Ahir dijous 25 d’abril, era nit d’estrena a La Villarroel, amb la proposta de CONSPIRANOIA, una “comèdia” escrita per Marc Angelet i Jordi Casanovas i dirigida per aquest últim amb l’ajudantia de Cristina Arenas.

Una proposta que segons el nostre punt de vista va molt més enllà d’una simple “comèdia per fer riure”, que desembarca a La Villarroel després d’un recorregut escènic de més de 40 bolos per tot Catalunya, tal com van comentar a la roda de premsa del passat 18 d’abril.

Us deixo aquí l’àudio que vaig poder gravar en aquesta presentació.

La proposta escènica ens parla d’un grup d’amics de tota la vida que preparen el que anomenen una “intervenció”. Han estat convocats per en Roger (Eduard Farelo), presentador d’un programa de ràdio anomenat “el món gira”, que està molt amoïnat perquè creu que la seva dona, la Clara (Àurea Márquez) s’ha deixat portar per les teories conspiranoiques d’un grup que defensa la ferma convicció de què la terra no és esfèrica, sinó plana. El grup dels “terraplanistes”.

Segons va comentar Marc Angelet en la Roda de Premsa …

... “el terraplanisme i les teories de la conspiració conformen un corrent de pensament molt més amplia, organitzada i fonamentada del que podríem esperar. Hi ha moltíssima documentació sobre el tema, tanta que espanta una mica. Des de xerrades a YouTube fins a trobades i congressos terraplanistes. Existeixen canals de moltíssima gent, tant aquí com a Amèrica, que parlen molt acuradament d’aquestes teories i això fa que un terraplanista tingui una gran quantitat d’arguments preparats per defensar la seva opinió.”

La “intervenció” que planteja el Roger consisteix a fer veure a la Clara, una prestigiosa interiorista, que està molt equivocada en creure que la terra és plana. La intervenció s’ha de fer mitjançant la lectura d’unes cartes raonades escrites per ells, que es consideren els seus millors amics. Són, l’Àlex (David Vert), un professor universitari, i escriptor d’èxit, homosexual i la Sònia (Mía Esteve), una geòloga experta i separada.

Un text que parla de l’amistat i dels conflictes que es deriven. Unes converses que faran aflorar secrets i veritats, que deixarà veure la llibertat que de vegades ens prenem sota la paraula amistat, per jutjar els nostres amics i les seves accions, de les fabulacions d’un grup d’amics envers un altre que no està assabentat. Assistim a situacions tenses i greus, però, alhora, còmiques.

Un grup d’amics que es coneixen de petits i s’han anat allunyant perquè les seves visions del món i les seves perspectives sobre els temes són diferents. Cadascú té la seva teoria a partir de fets particulars que els afecten a tots, però no ho comparteixen.

Quatre personatges que ens poden recordar persones del nostre entorn, o a nosaltres mateixos i ens fa plantejar fins a quin punt tenim dret a opinar o intervenir sobre la vida dels altres. Fins a quin punt estem disposats a ser tolerants amb opinions diferents de la nostra?. Fins a quin punt acceptarem sense més que una persona del nostre entorn vegi el món de forma diferent?. Ens veiem reflectits també en el secretisme d’obrir diferents grups de WhatsApp per parlar d’altres persones sense que aquests s’assabentin.

Una proposta que al nostre entendre costa una mica d’arrancar i on s’allargassa en excés la part preparatòria de la trobada a quatre. Per sort, a mesura que avança la proposta va creixent el nostre interès i les converses entre ells no tenen pèrdua, aflorant els recels i les veritables personalitats de cadascun d’ells. Girs inesperats amb molts tocs d’humor i un final encara més inesperat.

Malgrat que no té res a veure amb la proposta escènica, no volem deixar d’assenyalar l’actitud d’algunes persones del públic, amb les seves exagerades i sorolloses riallades, que en determinats moments, bàsicament quan es pronuncien paraules que podríem anomenar “grolleres” o que parlen de sexe, … unes riallades que es fan incomprensibles i que resulten realment incòmodes per la resta d’espectadors, que desitgen sentir amb claredat les frases que segueixen del text, i que et poden arribar a malmetre una bona representació teatral.

Una posada en escena molt acurada, que a moments busca fer riure, evidentment, però que en general vol anar molt més enllà; una senzilla, però efectiva escenografia i vestuari de José Nova, la il·luminació de Sylvia Kuchinow i el so d’Oscar Villar, que acompanyen sens dubte les magnífiques interpretacions d’un repartiment de luxe.

Una tragicomèdia dinàmica que obliga a pensar i et fa sortir del teatre amb moltes preguntes. Unes magnífiques interpretacions i un text escrit a quatre mans que realment dona molt de joc.

Està programada a la Villarroel fins al dia 12 de maig.