Arxiu d'etiquetes: JORDI BOSCH

– 292 – Teatre – LA PARTIDA D’ESCACS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.05.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se.

En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món.

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i a un cambrer del vaixell. Cinc personatges , amb registres totalment diferents, que en Jordi Bosch ens mostra d’una forma magníficament convincent.

Un recital teatral ple de matisos d’un actor capaç de passar de la comèdia al drama en un “viatge” a la complexitat de l’ànima humana, alternant o simultaniejant gest, moviment i paraula. Un actor que ha estat capaç de posar-se en la pell de cada un dels personatges.

Una peça dirigida per l’Ivan Morales amb un magnífic disseny d’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú, un acurat vestuari de Miriam Compte i un molt destacable espai sonor de Clara Aguilar.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – HUMANS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.07.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

Deixa un comentari

HUMANS (temp. 17/18 – espectacle nº 334)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam.

Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra.

Segons va comentar el seu director, Mario Gas, a la roda de premsa, Humans es pot relacionar amb els conflictes familiars que van protagonitzar bona part del teatre europeu de finals del segle XIX, i amb el teatre de l’absurd de Beckett pel que fa a la configuració dels personatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial i no hi hagi de passar res en el transcurs de la vetllada. Però de mica en mica surten a la llum petits problemes i rancúnies amagades.

Tres generacions d’una família d’origen irlandès resident als Estats Units es reuneixen per celebrar el dia d’Acció de Gràcies a l’apartament de Chinatown d’una de les filles, trencant la tradició de sopar a la casa familiar de Pennsilvània. Els membres de la família Blake començaran a airejar els seus secrets més ben guardats tot just quan comenci el sopar, es barallaran a l’hora de les postres i al final del dia, estaran cansats de la batalla.

Els sis actors protagonistes són: Jordi Bosch (Erik Blake, el patriarca de la família), Lluïsa Castell (Deirdre, la dona de l’Erik), Maife Gil (Fiona, l’àvia), Miranda Gas (Brigid, la filla), Candela Serrat (Aimée, l’altra filla) i Jordi Andújar (el xicot de la Brigid). Totes les interpretacions han estat molt acurades, destacant el perfecte tàndem del “matrimoni” Blake i els silencis, més que significatius, de l’àvia.

Continua llegint →

– Teatre – ADOSSATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.18 (temp. 17/18 – esp. nº 142)

1 resposta

ADOSSATS (temp. 17/18 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica.

Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família “normal”.

Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu Jordi, en Jordi petit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ells són en Jordi Bosch, la Rosa Renom i un jove Guillem Balart. Ella escombra el jardí i xerra pels descosits, ell llegeix el diari còmodament assegut, el fill dorm a l’habitació del pis de dalt. A la caseta del gos dorm la gossa de la família. Una família “normal”.

És el dia 23 d’abril i esperen l’arribada de la resta de la família, fa bon temps i dinaran al jardí. Arriben el Jordi avi, amb la seva cuidadora, i l’artista de la família, en Joan, germà del Jordi pare, fill del Jordi avi i tiet del Jordi petit. Ells són Carles Canut, Marieta Sánchez i Ramon Madaula.

En clau de comèdia retrata el món d’una família de classe mitjana, que estan junts, però se senten sols i no aconsegueixen anar més enllà de les bones formes. No saben com apropar-se, i com més ho intenten, més s’allunyen.

Continua llegint →

– Teatre (210) – L’ÀNEC SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17.03.2017

2 respostes

L’ÀNEC SALVATGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Cada vegada estic més convençut que s’ha d’esperar uns dies després de l’estrena per gaudir més d’una nova proposta escènica, malgrat que en el nostre cas poques vegades complim amb aquesta reflexió que acabo de fer; i és que els molt teatraires com nosaltres, sovint caiem en la temptació de veure-la el més aviat possible i encara més quan sabem que haurem d’escriure la nostra opinió en el blog.

Malgrat que en acudir la roda de premsa de l’espectacle, havíem notat bones sensacions, a causa de que havíem llegit prèviament algunes opinions no massa favorables escrites al llarg d’aquests dies en espais similars al nostre, vàrem assistir ahir al Teatre Lliure amb certa recança, ja que havíem llegit que el text no era prou bo…. i força allunyat de la realitat actual; una de les raons de més pes que adduïen, era que el seu desenllaç és massa previsible des de la primera mitja hora de la representació; altres també opinaven que s’hauria d’haver retallat força el text perquè la durada estigues més en connexió amb el públic actual, al que li agrada la immediatesa en la majoria dels actes de la seva vida.

La sorpresa per tant, ha estat majúscula, perquè ens hem trobat amb un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana.

Els que també som “malalts” pels viatges, sabem el que ens trobarem al final del camí i malgrat això segurament gaudim més dels preparatius i del mateix camí que hem de fer per arribar-hi, que del destí final.

És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Julio Manrique (director de la proposta), per haver aixecat aquesta meravellosa adaptació i fer-nos conèixer un altra obra d’aquest gran escriptor.

Continua llegint →

– Teatre (106) – SILENCIS (lectura dramatitzada) (🐌🐌) – La Villarroel – 28.11.2016

Deixa un comentari

SILENCIS (lectura dramatitzada) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa uns dies vàrem rebre la invitació de la Fundació Romea per assistir gratuïtament a una lectura dramatitzada aquest passat dilluns 28 de novembre a La Villarroel. No teníem coneixement d’aquest text escrit per Toni Cabré, però ens va atraure molt el cast dels actors que la interpretaven, ja que estava encapçalat ni més ni menys que per Jordi Bosch i Emma Vilarasau.

No ens ho vàrem pensar gaire i ahir dilluns ens vam apropar novament al Teatre, per assistir a la lectura dramatitzada de SILENCIS, amb un teatre gairebé ple fins a la bandera.

silencis-lectura-dramatitzada-la-villarroel-voltar-i-voltar-1

Toni Cabré (Mataró, Barcelona, 1957). És dramaturg, enginyer i guionista. La seva producció teatral és variada, però manté dues constants: la realista (la relació de l’home amb el món tecnològic, la complicitat amb el poder, el dubte…) i la paradoxal (teatre dins del teatre, confusió de realitat i somni, veritat i mentida…). Com a guionista, ha format part de l’equip de les sèries de TV3, Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de Colònia.

D’aquest autor fa pocs mesos vàrem poder veure La Peixera al Versus Teatre, producció que ens va agradar molt, tant per la qualitat del text com per les seves interpretacions.

Aquest SILENCIS, per començar ja ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor” 2016; ara caldrà posar-la en escena, el més aviat possible.

Continua llegint →

– Teatre – A TEATRO CON EDUARDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 30/03/2016

Deixa un comentari

Després de l’ultima sessió dels “Oficis del Teatre” on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic (aquí podeu veure aquella crònica), teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle.

A Teatro con Eduardo - Teatre Lliure 2

Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per en Lluís Pasqual, el primer “Home i senyor” és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, “La Gran Il·lusió” on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se.

Aquests dos textos estan clarament en la línia d’aquest autor, perquè són dos “divertimento di teatro napoletano“, que no pretenen anar més enllà que fer passar una bona estona als lectors/espectadors, malgrat que s’ha de reconèixer que estan escrits amb una mestria difícil de superar. Tampoc, a parer nostre, són ni de bon tros els millors textos d’Eduardo de Filippo… recordem aquell inesborrable “Dissabte, Diumenge i Dilluns” dirigida per Sergi Belbel al TNC l’any 2002….. i també “Natale a casa Cupiello” dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca l’any 2010; agraïm enormement però, a en Lluís Pasqual, l’oportunitat de fer-nos conèixer aquestes dues noves propostes… i el felicitem per l’esplèndid resultat obtingut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – CAIGUTS DEL CEL (🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 09/09/2015

4 respostes

Sabem que la culpa és nostre pel fet d’haver escollit veure una comèdia en el Teatre CONDAL, tot i saber que el que es representa normalment en aquesta sala és un tipus de Teatre que no ens agrada per què acostuma a ser un tipus de Teatre molt comercial, que creiem recerca simplement fer passar una bona estona (que ja és molt) a un tipus de públic no acostumat a trepitjar sovint els Teatres.

Observem que el grup FOCUS distribueix les produccions que representa, entre les 4 sales que gestiona, segons al públic al qual va dirigit …. Romea, La Villarroel, Goya i Condal i aquesta ultima li pertoca representar comèdies i obres de Teatre en la que el text és potser el menys important. Segurament aquesta ha estat la causa de què no trepitjàvem el Teatre CONDAL des de fa molts anys, com a mínim els 5 anys que fa que publiquem les nostres opinions teatraires en aquest Blog “Voltar i Voltar”.

Malgrat això, fa uns mesos que en veure les primeres promocions de l’obra, CAIGUTS DEL CEL, ens va cridar l’atenció que la dirigia Sergi Belbel i que els principals protagonistes eren Emma Vilarasau i Jordi Bosch, i per tant ens vàrem arriscar a comprar les entrades.

Continua llegint →

– Teatre – EL REI LEAR – (🐌🐌🐌🐌🐌) Teatre Lliure Montjuïc – 25/01/2015

13 respostes

A vegades, i aquesta és una, em costa començar a escriure una crònica teatral, per por de no saber descriure ben bé el que vols expressar, per tal de fer arribar als que ens llegiu, les sensacions increïbles que vàrem poder viure a la platea de la sala de Teatre Lliure.

Estem parlant de “Teatre” a un nivell altíssim, que no es pot comparar a cap altre del nostre entorn, ni potser tampoc amb gaires teatres a escala internacional; una producció que juga en un altre lliga, a la que segurament no poden participar molts dels nostres teatres… poden fer-ho únicament teatres públics, ja que una producció d’aquest tipus, necessita molts recursos econòmics i tècnics. Al mateix temps necessita l’empenta d’un “esbojarrat” director com és Lluís Pasqual, que s’atreveixi a crear i organitzar un espectacle amb 25 actors a escena, dels quals 14 d’ells tenen papers importants.

EL REI LEAR – Teatre Lliure – fotografia de Ros Ribas

Una de les apostes més atrevides en aquesta meravellosa producció ha estat el fet de portar de nou a l’escenari a l’actriu Núria Espert, i no pas en un paper secundari, sinó com la principal protagonista i a mes en un paper masculí, …. el del Rei Lear; atreviment i risc per ambdues parts, tant pel director Lluís Pasqual com per la mateixa actriu, que traient la força de no se sap on, a gairebé l’edat de 80 anys, fa una interpretació d’aquelles que recordarem tota la vida.

Núria Espert és Lear. Qui, sinó, podria alçar-se fent el rei de Shakespeare més terrible i fascinant de tots?

En el col·loqui, que es va oferir després de la representació, algú va dir una frase que em va quedar gravada …. “algun dia, quan passi el temps…. els espectadors que som aquí, podrem dir: Jo, vaig tenir la gran sort de poder veure una de les representacions del Rei Lear amb la Núria Espert com a protagonista“. Aquesta frase i la imatge de l’entranyable expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, en peus aplaudint emocionat, a la primera fila de la grada que teníem davant…. serà difícil que em pugui oblidar mai.

El Rei Lear, és considerada com una de les més grans tragèdies de William Shakespeare; la va escriure entre els anys 1603 1606. El paper del Rei Lear ha estat representada per molts d’actors importants, però malgrat el fet que Lear és un home vell, sovint no es representa per actors d’una edat avançada, a causa del fet que es tracta d’un paper molt vigorós tant en la part física com en l’emocional.

EL REI LEAR – Teatre Lliure – fotografia de Ros Ribas

Continua llegint →

– Teatre – ELS FERÉSTECS (***** “al quadrat”) – Teatre Lliure de Montjuïc – 13/04/2013

22 respostes

Per MIQUEL GASCÓN….

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens. A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.

Els feréstecs ( I rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.

La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català, des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.

“FIGURATE” . Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)

Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.

En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria…. aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .

Continua llegint →

– Teatre – BLACKBIRD (*****) – Teatre Lliure Gràcia (sala ANNA LIZARAN ???) – 14 i 18/01/2013

8 respostes

per… MIQUEL GASCÓN …

El passat dilluns 14 de gener varem ser convidats com a abonats del Teatre Lliure a assistir a l’assaig general de BLACKBIRD a la Sala de Gràcia, el mateix dia que es va enterrar a la nostra ANNA LIZARAN.

Sé que no servirà de res tornar a reivindicar des d’aquì que la Sala de Gracia porti en nom d’ANNA LIZARAN, com la de Montjuïc porta ja fa temps el nom de FABIÀ PUIGSERVER; tots sabem que continuarem dient Teatre Lliure de Gràcia i Teatre Lliure de Montjuïc, però crec que seria just que la Sala de Gràcia portes el nom d’una de les seves fundadores i sense cap mena de dubte l’actriu mes estimada de tota la història del Teatre Lliure. No entenc el silenci dels que dirigeixen aquesta institució i encara molt menys els de l’associació d’espectadors del Teatre Lliure, de la que formo part.

Al arribar al Teatre Lliure de Gràcia ens va impactar que darrera dels vidres i de cara al carrer havien predisposat una gran pantalla de Televisió amb la cara de l’ANNA i al terra dins i fora de l’edifici havien espelmes enceses i un munt de flors. Es respirava a l’ambient una sensació de tristor que s’encomanava a tots els assistents a la funció d’aquell assaig. Malauradament aquella sensació de desassosseg va acabar fent-se realitat i quant ja es portava representada 3/4 parts de la representació l’actriu protagonista BEA SEGURA va patir un accident al caure malament al terra i es va donar un fort cop al cap que la va deixar mig estabornida; es va parar la representació momentàniament però als pocs minuts va sortir el regidor anunciant que l’assaig s’havia de suspendre.

Continua llegint →