Arxiu d'etiquetes: Enric Auquer

– 188 – Teatre – LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE – Teatre de la Biblioteca de Catalunya (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

 LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys.

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West.

Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un artífex de l’anomenat “teatre de la crueltat (In-yer-face)” que destaca l’aspecte violent i grotesc dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

La tragèdia i la comèdia es barregen i confonen; però la realitat es manifesta a través del joc teatral, on el personatge i la situació són protagonistes.

Aquest text es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1999 a la Sala Villarroel dirigida per Mario Gas i amb un repartiment format per Montserrat Carulla, Vicky Peña (que és la traductora de l’obra), Àlex Casanovas i Jacob Torres.

En paraules Julio Manrique:

l’obra és un conte i, alhora, un cop de puny. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora“.

Continua llegint

– Teatre (67) – IN MEMORIAM, LA QUINTA DEL BIBERÓ – Teatre Lliure Montjuïc (🐌🐌🐌🐌🐌) – 23.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

IN MEMORIAM, LA QUINTA DEL BIBERÓ – 

Aquest ha estat l’espectacle inaugural de la XXV edició de Temporada Alta i ha aixecat tot tipus d’opinions, a favor i en contra. Nosaltres vam poder veure-la aquest diumenge dia 23 al Teatre Lliure, i ens ha emocionat i trasbalsat, un cop de puny directe al cor. Una proposta que no podem deixar de recomanar ja des de les primeres línies d’aquest escrit.

He matat un home! Potser per tranquil·litzar la meva consciència hauria de dir que he liquidat un adversari, que he suprimit un enemic, però jo sé que això no val i menys encara en les circumstàncies en què s’ha produït. He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix ….” (del llibre “Dues línies terriblement paral·leles” d’en Francesc Grau i Viader)

in-memoriam-teatre-lliure-1

Segons ens comenta Lluïs Pasqual en el col·loqui que te lloc un cop acabada la representació, ell tenia un oncle que va formar part de la Quinta del Biberó, el van cridar a la guerra quan tenia 17 anys i va morir a la Batalla de l’Ebre uns mesos més tard. Ell ho va descobrir per casualitat, quan amb nou anys va pujar a unes golfes on no podia pujar i va obrir un armari que no s’havia d’obrir. A casa seva com a moltes altres s’havia imposat el silenci i l’oblit, el que no es recorda i del que no es parla, no existeix. Per la por i el dolor.

in-memoriam-teatre-lliure-voltar-i-voltar-2

Per tant aquesta obra és un homenatge a la memòria d’una generació perduda. Està basat en el testimoni directe de varius supervivents d’aquesta Batalla als que Pasqual ha anat entrevistant al llarg d’un any.

Continua llegint

– Teatre – CELS (**) – Biblioteca de Catalunya – 27/06/2014

Des de el fenomen “INCENDIS” que vàrem veure al Romea dues vegades, l’any 2012, dirigida per Oriol Broggi, i que vàrem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”, (veure enllaç), hem anant seguint tot el que es representava de Wajdi Mouawad a Barcelona.

Inclús l’Imma va escriure una crònica de l’ultima obra d’aquest autor, ÀNIMA, que va ser publicada en català, i que a ella li va impactar moltíssim, passant a ser un dels seus  llibres de capçalera, de la seva gran llista de llibres llegits.  (veure enllaç)

Wajdi Mouawad (Líban, 16 d’octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d’origen libanès.
Va néixer al si d’una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França) escapant de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec. 
Va assolir  renom internacional a partir del gran èxit de la seva tetralogia “Le sang des promeses” (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels).

Però en quant a les representacions que hem pogut veure, de debò… de debò, l’únic text que ens ha agradat de veritat,  ha estat el ja mencionat INCENDIS.

L’any 2013 vàrem tenir l’oportunitat de poder veure un altre obre de la seva tetralogia, LITORAL, també al Romea, però aquesta vegada  dirigida per Raimon Molins.  El text NO ens va agradar i va ser la primera gran decepció que vàrem patir amb aquest autor. (veure enllaç).

Al mes de març d’enguany, 2014, vàrem poder veure un altre obra d’ell, SEULS en la que ell va ser també el protagonista a escena, ja que la va interpretar ell mateix.  Ens va agradar molt mes que “Litoral”, però tampoc va ser per tirar coets. (veure enllaç)

Ara ens arriba un altre part de tetralogia, també dirigida per Oriol Broggi. Es tracta de CELS i com us podeu imaginar, nosaltres havíem posat, poder, unes excessives expectatives en el resultat d’aquesta producció.  El text de CELS, a mi m’ha tornat a decebre i molt.

CELS 1-imp

Soc conscient de que segurament serè una de les poques persones (l’única ?),  al que aquest text de Wajdi Mouawad , no li ha fet el pes; ho dic, un cop  vista la reacció al final del espectacle de tot el públic en peus i “bravejant” el que havien acabat de veure. L’Imma també estava mes d’acord amb la reacció del públic que amb la meva opinió, i per tant, se que estic en una claríssima minoria.  Quant va acabar la representació, tot esperant el col·loqui posterior, unes amigues em van preguntar si m’avia agradat i gairebé es van escandalitzar quan els hi vaig dir que el text NO…… elles estaven entusiasmades !!!

El text per mi es difícil i sobretot al principi poc entenedor; però no crec que aquest sigui el meu problema, perquè poc a poc vaig anant entenent el que l’autor m’explicava, però en cap moment de les mes de 2 hores de la representació, aquest text em va atrapar, mes aviat tot el contrari.  Em produïa fins i tot rebuig la utilització de tanta formula matemàtica i tanta poesia utilitzada amb l’únic fet aparent de trobar les pistes que calia endevinar per frustrar uns determinats atacs terroristes, que s’intuïa es teníem que produir per tot el mon, però no pas on ni quant.

Cels - La Perla29 1

Em va recordar molt al tipus de novel.la d’intriga de Agatha Christie, on el lector se li embolica amb un argument sense gaire sentit, per que al final les pistes intuïdes pels els lectors no serveixen per res i el desenllaç sigui del tot inesperat i sorprenent. Em va passar alguna cosa semblat, i per tant el nus del argument no em va interessar en cap moment. A mes a mes vaig trobar incongruències i pistes iniciades i no resoltes expressament per l’autor com el perquè la dona embarassada explica que va matar a les seves filles …. un  text, per mi massa “barroc”, on es volen dir tantes coses, que no t’acaben de interessar cap.

Continua llegint