– Teatre (290) – UMBILICAL (🐌🐌🐌🐌 ) – Nau Ivanov – 26.05.2017

UMBILICAL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir divendres era l’últim dia que estàvem a Barcelona, abans del nostre viatge cap al nord d’Europa i per aprofitar vàrem poder veure dues propostes escèniques.

Aquesta UMBILICAL va ser la primera d’elles. Estàvem convidats a un passe especial per programadors i premsa a la Nau Ivanov a les 12 del matí…. i la mateixa es podrà veure tot el cap de setmana.

Es tracta d’una tragicomèdia que apropa l’espectador a una història autèntica sobre una relació que per algunes persones podria traspassar els límits normalment establerts, oblidant les normes per poder arribar a ser feliç. On són els límits en l’amor i el sexe ?

Una parella a la recerca d’un fill s’adona que malauradament ell és infèrtil; de comú acord busquen la millor solució possible i creuen que aquesta passa per demanar al seu millor amic els ajudi a la fecundació. Quant esforç demana la llibertat? I, ¿on s’acaba la teva i comença la meva?

Una història que comença en sentit contrari als esdeveniments sels fets, per tal d’explicar-nos com s’ha arribat a prendre aquesta decisió. Sorpresa de l’amic i rebuig d’entrada, però que finalment és acceptada per la gran amistat que comparteixen els tres. Una relació d’amistat que pot acabar amb el trencament d’aquesta amistat o be, es pot acabar convertint en amor real, traspassant els límits formals en les relacions humanes i familiars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un text molt ben tractat que ens fa molt real la situació plantejada i que ens fa comprendre i acceptar com a “normal” una concepció diferent del que sempre ens han explicat que és l’amor, la vida en parella i la relació d’amistat.

Unes interpretacions que ens han agradat moltíssim, la de tots tres però molt especialment la de l’amic, interpretat per Sergio Vega, per la seva naturalitat i potser pel paper que li ha tocat en sort, un personatge que ens parla amb una barreja de castellà /català que el fa molt proper i creïble, en la societat en la que vivim.

Una proposta que ens ha agradat molt, ja que traspassa de lluny la comèdia, per entrar en temes força profunds, sobre l’amistat, l’amor, la relació de la parella, la fidelitat de la parella i la llibertat sexual acceptada per totes les parts implicades. Una narració que ens fa reflexionar molt sobre les barreres que ens hem format entre tots, en la concepció d’on pot arribar l’amor en l’ampli sentit de la paraula.

Esperem que ben aviat pugui ser programada en algun teatre del nostres país, perquè creiem sincerament que paga la pena que molt mes públic tingui accés a veure aquesta proposta escènica.

Companyia Ella
Direcció i dramatúrgia: Laura Giberga
Intèrprets: Omar Puga, Ann Perelló i Sergio Vega
Ajudant de direcció: Virginia Blasco – Coreògrafa i moviment: Davínia Descals Pinya
Música: Matias Torres (àlies Parys) – Disseny de llums i tècnic: Daniel Gener – Escenografia: Xavier Mateu
Idioma: Català – Duració: 80 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (289) – LUCIS ET UMBRAE (🐚) – TNC Sala Petita – 25.05.2017

LUCIS ET UMBRAE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com diu el mateix Sergi Buka, creador, intèrpret i coproductor d’aquesta proposta, Lucis et Umbrae és el títol del llibre on apareix descrita per primera vegada la llanterna màgica.

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani.

Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema.

Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres d’art representant les pors, els somnis, les il·lusions.

Segurament un treball d’investigació molt acurat i una idea a priori força interessant, però amb una dramatúrgia que a nosaltres ens ha semblat molt feble, i que ha fet, sempre en la nostra opinió, trontollar l’espectacle gairebé des del començament.

Rosa Serra, actriu a la qual hem vist treballar a Fuenteovejuna o Romeu i Julieta a la Seca, avui ha tingut un paper poc agraït tot i que és potser la que més ha destacat de tota la proposta.

Malgrat l’esforç d’investigació, la música en directe pel mateix compositor, les ombres xineses, les manipulacions de titelles, les projeccions antigues que volien transmetre la fascinació que segurament causaven fa 200 anys …. almenys a nosaltres malauradament és una producció que no ens ha agradat, que no ens ha interessat gens i sobretot que ens ha avorrit moltíssim.

Uns 90 minuts que se’ns han fet interminables …. i és que a vegades quan no connectes des de l’inici amb una proposta, difícilment ho pots fer en el transcurs de la seva evolució. Aquesta vegada hem agraït infinitament quan hem escoltat els primers aplaudiments que anunciaven que l’espectacle arribava a la seva fi … i hem fugit del teatre…. cames ajudeu-me.

Segurament la proposta que menys ens ha interessat de tota la temporada.

Idea original: Sergi Buka
Direcció: Xavier Martínez
Dramaturgia i textos: Victoria Szpunberg
Composició musical i piano: Jordi Sabatés
Amb: Sergi Buka, Jordi Sabatés i Rosa Serra
Il.lusionisme i projecció de llanterna màgica: Sergi Buka \ Escenografía: Enric Planas\ Il.luminació: Samantha Lee\ Espai sonor: Joan Gil (Joanet)\ Coreografía: Eulalia Bergadà\ Veu en off: Claudi Domingo Trifol\ Ajudant de direcció: Agustí Balbí\ Producció executiva: Macarena García\ Producció tècnica: Joan Segura\ Construcció d’escenografia: Pascualin
Idioma: català
Durada: 90 minuts

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

RICARD III

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.  L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

En general tota l’escenografia de Lluc Castells i José Novoa es basa en un joc de portes corredisses de vidre que alhora fan de miralls que tornen imatges difuses, deformades. A sobre de l’estructura, un piano.

En alguns moments de la producció s’utilitzen càmeres que ens canvien la perspectiva del que estem veient i vídeos que ens mostren la imatge del rei com va quedant alterada a mesura que la seva malignitat es manifesta.

La producció compta amb un repartiment molt extens, 14 actors que interpreten una trentena de papers, i entre ells els cantants lírics Antoni Comas i Robert González que canten i toquen diversos instruments.

Tots ells han estat a un nivell d’interpretació similar quedant “eclipsats” per la força escènica de Lluís Homar, però destacaríem a una magnifica Reina Margarida interpretada per Carme Elías i a l’evolució del personatge de Sir William Catesby interpretat per Roger Casamajor.

Lluís Homar ens ha presentat un Ricard III ple de matisos que trenca la quarta paret des de l’inici. Divertit, acomplexat, tràgic, pervers. Uns monòlegs que ens han captivat amb un monòleg final realment hipnòtic i on, excepte el rei, tots els actors estan damunt la plataforma interpretant el Bolero de Ravel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un final absolutament genial.

Xavier Albertí ha deixat aquestes paraules al programa de mà:

Ricard III és una gran festa de teatralitat, hereva del teatre popular del seu temps, amb què Shakespeare acabaria assentant les bases per a les seves grans creacions posteriors. Com que els espectadors som els únics coneixedors de les confidències d’aquest fascinant tirà, des del nostre silenci assistim amb simpatia al seu violent ascens cap al tron, i així aplaudim en certa manera la seva total manca d’empatia cap a les víctimes. Només serà quan arribi l’hora de la caiguda que la tragèdia ens obligarà a rescindir aquesta simpatia, alhora que Ricard es veurà empès a prendre una consciència definitiva sobre les fractures de la identitat, abocat a una vertiginosa lluita metafísica que anticipa el mite modern de Don Joan i el seu enfrontament obstinat amb Déu.

A més d’un festí teatral, Ricard III també és una obra que ens interpel·la sobre el protagonisme que tenen a la nostra vida les ferides que hem rebut des del naixement, i sobre la quota de dolor que ens toca assumir al llarg de la vida a cadascú de nosaltres. I, en definitiva, sobre el mal que aquest dolor ens pot portar a fer als altres mentre no siguem capaços d’assumir-lo.

Autor: William Shakespeare
Direcció: Xavier Albertí
Traducció: Joan Sellent
Adaptació: Lluïsa Cunillé
Amb: Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi.
Escenogradía: Lluc Castells i Jose Novoa\ Disseny de vídeo: Franc Aleu\ Vestuari: María Araujo\ Il.luminació: Ignasi Camprodon\ So: Jordi Bonet\ Caracterització: Angels Palomar de Caracterizaciones escènicas SL\ Moviment: Oscar Valsecchi\ Ajudant de direcció: Albert Arribas\ Ajudant d’audiovisuals: Nil Estany \ Ajudanta de vestuari: Marian Garcia \ Ajudanta de caracterització: Cristina Repullo\ Alumna en pràctiques: Clara Manyós \ Ajudant de so: Iker Rañé \ Construcció d’escenografia: Pascualin
Idioma: català
Durada: 3 hores 10 minuts amb entreacte

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

– Roda de premsa – Presentació Programació GREC 2017 – Teatre Grec – 25.05.2017 (rp103)

Presentació Programació GREC 2017 – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest matí he pogut assistir a la que crec serà la meva última roda de premsa de la temporada, concretament la número 103 de les què he assistit des del passat mes de setembre.

En el mateix recinte dels jardins del Teatre Grec, en Francesc Casadesús, en el primer any de la seva direcció artística del Festival, ha presentat a la premsa les línies generals de la programació de la 41 edició del Festival Grec de Barcelona, acompanyat de Jaume Collboni (regidor de Cultura per l’ajuntament de Barcelona).

Aquesta temporada s’ha decidit programar menys espectacles, ja que l’any passat van ser 140 propostes i enguany seran 102, malgrat que el suport econòmic de l’ajuntament s’ha incrementat dels 3 milions d’euros als 3,3 milions, o sigui un 10% per cent més. Menys espectacles si, però amb la intenció d’incrementar la qualitat.

Seran doncs 102 espectacles i dividits per gènere el desglòs és el següent: 40 de Teatre, 43 de Música, 15 de dansa i 4 de Circ.

Per acabar amb els números, d’aquestes produccions 27 són estrenes absolutes, 32 són produccions internacionals i 10 espectacles familiars.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 2 comentaris

– Roda de premsa – Presentació Temporada 2017-2018 – Teatre Nacional de Catalunya – 24.05.2017 (rp102)

Presentació Temporada 2017-2018 – TNC – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest matí he pogut assistir a la presentació a la premsa de la pròxima temporada del TNC 2017 – 2018, en el vestíbul de la Sala Gran del mateix Teatre.

La presentació l’ha fet el director artístic del TNC, Xavier Albertí que ha anat desgranant espectacle per espectacle amb tota classe d’explicacions. Són un munt d’espectacles que podrem veure la temporada vinent: 7 a la Sala Gran, 7 a la Sala Petita i 11 a la Sala Tallers…. en total 25 propostes escèniques.

Aquesta mateixa tarda es farà la presentació pública als abonats, a les 19 hores i en acabar aquesta, ja es podran comprar els abonaments a taquilla… i a partir de les 21 hores també a Internet o per la mateixa App del TNC.

Aquesta temporada tampoc hi haurà abonament “tarifa plana” que permetia accedir a tots els espectacles per un preu realment econòmic, però com la temporada passada hi hauran diferents tipus d’abonament que permetran poder obtenir descomptes importants:

  • 2 espectacles – 40 € (joves 30 €)
  • 3 espectacles – 50 € (joves 40 €)
  • 4 espectacles – 60 € (joves 50 €)
  • 10 espectacles – 100 €  (joves 90 €)

Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Etiquetat com a | 3 comentaris

– Voltar per la Literatura – CICATRIZ (🐌🐌🐌) de Juan Gómez Jurado – 23.05.2017- (L31)

CICATRIZ de Juan Gómez Jurado –

Per Imma Barba

Una novel·la molt estereotipada que, malgrat això, m’ha tingut enganxada fins a l’última línia.

Aquest és el segon llibre que llegeixo d’aquest autor després de “Contrato con Dios“, i en aquest cas ens parla de Simon Sax, un jove que està treballant en un algoritme que permet localitzar objectes i on comprar-los, només amb una imatge. Té la possibilitat de vendre-ho a una multinacional i treballa contra-rellotge, amb el seu soci i un grup d’empleats, en el seu desenvolupament i millora.

Però Simon és una persona solitària que no té habilitat per comunicar-se amb els altres i decideix donar-se d’alta en una web de contactes. Coneix l’Irina i s’enamora. Ella, marcada per una enigmàtica cicatriu a la cara, amaga un secret. Un secret que li canviarà la vida.

«La novel·la -explica Gómez-Jurado- intenta explorar el misteri de qualsevol relació amorosa i constatar el poc que coneixem a la persona que tenim al costat».

Dues històries paral·leles que acabaran confluint amb una trama àgil i molt intel·ligent. Nosaltres, com a lectors, tenim un avantatge respecte al protagonista, i és que coneixem que és el que està passant i no podem avisar-lo !!!!

Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a | Deixa un comentari

– Teatre (287) – MRS BROWNIE (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 22.05.2017

MRS BROWNIE 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins de la programació encabida en l’apartat de “Teatre/Cabaret” que ha presentat aquesta temporada El Maldà (veure roda de premsa, del mes de gener) aquest era l’únic que ens quedava per veure després de CLOSE TO LIZA i QUE FUE DE ANDRES VILLARROSA ?.

MRS. BROWNIE neix d’un treball conjunt de la companyia Teatre Nu (creada en 1991) i Laura Guiteras, interessats, els primers, en donar els primers passos en el teatre musical, i interessada, la Laura, en treballar en el món de les titelles, un món que la companyia domina.

D’aquesta coincidència d’interessos, neix l’espectacle que varem pogut gaudir ahir a la petita Sala de El Maldà.

En Mrs. Brownie el llenguatge actoral, la manipulació d’objectes i la cançó es combinen a través dels tres protagonistes: Mrs. Brownie (una titella de grandària humana), una cuidadora (Laura) i un vell pianista (Abel Boquera).

Ens presenta la història d’una diva de la música negra americana que es troba al final de la seva vida. Acompanyada pel seu únic amic, un entranyable pianista i d’una jove cuidadora, Mrs. Brownies viurà els seus darrers dies entre el record i la nostàlgia que li encomanen les cançons que la van portar a l’èxit més esclatant. L’espectacle mirarà amb tendresa i humor la humanitat d’algú que, després de ser considerat un mite, ha d’afrontar el seu final com qualsevol persona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A mig camí entre la vida i la mort i passant constantment del son al despertar, anirà revivint un passat que enyora profundament. Dues titelles de mida humana, una representa Mrs. Brownie, ara, avui, vençuda pel temps i vivint dels records, l’altra és Mrs. Brownie quan era jove i estava en tota la seva esplendor física i artística. Una petita titella és l’ànima de l’artista. Laura Guiteras, a la que ja coneixíem en la seva faceta teatral i musical és també una excel·lent manipuladora d’aquestes enormes titelles a les quals dóna vida. Ens agrada molt la veu i la manera de cantar d’aquesta jove artista.

Continua llegint

Publicat dins de Música contemporània, Teatre, Teatre Musical | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari