Arxiu d'etiquetes: Marta Pérez

– 352 – GREC2019 – Teatre – CANÇÓ PER TORNAR A CASA – Sala Beckett (🐌🐌+🐚) – 2019.07.07 (temp. 18/19 – RdP 070 i espectacle nº 272)

GREC2019 – CANÇÓ PER TORNAR A CASA (temp. 18/19 – RdP 070 i esp.  nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat diumenge, i dins del Festival Grec, vam veure a la Sala Beckett el dotzè espectacle de la companyia T de Teatre, escrit i dirigit per Denise Despeyroux.

Ella mateixa ens va explicar, el passat dimecres, en roda de premsa i passi de gràfics, que va ser el gener del 2018 quan va rebre el primer mail de la companyia per a treballar plegats. Uns mesos més tard Denise Despeyroux va acceptar el repte de crear una obra a mida de la companyia. Aquesta obra ha estat traduïda al català per Sergi Belbel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixem l’àudio i també una escena gravada al passi de gràfics …

 

Denise Despeyroux (1974) és natural de Montevideo (Uruguay) i de ben jove va venir a Barcelona amb la seva família. Instal·lada a Madrid des de fa uns anys és autora, directora d’escena, actriu, docent i guionista i ha estrenat un total de quinze obres. Ha estat candidata als Premis Max a la Millor Autoria en quatre edicions consecutives.

La companyia T de Teatre va ser creada el 1991 per cinc actrius. El seu primer espectacle “Petits contes misògins” va obtenir el Premi de la Crítica a la millor revelació teatral de la temporada. L’últim espectacle de la companyia va ser E.V.A. el 2017 (vegeu ressenya) per commemorar els seus 25 anys.

CANÇÓ PER TORNAR A CASA explica la història de tres exactrius, unides per l’èxit i separades pel fracàs, que es retroben després de vint-i-sis anys. Renata (Marta Pérez), en plena crisis existencial, enreda la Rita (Àgata Roca) i la Greta (Mamen Duch) perquè es trobin amb ella a la casa heretada de la seva mare en un remot poble català.

Continua llegint

– 161 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.01.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

 LA TENDRESA (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom.

Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol.

Fotografia de David Ruano

LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen de l’Armada Invencible i d’una època on les dones eren poc menys que elements de guarniment en tant que els homes eren els que anaven a la guerra i disposaven el destí de les seves filles.

Creiem per tant que buscar raonaments, en contra, de misogínia,  homofòbia o masclisme, com hem llegit en algunes opinions, i sempre al nostre entendre, estaria una mica fora de lloc.

En tot cas,  no ens pot deixar de sorprendre que aquest text hagi estat escrit en el context social actual, on hi ha una lluita constant per preservar la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva condició sexual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En paraules d’Alfredo Sanzol “L’espectacle s’anomena La Tendresa perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l’amor. Una societat sense tendresa, d’altra banda, és una societat en guerra ….. “, “Si volem estimar, hem d’arriscar-nos a patir“.

Un joc escènic on els sis actors protagonistes s’entreguen al 200%, es diverteixen i ens diverteixen.

LA TENDRESA narra la història de la reina Maragda, una reina una mica maga (Marta Pérez) i les seves dues filles, la princesa Robí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas) que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (297) – E.V.A. (🐌🐌) – Teatre Romea – 11.07.2017

E.V.A.

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Aquest és l’espectacle número 11 de la companyia T de Teatre ideat expressament per commemorar els 25 anys de la seva creació. T de Teatre és una companyia de teatre fundada en 1991 per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch , Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Segons hem llegit van triar el nom de la companyia basant-se en dues passions que compartien: el teatre i el te.

E.V.A., en el món de la medecina, és una escala que serveix per mesurar el dolor “Escala Visual Analògica del dolor”, EVA és també el nom de la primera dona coneguda i és també el nom de la filla d’una de les protagonistes d’aquesta història.

De fet, quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor ja sigui físic, psicològic, emocional, crònic, somàtic, ….

Set actors interpreten més de 20 personatges en una combinació d’humor i drama.

Quatre excompanyes d’escola:

Àgata (Àgata Roca) actriu que ha lluitat sempre pel reconeixement del públic i es troba “atrapada” a la residència on viu la seva mare. A una setmana d’una estrena necessita imperiosament assajar.

Clara (Carme Pla) és professora de socials i ha decidit agafar-se un any d’excedència, la seva mare ha mort, la seva filla Eva (Carolina Morro) ha decidit marxar de casa, i ella lluita amb els fantasmes del passat que reviuen entre les coses de l’armari de la seva mare.

Paloma (aquesta nit interpretat per Chantal Aimée) és una reconeguda anestesista especialitzada en el tractament del dolor i autora de diversos llibres, ….i per últim …

Lola (Rosa Gàmiz) una venedora de pisos, atrafegada amb dos fills i que pensa que tothom ha assolit l’èxit a la vida tret d’ella mateixa.

Continua llegint

– Teatre (107) – MAL MARTINEZ, humor i hòsties (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 29.11.2016

MAL MARTINEZ, humor i hòsties

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts vam anar al Teatre del Raval per tal de veure aquesta proposta de l’actor-director-cantant Marc Martínez, al que vam poder conèixer personalment amb ocasió de l’obra Julieta y Romeo que es va presentar al Festival Grec 2011 i que vam tornar a veure dirigint Conillet aquesta temporada passada. Com a actor recordem la seva participació en l’obra Urtain que es va presentar al Teatre Romea el 2009. Últimament el recordem per la seva magistral interpretació en el paper d’assassí de iaies a la sèrie de TV3 “Nit i dia”.

Aquest nou disc, anomenat “Amor y Hostias“, el segon del Marc després de “El bolero del Raval” l’any 1999, va ser presentat al 54 Festival de Porta Ferrada 2016 el dia 29 de juliol. Segons ell va manifestar en aquella ocasió: “Ara que he passat dels 50 torno a recuperar el meu passat rocker“.”Actuaré amb la meva banda i mes que un concert serà un desconcert“.

mal-martinez-teatre-del-raval-1

Ahir tan sols vam poder escoltar unes poques cançons, ja que ell apareixia sol en l’escenari sense la resta de components de la banda que habitualment l’acompanyen. Entre cançó i cançó ens explica la seva visió del món i ens relata moments autobiogràfics que situa sobretot entre els 14 i els 15 anys, que segons confessa és l’època de la seva vida on va rebre les hòsties més grans.

Marc Martínez va néixer el 19 de gener de 1966 al barri del Raval de Barcelona fill de malaguenya i català. La seva mare era perruquera i li hagués agradat ser bailaora, i el seu pare era ebenista i per Nadal cantava flamenc. Ell va començar la seva trajectòria professional en el camp de la interpretació a finals de la dècada dels 80, tant en cinema com en teatre com en televisió.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – PREMIS i CÀSTICS (🐌🐌🐌 ) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 02/07/2015

No som pas gaire entusiastes de les “T de Teatre“, però sí que hem vist molts espectacles que han presentat a Barcelona; es tracta d’un tipus de Teatre per fer passar l’estona i que te gran acceptació entre un tipus de públic que no acudeix massa sovint al Teatre i que el que recerca és passar-ho bé i divertir-se una estona.

Ara la Companyia “T de Teatre” ens han presentat dins del Festival GREC2015, aquesta nova proposta, PREMIS I CÀSTICS, signada pel dramaturg argentí Ciro Zorzoli, autor del text i que al mateix temps la dirigeix; realment ha estat un tastet durant quatre dies, perquè serà programada la temporada vinent en la programació del Teatre Lliure.

Premis i càstigs

Premis i càstigs – foto de David Ruano

Aquesta vegada ens ha sorprès gratament, encara que no es tracti ni de bon tros, de Teatre de text, perquè mes que un text el que trobem és un bon guió que ens endinsa dins del món del Teatre i més concretament en una mena d’assajos on ens volen fer creure que accepten “per primera vegada” públic per tal de què coneguem la seva intimitat alhora d’assajar i fer recerca de nous recursos escènics.

El millor de tot han estat les interpretacions, algunes d’elles veritablement molt bones i encara més quan han d’interpretar papers diametralment diferents en dècimes de segons; la veritat és que hem rigut força veient l’espectacle i creiem que amb petits retocs pot ser un dels espectacles que triomfaran la temporada vinent.

Millor la primera part de l’espectacle, perquè sorprenen els espectadors quan de sobte es troben amb una escenografia gairebé buida i dins d’una immensa sala on estan practicant les interpretacions els papers d’una representació imaginària; malauradament les iteracions fan que l’espectacle arribi a fer-se una mica monòton a les acaballes de l’espectacle, quan precisament esdevé una mica d’història d’un teòric argument que no acaba de quallar.

Dramatúrgia i direcció: Ciro Zorzoli
Intèrprets: Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca, Marc Rodríguez
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar // Il·luminació: Carlos Lucena // Caracterització: Eva Fernández // Assistència artística: Juan Manuel Branca // So: Roger Ábalos // Producció executiva: Daniel López-Orós // Cap de producció: Carmen Álvarez // Assistent de direcció: Carolina Morro // Realització d’escenografia: May, Roman Ogg, Sol Curiel // Realització de vestuari: Luis Espinosa, Angel Domingo
Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona, T de Teatre i el Teatre Lliure, amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.

Premis de Cargol