Arxiu d'etiquetes: Ramón Madaula

– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

GREC2019 – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.

El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.

A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.

Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).

Els quatre personatges de l’obra defensen quatre relats que tenen una vigència indiscutible. Encara ara ens cal entendre els motis de Nora, la necessitat profunda d’escoltar la seva pròpia veu, d’assumir la responsabilitat de viure en llibertat, d’escollir qui és i que vol ser. Però també d’escoltar Torvald, el marit abandonat, i Emmy, la seva filla i també l’Anne Marie, la dida que ha tingut cura dels seus fills”.

Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la    veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.

Continua llegint

– 066 –  Teatre – PERDUTS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Aquitània – 2018.10.01 (temp. 18/19 – espectacle. nº 048)

PERDUTS (temp. 18/19 – espectacle nº 048)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I un altre inici de temporada, aquesta vegada a L’Aquitània Teatre amb PERDUTS una comèdia escrita i dirigida per Ramon Madaula.

PERDUTS és la quarta obra escrita per Ramon Madaula (Sabadell, 1962), després de “Coses nostres” que vam veure en 2015 a la Sala Atrium, “L’electe” la temporada passada a la Sala Muntaner, “Ignots” que es va poder veure a El Maldà i “Adossats” al Teatre Romea, també la temporada passada i on vam veure treballar per últim cop a l’escenari a Carles Canut.

PERDUTS està basada en fets reals i ens parla de l’amistat de dos homes, pares de família i companys de feina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Joan i el Lluís, dinen cada dia al mateix restaurant. Estan casats i porten els seus fills a fer les activitats extraescolars que impliquen desplaçaments fora de la ciutat. Han arribat a la quarantena i tenen tot el que consideren indispensable per gaudir de la vida: feina, dona, fills, salut, …. Parlen de tot. Els hi manca alguna cosa. Un dia inicien una conversa que començarà com un joc i es transformarà en un embolic del qual no sortiran indemnes.

Tot i que parlen en tot moment de les seves dones (l’Ester i la Maria) l’obra està interpretada només pels dos personatges masculins que encarnen els actors Xavier Bertran i Jordi Coromina (quina veu!!!!). De fet l’obra inicialment portava el títol d’ELLES canviant a Perduts durant el procés d’assajos.

El sainet de dos bons homes que tenint-ho tot, estan a punt de perdre-ho tot.

Unes interpretacions que ens han semblat del tot convincents, amb la dificultat que entenem que ha de suposar fer tota la representació asseguts a una cadira amb petits canvis de lloc entre escenes. Una escenografia de Laura Orri molt senzilla però molt efectista, que situa la taula amb les dues cadires a tocar de la vidriera que separa el restaurant del carrer. Una vidriera on s’anuncien les especialitats de la casa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una conversa entre dos amics amb moments molt divertits, i tot i que ja de bon principi preveus cap on anirà tot plegat, no per això deixes d’estar pendent de la història que ens expliquen amb una gran agudesa, agilitat i sentit de l’humor.

Continua llegint

– Teatre – ADOSSATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.18 (temp. 17/18 – esp. nº 142)

ADOSSATS (temp. 17/18 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica.

Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família “normal”.

Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu Jordi, en Jordi petit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ells són en Jordi Bosch, la Rosa Renom i un jove Guillem Balart. Ella escombra el jardí i xerra pels descosits, ell llegeix el diari còmodament assegut, el fill dorm a l’habitació del pis de dalt. A la caseta del gos dorm la gossa de la família. Una família “normal”.

És el dia 23 d’abril i esperen l’arribada de la resta de la família, fa bon temps i dinaran al jardí. Arriben el Jordi avi, amb la seva cuidadora, i l’artista de la família, en Joan, germà del Jordi pare, fill del Jordi avi i tiet del Jordi petit. Ells són Carles Canut, Marieta Sánchez i Ramon Madaula.

En clau de comèdia retrata el món d’una família de classe mitjana, que estan junts, però se senten sols i no aconsegueixen anar més enllà de les bones formes. No saben com apropar-se, i com més ho intenten, més s’allunyen.

Continua llegint

– Teatre (271) – L’ELECTE (🐌🐌) – Sala Muntaner – 03.05.2017

L’ELECTE  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ramon Madaula és l’autor i intèrpret d’aquesta proposta, un text que va ser presentat al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta 2015, on va quedar finalista, i ara, per a la seva representació a les sales comercials ha estat reescrit, allargant la seva durada i variant força el contingut, tal com ens van explicar a la roda de premsa.

Aquest és el segon text d’en Ramon Madaula després de presentar COSES NOSTRES l’any 2015, i ara, en aquests moments, té una tercera obra a la cartellera, IGNOTS, a la El Maldà.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera tant ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

Una guerra dialèctica entre metge (Ramon Madaula) i pacient (Roger Coma) on apareixen totes les inseguretats, totes les pors, totes les contradiccions personals del polític que fan qüestionar el fet d’haver arribat al lloc on està. Quins són els fets del seu passat que marquen l’avui i condicionen el seu futur??

El text no ens ha acabat de convèncer, ja que ho trobem força “tendenciós” i ple de tòpics, en el sentit de voler encabir a totes les persones dins del mateix patró, mesurar-los a tots de la mateixa manera, els polítics que no han de ser (sinó semblar), que han de prometre però no han de fer res, que han de permetre que tot continuï com està sense intervenir en l’esdeveniment normal de les coses.

I d’altra banda els votants que s’han de deixar manipular fent veure que decideixen ells, que han de tancar els ulls a les corrupteles, que han de fer veure que “creuen” sense creure.

Ramon Madaula ridiculitza un sistema polític (especialment si aquest està lligat al món independentista, amb el que no combrega pas), basat en els favors i en els servilismes, i al mateix temps una societat enfocada a aparentar una seguretat i una felicitat que en molts casos no hi és.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’ELECTE – Sala Muntaner (rp85) – 28.03.2017

L’ELECTE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dimarts passat vaig tornar a assistir a una roda de premsa a l’hotel Internacional, que és on es fa la presentació de L’ELECTE, proposta que ja s’ha pogut veure en algunes poblacions de Catalunya i que ara arriba a la Sala Muntaner de Barcelona.

A la capçalera de la taula on estem tots asseguts, d’esquerra a dreta, els dos actors d’aquesta proposta: Roger Coma i Ramon Madaula, a continuació Jordi Casanovas (director de la proposta) i al seu costat el director artístic de la Sala Muntaner, Josep María Coll.

El text ha estat escrit pel mateix Ramon Madaula, el segon text que estrena com a autor; la primera va ser COSES NOSTRES, estrenada a la Sala Atrium l’any 2015.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’ELECTE es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatre, Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i de l’altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació ?

El Text va ser un encàrrec de Temporada Alta, malgrat que llavors durava solament mitja hora i el text va quedar com a finalista. Ara s’ha reescrit tot, amb el mateix punt de partida i s’ha variat força el seu argument; el resultat ha estat aquest text que ara es posa a escena, amb una durada de 75 minuts.

Continua llegint

– Teatre (68) – LA TREVA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 26.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA TREVA – 

Una proposta que ens fa plantejar qüestions relacionades amb el periodisme en general i el periodisme de guerra molt especialment.

Que és el motiva a una persona a anar a un lloc en guerra amb una càmera a la mà i fotografiar, filmar o escriure sobre el que està veient ??

De quina “fibra” està feta aquesta persona que observa i registra fets sense intervenir??

Per altra banda, hem de ser conscients que sense la informació que ens fan arribar aquests reportes de guerra, els conflictes no serien visibles …. i tot el que no és visible, per la major part dels ciutadans, és com si no existís.

la-treva-la-villarroel-1

Com ens diu la Sarah en un moment donat, la càmera ha de ser-hi per donar fe de què passa, però no pot intervenir per canviar el transcurs de la vida, no pot interferir en el desenvolupament dels esdeveniments, perquè no és el seu rol.

Els fets que ens expliquen se situen l’any 2009, la guerra de l’Iraq iniciada en 2003 continua, i la Sarah, una gran fotoperiodista de guerra resulta ferida en un atemptat en el qual perd la vida el seu intèrpret.

La seva parella des de fa vuit anys, James, la va a buscar a l’hospital d’Alemanya on durant sis setmanes ha lluitat per la seva vida. Tornen al seu apartament a Brooklyn i en aquesta treva obligada i en aquest període es replantegen la seva forma de viure i volen decidir com continuar quan estigui totalment recuperada.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 19/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PREU

Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

En Víctor (Pere Arquilluè) entra en escena, amb uniforme i un sabre d’esgrima a la mà, s’ho mira tot amb nostàlgia mentre escolta i regira alguns vinils molt antics. Esther (Rosa Renom), la seva dona, arriba uns moments més tard. Estan esperant un taxador pels mobles que s’amunteguen a les golfes de l’edifici que estan a punt d’enderrocar. Parlen de Walter (Ramon Madaula), el germà d’en Víctor amb el que no es relaciona des de fa vint-i-vuit anys. El vell taxador, Salomon (Lluís Marco) arriba.

El Preu - Grec2016 - 2

En Víctor i l’Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i, l’altre, un cirurgià d’èxit. S’han trobat perquè l’edifici ha de ser enderrocat i esperen un taxador que els ha de dir el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Continua llegint