Arxiu d'etiquetes: Teatre Nacional de Catalunya

– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

3 respostes

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint →

– 168 – Roda de premsa – EPICENTRE PIONERES — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 047) – 2020.02.27

Deixa un comentari

RdP – EPICENTRE PIONERES (temp. 19/20 – RdP nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Dijous passat, abans de marxar uns dies cap a Perpinyà, vaig poder assistir al Teatre Nacional de Catalunya, a la llaaaaaarga Roda de premsa de l’EPICENTRE PIONERES. Una presentació que va durar gairebé dues hores entre sessió fotogràfiques i parlaments, on van participar bona part de les persones implicades.

Cada temporada el TNC dedica un cicle a un epicentre patrimonial, a un determinat autor/a o gènere teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

En aquesta ocasió, l’EPICENTRE PIONERES vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística, ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà.

Continua llegint →

– 151 –  Teatre – JUSTÍCIA  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044) – 2020.02.11

1 resposta

JUSTÍCIA (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

És la primera vegada, en els deu anys d’història d’aquest blog, que assistim primer a una de les representacions prèvies a l’estrena i l’endemà a la roda de premsa de presentació.

Això és el que ens ha passat amb JUSTÍCIA, ja que aquest passat dimarts vam poder anar a veure la proposta escènica i dimecres a la presentació en roda de premsa, de la que com sempre us deixem l’àudio.

 

This slideshow requires JavaScript.

Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena.

En paraules de Josep Maria Mestres, JUSTICIA és una obra que posa en primer pla el tema de la identitat. Qui som? Com som? Per què som així? D’on som? Que ens configura com a persones, com a societat, com a país?

JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.

Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però molt fàcils de seguir per part de l’espectador.

Continua llegint →

– 150 – Teatre – GAZOLINE (🐌🐌🐌) — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043) – 2020.02.12

Deixa un comentari

GAZOLINE (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres dia 12, a la Sala Tallers del TNC ha tingut lloc l’estrena a Barcelona de GAZOLINE de Jordi Casanovas dirigida per José Luis Arellano García. Una proposta de la Fundacions Edmond de Rothschild i la Fundació Teatro Joven que té per objectiu visibilitzar i fomentar la diversitat ètnica en les arts escèniques.

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres vam poder assistir a aquesta estrena en la funció matinal escolar, i el dia abans, dimarts dia 11, també a la roda de premsa de presentació de la que també us deixem l’àudio.

 

GAZOLINE és un text escrit l’any 2006, arran dels aldarulls produïts a l’extraradi de Paris durant la tardor del 2005. La mort de dos joves musulmans d’origen africà que escapaven de la policia en Clichy-sous-Bois, una comuna pobra de l’est de la capital gal·la, va originar una revolta que aviat es va expandir a altres ciutats franceses. Es van aixecar barricades i van cremar desenes de cotxes en tot el país.

Continua llegint →

– 121 – Teatre – LA CASA DE LES ARANYES  (🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 077) – 2020.01.21

Deixa un comentari

LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – espectacle nº 077)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat dimarts dia 21 vam poder assistir a la “prèvia” d’aquesta proposta, que dilluns ens havien presentat en roda de premsa i que es va estrenar ahir dimecres dia 22 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba.

Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere.

Uns personatges que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que “ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons”.

La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble.

Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat.

A la casa de les aranyes hi viu l’Àngel (Francesc Garrido), un metge que ha volgut fugir de la ciutat retornant als seus orígens.

A la casa de les dàlies hi viuen l’Emília (magnífica Rosa Renom), el seu marit Ivan (Pep Ricart) i la seva filla Anna (Àgueda Llorca). Ells hi han arribat després de patir un sotrac econòmic que els hi ha costat el negoci i l’habitatge, i busquen la tranquil·litat. La mare de l’Emília també va viure en aquests indrets.

Continua llegint →

– 093 – Teatre – MRS DALLOWAY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 061) – 2020.01.04

2 respostes

MRS DALLOWAY (temp. 19/20 – espectacle nº 061)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat vàrem anar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya … i ens va tornar a passar, … anàvem amb les expectatives molt baixes pel que havíem llegit d’aquesta proposta de Carme Portacelli, dirigint MRS. DALLOWAY de Virginia Woolf, i hem de dir que ens ha sorprès i ens ha agradat molt. A causa del nostre viatge “nadalenc”, hem hagut d’anar  l’últim dia de representacions en aquest teatre.

MRS. DALLOWAY és una de les tres adaptacions escèniques que amb veu de dona, ha programat el TNC dins de l’Epicentre Pioneres. La primera va ser “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda que vam veure el passat novembre, i la tercera serà “Solitud” de Víctor Català programada per al mes de març.

MRS. DALLOWAY és la quarta novel·la de Virginia Woolf publicada en 1925.

Fotografia de Sergio Parra

En aquest text Virginia Woolf fa un recorregut en un dia de  la vida de la Clarissa Dalloway (extraordinària interpretació de Blanca Portillo), des de que es lleva de bon matí i comença a preparar una festa, fins a l’inici de la festa al vespre.

Clarissa és una dona abocada a fer feliços els altres i ha pres decisions a la seva vida sense tenir en compte els seus veritables desitjos. Casada amb un home ric, Richard Dalloway, que és el gran absent a la seva vida i a l’escenari, gaudeix de totes les comoditats i el seu benestar físic contrasta encara mes amb la seva insatisfacció vital, que acaba qüestionant. En aquestes 24 hores, Clarissa repassa el seu present i el seu passat i pren consciència del que és la seva vida.

Continua llegint →

– 065 – Teatre – RICHARD III REDUX OR SARA BEER [IS/NOT] RICHARD III (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 039) – 2019.11.30

Deixa un comentari

RICHARD III REDUX OR SARA BEER [IS/NOT] RICHARD III  (temp. 19/20 – espectacle nº 039)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I continuant amb el Festival Simbiòtic, ahir dissabte vam tornar a la Sala Tallers del TNC per veure la producció RICHARD III REDUX OR SARA BEER (IS/NOT) RICHARD III de la guardonada i reconeguda dramaturga gal·lesa Katie O’Reilly. Una obra que ha estat nominada al James Tait Black Memorial Prize 2019.

La peça està dirigida per Philip Zarrilli i es podrà veure també avui diumenge.

Sara Beer, una actriu amb una escoliosi severa, es pren amb molt d’humor la majoria de les interpretacions que grans actors de l’escena  han fet de Ricard III, simulant diferents discapacitats i deformitats en els seus cossos.

Un espectacle que es nodreix de la història de Shakespeare des d’una perspectiva enginyosa, feminista i alternativa de la discapacitat.

Sara Beer s’enfronta al Rei i als anteriors actors sense discapacitat que l’han encarnat: Olivier, McKellan, Pacino, Sher i Eidinger. Acompanyada del cineasta Paul Whittaker, l’actriu explora el personatge i reflexiona a través de diferents interpretacions, rondalles, vídeos i projeccions en directe, com Richard III ha estat representat fins ara.

Una posada en escena simple on només ens enfrontem al monòleg de l’actriu, majoritàriament en directe i alternant algunes gravacions.

Una cadira que vols simular un tron i ella, que va desgranant els episodis de la seva vida que l’han marcat, la seva malaltia que la va tenir prostrada al llit, de cap per avall, moltes i moltes temporades, prostració que l’únic que li permetia era llegir o memoritzar tot allò que escoltava. Allà va sorgir el seu desig de ser actriu.

Continua llegint →

– 063 – Teatre – ÓRDAGO A LA GRANDE (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 038) – 2019.11.29

Deixa un comentari

ÓRDAGO A LA GRANDE (temp. 19/20 – espectacle nº 038)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres dia 29 vam fer cap a la Sala Tallers del TNC per veure la primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

A l’entrada de la Sala Tallers, ens vam trobar una curiosa exposició de “nassos” i olors, anomenada “NASEVO” que està realitzada per un artista sord, Ernesto Ventós, que ha desenvolupat el seu art d’aquesta manera tan peculiar. Ernesto és creador d’essències i col·leccionista d’art relacionat amb el perfum.

This slideshow requires JavaScript.

Aina Pociello Mas i Ana Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.

En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.

En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.

Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.

Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.

«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.

Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?

Tal com ens comenten al col·loqui (us deixem l’àudio), que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.

Continua llegint →

– 060 – Teatre – EUROPA BULL (🐌🐌🐌🐌🐌) Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 037) – 2019.11.27

1 resposta

EUROPA BULL (temp. 19/20 – espectacle nº 037)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres vam fer cap a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per veure una prèvia de la proposta EUROPA BULL de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d’Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt.

La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d’Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L’obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic.

El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, proposa exposar de forma poètica i elegant, però també amb humor, les pors i queixes com a europeus desemparats. L’obra actual és l’evolució d’aquella primera peça.

This slideshow requires JavaScript.

L’autor i director, Jordi Oriol, creu que «Europa està a punt de petar, Europa bull i molt. Sembla una olla a vapor» i a l’obra tracta sobre l’eufemisme que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància o ceguesa dels òrgans i institucions europees enfront de les injustícies que es viuen als països membres, i més concretament, en veure la resposta o manca de resposta a la situació viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017,  la pèrdua de llibertats i la manca de separació de poders dins de l’Estat Espanyol.

Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills. Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.

Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Ferro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets interpreten aquest muntatge “sobre una Europa que va ser raptada per un toro blanc i que ara se n’adona que no ho sabrà domesticar mai“. El títol de la proposta, doncs, no només fa referència a “l’ebullició” d’Europa sinó també al brau que la va raptar i violar.

Continua llegint →

– 057 – Roda de premsa – 4 edició FESTIVAL SIMBIOTIC — Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – RdP 020) – 2019.11.26

Deixa un comentari

RdP – 4 edició FESTIVAL SIMBIOTIC (temp. 19/20 – RdP nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Ahir dimarts 26 de novembre, vaig poder assistir a la roda de premsa que es va celebrar al vestíbul de la Sala Tallers del TNC, per presentar la quarta edició del Festival Simbiòtic; un Festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

“Només és teatre si és per a tothom”

Ens han parlat Aina Pociello Mas i Ana Candela Campello, codirectores del Festival Simbiòtic i productores de We Act; també representants de la companyia d’Órdago a la grande, i Xavier Albertí, director artístic del TNC.

Ja fa algunes setmanes, concretament des del passat 9 de novembre, que aquest Festival està organitzant cursos d’accessibilitat i tallers inclusius de teatre al TNC.

Aquest any, el festival estrena la seva primera producció, ÓRDAGO A LA GRANDE,  dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, una obra que narra la història de sis persones que es troben davant la mort i que fan balanç dels èxits i fracassos que han acumulat al llarg de les seves vides. L’espectacle compta amb mesures d’accessibilitat i neix d’un procés de creació col·lectiva entre sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.

 Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un “órdago”?

Dramatúrgia i direcció: Arantza López i Vero Cendoya. Amb: Ainhoa García, Anna Morancho, Edgar Murillo, Èlia Farrero, Padi Padilla i Xavier Teixidó Una producció de: We Act – la podreu veure el divendres 29 de novembre a la Sala Tallers del TNC.

This slideshow requires JavaScript.

A més a més, el festival també posa el focus en Gran Bretanya i exhibeix la producció RICHARD III REDUX OR SARA BEER (IS/NOT) RICHARD III, de la guardonada dramaturga irlandesa, Kaite O’Reilly. Un espectacle que es nodreix de la història de Shakespeare des d’una perspectiva enginyosa, feminista i alternativa de la discapacitat. L’obra ha estat nominada al James Tait Black Memorial Prize 2019.

Continua llegint →