– Teatre (161) – EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ – TNC – Sala Petita (🐌🐌🐌) – 21.01.2017

EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dissabte tornem a la Sala petita del TNC amb una certa por d’avorrir-nos per un text que pensem pot arribar a ser inabastable per nosaltres; es tracta de EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ de Bernard Marie Koltès, un duel dialèctic i vital entre dues persones ben diferents, entre dos mons que estan en les antípodes, entre el representant de la foscor i el que prové de la llum, entre el Dealer (venedor) i el Client.

Vaig poder assistir a la roda de premsa i allà em vaig adonar que el que veuríem en els pròxims dies, no es tractava d’una representació a l’ús i que segurament caldria revisar després en una lectura més pausada, un text que ja intuïa llavors molt metafòric, …. per poder descobrir tots els significats que amaga dins seu.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-2

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú. La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani.

Una proposta dirigida per en Joan Ollé, traduïda per Sergi Belbel, i interpretada pels actors Andreu Benito (el Dealer) i Ivan Benet (el Client); és la primera vegada que el TNC programa una obra d’aquest autor.

S’apaguen les llums de la Sala i encara a les fosques, escoltem la veu profunda d’Andreu Benito, com comença a desgranar el text:

Si vostè camina per fora, a aquesta hora i en aquest lloc, és perquè desitja alguna cosa que no té, i jo puc proporcionar-l’hi, aquesta cosa; perquè si sóc en aquest lloc des de fa més temps que vostè i per més temps que vostè, i si ni tan sols aquesta hora que és la de les relacions salvatges entre els homes i els animals no me n’aparta, és perquè tinc el que cal per a satisfer el desig que passa davant meu, i és com un pes del qual he de deslliurar-me sobre tothom, home o animal, que passi davant meu.

Per això m’acosto a vostè, malgrat l’hora que és aquella en què habitualment l’home i l’animal es llencen salvatgement l’un damunt l’altre, jo m’acosto a vostè, amb les mans obertes i mostrant-li els palmells, amb la humilitat del qui proposa enfront del qui compra, amb la humilitat del qui posseeix gairebé afectuosament, deixant a baix de tot al carrer l’animal i l’home estirant les seves brides i ensenyant-se salvatgement les dents enfront del qui desitja; i veig el seu desig com es veu una llum que s’encén, en una finestra dalt de tot d’un edifici, en el crepuscle; jo m’acosto a vostè com el crepuscle acosta la seva primera llum, suaument, respectuosament…

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-3

Una posada en escena magnífica, absolutament despullada, per tal de deixar que el text i les interpretacions es puguin gaudir plenament; els dos homes a sobre d’una plataforma fosca i basculant, que s’anirà movent cap a un cantó o cap a un altre, depenent de què els seus arguments convencin o no als espectadors.

La rèplica del Client, no es fa esperar:

Jo no camino en un lloc concret ni a una hora concreta; camino i prou, anant d’un punt a un altre, per assumptes privats que es tracten en aquests punts i no en el trajecte; no sé de quin crepuscle em parla ni de cap mena de desigs i m’estimo més ignorar els accidents del meu trajecte. Anava d’aquella finestra il·luminada d’allà dalt, darrere meu, a aquella altra finestra il·luminada d’allà baix, davant meu, segons una línia molt recta que el travessa a vostè perquè vostè s’hi ha col·locat deliberadament.

I és clar, no existeix cap mitjà que permeti, a qui es dirigeix d’una alçada a una altra alçada, evitar de baixar per tornar a pujar tot seguit, amb l’absurditat de dos moviments que s’anul·len i el risc, entre tots dos, d’esclafar amb cada pas les restes llençades per les finestres; com més amunt vius, més sa és l’espai, però més dura la caiguda; i quan l’ascensor t’ha dipositat a baix, et condemna a haver de caminar en mig de tot allò que no has volgut allà dalt, en mig d’un munt de records putrefactes, com quan, al restaurant, el cambrer et fa el compte i enumera, a les teves orelles fastiguejades, tots els plats que ja digereixes des de fa estona…

en-la-solitud-dels-camps-de-coto

Segurament un text no apte per tot tipus de públic i encara menys per segons quins espectadors asseguts en una Sala de Teatre, sense un coneixement previ del que anirà a veure. Al meu costat un home regirant-se a la cadira i mirant l’hora constantment i badallant sense cap intenció de dissimular.

Nosaltres intentem seguir-ho amb atenció, malgrat que en més d’una ocasió ens perdem en el significat de les llargues frases, que desgranen davant nostre els dos actors….

… i no podem evitar-ho, sense voler comencem a comparar com expressen les paraules, i ens adonem que en Andreu Benito, malgrat que la seva interpretació és prou bona, en algunes ocasions “recita” com si es tractés d’un poema, amb una certa “declamació” que ens fa allunyar massa del personatge que interpreta. En canvi, la interpretació d’Ivan Benet ens la creiem des del minut zero, tant per la forma de dir-ho com per l’expressió del seu rostre i fins i tot pels moviments del seu cos…. i ens quedem embadalits amb la seva interpretació…. com si s’hagués convertit en un mag que ens ha fet un encanteri i ens té atrapats.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-6

Malgrat tot, confirmem que a la sortida o en els pròxims dies haurem de llegir-nos el text per intentar captar tot el que aquest vol expressar. Un text que parla de desitjos, d’un acte de seducció entre dues persones enfrontades amb dues maneres molt diferents de veure la vida:

  • el Dealer és l’home dels camps, l’home pobre, l’exclòs….. sap que les paraules són creació, pensament i ficció i té consciència de la impossibilitat de poder expressar gaires veritats a través d’elles
  • el Client és l’home de les ciutats, l’home ric, l’home sense tradició, el condemnat….. el que fingeix que les seves paraules diuen la veritat….. i segurament no té gaire clar el que recerca.

No ens atrevim a recomanar aquest espectacle a tothom. Creiem que és un text ple de metàfores, que té la seva dificultat per seguir-ho. Nosaltres ens ho hem passat bé, malgrat que hem de reconèixer que hem valorat molt més les interpretacions i la posada en escena, que un text que haurem de llegir per força.

en-la-solitud-dels-camps-de-coto-tnc-voltar-i-voltar-1

Autor: Bernard-Marie Koltès – Traducció: Sergi Belbel
Direcció:  Joan Ollé
Amb:  Ivan Benet i Andreu Benito
Escenografia: Sebastià Brosa / Vestuari: Míriam Compte / Il·luminació: Lionel Spycher / So: Damien Bazin / Moviment: Andrés Corchero / Caracterització: Núria Llunell / Adjunt a la direcció: Iban Beltran / Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera / Ajudantes en pràct. del màster d’escenografia d’Elisava: Taísa Campos i Ximena Rubio / Alumne en pràct. (direcció)de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Oriol Morales
idioma: català
Durada : 1 hora i 15 minuts

cargols-enfrontats

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (160) – L’HOSTALERA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 20.01.2017

L’HOSTALERA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encara que a la roda de premsa i a l’assaig que el Miquel va poder assistir, ja s’havien desvelat molts dels secrets d’aquesta proposta, vam quedar absolutament sorpresos en travessar la porta de la Biblioteca. A fora, pluja i fred, a dins la caloreta d’una locanda italiana. Les grades han desaparegut i tot el local està ple de taules numerades amb les tovalles a quadres vermells i blancs. Estem situats a la taula núm. 1, just davant de l’escenari. A la taula, plats, gots, forquilles, aigua i vi.

Un enorme rètol “MIRANDOLINA, trattoria e locanda“, presideix l’escenari….. amb un cop de Metro ens hem traslladat a Florència.

lhostalera-1-biblioteca-de-catalunya

Mirandolina (extraordinària Laura Aubert) porta l’hostal que va heretar del seu pare, és una dona de caràcter de qui tots els hostes s’enamoren, ella és alegre i enginyosa i domina com ningú l’art de fingir i vol acontentar tothom. Molts dels hostes que hi arriben s’hi estan més temps del que esperaven i això és bo pel seu negoci.

Dos hostes es disputen els favors de Mirandolina, el marquès de Forlipopoli, amanerat i de parla castellana, escurat i garrepa. Un paper que ha interpretat a la perfecció Javier Beltrán, i que ens ha provocat, potser, les riallades més grans de tota la nit.

El compte d’Albafiorita és el contrapunt, un empresari d’èxit que no té cap problema en gastar diners en propines i en cars regals a l’hostalera que els accepta per no ofendre’l. Marc Rodríguez ha estat un gran compte.

Els dos personatges representen dos estereotips de la burgesia veneciana de l’època, l’un, el marquès, que només pot oferir la protecció associada al seu títol nobiliari però que no té diners, i l’altre que ha fet diners amb els negocis i ha pogut comprar el títol de compte que li permet accedir a la noblesa, convençut de què els diners ho poden comprar tot.

lhostalera-2-biblioteca-de-catalunya

Un altre hoste, seriós i solitari, un intel·lectual autosuficient i una mica superb, que no vol saber res de les dones en general ni de la Mirandolina en particular. David Verdaguer és Ripafratta i ens ha obsequiat amb una interpretació magnífica del seu personatge. Es converteix en un repte per a Mirandolina que decideix seduir-lo i enamorar-lo.

S’inicia un joc de seduccions i de resistències, una veritable guerra de sexes que malgrat ser un text del 1751 continua sent vigent a dia d’avui. Un combat entre racionalitat i sentiments, una lluita entre el que racionalment volem i el que racionalment hauríem de fer.

Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents?

Completen el repartiment Júlia Barceló i Alba Pujol que interpreten dues actrius que han vingut d’avançat de la resta de la companyia, en Jordi Oriol, el fidel Fabrizzio, cambrer de la hosteria, enamorat de la seva ama i que espera pacientment casar-se amb ella com era el desig del seu pare i Arnau Vallvé que s’encarrega de la direcció musical.

lhostalera-3-biblioteca-de-catalunya

És la primera vegada que Pau Carrió dirigeix una comèdia i tenia molt clar que aquesta obra és coral i que el text de Goldoni no emfatitza en un únic model d’amor, sinó que fa que cada personatge el visqui d’una manera diferent. Un text clàssic que continua la línia de Teatre d’Art que la Perla 29 ha anat fent i una jove companyia de set actors, joves i amb ganes.

“Volem amor. Volem passió. Volem llibertat. Volem compromís. Volem espai per a nosaltres. Volem companyia, i suport i comprensió. Volem seguretat emocional, personal, familiar, económica… Volem aventura, sorpreses i papallones a l’estòmac. Volem calma i tendresa. Volem que ens escoltin. Volem que ens deixin en pau. Ho volem tot ! A vegades ho volem tot a l’hora, d’altres volem una cosa de dia i una altra de nit. Hem de triar ? I a més a més hem de coincidir amb algú en la tria ? I com ho hem de fer això ? Potser, com els passa als nostres personatges, tampoc ho tenim tant clar i un cert embolic és inevitable,”

lhostalera-4-biblioteca-de-catalunya

Una comèdia on no hi ha guanyadors ni perdedors. Mirandolina dona una lliçó al señor de Ripafratta però al mateix temps es converteix en víctima del seu propi joc i acaba perdent la llibertat amb un casament que intuïm no massa desitjat. El cavaller no pot acceptar públicament els seus sentiments, per tal de mantenir el seu orgull masculí, i prefereix renunciar a l’amor que l’ha agafat totalment desprevingut.

La sorpresa més gran d’aquesta proposta són els macarrons, els riggatoni amb ragú vegetal que se serveixen a la mitja part i que mengem mentre els membres de la companyia toquen música dels anys 60 en directe. Uns macarrons que vénen directament del Restaurant Gat Blau i que estan boníssims. La música ha estat present també en altres moments de la representació i forma part del final de l’obra.

Tot plegat ha estat una festa de la que hem sortit molt contents. Una posada en escena mil·limetrada, una escenografia que surt del mateix escenari i abasta tota la sala i unes interpretacions absolutament magnifiques on tots tenen el seu espai i on el “bon rotllo” és evident i acaba impregnant-nos d’una alegria realment encomanadissa.

Un imperdible d’aquesta temporada.

Text: Carlo Goldoni – Traducció: Sergi Belbel
Versió i direcció: Pau Carrió
Repartiment: Laura Aubert \ David Verdaguer \ Júlia Barceló \ Javier Beltrán \ Jordi Oriol \ Alba Pujol \ Marc Rodríguez
Escenografia: Sebastià Brosa \ Ajudants d’escenografia: Taísa Campos i Ximena Rubio \ Il·luminació: Raimon Rius \ Arranjaments musicals: Arnau Vallvé \ Vestuari: Sílvia Delagneau \ Caracterització: Helena Fenoy \ Perruqueria: Marta Ferrer \ Construcció d’escenografia: Xarli i Ou \ Ajudant de direcció: Marc Serra \ Assistent de direcció en pràctiques: Jordi Ciurana \ Alumna en pràctiques de l’IT d’escenografia i vestuari: Macarena Palacios \ Proveïdor de macarrons: Pere Carrió \ Regidoria: Anna Cuscó \ Cap tècnic: Cesc Pastor \ Tècnic de funcions: Juan Boné \ Fotografia: David Ruano / Bito Cels \ Atenció al públic: Núria Ubiergo i Laura Torres
Una producció de La Perla 29
Idioma: català
Durada: 2 hores amb entreacte

cargols

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (159) i (rp54) – TE VOY A MATAR MAMÁ (🐌🐌) – Teatre Porta4 – 20.01.2017

TE VOY A MATAR MAMÁ – … i Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir divendres al matí vaig ser convocat a una roda de premsa a la Sala Porta4, per tal presentar-nos un parell d’obres de l’autor argentí Eduardo Rovner.

A la roda de premsa van estar presents, l’actriu Verónica Pallini (actriu i directora de Porta4), Francesc Amaro (director de l’obra) i Raul Santiago Algán (com a representant de la companyia Altro Ké).

te-voy-a-matar-mama-roda-de-premsa-sala-porta4-voltar-i-voltar-1

La primera d’aquestes obres es tracta de CUARTETO, que pren la figura d’un lluitador per la llibertat, la igualtat i l’alegria, com va ser Beethoven, i la posa en mans de quatre farsants, que simulen executar la música del geni per edulcorar les seves existències miserables. En un assaig el dia abans d’un concert important, els músics escolten les queixes d’una dona que està agonitzant en una habitació del costat. Els gemecs i interrupcions de la dona, generen una tensió cada vegada més profunda, portant la situació a un desenllaç cruament poètic, això si… en nom de la llibertat i la pau.

La gira d’aquesta obra, finalitza demà diumenge 22, perquè els actors de la companyia argentina Altro Ké, aquest dilluns ja volen cap a Buenos Aires. Malauradament nosaltres no podrem veure aquesta peça, perquè demà  ja teníem previstes anar a veure dues obres de Teatre d’estils molt diferents.

Us deixo un fragment de l’àudio de la roda de premsa, malgrat que el soroll de la forta tempesta que es va iniciar en aquell moment, dificulta en part la bona audició d’aquesta…

La segona obra de teatre d’aquest autor, TE VOY A MATAR MAMÁ, sí que es podrà veure a partir d’avui dissabte 21 i durant el mes de febrer i març en aquesta Sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per l’actriu argentina Verónica Pallini, qui dóna veu a Florència, la protagonista d’aquesta obra, que parla de la relació mare-filla, sens dubte el vincle conflictiu per excel·lència. Està dirigida per un director català, en Francesc Amaro, que l’ha volgut donar una nova visió europea i fins i tot catalana.

En finalitzar la roda de premsa, ens van oferir veure la representació en una sessió privada.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (158) – DAVANT LA JUBILACIÓ (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 19.01.2017

DAVANT LA JUBILACIÓ –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dijous sabíem que ens enfrontàvem a una llarga sessió de bon teatre i anàvem preparats. Magnífic autor. Magnífic director. Magnífics intèrprets. Fila 1 per no perdre cap detall del text ni de les interpretacions.

Però el que vam rebre va superar les nostres expectatives. Ho vam tenir tot. I una dosi afegida d’angoixa vital. Igual que Vera, una de les protagonistes, en sortir, necessitem imperiosament agafar aire.

DAVANT LA JUBILACIÓ és un text del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard i està inspirada en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, i d’haver estat amagat durant deu anys al soterrani de casa seva, va aconseguir conservar la seva bona posició a força de mantenir ocults els seus ideals nacionalsocialistes. Viu amb les seves dues germanes, que son pols oposats d’una mateixa realitat. El jutge està a punt de jubilar-se i està angoixat per un futur abocat a l’aïllament en companyia.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-2

L’obra va néixer a partir de l’anomenat “cas Filbinger”. Hans Filbinger, primer ministre de Baden Wutemberg, va dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Aquesta peça es va estrenar l’any 1979 a Stuttgart i en català, es va estrenar a la Sala Beckett l’any 1996 dirigida per Rafel Duran i interpretada per Hermann Bonnín, Teresa Cunillé i Lurdes Barba.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (157) – DE CARENES AL CEL (🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.01.2017

DE CARENES AL CEL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins del Cicle “Mar de Miralls, Fluxos de Migració a la Mediterrània” que promou la Sala Beckett, la companyia Obskené presenta la seva producció “DE CARENES AL CEL“.

Obskené és actualment companyia resident a la Sala Beckett. Creada l’any 2008 treballa, en equip, explorant les diferents disciplines de les arts escèniques. Llegim que l’origen del nom Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè) i el seu objectiu és mostrar en escena allò que fins ara ha restat amagat.

D’aquesta companyia hem vist dues produccions, d’una banda “FUENTEOVEJUNA. Breve tratado sobre las ovejas domésticas” que ens va agradar molt i a la Fira de Tàrrega d’enguany, “MANIFESTA” que no ens va agradar gens o no vam entendre. A mig camí es queda aquesta producció.

Entrem a la Sala on ens acullen amb un gotet de vi …. Salut !!!

de-carenes-al-cel-2-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

Una sirena (o és una metàfora?) ens dóna la benvinguda i ens condueix  dins i fora de l’aigua pel món dels mites relacionats amb la Mediterrània. Ella és Ilona Muñoz, actriu, ballarina i professora de teatre…..i malauradament és la que potser vàrem trobar més sobreactuada … no ens la vàrem acabar de creure.

Les seves històries s’entrecreuen amb les experiències d’una cineasta documental, l’Alba Sotorra (Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’), que ens parla de les guerres que tenim actualment al nostre davant i de com d’insensibles ens hem tornat a les imatges de violència i mort que veiem cada dia a la televisió.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa RONDALLES MALLORQUINES i PROGRAMACIÓ CABARETS – El Maldà (rp53) – 18.01.2017

RONDALLES MALLORQUINES i PROGRAMACIÓ CABARETS – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir dimecres a El Maldà es van presentar ni més ni menys que quatre espectacles, encara que un d’ells, CLOSE TO LIZA ja s’ha pogut veure des de principis de gener.

RONDALLES MALLORQUINES, torna novament en el que serà el tercer any consecutiu que es programa sempre pels vols de Sant Antoni; aquesta vegada els quatre actors de sempre, Catalina Florit, Nies Jaume, Salvador Miralles i Àlvar Triay, seran dirigits per quatre directors diferents en cada una de les sessions, que se celebraran els diumenges 22 i 29 de gener i el 5 i 12 de febrer, a les 12 del matí. Els directors seran Marc Rosich, Sergi Baos, Alicia Gorina i Aina Tur.; amb ells es configurarà un espectacle diferent per cada jornada, seleccionant diferents rondalles mallorquines, que van sorgir com a contes de tradició oral i popular.

Us deixo l’enllaç amb un fragment d’àudio de la presentació d’aquest espectacle…

PROGRAMACIÓ CABARETS

1 – CLOSE TO LIZA – Es tracta d’un Musical sobre la vida de Liza Minnelli, amb la veu de Virginia Martínez, direcció artística de Xavi Casan i direcció musical i interpretació al piano de Dani Campos.

Un recorregut pels moments més emocionants de la trajectòria de Liza Minnelli, despullant la seva essència amb una instrumentació minimalista.

Es podrà veure tots els dilluns fins al 27 de febrer.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (156) – MALLORCA VERS A VERS – amb Pep Tosar – Sala Fènix – (🐌🐌🐌+🐚) – 16.01.2017

MALLORCA VERS A VERS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dilluns al vespre, dia 16, van anar a la Sala Fènix on vam poder gaudir d’un espectacle ple de sensibilitat on la paraula i la música fan un recorregut per la poesia mallorquina del segle XX.

Aquest espectacle de creació va ser presentat al Circol Maldà en 2013 durant 4 dies i ara ha tornat a la Sala Fènix únicament també per 4 dies. Una proposta de gran bellesa literària i amb música en directe. Una autèntica alenada de sensibilitat i calidesa per començar una freda setmana.

Segons ens explica en Pep Tosar, ha fet una tria dels textos dels grans autors de la poesia mallorquina del segle XX que escrivien en llengua catalana. Ens presenta un recorregut cronològic a través de 12 poemes. Ell posa veu parlada i cantada, en alguns moments acompanyat de la guitarra, en companyia de María Lorea que canta i toca el piano.

mallorca-vers-a-vers-sala-fenix-2-voltar-i-voltar-1

Pel que fa a la música han seleccionat conegudes cançons de jazz que han intercalat amb cançons de creació pròpia com l’anomenada “Sota el mur emblanquinat” o “Siete minutos y medio” que interpretaven a l’obra “Una casa en obras” dedicada al poeta mallorquí Blai Bonet.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris