Arxiu de l'autor: Miquel Gascon

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – Viatgem des del Vall del Colca fins a PUNO – 2019.09.28 (crònica 21)

Avui és dia de trasllat i podem gaudir unes hores més del nostre magnífic allotjament, ja que no ens vindran a recollir fins a les dotze del migdia.

Esmorzem, acabem de tancar maletes i ben aviat sortim de la nostra habitació, ja que volem aprofitar per acabar de conèixer els espais que encara no hem visitat, tot fent un tomb pels enormes terrenys del Colca Lodge per la bora del riu.

També visitem una magnífica exposició fotogràfica del fotògraf Arim Almuelle, on es mostren les tradicions de la Vall del Colca, fotografies de gran format exposades en una enorme sala en un edifici especial en el mateix recinte de l’hotel.

Finalment, ens acompanyen en taxi fins a CHIVAY, on embarcarem en un bus compartit que en un trajecte d’uns 90 minuts ens portarà a un intercanviador de busos situat en un espectacular altiplà , on prendrem un altre “mate de coca” i estirarem les cames, tot mirant els “souvenirs” que ens intenten vendre.

En aquest trajecte arribem als 4.883 metres d’altura i per tant tornem a mastegar fulles de coca per evitar el mal d’altura o “soroche”, malgrat que ja comencem a estar acostumats a alçades força importants.

En aquest intercanviador, els passatgers ens separarem en diverses direccions. Nosaltres pujarem a un altre bus per realitzar un altre trajecte que ara si ens portarà fins a PUNO al costat del Llac Titicaca.

Aquest segon trajecte serà força més llarg, unes quatre hores i mitja amb una petita parada a Lagunillas, una esplèndida llacuna a 4.413 m.

Els paisatges després d’aquesta parada son extraordinàriament bonics, malgrat que en fer-se de nit el trajecte esdevé un pèl pesat.

Arribem a l’hotel Intiqa a quarts de vuit del vespre. “Tirem” les maletes i sortim a sopar, ja que hem menjat molt poc, simplement una mica de fruita per dinar.

Anem a la plaça d’armes, totalment tapada per obres, i escollim el restaurant Mojsa ple de turistes. Després de sopar una petita passejada pel carrer principal abans d’anar a dormir.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 20, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 22, cliqueu en aquest

—————————————–

10 ANYS de VOLTAR i VOLTAR

Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.

Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.

Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.

Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.

Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.

Una forta abraçada a tots els “Voltaires”

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – VALL DEL COLCA – CRUZ DEL CÓNDOR – 2019.09.27 (crònica 20)

Avui ens llevem a les 5 del matí i quan sortim a esmorzar el termòmetre marca dos graus. Ens acompanyen amb cotxe al poble de YANQUE per esperar al petit bus i a la guia que ens acompanyarà bona part del dia, en una excursió compartida al llarg de la Vall del Colca fins a la CRUZ DEL CÓNDOR.

Els joves de la població ens ofereixen per passar l’espera unes danses tradicionals, quan encara no són les set del matí.

Un cop han arribat els viatgers de la resta d’hotels, farem un recorregut d’uns 45 minuts en bus que ens porta a la CRUZ DEL CÓNDOR, amb unes vistes increïbles.

Hem sortit d’hora per arribar els primers al mirador on s’espera que veurem volar els còndors, malgrat que no està mai assegurat. Efectivament a la poca estona van arribant la resta de turistes i el lloc comença a semblar-se a les rambles de Barcelona; és el que té la massificació del turisme en aquesta part del país, que contrasta moltíssim amb la tranquil·litat del nord del Perú.

Agafem bon lloc a primera fila al costat mateix de l’abisme, que cau en vertical 1200 metres als nostres peus. En un moment determinat sembla que les capes d’aire calent comencen a pujar i fa que desenes de còndors comencin a sobrevolar en aquest meravellós escenari “teatral” dels Andes. Segons la guia tenim molta sort, perquè ella feia molts dies que no veia tants còndors volant i a més a més el temps assolellat ens acompanya.

La CRUZ DEL CÓNDOR a la Vall del Colca, és un mirador situat a 3.800 metres d’altura i és conegut pels peruans com “Chaglla”. En aquest punt hi ha dos miradors, un a la mateixa alçada que ens deixa el bus i l’altra està situat uns metres més al fons del congost.

Com ja hem dit anteriorment, el dia és esplèndid i tenim la sort de veure volar forces còndors. Planegen per sobre dels nostres caps.

Impressionant. Absolutament fascinant.

El còndor (vultur gryphus) és l’ocell carronyer, no marí, de major envergadura del planeta, i el seu nom procedeix del quítxua kuntur. Els adults arriben a mesurar fins a 142 cm d’altura, i de 270 fins a 330 cm d’envergadura amb les ales desplegades, i pesen d’11 a 15 kg els mascles i de 8 a 11 kg les femelles.

És també un dels ocells que vola a majors altures, el còndor andí pot volar utilitzant els corrents tèrmics ascendents verticals d’aire càlid i poden aconseguir fins als 6500 metres d’altitud després pot planejar per centenars de quilòmetres gairebé sense moure les ales esteses, ja que el còndor consumeix molt poca energia i gràcies al seu dens plomatge pot suportar climes gèlids. És un símbol nacional de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador i el Perú.

Després farem una altra parada on podrem caminar al llarg del penya-segat durant força estona … i encara una altra a la part on la Vall del Colca s’eixampla. Al davant nostre els Andes. Ara la calor és espectacular.

En una de les parades a prop del poble d’Achoma podem provar el “Colca Sour“, una beguda alcohòlica típica de la regió a base del suc de cactus acabat de tallar i alcohol, que ens preparen a la nostra vista. Es barreja tot i se serveix fred amb gel.

És fort de “collons”, però entra bé i ens agrada força. Tenim la sort de poder-lo degustar asseguts gaudint d’unes vistes meravelloses de la Vall.

Més tard parem al poble de MACA on fem un tomb per la plaça d’Armes i l’església de Santa Ana.

Al poble de CHIVAY, on ja vam parar fa un parell de dies, ens porten a dinar a un restaurant bufet. Nosaltres anem a fer un tomb i comprem el primer suèter d’alpaca pel Miquel. Ara sabem que va ser la millor compra de tot el viatge…. tant de bo haguéssim comprat un parell més.

Comprem també una mica de fruita i després el mateix taxi del matí ens torna a l’hotel.

No podem deixar d’anar als banys termals on tornem a passar bona part de la tarda, descansant i prenem un Pisco Sour, mentre parlem amb altres hostes de diferents països. Després una dutxa, una estona de relaxament a l’habitació abans d’anar a sopar al restaurant de l’hotel.

Avui també ens retirem a dormir d’horeta.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 19, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 21, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – VALL DEL COLCA – 2019.09.26 (crònica 19)

Com vam explicar a la ressenya anterior varem planejat aquesta etapa del viatge de manera de poder estar tranquil·lament tres dies a la VALL DEL COLCA i de passada acostumar-nos a viure a alçades de més de 3.500 sobre el nivell del mar; és per això que avui tenim un dia de “relax” al COLCA LODGE, un hotel/Spa preciós, en el terme municipal de YANQUE.

Però nosaltres el “relaxament” no l’entenem pas sense fer cap activitat física i és per això que després d’esmorzar organitzem una caminada per apropar-nos al conjunt arqueològic d’UYO UYO, que va pertànyer al poble collagua, una civilització preincaica que es va assentar a la Vall del Colca.

Es caracteritza per ser una ciutadella amb quatre sectors: dos sectors urbans, un sector agrícola i un sector religiós amb el cementiri

Va ser edificat el 1.300 d.C. i va estar habitat fins a l’arribada dels espanyols que el van incendiar amb els seus habitants a dins. Sentim vergonya de ser descendents d’una civilització que va arrasar les cultures existents al que ells denominaven el “nou món”

no serà la primera vegada durant el viatge, que sentirem vergonya per les massacres i tot el que van arribar a fer durant el “descobriment”; cal dir però, que ningú ens ho retraurà durant els 45 dies que vàrem estar visitant els dos països. 

Estem absolutament sols dins del complex i podem passejar al nostre gust, amb tranquil·litat, després de la forta pujada que hem hagut de fer per arribar..

Tornem a baixar pel mateix camí i després ens adonem que l’entrada “oficial” estava una mica més endavant a la mateixa carretera. Hem entrat i sortit del lloc per un camí “alternatiu”. La jugada involuntària ha fet que la visita ens ha sortit gratis.

Seguim caminant per la carretera fins al poble de YANQUE, per arribar hem hagut de baixar fins al riu, travessar-lo per un pont i accedir al poble per unes escales de pedra.

Ens sorprèn molt la sobtada erupció del volcà Sabamcaya (5,975 metres d’altura), el mateix que el 16 d’agost del 2016 va arrasar tots els pobles dels voltants. Per sort aquesta vegada no vam veure res més que fum.

En arribar a la magnífica plaça d’Armes, presidida per l’església de la Immaculada Concepció, ens asseiem a prendre un “jugo” i a descansar una mica. Després fem la passejada per la plaça i entrem dins l’església.

Continuem la carretera fins a l’encreuament del pont on ens desviem per trobar, més a baix, el pont de color verd que ens porta directament al nostre lodge.

Hem fet un recorregut circular magnífic. Han estat deu quilòmetres de caminada a 3.600 m d’altura i estem satisfets, ja que, encara que hem notat que ens costava força mes caminar, hem superat la prova amb nota.

Abans d’anar a dinar, (avui hem encarregat barbacoa al costat dels banys termals), anem a visitar la granja d’alpaques del mateix hotel.

El dinar molt bo, però una mica excessiu de quantitat i també de preu; ens ha costat força introduir tant menjar dins del nostre estómac, potser ha influït l’alçada, però també les cadires sense respatller molt i molt incòmodes.

Després, ens anem a descansar una mica a l’habitació i tornem a la tarda a gaudir dels banys termals. Diuen que no és convenient estar massa temps dins dels banys calents, però estem sols i ens trobem tan a gust que ens passem en remull mitja tarda.

El Miquel aprofita per fer-se un massatge de pedres calentes. Estem cansats i decidim no sopar. Demà toca matinar força.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 18, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 20, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – d’AREQUIPA a la VALL DEL COLCA – 2019.09.25 (crònica 18)

Avui també ens llevem a les sis del matí per iniciar el trasllat a la VALL DEL COLCA. Prudentment ens prenem la medicació que ens van prescriure a “medecina exterior de Barcelona”, per evitar el mal d’altura, aquí anomenat “soroche”…, donat que avui pujarem fins als 4.910 metres.

De fet serà l’únic dia en què prendrem aquesta medicació …. És un diürètic molt potent i ens fa anar a pixar sovint amb la incomoditat que representa quan viatges en grup, com és en aquesta ocasió.

Ja pujats al petit autocar, anem recollint gent de diferents hotels i triguem a sortir d’AREQUIPA on el transit ja està molt congestionat. A més a més, gairebé a la sortida de la ciutat fem una parada per comprar fulles de coca per anar mastegant durant el trajecte i intentar no caure en les molèsties del mal d’altura.

A partir d’aquí ens acostumarem sovint a mastegar-les en diversos trajectes fins al final del viatge, o en tot cas menjar caramels de coca i mel.

Ingressem a les reserves de PAMPA CAÑAHUAS i AGUADA BLANCA, on observem per primer cop vicunyes en llibertat i més tard llames i alpaques en ramats domesticats. Anem circulant per una carretera al peu del volcà Chachani.

La llama, l’alpaca, el guanac i la vicunya pertanyen a la família dels camèlids. Per nosaltres és difícil diferenciar-los i ens assabentem que les vicunyes i els guanacs mai han estat domesticats. En canvi, les llames i les alpaques no viuen gairebé mai en llibertat.

Breument, …

La LLAMA és la més coneguda i la més gran dels quatre. Pot arribar a fer 1,90 m d’alçada i és generalment utilitzada com animal de transport.

L’ALPACA és més petita i mai es fa servir com animal de tir. La seva llana és molt reconeguda per la seva qualitat molt superior a la de la llama.

Segons els científics, el GUANAC seria la versió salvatge dels altres dos, i és el més viatger dels quatre camèlids. Acostumen a viure en grup amb un mascle dominant i vàries femelles. Pot fer grans salts.

La VICUNYA és la més petita però el més resistent dels 4 i pot viure en alçades de fins a 6.000 metres.

Fem diverses parades durant el recorregut per prendre mate de coca. Notem una mica de “pes al cap” i es fa feixuc caminar. També fem força parades per poder fotografiar els animals.

El punt més alt del recorregut és el Mirador dels Andes a 4.910 metres d’altura i des d’on observem els volcans Chachani, Misti, Ampato i Sabancaya.

Un paisatge únic, absolutament colpidor. Legions de “apachetas”, torretes de pedra que aixequen els viatgers com una ofrena al camí o als déus de les muntanyes, es perden fins a la línia de l’horitzó.

Hem vist de lluny els pobles de Viscachani i Coporaque i parem a dinar al poble de CHIVAY en un restaurant bufet. Després de dinar ens acompanyen als hotels.

Nosaltres ens hostatgem al COLCA LODGE, un hotel/Spa de superluxe, molt bonic i ubicat en un lloc espectacular a 3.250 metres, al mateix riu Colca, en el terme municipal de YANQUE.

En aquest hotel farem 3 nits, ja que en planejar la ruta vam pensar que seria bo, fe una estada llarga per poder-nos acostumar a una alçada superior a 3.000 metres i no patir la resta del viatge.

El primer que fem en ocupar l’habitació 18 és deixar maletes  i amb bata i banyador ens dirigim als banys termals ubicats a l’aire lliure on ens estarem un parell d’horetes xerrant amb altres hostes.

Soparem a un dels restaurants de l’hotel. 

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 17, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 19, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – AREQUIPA – 2019.09.24 (crònica 17)

Avui passarem el dia a la ciutat d’AREQUIPA. Al matí una visita guiada i la tarda lliure.

AREQUIPA és la segona ciutat més poblada del Perú, després de Lima, amb un milió 175 mil habitants. Fundada en nom de Francisco Pizarro el 15 d’agost del 1540 amb el nom de “Villa Hermosa de Nuestra Señora de la Asunta” el seu centre històric ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

Ens dirigim en primer lloc a la plaça d’Armes on coincidim amb una desfilada militar per celebrar el dia de les forces armades.

Entrem a la Catedral on destaquen l’orgue, les figures en fusta dels apòstols amb aparença d’estar fetes en marbre i el púlpit amb la figura del diable. Construïda amb ignimbrita, una pedra d’origen volcànic, és el santuari principal de la ciutat ocupant tota la part nord de la plaça.

Visitem a continuació l’Església de la Companyia de Jesús que alberga, a la sagristia, la magnífica capella de Sant Ignasi de Loiola amb murals policroms de flora i fauna, i els tres esplèndids claustres del segle XVIII.

Ens va impressionar aquest diàleg d’una creient amb el seu Déu, al que li explicava en veu alta totes les seves penúries reclamant-li una ràpida solució.

En cada un dels viatges que hem tingut la sort de fer als països de l’Amèrica llatina, hem comprovat que la religiositat està encara incrustada en el més profund de la cultura d’aquest països i que existeix una enorme diferència amb el que actualment passa a Europa en aquest sentit.

La casa de Tristán del Pozo, amb una portalada espectacular i tres patis consecutius, l’últim ocupat per les oficines del banc que en l’actualitat ostenta la propietat de la casa.

Ens desplacem en cotxe fins al Mirador de Carmen Alto des d’on podem contemplar els tres volcans que rodegen la ciutat: el Misti 5.820 m), el Chachani (6.075 m) i el Pichu Pichu (5.664 m).

Més tard veiem els anomenats “andenes incaicos”, les terrasses esglaonades construïdes per al cultiu i que encara es fan servir en l’actualitat.

El Mirador de Yanahuara a dos quilòmetres de la ciutat ens permet, des dels seus arcs, una vista panoràmica de l’anomenada ciutat blanca i els tres volcans. Yanahuara conforma un pintoresc i elegant barri amb carrerons que ens recorden Andalusia  i amb cases rodejades de jardins.

Ens dirigim després al convent de Santa Catalina, únic al món amb els seus carrerons i places, les quals tenen nom de ciutats espanyoles, Toledo, Sevilla, Còrdova, ….

Aquest convent, on van viure les religioses espanyoles durant diversos segles es troba obert al públic des de 1970. Amb els seus 20.000 metres quadrats de superfície és una veritable ciutadella religiosa del segle XVI que conforma un extraordinari conjunt arquitectònic.

Un convent de clausura de monges Benedictines on podem observar les diferències que eren causades per la classe social a la qual pertanyien i pel dot que aportaven al convent.

Algunes de les estances disposaven de cuina i banys propis. A mitjans del segle XVIII van arribar a viure més de 300 dones entre monges i donzelles de servei. En l’actualitat encara hi viuen monges a l’àrea nord del complex.