Arxiu d'etiquetes: Teatre Nacional de Catalunya

– 402 – Resum i valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 2019.08.31

Resum / valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Abans d’encetar la nova temporada 2019 – 2020, que iniciarem aquest mes de setembre, volem com de costum, fer un resum del que hem vist i publicat durant els 12 mesos de la temporada 2018 – 2019, que ara finalitza.

En aquest últim període (2018-2019) hem publicat 400 ressenyes, en les que com sempre bàsicament hem parlat d’Arts Escèniques, …. Teatre, Dansa, Circ, Òpera, Concerts de Música, etc, Tot i l’important nombre, hem fet una forta davallada, si ho comparem amb la temporada anterior (2017-2018) … aproximadament d’un 20% menys, ja que llavors vam arribar a fer les ressenyes de 383 espectacles.

Paradoxalment ara que estem jubilats els dos, hem acudit menys al Teatre. La causa principal és que ara disposem més temps per viatjar, que és de lluny el que més ens ha agradat sempre. Durant aquests 12 mesos hem pogut viatjar al Japó, a l’illa de Fuerteventura, a la nostra molt estimadíssima Nàpols, hem fet una gira per Andalusia pels racons que encara no coneixíem, hem visitat la Vall de Baztan a Navarra i el país basc francès i finalment com cada any al mes d’agost, hem fet una estada de relaxament al Delta de L’Ebre. Durant aquestes escapades (que sumades fan un total de 95 dies), gairebé no hem trepitjat els teatres.

Els números d’aquesta temporada que ara finalitza són:

  • Ressenyes amb la valoració dels espectacles que hem pogut veure: han estat 305 
  • Ressenyes de Rodes de Premsa d’aquesta temporada han estat 84
  • Ressenyes d’alguns dels més de 100 llibres que ha llegit l’Imma aquesta temporada, 31

Tal i com vam fer la temporada passada, per tal de fer un resum, optem per fer una estadística dels espectacles que hem vist a cada un dels diferents espais, fent esment també dels diferents Festivals als que hem pogut assistir …

…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la ressenya corresponent.

Festival GREC 2019 (33 espectacles)

Com és un festival que se celebra a diferents espais de la ciutat de Barcelona, la relació d’espectacles l’hem integrat a cada un dels teatres als que acostumem a assistir durant tota la temporada. Podeu veure en aquest enllaç quins espectacles són.

Fira Tàrrega (19 espectacles)

    • Circ – LUDO CIRCUS SHOW (🐌🐌🐌) – Ludo Circus – Escenari Moritz
    • Dansa – HUNTING FOR THE UNICORN (🐌🐌🐌) – B. Parker i V. Cendoya – Plaça Comediants
    • Circ – EL MEU NOM ES HOR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Psirc – Poliesportiu Municipal 
    • Circ – ESPERA (🐌🐌🐌) – Companyia Circ Eia – Plaça dels Àlbers 
    • Dansa – ORBIS (🐌🐌🐌) – Humanhood – Plaça Major 
    • Teatre – LA BRISA (🐚) – Teatro linea de sombra i Tamara Cubas – Col.legi Sant Josep
    • Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Cor de Maguey – Teatre Ateneu
    • Itinerant – OHTLI (🐌🐌🐌+🐚) – D’jade – Via verda
    • Teatre – CORREO (🐌🐌🐌+🐚) – Proyecto Correo – Cal Trepat 
    • Teatre – THA TZPAR (L’ESPERA) (🐌🐌+🐚)- Hui Basa – Les Sitges 
    • Teatre físic – PRACTICAS DE VUELOS PARA ACABAR CON EL OLVIDO (🐌🐌🐌+🐚) – Chroma Teatre – Cementiri municipal
    • Performance – UN. HABITANTS TO MAKE ROOM FOR US (🐌🐌🐌) – Caterina Moroni – Cementiri municipal 
    • Dansa- Teatre – BRUT( 🐌🐌🐌) – Marta Torrents – Poliesportiu Municipal 
    • Performance … + CASES (🐌🐌🐌)- Xesca Salvà – Museu comarcal 
    • Instal·lació performàtica – SIN ITACA (🐌🐌+🐚) – Pendiente Teatro i Eduardo Bernal – Museu comarcal 
    • Performance – SAUNTERER (🐌🐌🐌) Colectivo Ameno – Col.legi Sant Josep 
    • Teatre – HIJA DE TIGRE (🐌🐌🐌🐌) – La Laura Palmer – Teatre Ateneu 
    • Arts visuals – LA TORTUE DE GAUGUIN  – Cie. Luc Amoros (🐌🐌+🐚) – Sant Eloi 
    • Teatre – ESCARGOTS (🐌🐌🐌+🐚) – Pça Sant Anton 

Festival Píndoles 2019 – Castell de Montjuïc (16 espectacles)

Festival TNT – Terrassa Noves Tendències (8 espectacles)

    • NUU (🐌🐌🐌) – Nova Jazz Cava de Terrassa – Sala cúpula 
    • COLD BLOOD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Principal de Terrassa 
    • CIRCO DE PULGAS (🐌🐌🐌) – Teatre Alegria de Terrassa
    • NO FUTURE YES (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Amics de les Arts de Terrassa 
    • A NATION IS BORN IN ME (🐌+🐚) – Teatre Principal de Terrassa – Sala cúpula 
    • UNA HISTORIA UNIVERSAL (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Maria Plans de Terrassa 
    • TIERRAS DEL SUD (🐌🐌🐌) – Teatre Alegria de Terrassa
    • EL BOSQUE (🐌🐌) – Sala Moncunill de Terrassa

——————————————

Si mirem cada un dels Teatres per separat (alguns d’ells amb diverses sales), podem fer el nostre podi particular, basant-nos en els espectacles que hem vist a cada un d’ells:

Teatre Lliure – (28 espectacles) Primera posició

L’Auditori – (14 espectacles) Segona posició

Mercat de les Flors – (14 espectacles) Segona posició

Teatre Nacional de Catalunya – (14 espectacles) Segona posició

Onyric Teatre Condal – (11 espectacles) Tercera posició

Teatre Tantarantana – (10 espectacles) Quarta posició

Gran Teatre del Liceu – (9 espectacles) Cinquena posició

Sala Versus Glòries – (9 espectacles) Cinquena posició

Escenari Joan Brossa – (8 espectacles) Sisena posició

Teatre Gaudí – (8 espectacles) Sisena posició

Teatre Goya – (8 espectacles) Sisena posició

    • 2019.08.01 – Dansa – ATRAPADO EN EL TIEMPO – Barcelona Flam. B. (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.07.04 – GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌)
    • 2019.06.29 – GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.06.16 – Teatre – FEDRA (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.06.05 – Teatre – TODAS LAS NOCHES DE UN DIA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.02.18 – Teatre – L’ULTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚)
    • 2018.12.04 – Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.17 – Teatre – SHIRLEY VALENTINE (🐌🐌🐌🐌🐌)

Teatre Grec – (8 espectacles) Sisena posició

El Maldà – (7 espectacles) Setena posició

La Badabadoc – (7 espectacles) Setena posició

Sala Beckett – (7 espectacles) Setena posició

Teatre Romea – (7 espectacles) Setena posició

La Villarroel – (5 espectacles) Vuitena posició

Sala Atrium – (5 espectacles) Vuitena posició

Sala Barts – (5 espectacles) Vuitena posició

Teatre La Gleva – (5 espectacles) Vuitena posició

Laboratorio Teatre – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.06.23 – Teatre –7 diferents SOLOS (🐌🐌🐌)
    • 2019.06.01 – Teatre – M. TRAIN (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.06.01 – Teatre – MEDEAMATERIAL (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2018.12.06 – Teatre – HELEN (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Teatre Akadèmia – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.01.30 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌)
    • 2018.10.09 – Teatre – LINK LINK CIRCUS (🐌+🐚)
    • 2018.10.01 –  Teatre – PERDUTS (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.16 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚)

Teatre Biblioteca de Catalunya – (4 espectacles) Novena posició

Teatre Eòlia – (4 espectacles) Novena posició

Teatre Poliorama – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.07.15 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.06.22 – Teatre – IMPARABLES (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.01.21 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.26 – Teatre Musical MAREMAR (🐌🐌🐌🐌) 

Almeria Teatre – (3 espectacles) Decima posició

    • 2019.05.13 – Teatre – ELLES (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.12.23 – Teatre Musical – POE, EL CABARET MACABRE (🐌🐌🐌)
    • 2018.09.21 – Teatre – LA CAJA de Mai Rojas (🐌🐌🐌🐌)

Jove Teatre Regina – (3 espectacles) Decima posició

La Vilella Teatre – (3 espectacles) Decima posició

Sala Jamboree – (3 espectacles) Decima posició

Teatre Tívoli – (3 espectacles) Decima posició

Club Capitol – (2 espectacles)

    • 2019.01.31 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.13 – Teatre – IMMORTAL amb Bruno Oro (🐌🐌🐌+🐚)

Eixample Teatre – (2 espectacles)

Sala Fènix – (2 espectacles)

    • 2019.06.16 –  Teatre – PASOS LARGOS (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.16 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚)

Sala FlyHard – (2 espectacles)

Teatre Coliseum – (2 espectacles)

    • 2019.03.02 –  Teatre – BEN HUR (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.12.12 – Teatre Musical  – LA FAMILIA ADDAMS (🐌🐌🐌🐌)

Teatre del Raval – (2 espectacles)

Teatre Victòria – (2 espectacles)

Antiga Biblioteca Almirall

Auditori del Conservatori del Liceu

Basílica Santa Maria del Mar

Castell de Montjuïc

Centre Moral de Gràcia

    • 2018.11.24 – Teatre – MARIA STUART (🐌🐌🐌+🐚)

Institut del Teatre

Museo Marítim de Barcelona

Nau Ivanow – 

Palau de la Musica Catalana  – 

    • 2019.07.23 – GREC2019 – Circ – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌)

Poeta Cabanyes, 13

Sala Dau al Sec

    • 2018.11.30 – Teatre – GRAVEDAD (🐌) 

Teatre Aquitània

Teatre Borràs

Teatre del CCCB

Terrats en Cultura

    • 2019.07.25 – Teatre – RITA (🐌🐌🐌🐌) 

Carpa de la Devesa de Girona

Gran Teatro de Huelva

Sala Central Lechera de Càdiz

—————————————–

Aquesta temporada hem trobat molt a faltar la Sala Muntaner i molt especialment a la nostra amiga Bea (Beatriz Fenollar), taquillera d’aquesta Sala, que malauradament va tancar ara fa un any sense gairebé avisar.

La temporada vinent 2019-20120, que començarà aquest proper cap de setmana, serà la desena en què publiquem les nostres ressenyes teatrals en aquest Blog …. i ja anunciem que segurament serà la darrera, perquè la seva publicació ens dóna massa feina, més de la que estem disposats a assumir a hores d’ara, ja que volem gaudir lliurament del temps que ens queda, sense el lligam d’una feina no remunerada i potser no massa valorada i reconeguda.

Volem gaudir encara més del nostre temps lliure, ara que estem els dos jubilats i viatjar més si la salut ens acompanya; de fet la pròxima setmana comencem un viatge pendent que ens fa especial il·lusió a Sud-amèrica visitant Perú i Bolívia.

Aquest any per tant no assistirem a Fira Tàrrega, ni tampoc al Festival TNT de Terrassa.

– 358 –  GREC2019 – Dansa teatralitzada – KIND – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.07.12 (temp. 18/19 – RdP 073 i espectacle nº 278)

GREC2019 – Dansa/Teatre – KIND – Peeping Tom (temp. 18/19 – RdP 073 i espectacle  nº 278)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vàrem assistir a la segona i darrera representació de KIND (“infant” en neerlandès) que s’ha pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la programació del Grec Festival de Barcelona.

Nosaltres de fet havíem comprat les entrades per veure l’espectacle fa més d’un any, en el mateix moment que va sortir publicada la programació del TNC per la temporada que ara finalitza amb aquesta fascinant proposta, ja que som uns seguidors incondicionals de la companyia belga “Peeping Tom”.

Hem de dir però, que anàvem amb una certa recança per comentaris negatius que havíem llegit i escoltat ahir mateix, d’alguns espectadors que havien assistit el dia anterior a l’estrena, en el sentit d’una certa decepció. Per sort, al cap de cinc minuts de començar la representació ens vàrem adonar que res més lluny de la realitat, perquè almenys per nosaltres a cada escena la nostra FASCINACIÓ anava creixent exponencialment a mesura que s’anava desenvolupant l’espectacle.

Quina meravella ens han tornat a regalar els Peeping Tom !!!

Nosaltres vàrem descobrir aquesta companyia, com molt altra gent, l’any 2012 al Teatre Lliure amb “32 Rue Vandenbranden” (vegeu aquella ressenya). L’any 2015 al Mercat de les Flors ens van tornar a meravellar amb la seva proposta “À Louer” (vegeu aquella ressenya).

La trilogia dedicada a la família, que ara finalitza amb “Kind“(nen), va començar amb “Vader” (pare) que vàrem poder veure l’any 2014 al Mercat de les Flors (vegeu aquella ressenya), i va continuar l’any 2017 amb “Moeder” (mare), també al Mercat (vegeu aquella ressenya).

La primera part de la trilogia, “Vader” estava situada en una residència per a gent gran, i se centrava en la ment desequilibrada d’un home en procés de ser consumit per la demència. En canvi “Moeder” estava situada en el que semblava un museu, i representava les múltiples facetes del procés de dol, que es desenvolupava al voltant d’una mare absent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però a més a més pocs dies abans d’assistir a la representació de KIND, vàrem voler assistir a la Roda de premsa que Gabriela Carrizo i Franck Chartier (Peeping Tom), van oferir al TNC, de la que us deixem aquí l’àudio …

 

Però potser que ja és hora de parlar més concretament del que a nosaltres ens ha semblat KIND…. i hem de dir que no ens ha decebut gens, tot el contrari, creiem que és un pas endavant important en la seva creació i fins i tot ens ha arribat a FASCINAR encara més que altres espectacles d’aquesta companyia. Es tracta d’un espectacle de DANSA, com totes les seves propostes, malgrat que tenen un fort component de teatralitat.

Creiem que els espectacles de dansa s’han de valorar per la perfecció dels moviments dels seus ballarins i sobretot per la seva coreografia i no cal potser voler entendre el seu significat exacte com si estiguéssim parlant d’una obra de teatre de text.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets d’aquesta companyia, sinó en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen la seva dansa, amb unes reflexions lúcides i no exemptes d’humor. Prenen la forma d’unes imatges hiperrealistes d’una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores.

Continua llegint

– 294 – Teatre – EL DOLOR (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala petita – 2019.05.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 213)

EL DOLOR (temp. 18/19 – espectacle nº 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres vam tenir l’oportunitat d’assistir a una representació prèvia, a la Sala Petita del TNC,  d’EL DOLOR de Marguerite Duras (Vietnam 1914- París 1996) dirigit per Lurdes Barba i interpretat per Ariadna Gil.

Un relat en clau autobiogràfica, una colpidora introspecció en la intimitat de l’escriptora, amb totes les seves contradiccions, que alhora dissecciona les convulsions d’una època carregada de dolor, amb extrema delicadesa i sense cap mena de grandiloqüència.

Segons podem llegir es tracta d’un text escrit i oblidat per la mateixa autora, que el va retrobar l’any 1956 a la casa de camp que tenia als afores de París. Unes llibretes que no recordava haver escrit i que estaven datades a mitjans dels anys 40 i on descrivia l’angoixa malaltissa davant la incertesa que envoltava l’estat del seu marit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Margerite Duras, pseudònim de Marguerite Germaine Marie Donnadiue, s’havia casat l’any 1939 amb Robert Antelme amb qui va tenir un fill que va morir l’any 1942. Robert, membre de la Resistència francesa, l’1 de juny de 1944 és detingut i deportat, amb la seva germana, a un camp de concentració alemany.

La guerra acaba i ella espera el retorn del seu marit, mentre manté una relació amb Dionys Mascolo, un company de la resistència. Amb ell intenta localitzar el seu marit mentre també facilita que altres famílies trobin els seus desapareguts. Una recerca interminable, sense saber si l’home que espera és viu o mort, que la confrontarà amb nombrosos supervivents de  les indignitats bèl·liques.

Un text que parla del dolor, del dolor brutal de l’espera desesperada, del dolor de la incertesa, del dolor que imagina el patiment i la solitud de l’absent, del dolor individual i del dolor col·lectiu, d’un dolor que ho desdibuixa tot, d’un dolor que emmalalteix, d’un dolor que no deixa dormir ni menjar.

Continua llegint

– 275 – Teatre – EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.05.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat …

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Al Segle d’Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d’estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l’església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se’ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos  a escena i una escenografia brillant.

Continua llegint

– 256 – Roda de premsa ORSINI – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.04.26 (temp. 18/19 – RdP 043)

ORSINI (temp. 18/19 – RdP nº 043)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir divendres 26 d’abril es va presentar ORSINI al Teatre Nacional de Catalunya.

El director del TNC, Xavier Albertí, ens presenta als protagonistes d’aquesta proposta escènica, l’autor de la dramatúrgia, Aleix Aguilà, el director Xicu Masó i als components de la “companyia Solitària“, que actuaran per primera vegada com a companyia teatral als escenaris del TNC, malgrat que individualment ja ho han fet diverses vegades, Ells són: Míriam Alamany, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals.

Una ficció anarquista sobre la burgesia o una ficció burgesa sobre l’anarquisme? Uns nuvis continuen decidits a celebrar el seu casament el dia després d’una derrota que esdevindrà per sempre més un dia històric. Però alguna cosa grinyola i posa en alerta els convidats durant el banquet: una bomba Orsini apareix mig soterrada al jardí, un artefacte que va causar una explosió al teatre de la ciutat, avui just fa un segle.

Ens expliquen que l’argument de la dramatúrgia és NO lineal i que retrata un moment històric recent, el del 2017, fent un paral·lelisme amb els esdeveniments de l’esclat de la bomba “Orsini” que l’anarquista Santiago Salvador va fer esclatar el 7 de novembre de 1892 a la platea del Gran Teatre del Liceu.

L’objectiu llavors era clar: fer un atac directe a tota una classe hegemònica. El resultat d’aquell objectiu rebentaria, durant algunes setmanes, el somni del relat burgès, el que no permetia a la burgesia veure més enllà dels seus privilegis. Més enllà del somni, és clar, hi havia la realitat: l’esclavitud dels seus conciutadans obrers i treballadors.

Segons el seu autor, si aquesta obra tingués un objectiu, potser seria el de fer qüestionar a l’espectador quins relats li impedeixen veure la realitat, o bé, quins són els personatges que construïm en la nostra quotidianitat per voler pertànyer a una obra de teatre que ja considerem la nostra vida.

Continua llegint

– 235 – Teatre – EL JARDIN DE LOS CEREZOS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 2019.04.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

EL JARDIN DE LOS CEREZOS (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 11 d’abril, vam fer cap al Teatre Nacional de Catalunya per veure EL JARDIN DE LOS CEREZOS de Txèkhov, de la mà d’Ernesto Caballero, en el seu últim muntatge abans de deixar la direcció del Centro Dramático Nacional.

Una proposta estrenada al Teatro Valle-Inclán de Madrid, al mes de febrer, en un muntatge que ressalta la comicitat, vitalitat i esperança que es pot despendre del text.

Segons el seu director, EL JARDIN DE LOS CEREZOS, parla del final d’una època, de com ens vinculem amb el passat i com gestionem la incertesa. Aquesta va ser l’última obra escrita per Txèkhov (1860-1904), al final de la seva vida i poc abans de la revolució russa de 1905. En ella fa un compendi de tota la seva obra, i barreja hàbilment la tragèdia amb la comèdia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La protagonista de la peça és la vida en si mateixa i retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, en una societat aliena als valors tradicionals en procés de desaparició. El jardí és una metàfora del que és irrecuperable.

Ofegats pel pes dels deutes, els amos d’una vella hisenda es veuran forçats a subhastar la seva finca, on hi ha un emblemàtic hort de cirerers. El nou comprador serà el fill dels antics serfs, que voldrà convertir la propietat en un complex vacacional. Per tal d’aprofitar bé els terrenys, però, caldrà talar el famós hort dels cirerers.

Una obra que nosaltres coneixíem en la versió catalana de Joan Oliver com “L’hort dels cirerers i que van veure l’any 2010 en el Teatre Romea de la mà de Julio Manrique, i encara abans, l’any 2000 al Teatre Lliure de Gràcia de la mà de Lluís Pasqual.

En aquesta versió el repartiment està encapçalat per una magnífica Carmen Machi que es posa en la pell de Liubov Andréievna, una aristòcrata en decadència que torna a la finca familiar a punt de ser subhastada.

La resta de l’equip artístic està format per actors de Madrid, Chema Adeva, Isabel Dimas, Carmen Gutiérrez, Isabel Madolell, Fer Muratori i Didier Otaola, pels catalans Miranda Gas i Secun de la Rosa, el gallec Tamar Novas, el canari Paco Déniz, l’argentí Nelson Dante i la colombiana Karina Garantivá. Cal destacar que Ernesto Caballero ha volgut respectar l’accent idiomàtic propi de cada actor per tal de potenciar l’enorme riquesa de la llengua.

Una proposta que ens ha agradat molt, especialment per una esplèndida direcció i posada en escena i també per les supèrbies interpretacions, on els personatges amaguen el seu dolor i la seva alegria. On el que es veu dels personatges no és el que els passa per dins. Hem gaudit d’un magnífic treball grupal.

Continua llegint

– 204 – Concert teatralitzat – SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.03.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Carles Santos Ventura (Vinaròs 1940-2017) va ser un dels artistes més inclassificables i fascinants de l’escena catalana, compositor, pianista, performer, autor i director teatral.

Nosaltres hem intentat veure les seves transgressores propostes teatrals, entre les que recordem a més de l’esmentada, “Patetisme il.lustrat” al TNC en 2015, “El gran teatro del mundo” i “Schubertnacles humits (els urinaris públics europeus)” ambdos al Lliure en 2012, i “Maquinofòbiapianolera” al Mercat de les Flors dins del Festival Neo 2012.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espectacle de dimarts va voler recordar únicament l’obra musical de Carles Santos, ja que en paraules de Jordi Oriol, “L’homenatge més gran que se li pot fer al Santos és tocar la seva música“, i el programa va ser el següent:

Continua llegint