Arxiu de l'autor: Imma Barba

– Voltar per la Literatura – EL COLLAR ROJO de Jean-Cristophe Rufin (🐌🐌🐌🐌) – (L08) – 20.10.2016

Per Imma Barba

EL COLLAR ROJO de Jean-Cristophe Rufin – 

Un llibre curt però amb un contingut intens i profundament tendre, una història d’aquelles que arriben al cor i mes per a les persones que pensem que els gossos són quelcom mes que un animal.

El protagonista d’aquesta història es diu Guillaume i és un gos.  Ens dóna una veritable lliçó de fidelitat.

el-collar-rojoEstem l’any 1919 i un heroi de la guerra està tancat en una presó esperant un judici. A fora, dia i nit, el seu gos fa guàrdia, borda incansable i espera.

La guerra ha acabat però ha deixat enrere un munt de vides trencades, pares, fills, marits que van ser reclutats i o bé no han tornat o ho han fet absolutament canviats.

Jacques Morlac és l’heroi que ara està arrestat pels mateixos militars que el van condecorar, Hugues Lantier és un jutge militar que, a punt de jubilar-se, ha de decidir sobre el destí de Morlac i no lluny de tots dos, una noia, Valentine, una camperola que té molt a dir.

No puc explicar res més sense descobrir la trama d’aquesta petita novel·la que s’ha de llegir i deixar que et commogui. Una delícia.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – EL OFICIO DE VIAJAR de Francesc Castanyer Castellví (🐌🐌🐌🐌) – (L07) – 15.10.2016

Per Imma Barba

EL OFICIO DE VIAJAR de Francesc Castanyer Castellví – 

Nosaltres vam conèixer en Francesc quan l’any 2012 vam contractar amb l’empresa Kananga la ruta anomenada “La Reina d’Àfrica” que ens va portar a visitar el nord de tres països: Zàmbia, Malawi i Moçambic.

Sense saber que ell era el nostre guia portàvem a la maleta el seu primer llibre i havíem vist el reportatge que li havien fet en la sèrie de TV Española, “Españoles por el Mundo-Mozambique“.

Podeu veure en aquest enllaç aquell reportatge

http://www.rtve.es/alacarta/videos/espanoles-en-el-mundo/espanoles-mundo-mozambique-francesc/1393734/

Aquell és potser el viatge més dur que hem fet mai i en Francesc ens va demostrar la seva enorme vàlua com a persona i com a guia tal com vam comentar en una de les entrades que vam fer sobre aquell viatge. Accés a aquella crònica

el-oficio-de-viajar

Aquesta passada diada de Sant Jordi ens el vam trobar signant aquest segon llibre i no vam dubtar a comprar-ho.

Un llibre on ens convida a pensar en el que representa l’experiència de viatjar i les diferents actituds que ell com a guia observa en els seus clients:  «Durante mi experiencia como guía de viajes especializado en África, me he encontrado clientes, viajeros, transportados, amigos y consumidores».

Reivindica viatjar com alguna cosa mes que fer fotografies i mirar, viatjar ha de ser una experiència vital. Ens vol ajudar a evitar els tòpics i ens vol empènyer, abans, durant i després del viatge, a conèixer la historia, la realitat actual i les expectatives de futur dels països que visitem.

El fet d’anar d’un lloc a un altre, per molt llunyà que estigui, no ens converteix automàticament en viatgers, pot ser que només siguem consumidors de quilòmetres o “aconseguidors” de banderetes en el mapa mundial.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – EL TESTIGO INVISIBLE de Carmen Posadas (🐌🐌🐌+🐚) – (L06) – 13.10.2016

Per Imma Barba

EL TESTIGO INVISIBLE de Carmen Posadas – 

He de reconèixer que no havia llegit cap llibre d’aquesta autora i he de dir que m’ha agradat molt la seva manera d’escriure i la seva cuidada prosa. Aquesta és una novel·la de narrativa històrica ambientada en la Rússia bolxevic i més concretament en l’època de la revolució i la caiguda i assassinat de la família imperial, la família del tsar Nicolas II.

Està basada en fets reals i l’autora ha fet feina d’investigació i recerca de documentació relacionada amb aquells fets. Però no només explica els fets històrics més o menys coneguts sinó que aprofita per parlar de les condicions de vida de la societat russa en l’època del tsar, de les condicions de vida de la família imperial i de tota la gent que treballaven de servents de la família.

el-testigo-invisibleLeonid Sednev treballava com a “nen de l’aigua” al palau imperial, era un ofici que únicament estava permès als nens que per la seva mida podien entrar per les canonades de la ventilació per tal de mantenir-les netes. Quan el seu creixement ja no li va permetre, va passar a treballar a les cuines de palau com a pinxo. La nit del 17 de juliol del 1918, ell tenia quinze anys, quan un grup de militars va executar a la família imperial i tot el personal de servei que encara era amb ells. Leonid va ser l’únic supervivent i ja ancià decideix explicar la historia. Va ser el testimoni invisible de la tragèdia.

El testimoni invisible és un retrat d’un món en ple canvi social, vist des dels ulls d’un servent dels nobles i dels bolxevics que els van succeir, i d’un temps en el qual l’ànsia de poder i de riquesa semblen justificar les majors atrocitats humanes. Ens explica l’impacte en la vida de la població l’entrada de Rússia en la primera Guerra Mundial, el poder cada vegada més acusat dels soviets davant d’un tsar que no volia veure-ho i el paper influent de Rasputin, un estrany i misteriós personatge considerat un semidéu per una bona part de la noblesa.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – EL SILENCI DEL FAR (🐌🐌🐌) d’Albert Juvany i Blanch – (L05) – 09.10.2016

Per Imma Barba

EL SILENCI DEL FAR – d’Albert Juvany i Blanch – 

La història s’inicia quan l’Anna, una jove que treballa de bibliotecària a Húsavik, un petit poble de pescadors d’Islàndia, rep una carta del seu pare, que segons li han dit sempre, la va abandonar quan era molt petita. Aquest fet obre una porta que ella creia tancada per sempre i decideix enfrontar-se a un passat que ara veu ple d’incerteses i de preguntes sense resposta. Anna ha viscut tota la vida sota la protecció dels seus oncles i sempre ha estat envoltada de silencis, de coses de les quals no es parla mai. Però, l’Anna ara vol saber la veritat sobre el seu passat i els seus pares, i decideix anar a buscar-la a la vella casa, ara abandonada, on havia viscut de petita. Allà troba un diari de la seva mare i comença la lectura decidida a saber la veritat.

el-silenci-del-farParal·lelament arriba un jove biòleg al poble, en Gisli, que sota l’aparença d’investigar sobre el món de les balenes, en realitat també busca vestigis d’un passat que vol aclarir.

L’Anna i el Gisli no són els únics narradors de la història, una història que es belluga entre el passat i el present amb salts fugaços entre paràgraf i paràgraf. Els pares de l’Anna actuen llavors com a protagonistes desvetllant-nos el passat a petites dosis. Altres personatges secundaris també tenen pes en la història, com Gunnar el professor de música de l’Anna i amic de la infància de la seva mare, els oncles en Jón i la Katrín ó en Baldur el xicot de la noia.

La història dels dos joves són paral·leles en tota la novel·la i l’autor ens ho explica amb frases curtes que salten d’un personatge a l’altra fent evident aquest paral·lelisme. Una tècnica narrativa molt innovadora, que es caracteritza pels canvis de persona entre frases separades per punts. Canvis ràpids enllaçats per un nexe comú.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – UN FINAL PERFECTE (🐌🐌🐌) de John Katzenbach – (L04) – 26.09.2016

Per Imma Barba

UN FINAL PERFECTE de John Katzenbach – 

Sarah, Karen i Jordan no tenen res en comú.

Sarah és una professora que ha deixat la feina totalment trasbalsada per la mort del seu marit i la seva filla en un accident de cotxe. Té trenta anys i està deprimida i la beguda és la seva companyia.

Karen, és una doctora soltera i solitària. Té quaranta anys i la seva feina és l’únic important a la seva vida.

un-final-perfecteJordan, és una adolescent de disset anys que viu en l’institut on estudia. Juga al basquet i se sent rebutjada per tots. La traumàtica separació dels seus pares no l’ajuda.

Només tenen en comú els seus cabells pèl-rojos i un assassí que ha decidit matar-les. Tot just uns quilòmetres de distància separen tres dones que no es coneixen entre elles.

Aquest llibre ens parla de la por i de la capacitat per afrontar-la i enfrontar-la. L’autor, del que havia llegit la seva obra “El Psicoanalista”,  ens mostra la seva gran capacitat per crear històries amb un fort component psicològic.

L’assassí s’amaga rere el nom de “llop ferotge” com el conte de la Caputxeta, i és una persona avida de fama que es dedica a escriure llibres i vol fer una obra d’art de la qual es parli i per això planifica mil·limètricament els crims dels quals parlarà en el llibre. Les ha seguit durant mesos i ara ha començat l’assetjament psicològic que farà de manera simultània amb les tres dones.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – LA VIDA CUANDO ERA NUESTRA de Marian Izaguirre – (🐌🐌🐌🐌) – (L03)

Per Imma Barba

LA VIDA CUANDO ERA NUESTRA de Marian Izaguirre – 

A priori m’atrauen els llibres de temàtica relacionada amb els llibres, i d’aquest, a més, em va atreure la portada amb aquests nens embadalits davant un aparador ple de llibres.

la-vida-cuando-era-nuestraEns trobem a Madrid l’any 1951 dins una llibreria de llibres vells que porten Matias i Lola, situada en un petit carrer sense sortida de la ciutat. Ells viuen junts fa més de 15 anys tot i que no estan casats. La guerra civil va impedir el divorci d’en Matias i ell va estar pres per les seves idees polítiques. Abans de la guerra Matias era propietari d’una editorial i Lola hi treballava com a traductora.

Alice és una dona anglesa que resideix a Madrid des de fa anys. Un dia veu pel carrer a Matias portant uns llibres i el segueix fins a la llibreria. Entra, compra un llibre i aprofita per deixar d’amagat el que ella duia. Torna i una tarda coneix la Lola i comencen a llegir conjuntament un llibre que parla de Rose, una jove que desconeix qui són els seus pares. L’acció del llibre que llegeixen se situa a Anglaterra a començaments del segle XX.

L’amistat entre Lola i Alice, dues dones molt diferents i que no es coneixen, es va forjant a poc a poc mitjançant la lectura.

“La vida cuando era nuestra” és un petit homenatge a la literatura i als llibres. Un llibre dins d’un altre llibre. Dues històries que comencen al mateix temps i que avancen juntes sense que guanyi terreny una sobre l’altra. L’interès pel desenvolupament de les dues històries és igual i constant durant tota la lectura.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – EL ULTIMO PASAJERO de Manel Loureiro (🐌🐌) – (L02)

Per Imma Barba

EL ULTIMO PASAJERO de Manel Loureiro

Aquest era un llibre de la meva llista de pendents de llegir, que m’atreia i no m’atreia al mateix temps. M’atreia la temàtica de misteri plantejada però no les referencies a l’estil “Stephen King” emprades per la critica, potser perquè les obres d’aquest autor nord-americà em resulten massa paranormals i he deixat de llegir-lo.

EL ULTIMO PASAJERO és un llibre dels que enganxa i desperta les ganes d’esbrinar que és el que va passar, però també és cert que és un llibre que decau, i molt, a la segona part de la lectura on es comença a intuir el previsible final i ens presenta moments repetitius i força innecessaris.

el-ultimo-pasajero_9788408112495La trama simultanieja passat i present i els protagonistes viuen en 1939 i a l’actualitat confonent molt sovint el moment en el qual es troben.

El Valkirie era un transatlàntic de luxe que feia un creuer de vacances per simpatitzants del nazisme, poc abans de l’esclat de la segona guerra mundial. No va patir cap accident, no va naufragar, senzillament va aparèixer a la deriva sense ningú a bord. Era el cinquè dia de navegació. Només un bebè apareix viu al mig de la pista de ball.

El vaixell és remolcat i oblidat fins que el multimilionari Isaac Feldman el compra en una subhasta, el remodela recuperant l’aspecte original i el fa navegar de nou. El que pretén és fer el mateix viatge i esbrinar que va passar dins del vaixell. Per això compta amb els millors científics i tècnics i amb tots els mitjans tecnològics necessaris. També compta amb personal d’alta seguretat, antics militars fortament armats.

Continua llegint