Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 398 – Teatre – PETER PAN (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.08.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 304)

PETER PAN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 304)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Creiem erròniament que la temporada 2018/2019 l’havíem acabat el passat 3 d’agost al Versus Glòries, però en tornar de les nostres vacances de “relax” a la platja, veiem que fins a l’1 de setembre encara podrem sumar alguna proposta més.

El dia 31 de juliol va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle PETER PAN (podeu veure aquí aquella ressenya), … que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic.

En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de “Peter Pan i Wendy” amb més de 50 actors a escena.

Peter Pan és un nen que no vol créixer, té deu anys i odia el món dels adults. Sempre acompanyat de la seva fada Campaneta, pot volar. Viu en el país de Mai Més amb els seus amics, els Nens Perduts. Un país on viuen també indis, fades, sirenes i pirates.

En 1924 es va rodar la primera versió cinematogràfica en cinema mut dirigida per Herbert Brenon i l’any 1953 es va popularitzar el personatge amb la pel·lícula animada de Walt Disney. L’any 1954 es va estrenar la primera versió musical a Broadway.

L’Excèntrica Centre d’Arts Escèniques, de Santa Coloma de Gramanet, ha reconvertit la història inventant-se una petita companyia de comediants … (una companyia maldestre i vinguda a menys, gairebé “firaires”) … que ens volen explicar la seva versió. Juanjo Marín és el director de la proposta, on únicament tres actors, David Anguera, Clara Moraleda i Mireia Piferrer, interpreten un munt de personatges. Una versió de “cambra”, un treball artesanal i senzill de petit format amb una posada en escena deliciosa. Una versió que fa ressorgir en nosaltres, adults, el nen que portem dins.

Principis de segle XX. L’obra teatral sobre Peter Pan és tot un èxit a Londres. Però mentrestant, a l’altra banda de món, una extravagant família de comediants i firaires tractarà de convèncer els seus espectadors ocasionals, a través de les seves virtuoses i prodigioses habilitats, no només de l’existència real del País de Mai Més, sinó també de la increïble història del nen que no volia créixer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena on la música, de la mà de Juanjo Marín i David Anguera, ocupa un lloc important en el desenvolupament de l’acció. Durant l’obra ens interpreten diverses cançons i un piano presideix l’escena.

Estructurada en diferents escenes, separades pel tancament del teló, la petita sala del Maldà passa de ser el saló i l’habitació dels Darling on els tres germans juguen i la Wendy explica contes esperant la visita de Peter Pan, a ser el País de Mai Més habitat pels nens perduts, o el vaixell del capità Garfio que entre les onades de cartó ens explica la seva obsessió per capturar i matar Peter Pan.

Amb alguns elements escenogràfics, el piano, un bagul, una pissarra, un gos de cartó, ninotets, jocs d’ombres, una gramola, un harmonium … i jugant amb les portes laterals i el balcó, han estat capaços de crear un món de fantasia on la imaginació ens fa veure allò que els tres actors, d’una manera realment magnífica ens expliquen.

Hauríem de mencionar molts moments màgics, però ens ha captivat molt especialment l’escena de la caseta de nines en miniatura, on els tres actors interactuen davant del públic. La seva naturalitat i simpatia fa que el públic adult i infantil, present a la sala jugui amb ells i tots plegats ens deixem portar  a “la segona estrella a la dreta i tot recte fins al matí”.

Una proposta realment deliciosa.

Per cert … Algú voldria anar al lavabo ?

Direcció: Juanjo Marín
Repartiment: David Anguera , Clara Moraleda, Mireia Piferrer

Producció executiva: Andreu Banús \ Producció: Maria Antolín \ Assistent de direcció: Ana Pérez \ Escenografia: Jaume Baliarda, Luis Nevado, Enric Romaní \ Disseny d’il·luminació i coordinació tècnica: Sergio Roca \ Disseny d’espai sonor: Juanjo Marín i David Anguera \ Imatge cartell: Juanjo Marín

Idioma: català – Durada: 75 minuts

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

L’Antonio (Ramon Godino) és el germà gran que fa anys que no parla amb el seu germà David (Jordi Cadellans) pintor que viu a París. L’Antonio està ofegat pels deutes i té els treballadors de la seva empresa en vaga per cobrar els salaris, ell visitava la seva mare dos cops per setmana. En David, un somiador a qui la seva carrera artística no va tan bé com diu, i que va marxar de Barcelona per poder viure amb llibertat la seva condició homosexual. El tercer germà és en Santi (Marc Casals), el més petit dels tres, sense ocupació coneguda i que mostra una gran    inestabilitat emocional a la qual intenta compensar amb les pastilles que pren.

Parlen de l’herència de la mare i del que faran amb els diners derivats de la venda del pis, per intentar resoldre les seves dificultats financeres i/o vitals. La visita al tanatori de Joan Bofill (Txema Puigdollers), Johnny, el cuidador sanitari que s’havia fet càrrec de la Mary durant els últims anys de vida, ho trastocarà tot i desenterrarà un passat que semblava mort i oblidat.

El funeral de Mary-Lin aborda els conflictes no resolts entre germans i sobre com els llaços efectius amb els pares poden condicionar-nos fins i tot després de les seves morts. Una comèdia fúnebre sobre les relacions familiars.

Una comèdia ben estructurada amb moments volgudament exagerats, a la que acompanya la banda Sonora de Malacara Blues Band.

Óscar Molina ha adaptat i dirigit aquest text i aconsegueix una posada en escena àgil i unes interpretacions molt acurades, dibuixant perfectament els perfils dels quatre protagonistes del drama. Molt convincent Carmen Verdugo (l’entranyable senyora de la taquilla d’aquesta Sala), en el seu petit paper d’hostessa del tanatori.

EL FUNERAL DE MARY-LIN estarà al Versus Glòries fins al dia 1 de setembre i s’ha programat conjuntament amb “Separacions“, de manera que podreu veure les dues propostes el mateix dia de forma consecutiva.

Dues fresques comèdies, per passar una bona estona.

Text: Pere Anglas

Direcció i adaptació: Óscar Molina

Intèrprets: Ramon Godino, Jordi Cadellans, Marc Casals,  Txema Puigdollers

Disseny de llums i so: Dani Gener \ Vestuari: Elena Ballester \ Imatge gràfica: Dani Ballesteros \ Fotografía: Guillem Medina \ Escenografía: Apunta Teatre SCCL \ Música original: Malacara Blues Band

Idioma: català

Durada: 80 minuts

– 395 – Teatre – TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.08.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 302)

TANCATS  (temp. 18/19 –  espectacle  nº 302)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres.              TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.

La companyia Versus Teatre va néixer el 1982 a les aules de l’Institut del Teatre de Terrassa i del Centre de Teatre de Granollers. Es va consolidar amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.

TANCATS és una comèdia àcida, plena de sarcasme i cinisme sobre la pèrdua d’escrúpols dins la família.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.

A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.

Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.

La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a “fer passar per la pedra” a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.

I finalment Vanessa (Marieta Sànchez), una dona cubana que a les tardes, té cura de la senyora Elsa i als matins treballa a la notaria. Lluita per tirar endavant al seu fill de tres anys “negro como el carbon“.

TANCATS explora la decadència familiar, les relacions entre mare i fills, així com entre els germans. La no acceptació de les diferents opcions de vida i de relacions sexuals i la crua realitat de la integració dels immigrants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest és el primer text de Gal Soler al que coneixíem com a actor, un text on volia parlar de les diferents famílies que s’estan formant ara, dels problemes d’aquestes noves formes de família i de la integració dels emigrants en el si de la nostra societat.

Un text que sota l’aparença d’una comèdia intranscendent, amaga un text realment extraordinari i interessant amb moltes capes, que a nosaltres ens ha sorprès molt, per la gran quantitat de temes que aborda, … ens parla de l’acceptació o no de l’homosexualitat, dels convencionalismes de la religió, de l’abús de poder, de les relacions de sang, de l’explotació dels  immigrants, de l’assetjament sexual a la feina, del menyspreu cap als treballadors, ….. i que, embolcallat de comèdia, entre broma i broma, ens presenta un drama sense concessions, una crítica despiadada a la nostra concepció de la societat.

Una proposta dirigida per l’Oscar Molina  i amb Daniel Cuello-Esparrell a l’ajudantia de direcció, que han aconseguit una magnífica posada en escena, potenciant el text amb el gran treball actoral.

Quatre dels cinc actors doblen personatge, tret de la Sra. Fuster interpretat per l’Àngela Jové. Totes les interpretacions han estat excel·lents sense excepció, destacant l’espontaneïtat i la frescor de Marieta Sánchez en els dos papers que interpreta. A aquesta actriu la vàrem conèixer en un paper semblant a “Adossats” el desembre passat al Romea (aquí podeu veure aquella ressenya).

L’inesperat i sorprenent final és un dels punts forts de l’obra.

Molt i molt recomanable, paga la pena aprofitar la sequera teatral del mes d’agost, ja que aquesta obra es representarà al Teatre Gaudí fins al dia 8 de setembre.

Text: Gal Soler

Direcció: Oscar Molina

Ajudant de direcció: Daniel Cuello-Esparrell

Repartiment: Silvia Aranda (Pilar Fuster/Irina/cega), Ángela Jové (Sra. Fuster), Marieta Sánchez (Vanessa/Clara), Rubén Serrano (Joan Fuster/Fernández) i Gal Soler (Narcís Fuster/Pere)

Veus en off: Oscar Molina, Montse G. Sagués i Marta Palencia-Lefler

Assessora lingüistica del valencià: Pilar Martínez \ Disseny il.luminació i espai sonor: Daniel Gener \ Espai escènic: Oscar Molina \ Vestuari: J. Barbany i Joaquim Amigó \ Fotografía: Martí Fradera \ Assessorament plastic i muntatge espai sonor: Pilar Casalengua \ Tècnic de sala: Andry Kravchyk \ Suport técnic: Blai Blanchet \ Premsa & Comunicació: Anna Murga \ Disseny grafic i màrqueting: Neus Vallespi \ Producció executiva: Roxana Díaz \ Producció: Companyia Versus Teatre

Idioma: català – Durada: 90 minuts

– 394 – Dansa – ATRAPADO EN EL TIEMPO (🐌🐌🐌🐌) —– Barcelona Flamenco Ballet – Teatre Goya (temp. 18/19 – espectacle nº 301)

ATRAPADO EN EL TIEMPO – Barcelona Flamenco Ballet (temp. 18/19 –  espectacle  nº 301)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dia 1 d’agost, canvi de xip, el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per fer la nostra escapadeta al Delta de l’Ebre. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu  espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO.

El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses,  va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d’Andalusia de Palau-Solità i Plegamans.

En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va ser en 2017 que va crear la seva productora per al seu primer espectacle “Tiempo Nuevo” estrenat a la Sala Barts i amb el que va optar a dos Premis Max 2019, al millor intèrpret masculí i a la millor coreografia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En 2018 és admès al Consell Internacional de Dansa de la Unesco, reconeixent la seva vàlua com a professional de la dansa. La FAC Federació Andalusa de Comunitats en Catalunya li atorga el Premi Arts Escèniques 2019 pel seu recorregut en el món de la dansa.

És impulsor, promotor, director i director artístic de la companyia BARCELONA FLAMENCO BALLET, creada aquest mateix any, amb la que ha presentat el seu nou espectacle.  Es tracta d’una companyia internacional de dansa flamenca que promou l’art flamenc català, i que segons va manifestar ell ahir, en acabar l’espectacle, considera que té una identitat pròpia dins del món del flamenc i un segell totalment diferent. Una companyia que pretén donar oportunitats als joves del flamenc català.

Continua llegint

– 393 – EL NOSTRE BALANÇ DEL FESTIVAL GREC2019 – … i Roda de premsa – 2019-08.01(temp. 18/19 – RdP 083)

EL NOSTRE BALANÇ DEL FESTIVAL GREC2019 …i Roda de premsa ( (temp. 18/19 – RdP nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Palau de la Virreina en Francesc Casadesús (director artístic del Festival) ens va presentar el seu balanç del que ha estat aquesta edició del Festival Grec. D’aquesta valoració en parlarem més endavant en aquesta mateixa ressenya, però abans voldríem fer el nostre propi balanç, almenys del que nosaltres hem pogut veure

En aquestes darreres 5 setmanes, des del 25 de juny (dia en què vàrem poder veure la primera proposta d’aquesta edició del Festival), fins al 31 de juliol, data de la seva cloenda, nosaltres hem pogut veure 33 espectacles del Grec2019; però tot i això, no hem volgut oblidar altres propostes que es podien veure a la ciutat al marge d’aquest Festival i hem sumat 11 espectacles més, amb el que hem arribat a la xifra de 44 espectacles, als que hem pogut assistir en aquest període.

És difícil fer comparacions entre diferents edicions d’aquest Festival, perquè el temps ens fa males passades i esborra sovint vivències “màgiques” viscudes intensament; sent conscients d’això, creiem que aquesta edició ha estat una de les millors que recordem, perquè el nivell ha estat altíssim i els “cargols voltaires” han assenyalat fins a 13 espectacles amb la nostra màxima valoració.

Els espectacles que hem pogut veure han estat els següents: (si cliqueu a sobre dels noms dels espectacles, podreu veure la nostra valoració).

2019.06.25- Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌)

2019.06.26- Espec. inaugural – Concert – KRONOS QUARTET (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.06.27 – Teatre – NENES  I NENS (🐌🐌🐌🐌)

2019.06.29 – Teatre – VALENCIANA (🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.01 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec

2019.07.02 – Dansa – AB (INTRA) – SYDNEY DANCE COMPANY (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.03 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE)(Ivo Van Hove)  (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.04 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌) 

2019.07.05 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA (🐌🐌🐌) 

2019.07.06 – Teatre MusicalLES FERES DE SHAKESPEARE(🐌🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.06 – Dansa – BALLET BC VANCOUVER (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.07 – Teatre – CANÇO PER TORNAR A CASA (🐌🐌+🐚) 

2019.07.08 – Teatre – RICHARD III (🐌🐌🐌🐌)

2019.07.09 – Circ – DEJA VU (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.09 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. / KILE ABRAHAM (🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.10 – Teatre – TAYLOR MAC (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.11 – Teatre – AMOR MUNDI (🐌🐌🐌+🐚) 

2019.07.12 – Dansa – KIND – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.13 – Circ – BACKBONE (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.16 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.17 – SHAKESPEARE FACE TO FACE

2019.07.17 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.18 — Teatre – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.19 – Dansa – TORUS (Humanhood) (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.19 – Teatre Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.20 – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌)

2019.07.20 – Teatre – MANES de la Fura dels Baus (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.21 – MARY SAID WHAT SHE SAID (🐌+🐚)  

2019.07.22 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.23  – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.27 – Teatre – BRUELS (🐌🐌+🐚) 

2019.07.29 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE – 1620 al 1865 – Jordi Savall ( 🐌🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.31 – Teatre Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (🐌🐌🐌+🐚)  

2019.07.31 – Teatre- Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (🐌🐌🐌🐌🐌)

Com heu vist, el nivell dels espectacles que hem pogut veure és altíssim, ja que ….

13 espectacles han aconseguit la màxima valoració de 5 cargols voltaires

… i 10 espectacles 4 cargols o 4 i un cargolí.

Som conscients que ens hem perdut alguns dels espectacles considerats “estrella”, però veure-ho tot és impossible, i encara menys amb tan poc temps; els que vàrem escollir, són els que ens van cridar més l’atenció.

———————————–

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornant a la valoració que ens va presentar en Cesc Casadesús ahir, ell considera que no s’ha de valorar els resultats amb xifres fredes, i el que realment compta són els impactes emocionals que els espectacles que es programen, siguin capaços de fer arribar al públic. Malgrat tot, tant en un sentit com en un altre Casadesús es mostra molt satisfet amb els resultats. Pel que fa a les xifres, algunes d’aquestes són:

    • El Grec 2019 ha sumat un total de 137.737 espectadors –20.000 espectadors més que el 2018– i ha mantingut una ocupació que ratlla el 90% en la programació de Grec Montjuïc. Enguany ha estat especialment exitosa la programació al Teatre Lliure, amb 8.457 espectadors i una ocupació de més del 92%
    • L’ampliació del nombre de funcions al Teatre Grec ha comportat un augment de públic en aquest espai, que ha acollit un total de 37.577 espectadors a l’amfiteatre.
    • L’increment de públic respecte edicions anteriors al es deu en bona part a la incorporació de nous espais dins de Grec Ciutat com són el Palau de la Música, el Museu Marítim o l’Onyric-Teatre Condal i a l’augment de propostes dins la programació.
    • Grec Paral·leles, amb 12.597 espectadors en total, també ha incrementat el públic respecte anys anteriors. En aquest apartat s’hi sumen les propostes com les d’Art i Part de projectes comunitaris o White Bouncy Castle al MNAC.
    • El descompte més utilitzat pel públic del festival segueix sent el que ofereix el carnet de Biblioteques de Barcelona amb un 20% en la reducció del preu de les entrades
    • Durant el transcurs del festival s’ha anul·lat una de les funcions del Ballet BC Vancouvert a causa de la pluja i l’espectacle La set i la revolució es va cancel·lar per lesió d’un dels intèrprets. Pel mateix motiu, Here de Lali Ayguadé s’ha reconduït amb un canvi de data.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa …

 

Per altra banda, si us interessa conèixer les xifres concretes per cada espectacle, us podeu baixar aquest fitxer….. xifres del GREC Festival 2019

Aquest és l’equip tècnic del Festival Grec

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle  nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de  William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle  nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint