Aquest passat divendres 3 de maig, vam tornar al Mercat de les Flors, per veure l’espectacle FORESHADOW de la Companyia Not Standing, una peça creada i coreografiada per Alexander Vantournhout, que s’ha presentat dins del Cicle Circ d’Ara Mateix.
Alexander Vantournhout (Brussel·les, 1989) va estudiar a l’Ecole Supérieure des Arts du Cirque a Brussel·les i dansa contemporània a l’escola P.A.R.T.S., i amb un domini absolut del seu cos, el vam descobrir en el solo “ANECKXANDER” creat en 2015 i que vam poder veure dins del Grec2016 a la Sala PB del Mercat de les Flors. Amb aquesta peça va guanyar el premi CircusNext. (Podeu llegir aquella ressenya clicant sobre el títol de l’espectacle).
El seu llenguatge físic està marcat per dues constants: la seva cerca del potencial creatiu i cinètic en la limitació física, i la relació o límit entre intèrpret i objecte.
Alexander Vantorunhout ha desenvolupat un llenguatge coreogràfic únic que beu de tècniques de dansa, arts marcials, circ, ioga, anatomia i el món animal.
La Companyia Not Standing va ser fundada per Alexander Vantournhout i l’estiu de 2023 va estrenar la coreografia FORESHADOW que ara hem pogut veure al Mercat.
Not Standing es basa en les premisses de “No estar dret” i “No parar-se”. La cooperació entre els artistes de la companyia és fonamental per superar les limitacions físiques i les seves creacions dibuixen un univers artístic únic i híbrid.
Amb música rock experimental com a banda sonora, que no ens va agradar gens i amb molts, massa moments de silenci absolut i d’altres molt sorollosos i estridents, els vuit ballarins es mouen fen giragonses repetitives infinites per l’espai tenint com a límit una enorme paret vertical.
Són vuit ballarins acròbates: Noémi Devaux, Axel Guérin, Patryk Klos, Nick Robaey, Josse Roger, Emmi Väisänen/Margaux Lissandre, Esse Vanderbruggen, Alexander Vantournhout/Chia-Hung Chung, que es mouen com a engranatges d’un cos col·lectiu, exploren equilibris gairebé impossibles, es desafien mútuament i desafien la gravetat.
FORESHADOW és una exploració de la verticalitat en què Vantournhout posa en primer pla la paret posterior del teatre i desafia no tan sols les nocions de gravetat, moviment i espacialitat, sinó també de potencial pur.
Una coreografia que a moments, especialment la primera mitja hora, se’ns ha fet monòtona i massa reiterativa, però que en altres moments ens ha sorprès per la seva gran fisicalitat i control absolut dels moviments.
Una proposta que ha anat guanyant interès a mesura que anava avançant i on és destacable la magnífica tècnica dels ballarins que amb moviments aparentment caòtics dibuixen figures d’una gran precisió. Cossos que s’entrellacen en posicions de vegades inversemblants i recolzant-se únicament en la seva força física i en la dels altres.
Creiem que la proposta s’ha volgut allargassar massa, per poder ser representada en solitari als escenaris; aquest fet la fa feixuga als nostres ulls. Per sort els darrers minuts, els ballarins/acròbates jugant amb la verticalitat de la paret, aconsegueix que la proposta agafi força i arribi a l’espectacularitat. Una retallada d’almenys 20 minuts li aniria perfecte.
Com ja és habitual en les propostes presentades al Mercat de les Flors ja no hi sou a temps de dir la vostra perquè només s’han fet dues representacions de Foreshadow.