peça, un artista que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (mentals o espirituals), del txikung (tècniques relacionades amb la medicina tradicional) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa. El coreògraf ha anunciat la seva retirada com a director artístic de la companyia per a la fi del 2019.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – FLOU PAPAGAYO (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca Espai Brossa – 2018.07.12 (temp. 17/18 – espect. nº 347)

FLOU PAPAGAYO (temp. 17/18 – espectacle nº 347)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam poder veure un parell de propostes mes del Festival Grec de Barcelona i amb aquests ja hem arribat a poder veure fins a 15 espectacles, inclosos en aquesta edició del Festival, sens dubte el més important i desitjat de la nostra ciutat.

Primerament ens vam apropar a La Seca, Espai Brossa per veure FLOU PAPAGAYO, un espectacle de Circ, dirigit especialment a un tipus de públic familiar, que a nosaltres ens va captivar per la seva màgia i ens va convertir durant una hora en “nens grans”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest és el nou muntatge de Mumusic Circus, companyia creada per Clara Poch i Marçal Calvet i que en aquesta ocasió juga amb uns personatges singulars: Bob Marshall (el mateix Marçal Calvet), un músic i verticalista capaç de fer coses increïbles amb els seus instruments; Sweet Clara (Clara Poch), especialista en veu, dansa i teatre corporal, i la funàmbula i ballarina Marta Zanahoria (Marta Camuffi).

Els espectadors estan situats a quatre bandes envoltant l’espai escènic; aquest és circular, de fusta amb un disseny totalment nuu. Aviat veurem que no importa pas, perquè l’omplen d’activitat les corredisses dels protagonistes, que giren incansables una i mil vegades l’escenari. L’important és la fantasia que transmeten des del minut zero i l’empatia amb el públic, molt especialment amb els infants.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA REVELACIÓ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.07.11 (temp. 17/18 – espect. nº 346)

LA REVELACIÓ (temp. 17/18 – espectacle nº 346)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet, i que va ser presentada a la roda de premsa del passat 3 de juliol.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faríeu si tinguéssiu accés, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Els tres protagonistes d’aquesta proposta estan actualment, d’una manera o altra, mancats de llibertat o a l’exili per haver publicitat material “classificat”. La peça està estructurada en tres parts i en cada una de les parts el protagonista un dels personatges ens fa coneixedors de la seva història, bé simulant entrevistes periodístiques, la de Shmitd (director de Google) i Assange, la de Snowden amb dos periodistes que farien pública la notícia, o bé com en el cas de la soldat Chelsea Manning amb un relat basat en una carta personal.

Per construir la proposta s’han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Voltar per la Literatura – MASSA MARES PER A UN FILL de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.11 (temp. 17/18 – llibre nº 044)

MASSA MARES PER A UN FILL de Dora Muñoz– (temp. 17/18 – llibre nº 044)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el títol número 19 de Llibres del Delicte, la meva editorial de referència de la novel·la negra escrita en català.

La primera novel·la en solitari de l’autora mallorquina Dora Muñoz, que fins al moment havia publicat algun relat.

Massa mares per a un fill, és una obra que ens endinsa en el tema de l’adopció de fills de persones, que a causa de la seva drogodependència, no se’n poden fer càrrec.

En Kevin ha trobat una família adoptiva que l’estima i li pot donar una vida plena de luxes, però na Trini, la seva mare biològica, ha deixat les drogues i sembla entestada a lluitar per recuperar el seu fill només sortir de la presó. Quan se la troben morta en un carreró amb una agulla punxada al braç, tothom pensa que una exdrogoaddicta com ella ha tornat a caure en l’heroïna i la policia tanca el cas sense investigar.

N’Aitor, metge de la presó i amic de na Trini, reviu vells fantasmes quan troba similituds entre aquesta mort i la del seu amic Iker, que també va caure a l’infern de les drogues sense que ell el pogués ajudar. I això mai no s’ho ha perdonat. Així que se submergeix en els baixos fons de Palma per descobrir el món de na Trini i saber per què va morir.

En Kevin ha passat d’una família d’acollida a un altre i com ell mateix diu té tres mares, na Marina, n’Estrella i n’Aina que serà qui finalment l’adoptarà … sense comptar na Trini, la seva mare biològica que el nen no recorda. En Kevin, ara Joan, forma part d’una família benestant i viu en una zona acomodada de Palma.

Una novel·la de lectura amena, escrita en mallorquí i narrada en tercera persona i on copsem que l’autora coneix la problemàtica de què ens parla, i ha dotat al relat de molta autenticitat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Festival GREC 2018 – Teatre – CUADERNO DE CAMPO – Jardí Botànic (🐌🐌🐌🐌) – 2018.07.10 (temp. 17/18 – espect. nº 345)

CUADERNO DE CAMPO (temp. 17/18 – espectacle nº 345)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos.

Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic.

Una conferència poètica en la qual “El Solar” duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d’aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal de l’Institut Botànic i del Jardí Botànic i de les persones que van viure en aquest indret, ocupant les anomenades “barraques de Montjuïc” durant els anys 40-60.

La muntanya de Montjuïc es va revelar als “detectius d’objectes”, com un document ple de relats perduts. En aquestes aparicions, la muntanya també els va conduir a un lloc on van instal·lar l’oficina. Cap a aquest lloc seran també conduïts els espectadors perquè totes aquestes veus, aplegades, deixin de ser un secret de sumari.

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios  i  Jomi Oligor van encetar una tasca d’investigació en un racó del Barri Vell de Girona, el resultat de la qual va ser mostrat al públic en Temporada Alta 2016, amb l’espectacle “PRIMER ÁLBUM“.

Segons llegim a la pàgina web de l’agència, els tres, cadascun per separat, han realitzat un treball de recerca sobre la poètica dels objectes i la seva articulació escènica. Cadascun parteix de mons molt particulars, comparteixen la passió per la memòria que s’acumula sobre els objectes quotidians i els espais. Els seus processos creatius transiten entre l’oníric i el documental, la fantasia i la vida, la micologia i la fragilitat.

Shaday Larios és una artista mexicana especialitzada a analitzar la força dels objectes documentals, Jomi Oligor, és un artista de Tudela integrant de la companyia Hermanos Oligor, i el català Xavier Bobés, un creador de teatre d’objectes a qui nosaltres vam descobrir amb la proposta “EL REI DE LA SOLEDAT”, l’any 2013 I que ens va seduir totalment amb “COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE“, que vam poder veure el gener de 2016.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris