Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 335 – Teatre – “7 diferents SOLOS” (🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro (temp. 18/19 – espectacles  nº 250 a 256)

“7 diferents SOLOS”(temp. 18/19 – espectacles  nº 250 a 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest cap de setmana, 22 i 23 de juny i el dissabte vinent dia 29, s’estrenen SOLOS amb dramatúrgia d’autor al Laboratori Escola d’Expressió Corporal Dramàtica, dirigits per Jessica Walker.

Una experiència artística única, un teatre habitat per escenografies en 360 graus per a aquestes adaptacions experimentals al servei de l’encarnació.

Nosaltres ens hem apropat diumenge dia 23, dia de “sequera” teatral a causa de la revetlla de Sant Joan, i a les 11 del matí ja estàvem a la porta, havíem pagat el simbòlic preu de tres euros i portàvem a la mà el vano que ens havien facilitat. Començava una marató teatral amb 17 representacions de entre 30 i 45 minuts cadascuna, amb una petita pausa de les 16 a les 17 hores per poder dinar. Nosaltres hem estat fins a quarts de quatre de la tarda i hem pogut veure 7 de les propostes presentades. 

  1. LA TRAGEDIA DE DALIDA (🐌🐌🐌🐌) de i per Clémence Caillouel 

Clémence Caillouel va néixer a la Normandia i s’ha format en teatre coreogràfic i experimental, així com en el món del clown i el cant. Amb Laboratorio Teatro va crear PAULINA que va guanyar el primer premi del Festival Les Floréales Théâtrales 2017, i que es presenta enguany al OFF del Festival d’Avignon.

Dalida (Iolanda Cristina Gigliotti) va néixer a El Cairo el 1933 i va desenvolupar la seva carrera artística a França on va arribar després de ser escollida Miss Egipte el 1954. Amb un repertori que agrupa més de 2.000 títols es va acabar suïcidant l’any 1987 després d’un primer intent vint anys abans quan ho va fer el seu company sentimental Luigi Tenco. Tenia 54 anys, i va deixar una nota de comiat: “La vie m’est insupportable … Pardonnez-moi”.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una convincent i brutal interpretació, que ens ha regalat la Clémence Caillouel. Una magnífica posada en escena.

——————————– 

  1. ANNA KARENINA de León Tolstoi. (🐌🐌) Adaptació lliure d’ Irina Lunochkina.

Irina Lunochkina nascuda a Volgograd (Rússia) va estudiar Art per a inclusió social a la Universitat de Barcelona i actualment estudia a Laboratorio Teatro.

Anna Karenina és la protagonista de la novel·la del mateix títol de l’escriptor rus León Tolstoi publicada en 1877. Anna es casa sense amor amb un home vint anys més gran que ella i tenen un fill. S’enamora del comte Vronski amb qui manté una relació i queda embarassada. El marit l’aparta del seu fill. Anna queda aïllada en una societat que la menysprea per la seva relació adultera i acaba suïcidant-se al pas d’un tren.

…. “I perquè no haig de poder apagar la llum quan ja no hi ha res que mirar ….?”

Aquesta proposta ens ha decebut força, en la nostra modesta opinió pensem que encara necessita rodatge per fer un personatge creïble. Potser ha influenciat la manca d’una millor dicció, que feia poc entenedor el text i també alguns errors evidents en la interpretació. Això, si … la posada en escena magnífica, com de fet ja ens tenen acostumats en aquest espai teatral.

——————————– 

  1. ACERCAMIENTO A EDUARDO MANOSTIJERA (🐌🐌🐌) per Titi González.

Eduardo Manostijera és el protagonista de la  pel·lícula Edward Scissorhands dirigida per Tim Burton el 1990. L’Eduardo és un home creat artificialment i que va restar inacabat en morir el seu creador. En lloc de mans té tisores. És adoptat per una família de classe mitjana i es desencadenen els problemes. Ell s’enamora de la filla adolescent de la família.

Aquesta proposta ens ha agradat per la posada en escena i per l’excel·lent interpretació de la Titi González, una actriu de la qual només coneixem el nom.

——————————–

  1. ACERCAMIENTO A MATA HARI  (🐌🐌) per Elvira Huerta Moreno

Elvira Huerto Moreno nascuda al Perú desenvolupa tasques d’assistent de direcció amb la companyia Fholia Teatro.

Mata Hari, Margaretha (1876-1917), va ser una famosa ballarina de strip-tease, cortesana i espia neerlandesa durant la primera Guerra Mundial. Va ser detinguda per les tropes franceses, jutjada, condemnada a mort i afusellada als 41 anys.

Una proposta dominada pel color vermell que ocupa tot l’espai, l’actriu vestida de vermell i carregada de joies. Una posada en escena que podria haver estat molt efectista però a la que li ha faltat “vida”, ja que l’Elvira ha estat la gran part del temps agafada a les cortines, en una postura bastant estàtica i amb la mirada constantment al front. Els que hi érem als laterals només hem vist el seu perfil. Hem trobat una manca important d’expressivitat en la seva interpretació.

——————————– 

  1. ACERCAMIENTO A CAPITAN GARFIO (🐌🐌🐌+🐚) amb Willy Sinfreno 

Capitan Garfio és un personatge fictici de Peter Pan. Un capità pirata molt culte que feia servir una perruca arrissada i un garfi a la mà dreta, mà que havia estat tallada per Peter Pan i llançada al cocodril. Aquest cocodril va quedar captivat pel gust de la seva sang i el segueix allà on va. Perpetu antagonista de Peter Pan.

Una posada en escena i una magnífica interpretació d’aquest actor del que només coneixem el nom. Potser ha estat un pèl curta, comparada amb la resta de propostes, o almenys això ens ha semblat

——————————– 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  1. ACERCAMIENTO A ELVIS PRESLEY (🐌🐌🐌+🐚) por Juan Francisco Posse Villagra

Juan Francisco Posse ens ha apropat a la figura d’Elvis Presley amb uns primers minuts de ball que ens han deixat extenuats.

Elvis Presley (1935-1977)  és un dels cantants estatunidencs més popular del segle XX que ha esdevingut una icona i s’ha convertit per a molts en “el rei del rock and roll”. Una persona sense formació musical que es va iniciar en la guitarra una mica per casualitat. Una fulgurant carrera que va començar el seu declivi als anys 70, agreujat per la seva addicció a les drogues, segons ell sempre prescrites per un metge.

Una entrega absoluta de l’actor que ha “suat la cansalada” i ens ha evocat la figura de l’Elvis d’una manera totalment convincent.

——————————– 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  1. ACERCAMIENTO A EVA PERON (🐌🐌🐌🐌) per Yael Spangenthal

Yael Spangenthal va néixer a Barquisimeto (Veneçuela) però ha viscut gran part de la seva vida a Buenos Aires. Especialitzada en maquillatge i caracterització teatral s’ha dedicat a l’art del macramé i a la pintura. Estudia i treballa al Laboratorio Escuela on imparteix les classes de “Tejiendo tu propio presente”.

Eva Peron (1919-1959) va ser una actriu abans de convertir-se en la primera dama d’Argentina en contraure matrimoni amb Juan Domingo Perón en 1945 que va esdevenir president d’Argentina el 1946. Una dona d’un origen humil va conèixer el seu marit en un acte relacionat amb l’ajut a les víctimes d’un terratrèmol i ja no es van separar. Impulsora de la llei del sufragi femení va lluitar per la pàtria potestat compartida i la igualtat jurídica d’homes i dones en el matrimoni. Activista social, molt estimada pel poble, va morir als 33 anys d’un càncer d’úter.

Ha estat una proposta molt ben estructurada i plena de simbolismes. Magnifica la idea del carbó. Molt convincent la interpretació de l’actriu.

——————————– 

Hem començat a veure la vuitena proposta del dia dedicada a Madonna, però l’hora, el cansament de veure tantes propostes seguides, sense temps ni per poder anar al servei, però sobretot pel fet que aquesta vuitena era parlada en angles (sense sobretitulació), ens ha fet decidir marxar després de quasi cinc hores de teatre intens,  en un ambient que com sempre és en aquest espai, màgic.

Teníem pensat en principi veure les 17 propostes, però ens ha decebut una mica la desigualtat de qualitat que hem detectat entre les que ja havíem pogut veure. D’ençà que coneixem Laboratorio Teatro, ja fa uns anys, sempre sortíem de les seves representacions totalment eufòrics i satisfets … però diumenge no va ser exactament així… i segurament per això ens vam desinflar. Llàstima.

– 334 – Teatre – IMPARABLES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2019.06.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

IMPARABLES (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al mes de desembre de l’any passat va tenir lloc la roda de premsa (vegeu l’enllaç) de presentació d’IMPARABLES, la proposta musical protagonitzada pel quartet Mèlt amb la narració dramatitzada, direcció i interpretació d’Òscar Orbezo. No vam poder anar a El Molino on es va estrenar, i fins ara, al mes de juny, no hem pogut anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama.

Una proposta descrita com un viatge en el temps i la música, on el punt de partida són els Cors de Clavé i a partir d’allà viurem, d’entre altres èpoques, els cabarets de Barcelona dels anys 20, la Catalunya republicana, la Guerra Civil, la vaga de tramvies, el consultori de l’Elena Francis, la visita dels Beatles, la Nova Cançó, el 23-F, els Jocs Olímpics de Barcelona….

Els darrers 100 anys d’història de Catalunya en 16 cançons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que inclou 16 cançons arranjades per 15 compositors diferents:  Michèle Alderete, Josep Baucells, Joan-Pau Chaves, Sebastià Gris, Bernardo Latini, Dani López, Josep Ollé, Xavier Pastrana, Xavier Puig, Pepa Roldán, Xavier Sans, Gerard Sesé, Arnau Tordera, Josep Vila i Paco Viciana. Totes les cançons interpretades a Capella, sense cap música enllaunada i una posada en escena amb un caràcter de Musical. Només una guitarra i un cajón apareixen a dues de les cançons.

El Quartet Mèlt és un grup vocal jove format a Sabadell l’any 2012, integrat per quatre cantants procedents de diferents indrets de Catalunya units pel món del cant coral català. Ells són la soprano Magalí Sare (Bellaterra), la contralt Ariadna Olivé (Barcelona), el tenor Eloi Fort (Tarragona) i el baríton Oriol Quintana (Sabadell).​ En aquesta ocasió, Carolina Alabau ha substituït a la Magalí Sare.

La popularitat del grup es va veure impulsada l’any 2015, gràcies a la seva participació en la tercera temporada del concurs musical de TV3 “Oh happy day”, de la qual es van proclamar guanyadors. Al desembre del mateix any van col·laborar en el disc de la Marató i l’abril de 2016 van publicar el seu primer disc “Maletes” on recullen peces treballades al llarg de la seva trajectòria. El novembre de 2017 van publicar el seu segon disc “Xarrampim!” dedicat a les nadales.

Òscar Orbezo és el narrador i guionista de l’espectacle que se’ns presenta en format de petit musical amb una part d’audiovisual històric, de Jofre Borràs. L’Òscar ens situa en el context de la cançó que immediatament interpreten els membres del Quartet. Una senzilla coreografia de la mà d’Anna Rosell i l’escenografia de Jordi Bulbena que presenta com a únics elements un banc, i a una banda de l’escena una taula, unes cadires i una ràdio. La il·luminació és de Sergi Santafe i el so de Joan Artigas.

Una proposta molt correcta, amb un fort caràcter reivindicatiu i catalanista, a estones divertida i on destaquen per sobre de tot, els membres del quartet i la seva gran qualitat i versatilitat coral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Guió, direcció i actor: Òscar Orbezo
Quartet Mèlt:  Carolina Alabau,  Eloi Fort, Ariadna Olivé i Oriol Quintana
Ajudant de direcció: Ota Vallès \ Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena \ Coreografía: Anna Rosell \ Direcció tècnica: Joan Segura \ Disseny de so: Joan Artigas \ Disseny de llums: Sergio Santafé \ Muntatge audiovisual: Jofre Borràs \ Imatge: Marc Nogué (20cmstudio) \ Fotografia: Daniel Escalé \ Premsa: Sandra Araquistain i Carmen Vicente \ Producció: ANEXA
Idioma: català – Durada: 90 minuts

– 333 – Concert – GERÓNIMO RAUCH (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.06.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 248)

GERÓNIMO RAUCH (temp. 18/19 – espectacle nº 248)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres al Onyric Teatre Condal vam gaudir d’un concert “de reclinatori” amb Gerónimo Rauch que va estar acompanyat al piano per Sergi Cuesta.

Gerónimo Rauch és un cantant i actor nascut a Buenos Aires l’11 de febrer del 1978. Es va donar a conèixer a Espanya amb la seva interpretació de Jesús a Jesucristo Superstar, el paper femení de Mary Sunshine a “Chicago” i més tard interpretant a Jean Valjean a “Les Miserables“.

Nosaltres  a Gerónimo el vam poder veure en el paper de Jean Valjean al Teatro Lope de Vega a Madrid el març de 2011  (veure ressenya) i al Barcelona Teatre Musical (veure ressenya)… (potser un dels teatres més desaprofitats del món !!!!) l’octubre del mateix any.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El desembre del 2017 va interpretar a Joe Gillis en “Sunset Boulevard”.

Al West End londinenc va interpretar també a Jean Valjean a “Les Miserables”, i el fantasma a “The Phantom of the Opera”.

Al febrer d’aquest any s’ha incorporat al musical “El Médico” com a protagonista, en el paper de Rob J. Cole, al Teatro Nuevo Apolo de Madrid.

A l’espectacle de divendres GERÓNIMO RAUCH EN CONCERT, va cantar els grans èxits que ha interpretat a escenaris d’arreu del món.

Amb una carrera internacional en l’àmbit discogràfic, Gerónimo ha editat dos discos sota el segell de Sony Music. A finals del 2018 va ser llançat el seu últim treball discogràfic “Porque yo te amo” produït per Humberto Gatica i amb col.laboracions amb Carlos Rivera i Natalia Jimenez.

Des del 2015 que Gerónimo forma part dels concerts de Nadal que produeixen L’Auditori al costat de l’OBC i dirigits pel Mestro Alfonso Casado: “La màgia de Broadway per Nadal” en 2015 (veure ressenya), “Una nit a Broadway amb Andrew Lloyd Webber” en 2017 (veure ressenya) i “100 anys de Bernstein” en 2018 (veure ressenya).

També vam tenir ocasió de veure’l al VI Festival Jardins de Pedralbes a “Les estrelles de Broadway en concert” el juny del 2018 (veure ressenya).

Amb un gran carisma i simpatia va anar interpretant cançons mítiques d’Ennio Morricone,  de musicals de Lloyd Webber, una canço composada per ell anomenada “Como si no importara”, cançons de Rafael i de Malú, “Hasta el fin te querré” de Nino Bravo,  “Perdóname”,  “Quédate conmigo” de Pastora Soler i  la magnífica “Over the rainbow” de la pel·lícula el Mago de Oz.

Va interpretar un tema amb  Lidia Fayren (Barcelona 1989)  i amb Daniel Anglès (Barcelona 1975),  va cantar la magnífica “Hijo de la luna”.

El concert ens va regalar una sorpresa afegida quan un jove espectador present a la Sala, l’Andreu, que dissabte compleix 18 anys, va poder pujar a l’escenari, de forma totalment improvisada, ens va interpretar esplèndidament, i en català, “Taules i cadires buides” dels Miserables.

Gerónimo Rauch va acabar el concert amb la cançó “El sueño imposible” del Hombre de la Mancha.

Un concert memorable dels que difícilment t’oblides.

Direcció musical: Sergi Cuenca
Amb: Gerónimo Rauch (veu) i Sergi Cuenca (Piano)

– 332 – Roda de premsa – Temporada 19/20 – TEATRE LLIURE – 2018.06.21 (temp. 18/19 – RdP 064)

Temporada 19/20 – TEATRE LLIURE (temp. 18/19 – RdP nº 064)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat divendres es va celebrar la roda de premsa més esperada d’aquestes setmanes, ja que es presentava la programació del primer semestre del Teatre Lliure, en la nova etapa que dirigeix en Juan Carlos Martel Bayod. Tothom esperava un canvi de rumb en la programació del Teatre, però pocs imaginàvem que aquest canvi fos tan important i de tanta envergadura. Tot un repte…. i una petita revolució en el món teatral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com veureu més endavant en la relació dels espectacles que es podran veure en el primer semestre, aquests tenen un caire molt més radical del que estaven acostumats bona part dels espectadors del Lliure. Per nosaltres “els voltaires” i ben segur parlo també per molts espectadors “teatraires”, aquest tipus de teatre ens apassiona perquè és més innovador i menys convencional que el que veiem normalment a les sales de teatre de casa nostra.

De fet, ens va saber molt greu la desaparició dels “Radicals del Lliure” en l’època de Lluís Pasqual, malgrat que això en cap cas no vol dir que no gaudíssim i molt de les propostes que ens va oferir en el seu mandat i encara més de la seva meravellosa iniciativa de “l’escola dels espectadors” a la que vàrem poder assistir personalment durant dues temporades, en la que vàrem aprendre molt, moltíssim de les interioritats d’aquest món teatral.

Al Lliure, veurem doncs a partir d’ara espectacles de molta diversitat, en una programació valenta i d’una grandíssima qualitat. Escoltarem també altres veus que fins ara no tenien accés a la capacitat de visibilitat i recursos que tenen els teatres públics, veus de gent jove, però també de gent gran, … fins i tot molt gran, gent amb idees, amb grans projectes i enormes il·lusions.

Propostes noves i no tan noves, ja que de fet algunes d’elles ja s’han pogut veure anteriorment en altres espais o festivals, inclús algunes ja comentades en ressenyes en aquest Blog.

Hem de dir però,  que aquesta programació té un risc que cal no perdre de vista, i és que pot arribar a ser un canvi massa radical i també massa ràpid en el gir 180 graus de la programació a la que estan acostumats la majoria d’espectadors del Teatre Lliure … i siguin capaços d’assumir.

Continua llegint

– 331 – Roda de premsa – Temporada 19/20 – MERCAT DE LES FLORS – 2018.06.20 (temp. 18/19 – RdP 063)

Temporada 19/20 – MERCAT DE LES FLORS (temp. 18/19 – RdP nº 063)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat nova roda de premsa, aquesta vegada per presentar la programació dels espectacles de dansa que es podran veure la temporada 19/20 a partir de setembre en els diferents escenaris del Mercat de les Flors.

Va ser presentada per Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, que gairebé es va limitar a fer una lectura escasament comentada dels títols i els intèrprets de cada un dels espectacles. Potser van ser masses dades de cop, sense oferir ni una sola imatge de suport, ja que la presentació va resultar força feixuga.

Això si, fora de la sala on es realitzava la presentació, en el Foyer de l’entrada, s’estaven passant uns vídeos amb algunes escenes d’espectacles de la temporada, però molt difícil de lligar amb el que se’ns havia presentat prèviament.

“Dansa i territori Territoris compartits_ perspectives diverses” És el nom que rep l’eix temàtic que traspassa aquesta temporada. La programació d’aquest eix ens convida a fer una travessa per obres que ens ofereixen altres perspectives i provoquen un canvi de mirada. Creacions que ens proposen una experiència singular, obres que posen la dansa, el cos i la pell com a testimoni, com a esperança.

Descobrirem artistes amb la capacitat de transferir-nos quelcom revelador i potser inoblidable. Tindrem artistes que vénen de realitats ben diferents de la nostra, com Lia Rodrigues, Robyn Orlin i Bruno Beltrão, d’altres que estan ben a prop i compartim territori, però tenen la capacitat de desplaçar la mirada per deixar al descobert altres visions, com ara Christian Rizzo, Maguy Marin, Societat Doctor Alonso, Roger Bernat, Andrés Corchero, Marina Mascarell, Quim Bigas

Continua llegint

– 330 – Roda de premsa GREC Festival – ESPECTACLES DE CREACIÓ – Palau de la Virreina – 2018.06.19 (temp. 18/19 – RdP 062)

GREC Festival – ESPECTACLES DE CREACIÓ (temp. 18/19 – RdP nº 062)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Nova roda de premsa conjunta de diversos espectacles del GREC Festival de Barcelona, agrupats sota el títol d’espectacles de Creació. Es va celebrar aquest passat dimecres 19 de juny al Palau de la Virreina.

Van ser presentats per Cesc Casadesús, director del Festival, amb la companyia de la majoria dels responsables d’aquests 7 espectacles. Els tres primers corresponen a produccions d’un dels Teatres que nosaltres ens estimem més de tota la ciutat, L’Antic Teatre, malgrat que últimament no hem visitat gaire per motius d’agenda.

  • PIENSO CASA, DIGO SILLA de Las Detectives – Concepció i interpretació: Mariona Naudín, María García Vera, Marina Colomina, Amaranta Velarde – Dramatúrgia: Sofía Asencio

“Las Detectives” neix de la trobada de Mariona Naudin, María García, Marina Colomina i Laia Cabrera al muntatge Kopfkino. El seu nou treball, “Pienso casa, digo silla”, n’és la continuació. En aquest nou espectacle se centren en les experiències de les visionàries de l’edat mitjana per confrontar-se amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat. Una mena de coreografia teatral o teatre coreografiat particular i ple d’humor.

Es podrà veure del 4 al 7 de juliol, al L’Antic Teatre

————————-

  • LA CIUDAD – Concepció i creació: Verónica Navas Ramírez

Només nou espectadors asseguts al voltant d’una taula, on trobarem La Ciudad en tota la seva dimensió; es veuran projeccions, apareixeran objectes i se sentiran relats de regust urbà. Verónica Navas Ramírez va presentar durant el Grec del 2017 “Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida)”.

Continua llegint

– 329 – Roda de premsa – FIRA TÀRREGA – Fàbrica Moritz – 2019.06.17 (temp. 18/19 – RdP 061)

FIRA TÀRREGA (temp. 18/19 – RdP nº 061)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

L’acumulació excessiva de rodes de premsa d’aquests dies, fa que vagi força endarrerit en la publicació d’aquestes ressenyes. Aquest passat dilluns 17 de juny vaig poder assistir a la presentació de la programació de la 39a edició  de FIRA TÀRREGA, que tindrà lloc del 5 al 8 de setembre.

Aquesta serà la primera edició sota la direcció artística d’Anna Giribet que, en complicitat amb la resta de l’equip de FiraTàrrega ,engega una nova etapa, que abraçarà els cinc anys vinents, amb un nou projecte artístic però també un nou projecte de gestió.

Per això FiraTàrrega vol oferir una mirada polièdrica, al voltant de quatre eixos:

el territori, la identitat, el compromís i la reflexió.

El programa Suport a la Creació 2019, inclou 14 projectes artístics i es caracteritza per la renovació i per la voluntat d’oferir un acompanyament integral a les companyies, on s’inclouen totes les relacions possibles entre artistes, professionals, mercat, ciutat i ciutadania.  Les companyies tenen temps per realitzar processos d’investigació, reflexió i assaig.

Els 14 projectes són: Livalone (Francesc Cuéllar/Fundación Agrupación Colectiva), Teia (Júlia Farrero), La Festa (Mambo Project), Peix (Hotel Iocandi), Frame (Eléctrico 28), The Half (Foradelugar), La ballarina (Holoqué), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland),[kórps] (Miquel Barcelona), Paparazzi (Paral·lel Ensamble), Els despoblats (Projecte In-Situ),La llista (Quim Bigas), La crisi de la imaginació (Rauxa) i Possê (Sound de Secà).

Continua llegint