Arxiu d'etiquetes: Nausicaa Bonnín

– Teatre – EL SISTEMA SOLAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2018.04.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 245)

EL SISTEMA SOLAR (temp. 17/18 – espec. nº 245)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l’obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt.

EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011).

Aquesta proposta s’ha dut a terme a iniciativa d’Aina Clotet que en veure l’adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de kiku piñol

Aquesta peça havia estat estrenada teatralment, al Perú l’any 2012, dirigida per la mateixa autora.

Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama que ens parla d’una família desestructurada.

Els membres de la família es retroben la nit de Nadal amb la intenció de reconciliar-se després de dos anys d’incomunicació. Els dos germans, Edurne (Aina Clotet) i Pavel (Marc Clotet) i el fill d’en Pavel, Puli (diumenge Joel Bramona) esperen al pare i avi Leonardo (Guillermo Toledo) que arriba acompanyat de la seva núvia Paula (Nausicaa Bonnín).

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LES BRUIXES DE SALEM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra d’Arthur Miller, en versió traduïda per Eduardo Mendoza, ha estat escollida com la peça que ha inaugurat oficialment el Festival Grec d’enguany. Dirigida per Andrés Lima i coproduïda pel Teatre Romea, el Centro Dramático Nacional i el Grec 2016 serà representada a Madrid a partir del mes de gener del 2017.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Feia uns anys en què una producció teatral no era la que obria el Festival i si bé hem de dir que l’amfiteatre del teatre Grec no és potser el lloc més idoni per oferir teatre, aplaudim aquest començament.

Arthur Miller, un dramaturg que es caracteritza per la càrrega social i de denúncia que impregnava a les seves obres, ens parla en aquesta ocasió d’un episodi de la història dels EUA que va tenir lloc a Salem (Massachusetts) el 1692. L’autor va escriure aquesta obra com a resposta a la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy,  un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistas i que Arthur Miller va patir en primera persona.

Les Bruixes de Salem - Teatre Grec

Aquest terme,” caça de bruixes”, ha esdevingut com la manera d’anomenar aquelles situacions en què un govern persegueix als seus oponents polítics en nom de l’interès del país i la seguretat nacional. I malauradament no ha deixat mai d’estar vigent…. i sobretot els catalans en podem donar fe.

Continua llegint

– Teatre – DON JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 18/03/2016

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, DON JOAN,  dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. De fet ja ho estaven quan el Miquel va anar a la roda de premsa el passat dia 10 de març.     

DON JOAN 3

Una revisió actualitzada del personatge més llibertí i vividor de la literatura universal, un dels mites indiscutibles de tots els temps. Aquesta versió conserva un 70% del text original i els grans monòlegs, però han decidit fer-la a partir d’una nova traducció (realitzada per Cristina Genebat), ja que la ultima existent era del 1973. Han volgut abordar de manera especial tres aspectes importants, la relació amb les dones, l’espai i el càstig a Don Joan.

El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern…. i és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes.

Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat molt; en aquesta crònica no el volem desvetllar, per no treure la sorpresa i la intriga dels que tinguin la sort d’haver comprat entrades amb temps.

Continua llegint

– Teatre – SUNDAY MORNING (🐌🐌+ 🐚) – Sala FlyHard – 18/01/2016

Dilluns vam tornar a fer cap a la Sala Flyhard per veure la nova proposta de Carol López, SUNDAY MORNING, que es va presentar al Tercer Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta al 2013. Aquesta obra ha estat convenientment adaptada i allargassada per ser representada a sales comercials. L’espectacle està dirigit per ella mateixa i protagonitzat per Nausicaa Bonnín i Isak Férriz.

Es nit de dissabte, nit de tempesta i ens trobem en una comissaria de policia de barri. Només veiem l’Anna davant d’un taulell de suro, totalment concentrada per intentar resoldre uns assassinats que estan tenint lloc a la ciutat un diumenge al matí de cada mes.

SUNDAY MORNING - Sala FlyHard 2

S’obre la porta i entra en Robert, totalment xop, li diu que vol fer una declaració autoinculpant-se d’un assassinat. L’Anna no el vol escoltar i quan finalment l’escolta no se’l creu. Ell no vol marxar.

Continua llegint

– Teatre – L’EFECTE (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 18/02/2015

Dimecres de la setmana passada vàrem tornar a la Sala Beckett, després de molts mesos de no fer-ho; l’ultima al setembre de l’any passat per veure “Woyzeck” interpretat per la Cia. Parking Shakespeare; considerem aquesta Sala com una de les més interessants per les seves aportacions al Teatre contemporani de tot Catalunya.

l'efecte cartellUna de les raons de no fer-ho, és amb tota seguretat l’horari que té establert per les seves representacions entre setmana, ja que començar la funció a les 21:30 sembla que no és el més apropiat pels espectadors que l’endemà hem d’anar a treballar; un altre de les raons que no ens agrada gens, és que les localitats no siguin numerades, ja que això obliga a estar força temps abans al Teatre per aconseguir una bona localitat… i a patir cues innecessàries i cops de colze en el moment d’obrir les portes de la Sala.

Aquesta vegada venim a veure L’EFECTE, una obra escrita per la dramaturga britànica Lucy Prebble, i que està triomfant en molts teatres europeus. La Sala Beckett, de nou ens ofereix veure aquesta representació en la modalitat de “taquilla inversa”, que consisteix en què els espectadors paguen a la sortida de la representació, en funció del grau de satisfacció obtingut.

A L’efecte, dos joves voluntaris es comprometen a participar en un assaig clínic d’un nou fàrmac antidepressiu que augmenta els nivells de dopamina a l’organisme. En sucumbir a la força gravitatòria de l’atracció i l’amor, però, posaran en entredit l’èxit de l’estudi. Ara bé, què és l’amor? El resultat dels efectes químics d’una pastilla o un misteri que escapa a qualsevol comprensió?

l'efecte 2

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica.

Continua llegint

– Teatre – LA DAMA DE LES CAMÈLIES (***) – La Seca – espai Brossa – 28/05/2014

En els últims dies de les seves representacions al Espai Brossa de La Seca, ens animem a anar a veure aquesta producció. mes aviat “forçats” per les bones critiques i comentaris complaents dels nostres coneguts teatraires que parlaven d’una excel·lent interpretació de Nausicaa Bonnín, filla del nostre admirat director de La Seca, Hermann Bonnín.

La dama de les camèlies 1

L’argument de, “La dama de les camèlies“, es prou conegut per nosaltres, segurament massa, degut a que una de les òperes mes escoltades i estimades  per nosaltres “La Traviata” de Giuseppe Verdi, està basada precisament en aquest text; però, així com la música de La Traviata, la puc escoltar una i mil vegades i no em cansa, el text d’aquesta obra escrita a l’any 1848, no m’interessa el mes mínim.

Cada vegada mes aposto pel teatre contemporani que tracta de temes actuals, sempre que tinguin un bon text. Això no vol dir que abandoni els clàssics, ja que hi ha forces que un cop adaptats al dia d’avui, els seus arguments no grinyolen en absolut.

A l’època en que es va escriure l’obra, aquest personatge encarnava el paper de la dona forta, independent, valenta i capaç de decidir per ella mateixa el destí de la seva vida. Malauradament l’argument de la “esgarriada”, una prostituta de luxe, es capaç al final,  d’arruïnar la seva vida i deixar la persona que estima pel be d’una donzella que no coneix…. em sembla hores d’ara, absolutament ridícul.

Continua llegint