Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 177 – Voltar per la Literatura – LAS LARGAS SOMBRAS d’Elia Barceló (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 013) – 2020.03.21

LAS LARGAS SOMBRAS d’Elia Barceló (temp. 19/20 – llibre nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

No havia llegit res d’aquesta autora, ELIA BARCELÓ i he de dir que he quedat enganxada amb aquest llibre, LAS LARGAS SOMBRAS que va ser publicat en 2009 i ha estat reeditat en 2018 per Roca Editorial.

LAS LARGAS SOMBRAS és la història de set amigues que es retroben en 2007, després de 33 anys. Algunes hi han mantingut contacte al llarg dels anys, però l’arribada de la Rita (Margarita), que viu a Londres convertida en una directora de cinema de renom, farà que es remoguin molts records. Totes elles han canviat, fins i tot els seus noms han canviat, però allò que va passar en el viatge de fi de curs del 1974, les va deixar marcades per sempre.

Una novel·la que parla del pes del passat, d’un passat que ha quedat sepultat pel temps però que perviu soterrat en els records de totes elles i que a la mort en estranyes circumstàncies de la Lena (Magdalena), tornarà a sortir a la llum.

Una novel·la de caràcter intimista, amb una prosa molt cuidada que es desenvolupa en dos temps separats per trenta-tres anys i que ens parla de temes com els maltractaments, la pederàstia, l’homosexualitat, l’avortament i l’encotillament en què vivíem l’any 1974, encara en època franquista, i els pòsits que tot ha deixat en cada una d’elles.

Un retrat de l’Espanya franquista en una ciutat petita, Elda, on les noies somien amb un futur per descobrir, una llibertat per conquerir i una nova vida allunyada dels nuclis familiars. Totes elles tenen previst anar a Alacant per iniciar estudis a la Universitat. I és també un retrat acurat d’aquestes noies que trenta-tres anys després, ens transmeten el desencant que ha suposat, en la majoria d’elles, la realitat de les seves vides i la frustració que implica els somnis no aconseguits.

Amb una hàbil barreja de gèneres, un fil policíac que investiga la mort de la Lena, ens anirà descobrint el fet que va canviar les vides de les noies en aquell viatge de fi de curs a Mallorca. Una novel·la molt ben construïda amb dues trames superposades que encaixen perfectament, i una descripció magnífica de les personalitats de cada una de les protagonistes i d’alguns dels homes que també tenen el seu lloc dins de l’entramat de la novel·la.

Un llibre que m’ha encantat i m’ha descobert una autora de la qual, sense dubtes, llegiré més títols.

Elia Barceló va néixer a Elda, Alacant, el 1957 i ha estat professora d’estudis hispànics a la Universitat d’Innsbruck, a Àustria, on resideix des del 1981.

Autora considerada com una de les més importants escriptores del gènere fantàstic en llengua castellana, la seva obra ha estat traduïda a més de divuit idiomes. És autora de novel·les com “Consecuencias naturales” (1994), “El vuelo del hipogrifo” (2002), “El secreto del orfebre” (2003), “Anima Mundi” (2013), “El color del silencio” (2017) o “El eco de la piel” (2019).

————————-

Títol: Las largas sombras

Autora: Elia Barceló

Editorial: Roca Editorial – Data de publicació:Maig 2018

Idioma: castellà – Pàgines: 381

– 176 –  Voltar per la Literatura – POTS COMPTAR AMB MI  (🐌🐌🐌) de Teresa Sagrera – (temp. 19/20 – llibre nº 012) – 2020.03.18

POTS COMPTAR AMB MI de Teresa Sagrera (temp. 19/20 – llibre nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest llibre de Teresa Sagrera, editat per Gregal, és d’aquells que et fan reflexionar sobre la necessitat d’escoltar i ser escoltat.

POTS COMPTAR AMB MI, ens explica la història de la Berta,  una noia adolescent que pateix assetjament. Ningú no la creu, i desesperada, intenta suïcidar-se.

Després de la separació dels pares, la nova vida a Brugueres i la mala adaptació a l’institut, la Berta es troba en una situació complexa: la irritació i la rebel·lia l’envaeixen dia rere dia. Ella ho té molt clar, alçar un mur per no deixar passar els sentiments. Aquesta paret és infranquejable per tothom menys per en David, un bon amic d’institut, i en Domènec, un professor amb qui té una relació molt especial. Però tot canvia.

El suïcidi és, actualment, la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, per sobre dels accidents de trànsit. Un tabú generalitzat i un estigma social vinculat a la salut mental i emocional.

Però molt sovint les causes d’aquest desig de no viure, estan molt més a la vista, les persones, i els adolescents en particular, necessiten ser escoltats, de fet tots necessitem poder compartir els nostres neguits, allò que no ens deixa dormir i sovint converteix la vida en un malson.

I si aquests neguits tenen una causa real, per molt inversemblant que pugui semblar, si realment existeix, la desesperació en no ser creguts esdevé insuportable.

La novel·la ens desvetlla des del començament quin és el detonant que fa que la Berta acabi prenent una decisió dràstica. Ella intenta parlar amb els seus pares però no la creuen, no la volen creure. Només el seu amic creu que el que explica pot ser veritat i decideix investigar.

Un llibre curt però d’una gran intensitat emocional, classificat com a novel·la juvenil, però aconsellable per a tothom, ens ofereix una acurada descripció dels personatges.

Teresa Sagrera Bassa va néixer a Sant Pere de Vilamajor en 1966 i és escriptora i mestra de primària a l’Escola Torre Roja del seu poble. El seu primer llibre “Vols que t’expliqui…. Vilamajor?” va ser publicat en 2009 i en 2013 va ser finalista del Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb “Confidències d’una reina“. En 2019 ha publicat el llibre del que parlem, “Pots comptar amb mí” i “Sal roja” juntament amb Ramon Gasch.

És autora de diversos articles a la revista Vallesos, col·labora amb el diari digital BaixMontseny.info amb un article d’opinió mensual i publica setmanalment el “Dietari de l’okupa de l’altell” a “El 9 nou del Vallès Oriental”.

Títol: Pots comptar amb mí

Autoria: Teresa Sagrera

Editorial: Gregal – Data de publicació: Abril 2019

Idioma: català – Pàgines: 190

– 175 – Escapada a CADAQUÉS  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020. 03.05 a 2020-03.08

Avui fa tot just vuit dies que vàrem publicar la nostra decisió de fer un nou plantejament al Blog,  Creiem erròniament que podríem dedicar més temps a altres activitats, com fer petites sortides properes al nostre entorn o inclús realitzar llargs viatges al voltant del món.

L’endemà d’aquella publicació, ens va topar amb la crua realitat del que ara mateix estem vivint amb la pandèmia del maleït coronavirus.

Fa una setmana que estem confinats a casa, des de dimarts passat, primer voluntàriament per ser considerats persones de risc i obligatòriament des del passat dissabte per l’estat d’alarma que s’ha decretat en tot l’estat espanyol. Per tant, adéu no solament al Teatre, sinó també als nostres somnis de poder viatjar, almenys per un llarg període de temps. Aquesta setmana hem hagut d’anul·lar totes les activitats culturals, així com els viatges previstos durant els mesos d’abril a juny a Eivissa o Tenerife.

Però el més greu que ens ha passat des de llavors, és que aquest divendres 13 de març, ens va trucar la família d’un dels millors amics nostres, per informar-nos que el nostre amic Josep havia mort a causa d’una pneumònia provocada pel maleït coronavirus. És angoixant assabentar-se per telèfon i no poder fer ni tan sols una abraçada a la seva parella ni tampoc poder assistir al seu funeral. Un amic amb el que hem compartit moments de felicitat, forces vetllades tant a casa seva com a casa nostra … i alguns llargs viatges, recordem per exemple Etiòpia, Iemen, Israel, Jordània o Síria.

Estem convençuts que aquella escapada de quatre dies a Cadaqués (prevista i reservada des de feia molts mesos per celebrar l’aniversari de l’Imma), potser serà l’última que podrem fer en molt de temps.  Almenys ens va servir però per reflexionar i donar-nos-en que aquests petits moments on sortim de la nostra rutina diària, són segurament el més preuat que ens ofereix la vida, quan podem gaudir d’una bona salut.

Ara ens interessa a tots quedar-nos confinats a casa per intentar en la mida del possible no infectar-nos i sobretot no fer de ventiladors i transmissors d’aquest virus letal.

Ens hem replantejat el fet de publicar o no aquesta ressenya precisament pel moment d’angoixa que tots estem vivint, però finalment hem decidit fer-ho per fer palès que quan sortim d’aquest tràngol, cal viure el més intensament possible, gaudint dels petits plaers, com passejar tranquil·lament per la nostra preciosa geografia … o fruint de la gastronomia dels nostres restaurants.

——————————————–

DIJOUS DIA 5

Vam sortir de Barcelona el dijous dia 5 de març amb un dia esplèndid i moltes ganes. Després d’aparcar el cotxe a la riera ens vam dirigir a l’apartament que teníem contractat per a les tres nits, es tracta dels “Apartaments Compartir” (🐌🐌🐌), situats al mateix centre de la població, això si, sense vistes, però on vam gaudir d’una gran tranquil·litat. Són uns apartaments gestionats des del restaurant del mateix nom, d’una forma molt satisfactòria.

Per celebrar l’aniversari, vam anar a dinar al restaurant COMPARTIR (🐌🐌🐌🐌🐌), que havíem reservat feia un parell de mesos i vam gaudir de l’excel·lent menú degustació que ofereixen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un menú “sorpresa” de 10 plats i 3 postres, que realment ens va sorprendre i agradar molt. Excel·lent qualitat del servei i magnífic equilibri del menú.

Després de dinar vam fer una llarga passejada pel poble de Cadaqués aprofitant la llum per fer un munt de fotos i vam acabar la tarda fent un cafè al Bar Boia, amb unes vistes espectaculars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

——————————————–

DIVENDRES DIA 6

Avui tenim entrades per la Casa Museu Salvador Dalí a Port Lligat, per tornar a veure de nou el que havia estat un dels “caus” de Dalí. Un dia inicialment esplèndid ens fa decidir a anar caminant fins a Port Lligat i fer la visita.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espai i un lloc que ens torna a emocionar per la història que amaga darrere els seus murs. Gaudim molt de la visita i fem un munt de fotos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Abans d’acabar la visita comença a ploure…  com va ploure !!!, fins i tot va caure pedra. De seguida es van formar basals i rierols que, malgrat els paraigües que dúiem, ens va fer arribar a l’apartament totalment xops.

Però no ens desanima, canvi de mitjons i sabates i cap a dinar.

Avui tocar provar CASA ANITA (🐌🐌🐌🐌), un restaurant familiar on vam gaudir d’un tracte excel·lent i una cuina realment magnifica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un restaurant realment curiós, acollidor i petit, amb taules compartides on acabes establint converses amb la resta de comensals. Molt agradable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de dinar una estoneta a l’apartament i una nova passejada pel poble en direcció contrària a la del dia abans. Tranquil·litat i pau en una tarda solejada.

——————————————–

DISSABTE DIA 7

Avui ens llevem amb una tramuntana espectacular. Teníem pensat anar al Cap de Creus però creiem que amb aquest vent tan fort no és una bona idea i canviem de plans.

Decidim fer una passejada amb el cotxe i anar fins a COTLLIURE fent algunes parades pel camí, Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls sur Mer i Port Vendres.

COTLLIURE conserva l’encant d’un poble banyat pel mar, una badia amb el castell Real a una banda i la torre Madeloc i l’església dels Àngels a l’altra banda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fem una passejada de banda a banda i gaudim d’una gran tranquil·litat malgrat que aquí hem trobat força turisme. Decidim dinar al restaurant LE VAUBAN (🐌🐌🐌🐌), un petit i acollidor espai amb únicament quatre taules i una terrassa (on avui el vent no permet l’estada) on degustem un menú de 19 euros, amb una magnífica relació qualitat-preu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una passejada pels carrers del poble…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

… i tornada a Cadaqués, per una de les costes més espectaculars de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

——————————————–

DIUMENGE DIA 8

Com per art de màgia avui ens aixequem amb un dia esplèndid i sense un bri de vent. Decidim fer l’excursió al Cap de Creus aprofitant el magnífic dia. Volem visitar novament el Paratge del Pla de Tudela, on abans estaven les 370 construccions del Club Mediterranée que va ser desmantellat en 2010 recuperant el paratge natural.

Com trobem l’accés tancat ens dirigim en primer lloc al far del Cap de Creus i fem un tomb admirant les magnífiques vistes i les capricioses formacions rocoses.

De tornada a l’entrada del Paratge del Pla de Tudela ens trobem amb la sorpresa de què continua tancat l’accés als cotxes, tot i que la web i el cartell de l’entrada indica que obren a les deu; no ens queda més remei que aparcar a un pàrquing situat a mig quilòmetre. Retrocedim caminant i fem la visita d’aquest increïble Paratge, per nosaltres un dels llocs més màgics de tot Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espai espectacular, situat en un paratge natural que per sort ha recuperat l’encant que tenia bona part de la costa Brava, amb unes vistes increïbles, que gaudim de valent durant el recorregut de 3 hores que triguem per fer al camí a peu fins a la cala Culip, entre l’anada i tornada.

Podeu veure el recorregut i tota la informació clicant en aquest ENLLAÇ

Tornem a Cadaqués i dinem al restaurant ES GREC (🐌🐌🐌+🐚), situat just al davant del nostre apartament. Com som els primers podem gaudir d’un plat de garoines que enguany pensàvem que no tastaríem a causa del passat temporal Gloria. La cuina és molt senzilla, però els productes són d’una gran qualitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I tot s’acaba, recollim l’equipatge de l’apartament i cap a casa, sense saber encara que comença una temporada llarga de reclusió ….

——————————————–

– 174 –  Voltar per la Literatura – EL MAL PARE (🐌🐌🐌🐌) de Pep Prieto – (temp. 19/20 – llibre nº 011) – 2020.03.14

EL MAL PARE de Pep Prieto (temp. 19/20 – llibre nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

El MAL PARE de Pep Prieto és la publicació número 44 de l’Editorial Llibres del Delicte, i com el seu autor diu, es tracta d’un llibre que “negreja”, una novel·la equilibrada entre el drama d’una família amb secrets i el gènere de terror.

Ens parla de Sadurní Castells, un prestigiós arqueòleg, molt valorat dins de la comunitat científica, que en morir deixa als seus fills en Jan, la Nut, i la Nix una casa de la qual desconeixien l’existència. Dins d’aquesta casa, situada al mig del bosc, a l’últim poble de Catalunya abans d’entrar a França, troben proves del fet que el seu pare va portar una doble vida i sospiten que podria haver estat un assassí en sèrie. Aquestes proves impacten els tres germans i els afecta de manera ben diferent.

Un llibre escrit a un ritme que ens tensa i on per les reminiscències cinematogràfiques de l’autor, ens descriu imatges o episodis que no solament llegim sinó que “veiem”. Construït amb salts temporals per explicar-nos els motius que van portar al pare a dur una doble vida i al mateix temps conèixer una mica millor els tres germans i les relacions entre ells. Descobrim que en Jan s’assembla al seu pare, que la Nut va patir un “accident” i que la Nix va ser violada. Són tres persones que comparteixen lligams de sang i poc més.

Els tres fills tenen la percepció de què en Sadurní Castells no ha estat un bon pare descuidant la seva família en prioritzar les seves tasques professionals.

Continua llegint

– 173 – NOVA ETAPA a “Voltar i Voltar”

Nova etapa a “Voltar i Voltar”

Com ja vàrem comentar en una de les nostres ressenyes al Blog, al principi d’aquesta temporada 2019-2020, fa algun temps que ens estem plantejant fer un canvi de rumb que potser ens porti a tancar-ho. La principal raó és que ens adonem que invertim massa temps en la redacció de les ressenyes teatrals  … i això fa que deixem de banda altres temes que per nosaltres són tant o més importants.

El 24 d’octubre del 2010 vàrem publicar la nostra primera ressenya, tot parlant d’una obra de teatre que ens havia agradat força, es tractava de BARAKA que havíem vist al Teatre Goya. Des de llavors hem publicat la nostra opinió, critica o valoració de tots els espectacles que hem vist al llarg de les darreres 10 temporades teatrals.

A dia d’avui han estat publicades al Blog 3.120 ressenyes, la majoria dedicades a les Arts Escèniques, que com bé sabeu és un tema que ens ha apassionat d’ençà que vàrem descobrir el bon “Teatre” a les representacions d’una petita sala al nostre barri, que tot just començava a fer les seves primeres passes… el Lliure de Gràcia.

Fins al 2010 l’Imma col·leccionava caixes i caixes amb tots els programes de mà de les representacions teatrals que havíem tingut la sort de poder veure plegats i va ser llavors quan vàrem pensar que potser pagaria la pena fer un pas més i que seria una bona idea que a partir d’aquell moment, en lloc de guardar únicament el programa de mà, féssim una petita ressenya en un Blog, amb el que havíem “sentit” en veure cada una de les representacions. Això, creiem llavors, ens serviria per a la nostra memòria teatral i potser a algú altre li podria interessar saber la nostra opinió.

Així va començar el Blog “Voltar i Voltar”.

Ràpidament ens vàrem adonar que les nostres opinions i valoracions teatrals interessaven a molta més gent de la que ens imaginàvem en un principi. El Blog podria servir, com la nostra “memòria històrica teatral”, i tal vegada podria ser útil per promocionar el Teatre i les Arts Escèniques,

La nostra intenció ha estat sempre incentivar el “anar al Teatre” i precisament per això hem volgut ser sincers amb les nostres valoracions com a espectadors, sense pontificar, sense pensar que tenim la veritat, sabent que no són les úniques opinions i que algunes vegades no coincidim amb les d’altres espectadors.

Des del 2010 hem fet moltes coneixences i sobretot molts i molts, moltíssims amics, potser apassionats com nosaltres pel Teatre. Però malauradament per altra banda la nostra sinceritat en expressar el que realment pensem de totes i cada una de les propostes escèniques, també ens han creat algunes “antipaties”, “enemics” fins i tot, i forces pressions especialment per part d’alguns teatres petits, i en menor mesura per part d’alguns dramaturgs, directors o actors. És molt curiós ,perquè sempre hem volgut donar especial suport a sales de petit format, que molt sovint són oblidades per la crítica professional.

Quan d’entrada sospitem que no connectarem amb una proposta teatral, simplement no anem a veure-la, encara que ens convidin, perquè ens dol i ens costa moltíssim després, fer una ressenya que no sigui positiva. Però quan veiem una proposta, sempre, sempre, sempre, expressem per escrit el que ens ha arribat d’aquesta, sigui positiu o malauradament, algunes vegades negatiu. Creiem que és molt més honest escriure el que pensem, que no deixar de fer-ho, perquè no tot el teatre és “perfecte” i no faríem cap favor falsejant-ho per a acontentar als responsables de la sala o de l’espectacle.

Als tres anys de publicar el nostre Blog, ens van demanar que de forma altruista col·laboréssim en la posada en marxa a Internet d’un nou portal de Teatre, el ara conegut “Teatre Barcelona”.

La nostra aportació com a “Col·laboradors”, d’aquest portal era simplement deixar constància d’un resum del que ja escrivíem al Blog. Ens va semblar una bona idea per promocionar encara més el Teatre i per aquesta raó ens vàrem afegir al grup de “Col·laboradors” que com nosaltres, prèviament escrivien ressenyes de teatre a les xarxes socials.

Un trozo invisible de este mundoLa primera ressenya nostra publicada a “Teatre Barcelona” va ser el 19.09.2013 i la darrera el 27.02.2020. Han estat 1.050 valoracions que hem aportat de forma altruista, sense esperar res a canvi de “Teatre Barcelona”, d’un total de 5.800 publicades en aquest portal entre els 86 “Col·laboradors”, que han participat fins ara.

Arribat aquest punt, volem deixar clar que “Teatre Barcelona” mai ens ha censurat cap de les 1.050 valoracions aportades, … però en la darrera conversa, dilluns passat 2 de març, amb el seu principal responsable, m’he assabentat que algunes de les “pressions” que ens han arribat directament al Blog, també els hi han arribat a ells. Manifestacions d'”Incomoditat” per algunes valoracions que no són massa positives (menys de 3 cargols o aplaudiments), tan nostres com d’altres col·laboradors.

Com l’Imma i jo no volem perjudicar aquest portal, ja que es tracta d’una empresa i com totes les empreses tenen interessos econòmics, hem decidit deixar de col·laborar amb ells i seguir publicant únicament, i amb tota la llibertat al nostre blog. Ha estat un exercici de reflexió madurada durant tota la setmana i molt especialment durant els darrers quatre dies a Cadaqués, per tal de celebrar l’aniversari de l’Imma.

També vam ser impulsors, el maig de 2014, d’un grup de teatre a Facebook que vàrem anomenar “Teatre- l’opinió dels espectadors- Arts escèniques” on tothom que vulgui pot deixar la seva opinió. Un espai on només s’inclouen opinions d’espectacles ja vistos i en cap cas es permet fer promocions o anuncis. Aquest espai compta a hores d’ara amb més de 3.400 membres. Esperem que tingui una llarga vida, i continuarem donant-li suport com a administradors.

Continuarem publicant ressenyes de Teatre, si el “coronavirus ens ho permet”, però això si, a un ritme molt menor, perquè volem entre altres coses viatjar o fer petites sortides encara més sovint, ara que tenim la sort d’estar jubilats i disposar de tot el temps per nosaltres.

Però també volem anar al cinema, veure series per streaming, anar al gimnàs, passejar, llegir, sortir amb amics, amb la família, ….

De fet en els darrers anys, d’ençà que estem jubilats ja hem anat afluixant, ja que el punt àlgid de les nostres publicacions va ser la temporada 2017-2018 amb 501 ressenyes (383 espectacles i 118 rodes de premsa)…. mentre que la temporada passada 2018–2019 han estat solament 389 ressenyes d’Arts Escèniques (305 espectacles i 84 rodes de premsa).

Enguany hem afluixat encara més, perquè a principi de temporada vam estar de viatge per Sud-amèrica gairebé dos mesos i per tant vam deixar d’assistir a Festivals d’Arts Escèniques com poden ser la Fira de Tàrrega o el TNT de Terrassa, i a hores d’ara  portem 118 espectacles i 47 rodes de premsa.

La nostra intenció es seguir promocionant les Arts Escèniques des d’aquest espai, però sense prioritzar-lo per sobre d’altres activitats que també ens vénen molt de gust.

A partir d’ara potser ens donarà temps per tornar a explicar les nostres sortides i viatges, ja que vam deixar de fer-ho. Comença doncs una nova etapa al Blog. A l’octubre en arribar als deu anys, ens replantejarem si aquest nou camí ens satisfà o bé acabem de tancar el Blog definitivament.

– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint