Arxiu de la categoria: Teatre

– 112 –  Teatre – PENSEM (pausa) A LA MERDA! (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 073) – 2020.01.18

PENSEM (pausa) A LA MERDA! (temp. 19/20 – espectacle nº 073)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir, un matí de dissabte diferent, un matí de teatre a l’Off de La Villarroel per veure l’espectacle PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, que escrit i dirigit per Manel Dueso ens van presentar en roda de premsa el passat 9 de gener.

L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle.

Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, ….

Fotografies de Lainezworks

Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit com un espectacle d’una idiosincràsia    irreverent i transgressora, “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Setze peces que transiten per pensaments, reflexions i actituds compartides per bona part dels espectadors.

L’espectacle afirma Dueso, és un disbarat, una gran gamberrada, que es pot comparar a les vivències que podem tenir en un parc d’atraccions, amb contínues pujades i baixades emocionals. Ens va informar que té algunes referències al món de Samuel Beckett, especialment a “Tot esperant Godot” i es deixa influenciar per autors com Pinter, Eduardo de Filippo, Ionescu o Brossa.

Dos actors i una actriu es multipliquen, inventen i imaginen. Acaben sent molts i diferents, ingenus i punyents, tendres i salvatges. Ensopeguen amb la seva realitat i intenten rebel·lar-se, enfotre-se’n i escapar o no. I ploren i riuen a la vegada. Potser cal un crit de llibertat absoluta i viure intensament.  A la merda la vida!!!

PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, és una proposta d’una gran comicitat que ens porta al terreny de l’absurd, sense perdre en cap moment l’oportunitat de criticar, denunciar o reivindicar temes de la nostra actualitat ….

A la Mar Mediterrània ja no es pesquen peixos (Met i Mat), en clara referència al greu problema de la crisi dels immigrants al Mediterrani ….

A Barcelona podem trobar pakistanesos, indis, senegalesos, polonesos, xinesos, bolivians …  (Loli i Lali), potser no cal pujar a un creuer per conèixer diferents cultures … en referència a la diversitat cultural de la nostra ciutat derivada dels fluxos migratoris …..

ó la conversa entre dos joves (Blasi i Neny) que es comuniquen amb els mòbils asseguts en el mateix banc sense adonar-se.

Parlen de la precarietat laboral, de la impossibilitat de plorar (les llàgrimes han marxat de vacances !!!), de la sanitat pública, de la independència de Catalunya, de Donald Trump, dels morts a les cunetes, de les pensions, de la família Pujol – Ferrusola, d’Andorra ….. i per fer-ho utilitzen l’humor en totes les seves variants amb una gran dosi de llenguatge poètic.

Un enorme treball previ de recerca i selecció. Una posada en escena d’una gran agilitat, amb uns canvis d’escena ràpids i ben lligats, on juga un paper fonamental la música i l’espai sonor de Bàrbara Granados. Magnifica l’escenografia de Sebastià Brosa i Mallu Duben, el vestuari i maquillatge de Núria Llunell, i la il·luminació de David Bofarull i Xavi Garcia.

Com ells mateixos conclouen, “estem contents, encara que no sigui veritat“…. . I continuem esperant Godot, que avui no vindrà.

Una proposta magnífica, d’un humor que efectivament fa “pensar” i molt …. a la sala i també quan marxem del teatre. Un espectacle molt i molt recomanable, que es podrà veure a l’Off de La Villarroel dissabtes i diumenges fins al 2 de febrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Text i direcció : Manel Dueso

Intèrprets: Carme González, Miquel Malirach i  Manel Dueso

Escenografía: Sebastià Brosa i Mallu Duben \ Vestuari i maquillatge: Núria Llunell \ Música i espai sonor: Bàrbara Granados \ Assessorament coreogràfic: Cia. Mar Gómez \ Disseny il.luminació: David Bofarull i Xavi García \ Cap tècnic: Xavi García \ Adjunta direcció: Cris Sirvent Benhamed-Susi \ Producció executiva: Cristina Raventòs \ Fotografía: David Ruano \ Fotografia premsa i assaig: Carlos Ruiz-Lainezworks \ Disseny gràfic i video: Fonamentum \ Premsa Focus: Lídia Giménez i Albert López

Idioma: català – Durada: 80 minuts

– 111 – Teatre – HERÈNCIA ABANDONADA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – (temp. 19/20 – espectacle 072) – 2020.01.17

HERÈNCIA ABANDONADA (temp. 19/20 – espectacle nº 072)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres, en sortir del Club Capitol, vam anar a veure el primer dels dos espectacles que la Sala Beckett ha aixoplugat dins del paraigua del cicle  “Memento mori. Recordem-nos de morir”, i que ens van presentar dimarts en roda de premsa.

Es tracta d’HERÈNCIA ABANDONADA, escrit i dirigit per Lara Díez Quintanilla, un text que ens parla de les herències materials i emocionals.  Aquesta és la setena producció de la companyia La Volcànica, creada per la Lara Díez en 2014 amb la finalitat de fer produccions pròpies.

HERÈNCIA ABANDONADA va néixer el 2014 com una peça curta escrita pel Cafè Bar de la Beckett. Tres anys més tard, la peça va ser recuperada i revisada al Festival Mikro Akadèmia. Finalment, l’autora va convertir-la en una obra de teatre que es va poder veure en 2018 a l’Àtic 22 del Tantarantana, guanyant el Premi Crítica Serra d’Or 2018.

L’acció té lloc en el despatx provisional d’en Felip (Ramon Bonvehí), advocat de la família, que acaben d’enterrar el pare. Espera als quatre germans per fer els tràmits associats a l’herència. Però només es presenta l’Àngela (Francesca Vadell) que confessa que ha abandonat, o potser no, la seva mare, malalta d’Alzheimer, en un parc.

L’escenografia de Carles Royo ens presenta un espai caòtic i asfixiant on tots els documents del Felip estan en capses, en un estat provisional, en un racó d’un edifici malalt.

Felip i Àngela, sols en aquest despatx, esperen els germans, i inicien una conversa a moments surrealista, on ella li acaba confessant que vol trencar amb tot, que vol recuperar la seva vida i que per fer-ho ha de fugir, i vol fer-ho amb ell. Creu que cal deixar enrere les herències, les materials i les emocionals. Tots dos es precipiten a una sèrie de confessions impulsades per la solitud en què viuen. Una conversa on es barregen temes com la família, els records d’infantesa, la pèrdua, els desitjos amagats, les frustracions, les mancances afectives, la por al canvi …..

En Felip és advocat per herència i l’Àngela se sent hereva de l’obligació de fer-se càrrec de la mare malalta. Viuen la vida que suposadament han de viure i on cal silenciar els desitjos personals. Han de donar continuïtat al que han heretat sense qüestionar-ho, tot complint les expectatives familiars.

Volem parlar de l’herència. L’herència que tots tenim preparada abans de néixer i la que ens deixen després de morir. Una mirada a les herències que portem amb nosaltres , en el sentit metafòric del terme: tot allò que som i amb el que costa tant trencar.

Quant pesen les nostres herències? Què passa si les deixem anar? Podem viure només el present? És realment possible abandonar l’herència? Quina necessitat tenim de donar continuïtat a allò que ens ve donat?

Una proposta agosarada i captivadora, on el text i la direcció de  la Lara Díez, i les magnífiques interpretacions de Francesca Vadell i Ramon Bonvehí ens han convençut de tal forma, que ens han fet sentir la buidor i la solitud de les seves vides. Notem el pes de les herències, les d’ells i les nostres.

Ens atrapa un desassossec creixent que s’alleugera amb alguns moments d’humor, en un text absolutament dramàtic.

Molt bona proposta, totalment recomanable, que es podrà veure a la sala de Dalt de la Beckett fins al dia 2 de febrer.

Autoria i direcció: Lara Díez Quintanilla

Intèrprets: Ramon Bonvehí i Francesca Vadell

Escenografía: Carles Royo \ Il.luminació: Xavi Gardés \ Vestuari: Catou Verdier \ Producció: La Volcànica

Idioma: català – Durada: 70 minuts

 

– 110 – Teatre – GODOY 1941 (🐌🐌🐌) – Club Capitol – (temp. 19/20 – espectacle 071) – 2020.01.17

GODOY 1941 (temp. 19/20 – espectacle nº 071)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Un dels humoristes amb més trajectòria al nostre país, Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, presenta al Teatre Club Capitol un nou espectacle que ell ha anomenat “GODOY 1941“. Una proposta que no és un monòleg, ni un treball unipersonal, és una xerrada on ens parla de la memòria, de la vellesa, de la vida, del sexe, del pare, de la mare, del net, …..

Segons Godoy, 1941 va ser un any on tres fets  van canviar la història: el 7 de desembre la flota aèria japonesa ataca Peal Harbor precipitant l’entrada dels EUA en la II Guerra Mundial, el 6 de juny es publica per primera vegada “La Codorniz” la revista d’humor més audaç per al lector mes intel·ligent i el 18 de desembre neix l’humorista més extraordinari de tots els temps, Godoy.

Godoy va néixer a l’Uruguai i es va establir a Espanya el 1964. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic del seu país, que curiosament va ser fundada per Margarida Xirgu. El 1974 va fixar la seva residència a Barcelona i va començar a treballar en solitari.

Godoy practica un humor gens convencional, ja que juga amb les paraules, els equívocs i l’absurd. Ha estat actor i director d’espectacles teatrals com a ‘Humor In situ’, ‘Con el culo al aire’, ‘Humor y tango’, ‘Esperando a Godoy’ o ‘Godoy y yo’ entre altres.

La vida és la gran farsa que hem de representar“. Aquesta farsa és la que Godoy pretén interpretar en aquest espectacle que s’ha estrenat ahir divendres dia 17 a la Sala 2 del Club Capítol i que es podrà veure cada divendres fins al 28 de febrer.

GODOY 1941 està escrita, dirigida i interpretada per ell mateix, i és una disquisició del que és quotidià amb el seu toc surrealista. Ens ha parlat de gats que ja neixen “jubilats”, de gossos i gats que es rasquen cap enfora, de la finalitat d’una utopia, de la pèrdua de la memòria, d’autobusos plens, de vaques blanques i vaques negres, d’estúpids pobres i estúpids rics …… i, “de lo poco que queda de las cosas cuando se explican“.

Un espectacle en el qual Godoy s’ha despullat davant nostre. Ha sabut combinar les seves “batalletes”, amb anècdotes i reflexions i ens ha fet passar una bona estona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria, direcció i interpretació: Godoy

Vestuari: Azuzena Maizani \ Llum i so: Omar Ocampo \ Marqueting i comunicació: Quim Campdepadrós i Judit Barnils

Idioma: castellà – Durada: 60 minuts

PUBLISHED by catsmob.com

– 109 – UNA SEMANA MÁS (🐌🐌🐌+🐚) – La Badabadoc (temp. 19/20 – espectacle 070) – 2020.01.16

UNA SEMANA MÄS (temp. 19/20 – espectacle nº 070)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam fer cap a La Badabadoc en la que era una estrena molt especial, ja que els directors de la sala, Àngel Grisalvo i Guadalupe Cejas tornaven als escenaris, després de deu anys de no fer-ho, sota la direcció d’Ana Scannapieco.

UNA SEMANA MAS és una proposta inspirada en l’univers literari de Raymond Carver amb dramatúrgia de Lisandro Penelas. Pren com a base un dels seus relats i episodis de la vida de Carver relacionats amb la beguda.

Raymond Carver (1938-1988) va ser un contista i poeta estatunidenc reconegut com un dels exponents del moviment literari anomenat “realismo sucio“. En els seus contes, lacònics, precisos, d’una continguda intensitat emocional, transforma la vida en literatura. Un escriptor capaç de transformar éssers desemparats i desolats, colpejats per la vida, en herois quotidians.

Lisandro Penelas, al que vam descobrir com a director a “El amante de los caballos”, que protagonitzava Anna Scannapieco, és ara dramaturg i actor en aquesta proposta. Una coproducció de Moscú Teatro (Buenos Aires) i La Badabadoc. Ha estat Lisandro la persona que ha animat a Guadalupe i Àngel a fer el pas per actuar de nou.

Segons llegim a la pàgina web de la companyia, Moscú Teatre sorgeix a partir de la necessitat de crear un espai de cerca i risc, que permeti al públic trobar-se amb materials que decideixen oferir-se i compartir-se per la seva singularitat poètica. El mateix Lisandro Penelas i Francisco Lumerman en són els directors  de la companyia, de la sala teatral i de l’escola.

La Badabadoc, com sabeu, un dels nostres espais de referència, és una sala de teatre i un espai de creació que ofereix a companyies petites la possibilitat de mostrar els seus projectes. Com comenten els seus impulsors, La Badabadoc són moltes hores invertides, un somni fet realitat, que va obrir les seves portes el febrer de 2015.

Continua llegint

– 108 – Teatre – ROMANCERO GITANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea (temp. 19/20 – espectacle 069) – 2020.01.15

ROMANCERO GITANO (temp. 19/20 – espectacle nº 069)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir, dimecres dia 15 de gener, vam fer cap al Teatre Romea per veure ROMANCERO GITANO, un espectacle creat per Lluís Pasqual especialment per a Núria Espert,  a partir del poemari homònim de Federico Garcia Lorca.

Amb aquesta proposta, Núria Espert torna al Romea on va debutar amb tretze anys, i on segons ha explicat vaig descobrir que volia ser actriu. L’espectacle compta amb una acurada selecció del poemari, altres obres de l’autor granadí, i amb vivències personals de l’actriu.

ROMANCERO GITANO és un poemari de Federico García Lorca publicat en 1928, compost per divuit romanços, i que té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. El primer gran llibre de Federico on ell es reconeix com a poeta. Un mapa d’Andalusia on la pena és la figura central i està personificada en els gitanos.

Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l’amor a la seva terra, la seva passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió. Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort.

Fotografia de Sergio Parra

El Teatre Romea ple de gom a gom, amb el cartell d’entrades exhaurides, i aplaudiments incondicionals al “bona nit” de la Núria en sortir a escena. Núria Espert ens ha regalat un recital ple d’intensitat i emotivitat, que malauradament ha anat acompanyat per un “recital d’estossecs” injustificable que no han parat en cap moment i al que finalment s’ha afegit la melodia d’un mòbil, en el moment més inoportú.

Continua llegint

– 107  – Roda de premsa – HERÈNCIA ABANDONADA — i — CELEBRARÉ MI MUERTE – Sala Beckett (temp. 19/20 – RdP 031) – 2020.01.14

RdP – HERÈNCIA ABANDONADA – i – CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dimarts es van presentar a la Sala Beckett dos espectacles, inclosos dins del paraigua del cicle iniciat per aquest teatre aquesta temporada, sota el títol de “Memento mori. Recordem-nos de morir“, una invitació a mirar-nos la mort de cara, potser per intentar viure més intensament. Els espectacles són: HERÈNCIA ABANDONADA de Lara Díez i CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

———————————

HERÈNCIA ABANDONADA es podrà veure del 16/01 al 02/02/2020

Aquesta proposta va sorgir de l’interès de la seva autora, Lara Díez Quintanilla, per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren  I quin és el llegat que ens deixen ?

L’obra va néixer el 2014 com una peça curta que va escriure l’autora pel Cafè Bar de la Beckett, quan la Sala estava situada a Gràcia. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir-la en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Val a dir que aquesta proposta, estava programada amb anterioritat a la Sala Beckett, però la coincidència de les últimes setmanes de l’embaràs de l’actriu, amb la data d’estrena, va posposar-se la seva representació per mes endavant.

Continua llegint

– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

RdP – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – RdP nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa de les dues a les que vaig poder assistir aquest passat dilluns; aquesta es va celebrar al Teatre Tantarantana, per presentar l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que nosaltres ja vàrem poder veure l’any 2017 a El Maldà en versió catalana,  dirigida per Moisès Maicas (podeu llegir en aquest enlllaç aquella ressenya).

Una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, per qüestionar les societats democràtiques liberals. Un text que planteja la problemàtica entre el nord i el sud del planeta.

Dues parelles amigues d’ençà que estudiaven juntes la carrera de medicina. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Frustracions, somnis no complerts, realitats no desitjades, acusacions, falses alegries, infidelitats, enveges, angoixes, pors,  … tot va desfilant davant nostra amb una gran cruesa.

En l’obra el conflicte esclata en un sopar, tant en l’aspecte social coma personal.

Avui dimecres 15 de gener, el Teatre Tantarantana estrenarà la versió en castellà, de mans de la cia “La Cantera”, dirigida per Javier Sánchez, a partir d’una traducció d’Albert Tola. Aquesta companyia va fer una recerca entre els autors que els agradaria representar i van veure que per exemple aquest text no s’havia representat mai a Madrid.  Aquesta entre d’altres va ser una de les raons per escollir-la. A aquesta companyia el que principalment els interessa és el treball interpretatiu, per sobre de la plàstica de la seva posada en escena.

Continua llegint