Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 032 – Teatre – IMPRO SIDE STORY (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudi (temp. 19/20 – espectacle 018) – 2019.11.09

IMPRO SIDE STORY (temp. 19/20 – espectacle nº 018)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I al mateix Teatre Gaudí, d’una comèdia a un show d’improvisació que torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes.

Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch.

En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres actors, Rai BorrellAfrica Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien l’espectacle amb una cançó de Marc Gómez, l’única de l’espectacle que no està improvisada. Apareix en Xavi Duch que s’ofereix a col·laborar. A partir d’aquell moment comença el show de “IMPRO” sense guió …ni partitura on res està assajat ni pactat.

Un dels paperets vermells serveix de fil conductor de la primera història, humor absurd, improvisació, i una simpatia desbordant ha provocat el riure i ens ha enganxat des del primer moment fins al final de l’espectacle. Divertits, espontanis, gamberros, amb uns diàlegs i unes cançons que van construint sobre la marxa a gran velocitat.

Amb una constant interacció amb el públic a qui fan cantar, votar o parlar, hem gaudit d’un espectacle absolutament boig, divertit i espontani on com ells diuen han viatjat des dels elegants musicals de Broadway al fantàstic univers de Disney passant pel western o el musical de l’època daurada.

I al final, amb tots els papers vermells a terra, improvisen un número final absolutament hilarant on van enllaçant les frases que els espectadors hem escrit.

Un espectacle diferent cada dia i que depèn molt de la interacció del públic.

Totalment recomable per deixar-se portar i riure amb ells.

Text i lletra canço: Marc Gómez

Idea Original i producció: Les Improvisables

Intèrprets: Rai Borrell, Roger Julià, Jordi Coll, Xavi Duch, Africa Alonso, Clara Solé, Toni Vinyals, Eloi Gómez, Judit Martín

Disseny gràfic: Magda Puig \ Fotografía i disseny vestuari: Les Improvisables

Idioma: català i castellà – Durada: 90’

– 031 – Teatre – JUGUEM A LA VERITAT (🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 017) – 2019.11.09

JUGUEM A LA VERITAT (temp. 19/20 – espectacle nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat, vam tenir un dia ple d’activitats culturals, al matí vam fer un recorregut pel barri de Vallcarca, anomenat (RE) VOLTA de Vallcarca, organitzat per “Òmnium Cultural”, i la cooperativa d’arquitectes “Voltes” on vam poder veure llocs desconeguts del nostre barri com “La Fusteria“, “l’Antic Forn de Vallcarca” (centre cultural alternatiu on de tant en tant també  es fan representacions teatrals), “Can Carol” i la plaça Farigola, l’antic consolat de Dinamarca, la Cantera, els jardins Maria Baldó, l’hort comunitari de Vallcarca i l’aula ambiental del bosc dels Turull.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una passejada reivindicativa molt interessant on vam poder constatar la lluita veïnal que vol impedir que el barri es degradi més i perdi encara més llocs emblemàtics.

_________________________

A la tarda vam fer cap al Teatre Gaudí per veure dues propostes consecutives, en primer lloc JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista.

Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat).

Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe.

Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant una dotzena, ella només una, però amb una durada de nou mesos. El joc per descobrir la identitat d’aquest amant comença.

La trucada, i la visita, d’un amic de tota la vida, en Manel (Màrius Hernández), recentment divorciat i a l’atur, provocarà una sèrie de situacions de recels i sospites, insinuacions … i afirmacions  que faràn sortir a la llum secrets que tots tres mantenien amagats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una comèdia amb una estructura típica, plantejant un conflicte de parella i l’aparició d’una tercera persona que sembla ha de fer desequilibrar la relació de parella o potser la d’amistat. Frases curtes, malentesos, indirectes, …. tot molt convencional, potser massa convencional per sorprendre al públic. Una comèdia àgil que parla de sexe, amor i amistat i posa en entredit la sinceritat com a element necessari en les relacions.

Sempre és un risc, per no dir que està desaconsellat, prendre a la parella com a confident. La sinceritat com a base de la parella és una equivocació.” (Eric Assous)

Una posada en escena que segons el nostre punt de vista no està del tot aconseguida, per la dificultat de veure la cara dels actors des de les grades laterals; malauradament s’ha d’afegir que en la nostra funció, l’actriu protagonista (Iraida Sardà), a mitja representació es va quedar sense veu i va dificultar la comprensió del que volia interpretar, fins al punt de què en acabar en Miquel va d’haver de preguntar que havia dit l’actriu en la seva darrera frase, per intentar conèixer el desenllaç final.

Tot plegat va fer que el conjunt de la proposta no ens acabes d’agradar, ni per les interpretacions, ni tampoc pel text que ens va semblar massa previsible i antiquat.

En paraules del seu director es tracta d’una comèdia de curta durada sense portes que s’obren i es tanquen i amb un «qui pro quo» o malentès molt original. I si l’aneu a veure, no espereu res més que això, un petit divertiment sense cap transcendència.

Fins al 24 de novembre al Teatre Gaudí.

Autor: Eric Assous
Traducció: Iraida Sardà
Direcció: Ricard Borràs

Amb: Iraida Sardà, Lolo Herrero, Màrius Hernández

Ajudant de direcció: Liza Frediani \ Fotografia i Cartell: Adrià Goula \ Espai escènic: Ricard Borràs \ Vestuari: JOIR S.L. \ Disseny d’il·luminació: Dani Gener \ Producció: JOIR S.L.

Idioma: català – Durada: 70’

– 030 – Teatre – L’AMIC RETROBAT (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre de L’Aurora d’Igualada (temp. 19/20 – espectacle 016) – 2019.11.08

L’AMIC RETROBAT (temp. 19/20 – espectacle nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona.

Havíem quedat a les set de la tarda amb l’Òscar Balcells director de l’equip gestor de la sala i en Lluís Segura, president de la Junta d’Unicoop Cultural. Ens expliquen que el Teatre de l’Aurora és gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, un projecte col·lectiu sense ànim de lucre que s’articula a través de la figura dels Amics del Teatre de l’Aurora que destinen temps o diners a participar. Hi ha en funcionament diverses comissions de treball, entre elles, la comissió responsable de la programació, que en bona part està formada per espectadors, que durant tot l’any veuen un enorme nombre d’espectacles arreu de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Accedim a la sala de Teatre on s’estan ultimant els preparatius per a l’estrena i després al pis de dalt a l’espai de Les Golfes, una petita sala on es fan assajos i activitats de petit format com són els Contes per adults.

Després de pagar a taquilla les localitats que teníem reservades i fer una hamburguesa ràpida prop del teatre, ocupem les nostres localitats, (per cert, un goig veure la sala plena), per gaudir de l’estrena de L’AMIC RETROBAT, de Fred Uhlman amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Joan Arqué.

L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985).

De caràcter autobiogràfic, relata a través de la veu d’un home adult, Hans Schwarz, fill d’una família jueva, la pròpia història d’amistat de fa més de tres dècades amb Konradin Von Hohenfels, fill d’una família aristocràtica de Suàbia. Els nois es coneixen al Karl Alexander Gymnasium d’Stuttgart, l’escola més famosa de Württenmber, i inicien una intensa relació en què comparteixen i conflueixen coneixement, idees, preocupacions i també contradiccions. Inicialment l’amistat es configura al marge de l’enfrontament polític del país però, de mica en mica, es veurà enterbolida pels convulsos esdeveniments i la pujada de tensió que es viu a Alemanya a partir de 1933 amb l’ascens del nazisme i l’antisemitisme.

Els dos nois no poden viure al marge de les circumstàncies externes que començaran a notar en les seves respectives famílies i que també s’inocularà en la seva amistat provocant la separació definitiva de les seves vides.

Tot i que el llibre està narrat per en Hans adult, que recorda la seva amistat amb en Konradin i l’any que van compartir (de fet la novel.la és un flash-back que explica Hans 30 anys desprès de coneixer en Konradin), en aquesta versió de Josep Maria Miró , el relat està centrat en tres personatges, en Hans adult (Jordi Martínez), en Hans jove (Quim Àvila) i en Konradin jove (Joan Amargós).

Un tema que malauradament ens va recordar massa el que en aquests moments està passant a Catalunya, amb la persecució ideològica i sistemàtica … l’odi generat des del nacionalisme “excloent” espanyol, cap a tot el que s’apropi al desig de molts catalans de voler un estat propi; malauradament aquest desig no és entès per la majoria de ciutadans de l”estat espanyol, que s’ho han pres com un greuge. Aquesta persecució de tot el que faci olor de “català”, a nosaltres cada vegada ens recorda més el que varen fer els nazis, perseguint als jueus.

Una posada en escena senzilla que ens ha agradat molt i que ajuda a pair la duresa del que ens estan explicant, una escenografia blanca de Xesca Salvà, la il·luminació de Xavier Amat i Rafael Roca, la música de Pep Pascual, amb direcció de moviment de Carla Tovías.

Unes magnífiques interpretacions dels tres intèrprets, en espacial menció als dos joves, en Quin Avila i en Joan Amargós; pel que fa a en Jordi Martínez el dia de l’estrena no va tenir el seu millor dia i ell mateix ho va reconèixer al col·loqui posterior a la funció; estem segurs que en les properes representacions la seva interpretació estarà a l’altura del que ens té acostumats, perquè el considerem com un dels millors actors del nostre país.

Volem també remarcar que ens va sorprendre molt el magnífic i emotiu final. Pronostiquem que serà un dels grans èxits de la temporada, que tot just acaba de començar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar va tenir lloc un interessant col·loqui amb els membres de la companyia i vam finalitzar amb una copa de cava.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Magnifica nit d’estrena i el nostre agraïment al Teatre de l’Aurora per la seva acollida.

Autor: Fred Uhlman

Direcció: Joan Arqué

Dramatúrgia: Josep Maria Miró

Intèrprets: Jordi Martínez, Quim Àvila, Joan Amargós

Moviment i assessoria de direcció: Carla Tovías / Ajudant de direcció i assessorament dramatúrgic: Núria Ramis / Disseny escenografia: Xesca Salvà / Vestuari: Rosa Lugo / Il·luminació: Xavier Amat i Rafael Roca / Espai sonor: Pep Pascual / Construcció escenografia: Jorba-Miró i Martí Doy / Direcció de producció: Òscar Balcells / Ajudant de producció: Maria Tort / Comunicació: Núria Olivé – La Tremenda / Administració: Mònica Cardús

Producció: Teatre de l’Aurora

Idioma: català – Durada: 1h 20’

– 029 – Teatre – P.A.U. PAISATGES ALS ULLS (🐌🐌🐌🐌) — Teatre Eòlia (temp. 19/20 – espec. 015) – 2019.11.07

P.A.U. Paisatges Als Ulls (temp. 19/20 – espectacle nº 015)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I dijous, d’un “paisaje” a un “paisatge”, del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març.

Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona.

Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur.

Per què ho van fer? Què significa abandonar la teva terra per buscar una vida millor? A quin preu? És Europa la terra promesa? Qui eren abans de partir? Qui són ara? I qui volen arribar a ser?

A escena Dabo Malang, Malamine Soly i Yacine Diop ens parlen de la seva història, i a través d’ella, parlen de nosaltres. Del nostre color de pell, dels nostres privilegis, del nostre mirar a una altra banda, del nostre mirar per sobre de l’espatlla a tots aquells obligats a viure en precarietat, als sense papers, als sense sostre.

Són persones que han hagut de viure experiències terribles per arribar aquí, persones que hi han somniat amb una Europa acollidora i lluminosa, una Europa que troben sense ànima, sense llum, sense esperança.

En Dabo Malang i en Malamine Soly van haver de creuar el Mediterrani en una pastera, van passar gana, fred i por, molta por. Recollits i portats esposats a un CIE ens expliquen el seu recorregut per arribar a la nostra ciutat. Yacine Diop va tenir més sort perquè va arribar en avió. Tots tres ens expliquen que van sentir-se tractats com a éssers humans de segona i que han lluitat, i lluiten, per trobar el seu lloc i poder complir els seus somnis, …. que potser en algun cas passa per tornar al seu país.

Continua llegint

– 028 – Teatre – PAISAJES PARA NO COLOREAR (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure (temp. 19/20 – espectacle 014) – 2019.11.07

PAISAJES PARA NO COLOREAR (temp. 19/20 – espectacle nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força.

L’espectacle ha arribat a Barcelona després de passar amb èxit pel FIND 2019 de la Schaubühne de Berlín, l’Holland Festival d’Amsterdam, el Zürcher Theaterspektakel de Zuric, el MIT de São Paulo, el Sziget Festival de Budapest i el FIT de Cádiz. Després del Lliure, anirà al Teatro de La Abadía de Madrid.

A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de la dona jove i ho fa mitjançant música, coreografies, internet, vídeos en directe i humor.

Creiem que han volgut abastar massa temes, i molt superficialment; això a parer nostre, desdibuixa el missatge de denúncia que volen fer arribar als espectadors.

La Re-Sentida creada l’any 2008, amb Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) al capdavant, ha dut a terme un llarg procés d’investigació per a la creació del projecte, que es fonamenta en més de cent testimonis reals de joves adolescents, extrets de la premsa o d’experiències viscudes per elles. Segons Marco Layera, “Volíem ser un espai de llibertat on puguin dir el que pensen, fora de les regles de l’escola i de casa“.

La Re-sentida entén el teatre com un camp de batalla on hi ha molts ferits però no hi ha ni vencedors ni vençuts. És una estètica de l’excés com a forma d’interpel·lar, però no per convidar a reflexionar sinó que per obligar a reflexionar. No hi ha cap més camí.

Un cop enllestida la dramatúrgia de PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la mà de Marco Layera i Carolina de la Maza, va seguir una audició de 140 noies i un taller on es van escollir les nou intèrprets del projecte, basant-se en la seva capacitat expressiva i de donar opinió.

Continua llegint

– 027 – Teatre – ELS DESGRACIATS (🐌🐌) – La Gleva teatre (temp. 19/20 – espectacle 013) – 2019.11.06

ELS DESGRACIATS (temp. 19/20 – espectacle nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 6 de novembre vam fer cap al Teatre La Gleva per veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. Llavors a la seva estrena, a la Sala Atrium, estava interpretada per Jordi Vilches i Bruno Bergonzini i la va dirigir Iván Morales.

La companyia “Todo por el Punk” la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra.

L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz.

Una peça que explica la història de dos pallassos, en Baptiste i en Jack que viuen en una carpa de circ en estat ruïnós. Ja no tenen públic i fa temps que viuen sols, …. només es tenen l’un a l’altre. Una història que barreja terror, “humor” de clown i molta nostàlgia en els dos personatges protagonistes. Recorden a l’home forçut, les acrobàcies de la ballarina russa, els riures dels nens, els aplaudiments, …..

Jack sembla el més fort de tots dos i lluita perquè en Baptiste, amb greus problemes de mobilitat, no perdi l’esperança de veure tornar el seu amor, la Svetlana, amb qui hi ha somniat que l’espera “allà a fora”. Però al mateix temps farà tot el possible perquè en Baptiste no marxi. Tenen gana, molta gana i només els hi queda una mandonguilla, la de la reserva de la reserva de la reserva.

Com pot una persona retenir un altre??  Com aconsegueixes que no t’abandonin??

Els Desgraciats és una història d’amor tèrbola i perversa de riures, llàgrimes, de culpa i de sang.

Una peça que a nosaltres ens ha semblat fosca i depriment en plantejar un món decadent on dues persones sobreviuen sense cap mena d’esperança. Un plantejament de la vida com un mer exercici de supervivència.

Continua llegint

– 026 – Roda de premsa – Projecte de RESIDÈNCIES INTERNACIONALS de la Nau Ivanow (temp. 19/20 – RdP 013) – 2019.11.06

RdP – RESIDÈNCIES INTERNACIONALS de la Nau Ivanow (temp. 19/20 – RdP nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres 6 de Novembre va tenir lloc  a la Nau Ivanow una roda de premsa per presentar un nou pas en el projecte de residències internacionals iniciat a principis d’any. L’objectiu és reforçar els ponts internacionals existents amb Xile, Mèxic, Cuba, Itàlia, Costa Rica i altres festivals o espais de trobada.

A la roda de premsa estaven l’Adán Aguilar i el xilè Matías Muñoz, de “Los Escultores del Aire“, companyia adjunta a la Nau amb qui viatjaran avui mateix a Costa Rica per col·laborar en la 6a edició del Festival de Teatro Internacional Embrujarte, a Escazu.

També el Toni Guillemat i el Xavi Torra, de “Projecte Ingenu“, companyia que va ser resident a la Nau durant quatre anys i que ja han viatjat per diversos països.

I per últim, la Irene Vicente, de “Pelipolaca & Les Desvestides“, companyia guanyadora del Cicle DespertaLab 2019 que estarà un mes en residència a Xile.

Tal com han manifestat, no es tracta només de conèixer i participar en espais internacionals, sinó de construir ponts transitables, generar espais d’intercanvi i relacions professionals entre companyies de tot el món. Això és el que ha portat a la Nau Ivanow a formar part de l’IETM (International Network for Contemporany Performing Arts), una xarxa internacional d’arts escèniques, una organització amb més de 500 integrants de 50 països diferents. Fa unes setmanes l’equip de la Nau va viatjar fins a Rijeka, a Croàcia, per participar en l’encontre anual dels seus membres i obrir noves vies d’internacionalització cap a Europa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint