Arxiu d'etiquetes: Teatre Lliure

– 157 – Teatre – LA ESPUMA DE LOS DIAS  (🐌🐌) – Teatre Lliure (temp. 19/20 – espectacle 104) – 2020.02.16

LA ESPUMA DE LOS DIAS (temp. 19/20 – espectacle 104)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge a la tarda ens vam apropar a l’Espai Lliure per tal de veure la proposta LA ESPUMA DE LOS DIAS que ens havien presentat en roda de premsa el dia 10 de febrer.

LA ESPUMA DE LOS DIAS és una adaptació lliure de la novel·la homònima de l’autor francès Boris Vian “L’Écume des jours” publicada en 1947 i on parla de llocs dels Estats Units on ell no hi havia estat. Els seus personatges es mouen en un univers confús, molt poètic, i ens parlen de l’amor, la malaltia i la mort.

La directora i dramaturga Maria Velasco ha creat una adaptació no realista de la novel·la, reescrivint un nou text i amb una posada en escena on es fusiona el text amb la dansa i la música. Aquesta proposta va ser estrenada, al mes de novembre, al Teatro Español de Madrid amb gran èxit de públic.

Fotografia de Ildre Sandrin

En aquesta adaptació ens trobem a París amb quatre dels personatges de la novel.la, Colin (Miguel Ángel Altet), Chloé (Lola Jiménez), Chick (Fabián Augusto Gómez Bohórquez) i Alise (Natalie Pinot). Colin és un home adinerat al qual no li cal treballar i ajuda económicament al seu amic Chick, enginyer que s’enamora d’Alise. Colin gelós, en no tenir parella, acaba contactant amb Chloé de qui s’enamora i amb la que es casa. Ella emmalalteix i Colin acaba perdent tot durant la seva malaltia, i embogint amb la seva mort.

Continua llegint

– 148 – Roda de premsa – LA ESPUMA DE LOS DIAS – Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 042) – 2020.02.10

RdP – LA ESPUMA DE LOS DIAS  (temp. 19/20 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la presentació de LA ESPUMA DE LOS DIAS, el pròxim espectacle que es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, del 12 al 23 de febrer. Es tracta d’un espectacle basat en la novel·la “L’Écume des jours(1947), segurament la mes coneguda de l’autor francès Boris Vian.

La directora i dramaturga Maria Velasco, ha creat una adaptació “no realista” d’aquesta novel·la, reescrivint un nou text, i dirigint aquesta posada en escena força poètica i visual, d’una manera multidisciplinària, on es fusionen text, dansa i música. Aquesta proposta ha tingut una excel·lent acollida al Teatro Español de Madrid.

Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, ha iniciat la presentació anunciant que aquest espectacle “obre un seguit de propostes de dones directores i dramaturgues que s’estrenen a Teatre Lliure“.

LA ESPUMA DE LOS DIAS parla de l’amor, la mort i la vida, a través d’una història senzilla, en la qual la malaltia travessa una parella d’enamorats amb un tràgic final. Una malaltia que, com ha comentat Maria Velasco “entra de fet com un elefant dins d’una cristalleria, fent malbé tot el que està al seu pas“. “Una mena de metàstasi que circula des de les cèl·lules de la protagonista a les cèl·lules de la societat“.

Maria Velasco coneixia de jove la novel·la, però en realitat l’ha redescobert en la seva plenitud, en l’edat adulta.

Continua llegint

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I –  Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre.  Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor  en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), La nau dels bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda(2015), El Profeta (2016), FairFly (2017) i Els ocells  (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint

– 079 – Teatre – REISEFÜHRER (🐌🐌+🐚) – Espai Lliure del Teatre Lliure – (temp. 19/20 – espectacle 050) – 2019.12.13

REISEFÜHRER (temp. 19/20 – espectacle nº 050)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres era nit d’estrena a l’Espai Lliure, s’estrenava REISEFÜHRER la proposta que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 3. Aquesta paraula alemanya, traduïda al català significa “guia de turisme“.

Un espectacle de creació de Ferran Dordal Lalueza i la Ruta 40, companyia que ha estat la responsable de la programació d’aquesta sala durant el primer semestre de la temporada 19/20.

La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l’any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla. Han estrenat nou espectacles i en 2015 van guanyar el Premi Butaca a millor espectacle de petit format per “El llarg dinar de Nadal” que nosaltres vam veure a El Maldà en 2014.

Ferran Dordal és dramaturg, director i creador escènic que entre altres col·laboracions és co-creador i dramaturg de les propostes de l’Agrupación Señor Serrano.

REISEFÜHRER és una obra sobre el turisme, feta a partir de les experiències i les contradiccions dels seus creadors. Des de Barcelona, una ciutat “hiperturistitzada” no perden l’oportunitat de ser turistes en altres ciutats, saben que només un 25% de la població mundial pot moure’s lliurement, be per raons polítiques o econòmiques.

El tema que tracta … “el fet de viatjar o fer turisme“, a nosaltres personalment ens interessa moltíssim; creiem que els dos conceptes a vegades es poden fusionar en un de soli no han de ser radicalment diferents, com sembla que volen demostrar en aquest espectacle.

Hem de reconèixer, que per nosaltres, el fet de “viatjar” és un dels al·licients culturals més importants de la nostra vida i de ben segur és la nostra primera prioritat, inclús molt per sobre de la nostra gran afició per les Arts Escèniques.

Continua llegint

– 067 – Roda de premsa – REISEFÜHRER – Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 024) – 2019.12.03

RdP – REISEFÜHRER (temp. 19/20 – RdP nº 024)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí al Teatre Lliure de Montjuïc, en roda de premsa s’ha presentat la nova proposta,  que La Ruta 40 presentarà a l’Espai Lliure; es tracta de REISEFÜHER que es podrà veure des del 13 de desembre fins al 12 de gener de 2020.

Com segurament sabreu per voluntat del Teatre Lliure, La Ruta 40 ha estat convidada a ser la responsable de la programació de l’Espai Lliure, durant aquest primer semestre de la temporada 2019/20; han programat fins a 5 espectacles, entre els quals dos dels seus treballs: han recuperat CÚBIT (text de Josep Maria Miró), que ja s’havia pogut veure en aquesta mateixa sala al maig del 2017 … i aquest REISEFÜHER, un espectacle de nova creació conjuntament amb Ferran Dordal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que vol parlar del TURISME com a fenomen global (des de la visió del turista), a partir d’experiències pròpies d’alguns membres de la companyia. Ha estat un treball de creació relativament curt, d’uns 3 mesos d’investigació i de recopilació d’anècdotes que han viscut ells mateixos, que posteriorment s’han transformat en una sèrie de peces d’una mena de trencaclosques, ja que en cada representació es podran incloure o no, o en tot cas modificar el seu ordre, per aconseguir una lectura de diferents capes.

Volíem parlar de viatges i hem acabat fent un espectacle sobre el turisme“, ha explicat el dramaturg i director de la proposta, Ferran Dordal durant la presentació. Malgrat que la majoria de peces està constituïda per experiències dels tres intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla, també s’han volgut incloure cites recollides d’alguns llibres, revistes o guies de viatges i d’entrevistes amb guies turístics.

Continua llegint

– 055 – Roda de premsa – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA – Teatre Lliure (temp. 19/20 – RdP 019) – 2019.11.25

RdP – AJUTS A LA CREACIÓ – CARLOTA SOLDEVILA (temp. 19/20 – RdP nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns al matí vam estar convocats a una roda de premsa al Teatre Lliure de Montjuïc, per anunciar-nos la posada en marxa del seu programa de residències artístiques per la temporada 19/20, sota el nom d'”Ajuts a la creació Carlota Soldevila“.

La direcció del teatre, ha volgut reconèixer l’enorme a tasca feta per l’actriu i co-fundadora del Lliure, Carlota Soldevila, en el centenari del seu naixement. És precisament per això, que presidia la sala un petit cotxe, semblant al que la Carlota utilitzava durant els anys 70 del segle passat, al que li tenia una gran estima, perquè per ella era una mena de símbol de la seva independència i llibertat.

Juan Carlos Martel Bayod, director del teatre, ha afirmat que “Cal dotar de recursos econòmics, espai i temps de creació els artistes, perquè puguin desenvolupar-se i expressar-se lliurement“.

1 – En el marc dels Ajuts a la creació, Carla Rovira, l’artista resident del Lliure durant aquesta temporada, el proper dijous 5 de desembre, estrena el seu nou espectacle “POSARÉ EL MEU COR EN UNA SAFATA“. Un projecte d’investigació documental sobre la mort, que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc fins al 22 del mateix mes.

En paraules de la creadora, “l’espectacle parla de com encarem la mort com a societat i com a individus“. El resultat que es mostrarà al públic recull les experiències de la mateixa creadora, dels membres de l’equip artístic, com també de metges d’urgències, infermers de cures pal·liatives, astrofísics, etc. en contacte permanent amb la mort.

2 – Per altra banda, de l’11 al 22 de desembre, l’entrada a l’espectacle de Carla Rovira donarà accés també a TURBA, el work in progress de la companyia resident Mos Maiorum, que culminarà durant el 2020 en forma d’espectacle. El projecte s’articula en dues parts: Anatomia d’una turba, dissecció escènica de la recerca feta, i Proposta escènica: Turba, amb participants.

Continua llegint

– 028 – Teatre – PAISAJES PARA NO COLOREAR (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure (temp. 19/20 – espectacle 014) – 2019.11.07

PAISAJES PARA NO COLOREAR (temp. 19/20 – espectacle nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força.

L’espectacle ha arribat a Barcelona després de passar amb èxit pel FIND 2019 de la Schaubühne de Berlín, l’Holland Festival d’Amsterdam, el Zürcher Theaterspektakel de Zuric, el MIT de São Paulo, el Sziget Festival de Budapest i el FIT de Cádiz. Després del Lliure, anirà al Teatro de La Abadía de Madrid.

A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de la dona jove i ho fa mitjançant música, coreografies, internet, vídeos en directe i humor.

Creiem que han volgut abastar massa temes, i molt superficialment; això a parer nostre, desdibuixa el missatge de denúncia que volen fer arribar als espectadors.

La Re-Sentida creada l’any 2008, amb Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) al capdavant, ha dut a terme un llarg procés d’investigació per a la creació del projecte, que es fonamenta en més de cent testimonis reals de joves adolescents, extrets de la premsa o d’experiències viscudes per elles. Segons Marco Layera, “Volíem ser un espai de llibertat on puguin dir el que pensen, fora de les regles de l’escola i de casa“.

La Re-sentida entén el teatre com un camp de batalla on hi ha molts ferits però no hi ha ni vencedors ni vençuts. És una estètica de l’excés com a forma d’interpel·lar, però no per convidar a reflexionar sinó que per obligar a reflexionar. No hi ha cap més camí.

Un cop enllestida la dramatúrgia de PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la mà de Marco Layera i Carolina de la Maza, va seguir una audició de 140 noies i un taller on es van escollir les nou intèrprets del projecte, basant-se en la seva capacitat expressiva i de donar opinió.

Continua llegint