Arxiu de la categoria: Teatre

– 079 – Teatre – REISEFÜHRER (🐌🐌+🐚) – Espai Lliure del Teatre Lliure – (temp. 19/20 – espectacle 050) – 2019.12.13

REISEFÜHRER (temp. 19/20 – espectacle nº 050)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres era nit d’estrena a l’Espai Lliure, s’estrenava REISEFÜHRER la proposta que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 3. Aquesta paraula alemanya, traduïda al català significa “guia de turisme“.

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20.

La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l’any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per “El llarg dinar de Nadal” que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014.

Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l’Agrupación Señor Serrano.

REISEFÜHRER és una obra sobre el turisme, feta a partir de les experiències i les contradiccions dels seus creadors. Des de Barcelona, una ciutat “hiperturistitzada” no perden l’oportunitat de ser turistes en altres ciutats, saben que només un 25% de la població mundial pot moure’s lliurement, be per raons polítiques o econòmiques.

El tema que tracta … “el fet de viatjar o fer turisme“, a nosaltres personalment ens interessa moltíssim; creiem que els dos conceptes a vegades es poden fusionar en un de soli no han de ser radicalment diferents, com sembla que volen demostrar en aquest espectacle.

Hem de reconèixer, que per nosaltres, el fet de “viatjar” és un dels al·licients culturals més importants de la nostra vida i de ben segur és la nostra primera prioritat, inclús molt per sobre de la nostra gran afició per les Arts Escèniques.

Com a turistes viatgem a la recerca d’allò desconegut, però en realitat l’únic que fem és desplaçar-nos pel planeta buscant imatges que ja coneixíem abans de sortir de casa.

El turista, amb la guia de viatge com a conductor imprescindible, com a eina essencial en l’organització del viatge, viatja convençut que vol trobar-se amb la realitat i conèixer la gent real del lloc que visita. En canvi, sovint, la seva experiència és només l’escenificació d’una falsa realitat perquè en els llocs recomanats per les guies, els nadius ja “esperen” al turista i es comporten d’una forma falsament autentica. La guia de viatge ens ha creat un estereotip i els “nadius” força sovint se n’ocupen de què es faci realitat.

Un treball de creació curt, d’uns 3 mesos d’investigació i recopilació d’anècdotes que a escena, transformen en una sèrie de monòlegs/diàlegs consecutius o simultanis com peces d’un enorme trencaclosques amb diferents capes. Una proposta canviant on les “peces” es poden anar alterant en funció del dia. Amb una estructura de relat mòbil, la peça es va construint al mateix temps que ho fa l’espai escènic.

Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla són els tres actors a escena, ens parlen d’experiències pròpies, de cites de llibres, de revistes o guies de viatges o d’entrevistes amb guies turístics. Mèxic, La Ruta 66, Nova York, Grècia, el Japó o racons de Barcelona són alguns dels indrets on ens ha transportat l’espectacle.

En paraules del seu directorsubmergits en la nostra pròpia vacuïtat, el turisme ha esdevingut la imatge perfecta per explicar el nostre temps: una imatge incompleta, fragmentària i per tant parcial, de la nostra realitat.” 

La proposta ofereix una visió particular del fet de ser turista, amb moltes cites en les quals ens sentim identificats, moltes que ens han fet riure i moltes que ens fan reflexionar. Però     nosaltres que som turistes/viatgers, percebem una visió esbiaixada, que no aprofundeix en molts aspectes del fenomen turístic i de l’impacte sobre els llocs hiperturistics.

Pensem que és una proposta enfocada a captar l’atenció del públic, estereotipant comportaments en el turista que segueix fil per randa les guies turístiques, per no perdre’s cap dels llocs “top ten” del país que visita.

Unes interpretacions divertides i que semblen en molts moments espontànies, amb una interacció constant amb el públic i una posada en escena divertida i diferent.

L’espectacle ens ha interessat pel tema tractat, i hem de reconèixer que hem rigut amb les situacions plantejades, però sincerament esperàvem molt més del que hem trobat, potser a causa de no estar massa d’acord amb aquesta visió tan crítica i negativa del “turisme”.

De fet, per ser sincers, la proposta ens ha decebut força, suposem a causa que les nostres expectatives eren molt altes, per tractar un tema que ens apassiona. Pel que fa a la posada en escena reconeixem que ha estat innovadora, pel trencaclosques, però tampoc ens ha acabat de convèncer.

Dramatúrgia i direcció:  Ferran Dordal Lalueza

Intèrprets: Alberto DíazAlbert Prat,  Sergi Torrecilla

Escenografia i vestuari: Xesca Salvà \ Imatge espai: Pol Rebaque \ Il·luminació: Mingo Albir \ So: Pau Matas \ Música original: Clara Aguilar \ Ajudanta de direcció: Carlota Grau \ Ajudant d’escenografia: Oriol Corral \ Producció executiva: Maria G. Rovelló \ Ajudanta de producció: Anna Castillo \ Fotografies: Noemí Elias Bascuñana \ Imatge cartell: Laura Pujolàs \ Realització d’escenografia EGM i Llorenç Balaguer i els equips del Teatre Lliure

Coproducció La Ruta 40 i Teatre Lliure

Idioma: català i castellà – Durada: 1h 30’

– 078 – Teatre – ALLENDE (🐌🐌🐌) – Sala Teatro Laboratorio – (temp. 19/20 – espectacle 049) – 2019.12.12

ALLENDE (temp. 19/20 – espectacle nº 049)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam assistir a l’estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker.

En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra.

…… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .….

Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende (1908-1973) que va morir el dia 11 de setembre al Palau de La Moneda de Santiago de Xile. Un polític que va crear poder popular amb el poble.

El dia 11 de setembre de 1973, August Pinochet, Comandant en cap de l’Exèrcit Xilè, que el mateix Allende havia nomenat 18 dies abans, va liderar un cop d’estat, bombardejant el Palau de la Moneda.

Després d’aquell dia Xile va viure 15 anys de dictadura. Una dictadura amb milers de detinguts i desapareguts, tortures, violacions, … en una constant vulneració dels drets humans.

Nosaltres, l’Imma i en Miquel, vàrem viure aquest moment històric molt intensament, ja que llavors érem molt joves i estàvem força polititzats. Una època de manca de llibertats a casa nostra, en què lluitàvem per deslliurar-nos de la dictadura franquista i corríem força sovint davant dels “grisos”. Potser per aquest fet, esperàvem molt més d’aquesta proposta escènica i malgrat que ens ha interessat, com sempre ho fan tots els espectacles d’aquesta companyia, també en part ens ha decebut una mica.

Carlos Martín-Peñasco és Salvador Allende i Roser Vallvé és la seva filla Beatriz, “Tati la revolucionaria” …. tots dos han estat magnífics en aquests papers, i han interpretat també altres papers.

Han actuat també Jùlia Aymar, Lluís Gutiérrez, Yannick Munch, Celeste Ramos, Paloma Remolina Gallego, David Soler Close, Jessica Walker i Carola Zafarana, amb resultat, al nostre entendre, molt desigual. En algun cas hi ha problemes de vocalització.

La proposta està construïda amb la música com a fil conductor i la simbologia d’una orquestra simfònica per representar aquest moment convulsiu de Xile i parlar del conflicte entre llibertat i dictadura.

Una peça que ens parla de Salvador Allende “Chicho”, i dels personatges que el van envoltar, com la seva filla Tati, la seva dona Tencha, la seva mainadera “Mama Rosa” o les seves amants. Dels que van ser coetanis com Victor Jara o Pablo Neruda. Ens parla d’Augusto Pinochet i dels soldats, dels revolucionaris, dels torturadors i de les víctimes. Ens parla de les mares dels desapareguts i d’altres personatges que no estan relacionats amb la realitat xilena però pretenen ampliar la perspectiva de tot plegat. Un viatge no lineal des de la infantesa de Salvador Allende fins al plebiscit del 1988.

Una dramatúrgia col·lectiva amb una escel.lent posada en escena, en la línia del que ja ens té acostumats el teatre de Jessica Walker, amb moments molt potents que atrapen l’esperit. L’escenografia està presidida per dotze grans llums que remeten a les sales de tortura. Amb música en directe, al piano, amb Carola Zafarana i les projeccions de Jùlia Aymar, han completat la magnífica il·luminació de Jessica Walker.

Un enfocament metateatral entre actor i personatge amb un moment molt reeixit en el duo entre Salvador Allende i Augusto Pinochet.

ALLENDE també és un homenatge a el “Chicho” i la seva tasca de vida fins a arribar a President de Xile, un homenatge a un moment polític, l’evocació de la memòria i, sobretot, un cant pel dret de viure en pau.

Tot i que no ens ha arribat a commoure com les propostes anteriors de Laboratorio Teatro com “Helen“, “Asi habló Zaratustra“, “Altazor“, “Quien va!“, i “Hamletología” (podeu accedir a les seves ressenyes clicant a sobre del nom de cada proposta), … no podem deixar de dir que paga molt la pena veure els espectacles d’aquesta companyia, que tenen un un segell propi molt marcat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Jessica Walker

Dramaturgia: Laboratorio Teatro

Repartiment: Jùlia Aymar, Lluís Gutiérrez, Carlos Martín-Peñasco, Yannick Munch, Celeste Ramos, Paloma Remolina Gallego, David Soler Close, Roser Vallvé, Jessica Walker, Carola Zafrana

Disseny de llums: Jessica Walker \ Projeccions: Jùlia Aymar \ Tècnics: Samuel Dávalos i Michelle Gova \ Música en directe: Carola Zafarana \ Fotografía i cartells: Ulises Fontana \ Comunicació: Carlos Martín-Peñasco

Idioma: castellà – Durada: 2 hores

– 076 – Teatre – HERE COMES YOUR MAN (🐌🐌🐌🐌🐌) — Teatre Gaudí – (temp. 19/20 – espectacle 048) – 2019.12.11

HERE COMES YOUR MAN (temp. 19/20 – espectacle nº 048)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir vam fer cap al Teatre Gaudí per veure una proposta de la companyia “Gracias a Ramon”, escrita per Jordi Cadellans i interpretada per Marc Ribera i Sergi Cervera. La peça està codirigida per Jordi Cadellans i Raül Tortosa.

Una proposta que és el resultat d’un treball en residència a la Sala Tarambana de Madrid i que s’ha presentat aquí en versió castellana. Ens van anunciar que al mes de maig tornarà al Teatre Gaudí en versió catalana.

HERE COMES YOUR MAN vol donar visibilitat a les persones que han patit discriminació i    violència durant els anys escolars, i que han estat més de vint anys amagant-ho, per la vergonya i la por. Persones que ara s’atreveixen a denunciar els fets que els hi van marcar per sempre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els exalumnes d’una escola religiosa es troben per retre un homenatge a la persona que va ser el seu tutor. A dos d’aquests exalumnes, en Morales (Marc Ribera) i en Torres (Sergi Cervera) els hi toca compartir habitació a la casa de colònies de l’escola.

Morales i Torres no eren massa amics a classe, per a Morales l’escola va ser un malson, per a Torres els millors anys de la seva vida. No sembla que tinguin gaire en comú.

Per trencar el gel i mentre preparen la festa, faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava en ser un gran futbolista, de com Morales era considerat “el raret” o el “marieta” de la classe, de com era marginat i no el deixaven jugar a futbol.

Continua llegint

– 075 – Teatre – CALMA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 047) – 2019.12.10

CALMA (temp. 19/20 – espectacle nº 047)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts a l’Off la Villarroel vam poder gaudir de CALMA, un solo de Guillem Albà. Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya   i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala.

CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats.

 Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes …

Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Guillem Albà (Vilanova i la Geltrú, 1985) reivindica la calma, la tranquil·litat i també la desconnexió, en una peça teatral sense paraules on amb el clown com bandera i a través dels titelles, la manipulació d’objectes, el gest, les ombres o la música, farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital.

“A poc a poc, deixem de viure en l’ara i aquí, i el cap se’ns emporta una vegada i una altra a pensar en milions de coses que no estan passant en el nostre present”.

CALMA és el sisè espectacle de Guillem Albà,  pallasso i artista que confessa que és feliç dirigint o actuant, i fent que la gent surti feliç dels seus espectacles. Guillem Albà té la capacitat de posar-se el públic a la butxaca des del mateix moment en què surt a escena. Tocant una petita guitarra i una tonada, el seu joc amb els mòbils ja ens ha guanyat d’entrada.

Nosaltres no hem pogut veure “Pluja“, “Trau” o “Marabunta” però si l’hem vist treballar a “RHUM” (Teatre Lliure 2014) o participar en l’espectacle “CLARA PEYA EN CONCERT” (Sala Beckett 2018) a més d’actuar en gales de Catalunya Aixeca el Teló en 2018 i 2016 o participar en programes de televisió.

Continua llegint

– 073 – Performance – Mostra de SOLOS de MOVIMENT – L’Antic Teatre (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 045) – … i MERCAT MEDIEVAL DE VIC – 2019.12.07

Mostra de SOLOS de MOVIMENT (temp. 19/20 – espectacle nº 045)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte vam anar fins a Vic a passejar pel Mercat Medieval que com podíem imaginar estava de gom a gom. Després dels problemes per aparcar, vam estar caminant entre la gentada i … traient el cap a les paradetes que podíem. Perquè serà que sempre, en aquests casos, tens la impressió que circules a contracorrent?

Un dia esplèndid, però hem de reconèixer que una mica aclaparats per la massificació d’aquesta festa … massa gent arreu, que no et deixa gaudir de la ciutat com seria desitjable. Vam dinar al restaurant Santa Clara que havíem reservat des de casa i després d’una estona de passejada vam fer via cap a casa … i evidentment vam fer caravana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

———————————————-

En tornar a Barcelona, deixem el cotxe a casa i quasi sense respirar ens dirigim a l’Antic Teatre on havíem estat convidats per la Semolina Tomic per veure els 6 treballs en procés, resultat del taller d’investigació “PERFORMANCE INTEGRACIÓ” que ella imparteix. Un taller realitzat dins del marc del Festival Escena Poblenou 2019.

En la línia de programació i experimentació que caracteritza la sala, els sis solistes han compartit amb nosaltres les seves exploracions individuals, fruit dels treballs desenvolupats en el taller. Com comenten després de la representació, el resultat és la conseqüència de la trobada de dos eixos, la meditació dinàmica i l’acció performativa.

Com podem llegir a la pàgina web la base de la pràctica se centra en la interrelació de tots els tipus d’energies del cos: físiques, mentals i emocionals. Per arribar a la construcció del solo es passa per una preparació física intensa, imprescindible per a la recerca honesta de materials escènics des de la consciència total cap a la pròpia feina i la de l’altre.

Segons comenta amb entusiasme la Semolina, la trobada amb el públic, … és un moment essencial de la pràctica, quan han de deixar enrere les pors i les vergonyes i mostrar el que realment porten a dins. S’han programat dues representacions, dissabte i diumenge.

Continua llegint

– 072 – Teatre – MADAME MARIE (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella – (temp. 19/20 – espectacle 044) – 2019.12.06

MADAME MARIE (temp. 19/20 – espectacle nº 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres vam anar a La Vilella per veure MADAME MARIE, una producció de La Fornal d’Espectacles, que acaba avui diumenge les seves representacions.

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, “Marie”, àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes.

El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien comprar armes ….

La causa real? La revenja d’un militar que no havia satisfet els seus desitjos sexuals amb una de les noies del prostíbul, i a la que Madame Marie va defensar.

Imputada per un delicte inventat “d’auxili a la rebel·lió”, va ser sotmesa a un consell de Guerra i finalment alliberada després de romandre set mesos a la presó.

Continua llegint

– 071 – Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espec. 043) – 2019.12.05

MEXICATAS (temp. 19/20 – espectacle nº 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre.

Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins.

La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat de Mèxic, que es van trobar a Barcelona. Elles són Merlene Avendaño, actriu, ballarina, i periodista, Lupe Cano, actriu i intèrpret de música tradicional mexicana,  Esmeralda Elizalde, actriu que realitza projectes escènics amb compromís social, Ariadna Ferreira, actriu, productora i investigadora teatral, Mónica Mar, actriu i directora, Thania Paulinni, actriu, docent i professora de ioga, Marisol Salcedo, actriu a qui vam aplaudir en el monòleg de Frida Kahlo. Viva la Vida (Sala Fènix 2017), i Nadia Zúñiga, actriu, directora i pedagoga teatral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cadascuna hi ha arribat a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Es troben, i després de compartir les seves històries de viatge decideixen crear un projecte. Així neix Mexicatas, de “sentir-nos d’aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs“. Contacten amb Sergi Belbel que els hi proposa que escriguin a partir de les seves vivències, i amb aquests escrits ell construeix el text que Antonio Calvo s’encarrega de dirigir.

Una escenografia quasi absent on només destaquen les cadires de colors diferents i al final, un altar, les vuit actrius, amb un vestuari acolorit, s’encarreguen de donar contingut i vida a cadascuna de les escenes. Amb un sentit de l’humor que no amaga els moments de dramatisme, implícit en algunes experiències viscudes, ens parlen de política, de memòria històrica, del procés català, de les vocals neutres, dels setze jutges, del que els hi fa por, de com veuen als Catalans, de com veuen als Mexicans des de Catalunya, …. la paraula que els hi ve al cap en sentir Mèxic, i la que els hi ve al cap en sentir Catalunya.

Continua llegint