Arxiu d'etiquetes: Marc Artigau

– 033 – Teatre – UNA ILÍADA (🐌🐌🐌🐌) – L’off de La Villarroel (temp. 19/20 – espectacle 019) – 2019.11.10

UNA ILÍADA (temp. 19/20 – espectacle nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

D’ençà que vam saber que a l’Off Villarroel programaven de nou UNA ILÍADA ens vam reservar un espai a l’agenda per no perdre-la aquesta vegada. Aquesta proposta fou estrenada a Temporada Alta l’octubre del 2018 i a la Biblioteca de Catalunya el 18 d’octubre de 2018, coincidint amb el nostre viatge al Japó.

Eduard Farelo (nominat a un Premi Butaca per aquesta interpretació) monologa en aquesta versió contemporània del clàssic d’Homer.

UNA ILÍADA es va gestar com un projecte de “workshop Usual Suspects del New York Theatre” i es va estrenar Off-Broadway. Lisa Peterson i Denis O’Hare van reduir la Ilíada d’Homer a un potent monòleg sobre la insalvable atracció humana per la violència, la destrucció i el caos. En la versió catalana, traduïda per Neus Bonilla, ha comptat amb la revisió textual de Marc Artigau.

Eduard Farelo, dirigit per Juan Carlos Martel, assumeix totes les veus d’aquesta colossal epopeia. Les veus dels déus, dels herois, dels guerrers i dels reis, el fragor de les batalles èpiques i el llunyà rumor de les passions transformades en mites gairebé universals. Tot condensat en la força de la paraula d’un sol actor. Un soliloqui que narra la ira d’Aquil·les i els últims anys de la Guerra de Troia. Acompanyat pel contrabaix de Juan Pablo Balcázar que dóna el contrapunt just a la paraula.

This slideshow requires JavaScript.

Una interpretació que ens ha deixat literalment estabornits, per la complexitat del discurs, plagat d’autorepliques i pel seu contingut de noms. Meravellats amb la seva capacitat memorística en recitar totes les guerres de la història sense dubtar ni un segon.

Eduard Farelo entra a escena com si arribes d’una batalla amb el petate penjat a l’esquena, tot dient que ens vol explicar el que ha passat i que farà el que calgui perquè ho entenguem. Ens vol explicar la caiguda de Troia, el dolor que ha representat per a molts i fa una crònica de les guerres, de totes les guerres.

Continua llegint →

– 386 – Teatre – NO CAL ANAR A L’HAVANA (🐌🐌🐌🐌) —- Teatre La Gleva – 2019.07.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

Deixa un comentari

NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La roda de premsa del passat 18 de juliol (vegeu la ressenya), ja ens augurava que aquesta seria una proposta que ens agradaria, i deu dies més tard podem afirmar rotundament que ens ha agradat molt, que és una proposta magnifica. NO CAL ANAR A L’HAVANA és podrà veure fins al dia 4 d’agost al Teatre La Gleva.

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les.

A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia).

Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules del Marc Artigau ….

Un brindis pel qui som aquí i pels qui hi han estat abans que nosaltres. Un brindis per celebrar la vida i les havaneres. Sovint tenim la mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d’una llarga transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu.

Un espectacle concebut a partir de la idea de la Cristina Arenas que, en escoltar havaneres en una petita cala, envoltada de bons amics, va pensar que era una bona idea traslladar aquestes havaneres i aquest caliu a un espai teatral afegint la dramatúrgia adient.

Un homenatge a les nits de rom cremat, a les cançons heretades dels nostres avantpassats, a l’amistat a la llum de la lluna, a l’amor, al mar, als pescadors, a les taverneres ….. i tot amb una mirada totalment nova, fresca i divertida. Un espectacle poètic on els espectadors som rebuts amb un rom cremat i fem un brindis col·lectiu pels que estan i pels que ja no hi són.

Continua llegint →

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

5 respostes

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

This slideshow requires JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

This slideshow requires JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

This slideshow requires JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint →

– 092 – Teatre – ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita (🐌🐌🐌🐌) – 2018.11.28 (temp. 18/19 – espectacle. nº 071)

Deixa un comentari

ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES) (temp. 18/19 – espec. nº 071)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya s’ha estrenat “ALBA (o EL JARDÍ DE LES DELÍCIES)”, de Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta.

El Premi Quim Masó impulsa la producció i exhibició de muntatges de teatre en llengua catalana que combinin professionalitat, qualitat i creativitat.

ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l’era digital i com es viuran en el futur aspectes com l’amor, el sexe o l’amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes.

This slideshow requires JavaScript.

La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?

Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l’art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, “El jardí de les delícies”. Alba ha adquirit un sistema d’intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l’ajudi en les tasques domèstiques. Ha decidit que sigui una rèplica d’ella mateixa quan tenia 23 anys.

Claudia Riera és J. la seva acompanyant que ha de guardar els records de l’Alba. És un robot capaç de tenir empatia i que pot fer qualsevol cosa que se li demani, tan física com mentalment i pot ser amiga, amant, serventa i alhora ser magatzem de records i coneixements.

Lluís Marco, és l’home, al que l’autor no ha donat nom. És professor de literatura i havia estat company sentimental de l’Alba. Ara són amics. Queda astorat quan coneix a J. Està veient a l’Alba quan la va conèixer i se’n va enamorar. Aquesta similitud el pertorba profundament.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – MUDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.07.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

Deixa un comentari

MUDA (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i del Lliure de Gràcia al Teatre Akadèmia per veure una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

L’Anna es muda. Arriba a un edifici nou i escolta les històries del porter i la veïna, dos personatges que, còmodes pel seu silenci, la visiten i li confessen el que els trenca.

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Continua llegint →

– Teatre – ÈDIP (🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.04.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 258)

Deixa un comentari

ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.

ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

Continua llegint →

– Teatre – EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.02.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 192)

2 respostes

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS (temp. 17/18 – espectacle nº 192)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dijous vam anar a un passi estrena (del nostre abonament) a l’Espai Lliure per veure aquesta proposta conjunta del dramaturg argentí Pablo Messiez i els actors de La Kompanyia.

La temporada passada el director argentí va impartir un taller, a l’entorn de les emocions, als membres de La Kompanyia Lliure i d’aquella experiència, reelaborada i escrita, i traduïda al català per Marc Artigau ha sorgit EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS. Un treball construït conjuntament a partir de sessions on tractaven d’esbrinar les motivacions i les personalitats de cadascú dels actors, indagant en els temors i incerteses comuns sense por.

Aquest espectacle forma part del mapa “En convivència” com també les propostes “Si mireu el vent d’on ve”, “Watching Peeping Tom” i “El sistema solar”.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Un espectacle que ens presenta dalt l’escenari dos universos paral·les, d’una banda, una parella (Clàudia Benito i Eduardo Lloveras), molt enamorats i optimistes, que lloguen un pis a la Júlia (Júlia Truyol) i s’hi traslladen a viure plens d’il·lusions. De mica en mica veurem com la seva relació es va esquerdant i empitjora cada cop més.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (297) – E.V.A. (🐌🐌) – Teatre Romea – 11.07.2017

Deixa un comentari

E.V.A. –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és l’espectacle número 11 de la companyia T de Teatre ideat expressament per commemorar els 25 anys de la seva creació. T de Teatre és una companyia de teatre fundada en 1991 per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch , Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Segons hem llegit van triar el nom de la companyia basant-se en dues passions que compartien: el teatre i el te.

E.V.A., en el món de la medecina, és una escala que serveix per mesurar el dolor “Escala Visual Analògica del dolor”, EVA és també el nom de la primera dona coneguda i és també el nom de la filla d’una de les protagonistes d’aquesta història.

De fet, quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor ja sigui físic, psicològic, emocional, crònic, somàtic, ….

Set actors interpreten més de 20 personatges en una combinació d’humor i drama.

Quatre excompanyes d’escola:

Àgata (Àgata Roca) actriu que ha lluitat sempre pel reconeixement del públic i es troba “atrapada” a la residència on viu la seva mare. A una setmana d’una estrena necessita imperiosament assajar.

Clara (Carme Pla) és professora de socials i ha decidit agafar-se un any d’excedència, la seva mare ha mort, la seva filla Eva (Carolina Morro) ha decidit marxar de casa, i ella lluita amb els fantasmes del passat que reviuen entre les coses de l’armari de la seva mare.

Paloma (aquesta nit interpretat per Chantal Aimée) és una reconeguda anestesista especialitzada en el tractament del dolor i autora de diversos llibres, ….i per últim …

Lola (Rosa Gàmiz) una venedora de pisos, atrafegada amb dos fills i que pensa que tothom ha assolit l’èxit a la vida tret d’ella mateixa.

Continua llegint →

– Teatre (210) – L’ÀNEC SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17.03.2017

2 respostes

L’ÀNEC SALVATGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Cada vegada estic més convençut que s’ha d’esperar uns dies després de l’estrena per gaudir més d’una nova proposta escènica, malgrat que en el nostre cas poques vegades complim amb aquesta reflexió que acabo de fer; i és que els molt teatraires com nosaltres, sovint caiem en la temptació de veure-la el més aviat possible i encara més quan sabem que haurem d’escriure la nostra opinió en el blog.

Malgrat que en acudir la roda de premsa de l’espectacle, havíem notat bones sensacions, a causa de que havíem llegit prèviament algunes opinions no massa favorables escrites al llarg d’aquests dies en espais similars al nostre, vàrem assistir ahir al Teatre Lliure amb certa recança, ja que havíem llegit que el text no era prou bo…. i força allunyat de la realitat actual; una de les raons de més pes que adduïen, era que el seu desenllaç és massa previsible des de la primera mitja hora de la representació; altres també opinaven que s’hauria d’haver retallat força el text perquè la durada estigues més en connexió amb el públic actual, al que li agrada la immediatesa en la majoria dels actes de la seva vida.

La sorpresa per tant, ha estat majúscula, perquè ens hem trobat amb un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana.

Els que també som “malalts” pels viatges, sabem el que ens trobarem al final del camí i malgrat això segurament gaudim més dels preparatius i del mateix camí que hem de fer per arribar-hi, que del destí final.

És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Julio Manrique (director de la proposta), per haver aixecat aquesta meravellosa adaptació i fer-nos conèixer un altra obra d’aquest gran escriptor.

Continua llegint →

– Teatre – AL NOSTRE GUST (🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2015

Deixa un comentari

La Biblioteca de Catalunya obre la temporada teatral amb una barreja de textos i autors, una obra feta de retalls que s’ajunten dalt de l’escenari per obra d’en Oriol Broggi que també l’ha dirigit conjuntament amb el Marc Artigau. Vam comprar les entrades tan bon punt es van posar a la venda però hem de dir que la proposta no ens ha acabat de fer el pes.

S’han convocat les veus de Koltès, Calderón de la Barca, Shakespeare, Mouawad, Handke, Chéjov, Espriu, Di Filippo, Foix, Molière, Calders…. peces de tota mena, algunes d’oblidades, altres totalment presents, algunes vigents, d’altres fent olor de ranci … totes barrejades i sense un relat unívoc, sense un fil conductor que les enllaci.

Continua llegint →