Ahir va ser un dels dies més macos de l’any … Sant Jordi, … un dia dedicat com de costum a passejar, comprar la rosa, alguns llibres (aquest any centralitzats en el nostre futur Viatge a Vietnam) … i sobretot a gaudir de la Diada.

No teníem pas la intenció d’anar al teatre en aquesta data tan assenyalada, però una invitació del Teatre Poliorama per veure una representació a les 9 del vespre, ens ho va fer replantejar. Un títol que a priori no ens cridava pas l’atenció, però que un cop vista, podem dir que l’hem gaudit força.

Es tracta de la producció “DON RAMÓN MARÍA DEL VALLE-INCLÁN a través de Ramón Gómez de la Serna“. Una producció de Teatro Español de Madrid i Bravo Teatro que es va estrenar el dia 2 de març del 2023 i ha estat nominada als premis Max i als Premis Talía 2024.

Xavier Albertí és el dramaturg i director d’aquest “monòleg musical“, que ha portat a escena de manera brillant, i amb un gran toc d’humor, la biografia que Ramón Gómez de la Serna va publicar el 1944 sobre la figura de Valle-Inclán.

Pedro Casablanc, pseudònim de Pedro Manuel Ortiz Domínguez (Casablanca, 1963), interpreta magistralment als dos Ramons de l’espectacle. Una peça on es produeix un doble retrat, el del biògraf i el del biografiat, el del retratista i el del retratat. En un mateix text, la suma estilística i vital dels dos creadors, Ramón Gómez de la Serna (Madrid 1888-Buenos Aires 1963), i Ramón María del Valle-Inclán (Villanueva d’Arosa 1866-Santiago de Compostela 1936). 

En paraules de Xavier Albertí…

… “em sembla evident que els ulls d’un Ramón es confondran amb els ulls de l’altre Ramón, però ell arriba a més, em proposa entrar a ser jo per un temps altre Ramon, em digui com em digui“.

Xavier Albertí ens ha proposat un monòleg amb una selecció musical feta per ell mateix, que transita des de les sonates de Beethoven a les sarsueles o el cuplé i que interpreta al piano Mario Molina, fundador i director artístic del Festival Sòria Clàssica.

A escena la història d’un Madrid que ja no existeix, d’un moment en què escriure i viure era simultani, d’un Madrid nascut en el canvi de segle i que es va començar a construir amb el desastre de Cuba, de Filipines i de Puerto Rico, d’una època en què la cultura estava envaïda per la bohèmia, les avantguardes de la pintura i la música i que desapareixerà amb el començament de la guerra del 36.

Valle-Inclàn tenia una manera d’escriure capaç de capturar l’esperit del seu temps i és que, segons apunta Albertí …

… per a escriure d’una certa manera cal viure d’una certa manera. Que la seva escriptura no busca l’aplaudiment immediat. Que cal comprar un bitllet per a un viatge per anar enlloc, és a dir un viatge cap a un mateix.

A la seva biografia Gómez de la Serna ens convida a recórrer un altre camí, més proper a la intimitat, a la realitat quotidiana, a la valoració d’uns principis ètics de vegades enfosquits per la distorsió.

Ens convida, en fi, a conèixer en profunditat els mecanismes creadors de Valle, el seu compromís irreductible amb el seu posicionament ètic al món i com tot això genera una de les obres cimeres de la literatura espanyola.

Una acurada posada en escena, on és de justícia destacar la preciosa il·luminació de Juan Gómez-Cornejo (AAI).

Ha estat un espectacle inesperadament magnífic, en un Teatre Poliorama que ens ha rebut amb una rosa a cada seient i on hem pogut copsar els ressons d’una altra època en què la bohèmia de l’art i la de la vida anaven de bracet. 

Un espectacle programat fins al 12 de maig.