Arxiu d'etiquetes: Javier Beltran

– 161 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.01.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

 LA TENDRESA (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom.

Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol.

Fotografia de David Ruano

LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen de l’Armada Invencible i d’una època on les dones eren poc menys que elements de guarniment en tant que els homes eren els que anaven a la guerra i disposaven el destí de les seves filles.

Creiem per tant que buscar raonaments, en contra, de misogínia,  homofòbia o masclisme, com hem llegit en algunes opinions, i sempre al nostre entendre, estaria una mica fora de lloc.

En tot cas,  no ens pot deixar de sorprendre que aquest text hagi estat escrit en el context social actual, on hi ha una lluita constant per preservar la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva condició sexual.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En paraules d’Alfredo Sanzol “L’espectacle s’anomena La Tendresa perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l’amor. Una societat sense tendresa, d’altra banda, és una societat en guerra ….. “, “Si volem estimar, hem d’arriscar-nos a patir“.

Un joc escènic on els sis actors protagonistes s’entreguen al 200%, es diverteixen i ens diverteixen.

LA TENDRESA narra la història de la reina Maragda, una reina una mica maga (Marta Pérez) i les seves dues filles, la princesa Robí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas) que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

Continua llegint

– Teatre – SOL SOLET (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.03.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 232)

SOL SOLET (temp. 17/18 – espec. nº 232)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre, Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol). Munda (magnífica Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L’arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de Javier Beltrán) trencarà l’aparent equilibri.

Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís) i els personatges de la llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) completen el repartiment.

Continua llegint

– Teatre (236) – VIDES PRIVADES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 17.04.2017

VIDES PRIVADES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa gairebé un mes vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció de La Brutal que es representa al Teatre Borràs, i la primera impressió va estar prou bona; després d’això vàrem començar a llegir les primeres reaccions a les xarxes socials i ens vam refredar força, ja que potser el gènere de la comèdia no és el que més ens satisfà en teatre.

Per sort ahir dilluns de pasqua vàrem rebre una oferta del 50% (pensàvem que els dilluns a Barcelona el teatre gairebé estava prohibit), i ens vam animar a provar sort, reconeixem que sense gaires expectatives…. i resulta que ens va agradar molt més del que esperàvem i a més, ens ho vam passar la mar de bé.

La companyia la Brutal ha volgut fer una aposta per aquest text de l’escriptor britànic Noël Coward; es tracta d’un text escrit el 1929 i estrenat al King’s Theatre d’Edimburg l’any 1930 i que va fer pensar a Juan Cavestany que versionar aquesta obra era un projecte d’arqueologia”… i aleshores t’adones que una adaptació possible comença quan deixes de buscar justificacions per “portar a l’actualitat” el que en realitat sempre ha estat, és a dir, la tragicòmica esquerda entre la biologia i la cultura dels éssers humans“.

Aquesta adaptació ha anat un pas més enllà que presentar una comèdia sobre la lluita de sexes i ha donat una mica més de profunditat i dramatisme a les relacions de parella que no acaben de trobar l’equilibri. Es distancia de l’original en el tractament de les relacions del matrimoni format per l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas) que s’han acabat divorciant i es tornen a retrobar al cap de dos anys, quan amb les seves noves parelles, Victor (Javi Beltrán) i Sílvia (Mima Riera), coincideixin en un Hotel de Begur.

Continua llegint

– Teatre (160) – L’HOSTALERA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 20.01.2017

L’HOSTALERA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encara que a la roda de premsa i a l’assaig que el Miquel va poder assistir, ja s’havien desvelat molts dels secrets d’aquesta proposta, vam quedar absolutament sorpresos en travessar la porta de la Biblioteca. A fora, pluja i fred, a dins la caloreta d’una locanda italiana. Les grades han desaparegut i tot el local està ple de taules numerades amb les tovalles a quadres vermells i blancs. Estem situats a la taula núm. 1, just davant de l’escenari. A la taula, plats, gots, forquilles, aigua i vi.

Un enorme rètol “MIRANDOLINA, trattoria e locanda“, presideix l’escenari….. amb un cop de Metro ens hem traslladat a Florència.

lhostalera-1-biblioteca-de-catalunya

Mirandolina (extraordinària Laura Aubert) porta l’hostal que va heretar del seu pare, és una dona de caràcter de qui tots els hostes s’enamoren, ella és alegre i enginyosa i domina com ningú l’art de fingir i vol acontentar tothom. Molts dels hostes que hi arriben s’hi estan més temps del que esperaven i això és bo pel seu negoci.

Dos hostes es disputen els favors de Mirandolina, el marquès de Forlipopoli, amanerat i de parla castellana, escurat i garrepa. Un paper que ha interpretat a la perfecció Javier Beltrán, i que ens ha provocat, potser, les riallades més grans de tota la nit.

El compte d’Albafiorita és el contrapunt, un empresari d’èxit que no té cap problema en gastar diners en propines i en cars regals a l’hostalera que els accepta per no ofendre’l. Marc Rodríguez ha estat un gran compte.

Els dos personatges representen dos estereotips de la burgesia veneciana de l’època, l’un, el marquès, que només pot oferir la protecció associada al seu títol nobiliari però que no té diners, i l’altre que ha fet diners amb els negocis i ha pogut comprar el títol de compte que li permet accedir a la noblesa, convençut de què els diners ho poden comprar tot.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

port_arthur Grec2016 - 2

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint

– Teatre (200) – PAISAJE SIN CASAS (🐌🐌🐌🐌) – La Virgueria – 29/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i arribem a les 200 produccions artístiques, que ja hem pogut veure aquesta temporada i que també hem valorat en aquest espai.

Per nosaltres ha estat tot un rècord, aconseguir-ho en tan sols en 9 mesos, ja que ho hem aconseguit a poc a poc, sortint gairebé cada dia de la comoditat de la nostra llar per gaudir del Teatre; així hem anat sumant en el nostre particular comptador, diferents representacions teatrals, així com produccions d’altres facetes de les Arts escèniques, com poden ser la dansa i el circ. Estem contents, molt contents, però encara ho estem més, quan aquest número l’hem pogut assolir amb una representació que ens ha agradat moltíssim…

Curiosament, no ens vam assabentar quan aquesta producció va ser estrenada a l’Espai Lliure la temporada 2012-2013 i més tard va ser representada a l’actual teatre Eòlia. Ara l’hem pogut veure en el local d’assaig de la companyia, la Virgueria, al Poble-Sec.

PAISAJE SIN CASAS - La Virgueria 2

El text de Pablo Ley, guanyador del premi Marqués de Bradomín 1990 (Premi literari per a joves dramaturgs), ens trasllada a la dècada dels 80.

…. una dècada de profunds canvis a la societat espanyola. Una dècada de reestructuració a tots els nivells, en la qual va anar entrant llum a tots els racons d’un Estat que havia restat a les fosques durant quaranta anys. Va tenir la porta oberta, per primera vegada en molts anys, a la llibertat, a l’experimentació, ….  Però els anys 80 van donar lloc també a una generació tacada per la lacra de l’heroïna i la desil·lusió

Un diàleg entre dos joves, dos ionquis, delinqüents comuns, carteristes que esperen una sortida per a les seves vides. I mentre esperen ens expliquen el seu món, a què dediquen el temps, quines són les seves frustracions, les seves pors, els seus somnis.

Continua llegint

– Teatre – DON JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 18/03/2016

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, DON JOAN,  dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. De fet ja ho estaven quan el Miquel va anar a la roda de premsa el passat dia 10 de març.     

DON JOAN 3

Una revisió actualitzada del personatge més llibertí i vividor de la literatura universal, un dels mites indiscutibles de tots els temps. Aquesta versió conserva un 70% del text original i els grans monòlegs, però han decidit fer-la a partir d’una nova traducció (realitzada per Cristina Genebat), ja que la ultima existent era del 1973. Han volgut abordar de manera especial tres aspectes importants, la relació amb les dones, l’espai i el càstig a Don Joan.

El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern…. i és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el “pecador” havia de rebre el càstig per les seves malifetes.

Aquí no se li envia pas als inferns i el “càstig” s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat molt; en aquesta crònica no el volem desvetllar, per no treure la sorpresa i la intriga dels que tinguin la sort d’haver comprat entrades amb temps.

Continua llegint

– Teatre – L’ONZENA PLAGA (🐌🐌🐌🐌) – cicle Tot pels diners (3/3) – Espai Lliure – 05/06/2015

Divendres passat vàrem assistir a la representació de L’ONZENA PLAGA, l’ultima de la sèrie del cicle “Tot pels diners” que s’ha estat representant al Teatre Lliure durant aquestes ultimes setmanes, produïda per la Cia. La Brutal i amb textos de diferents autors…. i una altra vegada ens ha tornat a agradar molt.

L'onzena plagaAquest cop el text de Victoria Szpunberg, segurament és la que entra més a fons en el tema comú d’aquest cicle, la toxicitat dels diners per les persones, que intenten posseir-lo per poder comprar tot, incloent-hi els sentiments, la fidelitat i l’amor; un text que ens ha impactat força perquè a través de la simbologia d’una plaga de rates, ens mostra d’una manera clara, un entorn humà que podria ser molt proper al nostre, en el que tot ho marca i manega el desig de la possessió dels diners, tant dels que no en tenen, com dels que tenen mes del que realment necessiten per tal d”intentar comprar tot el comprable i el que no ho sembla pas. El poder dels diners no te aturador.

David Selvas entoma aquest text amb entusiasme i el dirigeix d’una forma valenta, assumint a més a més un dels papers principals, cosa que no massa sovint surt del tot bé… i en aquest cas, tot ha anat rodat. Des d’una encertada posada en escena que compta amb una escenografia força senzilla, però impactant, fins a una magnífica direcció d’actors, tot ha funcionat perfectament; l’Espai Lliure, amb espectadors a tres bandes i molt propers a l’escena, no permet construir grans escenografies, en estar situada l’acció al ben mig dels espectadors; malgrat això, tan sols amb una mica de gespa, quatre mobles i una bona il·luminació, ha permès crear dos espais diferents, el pati d’una casa unifamiliar i el seu interior, al que cal afegir una simulada cúpula de llum làser, que servirà per poder furetejar la invasió de les rates….. però els espectadors, a poc a poc ens adonarem que les rates estan més dintre que fora.

L'onzena plaga - Voltar i Voltar-imp

Tot comença amb un sopar especialment preparat per una parella (David Verdaguer i Mima Riera) que s’està desfent per moments i principalment per culpa de la manca de recursos econòmics; ell recerca treball desesperadament com a dissenyador de joies i per aquesta causa convida a una altra parella amiga, que és gai (David Selvas i Pol López), per tal de què amb l’ajut del pare d’un d’ells, es pugui col·locar fàcilment….. una invasió de rates i la fòbia a aquestes d’un dels convidats, malmetrà el pla.

Continua llegint

– Teatre MAMMÓN (🐌🐌🐌 + 🐚) Cicle Tots els diners (1/3) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 11/04/2015

Aquesta vegada ens animem a veure quines sorpreses i esbojarraments ens tenen preparats en Nao Albert i en Marcel Borràs, en aquesta nova proposta… i és que estic gairebé segur que encara no ens hem perdut cap d’elles, quan treballen com a autors teatrals. A l’Espai Lliure veiem la primera obra del cicle “tots els diners” que ens vol parlar d’on són els límits d’allò que estem disposats a fer per diners…. de l’avarícia i les seves conseqüències.

Tres obres de diferents autors sota el mateix pretext dels “calerons”. MAMMÓN és la primera d’elles i s’inicia molt seriosament, tocant un tema que als voltaires ens posa els pèls de punta; el tema és el de la guerra de Síria, i a nosaltres ens afecta moltíssim perquè la vàrem recórrer de punta a punta durant l’estiu del 2007, pocs anys abans que s’inicies aquesta barbàrie…. i els que sou viatgers, sabeu que fem una mica nostre els llocs on has viscut una part de la teva vida, per petita que sigui…. i acabem estimant aquells llocs que has trepitjat.

mammon_felipe.mena_A la representació, ens expliquen amb imatges el viatge arqueològic a Irak, tocant a la frontera Síria, que va fer Marcel Borràs, quan ja havia esclatat tot; és aquí quant s‘assabenta de la història d’un personatge mitològic fenici, MAMMÓN, que va viure per aquelles terres prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep) i que per culpa seva i sense voler, va mostrar als seus habitants, el valor material de l’or que aquells desconeixen fins aleshores. Les conseqüències van ser tràgiques perquè al cap de poc temps, l’avarícia, les baralles i les rancúnies entre ells van acabar destruint-los; de fet MAMMÓN es va penedir molt al principi i els va avisar de què tot tenia un límit. Curiosament aquest personatge segons des de la cultura que es parla d’ell, se’l considera dolent o bo… pels cristians és ni més ni menys que el dimoni de l’avarícia i pels fenicis el Déu de la bonança.

L’acció passa de la pantalla a l’espai escènic ja amb tots els actors presents i aquests situats a la ciutat de Las Vegas, on s’han traslladat per tal d’intentar multiplicar amb el joc, uns calerons que han aconseguit de subvencions públiques per tal de representar com cal, MAMMÓN als escenaris de casa nostra.

Continua llegint

– Teatre – SOMNI AMERICÀ – (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/02/2015

El passat divendres vàrem assistir al Teatre Lliure de Gràcia (per cert …. quan tindrem el plaer d’anomenar per fi a aquest espai “Sala Anna Lizaran”???), a veure una nova proposta que protagonitzaven “Les Antonietes” juntament amb la “Kompanyia Lliure“; es tractava de SOMNI AMERICÀ i la veritat és que anàvem sense gaires esperances de què ens agrades gaire, ja que les crítiques que havíem llegit no eren pas gaire encoratjadores.

Somni America 5

La veritat és que ens va agradar força mes del que esperàvem, especialment el text elaborat per Oriol Tarrasón, a base d’un treball minuciós de molts mesos de lectura de llibres d’autors dramàtics nord-americans del segle XX….

ERSKINE CALDWELL, ARTHUR MILLER, EUGENE O’NEILL,BEN REITMAN, WILLIAM SAROYAN, JOHN STEINBECK i TENNESSEE WILLIAMS

Cartell Somni AmericaA partir d’aquest recull d’idees, Oriol ha sabut escriure un relat força consistent, que ens explica el dia a dia d’un grup d’homes i dones que viuen l’època del “somni americà”, però que malauradament estan forçosament exclosos d’aquest somni …. el d’aconseguir el que vulguis amb el teu propi esforç.

Tots ells són personatges desarrelats pel fet de no voler estar sotmesos a les normes que la societat els obliga…. són bones persones i voldrien ser estimats, aconseguir una bona feina que els ompli, dedicar-se a l’art o a la música, inclús deixar de pensar massa en un mateix per fer-ho per la col·lectivitat o ajudar als altres a viure amb dignitat; la realitat és que no han tingut sort i estan aixoplugats en una nau malmesa que ha de ser enderrocada. Pel que sembla, no és pas veritat que a Amèrica tothom pot triomfar.

Tot i això, no sé ben bé perquè, els diàlegs queden una mica desdibuixats i les referencies a personatges d’obres cèlebres de la literatura del segle XX, queden lluny de ser entesos per la majoria del públic, i solament queden a l’abast de grans lectors.

Somni america 1

Somni America – Fotos de Ros Ribas

 Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica viu un decenni d’esplendor econòmic i social que s’acaba coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins al límit que ella mateixa es proposi. Gairebé cent anys després, aquesta definició s’ha allotjat al subconscient de la nostra societat amb tal força que l’èxit sembla ser l’única opció vàlida per a tots els ciutadans del món.

Continua llegint