– Voltar per la Literatura – EL PAÍS DELS CREPUSCLES d’en Sebastià Bennasar (🐌🐌🐌) (L19) – 21.02.2017

EL PAÍS DELS CREPUSCLES d’en Sebastià Bennasar –

Per Imma Barba

Aquest és el primer llibre que llegeixo d’aquest autor i la veritat és que ja en tenia ganes.  Amb aquest llibre viatgem a la Vall de Boí on sense preàmbuls ens trobem davant d’un assassinat terrible.

el-pais-dels-crepuscles

El comissari Jaume Fuster  està accidentalment a Pont de Suert, arribat de Barcelona, impartint un curs de formació sobre tècniques de recerca criminal, i serà ell, qui en primera persona, ens anirà conduint per la novel·la.

Ha començat a arribar el fred a la Vall de Boí. I amb les primeres nevades també ha arribat un assassí implacable que va deixant cadàvers torturats i martiritzats a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. El comissari Jaume Fuster, un home que no té por de res, haurà de fer front a velles supersticions medievals al mig de la bellesa blanca de la vall, on tot torna, fins i tot els llops. Una novel·la que ens trasllada fins a un dels paratges més bells dels Països Catalans, en un ambient d’intensa gelor nòrdica passada pel sedàs mediterrani i la violència americana.

Amb una gran riquesa lingüística, barreja de mallorquí i català de la Vall, i un gran dinamisme, l’autor també aprofita per parlar d’altres temes que afecten casa nostra i la Vall de Boí en concret, com pot ser el retorn dels joves als pobles on l’envelliment de la població és palpable, la reintroducció d’espècies animals com el llop, la defensa de la natura o la necessitat de recuperar els usos ramaders i agrícoles tradicionals.

Però també aprofita per parlar de temes més generals com la prostitució, el contraban, la gastronomia casolana i el procés independentista. La capacitat de l’autor per parlar de tots aquests temes i no desviar-se de la trama principal és realment envejable, i mes en un llibre de 200 pàgines.

Acompanyem als mossos en les seves investigacions i descobrim amb ells els crims que tenen com a teló de fons la talla medieval del Davallament d’Erill la Vall, a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Erill la Vall … sembla que algú ha decidit complir una vella profecia medieval.

Els personatges que ens presenta són propers i les descripcions que fa de la natura són impressionants, ja que veiem sense esforços el llac de Sant Maurici glaçat, o les carreteres bloquejades per la neu en indrets sense cobertura.

Un llibre que he llegit ràpidament, ja que està estructurat en capítols curts que encara ho faciliten més. Potser he trobat que s’enceten molts temes i es queden moltes preguntes a la “recamara”, però és segurament això el que pretenia l’autor?

Una novel·la emmarcada en la col·lecció de novel·la negra crims.cat, de l’Editorial Alrevés. Dirigida per Àlex Martín Escribà i coordinada pel mateix Bennasar, aquesta col·lecció va néixer amb la intenció d’englobar tot tipus de relat criminal escrit en llengua catalana, així com autors europeus de prestigi encara per descobrir a Espanya.

sebastia-bennasar-i-llobera

Sebastià Bennasar i Llobera va néixer a Palma el 1976, és periodista, escriptor, traductor i crític literari. Des de 1994 fins al 2005 va treballar als diaris Baleares i Balears. Després va estudiar Humanitats a la Pompeu i en acabar en 2009, es va instal·lar a Lisboa, on va promoure la creació del Casal Català de Lisboa i l’associació Catalunya presenta. Fou membre fundador de la revista Capicua dedicada a la traducció de literatura catalana al portuguès i a l’inrevés. En 2013 va tornar a Barcelona.

Ha publicat una trentena de llibres de tots els gèneres excepte teatre i dirigeix la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català i el festival de novel·la negra Tiana Negra.

També imparteix cursos d’escriptura creativa en diferents centres cívics de Barcelona i coordina tres clubs de lectura en biblioteques de Barcelona.

ANY DE PUBLICACIÓ:  2013
EDITORIAL:  Alrevés Editorial
COL·LECCIÓ:  crims.cat
IDIOMA:  Català
NÚMERO DE PÀGINES:  208

neu-i-cargol

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Teatre (190) – DYBBUK (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.02.2017

DYBBUK

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El passat dia 3 vam assistir a la roda de premsa d’aquesta nova proposta de la companyia Sixto Paz, i, fins aquest dissabte no hem pogut veure el resultat.

Aquesta versió de Sixto Paz, sobre la peculiar biografia de l’escriptor francès Romain Gary,  va ser estrenada a Temporada Alta. Una ficció nascuda de fets i persones reals. L’obra, escrita per Jan Vilanova, està dirigida per Pau Roca i compta amb Victor Pi, Patricia Bargalló, Pepo Blasco i el mateix Pau Roca, en el repartiment.

dybbuk-sala-beckett-3

L’escriptor lituà d’origen jueu Romain Gary (1914-1980) va crear un dels majors fraus de la literatura francesa: Émile Ajar. Ell es troba en plena maduresa intel·lectual, és un escriptor consagrat que ha guanyat el premi Goncourt però està fart que les seves obres es rebin amb una certa indiferència. Decideix crear un pseudònim per continuar publicant i es manté inicialment a l’ombra, és un misteri per tots i es comença a dubtar que sigui real. Gary convenç el seu nebot, Paul Pavlowitch, d’abandonar la seva pròpia identitat per assumir la de l’escriptor Ajar. Durant sis anys el nebot va encarnar el seu alter ego i va acabar guanyant un premi Goncourt.

Victor Pi realitza una extraordinària interpretació de l’escriptor secundat per Pau Roca en el paper del nebot.

En paraules de Jan Vilanova, fascinat amb la vida de Gary: “Va jugar tota la seva vida amb les màscares, les imposades i les pròpies. Va jugar amb els límits de la realitat i la ficció i se’n va riure de la imatge que els altres li havien posat a sobre“. Va descobrir a un home que havia intentat tota la seva vida ser un altre, viure moltes vides, fugir de les “parets” del seu propi cos.

dybbuk-sala-beckett

Les dones van jugar un paper molt important en la vida d’aquest escriptor, d’una banda la seva mare, que el va criar sola, i que ja de petit l’anava imbuint amb la idea que seria el millor escriptor de tots els temps. Una relació mare-fill feta d’amor i exigència. D’altra banda l’actriu Jean Seberg amb qui es casa l’any 1963.

Patricia Bargalló interpreta el doble paper de mare i de dona. Pepo Blasco encarna tres personatges diferents que estan al voltant del/s escriptor/s, és el seu editor, un periodista i un amic de la mare, que també en un moment donat interpreta el paper de dissenyador dels vestits que ven la mare.

La paraula dybbuk es deriva de l’hebreu i significa adhesió, el dybbuk s’adhereix al cos d’una persona i pren possessió de la seva anima. Segons la tradició jueva, un anima que no pot complir la seva missió a la vida disposa d’una segona oportunitat de fer-ho en forma de dybbuk.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dybbuk vol ser una reflexió sobre la idea de la veritat, el frau i la ficció. Parla del pes de les màscares que tots portem a sobre, i del pes, també, de la mirada dels altres sobre nosaltres.

Què impulsa una persona a crear un dels majors fraus de tots els temps?

Un engany genial, un truc de màgia extraordinari pel qual tot un país, França, al llarg de més de sis anys, admirarà i llegirà amb devoció un escriptor fictici: Émile Ajar.

L’escenografia és un espai molt diàfan i força buit, amb uns elements que són com capses de fusta amb llum interior, que ocupen l’espai escènic, una pantalla on anirem veiem imatges reals de l’escriptor i l’actriu que va ser la seva dona, i un gran mural on tots ells aniran escrivint, amb pintura blanca o vermella, paraules o frases relacionades amb el que estan dient. El vestuari dels actors també pintat.

Quan la realitat no ens agrada, cal donar-li una petita empenta, però la nova realitat ens agradarà??

Una posada en escena sorprenent que malgrat que al principi ens ha costat entrar, ens ha acabat atrapant.

dybbuk-sala-beckett-voltar-i-voltar-4

Autor: Jan Vilanova Claudín
Direcció: Pau Roca
Intèrprets: Víctor Pi, Patricia Bargalló, Pau Roca, Pepo Blasco
Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín \ Espai escènic: Paula Bosch \ Il·luminació: Guillem Gelabert \ Música i So: Txume Viader \ Vestuari: Berta Riera \ Disseny del cartell: Edu Buch \  Fotografia del cartell: Francesc Piñol \ Producció: Gerard Belenes i Adriana Nadal \ Màrqueting: David Costa i Maria Antolín
Coproducció: Temporada Alta 2016, Sala Beckett, Cia. Sixto Paz
Idioma: català
Durada: 1 hora 30 minuts

simulacio-de-cargol

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (189) – LAS ÁVIDAS RAICES (🐌🐌🐌🐌) – Sala Sandaru – 17.02.2017

LAS ÁVIDAS RAICES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres dia 17 teníem dos bons motius per sortir de casa, l’un poder gaudir d’un espectacle de la companyia Cos de Lletra, companyia a la que teníem ganes de conèixer, i d’altra banda descobrir una nova sala de teatre, la Sala Sandaru en el Centre Cívic Parc-Sandaru.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-17

LAS ÁVIDAS RAICES s’inscriu dins de la convocatòria del Kinètic, la línia d’arts escèniques del centre cívic que cada any s’obre al setembre. Cinc van ser els projectes seleccionats dins la convocatòria del Kinètic 2016-2017. Les companyies seleccionades comencen assajos a partir de novembre i estrenen a la Sala Sandaru entre els mesos de febrer i maig.

A partir de l’obra breu “Muescas más hondas” que van presentar al Teatre Akademia al novembre del 2016 i dins de la mateixa sèrie de peces dramàtiques oníriques “Objetos punzantes”, aquesta peça mostra d’una forma crua i tendre el vincle que uneix una mare i el seu fill.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireia Vallès és la mare, i entra en escena carregada amb dues galledes i una manta, ràpidament comença a tancar l’espai en el qual viu amb esbarzers que no deixen veure ni entrar el món exterior. Vol estar sola. Vol tenir el seu fill sola. Vol criar i educar el seu fill sola.

Salva Artesero és el fill que no coneix ningú mes que la seva mare i viu feliç. Fins al dia que es comença a fer preguntes. Fins al dia que sent curiositat pel que hi ha a l’altra banda dels esbarzers. Fins al dia que decideix que vol créixer i volar.

Unes interpretacions que ens han agradat molt.

MADRE: Lección primera: tú eres yo. Y te di estas dos orejitas para que me oigas bien.
HIJO: ¿Puedo escuchar el canto de los pájaros?
MADRE: No, eso no. Y te di estos dos ojos verdes para que me mires bien.
HIJO: ¿Y puedo ver la luna de noche?
MADRE: No, eso no. Y te di una boca inocente para que me hables bien.
HIJO: ¿Puedo cantar canciones alegres?
MADRE: No, eso no.
HIJO: ¿Para qué me dio los pies?
MADRE: Para que te sostuvieses derecho y quietecito como un niño bueno.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons ens van comentar en el col·loqui que va tenir lloc un cop acabada la representació, aquesta obra es nodreix del treball conjunt de creació i investigació escènica dels actors i l’autora i directora.

Nombroses improvisacions i variacions entorn del tema de les relacions entre pares i fills, la seva naturalesa i les formes més o menys soterrades de poder que s’imposen. Un vincle que de vegades és tan possessiu que no deixa espai per respirar i que condueix a la ruptura com única forma d’aconseguir ser un mateix. El que veiem a escena és extrapolable a qualsevol tipus de relació entre dues persones, o dos societats que creïn entre elles un vincle estret i excloent de la resta del món: mare i fill, pare i filla, marit i muller, amics, …o inclús perquè no? Espanya vers Catalunya.

La posada en escena simple, prescindint d’elements escènics i vestuari que distreguin l’atenció de la paraula, una paraula carregada de poesia acompanyada de la música de Manuel Sánchez Riera, col·laborador habitual de la companyia.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-14

Ha estat una bona ocasió per conèixer a la companyia que el passat 2016 va complir 10 anys d’existència. Formada per Salva Artesero i Ruth Vilar desenvolupa també tasques docents oferint tallers de lectura i d’escriptura creativa tant a infants com a adults. També publica, a través de diversos mitjans, entrevistes, articles, peces originals i ressenyes, encaminades a la divulgació teatral.

En acabar un interessant col·loqui amb els membres de la companyia i els actors i amb la col·laboració de Parking Shakespeare.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-15

Tant de bo aquesta proposta que s’ha presentat en sessió única, pugui ser programada en algúna sala de la nostra ciutat. Seria una veritable llàstima que una proposta d’aquesta enorme qualitat i de més de 3 mesos de treball intens, únicament s’hagués pogut veure en aquesta sessió, a la qual vàrem assistir.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-16

Creiem sincerament que tindria cabuda en alguna de les petites sales de Barcelona, on consideren que el més important del Teatre és el text i la interpretació.

Autora i directora: Ruth Vilar
Actors: Salva Artesero i Mireia Vallès
Escenografía i vestuari: Cos de Lletra \ Música original: Manuel Sánchez Riera \
Disenny de llums: Irene Ferrer Panicot
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts

mare-i-fill-cargols

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – TNC – 17.02.2017 (rp70)

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Una roda de premsa atípica, perquè acostuma a presentar-les el director del TNC, Xavier Alberti, però divendres no hi era a la taula de presentació. De sobte s’encén una pantalla de televisió i apareix ell en una gravació prèvia, per dir-nos que en aquell precís moment està al quiròfan, per fer-li una petita intervenció sense importància. Ha volgut estar present encara que fos virtualment.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-2A la taula presidencial tota la companyia està present i es Sergi Belbel el primer que pren la paraula, ja que ell dirigeix aquesta nova versió de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, un clàssic de Mercè Rodoreda.

A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-3

Segons les paraules d’en Sergi Belbel:

És una llàstima que Mercè Rodoreda no hagi escrit més obres per al teatre. Aquesta que ara us presentem, i que va ser rescatada per la gran Rosa Novell fa més de vint anys, és segurament el seu text teatral més reeixit.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

– Teatre al cinema (188) – WAR HORSE (🐌🐌🐌🐌🐌) (National Theatre)- Cinemes Yelmo Icaria – 16.02.2017

WAR HORSE (National Theatre)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest passat dijous vam anar als Yelmo per tal de gaudir de la retransmissió en diferit d’una de les obres del National Theatre que ens hem quedat amb ganes de veure quan hem estat a Londres, en estar sempre les localitats exhaurides.

WAR HORSE és una obra mestre, segurament la millor proposta teatral que hem pogut veure, malgrat que l’hem hagut de veure filmada. Una genialitat en tots els aspectes, música, escenografia, posada en escena, interpretacions, text, direcció, titelles.. Absolutament captivadora. Vam sortir entusiasmats.

war-horse-national-theatre-1

La producció del National Theatre està inspirada en la novel·la de Michael Morpurgo adaptada per Nick Stafford i ha obtingut cinc premis Tony, entre ells el del millor muntatge teatral.

Aquesta producció va ser estrenada el 17 d’octubre de 2007 en el Olivier Theatre de Londres sota la direcció de Marianne Elliot i Tom Morris i la “coreografia dels cavalls”, de Toby Sedgwick.

Michael Morpurgo és autor de molts llibres per a nens, cinc dels quals s’han convertit en pel·lícules. War Horse va ser publicat en 1982 i està narrada en primera persona pel cavall. L’any 2011 Steven Spielberg va estrenar la pel·lícula basada en aquesta novel·la.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – SISMÒGRAF Olot 2017 – Institut del Teatre – 16.02.2017 (rp69)

SISMÒGRAF Olot 2017 – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dijous passat va ser un dia intensíssim per mi, des del punt de vista de les Arts Escèniques; al matí dos rodes de premsa i a la tarda vaig poder veure la que de ben segur és la proposta escènica que m’ha impactat més en tota la meva vida…. però d’això ja parlarem en la següent crònica.

La segona roda de premsa es va celebrar a l’Institut del Teatre, per presentar la programació del SISMÒGRAF 2017, que es celebrarà a la ciutat de OLOT del 20 al 23 d’abril. El Festival de dansa més important del nostre país, que arriba enguany a la novena edició.

Però abans dels parlaments, en el pati exterior davant de l’Institut, alumnes de l’Institut del Teatre ens van presentar uns minuts de dansa, d’un espectacle dirigit per la coreografa Lali Ayguadé que va ser presentat a l’edició del Sismògraf 2016.

Ja dins de la sala del museu de l’institut del Teatre comença la presentació del programa presidit pel regidor de Cultura d’Olot, la directora de Sismògraf Tena Busquets, en Xavier Díaz director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i de Magda Puyo directora de l’Institut del Teatre.

El Sismògraf va néixer fa 8 anys al voltant del Dia Internacional de la Dansa i amb la voluntat de crear un punt de trobada entre creadors i programadors, per una banda, i d’apropar la dansa a nous públics, per una altra banda.

El festival forma part de Catalan Arts, programa per la internacionalització de la cultura i les arts de Catalunya. En l’edició passada, el Sismògraf va aplegar fins a 15.000 persones (increment del 25% respecte a l’edició anterior) a Olot per gaudir de la dansa els quatre dies del festival.

El Sismògraf, a més, és mercat estratègic de la dansa a Catalunya des de fa tres edicions. Juntament amb la Mostra d’Igualada, el Trapezi de Reus, la FiraTàrrega, el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa, formen el mapa dels mercats estratègics de les arts escèniques i de la música a Catalunya.

roda-de-premsa-sismograf-2017-inistitut-del-teatre-voltar-i-voltar-1

El Sismògraf 2017 acostarà la dansa a tothom a través de 48 espectacles (dels quals set en són coproduccions i estrenes absolutes), un pla especial d’impuls a la dansa (el Pro 365 / Sismo), una nova secció que s’anomena Erupció i Set Rèpliques.

Continua llegint

Publicat dins de Dansa | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – JANE EYRE – Teatre Lliure de Gràcia – 16.02.2017 (rp68)

JANE EYRE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dijous passat vaig poder assistir a dues presentacions ben diferents, una de Teatre al Lliure de Gràcia i l’altre de dansa a l’Institut del Teatre; d’un lloc a l’altre caminant, per mi ja comença a ser costum de fer exercici i gaudir al mateix temps d’un passeig per la ciutat.

Al Teatre Lliure es presentava JANE EYRE, que han volgut programar per celebrar el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë; Jane Eyre, la gran heroïna romàntica. Una dona que sap molt bé el que vol, malgrat les convencions de la seva època. Un muntatge escènic que ha estat adaptat per Anna Maria Ricart i que dirigeix Carme Portaceli.

roda-de-premsa-jane-eyre-teatre-lliure-voltar-i-voltar-2

Charlotte Brontë va escriure Jane Eyre el 1847. Signat sota el pseudònim masculí ‘Currer Bell’, el llibre, una crítica dels patrons victorians de gènere i de classe, es va convertir en una de les novel·les més valorades de la seva època, tant per la crítica com pel públic.
La novel·la removia l’opinió sobre com havien d’actuar i comportar-se les dones i suggeria, gairebé un ensorrament de l’ordre social. Després de l’èxit de Jane Eyre, Charlotte Brontë va revelar la seva identitat al seu editor i es va convertir en un membre respectat de la vida literària londinenca.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , | 2 comentaris