Per nosaltres, dues setmanes sense trepitjar un teatre, es fa massa llarg. La causa ha estat una escapada a Cantàbria, on també hem de dir que no hem parat, ja que feia massa anys que no la visitàvem.
Per fi, ahir dissabte 2 de desembre, vam fer cap al Teatre Gaudí per veure la proposta d’UN CONCERT A LA CASA BLANCA d’en Jordi Roigé (Barcelona 1964) i dirigida per Llorenç Rafecas (Llorenç del Penedès 1967).
Aquesta proposta va ser estrenada el dia 25 de març d’enguany al Teatre Àngel Guimerà de El Vendrell i ha fet gira per molts teatres i Ateneus de Catalunya abans d’aterrar durant uns dies al Teatre Gaudí.
“UN CONCERT A LA CASA BLANCA” és la segona producció teatral de La Drecera Produccions (l’any 2015 havia estrenat “Pensaments Secrets”).
El 22 d’octubre es van complir cinquanta anys de la mort de Pau Casals (el Vendrell 1876-San Juan de Puerto Rico 1973). Aquesta proposta ha estat creada per recordar el Mestre basant-se en la conversa que J.F. Kennedy va tenir el 1961 amb el compositor català a la residència oficial del president dels Estats Units. Un text que actualitza el seu missatge humanista, artístic i de pau i que esdevé d’una rabiosa actualitat davant les guerres que assolen el nostre planeta i l’amenaça latent d’una guerra global.
El novembre de 1961 el president Kennedy va convidar Pau Casals a fer un concert a la Casa Blanca. Des de l’exili Pau Casals manté el seu silenci contra tots aquells que col·laboren amb el règim de Franco. Manté la seva creuada pel retorn de la democràcia a Espanya i la llibertat de Catalunya.
El president Kennedy era en aquell temps, la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real. Era l’esperança jove per a una nova política mundial.
Tots dos s’admiren, però tenen idees ben diferents.
El món penja d’un fil, i les tisores per tallar-lo estan en ben poques mans. Casals i Kennedy, dues persones que es troben i parlen. I diuen. I miren més enllà. Que dialoguen. Dues persones que recorden, que s’emocionen, que entren en conflicte. Dues personalitats fortes i convençudes que es van asseure per parlar cinc minuts i en van parlar més de cinquanta.
Dos personatges enfrontats, presoners de les seves pròpies contradiccions i dels seus somnis. Personalitats complexes. Què es devien dir aquestes dues persones en aquella conversa ?? En què devien coincidir ?? En què devien divergir ??
Una reunió de la qual no ha transcendit res.
L’autor ha ficcionat aquesta trobada basant-se en paraules i idees reals de tots dos. Una ficció molt ben escrita, que abasta un espai temporal més gran que el d’aquella trobada i que ens apropa a un període històric que és passat i al mateix temps és d’una actualitat abrusadora. Un text que ens ha semblat molt proper i on s’enllacen de manera molt precisa esdeveniments que han marcat l’esdevenir global del món i que nosaltres recordem molt bé.
El repartiment el formen Mingo Ràfols (Pau Casals), Roc Esquius (John Fitzgerald Kennedy) i Mercè Pons que interpreta la resta de papers amb una solvència inqüestionable: ella és la dona de Casals, la Jacqueline Kennedy, la tècnica d’enregistrament a l’estudi on Casals grava la seva música, l’oficial nazi que visita el mestre a Prada, el representant musical, el secretari del rei d’Anglaterra,… i alguns més.
Ens ha agradat tornar a gaudir del treball d’un extraordinari actor com és Mingo Ràfols, ja que feia massa temps que no l’havíem vist actuar en directe. Però val a dir que tots tres actors han estat magnífics en la seva interpretació.
L’espai escènic de Jordi Bulbena ens mostra un escenari a dos nivells amb un tauler d’escacs i un violoncel. Dues cadires i unes imatges històriques que complementen el diàleg. El so del violoncel de Francesc Minguella crea l’atmosfera que acompanya l’acurada posada en escena.
Una proposta que ens ha agradat força per les interpretacions i per la posada en escena, però que va més enllà del que diu el títol i ens ha ofert un magnífic text amb una mirada històrica imprescindible.
Molt recomanable, la podeu veure a la Sala Gran del Teatre Gaudí fins al dia 10 de desembre.