Arxiu d'etiquetes: Grec2017

– Grec2017 – Concert (M17) – JORDI SAVALL – IBN BATTUTA El viatger de l’Islam – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌🐌) – 31.07.2017

Deixa un comentari

JORDI SAVALL – IBN BATTUTA El viatger de l’Islam –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I tot arriba a la seva fi, i el Festival Grec 2017 també ha posat punt final amb aquest concert de Jordi Savall i la seva formació Hespèrion XXI.

El concert de Jordi Savall i Hespèrion XXI al Teatre Grec és el primer a Catalunya amb la primera part del programa “Ibn Battuta. El viatger de l’Islam” que ja s’ha pogut veure a França I al Líban. La segona part d’aquest concert tindrà lloc el dia 12 d’agost al Monestir de Poblet en el marc del V Festival de Música Antiga.

L’escriptor àrab Ibn Battuta és considerat com el més gran viatger de tots els temps. Nascut a Tànger el 1304, va viatjar durant més de 30 anys del Marroc fins als extrems de la Xina i els límits de l’Àfrica negra.

Ibn Battuta (“el fill de l’aneguet”) va iniciar el seu viatge a l’edat de vint-i-un anys, visità Egipte, Palestina i Síria abans de fer cap a Medina i la Meca. Prosseguí fins a Àsia central,  l’Iraq i Pèrsia per retornar més tard a Aràbia recorrent Oman i el Iemen. Travessà el Mar Roig, Sudan i de nou a la costa per embarcar a Somàlia i navegar per l’Oceà Índic fent parada gairebé a totes les colònies comercials que els àrabs havien establert a la costa oriental d’Àfrica i a l’illa de Zanzíbar.

Reprenent el camí del nord arribà fins a Constantinopla per endinsar-se després a l’Afganistan i al Pakistan actual (país del Sind). Va viure Durant set anys a l’Índia, visita les Maldives i Ceilan. Viatja a Bengala, Indonèsia i Xina. De tornada al Marroc visita Sardenya, les restes de l’Al-Andalus per finalment travessar el desert del Sàhara i arribar fins a Tombouctou al cor de Mali des d’on retorna al seu país natal, escrivint les seves memòries a la ciutat de Fès. Era l’any 1354 i havia viatjat durant 30 anys.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (321) – TROYANAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 30.07.2017

2 respostes

TROYANAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

En qüestió de minuts saltem de l’alegria de CabaretA a la tragèdia d’una realitat que no es limita únicament al text d’Eurípides i Troya sinó que ens transporten a l’avui, a les guerres que destrueixen poblacions senceres, que acaben amb la cultura d’un poble, que generen dolor i destrucció.

TROYANAS en aquesta versió d’Alberto Conejero dirigida per Carme Portaceli, ens porta a les dones mítiques supervivents de la Guerra de Troya a qui els guanyadors es van repartir com si fossin un botí, decidint impunement sobre la seva vida i el seu futur.

Troya es Alep.

Hècuba (Aitana Sánchez-Gijon), Cassandra (Miriam Iscla), Helena (Maggie Civantos), Andròmaca (Gabriela Flores), Briseida (Pepa López) o Polixena (Alba Flores) són dones troianes que avui tenen altres noms, dones que representen la guerra i el dolor, però també la memòria històrica i la dignitat.

Podem llegir en el programa de mà: Avui seguim veient com les dones són éssers de segona categoria a les quals no importa gaire què els passi: després de cada guerra, i fins i tot durant la guerra, a les dones se les viola reiteradament, se’ls falta al respecte, se les maltracta sense ni tan sols tenir por de les lleis que prohibeixen la violència …. No passa res, els seus problemes, els seus patiments sempre són a la cua, sempre hi ha problemes més importants: els nens, la gana, els refugiats ….

… I aquest és l’objectiu d’aquesta proposta, fer memòria i visibilitzar els oblidats i les oblidades. “No dejeis que a la injustícia siga el silencio” crida en un moment donat Hècuba.

Taltibio (Ernesto Alterio) és l’únic home de la proposta, és el missatger que porta les ordres dels vencedors i que prenent consciència de la barbàrie no fa res per aturar-la. Taltibio és cada un de nosaltres que des de les nostres posicions acomodades veiem la injustícia arreu i no fem res.”al final todos obedecemos, todos hacemos lo que nos mandan, miramos para otro lado; tratamos de seguir adelante, de sobrevivir. Porque cada uno de nuestros días es una guerra“

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre Musical (320) – CABARETA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 30.07.2017

1 resposta

CABARETA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

A la roda de premsa del passat dia 11, ja vam quedar enamorats d’aquesta proposta a la que no hem pogut fer un forat fins al dia 30, últim dia de la seva programació a la Sala Muntaner.

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L’autoria de l’espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria Molins i Bárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d’ull al món de l’any 3023.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l’objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d’espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l’autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l’actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l’espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l’homosexualitat amagada, o fins i tot, de l’origen de la cançó d’en Joan Petit ….

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre Musical (317) – NIT DE MUSICALS – Teatre Grec (🐌🐌🐌+🐚) – 27.07.2017

Deixa un comentari

NIT DE MUSICALS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam poder assistir a la quarta edició de la gran festa en què s’ha convertit la NIT DE MUSICALS, que ha esdevingut ja un clàssic del Festival Grec, i com també ja comença a ser habitual, el teatre ple de gom a gom.

Enguany la direcció de l’espectacle correspon a Daniel Anglès, la direcció musical i arranjaments a Xavier Torras i la coreografia a Oscar Reyes.  En aquesta edició “celebrem el recorregut del teatre musical a casa nostra, així com també dels grans èxits més recents de Broadway”

Recordem les edicions anteriors:

L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.

L’any 2015, la segona edició ens va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de l’Elisenda Roca.

L’any 2016, la tercera edició va ser dirigida per Paco Mir i presentada per l’Ivan Labanda i a ritme de swing ens van oferir un repertori format per temes molt coneguts de musicals nor-americans. La Jazz Orquestra va acompanyar els artistes. Aquesta edició va obtenir el Premi Broadway World al Millor Esdeveniment del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta edició s’incorpora l’Orquestra Simfònica Nit de Musicals amb 28 joves músics dirigits amb una força i entrega extraordinàries per en Xavier Torras. A l’escenari (i fora de l’escenari) un ventall generacional d’artistes del teatre musical a casa nostre. La gala es va iniciar amb en Mario Gas que, en clau d’humor diu que no li agrada el teatre musical on les emocions més intenses s’expressen cantant … per acabar cantant !!!

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (316) – LA GRENOUILLE AVAIT RAISON – Teatre Lliure – Sala Sabià Puigserver (🐌🐌🐌🐌🐌 + 🐌) …. si veieu be !!! 6 cargols – 26.07.2017

Deixa un comentari

LA GRENOUILLE AVAIT RAISON –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

NO, no és un error. Veieu bé, són 6 cargols. Ens hem saltat les “normes” de classificació que nosaltres mateixos ens vàrem imposar, ja que la màxima qualificació de “Voltar i Voltar” fins ara era de 5 cargols voltaires.

Transgredim la nostra mateixa “norma”, per tel d’indicar que molt possiblement aquesta proposta escènica ha estat l’espectacle més FASCINANT i amb més màgia que mai hem vist fins ara…. i que gairebé 48 hores després de veure’l, encara ens trobem en estat de shock.

Per sort, dins de la programació del Festival Grec d’enguany, hem tingut l’enorme encert de comprar entrades per aquest espectacle de James Thierrée i la seva companyia “Compagnie du Hanneton”.Pel que ens han informat posteriorment, aquest espectacle va ser el primer que va exhaurir les localitats…. i d’això fa ja un mes.

James Spencer Henry Edmond Marcel Thiérrée va néixer el 2 de maig de 1974 a Lausana (Suïssa), net de Charlie Chaplin, va començar en el món del circ a quatre anys amb la seva mare Victoria Chaplin i el seu pare Jean-Baptiste Thierrée, creadors del circ Bonjour. Format com a còmic en el Piccolo Teatre de Milan i a l’escola de teatre de la Universitat de Harvard, va fundar la seva   pròpia companyia el 1998.

Ballarí, acròbata, músic i comediant, ha signat espectacles mítics com “Symphonie du Hanneton” (1998), “La Veillée des Abysses” (2003), que es va poder veure al TNC  l’any 2007, “Au revoir parapluie” (2007), “Raoul” (2009), també al TNC el 2011 i “Tabac Rouge” (2013) que va obrir el Festival TNT l’any 2014.

Propostes on combina pràcticament totes les arts escèniques: l’art del circ, el mim, la dansa, el teatre gestual, el teatre d’objectes, el contorsionisme, la màgia, la música, ….  Enguany ha guanyat el César al millor actor secundari per la seva interpretació a la pel·lícula “Chocolat”.

LA GRENOUILLE AVAIT RAISON és la seva última producció estrenada a l’abril de 2016 a Carouge (Suïssa).

Un món fantàstic i poètic que s’obre a nosaltres un cop el màgic i enorme teló de color vermell s’arreplega com si tingués vida pròpia….. i llavors al·lucinem de la visió que tenim des de la fila 4 dels centenars de fils que pengen del Teler de l’escenari del Teatre Lliure, mentre el teló ja a terra sembla que bull com una mena de lava sorgida del crater d’un volcà actiu.

Continua llegint →

– Grec2017 – Dansa (314) – DOUAR – KADER ATTOU (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 24.07.2017

Deixa un comentari

DOUAR – KADER ATTOU –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Kader Attou va néixer el 1974 a Lyon i és un ballarí de hip-hop i de dansa contemporània  i en 1989 va crear la companyia Accrorap juntament amb Eric Mezino, Chaouki Saïd, Mourad Merzouki i Lionel Frédoc, noms reconeguts de la dansa contemporània francesa, companyia de la que és director artístic, ballarí i coreògraf. En l’actualitat és director del Centre Chorégraphique National de la Rochelle.

DOUAR va ser creada l’any 2003 i ens parla d’uns joves francesos que pensen en la terra dels seus pares, Algèria, i que experimenten dia a dia el dolor i la dificultat de viure entre dues cultures, i d’altra banda els ballarins algerians que ens parlen amb el llenguatge del moviment, sobre aquests somnis que a banda i banda del Mediterrani inspiren exilis i migracions, somnis de llibertat, de progressió social com a alternativa a l’avorriment d’una vida quotidiana plena de dificultats.

La trobada entre joves ballarins hip hop algerians i joves ballarins francesos en el marc de l’any de l’Algèria a França va permetre confrontar els somnis i barrejar els imaginaris.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com parlar sobre uns joves que comparteixen una mateixa cultura però que viuen en països diferents, separats per un mar?

Per Kader Attou es tractava de posar dalt de l’escenari la noció d’avorriment i el somni de llibertat. Utilitza el hip hop com una eina al servei del missatge que vol transmetre. Reivindica socialment els orígens del hip hop, un estil nascut al carrer i transformar així la manera d’entendre la dansa.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (313) – CALÍGULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 23.07.2017

2 respostes

CALÍGULA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La roda de premsa a la qual vam poder assistir ens havia generat moltes expectatives però la gran quantitat de comentaris negatius llegits en diversos fòrums ens havien fet témer el pitjor.

I per sort podem dir que ens ha agradat molt i hem gaudit d’una bona nit de teatre malgrat la pluja de la tarda, la mitja hora de retard i els gotims que han caigut en iniciar-se la representació.

CALÍGULA és una de les grans peces dramàtiques del seu autor, l’escriptor Albert Camus (1913-1960). Partint de la biografia de l’escriptor romà Suetoni sobre Gai Juli Cèsar August Germànic, personatge que ha passat a la història amb el sobrenom de Calígula. A partir d’aquest retrat, Camus crea aquesta peça teatral, que de fet és un conjunt d’obres integrades en una sola.

Mario Gas és el director d’aquesta proposta i ens ha portat el text gairebé com el va escriure Camus, amb independència del seu acord o desacord amb els missatges que transmeten. Un text magnífic i pertorbador que transmet l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder.

“Calígula es el monstruo que crea una sociedad corrupta. Nos devuelve todo aquello de lo que se ha alimentado y destruye el orden establecido. La obra es totalmente dialéctica, un estudio del fascismo moderno y del dolor, las contradicciones y la toma de conciencia en un mundo injusto, metafísica, ideológica y políticamente “

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Calígula s’enfronta a l’absurd de l’existència després de la mort de la seva germana i amant Drusil.la, vol aconseguir l’impossible com tenir la lluna a les seves mans “simplemente porque aun no la tengo”. Obsessionat amb la recerca de l’absolut i enverinat de menyspreu intenta exercir la seva llibertat a través de l’assassinat i la perversió de tots els valors. “El poder brinda una oportunidad a lo imposible. De hoy en adelante, mi libertad dejará de tener límites“.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (312) – CINE – LA TRISTURA (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 22.07.2017

Deixa un comentari

CINE – LA TRISTURA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El títol de l’espectacle està relacionat amb l’origen etimològic de la paraula, que en grec vol dir moviment, res a veure amb el cinema.

CINE és el viatge d’un home jove, nascut a finals dels anys setanta a la recerca de la seva identitat.

Ell és un nen robat que, tot i que ho ha sospitat durant anys, mai fins ara s’ha atrevit a fer el pas d’investigar-ho. No hi ha cap rastre anterior al seu naixement. La seva recerca el portarà a descobrir la història recent del nostre país, a descobrir una realitat estremidora i silenciada, els robatoris massius de nens entre el final de la Guerra Civil i els anys vuitanta, que impunement es van produir a Espanya.

Es calcula que en aquest període prop de 300.000 nens van ser robats dels seus pares i donats en adopció a famílies addictes al règim i que podien pagar “la compra”. Una xifra aclaparadora.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Tristura és una companyia conceptuada com a transgressora i segons manifesten enceten amb aquesta proposta una nova etapa de maduresa artística. Amb més de 10 anys de trajectòria i més de 9 sense actuar a Barcelona (“Años 90. Nacimos para ser estrellas” a l’Antic Teatre), vol, amb aquesta peça explorar noves formes d’expressió al mateix temps que posa sota els focus un tema no habitual als escenaris.

En un inici, els creadors de l’espectacle, Itsaso Arana i Celso Giménez, van contemplar la possibilitat que el testimoni real, un amic que sospitava que era un nen robat, fos qui interpretes el paper protagonista. Però finalment van decidir que ho fes el cantant asturià Pablo Und Destruktion.

Continua llegint →

– Roda de premsa MARIA ROVIRA – TRÀNSIT and CUBA – Palau de la Virreina – 18.07.2017 – (rp108)

Deixa un comentari

MARIA ROVIRA – TRÀNSIT and CUBA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

La segona roda de premsa d’ahir, es va produir a continuació de la primera i en la mateixa sala del Palau de la Virreina. Es va presentar TRÀNSIT & CUBA, el nou espectacle de la ballarina i coreògrafa catalana Maria Rovira, que es podrà veure al Mercat de les Flors els dies 20 i 21 de juliol i també dins de la programació del Festival Grec.

Malgrat tenir les seves arrels aquí, feia cinc anys que no presentava cap dels seus treballs a BCN. En els últims anys ha estat treballant a Colòmbia, encara que també ho ha fet gairebé a tots els països de Llatinoamèrica, al llarg de la seva vida. Cuba la considera la seva segona llar i afirma que la dansa en aquest país és absolutament extraordinària, tant la clàssica com la contemporània.

Ara vol tornar a Barcelona per quedar-se, amb la intenció de crear la Companyia Nacional de Catalunya, a partir d’una agrupació de professionals de la dansa al voltant de CREA_Barcelona, que iniciarà les seves activitats a BCN el setembre vinent i que ja te seu al carrer Balmes.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (299) – CLEAN CITY (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 13.07.2017

Deixa un comentari

CLEAN CITY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Cada vegada és més habitual veure Teatre “documental” protagonitzat per persones no professionals, totalment alienes a les Arts Escèniques, en les que intenten explicar part de les seves experiències o records de la seva vida. Aquesta mateixa temporada hem pogut veure per exemple al Teatre Lliure de Gràcia una proposta internacional, protagonitzat per àvies del barri de Gràcia… DALE RECUERDOS XXX … o en aquesta mateixa edició del Grec, podrem veure LA BELLESA, amb veïnes del Casc Antic de Barcelona.

Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris són els dos autors i directors d’aquesta proposta que retrata Grècia des de l’òptica de dones de fer feines immigrants. Des del 2015 són directors artístics de l’Escena Experimental del Teatre Nacional d’Atenes. La dramatúrgia de la peça és de Margarita Tsomou.

Treballen en aquesta obra de teatre documental des de l’any 2013. Aprofitant la doble accepció de la paraula grega katharós: net i pur, van posar la mirada en les dones de fer feines que provenen d’altres països. La paraula clean: neteja, pot tenir diverses connotacions, neteja domestica, neteja urbana, neteja d’una zona de delinqüents, neteja ètnica …. Fa uns anys, la crisi econòmica que afectava Grècia va fer sonar l’eslògan “fer neteja” i va propiciar una gran pressió contra la comunitat immigrant.

I és per tot això que van decidir que cinc dones immigrants, dedicades a feines de neteja, pugessin a l’escenari per explicar les seves històries i oferir-nos la visió que tenen del país que les ha acollit.

Una dona filipina, Fredalyn Resurreccion, arquitecta, una soprano de Moldàvia, Valentina Ursache, una albanesa, Drita Shehi, una sud-africana, Lauretta Macauley casada amb un grec i una búlgara Rositsa Pandalieva, ens expliquen les seves experiències amb una gran simpatia i proximitat, sense dramatitzar.

Continua llegint →