Arxiu d'etiquetes: Teatre Lliure

– 377 –  GREC2019 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC — Espai Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 – (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

GREC2019 – ABANS QUE ES FACI FOSC (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 290)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns vam fer cap a l’Espai Lliure per veure, dins del Festival Grec, ABANS QUE ES FACI FOSC, una proposta que estarà en temporada al mes d’octubre.

El passat dia 16 de juliol a la roda de premsa on es van presentar diverses propostes teatrals, entre les que es va parlar d’aquesta proposta; deixem l’àudio en aquesta ressenya ….

… si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació (a partir del minut 11:15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. estaven presents en Pep Pla i la Míriam Iscla, director i protagonista d’aquest viatge sideral i íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa. La idea de posar en escena  aquesta proposta va venir de part  de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor.

ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14.

Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva vida en la mirada llunyana cap a l’univers. Afectada d’una malaltia, la retinosi pigmentaria, va perdent la visió i amb això canvia el seu punt de vista, ja que de mirar lluny es veu obligada a mirar cap endins.

Forçosament canvia la seva manera d’enfocar la feina, canvia la relació amb la seva filla i amb la seva mare i amb la vida en general. El seu procés de mirar lluny a mirar endins passa pel procés de dol que provoca qualsevol pèrdua: la negació, la rabia, la tristesa, i finalment el pacte amb el que és inevitable.

Un monòleg dividit en 29 escenes, moments curts i concrets en els que anem veient l’evolució de l’Anna, escenes situades en diferents llocs: al planetari, a casa, al carrer.

Una magnífica posada en escena amb la creació d’un viatge emocional, un món visual, lumínic i un món sonor. Barreja de tecnologies que ha comptat amb un gran equip tècnic: Xavi Erra espai escènic, Miriam Compte vestuari, Joana Serra disseny de la il·luminació, Vicenç Vilaplana disseny del vídeo, Irene Ferrer ajudant de direcció i regidoria i Toni Ubach a l’espai sonor.

Continua llegint

– 375 – GREC2019 – Teatre – MARY SAID WHAT SHE SAID (🐌+🐚) – Teatre Lliure – 2019.07.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 289)

GREC2019 – MARY SAID WHAT SHE SAID (temp. 18/19 – espectacle  nº 289)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge ens esperava en teoria un dels “plats forts” del Festival Grec amb Isabelle Huppert com a Reina d’Escòcia al Teatre Lliure de Montjuïc. I, tot i saber que anem a contracorrent amb les opinions generalitzades que hem escoltat, hem de dir que per nosaltres ha estat la gran decepció d’aquest Festival.

És per sort, el primer espectacle que ens ha decebut totalment dels 27 espectacles que ja hem vist fins ara d’aquesta edició del Festival Grec 2019. Intentarem per tant, posar per escrit els nostres arguments per explicar-nos.

MARY SAID WHAT SHE SAID és un monòleg, una producció del Théâtre de la Ville de París, dirigida per Bob Wilson amb text de Darryl Pinckney i música original de Ludovico Einaudi. El vestuari és de Jacques Reynaud. Aquesta producció va ser estrenada a París al mes de maig. Aquí la podem escoltar en francès sobretitolada al català per Elisabeth Ibars.

Isabelle Huppert (París, 1953), actriu de teatre i cinema enfronta amb aquest el seu segon monòleg amb Wilson com a director, l’anterior va ser el 1993, “Orlando” de Virgina Woolf. Bob Wilson (Texas, 1941) signa també l’escenografia, la il·luminació i en general tota la concepció del muntatge.

MARY SAID WHAT SHE SAID és una història d’amor, poder i traïció d’una dona que va perdre la corona seguint les seves passions. El testimoni de la mateixa reina, extret en bona part de les cartes que ella va escriure, sobre les conspiracions i tensions polítiques i religioses del seu temps. La seva rivalitat amb Isabel I d’Anglaterra, “la verge maquillada”, com ella l’anomena, la va portar finalment a l’empresonament i la mort.

Continua llegint

– 365 – GREC2019 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 282)

GREC2019 – CAMPO MINADO (temp. 18/19 – espectacle  nº 282)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts 16 de juliol,  a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny  del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada Veteranos i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de “Teatre de Guerra“.

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L’única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la “Marcha de las Malvinas” a l’escola, i que més enllà d’aquesta cançó no sabia res d’aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

Continua llegint

– 356 – GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.10 (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle nº 276)

GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle  nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina (us deixem aquí  l’àudio)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

… i vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. Una persona vital que es transforma a escena Però en escena mostro la meva altra faceta. No es tracta d’un personatge ni d’una màscara. És una part de mi amb la qual ja porto 20 anys treballant“. 

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

L’espectacle és un organisme viu, que respira

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

Continua llegint

– 346 – GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) – Ivo Van Hove  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 267)

GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Abans de començar a escriure hem de dir que poques vegades havíem sortit tan impactats d’una sala de teatre. I això és el que ens va passar amb aquesta proposta del Grec 2019, TAN POCA VIDA (A Little Life) que vam veure ahir dimecres al Teatre Lliure.

Impactats en els dos sentits, molt positivament per la proposta concebuda i dirigida per Ivo Van Hove i les interpretacions dels actors de  l’International Theater Amsterdam, i molt negativament per la duresa del tema i per la realitat que amaga (Fa pocs dies vam poder veure “Instrumental” (vegeu ressenya), que versava sobre el mateix tema).

Una proposta basada en la novel·la de l’escriptora nord-americana Hanya Yanagihara (Los Angeles 1975), publicada en 2015 i convertida en fenomen editorial. Una novel·la adaptada per Koen Tachelet, amb dramatúrgia de Bart Van den Eynde i que hem vist amb subtítols en català traduïts del neerlandès per Eduard Bartoll.

La companyia International Theater Amsterdam (ITA) va néixer de la fusió de dues companyies, Toneelgroep Amsterdam i Amsterdam Stadsschouwburg i està dirigida per Ivo van Hove (Bèlgica 1958). Un director de referència per les seves propostes sempre agosarades i potents, com “Tragèdies romanes” (Grec 2013) ) (vegeu ressenya), “The fountainhead (La Deu)” (Grec 2014) (vegeu ressenya), “La voix humaine” (Grec 2015), “”De stille kracht (La força oculta)” (Grec 2016) (vegeu ressenya)  i “A view from the bridge (Panorama des del pont) (cinema als Yelmo, 2017) (vegeu ressenya).

La novel·la narra la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de trenta anys, Jude l’advocat (Ramsey Nasr), JB l’artista visual (Majd Mardo), Willem l’actor (Maarten Heijmans) i Malcolm l’arquitecte (Mandela Wee Wee). D’aquesta història d’amistat a Van Hove li va interessar el retrat de Jude, un personatge orfe que va ser víctima de tota mena de vexacions a la seva infantesa i adolescència, i que ja d’adult és incapaç de parlar-ne.

Continua llegint

– 342 –  Teatre – INSTRUMENTAL (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – Teatre Lliure – 2019.06.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 263)

INSTRUMENTAL (temp. 18/19 – espectacle nº 263)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Últim dia de representació d’INSTRUMENTAL a l’Espai Lliure de Montjuïc, i moltes ganes de veure aquesta proposta que ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat dia 18 de juny.

INSTRUMENTAL és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, “Instrumental: Memorias de Música, Medicina y Locura“, amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Un monòleg que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música.

Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. El poder màgic de la música l’ajuda a apaivagar el dolor i la Chacona de Bach és la peça que li va salvar la vida. Segons van comentar, tot l’equip que ha fet possible aquesta proposta ha cregut des del primer moment en la necessitat de visibilitzar l’existència de l’abús sexual a menors.

Tal com ens van explicar, han volgut mostrar la veritat despullada, han volgut mostrar la capacitat de la música, de l’acte de posar un vinil, d’encendre una llum o de llegir un llibre per fer-nos sentir menys sols i connectar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos.

En aquest punt hem de dir que, encara que ens ha agradat molt la manera innovadora i trencadora d’aquesta posada en escena, també pensem que potser no hauria calgut tantes accions “tècniques” fetes pel mateix Quim Avila i ens hauria permès gaudir molt més de la seva faceta actoral, que hem de dir, que és bestial, màgica, excel·lent. Un actor que amb els seus 25 anys és un dels millors actors de casa nostra.

L’escenografia de Judit Colomer integra els cables, micros, plats de vinils, llums, llibres, una cadira i un munt de matalassets blaus…… integrant la llum de Raimon Rius, i el so de Jordi Busquets com a elements materials de l’escenografia.

En Quim assoleix amb una gran versatilitat, tres veus, d’una banda és el mateix James Rhodes que ens explica episodis de la seva vida en primera persona, d’altra banda és en Quim Avila, la persona, qui ens parla de detalls de la seva interpretació i per últim el narrador que ens parla del personatge integrant al públic en el seu discurs.

Continua llegint

– 328 – Teatre – MUNDO OBRERO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 19, al Teatre Lliure de Gràcia vam veure i gaudir molt d’aquesta proposta molt esperada, MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana.

Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves  creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), “Ruz-Bárcenas (2014), El Rey” (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). (es poden veure les nostres ressenyes clicant als títols en vermell).

En paraules d’ell mateixl’art per a mi té a veure amb la vida. No intento transmetre cap veritat, només reflexions, emocions i intuïcions. Ell es considera fill cultural del maig del 68 i la seva consciència obrera es va despertar amb el 15-M, moment en què va prendre la decisió de conèixer i entendre el que ha passat al nostre país per arribar a estar on estem i comenta que el més sorprenent ha estat comprovar la cura amb el qual s’ha intentat escombrar des del poder qualsevol rastre de consciència proletària.

MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

Continua llegint