Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 202 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (5) – THE HYPNOTIST (🐌🐌) – EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.24

Festival DOCSBarcelona 2020 (5) –  THE HYPNOTISTEL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑOCONSTEL.LACIÓ COMELADE  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 23 de maig, encara en desconfinament fase 0,5 i gairebé tancats a casa, … nova sessió de documentals del festival DOC’s BARCELONA amb la visió de tres noves pel·lícules:

  1. THE HYPNOTIST  (🐌🐌)

Aquesta pel·lícula dirigida per Arthur Franck és una història de política i una història d’hipnotisme.

Olavi Erkki Hakasalo (1930-1988) va ser un dels personatges més populars de Finlàndia durant la Guerra Freda (1947-1991). Conegut com a Olliver Hawk, va “encantar” la nació amb els seus espectacles d’hipnosi.

Urho Kaleva Kekkonen (1900-1986) va ser un polític finlandès que va exercir com a president del seu país al llarg de 26 anys consecutius, gairebé sense oposició, amb el suport incondicional dels ciutadans.

Què tenen en comú l’hipnotitzador i el president del país?

L’encreuament entre la psicologia i el poder, amb el control i la manipulació que impliquen, ens condueixen, en aquest documental, a veure que els dos protagonistes, Olliver Hawk i Urho Kekkonen tenen més relació del que a priori pugui semblar. Una història sobre els vincles entre el poder polític, la manipulació psicològica i els mitjans de comunicació.

… I si els polítics manipulen a les masses fent servir tècniques d’hipnosis? On acaba la veritat i on comença la mentida?

La veritat és que no ens ha interessat gaire i fins i tot ens ha arribat a avorrir.

FITXA:

Títol: THE HYPNOTIST

Direcció: Arthur Franck

País: Finlandia – Idioma: Finès

Any: 2019 – Durada: 72 minuts

————————————————-

  1. EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

La fotògrafa i documentalista uruguaiana Mariana Viñoles va viure en pell pròpia la necessitat d’emigrar quan la crisi econòmica del seu país, l’any 2002, va obligar la seva família a marxar cap a Europa.

L’any 2014 es va assabentar que el govern del seu país natal, presidit per José Mujica, havia engegat un programa per acollir famílies sirianes com a refugiats de Guerra, i va decidir acompanyar, amb la seva càmera, aquestes famílies en el seu trasllat, així com el seu arrelament a través dels anys.

El seguiment de dues famílies beneficiàries d’aquesta ajuda posa en evidencia les dificultats de començar una nova vida en un país que no és el teu, amb idioma i costums totalment diferents i que per tant exigeix un gran procés d’adaptació de tots els membres de les famílies.

El procés de dues famílies sirianes que vivien desplaçades a Beirut i que van lluitar per adaptar-se a l’Uruguai.

Com és possible que els somnis i …. idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció?

Un entranyable i extraordinari documental que Mariana Viñoles va realitzar sola, només acompanyada per María Urruzola que facilitava l’accés a les famílies al Líban i a l’Uruguai.

D’ençà que l’any 2007 vàrem visitar abastament Síria, creiem que coneixem prou bé el país, almenys el que era abans de la guerra; és per això que ens estimem aquest país com si fos una mica el “nostre”; gent afable i acollidora com no ens hem trobat gairebé mai en cap viatge que hem realitzat. Des de llavors, ens interessa molt tot el que fa referència als sirians i el malson que els ha tocat viure.

FITXA:

Títol: EL GRAN VIAJE AL PAÍS PEQUEÑO

Direcció: Mariana Viñoles

País: Uruguay – Idioma: Àrab i castellà

Any: 2019 – Durada: 106 minuts

————————————————-

  1. CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental, dirigit per Luis Ortas Pau s’endinsa en l’univers del músic Pascal Comelade (Montpellier 1955), que confessa que sempre s’ha entès millor amb dibuixants i pintors que amb altres músics.

El documental retrata la seva forma d’entendre l’art i la música a través de les seves reflexions i actuacions, i amb entrevistes a artistes que han col·laborat amb ell en concerts dibuixats o performances, com Miquel Barceló, Pau Riba, Enric Casasses, Hervé di Rosa, Jaume Sisa, Max o Víctor Nubla (aquest recentment desaparegut i al qual està dedicat el documental).

El setembre de 2019, amb el concert que va oferir davant de la Catedral de Barcelona, Pascal Comelade va dir adéu als escenaris, tot i que ell segueix creant, explorant i experimentant en el seu particular univers creatiu.

Un apropament al peculiar univers musical Comelade, un creador a la cruïlla entre mons musicals i culturals. Les seves obres estan en constant procés de construcció i en el documental podem copsar part del seu procés creatiu, ja sigui sol o acompanyat.

Després de quaranta anys actuant arreu del món ha decidit baixar dels escenaris i aquest documental ens dóna una oportunitat única per saber com ha treballat i treballa aquest artista difícil d’encabir en una categoria concreta.

FITXA:

Títol: CONSTEL.LACIÓ COMELADE

Direcció: Luis Ortas Pau

País: Espanya – Idioma:  Francés i Català

Any: 2020 – Durada: 60 minuts

————————————————-

– 201 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (4) – SONGS OF REPRESSION (🐌🐌🐌+🐚) – THE LETTER (🐌🐌🐌🐌) – SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.23

Festival DOCSBarcelona 2020 (4) –  SONGS OF REPRESSIONTHE LETTERSPACE DOGS  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres 22 de maig, nova sessió de documentals del Festival Doc’s Barcelona 2020,  vam veure tres noves propostes, a través del portal FILMIN:

  1. SONGS OF REPRESSION  ( 🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental dirigit per Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner, es centra en la Colonia Dignidad, fundada l’any 1961 al sud de Xile per l’alemany Paul Schäfer.

Paul Schäfer (Bonn 1921-Santiago 2010) era un exmilitant de les joventuts hitlerianes, fundador d’una mena de secta religiosa formada per immigrants alemanys que es va establir a Xile.

Una secta que sotmetia als seus integrants a abusos de tota mena, sexuals, físics i psicològics,  i que feia dels nens els seus principals objectius. Una secta que va col·laborar activament amb la dictadura d’Augusto Pinochet i que es va convertir en un lloc d’internament, tortura i fins i tot assassinat dels opositors.

Actualment el lloc s’anomena Villa Baviera, viu del turisme, i els seus actuals habitants són l’objectiu fonamental d’aquest documental.

Unes persones que carreguen amb el pes d’un passat de maltractament i acceptació i que ens van explicant el que senten i el que volen o no volen recordar. Unes entrevistes que van tenir lloc al llarg de tres i anys i mig i on descobrim, astorats, que hi ha persones orgulloses del seu passat i del que van fer i copsem una difícil convivència entre abusadors i abusats, entre torturadors i torturats.

Encara avui moltes d’aquestes persones viuen amb por, por a deixar l’únic món que han conegut, i por a no ser capaços d’assumir que l’única via possible per sobreviure és aplicar la política del “perdó i l’oblit”. Fins a quin punt preferim oblidar el passat i obviar el monstre que portem dins?

Un documental angoixosament magnètic.

FITXA:

Títol: SONGS OF REPRESSION

Direcció: Marianne Hougen-Moraga, Estephan Wagner

País: Dinamarca – Idioma: danès, alemany, castellà

Any: 2020 – Durada: 90 minuts

——————————————–

  1. THE LETTER  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit pel matrimoni format per Maia Lekow i Christopher King que han volgut parlar d’una dona de 94 anys acusada de practicar bruixeria per membres de la seva pròpia família. El seu nét, el jove Karisa, viatja des de Mombasa on viu, per protegir-la.

Han volgut evidenciar l’existència a Kènia, de pràctiques violentes contra les persones acusades de bruixeria, que arriben a ser assassinades per la seva pròpia família, ja  que veuen en elles la personificació del diable.

Aquestes persones reben prèviament una carta que els hi anuncia el seu final. Moltes d’elles fugen, abandonen casa, terres, família, i es refugien en una mena de santuari, un lloc on només poden viure persones acusades de pràctiques satàniques i que en aquell indret esdevenen intocables.

Aquest reportatge ha estat rodat al llarg de sis anys, i l’àvia es va trencar el maluc mentre rodaven. A través de les converses amb els seus familiars ens descobreixen que és l’oncle d’en Karisa l’instigador de l’acusació, una acusació que amaga interessos econòmics al darrere.

Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

FITXA:

Títol: THE LETTER

Direcció: Maia Lekow, Christopher King

País: Kenia – Idioma: Suahili

Any: 2019 – Durada: 82 minuts

——————————————–

  1. SPACE DOGS

Un documental dirigit per Elsa Kremser i Levin Peter sobre els gossos que van participar com a conillets d’índies en la cursa espacial russa sent objecte de cruels experiments, i els descendents d’aquells animals que malviuen als carrers de Moscou.

Laika va ser la gossa que es va convertir en estrella en ser la primera llençada a l’espai dins d’una càpsula espacial, una gossa que perdura en el nostre imaginari col·lectiu i la història real de la qual és la que ens desvetllen en aquest duríssim documental.

Laika es va consumir en tornar a l’atmosfera terrestre, incinerada com la càpsula espacial en la que viatjava.

Però ella no va ser l’única, i el documental ens mostra un interessant material gràfic aconseguit després de tres anys de negociacions, on veiem els gossos espacials, els que eren recollits dels carrers de Moscou, tancats en gàbies molt petites i intervinguts quirúrgicament per instal·lar-los a l’abdomen tubs digestius i sensors, abans de ser llençats a l’espai. De cada deu, en van sobreviure quatre.

En aquest documental s’ha volgut també recollir la vida dels gossos de carrer, a l’alçada dels seus ulls. Per fer-ho van seguir durant dotze setmanes els gossos que apareixen a la pel·lícula i al documental només veiem imatges de les últimes quatre setmanes de filmació, quan els animals havien acabat acceptant la presència de la càmera com si fos un membre més del grup.

Una escena de violència pertorbadora entre el líder de la gossada i un gat de carrer va fer que els directors es plantegessin la conveniència o no d’incloure l’escena en el documental, decidint que calia fer-ho per neutralitzar una mica els clixés que els humans tenim sobre el comportament de gossos i gats, i, que com veiem, també poden perdre el control.

Un documental dur però molt interessant, en el que podem veure la realitat dels gossos de carrer com si nosaltres fóssim uns espies del seu dia a dia. Ens hem quedat amb les ganes d’esbrinar com es va aconseguir filmar les imatges.

FITXA:

Títol: SPACE DOGS

Direcció: Elsa Kremser i Levin Peter

Música: John Gürtler, Jan Miserre \ Fotografia: Yunus Roy Imer

País: Austria – Idioma: Rus

Any: 2019 – Durada: 91 minuts

——————————————–

– 200 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (3) – SOLO (🐌🐌🐌+🐚) – RISING FOR THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌) – ¿PUEDES OÍRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.22

Festival DOCSBarcelona 2020 (3) –  SOLORISING FOR THE TSUNAMI¿PUEDES OÍRME?  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:

  1. SOLO  (🐌🐌🐌+🐚)

El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.

Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.

Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.

Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.

Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.

FITXA:

Títol: SOLO

Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino

Fotografia: Diego Mendizábal

País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà

Any: 2019 – Durada: 85 minuts

——————————————–

  1. RISING FROM THE TSUNAMI

Dirigida per Hélène Robert Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.

Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).

Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.

Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.

RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de  març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.

Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.

Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.

A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.

FITXA:

Títol: Rising from the Tsunami

Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin

País: França – Idioma: japonés

Any: 2019 – Durada: 68 minuts

——————————————–

  1. ¿PUEDES OIRME?

Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955),  i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.

Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.

Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.

Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.

Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.

Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.

FITXA:

Títol: ¿PUEDES OÍRME?

Direcció: Pedro Ballesteros – 

País: Espanya – Idioma: castellà i català

Any: 2020 – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 199 –  Voltar per la Literatura – SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 023) – 2020.05.22

SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (temp. 19/20 – llibre nº 023)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

SOLDADETS DE PLOM” és més que una novel·la, és una reflexió sobre el paper de l’exèrcit      espanyol a l’Afganistan i sobre les motivacions que poden induir a qualsevol jove a formar part d’aquest cos. Una novel·la crítica amb tots els interessos econòmics i estratègics creats al voltant de les guerres.

La Isabel és una noia jove de comarques que no té feina ni expectatives de tenir-ne i veu en l’exèrcit la possibilitat d’un sou fix. El que no espera és que serà enviada a l’Afganistan en “missió humanitària” per un període de quatre mesos i mig.

La Isabel no està preparada per viure en un clima bèl·lic, permanentment armada i en tensió, morta de por, en una missió que no entén, i envoltada de franctiradors. Les experiències que viurà un cop allà, faran que torni totalment canviada, psicològicament alterada i abocada a l’alcoholisme i l’autodestrucció.

Un llibre dur que deixa entreveure la manipulació dels governs envers uns soldats escassament preparats, vulnerables i febles als quals utilitzen com els soldadets de plom que els nens mouen i fan anar en escenaris bèl·lics imaginaris.

Una novel·la colpidora que ens dóna una pinzellada dels interessos no humanitaris com la droga, la venda d’armament, el petroli…. que hi ha al darrere de les anomenades “missions humanitàries”.

Una lectura que ens obliga a fer-nos preguntes i a qüestionar decisions governamentals encaminades a ajudar gent que no necessita la nostra ajuda amb tancs i armament militar.

Aquesta novel·la va ser publicada per l’Editorial Llibres del Delicte dins de la seva col·lecció DeLite de la que també formen part “Camins sense retorn” de Josep Masanés i “Entre dos fills” de Maria Vilanova.

Josep Torrent i Alabau va néixer a Bellcaire d’Empordà el 1956. Va començar escrivint llibres per infants i joves, sovint amb un component històric. Durant anys va ser cap de la policia d’Olot fet que li va permetre dotar de realisme les seves novel·les policíaques.

Entre d’altres novel·les ha publicat “La mirora mata els dimarts” (2008), “La sang és més dolça que la mel” (2014) Premi Memorial Agustí Vehí, “La noia que fa vint mesos que és a la presó” (2015), “996” (2016). Va escriure el guió de la pel·lícula “1212 any de la Croada” rodada a Besalú i Girona.

———————————————–

Títol: SOLDADETS DE PLOM

Autor: Josep Torrent

Editorial: Llibres del Delicte – Col.lecció: DeLite – Data de publicació: Febrer 2016

Pàgines: 267 – idioma: català

– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany

– 197 – Cinema – Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.19

Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha començat la 23a edició dels DocsBarcelona que tindrà lloc del 19 al 31 de maig en versió online a través de la plataforma Filmin.

LETTER FROM MASANJIA ha estat la pel·lícula escollida per a la inauguració, va estar emesa, ahir dia 19 de maig, al programa Sense Ficció de TV3 i estarà disponible a Filmin fins a les 23.59 h del dia 20 de maig, és a dir, 24 hores.

La resta de documentals estaran disponibles durant 72 hores,  tret del que tancarà el Festival, “Forman Vs. Forman“. La clausura i entrega de premis tindrà lloc el 31 de maig a les 21 hores.

LETTER FROM MASANJIA

Del cineasta canadenc Leon Lee la pel·lícula ens narra un període de la vida de Sun Yi, un defensor dels drets humans a la Xina.

Als Estats Units, Julie Keith va trobar una carta amagada en una caixa de decoracions de Halloween Made in China. Ella i la seva família preparaven la festa d’aniversari de la filla petita i tenien les decoracions guardades a les golfes. La carta estava escrita per Sun Yi i era un crit de socors que havia llençat des del camp de treball de Masanjia on estava internat.

La descoberta d’aquella nota, on declarava ser empresonat per les seves creences espirituals i sotmès a tàctiques de tortura per les autoritats xineses, es va fer viral a tot el món i va provocar el tancament del camp de treball. Un cop en llibertat, Sun Yi va declarar ser l’autor d’aquella carta i va passar a viure sota el punt de mira del govern xinès.

Fascinat per la història, el cineasta canadenc va contactar amb Sun Yi que estava decidit a deixar constància de la seva lluita. Sun Yi, malgrat saber que estava vigilat per les autoritats xineses, va accedir a capturar d’amagat imatges de la seva vida quotidiana com a defensor dels drets humans i de la llibertat de pensament de les personesLeon Lee li va ensenyar per Skype a utilitzar la càmera.

La seva dissidència i l’assetjament a què les autoritats xineses va sotmetre a la seva família el va forçar a fugir de la Xina i es va refugiar a Indonèsia on estava a l’espera de rebre asil polític. Fins allà es va desplaçar Julie Keith que desitjava conèixer en persona l’autor d’aquella carta que li havia canviat la vida.

Dos anys més tard Sun Yi va entrar en contacte amb un altre pretès dissident xinès i moria d’una sospitosa malaltia als ronyons.

Un documental colpidor de denúncia sobre la repressió governamental a la Xina.

——————————————

FITXA:

Títol: Letter from Masanjia

Direcció i producció: Leon Lee – Guió: Caylan Ford, Leon Lee

Música: Michael Richard Plowman – Fotografía: Marcus Fung

País: Canadà – Any: 2018

Durada: 75 minuts – Idioma: Anglès

– 196 – Voltar per la Literatura – LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 022) – 2020.05.16

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux  (temp. 19/20 – llibre nº 022)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El dia de Sant Jordi del 2019 vam ensopegar amb una petita tauleta, a la Rambla Catalunya, on dos viatgers venien els seus llibres, i no vam poder estar de comprar-los. Un dels llibres va ser LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS del francès André Brugiroux qui ens ho va dedicar i ens va explicar que hi havia emprat la seva vida a recórrer el món.

Un somni per a moltes persones que, com a nosaltres, ens agrada viatjar i conèixer el món.

Després ens hem assabentat que Andrè Brugiroux és considerat, per molts, el viatger més important del segle XX, el Marco Polo dels nostres temps.

En aquest llibre l’autor ens explica com va abandonar França amb disset anys per a llançar-se en una èpica odissea al voltant del món, que haurà de portar-li durant divuit anys a alguns dels paratges més remots de la terra, recorrent en autoestop 400.000 km i 135 països amb 1 dòlar al dia.

L’any 1955 va iniciar la seva primera volta al món en autoestop. Després de divuit anys de viatge, quan ell ja en tenia 35, es va veure obligat a tornar a París patint una disenteria que l’havia deixat amb 52 quilos de pes.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS recull moltes de les seves experiències d’aquells divuit anys de viatge.

Després de la seva recuperació va començar el que ell anomena la segona etapa de la seva vida de viatger, fent sortides des de França amb una durada de set o vuit mesos. Això ho va fer sempre fins a l’any 2005. En la meva vida no he fet res fora d’això. He pres una vida sabàtica“.

Les seves aventures són innombrables. És així com va viure amb una comunitat hippie a San Francisco en els setanta i va passar una temporada amb els ‘talladors de caps’ a Borneo. Va viatjar per un Vietnam estripat per la Guerra, passant pels temples budistes de Bangkok.

Fent dit ha recorregut la distància que existeix entre la Terra i la lluna. Però no sempre va ser fàcil, va fregar la mort en algunes ocasions, va ser deportat, el van robar i va ser empresonat en diferents països, com a Bolívia on va ser pres per un revolucionari del Che Guevara.

Va emmalaltir i va passar gana, va patir un fred extrem a Alaska (-45 graus) i una calor abrusadora a Austràlia (+65 graus). Va utilitzar 1.978 mitjans de transport, sempre en autoestop, i en els divuit anys de viatge només va pagar una nit d’hotel a Moscou. Va fer servir sis passaports i va tramitar, sobre el terreny, una gran quantitat de visats.

Un llibre ple d’anècdotes que ens descobreix una persona optimista, que malgrat totes les experiències viscudes continua transmetent una enorme felicitat i la convicció de què la pau en el món és possible.

Un llibre que primer va llegir l’Imma i li va agradar força. Va recomanar la seva lectura a en Miquel, ja que estava segura que l’apassionaria …. i efectivament ell després se l’ha llegit amb fruïció i l’ha atrapat de totes totes.

“Fer la volta al món” sense dates de tornada, sempre ha estat un somni que en Miquel ha tingut i que segurament mai podrà realitzar. La lectura d’aquest llibre en part ens ha cobert aquesta necessitat, malgrat que nosaltres seríem incapaços de viatjar d’aquesta manera tan precària i encara menys a la nostra edat.

André Brugiroux va néixer l’onze de novembre del 1937 a Villeneuve-Saint-Georges. Els seus primers records són els associats a la segona Guerra mundial.

És practicant del bahaisme, una religió monoteista seguidora del profeta Bahá’u ‘lláh (1817-1892), a qui consideren la manifestació de Déu a la nostra època. Una religió basada en els principis de la unitat de Déu, la unitat de la humanitat i la unitat de les religions.

André Brugiroux ha difós aquests principis per tot el planeta.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS és el títol del seu primer llibre com així també el de la seva pel·lícula, és la conclusió i la idea principal del seu primer viatge que va durar divuit anys (de 1955 a 1973) sense retornar a la seva llar fins a la seva finalització.

———————————————

Títol original: La terre n’est qu’un seul pays

Autor: André Brugiroux – Traductor al castellà: Carlos Rémi Labarías Gagnière

Editorial: Alcalá Grupo Editorial

Data de publicació: Octubre 2016 (original publicat el 1975)

Pàgines: 386  – idioma: castellà