Arxiu d'etiquetes: Henrik Ibsen

– Teatre (212) – FILLA DEL SEU PARE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 18.03.2017

FILLA DEL SEU PARE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Al mes del desembre de 2015 es va estrenar aquesta versió lliure de Hedda Gabler dins del Festival Temporada Alta, amb la firma del jove dramaturg gironí Aleix Aguilà i la direcció de Pau Miró. Els intèrprets formen part de la companyia Solitària i treballen plegats per primer cop en aquesta proposta: Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals.

Partint de la trama del seu autor, Henrik  Ibsen, Aleix Aguilà ha refet la història limitant l’acció a la nit de cap d’any i l’endemà. Amb una mirada desacomplexada,  aconsegueix traslladar el personatge, les seves frustracions i la seva crisi existencial al món contemporani. Un món on vivim amb una obsessió malaltissa per mostrar-nos als altres, per aparentar ser el que els altres volen que siguem i mantenir-nos actius a les xarxes socials.

Hedda Gabler és una dona brillant que intenta encaixar en un clixé ben mediocre. Aquest esforç és devastador per a ella i per a tothom que l’envolta.

A partir de la veu de Hedda Gabler, escoltada des de l’actualitat, ens qüestionem quin és el paper de la dona avui dia. Hedda, una magnífica Júlia Barceló,  és una dona atrapada en la superficialitat de la societat i que es mostra incapaç de superar la buidor que aquesta mateixa societat li provoca. Ella presenta una gran addició a mostrar-se en primera línia en l’aparador de la societat i les xarxes són el mitjà per fer-ho. Però aquest fet no elimina la seva sensació de solitud i la seva voluntat autodestructiva.

Únicament tres personatges, tres magnífics actors amb una química extraordinària entre ells i que ens regalen moments realment esplèndids.

L’acció se situa en un ambient burges, el matrimoni Tesman ha tornat del seu llarg viatge de nuvis amb motiu de la mort d’una tieta. Han hagut d’interrompre un viatge que ja durava sis mesos. Un àtic de luxe amb una gran terrassa i unes esplèndides vistes sobre la ciutat. Jorgen Tesman (Pau Vinyals) és escriptor i espera aconseguir un càrrec de director a la Biblioteca Nacional, que l’ha de permetre mantenir el nivell de vida i pagar el pis. Encara no estan del tot instal·lats i un piano presideix la sala.

Continua llegint

– Teatre (210) – L’ÀNEC SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17.03.2017

L’ÀNEC SALVATGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Cada vegada estic més convençut que s’ha d’esperar uns dies després de l’estrena per gaudir més d’una nova proposta escènica, malgrat que en el nostre cas poques vegades complim amb aquesta reflexió que acabo de fer; i és que els molt teatraires com nosaltres, sovint caiem en la temptació de veure-la el més aviat possible i encara més quan sabem que haurem d’escriure la nostra opinió en el blog.

Malgrat que en acudir la roda de premsa de l’espectacle, havíem notat bones sensacions, a causa de que havíem llegit prèviament algunes opinions no massa favorables escrites al llarg d’aquests dies en espais similars al nostre, vàrem assistir ahir al Teatre Lliure amb certa recança, ja que havíem llegit que el text no era prou bo…. i força allunyat de la realitat actual; una de les raons de més pes que adduïen, era que el seu desenllaç és massa previsible des de la primera mitja hora de la representació; altres també opinaven que s’hauria d’haver retallat força el text perquè la durada estigues més en connexió amb el públic actual, al que li agrada la immediatesa en la majoria dels actes de la seva vida.

La sorpresa per tant, ha estat majúscula, perquè ens hem trobat amb un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana.

Els que també som “malalts” pels viatges, sabem el que ens trobarem al final del camí i malgrat això segurament gaudim més dels preparatius i del mateix camí que hem de fer per arribar-hi, que del destí final.

És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Julio Manrique (director de la proposta), per haver aixecat aquesta meravellosa adaptació i fer-nos conèixer un altra obra d’aquest gran escriptor.

Continua llegint

– Teatre (145) – NORA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 30.12.2016

NORA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és l’última obra de Teatre que hem pogut gaudir aquest passat any 2016….. exactament la que fa el número 321 de les que hem pogut veure i valorar en aquest blog durant els 365 dies de l’any que hem acabem de deixar enrere.

NORA és la primera proposta dins de la “Trilogia de la imperfecció” que presenta la Sala Atrium i la seva companyia tal com ens van comentar a la roda de premsa. Una trilogia que pretén parlar sobre el que és imperfecte, el que és humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació perpetua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica, esdevenint una massa.

Nora està basada en l’obra de Henrik Ibsen, “Casa de nines“. Adaptada i dirigida per Raimon Molins, es tracta d’una proposta reivindicativa que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la realització o la felicitat personal. Escrita a finals del segle XIX, ha estat adaptada a l’època actual i sorprenentment, el que ens planteja continua sent vàlid. En més d’un segle no s’ha avançat gaire en molts aspectes socials i tampoc gaire en la forma de fer teatre.

nora-sala-atrium

L’obra Casa de Nines, protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l’obra més traduïda i més representada del seu autor H. Ibsen; la seva protagonista, Nora, s’ha acabat convertint en símbol de la igualtat i alliberació de la dona.

S’ha reduït sensiblement el temps d’aquesta versió respecte a l’obra original i està centrada bàsicament en la part final. També s’han permès la llicència de canviar el sexe d’un dels personatges, ja que el Sr. Krogstad és ara Oda Krogstad.

Continua llegint

– Teatre – CASA DE NINES (🐌🐌🐌+ 🐚) Tallers de l’Institut del Teatre – 25/02/2016

Dijous passat i gairebé per casualitat, a través d’uns amics del Facebook em vaig assabentar, de què en l’Institut del Teatre s’estaven realitzant uns tallers de Teatre… o el que és el mateix, s’estaven representant unes obres de teatre, amb la participació dels alumnes de 3r curs de l’Institut, i amb el suport del seu professorat. Aquests tallers s’han realitzat en diferents dies i en diferents horaris (mati i tarda) i estan oberts al públic interessat, de forma gratuïta, però malauradament sembla que principalment estan pensats per consum intern dels estudiants del mateix institut, perquè no s’anuncien ni en la mateixa web de l’Institut o almenys jo no he sabut trobar aquesta informació; això si, en cas de places lliures l’accés es lliure pel públic interessat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A dos quarts de 10 del matí, ja estava a l’Institut del Teatre i la primera sorpresa va ser que les entrades estàvem exhaurides… buff… però em van indicar que si esperava a les 11, hora que començava la representació, potser quedarien entrades no recollides. Per sort vaig poder accedir i entrar a l’aula S4 S5 per tal de veure la representació d’una adaptació de LA CASA DE NINES, del dramaturg noruec Henrik Ibsen.

Continua llegint

– Teatre – STOCKMANN (*****) – Les Antonietes – Sala Muntaner – 14/06/2014

Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.

Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014

dissabte 14 juny 201401-imp …. a la tarda vàrem fer acte de presencia a la manifestació convocada per SOM escola, en defensa de la immersió lingüística que tanta por fa a les espanyes i que per aquest motiu, pretenen aniquilar-la.

CARTEL logo vertical…. i finalment vàrem acabar la jornada anant al Teatre…. estrany no ??? …. a veure un altre versió d’un obra força reivindicativa i ja molt coneguda per nosaltres… UN ENEMIG DEL POBLE del escriptor noruec Henrik Ibsen; aquesta vegada però una versió de “Les Antonietes” força reduïda en temps (que no en contingut) que capta perfectament  l’essència del mes important d’aquest excepcional text….. sota el títol STOCKMANN.

Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.

Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges  d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable  tragèdia.

Continua llegint

– Teatre – UN ENEMIC DEL POBLE (*****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 24 /01/2014 (repetim en 20/06/2015)

Divendres passat, 24 de gener i desprès d’assistir a la primera part del pre assaig general de l’òpera “La Somnàmbula” de Bellini, al Liceu…..  amb un cop de metro em vaig apropar al Teatre Lliure, on varem poder veure una petita part de l’exposició dedicada a la nostra estimada Anna Lizaran (properament la tornarem a veure amb la tranquil·litat que es mereix i farem la corresponent crònica).

Un enemig del poble 8

Però la nostra fita per aquell dia era poder assistir a la representació de UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen. Abans però estàvem convidats en el mateix foyer del Lliure a un tast de 3 vins de denominació origen Catalunya, acompanyats de 3 lectures dramatitzades (una per cada vi). Una experiència realment insòlita per nosaltres, però summament enriquidora, ja que es tracta d’una iniciativa de portar la cultura del vi a la resta de les cultures de casa nostre.

Però anem al que us vull explicar…

Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.  

Un enemig del poble 1

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.

Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.

Un enemig del poble 2

Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure

Continua llegint

– Teatre – QUANT DESPERTEM D’ENTRE ELS MORTS (***) – Teatre Nacional de Catalunya – 15/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Divendres passat tornem al Teatre Nacional amb la sensació de què el que anem a veure no ens agradarà gens, ja que totes les critiques llegides fins ara han estat unànimes i l’han deixat força malament tant la interpretació com la posada en escena.

Quan despertem d'entre els morts

A mes a mes estavem una mica cabrejats amb la direcció del TNC ja que tenien entrades des de feia molts mesos i sense avisar amb temps van canviar el dia del col·loqui fa pocs dies i ens varem assabentar casi per casualitat. Tant és així que quan varem trucar a taquilles per canviar les entrades pel dia del col·loqui real, la taquillera encara no estava assabentada.

Un cop vista aquesta producció no creiem pas que passi a la història dels grans esdeveniments del TNC, però hem de dir que ens ha agradat força i en això segurament ens ha influenciat el poder assistir-hi al col·loqui on entens l’esforç per interpretar uns papers amb dificultat afegida i ple de simbolismes. Un text magnific el d’Ibsen, però no fàcil d’empassar i que el director Ferran Madico ha aconseguit transformar-ho en quelcom mes digerible.

Arnold Rubek, un escultor amb un cert prestigi, descansa en un tranquil balneari amb vistes als fiords amb la seva dona, la jove i vitalista Maia, uns anys més jove. El matrimoni, envaït secretament pel tedi, comença a esquerdar-se amb l’arribada al resort d’una misteriosa dona, Irena, una model que guarda un record terrible de quan va treballar amb Arnold. L’aparició d’Ulfheim, un caçador que desperta en Maia la voluntat d’endinsar-se en la natura, acabarà de treure a la llum tots els conflictes que planaven per sobre la relació.

Després de publicar Quan despertem d’entre els morts, l’any 1899, Henrik Ibsen (1828-1906) no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l’home i la multitud…), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada per la tensió entre el poder i la moralitat.  El testament literari d’un autor indispensable.

Quan despertem d'entre els morts 1

Continua llegint