Arxiu d'etiquetes: MARTA MARCO

– 188 – Teatre – LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE – Teatre de la Biblioteca de Catalunya (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (temp. 18/19 – espectacle nº 138)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys.

Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West.

Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un artífex de l’anomenat “teatre de la crueltat (In-yer-face)” que destaca l’aspecte violent i grotesc dels personatges.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

La tragèdia i la comèdia es barregen i confonen; però la realitat es manifesta a través del joc teatral, on el personatge i la situació són protagonistes.

Aquest text es va estrenar per primera vegada a Barcelona el 1999 a la Sala Villarroel dirigida per Mario Gas i amb un repartiment format per Montserrat Carulla, Vicky Peña (que és la traductora de l’obra), Àlex Casanovas i Jacob Torres.

En paraules Julio Manrique:

“l’obra és un conte i, alhora, un cop de puny. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora“.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

Deixa un comentari

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit … Avui toca Teatre Grec, en la que serà la darrera representació de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. Vàrem escollir aquest dia, perquè en el moment de la compra, és la sessió que ens permetia estar més a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies i un munt de disciplines més …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representació de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

This slideshow requires JavaScript.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

Continua llegint →

– Teatre – LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2017.12.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

1 resposta

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD (temp. 17/18 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena dimarts passat a la Sala Villarroel, un ple absolut i una expectació enorme per veure una proposta que serà un dels èxits d’aquesta temporada, tal com vam intuir a la roda de premsa i com podrem confirmar després de veure-la.

Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat.

Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons.

This slideshow requires JavaScript.

Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides.

Tres noies que es troben a la universitat, amb tres personalitats ben diferents que ens commouen i es fan estimar. Tenen divuit anys quan es coneixen i decideixen compartir un pis.

Clara Segura es Rose, una noia alegre, esbojarrada i positiva que troba en el sexe la seva afirmació de llibertat. La seva mare és una addicta als barbitúrics. Charlie, el marit de la seva mare és la seva única referència. Ens hem tornat a enamorar d’una actriu que interpreta magistralment a la Rose de 18 anys i a la Rose més madura de 30 anys.

Marta Marco es Diana, Di, una noia lesbiana, amant de l’esport i conciliadora. A casa seva no saben de la seva condició sexual, i la universitat li permet ser qui realment és. Una gran interpretació convincent d’aquesta actriu que transmet energia fins al moment en què un fet li canviarà la vida.

Cristina Genebat és Viv, la més seriosa de les tres amigues, la més centrada i que aparentment té molt clar el que vol aconseguir a la vida. No parla gaire de la seva família, però podem intuir una gran rigidesa. La seva interpretació ens ha encantat.

Continua llegint →

– Teatre (236) – VIDES PRIVADES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 17.04.2017

Deixa un comentari

VIDES PRIVADES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa gairebé un mes vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció de La Brutal que es representa al Teatre Borràs, i la primera impressió va estar prou bona; després d’això vàrem començar a llegir les primeres reaccions a les xarxes socials i ens vam refredar força, ja que potser el gènere de la comèdia no és el que més ens satisfà en teatre.

Per sort ahir dilluns de pasqua vàrem rebre una oferta del 50% (pensàvem que els dilluns a Barcelona el teatre gairebé estava prohibit), i ens vam animar a provar sort, reconeixem que sense gaires expectatives…. i resulta que ens va agradar molt més del que esperàvem i a més, ens ho vam passar la mar de bé.

La companyia la Brutal ha volgut fer una aposta per aquest text de l’escriptor britànic Noël Coward; es tracta d’un text escrit el 1929 i estrenat al King’s Theatre d’Edimburg l’any 1930 i que va fer pensar a Juan Cavestany que versionar aquesta obra era “un projecte d’arqueologia”… i aleshores t’adones que una adaptació possible comença quan deixes de buscar justificacions per “portar a l’actualitat” el que en realitat sempre ha estat, és a dir, la tragicòmica esquerda entre la biologia i la cultura dels éssers humans“.

Aquesta adaptació ha anat un pas més enllà que presentar una comèdia sobre la lluita de sexes i ha donat una mica més de profunditat i dramatisme a les relacions de parella que no acaben de trobar l’equilibri. Es distancia de l’original en el tractament de les relacions del matrimoni format per l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas) que s’han acabat divorciant i es tornen a retrobar al cap de dos anys, quan amb les seves noves parelles, Victor (Javi Beltrán) i Sílvia (Mima Riera), coincideixin en un Hotel de Begur.

Continua llegint →

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Deixa un comentari

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Continua llegint →

– Teatre – EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT – Teatre Lliure de Gracia (🐌🐌🐌🐌🐌) al quadrat – 14/04/2015

11 respostes

Havíem sentit a parlar per les xarxes socials que aquesta producció era extraordinària, però això a vegades provoca que quan arriba el dia i la veus amb els teus propis ulls, penses que no hi ha per tant o potser inclús et decep una mica, per què tenies les expectatives massa altes. EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT, us asseguro que no és el cas, ja que ens ha deixat en molts moments sense alè i això en contades ocasions ens ha succeït. És per això que en la nostra valoració de capçalera l’hem atorgat la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols, però aquesta vegada amb l’afegitó de “al quadrat“, per tal d’assenyalar que ha estat una experiència teatral superba.

fotografies Ros Ribas

El “boca – orella” aquesta vegada ha funcionat com un llamp i especialment pel poder que avui en dia posseeixen les xarxes socials; per tal de què us feu una idea, aquesta producció es va estrenar dijous passat dia 9 d’abril i al cap de tres dies es van exhaurir les entrades per totes les sessions previstes fins al 10 de maig

… davant d’aquesta espectacular acollida, el Teatre Lliure, dilluns va prendre la decisió de prorrogar les representacions per dues setmanes més, fins al 24 de maig. Jo de vosaltres no seguiria llegint i abans de continuar amb la lectura, intentaria obtenir entrades per alguna d’aquestes noves representacions.

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l’escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana; la traducció d’aquesta representació teatral ha estat realitzada per Cristina Genabat.

Continua llegint →

– Teatre – L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO (*****) – Teatre Romea – 30/03/2014

6 respostes

El passat diumenge a la tarda vàrem assistir per fi, a la representació de L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO al Teatre Romea. Es tracta d’una nova producció de LA PERLA 29 i ha estat com es de costum, dirigida per Oriol Broggi.

Fa uns 10 dies vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció, juntament amb periodistes de molts mitjans de comunicació; ja fa temps, que soc convidat assíduament per el grup Focus i d’altres teatres…. però degut al meu horari laboral, es força difícil que pugui assistir. En quant em pugui jubilar, tinc molt clar que assistiré a moltes de les rodes de premsa al voltant de les Arts escèniques.

Va estar molt interessant poder veure el treball d’un assaig (amb la corresponent errada… i la seva repetició), d’una escena força llarga de la representació, on actuaven tots els actors menys Pablo Derqui, que no havia pogut assistir a la trobada amb els mitjans de comunicació.

Una delícia poder fotografiar als actors e inclús prendre imatges i escenes de vídeo de forma autoritzada, sense que sembli que siguis un delinqüent, quant ho fas com a simple espectador… com si realment volguessis aprofitar-te de no se que cony, quant en realitat els blogaires el que intentem fer es precisament promocionar el mon de les arts escèniques.

Per sort ja comencen a haver-hi teatres a Barcelona que permeten treure fotografies sense flaix… i es que avui en dia en el que tothom porta una càmera al mòbil, son absurdes algunes de les prohibicions.

Al finalitzar les escenes previstes, van participar tots els actors i el director a la roda de premsa i la veritat es que vaig gaudir com un nan. Us deixo algunes de les fotografies i vídeos que vaig poder gravar.

This slideshow requires JavaScript.

roda de premsa

Continua llegint →

– GREC 2013 (1) – Teatre – ALMA i ELISABETH (Persona, de Bergman) (****) – Sala Muntaner 30/06/2013

6 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Primera representació a la que assistim d’aquest FESTIVAL GREC 2013, en el mateix moment que s’esta celebrant la inauguració oficial a l’avinguda Maria Cristina davant de les Fonts de Montjuïc.

Intentem evitar per tots els mitjans possibles, assistir a un espectacle a la SALA MUNTANER, i és que no ens agrada que els seus espectacles no siguin amb butaques numerades, la qual cosa t’obliga, si vols una butaca raonablement aprop del escenari, a estar 3/4 d’hora abans fent cua, de peu davant el Teatre, cosa que no suporto.

En principi no varem comprar entrades per cap espectacle que durant el GREC, es representes durant varies setmanes, ja que estàvem convençuts de què sortirien ofertes, com ha estat el cas. De cara a la temporada vinent ens replantejarem comprar les entrades per avançat, ja que estan sortint ofertes per 8 euros pel TRESC, per tots els espectacles, encara que siguin companyies internacionals amb dues o 3 representacions. Vamos… que hem fet el primo… i ja no el tornarem a fer……. ho havia de dir !!!.

ALMA i ELISABETH sobretot ens va atraure per les dues magnifiques actrius catalanes que interpreten aquesta obra…. MÓNICA LÓPEZ i MARTA MARCO, actuació que de cap de les maneres ens podíem perdre. Evidentment les expectatives s’han complert jo diria que les han superat amb escreix. Les dos, cada una en la seva faceta estan per sucar-hi pa. Marta Marco en el paper de l’infermera, porta el pes absolut de la representació “parlada”… i xerra, xerra sense parar; en canvi Mònica López (l’actriu malalta), no diu ni un mot (o si ?…) … i la seva interpretació sense paraules, tan sols amb mirades, gestos….. és absolutament magistral.

Continua llegint →