Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 074 – Òpera – CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni  (🐌🐌🐌🐌+🐚) /  i PAGLIACI (🐌🐌🐌🐌+🐚) de Ruggero Leoncavallo – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 046) – 2019.12.09

CAVALLERIA RUSTICANA i PAGLIACI (temp. 19/20 – espectacle nº 046)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dilluns era nit d’òpera al Gran Teatre del Liceu, dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo.

Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic.

Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat.

CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia de còmics amb una infidelitat descoberta per atzar, i basada en fets reals jutjats pel pare de Leoncavallo a Calàbria.

Sota la batuta de Henrik Nánási hem pogut escoltar a l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu i les veus del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el nostre torn, el “A”, hem tingut la sort de gaudir del cast principal, presidida per la gran veu del tenor Roberto Alagna (Clichy-sous-Bois, França, 1963) en els dos rols protagonistes, Turiddu i Canio. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, ha tornat al Liceu després de sis anys d’absència. Malgrat que ens ha agradat mol, hem de dir que creiem no ha estat la seva millor nit.

La soprano russa  Elena Pankratova en el rol de Santuzza i la soprano argentina Mercedes Gancedo (Buenos Aires, 1990) en el de Lola, han estat les seves partenaires a “CAVALLERIA RUSTICANA, en tant que la soprano polonesa (la seva parella en la vida real) Aleksandra Kurzak (Brzeg Dolny, 1977) ha interpretat el rol de Nedda a “PAGLIACI.

El director italià ha volgut entrellaçar les dues òperes, que s’acostumen a representar seguides, de tal forma que veiem personatges de PAGLIACI apareixent dins la trama de CAVALLERIA RUSTICANA o personatges d’aquesta última encara voltant per l’escenari mentre comença la segona òpera.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons va comentar Michieletto les dues òperes presenten una sèrie de coincidències que reforcen el diàleg entre elles, una durada semblant, una localització similar, el mateix nombre de personatges i el mateix cicle temporal, amb la infidelitat com a nexe d’unió.

Els recursos visuals de l’espectacle barregen temàtiques d’una òpera dins l’altra, ambientant l’acció d’ambdós títols a la Itàlia de la dècada de 1950. L’escenografia de Paolo Fantin situa l’acció de les dues òperes en dos edificis situats sobre una plataforma circular. A CAVALLERIA RUSTICANA l’acció transcorre en un àmbit rural amb un exterior de poble i un interior que és una panificadora (un celler a la versió original). A PAGLIACI l’acció transcorre en un indret que podria ser un centre cívic o una escola, amb tres espais: el teatre, els camerinos i un gimnàs.

La posada en escena de CAVALLERIA RUSTICANA, per nosaltres està millor aconseguida.

CAVALLERIA RUSTICANA és una òpera en un acte amb música de Pietro Mascagni (1863-1945) i llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci a partir d’un relat de Giovanni Verga, un dels màxims exponents de la literatura realista. Mascagni va esdevenir un cèlebre compositor després d’aquesta òpera, tot i que el seu flirteig amb el feixisme va fer d’ell un compositor menyspreat en el moment de la seva mort. Es va estrenar al Teatre Constanzi de Roma el 17 de maig de 1890 i al Liceu arribaria un any mès tard.

PAGLIACI és una òpera en dos actes amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo (1857-1919) que es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892 amb direcció musical de Toscanini. Tres anys més tard, el 25 de gener de 1895 arribà al Liceu.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una direcció musical que ha fet vibrar l’orquestra i el cor, i un Roberto Alagna que en molts moments ens ha fet emocionar amb la interpretació dels seus papers. Una magnífica producció que a banda de l’escenografia, ja esmentada, s’acompanya d’una magnífica il·luminació d’Alessandro Carletti i el vestuari de Carla Teti.

Per altra banda hem de reconèixer que hem guanyat d’una millor visió des de les nostres noves butaques de l’abonament del torn A, després d’estar molts anys en el torn C, que malauradament des d’aquesta temporada ha quedat reduït en nombre d’espectacles i massa sovint amb el cast alternatiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Henrik Nánási – Direcció d’escena: Damiano Michieletto

Reposició: Eleonora Gravagnola

Direcció del cor del Gran Teatre del Liceu: Conxita García

Direcció del cor Infantil Amics de la Unió de Granollers: Josep Vila Jover

Repartiment Cavalleria Rusticana: Elena Pankratova (Santuzza), Mercedes Gancedo (Lola), Roberto Alagna (Turiddu), Gabriele Vivani (Alfio), Elena Zilio (Mamma Lucia) i Yordanka Leon (una dona).

Repartiment Pagliacci: Aleksandra Kurzak (Nedda), Roberto Alagna (Canio), Gabriele Viviani (Tonio), Vicenç Esteve (Beppe), Duncan Rock (Silvio), Plamen Papasikov (camperol 1) i Sung Min Kang (camperol 2).

Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Escenografía: Paolo Fantin\ Vestuari: Carla Teti \ Il.luminació: Alessandro Carletti \ Assistència a la direcció d’escena: Anna Llopart \ Assistència al vestuari: Donna Raphael.

Idioma: italià sobretitulada en català

Durada: 70 min Cavalleria rusticana- 30 min pausa- 80 min Pagliacci – total 3 hores

– 073 – Performance – Mostra de SOLOS de MOVIMENT – L’Antic Teatre (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 045) – … i MERCAT MEDIEVAL DE VIC – 2019.12.07

Mostra de SOLOS de MOVIMENT (temp. 19/20 – espectacle nº 045)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte vam anar fins a Vic a passejar pel Mercat Medieval que com podíem imaginar estava de gom a gom. Després dels problemes per aparcar, vam estar caminant entre la gentada i … traient el cap a les paradetes que podíem. Perquè serà que sempre, en aquests casos, tens la impressió que circules a contracorrent?

Un dia esplèndid, però hem de reconèixer que una mica aclaparats per la massificació d’aquesta festa … massa gent arreu, que no et deixa gaudir de la ciutat com seria desitjable. Vam dinar al restaurant Santa Clara que havíem reservat des de casa i després d’una estona de passejada vam fer via cap a casa … i evidentment vam fer caravana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

———————————————-

En tornar a Barcelona, deixem el cotxe a casa i quasi sense respirar ens dirigim a l’Antic Teatre on havíem estat convidats per la Semolina Tomic per veure els 6 treballs en procés, resultat del taller d’investigació “PERFORMANCE INTEGRACIÓ” que ella imparteix. Un taller realitzat dins del marc del Festival Escena Poblenou 2019.

En la línia de programació i experimentació que caracteritza la sala, els sis solistes han compartit amb nosaltres les seves exploracions individuals, fruit dels treballs desenvolupats en el taller. Com comenten després de la representació, el resultat és la conseqüència de la trobada de dos eixos, la meditació dinàmica i l’acció performativa.

Com podem llegir a la pàgina web la base de la pràctica se centra en la interrelació de tots els tipus d’energies del cos: físiques, mentals i emocionals. Per arribar a la construcció del solo es passa per una preparació física intensa, imprescindible per a la recerca honesta de materials escènics des de la consciència total cap a la pròpia feina i la de l’altre.

Segons comenta amb entusiasme la Semolina, la trobada amb el públic, … és un moment essencial de la pràctica, quan han de deixar enrere les pors i les vergonyes i mostrar el que realment porten a dins. S’han programat dues representacions, dissabte i diumenge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Isabel Berlanga – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Francesca Viana – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

Hem pogut gaudir del “work in progress” dels sis artistes, que hi han construït la seva peça al voltant d’una idea predeterminada, el temps, la maternitat, la tècnica que no allibera, el fer, ….. i que en aquest taller han lluitat per deixar aparcat el que realment són o fan a la seva vida professional, actriu, equilibrista, bitlles, ballarina,……

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aurora Caja – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

Beatriz Barreiro - Mostra de Solos a l'Antic Teatre - Voltar i Voltar

Beatriz Barreiro – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

En aquesta Mostra de SOLOS han intervingut per ordre de sortida a escena,  Isabel Berlanga, Francesca Viana, Aurora Caja, Beatriz Barreiro, Cristian Gómez i Agustí Margarit que ens han donat una mica de la seva energia i s’han mostrat davant nostra.

Cada treball ofereix coses destacables i en funció del solista els resultats són molt diferents. No valorem individualment les interpretacions, en considerar que són uns treballs en procés que ens “han deixat mirar” …..

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cristian Gómez – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Agustí Margarit – Mostra de Solos a l’Antic Teatre

Semolina Tomic és el nom artístic de Julijana Tomic Fajdetic, creadora i artista multidisciplinària. Va néixer el 1966 a Osijek (Croàcia) i resideix a Barcelona des del 1985. És l’ànima de l’Antic Teatre, sala que dirigeix des del 2003, i imprimeix a tot el que fa un segell propi. Des de l’any 2016, està immersa en una gira amb la cia. Societat Doctor Alonso amb l’espectacle “ANARCHY”, estrenat al Festival TNT de Terrassa 2016, que nosaltres vam veure allà i l’any 2017 en aquesta mateixa sala.

En finalitzar la presentació dels Solos, ha tingut lloc una petita xerrada amb tots els participants, i la Semolina ens ha deixat veure la seva força i l’energia que ha donat i ha fet desenvolupar  en el curs del taller, molt interessant. El nostre agraïment per haver pogut gaudir d’aquesta experiència.

Mostra de Solos a l'Antic Teatre - Voltar i Voltar

Solistes: Isabel Berlanga, Francesca Viana, Aurora Caja, Beatriz Barreiro, Cristian Gómez, Agustí Margarit

Acompanyament: Semolina Tomic

Idioma: castellà i català

Durada: 75 minuts

sis cargols

– 072 – Teatre – MADAME MARIE (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella – (temp. 19/20 – espectacle 044) – 2019.12.06

MADAME MARIE (temp. 19/20 – espectacle nº 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres vam anar a La Vilella per veure MADAME MARIE, una producció de La Fornal d’Espectacles, que acaba avui diumenge les seves representacions.

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, “Marie”, àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes.

El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien comprar armes ….

La causa real? La revenja d’un militar que no havia satisfet els seus desitjos sexuals amb una de les noies del prostíbul, i a la que Madame Marie va defensar.

Imputada per un delicte inventat “d’auxili a la rebel·lió”, va ser sotmesa a un consell de Guerra i finalment alliberada després de romandre set mesos a la presó.

MADAME MARIE ha estat escrita per Joan Gomila, director artístic de la companyia, i per l’escriptor Antoni Tugores i basada en el seu llibre “Víctimes invisibles”. La proposta està dirigida per Frederic Roda.

La Fornal d’Espectacles va estrenar temporada amb aquesta obra en el seu teatre de Manacor al setembre d’enguany; es tracta d’una companyia que va néixer el 2003 i es defineixen com artesans de la cultura escènica, donant suport a la creació de productes escènics d’alta qualitat i amb denominació d’origen illenc.

Segons llegim en el programa de mà, la història de Madame Marie és el paradigma de la hipocresia, l’adulació, la covardia i el masclisme més barroer en un món dominat pels homes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La peça s’inicia amb un petit documental situat a Carcassona el 1977 on una periodista (interpretat per Eulàlia Ballart) entrevista a Madame Marie (Antònia Jaume) i li demana que ens expliqui la seva història.

Ens situa l’any 1936 quan ella era una dona poderosa que regentava un bordell i se n’ocupava personalment dels seus clients, majoritàriament membres de l’exèrcit franquista. Un retrat de Franco presideix el seu local. Bàrbara Nicolau ens ha regalat una magnífica interpretació de la Madame i la seva evolució física i psíquica al llarg del seu captiveri. Arriba al local una noia (Joana Maria Sureda) amb una filla petita, i busca en la prostitució un recurs de supervivència.

Salvador Miralles, a qui nosaltres hem vist a “Negrata de merda” al Tantarantana, i que ens va “enamorar/horroritzar” a “Bombers” a la Mostra d’Igualada, ha interpretat magníficament diferents papers i en tots ells, militar, carceller i advocat, ens ha convençut. Una extraordinària mostra de canvis de registre.

Òscar Intente (al que seguim habitualment) ha interpretat al capità enamorat de la Madame, que presumeix de ferides de guerra, i al militar funcionari que veu una possibilitat d’ascendir amb la detenció de la Marie. I en tots dos papers ens ha agradat força.

En contrast a la seriositat del militar, Joan Gomila ha interpretat el paper de militar secretari submís que fa tot el que pensa que pot agradar al seu cap.  Ens ha donat la nota d’humor necessària per apaivagar la duresa del relat.

Amb una escenografia minimalista, que amb una sèrie d’elements i segons l’espai que ocupen els actors, ens fan veure el bordell, la presó o l’oficina militar. A la pantalla la data en què ens trobem. La música i la il·luminació també ens ajuden a situar temps i espai.

Una obra que parla de la Guerra civil, però que malauradament és molt actual, tant pel que fa referència a actituds masclistes com pel que fa referència a la injustícia de la “justícia”.

Després de la representació ha tingut lloc un col·loqui amb els actors que ha resultat molt interessant.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que mereix una “vida” més llarga.

Autors: Joan Gomila i Antoni Tugores

Direcció: Frederic Roda

Interpretació: Bàrbara Nicolau, Òscar Intente, Salvador Miralles, Joana Maria Sureda, Joan Gomila – Intèrprets vídeo: Antonia Jaume, Eulàlia Ballart

Producció: La Fornal d’Espectacles

Idioma: català – Durada: 80 minuts

– 071 – Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espec. 043) – 2019.12.05

MEXICATAS (temp. 19/20 – espectacle nº 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre.

Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins.

La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat de Mèxic, que es van trobar a Barcelona. Elles són Merlene Avendaño, actriu, ballarina, i periodista, Lupe Cano, actriu i intèrpret de música tradicional mexicana,  Esmeralda Elizalde, actriu que realitza projectes escènics amb compromís social, Ariadna Ferreira, actriu, productora i investigadora teatral, Mónica Mar, actriu i directora, Thania Paulinni, actriu, docent i professora de ioga, Marisol Salcedo, actriu a qui vam aplaudir en el monòleg de Frida Kahlo. Viva la Vida (Sala Fènix 2017), i Nadia Zúñiga, actriu, directora i pedagoga teatral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cadascuna hi ha arribat a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Es troben, i després de compartir les seves històries de viatge decideixen crear un projecte. Així neix Mexicatas, de “sentir-nos d’aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs“. Contacten amb Sergi Belbel que els hi proposa que escriguin a partir de les seves vivències, i amb aquests escrits ell construeix el text que Antonio Calvo s’encarrega de dirigir.

Una escenografia quasi absent on només destaquen les cadires de colors diferents i al final, un altar, les vuit actrius, amb un vestuari acolorit, s’encarreguen de donar contingut i vida a cadascuna de les escenes. Amb un sentit de l’humor que no amaga els moments de dramatisme, implícit en algunes experiències viscudes, ens parlen de política, de memòria històrica, del procés català, de les vocals neutres, dels setze jutges, del que els hi fa por, de com veuen als Catalans, de com veuen als Mexicans des de Catalunya, …. la paraula que els hi ve al cap en sentir Mèxic, i la que els hi ve al cap en sentir Catalunya.

Continua llegint

– 070 – Teatre (amb titelles) – HAMLET (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries (temp. 19/20 – espectacle 042) – 2019.12.04

HAMLET amb titelles (temp. 19/20 – espectacle nº 042)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir era nit d’estrena a la Sala Versus Glòries, i malgrat el “diluvi” que va caure a casa nostra, vam fer cap, juntament amb una trentena mes de persones, per gaudir d’aquest HAMLET de la companyia Bambalina Teatre Practicable.

Bambalina Teatre s’autodefineix com una companyia en una contínua recerca de la identitat del titella. Fundada el 1981 a la Vall d’Albaida (València) amb el nom original de Bambalina Titelles.  En el seu repertori figuren propostes com Quixot, Cyrano de Bergerac, El geperut de Notre Dame o La Celestina; aquest últim es va representar en aquesta mateixa sala la temporada passada i malauradament no la vam poder encabir a la nostra agenda.

Ara, sortosament han decidit presentar una versió del clàssic HAMLET de William Shakespeare (el primer Shakespeare que representen), adaptada i dirigida per Jaume Policarpo, un dels fundadors de la companyia, i interpretada per Jorge Valle.

Tot un repte per manipular fins a catorze titelles, que representen els personatges, per un sol intèrpret.

Un desig d’endinsar-se en el cor d’un príncep eternament tenallat per la traïció.

El tema de la tragèdia de Shakespeare és prou conegut:  el príncep Hamlet està commogut per la sobtada mort del seu pare i presencia l’aparició del seu espectre que li demana venjança pel seu assassinat. L’oncle de Hamlet és el culpable. I s’ha casat amb la seva mare ….

Continua llegint

– 069 – Roda de premsa – NADAL a EL MALDÀ – (temp. 19/20 – RdP 025) – 2019.12.04

RdP – NADAL a EL MALDÀ (temp. 19/20 – RdP nº 025)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres, El Maldà va presentar la programació especial de Nadal; són 4 espectacles molt diferents, però que els uneix l’esperit de celebració i de festa col·lectiva.

1 – DESVARIACIONS D’OTEL·LO – de l’11 de desembre al 12 de gener

La pallassa, acròbata i músic Alba Sarraute transforma el drama d’Otel·lo a través del circ i del clown. Una mirada fresca, propera i amorosa que el circ atorga a la història de Shakespeare … i com diu Alba Sarraute: “Els clàssics els hem avorrit, els hem engarjolat. Shakespeare a la seva època era teatre proper i d’entreteniment, malgrat que parlava de drames humans i universals“.

Un Otel·lo en circ, que es nodreix del teatre d’ombres, de les màscares, de la mitologia, d’acrobàcies, de titelles, d’instruments automatitzats i videoprojeccionsÉs un espectacle tragicòmic ple de música i també de poesia Hi ha històries d’amor que han quedat obertes, que no van poder ser, com els fills que tots hem imaginat en les nostres relacions passades i que no han nascut. Proposo al públic venir a tancar aquestes històries d’amor amb música i circAquest espectacle és la primera fase de la propera producció, més gran, de l’Alba Sarraute,Desdèmona“, que es presentarà al Grec 2020.

Continua llegint

– 068 – Teatre – 360 GRAMS (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde (temp. 19/20 – espectacle 041) – 2019.12.03

360 GRAMS (temp. 19/20 – espectacle nº 041)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir nit vàrem tenir l’oportunitat de veure aquesta proposta d’Ada Vilaró on comparteix la seva experiència amb el càncer. Es tracta de 360 GRAMS i l’hem vist a la Casa Elizalde.

Un monòleg sobre la seva vivència, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle “Memento Mori. Recordem-nos de morir”, sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada.

Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.

La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta “però que ens passa?

No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa?

Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però que ens passa?

Llistes i llistes de coses a fer, temes que queden pendents i passen a la llista següent, agendes atapeïdes sense espai per nosaltres mateixos, sense espai pels amics, temps sempre ocupat, ….. però que ens passa?

Ada Vilaró té 47 anys i en fa nou que li van diagnosticar el càncer que li ha fet passar per quiròfan en quatre ocasions. La seva és una història de lluita i d’acceptació. Una proposta feta des del dolor i la ràbia que va sentir, i que el temps ha apaivagat. Com ella mateixa diu ….. volia posar llum a la vida des del mateix dolor. Des d’un dolor ja destil·lat.

Continua llegint