Arxiu d'etiquetes: ERNEST VILLEGAS

– 188 – Teatre – LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE – Teatre de la Biblioteca de Catalunya (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

 LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys.

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West.

Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un artífex de l’anomenat “teatre de la crueltat (In-yer-face)” que destaca l’aspecte violent i grotesc dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

La tragèdia i la comèdia es barregen i confonen; però la realitat es manifesta a través del joc teatral, on el personatge i la situació són protagonistes.

Aquest text es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1999 a la Sala Villarroel dirigida per Mario Gas i amb un repartiment format per Montserrat Carulla, Vicky Peña (que és la traductora de l’obra), Àlex Casanovas i Jacob Torres.

En paraules Julio Manrique:

l’obra és un conte i, alhora, un cop de puny. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora“.

Continua llegint

– Teatre – MALA BROMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 237)

MALA BROMA (temp. 17/18 – espec. nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I  ahir dissabte, de la Sala Flyhard a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta escrita per Jordi Casanovas i que ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d’estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d’humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l’Ernest ha triomfat com a humorista i l’Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l’Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L’Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l’humor l’ha abandonat.

Continua llegint

– Roda de premsa MALA BROMA – Hotel Internacional Rambles (Sala Muntaner)- 2018.03.27 (temp. 17/18 – RdP 072)

Roda de premsa MALA BROMA – (temp. 17/18 – RdP nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts passat vaig poder assistir a una nova Roda de premsa; aquesta es va celebrar a la primera planta de l’hotel Internacional de la Rambla, davant mateix del Liceu, lloc on habitualment es presenten les propostes escèniques de la Sala Muntaner.

Jordi Casanovas ha escrit el text de MALA BROMA per encàrrec d’aquest teatre. Ell mateix ens explica que potser té alguna similitud amb “IDIOTA”, un altra obra escrita per ell i que es va poder veure a la Sala Muntaner l’any 2015.

Aquesta nova proposta tracta bàsicament sobre els límits de l’humor i del mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder.

Malgrat que Jordi Casanovas no vol fer espòiler i no ens vol explicar la “broma” que provocarà els fets representats, ens explica com comença tot …

Continua llegint

– Teatre – L’HOSTALERA (nou repartiment) (🐌🐌🐌+🐚) – Biblioteca de Catalunya – 2017.12.30 (temp. 17/18 – esp. nº 152)

L’HOSTALERA (temp. 17/18 – espectacle nº 152)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte vàrem anar al Teatre per última vegada dins de l’any 2017 i ho vàrem fer en companyia dels nostres fills que han vingut de Suècia a passar el Nadal. Per això vam escollir L’HOSTALERA, una proposta que teníem la seguretat que els agradaria, perquè nosaltres ja l’havíem vist ara fa gairebé un any al mateix espai de la Biblioteca de Catalunya…. i llavors ens vam divertir molt i fins i tot li vam atorgar la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols.

Com ja vaig comentar a la ressenya de la roda de premsa, que es va celebrar el passat novembre, la reposició no s’ha pogut fer amb el mateix repartiment, perquè els actors masculins estan ara mateix treballant amb altres projectes i únicament repeteixen cast en els tres papers de dona, les actrius Laura Aubert (Mirandolina) i en papers més secundaris Júlia Barceló i Alba Pujol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ernest Villegas substitueix a David Verdaguer en el paper de “Ripafratta”, Oriol Guinart substitueix a Marc Rodríguez en el paper del compte d’Albafiorita, Jordi Llovet substitueix a Javier Beltrán en el paper del marquès de Forlipopoli i Pau Vinyals substitueix a Jordi Oriol, en el paper del fidel Fabrizzio.

Malgrat que tots quatre són actors de reconegut prestigi, a nosaltres cap d’ells ens ha acabat de convèncer i segurament això és per culpa del record que tenim d’aquelles altres interpretacions que ens van enamorar ara fa poc més d’un any.

Com de segur ja coneixeu, es tracta d’una comèdia escrita per Carlo Goldoni, plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor … on comença un i acaba l’altre? … Sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen?…i si no ens arrosseguen?. Una història en el que veiem una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de seducció. Una reflexió que Goldoni ens vol fer sobre la diferència entre l’amor romàntic i l’amor pragmàtic.

Continua llegint

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

UN OBÚS AL COR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint

– Teatre – AL NOSTRE GUST (🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2015

La Biblioteca de Catalunya obre la temporada teatral amb una barreja de textos i autors, una obra feta de retalls que s’ajunten dalt de l’escenari per obra d’en Oriol Broggi que també l’ha dirigit conjuntament amb el Marc Artigau. Vam comprar les entrades tan bon punt es van posar a la venda però hem de dir que la proposta no ens ha acabat de fer el pes.

Al nostre gust 2

S’han convocat les veus de Koltès, Calderón de la Barca, Shakespeare, Mouawad, Handke, Chéjov, Espriu, Di Filippo, Foix, Molière, Calders…. peces de tota mena, algunes d’oblidades, altres totalment presents, algunes vigents, d’altres fent olor de ranci … totes barrejades i sense un relat unívoc, sense un fil conductor que les enllaci.

Continua llegint

– Teatre – CELS (**) – Biblioteca de Catalunya – 27/06/2014

Des de el fenomen “INCENDIS” que vàrem veure al Romea dues vegades, l’any 2012, dirigida per Oriol Broggi, i que vàrem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”, (veure enllaç), hem anant seguint tot el que es representava de Wajdi Mouawad a Barcelona.

Inclús l’Imma va escriure una crònica de l’ultima obra d’aquest autor, ÀNIMA, que va ser publicada en català, i que a ella li va impactar moltíssim, passant a ser un dels seus  llibres de capçalera, de la seva gran llista de llibres llegits.  (veure enllaç)

Wajdi Mouawad (Líban, 16 d’octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca d’origen libanès.
Va néixer al si d’una família cristiana maronita. El 1977, els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França) escapant de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec. 
Va assolir  renom internacional a partir del gran èxit de la seva tetralogia “Le sang des promeses” (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels).

Però en quant a les representacions que hem pogut veure, de debò… de debò, l’únic text que ens ha agradat de veritat,  ha estat el ja mencionat INCENDIS.

L’any 2013 vàrem tenir l’oportunitat de poder veure un altre obre de la seva tetralogia, LITORAL, també al Romea, però aquesta vegada  dirigida per Raimon Molins.  El text NO ens va agradar i va ser la primera gran decepció que vàrem patir amb aquest autor. (veure enllaç).

Al mes de març d’enguany, 2014, vàrem poder veure un altre obra d’ell, SEULS en la que ell va ser també el protagonista a escena, ja que la va interpretar ell mateix.  Ens va agradar molt mes que “Litoral”, però tampoc va ser per tirar coets. (veure enllaç)

Ara ens arriba un altre part de tetralogia, també dirigida per Oriol Broggi. Es tracta de CELS i com us podeu imaginar, nosaltres havíem posat, poder, unes excessives expectatives en el resultat d’aquesta producció.  El text de CELS, a mi m’ha tornat a decebre i molt.

CELS 1-imp

Soc conscient de que segurament serè una de les poques persones (l’única ?),  al que aquest text de Wajdi Mouawad , no li ha fet el pes; ho dic, un cop  vista la reacció al final del espectacle de tot el públic en peus i “bravejant” el que havien acabat de veure. L’Imma també estava mes d’acord amb la reacció del públic que amb la meva opinió, i per tant, se que estic en una claríssima minoria.  Quant va acabar la representació, tot esperant el col·loqui posterior, unes amigues em van preguntar si m’avia agradat i gairebé es van escandalitzar quan els hi vaig dir que el text NO…… elles estaven entusiasmades !!!

El text per mi es difícil i sobretot al principi poc entenedor; però no crec que aquest sigui el meu problema, perquè poc a poc vaig anant entenent el que l’autor m’explicava, però en cap moment de les mes de 2 hores de la representació, aquest text em va atrapar, mes aviat tot el contrari.  Em produïa fins i tot rebuig la utilització de tanta formula matemàtica i tanta poesia utilitzada amb l’únic fet aparent de trobar les pistes que calia endevinar per frustrar uns determinats atacs terroristes, que s’intuïa es teníem que produir per tot el mon, però no pas on ni quant.

Cels - La Perla29 1

Em va recordar molt al tipus de novel.la d’intriga de Agatha Christie, on el lector se li embolica amb un argument sense gaire sentit, per que al final les pistes intuïdes pels els lectors no serveixen per res i el desenllaç sigui del tot inesperat i sorprenent. Em va passar alguna cosa semblat, i per tant el nus del argument no em va interessar en cap moment. A mes a mes vaig trobar incongruències i pistes iniciades i no resoltes expressament per l’autor com el perquè la dona embarassada explica que va matar a les seves filles …. un  text, per mi massa “barroc”, on es volen dir tantes coses, que no t’acaben de interessar cap.

Continua llegint