Arxiu de la categoria: Teatre

10 ANYS de VOLTAR i VOLTAR

Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.

Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.

Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.

Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.

Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.

Una forta abraçada a tots els “Voltaires”

– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint

– 171 – Teatre – INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE — (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard (temp. 19/20 – espectacle 117) – 2020.03.02

INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE (temp. 19/20 – espectacle 117)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns és dia de teatre a la Sala Flyhard i allà ens trobem un grup de “teatraires de pro”, que aprofitem aquesta oportunitat de poder veure teatre en dilluns.

Vam fer cap per veure INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE, el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso que ja ens van sorprendre amb el seu primer treball, “Ovelles” vist en aquesta mateixa sala en 2018 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç)

La proposta d’avui, ens parla d’una mort i dels problemes que es deriven quan no es tenen els diners necessaris per fer un enterrament “com Déu mana”.

El pare del Toni (Eduard Buch) ha mort plàcidament mentre dormia al costat de la seva dona Aurèlia (Teresa Vallicrosa). El Toni intenta desesperadament aconseguir els 8.000 euros que li demana la funerària per l’enterrament i l’Emma (Sara Diego), la seva filla n’és partícip i li fa costat. No saben com explicar-li la situació a la seva mare i àvia i decideixen portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 

INTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE denuncia amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

Una peça que pren com a punt de partida el daltabaix emocional i econòmic que suposa la mort d’una persona propera, i el que implica mantenir les aparences, vist des de tres òptiques generacionals diferents. Tres generacions unides per vincles familiars que encaren de forma diferent el mateix fet de la mort.

Continua llegint

– 170 – Circ / Teatre – LA DÉVORÉE  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Theàtre de l’Archipel – Perpinyà – (temp. 19/20 – espectacle 116) – 2020.02.29

LA DÉVORÉE (temp. 19/20 – espectacle 116)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aprofitant la nostra estada a Perpinyà vam poder fer cap al teatre L’Archipel, inaugurat el 10 d’octubre de 2011 al nord del nucli històric de la ciutat de Perpinyà. Obra de les empreses d’arquitectes Jean Nouvel de París i Brigitte Metra, es compon d’uns edificis singulars, uns volums autònoms juxtaposats i que justament destaquen per la diferència de forma i de textura de cada una de les parts.

El conjunt està format per la sala d’assajos Le Studio, l’edifici administratiu, l’edifici logístic on s’allotja el magatzem, l’espai tècnic i on es preparen els decorats, Le Carré o Sala Petita i Le Grenat o Sala Principal, que amb forma de ferradura està embolcallada per una closca asimètrica de formigó amb acabat de resina. El teatre té una capacitat total de 1.200 espectadors. Actualment està dirigit per en Borja Sitjà (Barcelona 1956).

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres havíem comprat entrades per veure l’espectacle LA DÉVORÉE de la companyia de circ Rasposo i la dramaturga Marie Molliens, que es representava a la Sala Petita. Una bona estona d’espera, ja que de fet l’entrada a la sala va tenir lloc 20 minuts després de l’hora prevista, almenys ens va permetre copsar la singularitat de l’espai.

Es tracta d’un espectacle basat en el personatge mitològic de Pentesilea on tots els elements del circ hi són presents: acrobàcies, equilibris, pallassos i música en directe.

Pentesilea era una regna amazona que va lluitar a la Guerra de Troia acompanyada de dotze amazones. Ella va ser abatuda per Aquil·les que la va ferir mortalment al pit amb una llança i que en veure-la va quedar captivat per la seva bellesa.

Continua llegint

– 168 – Roda de premsa – EPICENTRE PIONERES — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 047) – 2020.02.27

RdP – EPICENTRE PIONERES (temp. 19/20 – RdP nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat, abans de marxar uns dies cap a Perpinyà, vaig poder assistir al Teatre Nacional de Catalunya, a la llaaaaaarga Roda de premsa de l’EPICENTRE PIONERES. Una presentació que va durar gairebé dues hores entre sessió fotogràfiques i parlaments, on van participar bona part de les persones implicades.

Cada temporada el TNC dedica un cicle a un epicentre patrimonial, a un determinat autor/a o gènere teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

En aquesta ocasió, l’EPICENTRE PIONERES vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística, ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà.

Continua llegint

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint

– 165 – Teatre – CARTAS AL REY DE LA CABINA  (🐌+🐚) – La Badabadoc (temp. 19/20 – espectacle 113 ) – 2020.02.23

CARTAS AL REY DE LA CABINA (temp. 19/20 – espectacle 113)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir Diumenge, a l’Off de La Badabadoc vam voler veure una adaptació del llibre de Luis        María PescettiCARTAS AL REY DE LA CABINA.

Un relat d’amor fet de petits gestos, interrogants i silencis que no deixen el sabor del buit, sinó de la plenitud expressiva, en l’exquisida prosa poètica d’un gran autor.

L’adaptació teatral, realitzada en format unipersonal,  de Cecilia Rodriguez i Verónica Aguada Bertea ha deixat, al nostre entendre, bona part de l’essència poètica del text original, en el camí. El llibre recull vint-i-dues cartes que escriu una joveníssima noia, Paloma al seu amor Antonio, que molt més gran que ella, l’ha deixat. Ell treballa a la cabina d’una grua. Per a ella és el seu primer desengany amorós.

A través de les cartes que escriu, ella vol comprendre, vol saber, vol recuperar l’amor que ha perdut.

Querido Rey de la Cabina:
¿por qué llamamos amor al amor?
con lo que cuesta, con lo que duele,
con lo que tarda, con lo que arde,
con lo que falta, con lo que quema,
con lo que ausenciacon lo que tiene,
con lo que vienecon lo que ahueca,
con lo que silencia, con lo que canta,
con lo que arrullacon lo que leche,
con lo que vibra, con lo que abraza,
con lo que olvidacon lo que vida,
con lo que pajaritopajarito,
caracolito tan poco mío y de nadie.
Yo, que nunca te tendré.
Y aunque no te lleguen mis correos
te escribo,
y aunque no sepa si los lees
te escribo.
Te escribía.

No sabem ben bé el que ens ha mancat en la proposta teatral, potser una interpretació poc creïble de Cecilia Rodríguez, a la que hem vist actuar però a la que no hem vist “sentir”. Potser ha estat la direcció de la Verónica Aguada, o l’escenografia plena de caixes que no sabem ben bé que representen, o la llum, o la música ….

Continua llegint

– 164 –  Teatre – GRETA & FRIDAY II – AMOR MOR —   (🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 112 ) – 2020.02.22

GRETA  & FRIDAY II – AMOR MOR (temp. 19/20 – espectacle 112)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència.

Ara ens retrobem aquests dos personatges, ja adults, en la proposta “AMOR MOR” escrita i dirigida per la Queralt Riera i interpretada per Annabel Castan i Òscar Muñoz.

Entre els dos relats han transcorregut quaranta anys, la parella viu en el seu pis de Barcelona i es planyen pel “pes” que suporten, el pes de la vida, el pes dels anys transcorreguts, el pes de la infelicitat, el pes del desencís, el pes de la rutina, el pes d’un mateix, el pes dels altres, el pes de l’altra.

Continua llegint

– 163 – Teatre Musical – A CHORUS LINE  (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Tivoli (temp. 19/20 – espectacle 111 ) – 2020.02.21

A CHORUS LINE (temp. 19/20 – espectacle 111)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres dia 21 era nit d’estrena al Teatre Tívoli, gent coneguda del món de les arts escèniques, familiars i amics dels intèrprets, periodistes i públic apassionat dels musicals… omplíem de gom a gom el vestíbul del teatre a l’espera de l’estrena a Barcelona de A CHORUS LINE.

Un espectacle que ve precedit per la fama del seu productor, Antonio Banderas, com ja es va poder copsar en aquella multitudinària roda de premsa que va tenir lloc el passat 27 de gener, de la que us vàrem fer cinc cèntims en aquesta ressenya.

This slideshow requires JavaScript.

A CHORUS LINE es va estrenar a Broadway el 1975, concebut, dirigit i coreografiat originalment per Michael Bennett, amb llibret de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch i cançons d’Edward Kleban, va guanyar 9 premis Tony i 1 Pulitzer.

Els vídeos i fotografies d’aquesta ressenya els vam poder gravar el mateix divendres al matí, al passi de gràfics al que vàrem voler assistir precisament per publicar-los en aquesta entrada.

Ara ens arriba un revival de la producció original a càrrec de Baayork Lee (Chinatown, Nova York 1946), coreògrafa i directora que va interpretar a Connie Wong en la producció original. Un personatge inspirat en ella mateixa, una noia americana d’origen xinès que té problemes amb la seva reduïda alçada.

A CHORUS LINE, es va estrenar el passat 15 de novembre al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, teatre d’Antonio Banderas que va inaugurar sota la direcció de Lluís Pasqual (qui recentment ha dimitit del càrrec). Un espectacle que compta amb 29 intèrprets a escena i una orquestra amb 15 músics en directe, sota la direcció musical d’Arturo Díez Boscovich.

Continua llegint

– 162 – Teatre – CORPUS (Xavier Bobés) (🐌🐌🐌🐌) ——– L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 110 ) – 2020.02.20

CORPUS (Xavier Bobés) (temp. 19/20 – espectacle 110)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Amb moltes ganes, dijous dia 20 de febrer, ens vam dirigir a l’Auditori de Barcelona on dins del cicle “Escenes” s’ha programat l’última producció de Xavier Bobés, CORPUS.

CORPUS proposa la trobada entre un manipulador d’objectes, un músic i un escultor. Un diàleg escènic a cau d’orella on 25 espectadors seiem al voltant d’una tarima circular, obra de Pep Aymerich, molt a prop, observant la construcció d’un paisatge.

Xavier Bobés, nascut a Barcelona en 1977, viu i treballa a Girona i feia uns quants anys que no estrenava a Barcelona. CORPUS és un espectacle que s’aparta de la línia del que fa normalment, en tractar-se d’una proposta molt més poètica, amb un caire recitatiu, música i molts moments de silenci.

Nosaltres no ens perdem cap de les seves propostes d’ençà que el vam descobrir amb       “Insomni” (NEO-Institut del Teatre 2012) i del que després hem vist “El rei de la soledat” (la Pedrera 2013), “Cosas que se olvidan fácilmente” (Mercat de les Flors 2016), “Primer Album” (Temporada Alta 2016) i “Cuaderno de campo” (Grec-Jardi Botànic 2018). Podeu accedir a les ressenyes dels espectacles clicant a sobre del nom de cada un d’ells.

CORPUS és un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint per a desaparèixer de nou. Amb el desig que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència.

Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Una mirada a com observem la vida i deixem que les coses passin. Un paisatge que es va construint a escena interaccionant amb l’escultura hiperrealista de Gerard Mas i la música de Frances Bartlett.

En paraules del mateix Xavier Bobés…

CORPUS és un ritual, la creació d’un paisatge en escena, un poema que cadascun interpreta de forma molt personal.

Un pas, un segon pas amb l’altre peu. Un arbre, un descans i un ocell. Abraço l’arbre. Escolto una melodia… és l’ocell? és el vent? és l’arbre?

Continua llegint