Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

– 213 –  Voltar per la Literatura – UN HOMBRE AL MARGEN – d’Alexandre Postel (🐌🐌🐌🐌🐌)   – (temp. 19/20 – llibre nº 029) – 2020.06.28

UN HOMBRE AL MARGEN  – d’Alexandre Postel (temp. 19/20 – llibre nº 029)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

Un llibre que m’hi ha commogut quasi des de les primeres línies, una història que convida a la reflexió i ens mostra la vulnerabilitat de cadascú de nosaltres davant el judici dels altres.

El protagonista de la història és Damien North, un professor de filosofia d’una universitat, vidu, porta una vida tranquil·la i solitària. Nét d’una figura política rellevant a França, es veu de cop i volta acusat de pedofília i d’haver descarregat imatges pedòfiles al seu ordinador. La policia el deté i l’engranatge judicial inicia la seva marxa.

De poc serveix que ell es declari innocent d’aquesta acusació, la premsa i sobretot les xarxes socials, se n’ocupen de destrossar la seva imatge i declarar-ho culpable, fins i tot abans que sigui jutjat. La seva vida canvia dràsticament, és acomiadat cautelarment de la feina, abandonat per amics i companys, i fins i tot el seu germà dubta de la seva innocència. El seu advocat li aconsella que es declari culpable per aconseguir una condemna més minsa.

Una novel·la que no tracta sobre la pedofília, sinó de com una sospita i una decisió judicial pot expulsar una persona de la societat en la que viu. Tal com diu l’autor, es tracta d’acompanyar Damien North en aquest procés en el que canvia la seva percepció de si mateix al mateix temps que la percepció que els altres tenen d’ell. Una persona atrapada en una xarxa judicial que no atén a raons.

Pot una persona reconduir la seva vida partint de zero? Poden desaparèixer les falses acusacions? Fins on arriba el poder de les opinions abocades a les xarxes socials? Com funcionen els mecanismes d’una societat que exclou a una persona davant una sospita? Com pot una mentida convertir-se en veritat als ulls de tothom?

Què faríem nosaltres si ens acusessin d’un delicte que no hem comès i que, a més, tothom ens creu capaç d’haver-lo fet?

Moltes preguntes, reflexions que cal que tots ens fem i que aquest llibre ens fa plantejar. Amb un estil molt senzill, sense valoracions ni sentimentalismes, i amb una gran precisió, l’autor ens fa partícip de la soledat extrema i la desesperació que la situació provoca en el protagonista. Un llibre excel·lent que paga la pena llegir.

Aquesta va ser la primera novel·la de l’autor i amb ella va rebre el Premi Goncourt 2013 a la millor primera novel·la i el Premi Landerneau Découvertes 2013.

Alexandre Postel (Colombe, 1982) és professor de literatura francesa a la Universitat de París. Alumne de l’Ècole Normale Supèrieure de Lyon educat en dues cultures, la francesa per part de pare i l’anglesa per part de mare.

A més d’aquesta primera obra ha publicat “La ascendéncia” (L’ascendant– 2016), “Los dos tórtolos” (Les deux pigeons– 2018) i “Un automne de Flaubert” (Gallimard 2020) que encara no ha estat traduïda al castellà.

——————————————————-

Títol:  UN HOMME EFFACÉ 

Autor:  Alexandre Postel

Idioma: Francés – Traducció: María Teresa Gallego Urrutia

Editorial: Nordicalibros – Data de publicació en castellà: Gener 2014

Pàgines: 224

– 212 –  Voltar per la Literatura – LA NIT ABANS (🐌🐌🐌🐌) de Bea Cabezas  – (temp. 19/20 – llibre nº 028) – 2020.06.25

LA NIT ABANS   de Bea Cabezas (temp. 19/20 – llibre nº 028)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

No havia llegit res d’aquesta autora i m’he estrenat amb aquesta novel·la, la quarta de l’autora, publicada l’any 2017. Una història de rebel·lia d’una dona que a les acaballes del franquisme vol ser periodista i trencar amb el seu destí prefixat de convertir-se en mestressa de casa.

Situada l’any 1965 a Barcelona, coneixem l’Anna Blasco, una noia de dinou anys que entra a treballar de taquígrafa al Diari de Barcelona. El Pere, el seu nuvi formal és estudiant de dret i està implicat en les mobilitzacions contra el Règim. El somni de l’Anna d’estudiar periodisme ha quedat aparcat per manca de mitjans econòmics de la família que a més considera que no és un ofici apropiat per una dona.

Un somni que es va consolidant quan l’Anna fa d’ajudant de l’Eduard, un jove periodista que entra a la redacció el mateix dia que ella. En Pere ja té plans de casament.

A “LA NIT ABANS”, l’Anna s’ha d’enfrontar a un cap de redacció sense escrúpols i al mateix temps, mantenir una relació difícil amb el jove redactor de casa bona a qui ha de donar un cop de mà. L’autora ens endinsa en una època on les dones només podien aspirar a un bon matrimoni i a criar els fills, i on eren enormes les dificultats per integrar-se en un món laboral majoritàriament format per homes.

El 1965 les poques dones que treballaven a les redaccions dels diaris ho feien a la “secció femenina”, i no va ser fins al 1968, quan va néixer el diari Mundo Femenino a Barcelona, que les dones de la redacció van reivindicar el seu paper fent informació general, i van aconseguir que canviessin el nom del diari per Mundo Diario, a principis dels anys setanta.

Una novel·la molt documentada on l’autora va fer molta recerca d’hemeroteca i   entrevistes a testimonis vius de l’època, entre ells, la seva mare.

El títol de la novel·la és el d’una cançó dels Beatles (The Night Before) que l’any 1965 van venir a Barcelona a fer un concert. És l’any d’aquell concert a la Monumental, de les manifestacions a Washington en contra de la guerra del Vietnam i l’any en què els estudiants de Barcelona també es comencen a mobilitzar.

Una novel·la coral fresca i nostàlgica alhora, amb un narrador omniscient que ens acompanya avançant a bon ritme. Apareixen personatges reals dins de la trama com Enrique del Castillo (director del Diari de Barcelona del 1946 al 1969), María Luz Morales (col·laboradora com a crítica de teatre del 1948 al 1980) i Joana Biarnés (1935-2018), primera dona fotoperiodista a Espanya.

Bea Cabezas (Barcelona 1976), és llicenciada en periodisme i va completar la seva formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett. Ha col·laborat amb mitjans com la revista El Temps i el Diari Avui on va publicar els seus primers relats de ficció des de Nova York.

Actualment viu a Los Ángeles on compagina l’escriptura amb les traduccions. En 2008 va publicar la seva primera novel·la “El monestir de les ombres” (Ara Llibres), en 2010 “La ciutat vertical” (Columna) ambientada a Nova York on vivia i que va guanyar el premi Carlemany. En 2013 publica “Em prenyades” (Columna) i “LA NIT ABANS” (Rosa dels Vents) ,publicada en 2017 és de moment la seva última novel·la.

—————————————————-

Títol: LA NIT ABANS

Autor: Bea Cabezas

Editorial: Rosa dels Vents – Data de publicació:Octubre 2017

Idioma: català – Pàgines: 272

–  211 – Cinema – Festival cinema Alemany ( … i 2) — COUP (🐌🐌🐌+🐚) – MI FINAL. TU COMIENZO (🐌🐌🐌🐌) – 2020.06.09

Festival cinema Alemany ( … i 2) – COUP – MI FINAL. TU COMIENZO

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I continuant amb el 22 Festival de Cinema Alemany, organitzat per German Films i a través de la plataforma Filmin, hem pogut veure els altres dos llargmetratges presentats: “COUP” de Sven O.Hill i “MI FINAL. TU COMIENZO” de Mariko Minoguchi.

———————————————-

  1. COUP  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula està dirigida per Sven O.Hill, un especialista en documentals que s’estrena en la ficció amb una història basada en fets reals.

L’estiu del 1988 un empleat de banca aficionat a les motos, al billar i a les sortides nocturnes amb els amics descobreix un “forat” en el sistema de seguretat del seu banc. Conviu amb la seva núvia i tenen un fill en comú.

Amb un dels seus amics planeja un robatori al banc en el qual treballa i es fan amb un botí de 2,5 milions de marcs alemanys. Fugen amb els diners a Austràlia i des d’allà intentarà que la seva parella, que no estava assabentada dels seus plans, es traslladi a Austràlia. La sorpresa per ell és que ella es nega.

La seva vida de luxe en un hotel a Sidney es converteix en quelcom monòton i asfixiant tant per ell com per al seu company de fuga, ja que enyoren la família, les seves llars, els seus amics, el seu país.

Han de decidir si volen tornar a l’odiada vida mediocre, però al costat de la seva família, o si volen continuar la vida de milionari amb tots els luxes… Però, com seria tornar?

Una pel·lícula que combina elements documentals i recull parts de les entrevistes mantingudes amb el protagonista real de la història.

FITXA:

Títol: COUP

Direcció i guió : Sven O. Hill

Repartiment: Daniel Michel, Paula Kalenberg, Tomasz Robak, Rocko Schamoni, Laurens Walter, Fabienne Hollwege, Michael Ransberg

Gènere: Comedia – Any: 2019 – Durada: 81 minuts

———————————————- 

  1. MI FINAL. TU COMIENZO  (🐌🐌🐌🐌)

Aquesta pel·lícula significa el debut en la direcció de Mariko Minoguchi i ens ofereix una història on s’agermanen el romanticisme i la ciència-ficció.

La Nora (Saskia Rosendahl) és una jove caixera en un supermercat, quan una nit de pluja, coneix a Aron (Julius Feldmeier) un estudiant de física i s’enamoren a primer cop d’ull.  Viuen junts i dos anys més tard, ell perd la vida en un atracament a un banc. El temps queda aturat per a la Nora. La seva vida es trenca.

En Natan (Edin Hasanovic) treballa de vigilant de nit en el mateix supermercat i perd la feina just quan la seva filla, Ava (Marta Bauer) ingressa a l’hospital, està malalta i necessita un costós tractament de quimioteràpia a l’espera d’un donant compatible de medul·la.

Una nit, en passar pel banc on va morir l’Aron, la Nora coneix en Natan. Tots dos perduts i desorientats, inicien una mena de relació i a mesura que es van coneixent una mica més, ella té la sensació que ja es coneixien d’abans. Mentrestant, la policia continua investigant l’atracament.

Algun cop hem viscut un déjà-vu??

La història d’un primer amor i del poder del destí. Dues històries entrellaçades. Una pel·lícula que juga amb flashbacks entre passat i present amb una magistral interpretació de l’actriu protagonista que parla amb la seva mirada.

FITXA:

Títol: MI FINAL. TU COMIENZO. (Mein ende dein anfang)

Direcció i guió : Mariko Minoguchi

Repartiment: Saskia Rosendahl, Edin Hasanovic, Julius Feldmeier, Emanuela von Frankenberg, Hanns Zischler, Marta Bauer

Gènere: Drama – Any: 2019 – Durada: 111 minuts

———————————————- 

– 210 –  Voltar per la Literatura – LLUM I LLIBERTAT – diversos autors (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 027) – 2020.06.08

LLUM I LLIBERTAT – diversos autors  (temp. 19/20 – llibre nº 027)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

«LLUM I LLIBERTAT» va ser un projecte impulsat per Artistes de la República, Assemblea Nacional Catalana de Manresa, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d’Òmnium Cultural que va il·luminar cent trenta-una agulles del massís de Montserrat, per recordar els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i per reclamar la llibertat del nostre país.

Vuit mesos més tard, l’editorial Comanegra ha volgut reviure aquell moment i ha presentat el llibre LLUM I LLIBERTAT, recuperant imatges d’aquella acció celebrada al setembre.

Un llibre que és un autèntic regal.

Un llibre que mostra a les seves pàgines la bellesa d’una fita col·lectiva i  les imatges d’un paisatge que ens representa a tots.

Més de 200 fotografies espectaculars que retraten aquesta acció, acompanyades de textos breus signats pels màxims representants polítics, socials i artístics del país: Quim Torra, Jordi Cuixart, Elisenda PaluziePerejaume, Joan Fontcuberta, Pilar Parcerisas, Vicenç Altaió, Meritxell Cucurella-Jorba, Pep Mata, Jordi Pons i poemes de Bel Olid i Lluís Llach. També recull frases i declaracions d’alguns dels participants de l’acció.

Una acció que el mal temps va impedir dur a terme la nit del 10 a l’11 de setembre i que va ser realitzada el passat 30 de setembre, la vigília del segon aniversari de l’1 d’octubre.

Continua llegint

–  209 – Cinema – Festival cinema Alemany (1) —– UN PAIS LIBRE (🐌🐌🐌🐌) – EL ESPACIO ENTRE LAS LINEAS (🐌🐌🐌+🐚) – EN EL FUEGO (🐌🐌🐌🐌) – 2020.06.07

Festival cinema Alemany (1) – UN PAIS LIBRE – EL ESPACIO ENTRE LAS LINEAS – EN EL FUEGO

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El 22 Festival de Cinema Alemany, organitzat per German Films es pot veure a través de la plataforma Filmin des del divendres 5 de juny al dijous dia 11. Programació que compren 5 llargmetratges, 3 documentals, 2 pel·lícules infantils i 1 per a adolescents, en total 11 propostes.

Divendres vam poder veure la pel·lícula inaugural “ UN PAIS LIBRE” de Christian Alvart, i “EL ESPACIO ENTRE LINEAS” de Vanessa Jopp, i dissabte la pel·lícula “EN EL FUEGO” de Daphne Charizani. Fem una breu ressenya de cada una d’elles.

  1. UN PAÍS LIBRE (FREIES LAND)  (🐌🐌🐌🐌)

Un remake de la pel·lícula espanyola “La isla minima (2014) guardonada amb 10 premis Goya en 2015, però ambientada a la tardor del 1992, dos anys després de la reunificació d’Alemanya. Christian Alvart respecta al màxim el guió original.

En la tardor de 1992, dos inspectors de Policia, molt diferents entre si, Patrick Stein (Trystan Pütter) i Markus Bach (Felix Kramer) tenen per missió investigar la desaparició de dos adolescents en una zona remota del país. Troben els seus cadàvers i comproven que van ser brutalment violades i assassinades. S’obren llavors tota una sèrie d’incògnites amb implicacions que van més enllà de les aparences.

Una pel·lícula basada en la interpretació dels dos protagonistes amb una fotografia molt cuidada del mateix Alvart i una banda sonora de Christoph Schauer, que acompanya perfectament l’acció. Nosaltres no hem vist la pel·lícula espanyola i no podem opinar, però hem llegit que aquest remake està massa basat en la pel·lícula espanyola i no ha sabut aprofundir i desenvolupar  una forma personal d’explicar la història.

Per a nosaltres ha estat una bona pel·lícula que es va desenvolupant a mesura que van apareixent les peces del trencaclosques que finalment acaben encaixant.

Continua llegint

– 208 –  Voltar per la Literatura – LOS SOLITARIOS  d’Álvaro Arbina (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 026) – 2020.06.07

LOS SOLITARIOS  d’Álbaro Arbina (temp. 19/20 – llibre nº 026)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

LOS SOLITARIOS“, és el tercer llibre d’Álvaro Arbina, un escriptor que amb vint-i-nou anys ha publicat dues novel·les històriques “La mujer del reloj” i “Lsinfonía del tiempo” i ara aquesta novel·la negra, totes elles amb una gran qualitat i aconseguint records de vendes.

He llegit els tres llibres i aquest és el que m’ha atrapat més, potser per la meva clara predilecció pels llibres de novel·la negra o potser perquè realment és el que trobo més treballat i on l’autor mostra la seva gran capacitat de mantenir-nos totalment desorientats.

En paraules del mateix autor La novel·la és un joc metaliterari i intel·lectual. Cerca despertar el pensament actiu en el lector, no sols el passiu més propi de l’entreteniment. I també busca el despertar l’interès per altres novel·les. Hi ha molt de simbolisme en aquest llibre.”

Un paisatge nevat en les muntanyes del Canadà. Una casa solitària de disseny que sembla caiguda del cel enmig d’un bosc de coníferes. Un grup de deu joves que decideix aïllar-se i viure en comunitat. Un altre grup de deu persones de diverses procedències salvatgement assassinades. I un joc de miralls amb la novel·la “Diez negritos” de l’Agatha Christie.

La policia basca Emeli Urquiza i el seu ajudant l’afroamericà Francis Thurmond, hauran d’investigar les vides de les víctimes per saber que va passar.

Continua llegint

– 207 –  Voltar per la Literatura – HALLEY 2042 (🐌🐌🐌🐌) de l’Anna Carreras i Aubets – (temp. 19/20 – llibre nº 025) – 2020.06.06

HALLEY 2042 de l’Anna Carreras i Aubets (temp. 19/20 – llibre nº 025)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

Una novel·la negra diferent, “HALLEY 2042 de l’Anna Carreras i Aubets és l’última publicació de l’Editorial Llibres del Delicte.

Amb una narrativa única i original, en aquesta novel·la coneixem a la Laia i en Lluís, dos germans que comparteixen pis i senten sorolls sospitosos a l’altra banda de la paret: un guirigall nocturn de caire sexual. Però al pis del costat només hi viu una senyora nonagenària i la seva cuidadora. En Lluís treballa en un forn i es lleva d’hora. La Laia escriu contes i no té horaris. Ella està decidida a descobrir que passa al pis del costat.

L’autora ens va introduint de manera tranquil·la en la investigació de la Laia sense que siguem capaços d’esbrinar en quin moment entrarem a la part criminal i fosca de la novel·la. Al mateix temps la Laia va escrivint un conte en temps real amb les situacions que va vivint, un conte que en realitat és el llibre que tenim entre les mans.

A HALLEY 2042 hi ha una història d’amor futurista que ens obliga a pensar fins on arribarà el límit de la tecnologia i la seva relació amb l’ésser humà. La por que la tecnologia en lloc d’ajudar-nos a ser més humans, ens arribi a aniquilar.

Un llibre que m’ha produït un efecte magnètic i m’ha “obligat” a llegir-ho sense pausa. M’ha resultat tant o més sorprenent que l’anterior novel·la de l’Anna Carreras “L’ull de l’escarabat” també publicada per Llibres del Delicte.

Continua llegint

– 206 –  Voltar per la Literatura – EL CHICO DE LAS BOBINAS de Pere Cervantes (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 024) – 2020.06.03

EL CHICO DE LAS BOBINAS de Pere Cervantes (temp. 19/20 – llibre nº 024)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

Un llibre on es fusionen elements de novel·la històrica, gènere negre i espionatge. Una excel·lent novel·la que retrata l’atmosfera que es respirava a la Barcelona de la postguerra.

“EL CHICO DE LAS BOBINAS” de Pere Cervantes ens parla d’una Barcelona on es respira pobresa, gana i por, molta por.

Por a la repressió franquista, por a la brigada politicosocial i por al teu propi veí. És l’any 1945 i coneixem en Nil Roig, un noi de tretze anys que passa el dia transportant, amb la seva bicicleta, bobines de pel·lícules d’un cinema a un altre, i col·laborant d’aquesta manera en l’economia familiar que depèn únicament de la seva mare, Soledad.

Testimoni d’un assassinat a la porteria de casa seva, el moribund li fa entrega d’un cromo d’un actor de l’època i en fer-ho pronuncia el nom del seu pare, David, un maqui fugit a França l’any 1939. Aquest cromo serà objecte de desig d’un ex-comandant de la Gestapo i d’un policia sense escrúpols de la comissaria de Via Laietana.

En Nil té una passió, el cinema. “EL CHICO DE LAS BOBINAS” desenvolupa una història que ret homenatge a les sales de cinema que es van convertir en una via d’escapament per als grans i per als nens suposava somiar amb allò que mai podrien tenir. En sortir de les sales de cinema, al carrer, tot continuava igual. I és també un homenatge a les dones que, soles, lluitaven per sobreviure i reconstruir una societat trencada.

Continua llegint

– 209 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (12 i darrer) —— LA NOVA ESCOLA (🐌🐌🐌+🐚) – FORMAN VS FORMAN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.31

Festival DOCSBarcelona 2020 (12 i darrer) – LA NOVA ESCOLA – FORMAN VS FORMAN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I tot arriba al seu final, la 23a edició dels DOCS Barcelona que va començar el passat dia 19, acaba avui dia 31 de maig amb l’entrega de premis.

Ahir dissabte vam poder veure els dos últims documentals:

  1. LA NOVA ESCOLA  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest és el documental que segueix tot el procés de creació de les bases de la nova realitat educativa catalana, generada a partir del programa Escola Nova 21, un nou model creat fa tres anys.

Dirigit per Ventura Durall, es va rodar durant tot un curs a un grup d’alumnes de dos centres educatius adscrits al programa, l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) i l’Institut Pla Marcell (Cardedeu) per copsar els resultats, i ho va complementar amb entrevistes als impulsors d’aquest nou model d’aprenentatge.

Escola Nova 21 ha estat una aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat que s’ha dut a terme entre 2016 i 2019, responent a l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu per possibilitar el canvi de paradigma educatiu.

Escola Nova 21 està dirigit a desenvolupar les competències dels alumnes per a la vida, amb una metodologia d’aprenentatge empoderador, que els permeti desenvolupar el seu projecte personal i professional amb sentit.

Aquest documental posa en imatges en què consisteix aquest aprenentatge competencial desenvolupant la capacitat de treballar en equip, parlar en públic o fomentant la creativitat. El model defensa que els alumnes no han d’aprendre-ho tot al mateix ritme i cal respectar els processos personals d’adquisició de coneixements. Desenvolupar la confiança en un mateix és un dels pilars del model.

FITXA:

Títol: LA NOVA ESCOLA

Direcció: Ventura Durall

Any: 2020 – País: Catalunya

Idioma: català i castellà – Durada: 85 minuts

 —————————————————— 

  1. FORMAN VS. FORMAN   (🐌🐌🐌🐌)

Aquest és el documental seleccionat per l’organització del Festival com a film de clausura. Un documental dirigit pels documentalistes xecs Helena Třeštíková i Jacub Hejna que ens parla del director xec Miloš Forman des del doble vessant de creador i d’ésser humà.

El llargmetratge és un collage format per materials d’arxiu inèdits i relats autobiogràfics, que ens apropen a la persona de Forman i és alhora una crònica del procés d’independència de la República Txeca i una visió molt particular del comunisme.

Miloš Forman (Čáslav 1932- Connecticut 2018) va quedar orfe durant l’ocupació nazi. Tenia onze anys i va passar la seva infantesa amb diverses famílies d’acollida i després va estar internat a l’escola Krále Jiřího a la ciutat de Podebrady, on va fer amistat amb un dels seus companys d’estudi, Václav Havel.

Posteriorment, va estudiar direcció cinematogràfica a l’Escola de Cinema de Praga. Les seves primeres pel·lícules van cridar l’atenció de la crítica i de festivals de cinema internacionals.

A finals de la dècada dels seixanta, deixant a Praga dona i fills, s’exilia als EUA i va viure tancat i deprimit durant més d’un any dins una habitació del Chelsea Hotel, després del fracàs de la seva primer pel·lícula rodada allà, “Taking Off“, el 1971.

A partir d’aquell moment va decidir que ell no escriuria més guions.

La resta del documental es dedica a repassar l’obra del cineasta des del seu punt de vista, a partir dels seus propis records. Les pel·lícules rodades a Txecoslovàquia com “Pedro el negro“, “Los amores de una rubia” o “Al fuego, bomberos” denunciaven, amb una important carrega satírica, la falta d’horitzó en l’Europa comunista. Les pel·lícules americanes presenten la lluita de l’home contra el sistema que el vol sotmetre, “Alguien voló sobre el nido del cuco“, “Ragtime“, “Hair“, “El escándalo de Larry Flint” o “Amadeus“.

Al final del documental, Forman, amb una nova família americana, confessa que finalment sent que forma part del seu país d’acollida reconeixent que l’anomenat “somni americà” no ha estat un camí de roses per ell.

La de Miloš Forman va ser una vida netament excepcional. Una vida que Třeštíková i Hejna han volgut retratar amb detall, cura i una manifesta admiració, en aquest documental.

FITXA:

Títol: FORMAN VS FORMAN

Direcció: Helena Třeštíková i Jacub Hejna

Música: Gilles Sivilotto \ Fotografía: David Cysar

Any: 2019 – País: Txèquia i França

Idioma: Txec, anglès i francès – Durada: 78 minuts

 ——————————————————  

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del Festival Docs Barcelona, relacionem els documentals que hem vist (en realitat tots els d’aquesta edició) …. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. Letter from Masanjia (🐌🐌🐌🐌)
  2. HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚)
  3. Solo  (🐌🐌🐌+🐚) PREMI NOU TALENT
  4. Rising for the tsunami (🐌🐌🐌🐌)
  5. ¿Puedes oirme? (🐌🐌🐌🐌🐌) PREMI DEL PÚBLIC
  6. Songs of repression (🐌🐌🐌+🐚)
  7. The letter (🐌🐌🐌🐌) MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT
  8. Space Dogs (🐌🐌🐌🐌)
  9. The hypnotist (🐌🐌)
  10. El gran viaje al país pequeño (🐌🐌🐌🐌+🐚) PREMI LATITUD DOCSBARCELONA
  11. Constel.lació Comelade (🐌🐌🐌+🐚)
  12. Il Varco (🐌🐌+🐚) PREMI WHAT THE DOC!
  13. Vivos (🐌🐌🐌🐌)
  14. Suspensión  (🐌🐌🐌🐌)
  15. Winter journey (🐌🐌🐌+🐚)
  16. Advocate (🐌🐌🐌+🐚)
  17. Bonita vida (🐌🐌)
  18. I am a sex worker (🐌🐌🐌+🐚)
  19. Jorge, retrato de un volcán (🐌+🐚)
  20. Mareas ocultas (🐌🐌🐌🐌) PREMI DOC-U
  21. El viaje de Monalisa (🐌🐌🐌🐌)
  22. Salka en la tierra de nadie (🐌🐌🐌🐌)
  23. Overseas (🐌🐌🐌+🐚) PREMI AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA
  24. Zona árida (🐌🐌🐌+🐚)
  25. Personaje Personaje (🐌🐌🐌🐌)
  26. Raices (🐌🐌🐌)
  27. This is Bosnia (🐌🐌🐌+🐚)
  28. Faith (🐌🐌🐌🐌) –PREMI MILLOR PEL.LICULA
  29. The magic life of V (🐌🐌🐌+🐚)
  30. That which does not kill (🐌🐌🐌) PREMI JURAT JOVE RETEENA
  31. La nova escola (🐌🐌🐌+🐚)
  32. Forman Vs. Forman (🐌🐌🐌🐌)

– 208 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (11) ————— THE MAGIC LIFE OF V (🐌🐌🐌+🐚) – THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌) – 2020.05.30

Festival DOCSBarcelona 2020 (11) – THE MAGIC LIFE OF V – THAT WHICH DOES NOT KILL 

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Acabant el mes de maig, divendres dia 29, dos documentals més:

  1. THE MAGIC LIFE OF V  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula documental de Tonislav Hristov ens parla dels jocs de rol d’acció en viu, on els jugadors interpreten personatges com si fos la vida real, però ens parla també de l’alcoholisme i l’impacte d’aquesta addicció en el si d’una família.

Veera utilitza els jocs de rol per fugir del seu trauma infantil i convertir-se en heroïna de la seva pròpia història. Quan Veera es transforma en V entra en un espai de llibertat que l’ajuda a superar els seus problemes. Ella té un germà dos anys més gran, intel·lectualment discapacitat, al que vol protegir. Ella té un pare maltractador i alcohòlic al que fa quinze anys que no veu.

Veera va començar a participar en els jocs de rol amb onze anys i ha participat en uns 30 jocs en diferents llocs del món. Cada joc li dóna una nova identitat que li permet fugir d’ella mateixa. Lluita per aconseguir implicar el seu germà en aquests jocs i que així aconsegueixi sentir-se un heroi. Vol evitar que l’acabin internant en una institució per persones amb discapacitat intel·lectual, amb el problema afegit del seu incipient alcoholisme.

Es van intercalant vídeos de la seva infantesa amb sessions de teràpia on Veera parla de quan era petita  i de la seva infinita tristor i inseguretat. El fet de convertir-se en altres persones l’ajuda a enfrontar-se amb els seus dimonis. Finalment decideix anar a veure al seu pare.

Documental força interessant, més que res pels sentiments d’amor, però també d’odi,que traspuen en aquesta història.

FITXA:

Títol: THE MAGIC LIFE OF V

Direcció: Tonislav Hristov

Música: Petar Dundakov \ So: Jacques Pedersen

País: Finlàndia, Dinamarca i Bulgària – Any: 2019

Idioma: finès i anglès – Durada: 82 minuts

————————————————– 

  1. THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌)

 Un documental de la jove Alexe Poukine que ha estat premiat en nombrosos festivals per la seva innovació.

Ada, de dinou anys, queda per a sopar a casa d’un conegut. Va ser violada i ella no es va defensar, tot va passar molt de pressa. Decideix citar-se de nou amb el seu agressor per buscar respostes. Dues cites, dues noves violacions. Tot en una mateixa setmana.

Nou anys més tard Ada coincideix amb la cineasta Alexe Poukine i li explica la seva experiència. A priori la història li va semblar molt estranya … ella havia tornat a quedar amb el seu violador!!!.

Després de confrontar-ho amb altres persones va descobrir que Ada no era l’única i va decidir crear aquest documental on dotze dones i dos homes reciten el testimoni de l’Ada desencadenant records i reaccions diferents en cadascun d’ells.

Una pel·lícula coral que exposa les sensacions contradictòries i les conseqüències que una violació o agressió sexual desencadenen en la persona que la pateix o en l’abusador quan es fa conscient de la seva acció.

Com diu una de les protagonistes d’aquest documental, sobreviure a una agressió sexual no et fa més fort, al contrari, destrueix la confiança, el desig i la capacitat d’establir vincles.

Sempre pensem en els violadors com uns monstres, però no són monstres, són persones més normals del que semblaria, que existeixen habitualment en el nostre entorn, i que difícilment admeten que el seu comportament sexual ha pogut estar una violació.

THAT WHICH DOES NOT KILL” no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.

FITXA:

Títol: THAT WHICH DOES NOT KILL

Direcció: Alexe Poukine

País: Bèlgica – Idioma: francès

Any: 2019 – Durada: 84 minuts

————————————————–