Arxiu d'etiquetes: Molière

– Teatre (54) – LES DONES SÀVIES, de Molière (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 10.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LES DONES SÀVIES, de Molière – 

Ahir dilluns vam gaudir de valent amb aquesta proposta que Enric Cambray i Ricard Farré ens presenten a El Maldà. Una comèdia d’embolics on el que pretenen és fer mofa dels anomenats “tertulians” que envaeixin les programacions televisives i radiofòniques amb un aparent coneixement de tot i de tothom.

les-dones-savies

El 1672 Molière va estrenar aquesta comèdia de costums on es parla de l’afany de saber de les dones. Presenta uns personatges ridículs, pretensiosos i dèbils que creuen que la filosofia i la ciència són la via per fugir de les passions i dels sentiments. Una sàtira sobre les pretensions acadèmiques a l’educació femenina de la seva època i on Molière ataca el que ell considerava un dels pitjors mals de la seva societat, la hipocresia. Posa el focus en els intel·lectuals que aconseguien el prestigi rapidament degut a la seva facilitat de parlar sense dir res. Personatges falsos i jactanciosos que s’aprofitaven de la candidesa d’unes dones que anhelaven canviar el seu rol i convertir-se en dones sàvies.

Un atac en tota regla a la figura del setciències, fatu i pagat de si mateix i a la de la dona saberuda, més que no sàvia.

les-dones-savies-el-malda-voltar-i-voltar-1

Aprofitant el plantejament de Molière, dos actors, dos esplèndids actors, Enric Cambray i Ricard Farré s’enfronten al repte d’interpretar vuit personatges, masculins i femenins. Amb una gran versatilitat van passant d’un personatge a un altre canviant vestuari, expressions corporals i facials, veu i pronuncia. Ens han deixat realment impressionats amb aquesta capacitat de transformació que ha anat agafant velocitat i visibilitat per als espectadors a mesura que avançava l’obra.

Continua llegint

– Teatre – DON JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 18/03/2016

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, DON JOAN,  dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. De fet ja ho estaven quan el Miquel va anar a la roda de premsa el passat dia 10 de març.     

DON JOAN 3

Una revisió actualitzada del personatge més llibertí i vividor de la literatura universal, un dels mites indiscutibles de tots els temps. Aquesta versió conserva un 70% del text original i els grans monòlegs, però han decidit fer-la a partir d’una nova traducció (realitzada per Cristina Genebat), ja que la ultima existent era del 1973. Han volgut abordar de manera especial tres aspectes importants, la relació amb les dones, l’espai i el càstig a Don Joan.

El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern…. i és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes.

Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat molt; en aquesta crònica no el volem desvetllar, per no treure la sorpresa i la intriga dels que tinguin la sort d’haver comprat entrades amb temps.

Continua llegint

– Teatre – L’AVAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Goya – 17/02/2016

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de MolièreI ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

L'Avar - Teatre Goya 1

L’Avar va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière, estrenada al Palais Royal de París en 1668.  Sergi Belbel va realitzar aquesta adaptació per a la producció estrenada al Festival Grec del 1996, dirigida per ell mateix i protagonitzada per en Lluís Soler.

Ara, aquella versió ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic en el text, el vestuari i l’escenografia. Segons ell mateix ha comentat, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière.

Ens situem a París a finals del segle XVII, a la casa d’Harpagon, un home vidu i terriblement avar, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. Els seus dos fills, Elisa i Cleante pateixen l’avarícia i l’egoisme del seu pare.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’AVAR de Molière – Teatre Goya – 02/02/2016

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa, d’una obre de Teatre que fa més de 20 anys que no es representa a Barcelona… L’AVAR de Molière.

Serà el primer text clàssic representat al Teatre Goya d’ençà que Josep Maria Pou la dirigeix, ara farà ja 8 anys, amb aquell celebrat “Els nois d’història”; en Pou ha volgut expressament que el protagonitzes en Joan Pera, perquè assegura que és un grandíssim actor, malgrat que moltes vegades ha estat menystingut pel món de la “cultura” pels seus papers al Teatre de l’entreteniment, ara demostrarà a tothom del que és capaç. “És un primeríssim actor capaç d’abordar qualsevol tipus de personatge que se li planti al davant” ha afirmat.

L’acte a més a més d’en Josep Maria Pou, ha comptat amb la presència de Josep Maria Mestres, director del muntatge, de Pep Duran responsable de l’escenografia i de la gran companyia d’actors que hi intervenen, formada per Joan Pera, Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francés; cal remarcar que mes de la meitat d’aquests 10 actors, són joves perquè segons ha explicat en Pou, ell creu que paga la pena recolzar als nous talents.

roda de premsa de L'AVAR - Teatre Goya - 2

Continua llegint

– Teatre – MISÁNTROPO (*****) de Molière – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 02/12/2014

No ens esperàvem pas que ens agrades tant aquesta producció del Teatre Español de Madrid / Teatro Calderón de Valladolid, però com ens l’oferia la programació del Lliure ens la vàrem jugar sense haver llegit res al respecte. Aquesta revisió del MISÁNTROPO de Molière sota la direcció de Miguel del Arco, ens ha deixat literalment clavats a les butaques de la Sala Fabià Puigserver.

cartel-misantropo_sin_letrasUn clàssic que continua qüestionant-nos què és l’honestedat del ésser humà…. i que degudament actualitzat al dia d’avui, en la era del mòbils i de les xarxes socials, Miguel del Arco ha aconseguit que nosaltres, els Voltaires,  la considerem com una de les produccions teatrals que ens ha impactat i agradat més de les darreres temporades… senzillament irrepetible.

L’Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al “desert” pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.

L’Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s’acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot, fins i tot l’amor de la seva vida, per defensar allò en què creu.

L’acció de l’obra teatral, ens la situa al dia d’avui, a un carreró d’una ciutat que podria ser molt bé la nostra, un carreró infecte i fosc, on s’apilen les deixalles (també les humanes), que serveix com a urinari improvisat en cas de necessitat, a la sortida d’emergència d’una discoteca. Un local on s’està celebrant una festa, que no acabem de veure, però si la intuïm pel soroll que escoltem cada cop que s’obre la porta d’emergència; una festa que representa la societat sense ètica d’avui en dia, amb les seves aparences, enganys, lluites per aconseguir el poder econòmic o sexual i sobretot la falsedat en gairebé tots els actes socials que acostumem a viure en el nostre dia a dia. Una societat de la qual tothom en teoria vol fugir, però que en realitat no pot prescindir d’ella.

Continua llegint