TANCAT PER VACANCES !!!

Els “Voltaires” marxem de Vacances !!!

Momentàniament deixarem de “Voltar i Voltar” per les Arts Escèniques, però continuarem “Voltant” per aquests mons de 10 !!!

En conseqüència deixem el Blog “endormiscat” temporalment, fins a la nostra tornada.

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 4 comentaris

– 078 – Teatre – TEBAS LAND (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.10.11 (temp. 18/19 – espectacle. nº 059)

TEBAS LAND (temp. 18/19 – espectacle nº 059)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, a la Sala Petita del Nacional vam poder veure TEBAS LAND del dramaturg franc-uruguaià Sergio Blanco del que ja vam poder veure “La ira de Narciso” la setmana passada a la Badabadoc.

En aquesta proposta l’autor pren com a tema central un parricidi, i construeix la peça al voltant del llegendari mite d’Èdip, de la vida de Sant Martí de Tours i de les seves trobades amb el jove assassí Martín Santos.

Pablo-Gomez Pando és “S”, l’alter ego de Sergio Blanco, el dramaturg que ens explica el procés de creació del text a partir de les xerrades amb el jove Martín,  i amb Fede, l’actor que interpretarà el paper de Martín als escenaris.

Pablo Espinosa es desdobla en els dos personatges, Martín i Fede, un actor que ha debutat amb aquesta obra als escenaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Vanesa Rábade

Totes les trobades tenen lloc en una pista de bàsquet de la presó on el jove parricida passa l’estona quan no està tancat a la cel·la. Se’ns fa dues preguntes: Com es comença a escriure un text? Com es comença a gestar un parricidi?

TEBAS LAND, es va representar  fa quatre anys al “Temporada Alta” dirigida pel mateix autor, i en 2017 sota la direcció de Natalia Menéndez, (que ha estat vuit temporades dirigint el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro)  es va representar al Teatro Palacio Valdés d’Avilès, després al Pavon Teatro Kamikaze de Madrid i ara ofereix cinc representacions al TNC.

“Es la tragedia más inquietante que he leído en este inicio del siglo XXI, me pasa algo físico cuando lo leo”

Es tracta d’una peça escrita en 2012 dissenyada especialment pel Teatro San Martin de Buenos Aires. TEBAS LAND va ser declarada Obra d’Interès Cultural al Uruguay i va guanyar el premi Award Off West End de Londres l’any 2017.

Amb arrels literàries, revisita texts clàssics sobre parricidis, com Edipo Rey de Sófocles, Los hermanos Karamazov de Dostoievski, Un parricida de Maupassant i Dostoievski i El parricidio de Sigmund Freud.

Sergio Blanco ha construït un text que s’allunya de la dimensió ètica del parricidi per concentrar-se en les possibilitats de la seva representació fent una petita tesi sobre l’esdevenir teatral.

TEBAS LAND és una altra mostra del teatre d’autoficció, una creació no autobiogràfica on l’autor del text s’inclou sempre a ell mateix. I ho fa presentant uns trets que poden ser biogràfics, com en aquest cas, quan S parla del seu bilingüisme amb Martín, i barrejant-ho amb la pura inventiva.

Un muntatge que evidencia que realitat i mentida es barregen, on l’actor que ha d’interpretar a l’assassí es mimetitza de tal manera amb ell que acaba portant les mateixes ulleres o les mateixes vambes, on autor i actor acaben escoltant la mateixa cançó de Roberto Carlos “Amada, Amante” i on autor i assassí escolten el mateix concert per a piano de Mozart.

I tots tres acaben portant al coll un rosari de pètals de gessami ….

Un text que no jutja el crim ni justifica el parricidi, però humanitza la figura de l’assassí i ens fa creure en la possible veracitat del que deia Freud, que qui mes qui menys en algun moment de la seva vida ha volgut matar al seu pare. Una obra que ens fa reflexionar sobre l’impacte dels maltractaments en un nen i ens parla de la possibilitat de transformació d’una persona maltractada. I també ens mostra un procés creatiu quan, l’autor, sense adonar-se fa seus, records o vivències d’altres persones.

La escenografía d’Alfonso Barajas ens presenta les reixes d’una presó que encerclen una pista de bàsquet i una taula de despatx, estrictament vigilades per unes càmeres de vídeo. Un espai que és alhora presó, sala d’assaig i estudi de l’autor. Una posada en escena i unes esplèndides interpretacions que ens mostren emocions i tendresa que s’acaben transmetin a la platea.

Un autor que hem descobert fa pocs dies i que ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Sergio Blanco
Direcció: Natalia Menéndez
Intèrprets:  Pablo Espinosa i Pablo Gómez-Pando
Escenografia i vestuari:  Alfonso Barajas \ Il·luminació: Juan Gómez Cornejo \ Vídeo: Álvaro Luna i  Bruno Parena \ Ajudant de direcció: Pilar Valenciano \ Fotografía: Vanessa Rábade \ Disseny grafic: Patricia Portela \ Directora de producció: Marisa Lahoz \ Ajudant de producció: Marta Gutiérrez-Abad \ Producció: Salvador Collado i El Pavón Teatro Kamikaze \ Direcció técnica i tècnics de llums: Joaquin Hernández i Gustavo Casado \ Tècnic d’audiovisuals: Ignacio Hita Prats \ Maquinari i regidoria: Elio Redondo
Idioma: castellà – Durada: 1h 45 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

– 077 –  Teatre – TRAVY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.10.10 (temp. 18/19 – espectacle. nº 058)

TRAVY (temp. 18/19 – esp. nº 058)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família.

TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director.

Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el si de la família, Quimet Pla (Olesa de Montserrat 1950) el pare, Núria Solina (Barcelona 1957) la mare, Diana Pla (Barcelona 1991) la germana gran i l’Oriol Pla (Barcelona 1993) el germà petit. El nom de l’obra ve del malnom que s’aplicaven els propis membres de la família quan es feien dir “la família Travy” com si és tractes d’una família de pallassos italiana.

Per aquesta família el teatre ha estat una forma de vida, el 1996 creen la companyia “Teatre Tot Terreny” i fan espectacles de teatre per a adults, infantils i de carrer. Des de petits els fills acompanyaven als pares que feien bolos pels pobles, fins que van decidir seguir el seu propi camí, la Diana en el món del circ i la dansa, i l’Oriol en el món del teatre (“Ragazzo”,”La calavera de Connemara”, el cinema  (“Animals” de Marçal Forés i “Any de Gràcia” de Ventura Pons)  i la música (“Be God Is”). 

TRAVY és una barreja de les dues esferes, la familiar i l’artística i mostra els conflictes que hi ha en els dos àmbits. Una proposta on cada membre de la família ha fet la seva aportació i que ha trigat un any a gestar-se. Esquitxada de comèdia de l’art i teatre gestual és un homenatge a la família i a un ofici.

La dramatúrgia ha estat compartida amb Pau Matas Nogué, amic íntim de la família, que ja va signar la seva primera dramatúrgia amb Oriol Pla i Quim Pla a l’espectacle “Odisseus” que vam poder veure a la Beckett la temporada passada.

La peça comença amb un genial treball de mímica d’Oriol Pla, on veiem el seu dia a dia, lluny de la seva ciutat, d’ençà que es lleva fins que torna a casa, amb una feina estressant que l’acaba duent a la bogeria i el fa decidir-se a deixar-ho tot, i torna a casa amb la proposta de fer una obra amb la família.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

El contrast entre la resignada posició dels pares que són conscients que la vida té un final “Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!”, i aposten per respectar una manera tradicional de fer teatre, esplèndida escena la que protagonitza Quimet Pla preparant una truita mentre recita Hamlet, la filla que aposta per un teatre performatiu i entre ells l’Oriol que intenta trobar la formula per mantenir l’equilibri i oferir un espectacle que agradi als espectadors. Impagable el moment on contrasten les formes com saludaran al final de l’espectacle.

En Quimet Pla porta una síndria als braços durant tot l’espectacle, al final hem sabut el motiu, que no desvetllem per no fer espòiler i que forma part del gir argumental de la peça que deixa al públic literalment bocabadat.

Un adeu com a salutació. Un forat al budell. Podríem posar una mica més de música, si us plau? La càrrega que suposa no marxar mai del clan i no veure’s un mateix a fora és insostenible. Caminarem entre el desordre. Perquè això és un caos. Ens taparem els ulls durant la caiguda perquè caurem. Tots quatre. Serà un últim intent. Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas. Un salt. Un ocell en flames. Una maleta amb potes. Un monstre ineludible. Un udol nocturn que fuig per un racó. Anirem endavant amb la festa per funeral. Amb la celebració d’un incendi. Ens trobarem a faltar? Bona pregunta. Mira’ls: posen el show davant d’un canó. S’agafen de les mans per travessar les cendres. És l’hora. “Ei, tu, ens espera un regal, allà darrera?” Potser es fa fosc. “Mama? Som una papallona fugint d’un incendi. Papa, si no riuen, em moriré?”

Una proposta rodona, d’una gran sensibilitat i tendresa que cal veure. Un imprescindible d’aquesta temporada.

Dramatúrgia: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina
Direcció: Oriol Pla Solina
Intèrprets: Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina
Escenografía i vestuari: Silvia Delagneau \ Il.luminació: Raimon Rius \ So: Pau Matas \ Ajudant de direcció: Jordi Samper \ Col.laboració en la dramaturgia: Jordi Oriol \ Ajudant d’escenografia i vestuari: Oriol Nogués \ Assessora lingüistica: Neus Nogué Serrano \ Assessora de moviment: Laia Duran \ Mobiliari: Pascualín i Tallers Jorba-Miró \ Confecció de cortines: Les Godets \ Producció: Teatre Lliure
Idioma: català – Durada: 1h 15 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

– 076 – Teatre – LINK LINK CIRCUS (🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.10.09 (temp. 18/19 – espectacle. nº 057)

LINK LINK CIRCUS (temp. 18/19 – esp. nº 057)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on,  LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció.

Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. És molt important per a mi que el meu art sigui tan entretingut com científicament rigorós explica Rossellini. Un espectacle que gira entorn de la intel·ligència, les emocions i la comunicació animal.

Link Link Circus està il·lustrat amb els seus propis curts còmics i dibuixos i està acompanyada del seu gos, que interpreten alternativament Minnie i Darcy (a escena es diu “Pan”) i del titellaire i ensinistrador del gos, Schuyler Beeman. Aquesta proposta està co-dirigida per Guido Torlonia.

Però malauradament LINK LINK CIRCUS  no deixa de ser poc més que una conferència sobre els animals i la seva capacitat de pensar, una reivindicació de la seva intel·ligència, completada amb referències a la seva vida i a la seva carrera, la seva mare Ingrid Bergman, el que va ser el seu marit David Lynch …. amb projeccions que la mostren de nena i de jove i on veiem el seu interès pels animals.

Continua llegint

Publicat dins de Circ, Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– 075 – Teatre – ESTAT DECEPCIÓ (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.10.08 (temp. 18/19 – espectacle. nº 056)

ESTAT DECEPCIÓ (temp. 18/19 – esp. nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dilluns i ens dirigim a la Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres.

La sala manté la línia d’apostar per dramatúrgies novelles d’autors i autores catalanes, seguint l’objectiu de promoure el teatre català contemporani. I aquesta temporada ha estat engegada, tal i com van anunciar en presentar-la  “amb el cap ple de crits, de demandes, de lemes sentits en manifestacions, llegits en manifestos, sentits en les veus dels altres, cridats per nosaltres mateixos fins a quedar-nos afònics”.

Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona.  Compagina la seva vessant artística amb la docència.

ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos.

En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu ManzanaresRuth Talavera, ocupen la bastida com si és tractes d’un vehiche. En aquest primer moment, la bastida és un furgó policial que els trasllada al vaixell que tots coneixerem com Piolin.

Clara Manyós irromp a la sala, és una jove universitària que vol promoure una tancada per reivindicar els seus drets. La policia rep l’ordre de desallotjar la universitat. Comencen els aldarulls que acaben amb la detenció de dues estudiants i un policia greument ferit. Les dues estudiants havien volgut fugir baixant per la bastida d’unes obres, que fa anys que estan aturades, a la part de darrere de l’edifici universitari.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 074 –  Teatre – LA DONA DE NEGRE (🐌🐌) – Teatre del Raval – 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 055)

LA DONA DE NEGRE (temp. 18/19 – esp. nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Últims dies a Barcelona abans de les nostres vacances i les nostres últimes escapades “teatraires” per la nostra ciutat. És per això que intentem ser molt curosos amb la selecció del que volem veure aquests últims dies.

Malauradament ens vam equivocar per optar per escollir LA DONA DE NEGRE al Teatre del Raval, a causa de les bones opinions que ens havien fet arribar. Crèiem erròniament que tindria una major qualitat i un com vista, la considerem simplement una proposta per passar l’estona i totalment prescindible.

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de “por” en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la “por” no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de “inquietud o tensió” típiques del gènere.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que  ha estat adaptada i  traduïda al català per Tamar Aguilar.

Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. No és la primera vegada que aquesta obra es representa a Espanya, en la seva versió castellana, però ara el Teatre del Raval ha apostat per portar-la novament i en català, en aquesta ocasió dirigida per Empar López i interpretada per Carlos Vicente i Gerard Clavell.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

– 073 –  Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI – L’Auditori – (🐌🐌🐌🐌🐌) 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 054)

Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI (temp. 18/19 – esp. nº 054)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segon diumenge consecutiu “d’Auditori” en un concert que no correspon al nostre abonament, sent un dels que hem bescanviat a causa del nostre imminent viatge, que ens allunyarà de les arts escèniques uns quants dies.

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb el pianista Piotr Anderszewski per a la segona peça que s’ha interpretat.

El programa ha estat el següent:

  1. MARCOS FERNÁNDEZ BARRERO (Barcelona, 1984)

Homenatge a Bernstein (2017). Estrena absoluta (🐌🐌🐌)

Aquesta obra d’encàrrec de l’OBC, amb motiu del centenari de Leonard Bernstein està emmarcada en el Music Up Close Network, un projecte europeu de col·laboració entre institucions musicals europees que agrupa diverses orquestres. Una iniciativa que pretén apropar la música simfònica als joves i connectar-la amb nous públics.

Marcos Fernández és compositor i pianista i actualment exerceix la docència musical a Londres. Atret per tota mena de música creu que la barreja de llenguatges permet crear peces interessants.

La peça, que ha estrenat aquest cap de setmana, juga amb la figura rítmica de l’hemiòlia (Compàs format per l’alternança de compassos de 6/8 (1-2-3,1-2-3) i compassos de 3/4 (1-2,1-2,1-2)) que és present a tota l’obra mentre utilitza tècniques compositives del jazz, el latin, el pop, el flamenc o la música contemporània.

  1. BÉLA BARTÓK (Nagyszenmiklós, Hongria 1881- Nova York 1945)

Concert per a piano i orquestra núm, 3 (1945) (🐌🐌🐌+🐚)

Una obra que consta de tres moviments, i que ha comptat amb el pianista polonès Piotr Anderszewski (Varsòvia, 1969) com a solista. Amb una forta personalitat artística interpreta la peça amb una gran intensitat.

Continua llegint

Publicat dins de Música clàssica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– 072 –  Teatre – LA IRA DE NARCISO (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc Teatre – 2018.10.06 (temp. 18/19 – espectacle. nº 053)

LA IRA DE NARCISO (temp. 18/19 – espectacle nº 053)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo.

Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l’escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l’autor de “TEBAS LAND” que podrem veure la setmana vinent al TNC.

Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a la sala Beckett “La autoficción: decirse en escena“.

Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.

Gerardo Otero és actor i docent d’actuació, i aquest és el seu primer treball en solitari. Com ell mateix va comentar, en presentar l’obra, la sensació d’estar sol a l’escenari va ser en un principi horrible, trobava a faltar la mirada del company d’escena que et recolza. És un desafiament, és deixar sortir la vena narcisista de qualsevol actor que surt a escena per ser vist.

LA IRA DE NARCISO és un monòleg que relata l’estada de l’autor a la ciutat de Ljubljana on és convidat per dictar una conferència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. L’obra ens narra els últims preparatius d’aquesta conferència al mateix temps que ens explica les seves trobades sexuals amb un jove eslovè, Igor, que acaba de conèixer utilitzant una aplicació de telèfon mòbil de trobades gai…. les seves carreres esportives matinals pels boscos de la ciutat i les seves visites al Museu d’Història Natural.

L’habitació 228 és la seva. Descobreix unes taques de sang en la moqueta i les parets de l’habitació. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i Sergio vol conèixer els detalls d’aquest assassinat.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– 070 – Teatre Musical – LA JAULA DE LAS LOCAS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2018.10.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

LA JAULA DE LAS LOCAS (temp. 18/19 – espectacle nº 051)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam tenir una doble sorpresa amb aquest musical de LA JAULA DE LAS LOCAS al Teatre Tívoli, d’una banda un problema amb les localitats que ens va fer pensar que hauríem de tornar cap a casa, però que ens van resoldre meravellosament al teatre i vam poder veure la funció des d’un lloc privilegiat en una de les llotges. Des de aqui gràcies a la persona que ens ho va facilitar.

L’altra sorpresa va ser la qualitat de l’espectacle que ens va agradar moltíssim.

Aquesta versió en castellà de LA JAULA DE LAS LOCAS (La cage aux folles)  està basada en el musical de Jerry Herman i Harvey Fierstein que es va presentar a Broadway en 1983. La traducció i adaptació està realitzada per Roser Batalla i Roger Peña.

Està dirigida per Àngel Llàcer amb direcció musical de Manu Guix i Andreu Gallén. El musical està inspirat en la comèdia, del mateix títol de Jean Poiret (estrenada al 1973)  que en el teatre, i a casa nostra, van interpretar Paco Morán i Joan Pere.

La plàcida vida de parella d’Albin (Àngel Llàcer) i Georges (Ivan Labanda), propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, es veu totalment alterada per una notícia inesperada. Jean Michel (Roc Bernadí), el fill de Georges, es va a casar amb la filla (Lucia Madrigal Cuadra) d’un diputat ultraconservador (José Luis Mosquera), gran defensor dels valors més tradicionals a la vida familiar. La trobada explosiva entre dues famílies tan diferents desencadena una divertidíssima comèdia plena d’amor i de situacions delirants.

En aquesta brillant proposta destaca un nom amb llum pròpia, el d’ÀNGEL LLÀCER, que la dirigeix amb una extraordinària habilitat i ens regala una magnífica interpretació de Zaza-Albin. Un personatge que ha de mantenir l’equilibri entre la seva faceta Zaza, la gran vedette del cabaret i Albin, la persona maternal i sensible que s’amaga darrere el maquillatge, les perruques i l’enlluernador vestuari. I Àngel Llàcer ho aconsegueix a la perfecció.

En els últims temps l’hem vist com a protagonista de “Frankenstein” al TNC, “Relato de un náufrago” al Teatre Lliure i ha dirigit amb èxit els musicals “El Petit Príncep” al Teatre Barts,  “Molt soroll per no res” al TNC, o l’obra teatral “Un cop l’any”, al Poliorama, per anomenar les últimes.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | 3 comentaris