Arxiu de la categoria: Teatre

– 210 –  Voltar per la Literatura – LLUM I LLIBERTAT – diversos autors (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 027) – 2020.06.08

LLUM I LLIBERTAT – diversos autors  (temp. 19/20 – llibre nº 027)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba 

«LLUM I LLIBERTAT» va ser un projecte impulsat per Artistes de la República, Assemblea Nacional Catalana de Manresa, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d’Òmnium Cultural que va il·luminar cent trenta-una agulles del massís de Montserrat, per recordar els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i per reclamar la llibertat del nostre país.

Vuit mesos més tard, l’editorial Comanegra ha volgut reviure aquell moment i ha presentat el llibre LLUM I LLIBERTAT, recuperant imatges d’aquella acció celebrada al setembre.

Un llibre que és un autèntic regal.

Un llibre que mostra a les seves pàgines la bellesa d’una fita col·lectiva i  les imatges d’un paisatge que ens representa a tots.

Més de 200 fotografies espectaculars que retraten aquesta acció, acompanyades de textos breus signats pels màxims representants polítics, socials i artístics del país: Quim Torra, Jordi Cuixart, Elisenda PaluziePerejaume, Joan Fontcuberta, Pilar Parcerisas, Vicenç Altaió, Meritxell Cucurella-Jorba, Pep Mata, Jordi Pons i poemes de Bel Olid i Lluís Llach. També recull frases i declaracions d’alguns dels participants de l’acció.

Una acció que el mal temps va impedir dur a terme la nit del 10 a l’11 de setembre i que va ser realitzada el passat 30 de setembre, la vigília del segon aniversari de l’1 d’octubre.

Continua llegint

– 201 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (4) – SONGS OF REPRESSION (🐌🐌🐌+🐚) – THE LETTER (🐌🐌🐌🐌) – SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.23

Festival DOCSBarcelona 2020 (4) –  SONGS OF REPRESSIONTHE LETTERSPACE DOGS  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres 22 de maig, nova sessió de documentals del Festival Doc’s Barcelona 2020,  vam veure tres noves propostes, a través del portal FILMIN:

  1. SONGS OF REPRESSION  ( 🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental dirigit per Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner, es centra en la Colonia Dignidad, fundada l’any 1961 al sud de Xile per l’alemany Paul Schäfer.

Paul Schäfer (Bonn 1921-Santiago 2010) era un exmilitant de les joventuts hitlerianes, fundador d’una mena de secta religiosa formada per immigrants alemanys que es va establir a Xile.

Una secta que sotmetia als seus integrants a abusos de tota mena, sexuals, físics i psicològics,  i que feia dels nens els seus principals objectius. Una secta que va col·laborar activament amb la dictadura d’Augusto Pinochet i que es va convertir en un lloc d’internament, tortura i fins i tot assassinat dels opositors.

Actualment el lloc s’anomena Villa Baviera, viu del turisme, i els seus actuals habitants són l’objectiu fonamental d’aquest documental.

Unes persones que carreguen amb el pes d’un passat de maltractament i acceptació i que ens van explicant el que senten i el que volen o no volen recordar. Unes entrevistes que van tenir lloc al llarg de tres i anys i mig i on descobrim, astorats, que hi ha persones orgulloses del seu passat i del que van fer i copsem una difícil convivència entre abusadors i abusats, entre torturadors i torturats.

Encara avui moltes d’aquestes persones viuen amb por, por a deixar l’únic món que han conegut, i por a no ser capaços d’assumir que l’única via possible per sobreviure és aplicar la política del “perdó i l’oblit”. Fins a quin punt preferim oblidar el passat i obviar el monstre que portem dins?

Un documental angoixosament magnètic.

FITXA:

Títol: SONGS OF REPRESSION

Direcció: Marianne Hougen-Moraga, Estephan Wagner

País: Dinamarca – Idioma: danès, alemany, castellà

Any: 2020 – Durada: 90 minuts

——————————————–

  1. THE LETTER  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit pel matrimoni format per Maia Lekow i Christopher King que han volgut parlar d’una dona de 94 anys acusada de practicar bruixeria per membres de la seva pròpia família. El seu nét, el jove Karisa, viatja des de Mombasa on viu, per protegir-la.

Han volgut evidenciar l’existència a Kènia, de pràctiques violentes contra les persones acusades de bruixeria, que arriben a ser assassinades per la seva pròpia família, ja  que veuen en elles la personificació del diable.

Aquestes persones reben prèviament una carta que els hi anuncia el seu final. Moltes d’elles fugen, abandonen casa, terres, família, i es refugien en una mena de santuari, un lloc on només poden viure persones acusades de pràctiques satàniques i que en aquell indret esdevenen intocables.

Aquest reportatge ha estat rodat al llarg de sis anys, i l’àvia es va trencar el maluc mentre rodaven. A través de les converses amb els seus familiars ens descobreixen que és l’oncle d’en Karisa l’instigador de l’acusació, una acusació que amaga interessos econòmics al darrere.

Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

FITXA:

Títol: THE LETTER

Direcció: Maia Lekow, Christopher King

País: Kenia – Idioma: Suahili

Any: 2019 – Durada: 82 minuts

——————————————–

  1. SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit per Elsa Kremser i Levin Peter sobre els gossos que van participar com a conillets d’índies en la cursa espacial russa sent objecte de cruels experiments, i els descendents d’aquells animals que malviuen als carrers de Moscou.

Laika va ser la gossa que es va convertir en estrella en ser la primera llençada a l’espai dins d’una càpsula espacial, una gossa que perdura en el nostre imaginari col·lectiu i la història real de la qual és la que ens desvetllen en aquest duríssim documental.

Laika es va consumir en tornar a l’atmosfera terrestre, incinerada com la càpsula espacial en la que viatjava.

Però ella no va ser l’única, i el documental ens mostra un interessant material gràfic aconseguit després de tres anys de negociacions, on veiem els gossos espacials, els que eren recollits dels carrers de Moscou, tancats en gàbies molt petites i intervinguts quirúrgicament per instal·lar-los a l’abdomen tubs digestius i sensors, abans de ser llençats a l’espai. De cada deu, en van sobreviure quatre.

En aquest documental s’ha volgut també recollir la vida dels gossos de carrer, a l’alçada dels seus ulls. Per fer-ho van seguir durant dotze setmanes els gossos que apareixen a la pel·lícula i al documental només veiem imatges de les últimes quatre setmanes de filmació, quan els animals havien acabat acceptant la presència de la càmera com si fos un membre més del grup.

Una escena de violència pertorbadora entre el líder de la gossada i un gat de carrer va fer que els directors es plantegessin la conveniència o no d’incloure l’escena en el documental, decidint que calia fer-ho per neutralitzar una mica els clixés que els humans tenim sobre el comportament de gossos i gats, i, que com veiem, també poden perdre el control.

Un documental dur però molt interessant, en el que podem veure la realitat dels gossos de carrer com si nosaltres fóssim uns espies del seu dia a dia. Ens hem quedat amb les ganes d’esbrinar com es va aconseguir filmar les imatges.

FITXA:

Títol: SPACE DOGS

Direcció: Elsa Kremser i Levin Peter

Música: John Gürtler, Jan Miserre \ Fotografia: Yunus Roy Imer

País: Austria – Idioma: Rus

Any: 2019 – Durada: 91 minuts

——————————————–

– 182 – Voltar per la Literatura – ENTRE TRES SETMANES I DOS ANYS PER LLATINOAMÈRICA de David Panxa Fàbregas Feliu (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 018) – 2020.04.13

ENTRE TRES SETMANES I DOS ANYS PER LLATINOAMÈRICA de David Panxa Fàbregas Feliu (temp. 19/20 – llibre nº 018)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba

Vaig comprar aquest llibre atreta per una portada capgirada i un títol que parlava de deixar-ho tot enrere, viatjar i tornar quan sentis que has de tornar.

David Panxa Fàbregas Feliu, Panxa, recull en aquest llibre les experiències i fotografies del seu viatge cap a llatinoamericà, que s’inicia a Nicaragua l’octubre de 2012, com a voluntari d’una ONG, i acabarà a l’Amazones al Perú en juny de 2014, amb una breu tornada a Barcelona, per un assumpte familiar, el març-abril de 2013.

Un llibre estructurat en forma de diari on les reflexions personals s’intercalen amb el relat de les experiències viscudes. Un recorregut que partint de Nicaragua el portarà a Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia.

Durant el viatge coneix l’Emma amb qui forja alguna cosa més que amistat.

El llibre explica com pas a pas comencen a experimentar una idea: viatjar sense pressa. La seva aventura els porta a viatjar en un veler per arribar a l’Amèrica del Sud amb un pirata com a capità. Sense GPS, ni ràdio, ni motor, ni molt menys bot salvavides. Com descobreixen el mal d’altura a l’Equador amb l’ètnia dels quítxua, … com connecten amb la muntanya sagrada del Machu Picchu i com es queden bocabadats al blanc salar d’Uyuni a Bolívia.

A Nicaragua realitza el documental “Cocineras” que va obtenir el premi Manuel Castillo per la Universitat de València, al millor reportatge periodístic. Posteriorment, a Costa Rica dirigeix el vídeo oficial de promoció turística “Norte Norte, un territorio por descubrir“. Aquests vídeos, i un “especial” rodat al Machu Picchu, es poden visionar en aquest ENLLAÇ ….

ENTRE TRES SETMANES I DOS ANYS PER LLATINOAMÈRICA és un llibre que ens transmet la joia de viure la vida intensament, de deixar-se portar en un descobriment diari del que ens envolta, sense encotillaments, sense pors, sense obligacions, tot fent de la improvisació la forma més adequada de tirar endavant.

Continua llegint

– 173 – NOVA ETAPA a “Voltar i Voltar”

Nova etapa a “Voltar i Voltar”

Com ja vàrem comentar en una de les nostres ressenyes al Blog, al principi d’aquesta temporada 2019-2020, fa algun temps que ens estem plantejant fer un canvi de rumb que potser ens porti a tancar-ho. La principal raó és que ens adonem que invertim massa temps en la redacció de les ressenyes teatrals  … i això fa que deixem de banda altres temes que per nosaltres són tant o més importants.

El 24 d’octubre del 2010 vàrem publicar la nostra primera ressenya, tot parlant d’una obra de teatre que ens havia agradat força, es tractava de BARAKA que havíem vist al Teatre Goya. Des de llavors hem publicat la nostra opinió, critica o valoració de tots els espectacles que hem vist al llarg de les darreres 10 temporades teatrals.

A dia d’avui han estat publicades al Blog 3.120 ressenyes, la majoria dedicades a les Arts Escèniques, que com bé sabeu és un tema que ens ha apassionat d’ençà que vàrem descobrir el bon “Teatre” a les representacions d’una petita sala al nostre barri, que tot just començava a fer les seves primeres passes… el Lliure de Gràcia.

Fins al 2010 l’Imma col·leccionava caixes i caixes amb tots els programes de mà de les representacions teatrals que havíem tingut la sort de poder veure plegats i va ser llavors quan vàrem pensar que potser pagaria la pena fer un pas més i que seria una bona idea que a partir d’aquell moment, en lloc de guardar únicament el programa de mà, féssim una petita ressenya en un Blog, amb el que havíem “sentit” en veure cada una de les representacions. Això, creiem llavors, ens serviria per a la nostra memòria teatral i potser a algú altre li podria interessar saber la nostra opinió.

Així va començar el Blog “Voltar i Voltar”.

Ràpidament ens vàrem adonar que les nostres opinions i valoracions teatrals interessaven a molta més gent de la que ens imaginàvem en un principi. El Blog podria servir, com la nostra “memòria històrica teatral”, i tal vegada podria ser útil per promocionar el Teatre i les Arts Escèniques,

La nostra intenció ha estat sempre incentivar el “anar al Teatre” i precisament per això hem volgut ser sincers amb les nostres valoracions com a espectadors, sense pontificar, sense pensar que tenim la veritat, sabent que no són les úniques opinions i que algunes vegades no coincidim amb les d’altres espectadors.

Des del 2010 hem fet moltes coneixences i sobretot molts i molts, moltíssims amics, potser apassionats com nosaltres pel Teatre. Però malauradament per altra banda la nostra sinceritat en expressar el que realment pensem de totes i cada una de les propostes escèniques, també ens han creat algunes “antipaties”, “enemics” fins i tot, i forces pressions especialment per part d’alguns teatres petits, i en menor mesura per part d’alguns dramaturgs, directors o actors. És molt curiós ,perquè sempre hem volgut donar especial suport a sales de petit format, que molt sovint són oblidades per la crítica professional.

Quan d’entrada sospitem que no connectarem amb una proposta teatral, simplement no anem a veure-la, encara que ens convidin, perquè ens dol i ens costa moltíssim després, fer una ressenya que no sigui positiva. Però quan veiem una proposta, sempre, sempre, sempre, expressem per escrit el que ens ha arribat d’aquesta, sigui positiu o malauradament, algunes vegades negatiu. Creiem que és molt més honest escriure el que pensem, que no deixar de fer-ho, perquè no tot el teatre és “perfecte” i no faríem cap favor falsejant-ho per a acontentar als responsables de la sala o de l’espectacle.

Als tres anys de publicar el nostre Blog, ens van demanar que de forma altruista col·laboréssim en la posada en marxa a Internet d’un nou portal de Teatre, el ara conegut “Teatre Barcelona”.

La nostra aportació com a “Col·laboradors”, d’aquest portal era simplement deixar constància d’un resum del que ja escrivíem al Blog. Ens va semblar una bona idea per promocionar encara més el Teatre i per aquesta raó ens vàrem afegir al grup de “Col·laboradors” que com nosaltres, prèviament escrivien ressenyes de teatre a les xarxes socials.

Un trozo invisible de este mundoLa primera ressenya nostra publicada a “Teatre Barcelona” va ser el 19.09.2013 i la darrera el 27.02.2020. Han estat 1.050 valoracions que hem aportat de forma altruista, sense esperar res a canvi de “Teatre Barcelona”, d’un total de 5.800 publicades en aquest portal entre els 86 “Col·laboradors”, que han participat fins ara.

Arribat aquest punt, volem deixar clar que “Teatre Barcelona” mai ens ha censurat cap de les 1.050 valoracions aportades, … però en la darrera conversa, dilluns passat 2 de març, amb el seu principal responsable, m’he assabentat que algunes de les “pressions” que ens han arribat directament al Blog, també els hi han arribat a ells. Manifestacions d'”Incomoditat” per algunes valoracions que no són massa positives (menys de 3 cargols o aplaudiments), tan nostres com d’altres col·laboradors.

Com l’Imma i jo no volem perjudicar aquest portal, ja que es tracta d’una empresa i com totes les empreses tenen interessos econòmics, hem decidit deixar de col·laborar amb ells i seguir publicant únicament, i amb tota la llibertat al nostre blog. Ha estat un exercici de reflexió madurada durant tota la setmana i molt especialment durant els darrers quatre dies a Cadaqués, per tal de celebrar l’aniversari de l’Imma.

També vam ser impulsors, el maig de 2014, d’un grup de teatre a Facebook que vàrem anomenar “Teatre- l’opinió dels espectadors- Arts escèniques” on tothom que vulgui pot deixar la seva opinió. Un espai on només s’inclouen opinions d’espectacles ja vistos i en cap cas es permet fer promocions o anuncis. Aquest espai compta a hores d’ara amb més de 3.400 membres. Esperem que tingui una llarga vida, i continuarem donant-li suport com a administradors.

Continuarem publicant ressenyes de Teatre, si el “coronavirus ens ho permet”, però això si, a un ritme molt menor, perquè volem entre altres coses viatjar o fer petites sortides encara més sovint, ara que tenim la sort d’estar jubilats i disposar de tot el temps per nosaltres.

Però també volem anar al cinema, veure series per streaming, anar al gimnàs, passejar, llegir, sortir amb amics, amb la família, ….

De fet en els darrers anys, d’ençà que estem jubilats ja hem anat afluixant, ja que el punt àlgid de les nostres publicacions va ser la temporada 2017-2018 amb 501 ressenyes (383 espectacles i 118 rodes de premsa)…. mentre que la temporada passada 2018–2019 han estat solament 389 ressenyes d’Arts Escèniques (305 espectacles i 84 rodes de premsa).

Enguany hem afluixat encara més, perquè a principi de temporada vam estar de viatge per Sud-amèrica gairebé dos mesos i per tant vam deixar d’assistir a Festivals d’Arts Escèniques com poden ser la Fira de Tàrrega o el TNT de Terrassa, i a hores d’ara  portem 118 espectacles i 47 rodes de premsa.

La nostra intenció es seguir promocionant les Arts Escèniques des d’aquest espai, però sense prioritzar-lo per sobre d’altres activitats que també ens vénen molt de gust.

A partir d’ara potser ens donarà temps per tornar a explicar les nostres sortides i viatges, ja que vam deixar de fer-ho. Comença doncs una nova etapa al Blog. A l’octubre en arribar als deu anys, ens replantejarem si aquest nou camí ens satisfà o bé acabem de tancar el Blog definitivament.

– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint

– 171 – Teatre – INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE — (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard (temp. 19/20 – espectacle 117) – 2020.03.02

INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE (temp. 19/20 – espectacle 117)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns és dia de teatre a la Sala Flyhard i allà ens trobem un grup de “teatraires de pro”, que aprofitem aquesta oportunitat de poder veure teatre en dilluns.

Vam fer cap per veure INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE, el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso que ja ens van sorprendre amb el seu primer treball, “Ovelles” vist en aquesta mateixa sala en 2018 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç)

La proposta d’avui, ens parla d’una mort i dels problemes que es deriven quan no es tenen els diners necessaris per fer un enterrament “com Déu mana”.

El pare del Toni (Eduard Buch) ha mort plàcidament mentre dormia al costat de la seva dona Aurèlia (Teresa Vallicrosa). El Toni intenta desesperadament aconseguir els 8.000 euros que li demana la funerària per l’enterrament i l’Emma (Sara Diego), la seva filla n’és partícip i li fa costat. No saben com explicar-li la situació a la seva mare i àvia i decideixen portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 

INTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE denuncia amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

Una peça que pren com a punt de partida el daltabaix emocional i econòmic que suposa la mort d’una persona propera, i el que implica mantenir les aparences, vist des de tres òptiques generacionals diferents. Tres generacions unides per vincles familiars que encaren de forma diferent el mateix fet de la mort.

Continua llegint

– 170 – Circ / Teatre – LA DÉVORÉE  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Theàtre de l’Archipel – Perpinyà – (temp. 19/20 – espectacle 116) – 2020.02.29

LA DÉVORÉE (temp. 19/20 – espectacle 116)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aprofitant la nostra estada a Perpinyà vam poder fer cap al teatre L’Archipel, inaugurat el 10 d’octubre de 2011 al nord del nucli històric de la ciutat de Perpinyà. Obra de les empreses d’arquitectes Jean Nouvel de París i Brigitte Metra, es compon d’uns edificis singulars, uns volums autònoms juxtaposats i que justament destaquen per la diferència de forma i de textura de cada una de les parts.

El conjunt està format per la sala d’assajos Le Studio, l’edifici administratiu, l’edifici logístic on s’allotja el magatzem, l’espai tècnic i on es preparen els decorats, Le Carré o Sala Petita i Le Grenat o Sala Principal, que amb forma de ferradura està embolcallada per una closca asimètrica de formigó amb acabat de resina. El teatre té una capacitat total de 1.200 espectadors. Actualment està dirigit per en Borja Sitjà (Barcelona 1956).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres havíem comprat entrades per veure l’espectacle LA DÉVORÉE de la companyia de circ Rasposo i la dramaturga Marie Molliens, que es representava a la Sala Petita. Una bona estona d’espera, ja que de fet l’entrada a la sala va tenir lloc 20 minuts després de l’hora prevista, almenys ens va permetre copsar la singularitat de l’espai.

Es tracta d’un espectacle basat en el personatge mitològic de Pentesilea on tots els elements del circ hi són presents: acrobàcies, equilibris, pallassos i música en directe.

Pentesilea era una regna amazona que va lluitar a la Guerra de Troia acompanyada de dotze amazones. Ella va ser abatuda per Aquil·les que la va ferir mortalment al pit amb una llança i que en veure-la va quedar captivat per la seva bellesa.

Continua llegint

– 168 – Roda de premsa – EPICENTRE PIONERES — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 047) – 2020.02.27

RdP – EPICENTRE PIONERES (temp. 19/20 – RdP nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat, abans de marxar uns dies cap a Perpinyà, vaig poder assistir al Teatre Nacional de Catalunya, a la llaaaaaarga Roda de premsa de l’EPICENTRE PIONERES. Una presentació que va durar gairebé dues hores entre sessió fotogràfiques i parlaments, on van participar bona part de les persones implicades.

Cada temporada el TNC dedica un cicle a un epicentre patrimonial, a un determinat autor/a o gènere teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

En aquesta ocasió, l’EPICENTRE PIONERES vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística, ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà.

Continua llegint

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint