Arxiu de la categoria: Teatre

– 035 – Teatre – LUZ PROFUNDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 021) – 2019.11.11

LUZ PROFUNDA (temp. 19/20 – espectacle nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 11 vam tenir la sort de gaudir del “reportatge musical de Mariona Forteza”, batejat com LUZ PROFUNDA que es va presentar a la Sala Petita del Teatre Gaudí.

Un espectacle de caràcter íntim que es va estrenar el passat dia 1 de Novembre a la Sala Delirious de Palma de Mallorca, lloc d’origen de la companyia Carlos Garrido Escènic.

Com la mateixa Mariona ens explica, LUZ PROFUNDA és un reportatge que realitza a l’escenari sobre dos personatges excepcionals: El Beatle George Harrison i el  mallorquí Joan Mascaró i Fornés.

Mariona Forteza (Tarragona 1981), a la que nosaltres vam poder escoltar en un tema a la proposta “El dragon verde” al mes de febrer d’enguany; és periodista de professió i ha treballat gairebé una dècada a la premsa. Ara escriu i interpreta cançons, a la guitarra i la veu i ha participat a diversos espectacles de divulgació de la història i el patrimoni, a Catalunya i a Mallorca.

És autora del llibre “Periodismo después del periodismo” que ens anotem per llegir.

Carlos Garrido Escènic és una companyia mallorquina creada en 2011 i que s’ha especialitzat en la divulgació del patrimoni, la història i la cultura. Nosaltres vam conèixer en Carlos Garrido amb la seva proposta “Te lo contaré en un viaje” que vam veure en aquesta mateixa sala en 2017…. i que ens va fascinar.

LUZ PROFUNDA ens parla de la trobada de dos personatges totalment diferents que es van relacionar durant un espai curt de temps als anys 60. Dues personalitats ben distanciades, però unides per una mateixa inquietud espiritual.

El 4 d’octubre de 1967, George Harrison (1943-2001) i John Lennon van acudir a un programa televisiu. Els Beatles estaven immersos en l’època de la meditació transcendental. Entre el públic, un home discret i amb els cabells blancs va voler donar la seva opinió en el debat. Era el filòleg i pensador Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), nascut a Mallorca però resident a Cambridge.

D’aquella breu trobada naixeria una relació epistolar entre Harrison i Mascaró que tindria unes conseqüències inesperades. Mascaró va contribuir al fet que el Beatle s’interessés per l’espiritualitat oriental. Fins i tot li va brindar una lletra per a una cançó: “The Inner Light”. La Llum Profunda.

Sin salir por mi puerta,
puedo conocer todas las cosas de la Tierra.
Sin mirar a través de mi ventana,
podría saber conocer los caminos del Cielo.

El viaje más lejano,
el menos conocido,
el realmente menos conocido.

Sin salir por tu puerta,
puedes conocer todas las cosas de la Tierra.
Sin mirar a través de tu ventana,
puedes conocer los caminos del Cielo,
el viaje más lejano,
el menos conocido.

Realmente, el menos conocido.
Llega sin viajar,
mira sin mirar,
hazlo todo sin hacerlo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb un format original, senzill i proper, Mariona Forteza ens va portant per les vides d’ambdós personatges, intercalant peces musicals populars o de composició pròpia, com “Vos qui amb so mirar matau“, “El Bruixot“, “Poble Meu“, “Dona’m la llum” i “Horabaixa post el sol“. Ens comenten que tenien la intenció d’interpretar cançons de George Harrison adaptades al castellà però problemes amb els drets d’autor no ho ha permès.

Un apropament als dos protagonistes de la història que des d’òptiques diferents representen l’esforç d’Occident per assimilar part de l’espiritualitat d’Orient. La labor divulgativa de Mascaró i el seu llibre “Llànties de foc” i les cançons de George Harrison van contribuir a posar de moda la filosofia oriental en els anys 60 i 70 del segle passat.

Un “petit” gran espectacle, d’una enorme sensibilitat que ens apropa als dos personatges amb la música i la paraula. Esperem que ben aviat el text el puguem escoltar en català, ja que creiem que no té massa sentit escoltar les cançons en català i explicar aquesta història en una altra llengua.

Potser no és un espectacle que agradi a tothom, perquè no té un format massa “comercial”, i és que ens ho expliquen a cau d’orella, en un format molt íntim i amb molta sensibilitat.

Es podrà veure a la Sala petita del Teatre Gaudi encara la setmana vinent, els dies 18 i 19 de novembre.

Direcció: Carlos Garrido

Guió i interpretació: Mariona Forteza

Companyia: Carlos Garrido Escènic (Mallorca)

Idioma: català i castellà – Durada: 50’

– 034 – Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) (temp. 19/20 – espectacle 020) – El Maldà – 2019.11.10

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 19/20 – espectacle nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge, amb moltes ganes, vam fer cap al Maldà per veure UNA HABITACIÓ BUIDA, que ja havíem vist al Teatre Eòlia (aquí podeu veure aquella ressenya), tal com vam comentar a la roda de premsa del passat dia 5.

UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps. Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada.

Diumenge a l’escenari de El Maldà vam tornar a gaudir d’aquesta representació, que als nostres ulls creiem que ha guanyat en seguretat en les interpretacions dels joves intèrprets que repeteixen el cast, amb la incorporació de dues noves veus: Marc Arias (Ell 2), Ariadna Colomer (Muriel), Eric Oloz (Ciceró), Marc P.Balasch (Ell), Carla Pueyo (narradora), Cristina Vallribera (Iona), Ferran Enfedaque (Néstor) i Núria Llausí (John Lennon). Al piano els acompanya aquesta vegada en Miquel González.

Carla Pueyo ha estat una magnífica narradora que capta la nostra atenció amb la primera paraula i la primera mirada i ens explica les tres històries que s’acaben interrelacionant.

I una extraordinària música i unes cançons encomanadisses, que ara per sort, es poden adquirir en sortir de la sala.

Text i lletres: Marc Artigau i Queralt
Música: Clara Peya
Direcció escènica i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas
Direcció Musical: Miquel Tejada

Intèrprets: Marc Arias, Ariadna Colomer, Ferran Enfedaque,
Núria Llausí, Eric Oloz, Marc P. Balasch, Carla Pueyo, Cristina Vallribera
Piano: Miquel González

Escenografia: Lola Belles \Disseny d’il·luminació: Conchita Pons \
Disseny i confecció de vestuari: Aida Almacellas, Paula Arenas, Alex Navarro i Carlota Pérez Mouriño \ Fotografia: Laia Serra Pou \ Disseny gràfic: Alex Navarro \ Tècnic so directe: Marcel Basté \ Tècnic de llums: Èric Rufo

Idioma: català – Durada: 90 minuts

Cargols buits

– 033 – Teatre – UNA ILÍADA (🐌🐌🐌🐌) – L’off de La Villarroel (temp. 19/20 – espectacle 019) – 2019.11.10

UNA ILÍADA (temp. 19/20 – espectacle nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam saber que a l’Off Villarroel programaven de nou UNA ILÍADA ens vam reservar un espai a l’agenda per no perdre-la aquesta vegada. Aquesta proposta fou estrenada a Temporada Alta l’octubre del 2018 i a la Biblioteca de Catalunya el 18 d’octubre de 2018, coincidint amb el nostre viatge al Japó.

Eduard Farelo (nominat a un Premi Butaca per aquesta interpretació) monologa en aquesta versió contemporània del clàssic d’Homer.

UNA ILÍADA es va gestar com un projecte de “workshop Usual Suspects del New York Theatre” i es va estrenar Off-Broadway. Lisa Peterson i Denis O’Hare van reduir la Ilíada d’Homer a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. En la versió catalana, traduïda per Neus Bonilla, ha comptat amb la revisió textual de Marc Artigau.

Eduard Farelo, dirigit per Juan Carlos Martel, assumeix totes les veus d’aquesta colossal epopeia. Les veus dels déus, dels herois, dels guerrers i dels reis, el fragor de les batalles èpiques i el llunyà rumor de les passions transformades en mites gairebé universals. Tot condensat en la força de la paraula d’un sol actor. Un soliloqui que narra la ira d’Aquil·les i els últims anys de la Guerra de Troia. Acompanyat pel contrabaix de Juan Pablo Balcázar que dóna el contrapunt just a la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una interpretació que ens ha deixat literalment estabornits, per la complexitat del discurs, plagat d’autorepliques i pel seu contingut de noms. Meravellats amb la seva capacitat memorística en recitar totes les guerres de la història sense dubtar ni un segon.

Eduard Farelo entra a escena com si arribes d’una batalla amb el petate penjat a l’esquena, tot dient que ens vol explicar el que ha passat i que farà el que calgui perquè ho entenguem. Ens vol explicar la caiguda de Troia, el dolor que ha representat per a molts i fa una crònica de les guerres, de totes les guerres.

Continua llegint

– 032 – Teatre – IMPRO SIDE STORY (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudi (temp. 19/20 – espectacle 018) – 2019.11.09

IMPRO SIDE STORY (temp. 19/20 – espectacle nº 018)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I al mateix Teatre Gaudí, d’una comèdia a un show d’improvisació que torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes.

Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch.

En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres actors, Rai BorrellAfrica Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien l’espectacle amb una cançó de Marc Gómez, l’única de l’espectacle que no està improvisada. Apareix en Xavi Duch que s’ofereix a col·laborar. A partir d’aquell moment comença el show de “IMPRO” sense guió …ni partitura on res està assajat ni pactat.

Un dels paperets vermells serveix de fil conductor de la primera història, humor absurd, improvisació, i una simpatia desbordant ha provocat el riure i ens ha enganxat des del primer moment fins al final de l’espectacle. Divertits, espontanis, gamberros, amb uns diàlegs i unes cançons que van construint sobre la marxa a gran velocitat.

Continua llegint

– 031 – Teatre – JUGUEM A LA VERITAT (🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 017) – 2019.11.09

JUGUEM A LA VERITAT (temp. 19/20 – espectacle nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat, vam tenir un dia ple d’activitats culturals, al matí vam fer un recorregut pel barri de Vallcarca, anomenat (RE) VOLTA de Vallcarca, organitzat per “Òmnium Cultural”, i la cooperativa d’arquitectes “Voltes” on vam poder veure llocs desconeguts del nostre barri com “La Fusteria“, “l’Antic Forn de Vallcarca” (centre cultural alternatiu on de tant en tant també  es fan representacions teatrals), “Can Carol” i la plaça Farigola, l’antic consolat de Dinamarca, la Cantera, els jardins Maria Baldó, l’hort comunitari de Vallcarca i l’aula ambiental del bosc dels Turull.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una passejada reivindicativa molt interessant on vam poder constatar la lluita veïnal que vol impedir que el barri es degradi més i perdi encara més llocs emblemàtics.

_________________________

A la tarda vam fer cap al Teatre Gaudí per veure dues propostes consecutives, en primer lloc JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista.

Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat).

Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe.

Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant una dotzena, ella només una, però amb una durada de nou mesos. El joc per descobrir la identitat d’aquest amant comença.

La trucada, i la visita, d’un amic de tota la vida, en Manel (Màrius Hernández), recentment divorciat i a l’atur, provocarà una sèrie de situacions de recels i sospites, insinuacions … i afirmacions  que faràn sortir a la llum secrets que tots tres mantenien amagats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una comèdia amb una estructura típica, plantejant un conflicte de parella i l’aparició d’una tercera persona que sembla ha de fer desequilibrar la relació de parella o potser la d’amistat. Frases curtes, malentesos, indirectes, …. tot molt convencional, potser massa convencional per sorprendre al públic. Una comèdia àgil que parla de sexe, amor i amistat i posa en entredit la sinceritat com a element necessari en les relacions.

Continua llegint

– 030 – Teatre – L’AMIC RETROBAT (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre de L’Aurora d’Igualada (temp. 19/20 – espectacle 016) – 2019.11.08

L’AMIC RETROBAT (temp. 19/20 – espectacle nº 016)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona.

Havíem quedat a les set de la tarda amb l’Òscar Balcells director de l’equip gestor de la sala i en Lluís Segura, president de la Junta d’Unicoop Cultural. Ens expliquen que el Teatre de l’Aurora és gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, un projecte col·lectiu sense ànim de lucre que s’articula a través de la figura dels Amics del Teatre de l’Aurora que destinen temps o diners a participar. Hi ha en funcionament diverses comissions de treball, entre elles, la comissió responsable de la programació, que en bona part està formada per espectadors, que durant tot l’any veuen un enorme nombre d’espectacles arreu de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Accedim a la sala de Teatre on s’estan ultimant els preparatius per a l’estrena i després al pis de dalt a l’espai de Les Golfes, una petita sala on es fan assajos i activitats de petit format com són els Contes per adults.

Després de pagar a taquilla les localitats que teníem reservades i fer una hamburguesa ràpida prop del teatre, ocupem les nostres localitats, (per cert, un goig veure la sala plena), per gaudir de l’estrena de L’AMIC RETROBAT, de Fred Uhlman amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Joan Arqué.

L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985).

Continua llegint

– 029 – Teatre – P.A.U. PAISATGES ALS ULLS (🐌🐌🐌🐌) — Teatre Eòlia (temp. 19/20 – espec. 015) – 2019.11.07

P.A.U. Paisatges Als Ulls (temp. 19/20 – espectacle nº 015)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I dijous, d’un “paisaje” a un “paisatge”, del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març.

Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona.

Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur.

Per què ho van fer? Què significa abandonar la teva terra per buscar una vida millor? A quin preu? És Europa la terra promesa? Qui eren abans de partir? Qui són ara? I qui volen arribar a ser?

A escena Dabo Malang, Malamine Soly i Yacine Diop ens parlen de la seva història, i a través d’ella, parlen de nosaltres. Del nostre color de pell, dels nostres privilegis, del nostre mirar a una altra banda, del nostre mirar per sobre de l’espatlla a tots aquells obligats a viure en precarietat, als sense papers, als sense sostre.

Són persones que han hagut de viure experiències terribles per arribar aquí, persones que hi han somniat amb una Europa acollidora i lluminosa, una Europa que troben sense ànima, sense llum, sense esperança.

En Dabo Malang i en Malamine Soly van haver de creuar el Mediterrani en una pastera, van passar gana, fred i por, molta por. Recollits i portats esposats a un CIE ens expliquen el seu recorregut per arribar a la nostra ciutat. Yacine Diop va tenir més sort perquè va arribar en avió. Tots tres ens expliquen que van sentir-se tractats com a éssers humans de segona i que han lluitat, i lluiten, per trobar el seu lloc i poder complir els seus somnis, …. que potser en algun cas passa per tornar al seu país.

Continua llegint