Arxiu d'etiquetes: GREC2019

– 378 – GREC2019 – Circ – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Musica – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)

GREC2019 – EN MASSE (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest mateix dilluns ens havia estat presentat en la roda de premsa de la qual, com és habitual, adjuntem els àudios per si és d’interès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de “Rock & Roll Circus” per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron Lifschitz i des d’aleshores recorre el món amb els seus espectacles.

Una companyia que continua empenyent els límits de la forma artística, desdibuixant les línies entre moviment, dansa, teatre i circ, i que nosaltres vam conèixer a la inauguració del Festival Grec 2013 amb el seu espectacle OPUS, (vegeu aquella ressenya) … espectacle que vam tornar a veure al Teatre Lliure en 2018 (vegeu la ressenya).

EN MASSE neix de la necessitat cultural d’una societat en crisis, d’una societat que està canviant, d’una societat que està estressada. Circa, des del circ, ens proposa dues visions de la fi de la humanitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EN MASSE està dividit en dues parts, una primera que parla del final de les coses amb música de Schubert relacionada i connectada amb la música electrònica de la compositora sueca Klara Lewis. Ambdues músiques tenen el mateix sentit amb una altra mena de paladar musical. Els lieder de Shubert, Winterreise (Viatge d’hivern) i Schwanengesang (El cant del cigne), han estat interpretats en directe al piano i amb la magnífica veu del tenor Hans Yorg Mammel, malgrat que s’ha de dir, la seva veu ha estat amplificada, aspecte gens habitual en aquest espai.

A la primera part viurem un passeig caòtic pels impulsos d’uns cossos que només es tenen els uns als altres per sobreviure. Sense comunitat no hi ha supervivència.

La segona part amb música per a 2 pianos a 4 mans (Jordi Masó i Miquel Villalba), la Consagració de la Primavera de Stravinsky, ens parla del naixement violent. Utilitza l’eina que durant tota la seva evolució l’ésser humà ha portat a terme per alliberar-se de la seva angoixa, de les seves crisis: el ritual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les dues parts estan relacionades i van estar creades conjuntament com dues cares de la mateixa moneda.

Continua llegint →

– 377 – GREC2019 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC — Espai Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 – (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

Deixa un comentari

GREC2019 – ABANS QUE ES FACI FOSC (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dilluns vam fer cap a l’Espai Lliure per veure, dins del Festival Grec, ABANS QUE ES FACI FOSC, una proposta que estarà en temporada al mes d’octubre.

El passat dia 16 de juliol a la roda de premsa on es van presentar diverses propostes teatrals, entre les que es va parlar d’aquesta proposta; deixem l’àudio en aquesta ressenya ….

… si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació (a partir del minut 11:15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. estaven presents en Pep Pla i la Míriam Iscla, director i protagonista d’aquest viatge sideral i íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa. La idea de posar en escena aquesta proposta va venir de part de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor.

ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14.

Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva vida en la mirada llunyana cap a l’univers. Afectada d’una malaltia, la retinosi pigmentaria, va perdent la visió i amb això canvia el seu punt de vista, ja que de mirar lluny es veu obligada a mirar cap endins.

Forçosament canvia la seva manera d’enfocar la feina, canvia la relació amb la seva filla i amb la seva mare i amb la vida en general. El seu procés de mirar lluny a mirar endins passa pel procés de dol que provoca qualsevol pèrdua: la negació, la rabia, la tristesa, i finalment el pacte amb el que és inevitable.

Un monòleg dividit en 29 escenes, moments curts i concrets en els que anem veient l’evolució de l’Anna, escenes situades en diferents llocs: al planetari, a casa, al carrer.

Una magnífica posada en escena amb la creació d’un viatge emocional, un món visual, lumínic i un món sonor. Barreja de tecnologies que ha comptat amb un gran equip tècnic: Xavi Erra espai escènic, Miriam Compte vestuari, Joana Serra disseny de la il·luminació, Vicenç Vilaplana disseny del vídeo, Irene Ferrer ajudant de direcció i regidoria i Toni Ubach a l’espai sonor.

Continua llegint →

– 375 – GREC2019 – Teatre – MARY SAID WHAT SHE SAID (🐌+🐚) – Teatre Lliure – 2019.07.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 289)

Deixa un comentari

GREC2019 – MARY SAID WHAT SHE SAID (temp. 18/19 – espectacle nº 289)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge ens esperava en teoria un dels “plats forts” del Festival Grec amb Isabelle Huppert com a Reina d’Escòcia al Teatre Lliure de Montjuïc. I, tot i saber que anem a contracorrent amb les opinions generalitzades que hem escoltat, hem de dir que per nosaltres ha estat la gran decepció d’aquest Festival.

És per sort, el primer espectacle que ens ha decebut totalment dels 27 espectacles que ja hem vist fins ara d’aquesta edició del Festival Grec 2019. Intentarem per tant, posar per escrit els nostres arguments per explicar-nos.

MARY SAID WHAT SHE SAID és un monòleg, una producció del Théâtre de la Ville de París, dirigida per Bob Wilson amb text de Darryl Pinckney i música original de Ludovico Einaudi. El vestuari és de Jacques Reynaud. Aquesta producció va ser estrenada a París al mes de maig. Aquí la podem escoltar en francès sobretitolada al català per Elisabeth Ibars.

Isabelle Huppert (París, 1953), actriu de teatre i cinema enfronta amb aquest el seu segon monòleg amb Wilson com a director, l’anterior va ser el 1993, “Orlando” de Virgina Woolf. Bob Wilson (Texas, 1941) signa també l’escenografia, la il·luminació i en general tota la concepció del muntatge.

MARY SAID WHAT SHE SAID és una història d’amor, poder i traïció d’una dona que va perdre la corona seguint les seves passions. El testimoni de la mateixa reina, extret en bona part de les cartes que ella va escriure, sobre les conspiracions i tensions polítiques i religioses del seu temps. La seva rivalitat amb Isabel I d’Anglaterra, “la verge maquillada”, com ella l’anomena, la va portar finalment a l’empresonament i la mort.

Continua llegint →

– 374 – GREC2019 – Teatre – MANES (🐌🐌🐌🐌🐌) Fura dels Baus – Museo marítim de Barcelona – 2019.07.20 (temp. 18/19 – RdP 078 i espectacle nº 288)

Deixa un comentari

GREC2019 – MANES de la Fura dels Baus (temp. 18/19 – RdP 078 i espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

…i del CCCB al Museu Marítim de Barcelona on el Festival Grec ha programat MANES de la Fura dels Baus, una de les experiències “fureres” més viscerals i impactants, recuperada vint-i-tres anys després de l’estrena. Espectacle dirigit per Pera Tantiñá.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat dia 9 de juliol, va tenir lloc la roda de premsa (us deixem l’àudio) de presentació de l’espectacle que la Fura torna a programar per celebrar els seus 40 anys de vida com a companyia.

Després de la presentació, se’ns va oferir un petit tast a la Rambla davant del “Arts Santa Mònica” …

10 dies després d’aquella presentació, ens dirigim novament al Museu Marítim de Barcelona per veure aquest MANES, que creiem erròniament que ja havíem vist fa uns anys, ja que en l’època més “furera” d’aquesta companyia érem uns fidels seguidors, i no ens perdíem res del que feien.

Ara anàvem amb una certa “por” perquè l’últim espectacle d’aquestes característiques que vàrem veure en una inauguració del Grec del 2014, en el castell de Montjuïc, M.U.R.S., ens va semblar un nyap i una presa de pèl. (vegeu aquella ressenya).

Per celebrar aquest aniversari, aprofiten l’espai de les Drassanes (reivindiquem des d’aqui la utilització futura d’aquest magnífic espai), per fer una exposició de l’evolució d’aquesta companyia des dels seus primers moments fins avui (aquesta exposició està oberta durant tot el dia de manera gratuïta). També anuncien la publicació, al mes de setembre, d’un llibre que recollirà la història de la Fura. Per sort Arribem amb temps amb més d’una hora d’avançament i ens dóna temps a veure amb tranquil·litat l’exposició mentre prenem unes cerveses.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. i comença l’espectacle; com sempre passa en els seus espectacles, l’espai que s’ha utilitzat és massa petit per tanta gent i és una llàstima que s’hagi reduït l’espai on es representa, ja que la sala permetia fer-ho de forma més folgada.

La Fura dels Baus, va ser creada l’any 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Carlus Padrissa, Pera Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, i es van definir com un grup de teatre de “fricció” que buscava espais escènics diferents dels tradicionals i ofereixen muntatges on es barregen la imaginació, la morbositat, la performance i instal·lacions de gran espectacularitat. Van començar el seu viatge a Moià, fent teatre de carrer, amb un carro i un burro.

La Fura compta avui amb sis directors: Pep Gatell, Carlus Padrissa, Àlex Ollé, Miki Espuma, Pera Tantiñà i Jürgen Müller, amb sis sensibilitats diferents que saben conviure i ofereixen espectacles músico-teatrals, òperes, performances, workshops, peces audiovisuals …. Diferents formats i iniciatives que comparteixen un ADN original comú.

Durant aquests 40 anys d’història, la Fura ha creat prop de mig miler de projectes artístics utilitzant sempre l’anomenat llenguatge “furero”, un llenguatge físic i immediat.

El llenguatge “furero” té tres característiques bàsiques, segons comenten a la roda de premsa:

1. Baixar l’espectacle a l’espectador
2. Inexistència d’una dramatúrgia litúrgica
3. Llibertat personal de l’espectador per escollir la seva implicació i decidir a quin actor o acció vol seguir en cada moment.

MANES és un espectacle que va néixer als anys 90 com un homenatge al llenguatge de la Fura. Cal recordar que en aquella època encara no existien els mòbils. Es va estrenar el 1996 i partia d’una exploració d’allò que ens uneix a tots els éssers humans: naixement, mort, sexe i alimentació. A l’espectacle, actors i actrius recreen actituds humanes de l’àmbit privat, que habitualment s’amaguen en un domicili, en el si d’una família o darrere el silenci còmplice d’un col·lectiu.

Continua llegint →

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

5 respostes

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint →

– 369 – GREC2019 – Dansa – TORUS (Humanhood) (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 285)

Deixa un comentari

GREC2019 – TORUS (Humanhood) (temp. 18/19 – espectacle nº 285)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.

La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.

Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.

Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.

“La física és una font abundant d’inspiració per al nostre treball, i al mateix temps, un conjunt de preguntes sense resposta que mantenen viva la nostra curiositat.”

“A través del nostre treball, ens esforcem per sacsejar l’esperit de les persones, evitar la percepció del que pensem que és la realitat i connectar-nos amb un sentit d’unitat.”

Entre els seus treballs anteriors cal destacar “Zero” (2016) i “Orbis” (2017) que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega 2018 (vegeu aquella ressenya).

Continua llegint →

– 368 – GREC2019 – Circ – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.07.18 (temp. 18/19 – espect. nº 284)

1 resposta

GREC2019 – VEUS QUE NO VEUS (temp. 18/19 – espectacle nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS.

Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20, tal com ens van comentar a la roda de premsa “Grec Festival-Dansa i Circ” del passat 7 de juny (vegeu aquella ressenya).

VEUS QUE NO VEUS presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Tony Lara

Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per fer teatre de pallassos per a un públic adult.

Continua llegint →

– 367 – GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.07.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

Deixa un comentari

GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. Nosaltres hem vist moltes de les seves propostes com “Othello” (La Seca 2018), “Mambo” (El Maldà 2016), “Un tramvia anomenat desig” (Sala Muntaner 2016),”Somni americà” (Lliure de Gràcia 2015), “Stockmann” (Sala Muntaner 2014) i “Vània” (Espai Lliure 2014). (clicant sobre els títols en vermell es podrà veure la ressenya corresponent).

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.

Solange és l’Imma Colomer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Continua llegint →

– 366 – GREC2019 – SHAKESPEARE FACE TO FACE – La Cuina – Espai Francesca Bonnemaison – 2019.07.17

2 respostes

GREC2019 – SHAKESPEARE FACE TO FACE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimecres al matí a l’Espai Francesca Bonnemaison ha tingut lloc una de les “Converses Grec” anomenada SHAKESPEARE FACE TO FACE. Una activitat dirigida als joves que, sorprenentment ?, no hi eren. La mitjana d’edat del públic assistent passava de llarg dels cinquanta anys …..

Segons havíem llegit al programa del Festival Grec Els Pirates Teatre i Pàrquing Shakespeare, dues companyies que s’enfronten al Grec d’enguany a les obres de Shakespeare, us donen les claus per entendre l’univers del bard anglès des de la perspectiva del públic jove. Després d’una breu introducció, veureu els membres d’aquestes companyies competir en una batalla shakespeariana apassionant.

Nosaltres hem assistit a una altra conversa, o millor dit … a un debat, molt interessant, però molt diferent del que pensàvem que seria pel que deia el programa.

Una butaca vermella ocupada per Antonio Morcillo, que avui ha representat amb passió desbordada el paper de William Shakespeare; a la seva dreta tres membres de Pàrquing Shakespeare: Ariadna Matas, José Pedro Garcia Balada i Laura Vila Kremer. A la seva esquerra tres membres de Els Pirates Teatre: Adrià Aubert, Laura Aubert i Ricard Farré.

Les dues companies s’han enfrontat a la mateixa obra: “L’amansiment de la fúria” o “la feréstega domada”, una de les primeres obres de Shakespeare i considerada actualment com una de les obres més masclistes signades per ell.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però tant Els Pirates Teatre com Pàrquing Shakespeare han aconseguit capgirar-la i fer del text un al·legat feminista. Pàrquing Shakespeare porta al festival “L’amansi(pa)ment de les fúries“, dirigit per Carla Rovira, que nosaltres veurem el 31 de juliol al Teatre Grec, i Els Pirates signen “Les feres de Shakespeare” (vegeu la nostra ressenya), amb direcció d’Adrià Aubert, proposta que vam veure el passat dia 6 de juliol.

Continua llegint →

– 365 – GREC2019 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 282)

Deixa un comentari

GREC2019 – CAMPO MINADO (temp. 18/19 – espectacle nº 282)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts 16 de juliol, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada “Veteranos” i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de “Teatre de Guerra“.

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L’única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la “Marcha de las Malvinas” a l’escola, i que més enllà d’aquesta cançó no sabia res d’aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

Continua llegint →