Arxiu d'etiquetes: Clara de Ramón

– 344 –  GREC2019 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Grec – 2019.07.01 (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

GREC2019  – JERUSALEM (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Presentada, a la roda de premsa del passat dia 26 de juny (us deixem l’àudio al final d’aquesta ressenya), com la gran estrena teatral del Festival Grec 2019, vam poder gaudir dilluns dia 1, al Teatre Grec, de JERUSALEM, la proposta dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Pere Arquillué.

Un muntatge transgressor d’un text extremadament original i singular que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades.

En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima.

Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El bosc del “Gall”, de Johny Byron “El Gall” l’antiheroi protagonista de la història.

Continua llegint

– 175 –  Teatre – LA BONA PERSONA DE SEZUAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.02.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila;  l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.

Continua llegint

– Teatre – ÈDIP (🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.04.17 (temp. 17/18 – espectacle  nº 258)

ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.

ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

Continua llegint

– Teatre – L’HOME INACABAT (🐌🐌🐌+🐚) – Can Gassol de Mataró – 2017.09.24 – (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

L’HOME INACABAT (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir ens hem desplaçat a Mataró per veure aquesta proposta programada dins del Cicle d’espectacles de confecció mataronina “Fet a Mataró”.

“Fet a Mataró” engloba els laboratoris de creació que es duen a terme a la ciutat així com una filosofia de suport als creadors i formació de públics, donant als creadors eines perquè es relacionin i interactuïn i donant als espectadors la possibilitat d’assistir a la “cuina” dels espectacles ja sigui en format d’assajos oberts, col·loquis amb els creadors o preestrenes…

El cicle Fet a Mataró es realitza a cavall dels equipaments de Can Gassol i el Teatre Monumental. Can Gassol és un espai que vam conèixer en 2011 i al qual no havíem tingut l’oportunitat de tornar fins avui. L’espectacle constitueix un dels actes centrals del programa commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró.

L’HOME INACABAT és una reconstrucció escènica del pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch. Ens situa a Mataró l’any 1967 en la celebració del centenari del naixement d’en Puig i Cadafalch. El poble observa i aplaudeix la col·locació d’una placa commemorativa a la casa on va néixer. Però el franquisme no permet parlar gaire més de qui va ser aquest personatge dins de la història de Catalunya.

Continua llegint

– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Continua llegint

– Teatre (119) – ORLY (🐌🐌🐌) – Institut del Teatre – 09.12.2016

ORLY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Feia molts mesos que no acudia a veure algun resultat dels Tallers de Teatre, que estan oberts al públic a l’Institut del Teatre a Barcelona… i la veritat és que en tenia moltes ganes. Aquest passat divendres vaig poder assistir a dues representacions. La primera va ser aquest ORLY a la Sala Plató.

De l’aeroport d’Orly surten cada dia vols cap a la Grècia de Zorba i Basil; a la Irlanda de Vladimir, Estragó i Lucky; a l’Anglaterra romanesa dels matrimonis Martin, Smith i l’anònim bomber; a l’Alemanya de les dones, homes i àngels que viuen sota el cel de Berlín; a la Bèlgica de Jef, Conxita i Isabel; a l’Algèria francesa de Martha, Maria, Jan i la mare; a un país on, entre mort i primavera, el Noi i la Madrastra juguen a ser el temps; a una runa sota la sorra on dansen Pámpanos y Cascabeles; als camps de cotó on negocien dealer i client; i, fins i tot, al Poble Sec, on hem jugat i treballat. Som a la sala d’espera d’Orly i els avions estan a punt d’enlairar-se.

orlyUn espectacle que vol ser una mena de prova teatral davant del públic, pels alumnes de 4art de les especialitats d’interpretació i escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

Es tracta d’una barreja de diferents textos de diversos autors; haig de dir que en un principi això em va descol·locar, potser perquè desconeixia totalment el que anava a veure, però un cop em vaig adonar que no es tractava d’un text amb una narració lineal, vaig poder-lo gaudir.

En el transcurs de la representació, els espectadors vàrem poder escoltar fragments de textos de Samuel Beckett, Jacques Brel, Albert Camus, Federico García Lorca, Peter Handke, Eugène Ionesco, Nikos Kazantzakis, Bernard Marie Koltès, Mercè Rodoreda…i fins i tot del que ja considero el meu amic Francesc Cuéllar.

Continua llegint

– Teatre – CAÏM I ABEL (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 15/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CAÏM I ABEL

Aquesta temporada que ara acaba hem trepitjat relativament poques vegades aquest espai màgic de la Biblioteca de Catalunya; al novembre passat vàrem anar a veure AL NOSTRE GUST i ens va decebre moltíssim, malgrat que ja entrat el 2016 es va compensar amb escreix, amb aquella extraordinària DANSA D’AGOST que vàrem valorar amb la màxima qualificació de 5 cargols voltaires; fora de la Biblioteca també ens va agradar força la proposta de ELS CORS PURS signada per La Perla29, representada al Teatre Romea.

Ara de nou a la Biblioteca, tornem a valorar aquest CAÏM i ABEL amb la nostra màxima qualificació. En Marc Artigau i Queralt ha escrit un text preciós que a més a més ha tingut la sort de poder dirigir ell mateix, en aquest espai màgic, que a nosaltres ens agrada tant, malgrat les seves conegudes deficiències, com una sonoritat no massa reeixida i la incomoditat de les seves cadires. Un text que ens parla de les nostres pors al que és diferent, a les cultures que no són les nostres, a la immigració que vulguem o no, és imparable, a la qual és absurd posar-li barreres.

Caïm-i-Abel - Biblioteca de Catalunya 8

“I si jo no creuo el mar, en vindran d’altres amb el mateix nom i els mateixos ossos, amb les mateixes mans i el mateix alè, i els tindràs aquí dempeus, davant teu, i no tindreu prou bales -t’ho puc ben assegurar- a la teva puta ciutat per foradar-nos el cap.”

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – LA TORTUGA DE CALIFORNIA (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – 26/06/2015

Encara que oficialment el Festival GREC2015 va començar el passat dia 1 de juliol, algunes obres ja es podien veure l’ultima setmana de juny i nosaltres vam aprofitar per a veure un parell d’obres de Teatre. La primera d’aquestes va ser LA TORTUGA DE CALIFÒRNIA de Daniela Feixas, a l’espai La Seca Espai Brossa.

La Tortuga de California - GREC2015El que més ens va agradar d’aquesta proposta va ser el text, ja que a través d’una família en el que esdeveniments passats l’han destruïda, ens parla sobretot del rebuig i la por a la immigració i a tot el que és diferent…. el que ells consideren que “allò que no és nostre”.

Ens explica una història de dos germans, ell, l’Emili, ja fa temps que ha deixat de pertànyer al nucli familiar per raons que anirem descobrint i ella que va morir en circumstàncies estranyes, que ara no cal explicar; es retroben al cap dels anys a casa de la mare per celebrar l’aniversari de l’Emma i allà es desenvolupa el nus de la història, que certament és força dura de pair, ja que tracta d’esdeveniments protagonitzats per las SS i la Gestapo.

Les tortugues de Califòrnia han envaït el nostre entorn natural i la seva presencia amenaça seriosament les tortugues autòctones que estan en un perillós camí de desaparició. L’Àngela que encara és molt jove i que estudia biologia, entén que l’única forma de salvar a les tortugues del país, és extingir les tortugues immigrants.

La Tortuga de California - GREC2015 b

Daniela Feixas ens en parla en un muntatge que atrapa des del primer minut, ja que està narrat en format thriller, intercalant personatges vius i morts, pensaments i diàlegs; aquest text va arribar a ser finalista en l’última convocatòria del Premi Quim Masó. Daniela a més també és una de les actrius protagonistes i responsable del vestuari que comparteix amb la Directora Lurdes Barba.

Una escenografia no gaire reeixida (Roger Orra), acompanyada per una il·luminació que encara enfosqueix el ja de per si trista posada en escena; l il·luminació, responsabilitat de Maria Domenèch, no em va acabar de convèncer, sobretot per què en algunes escenes importants on es parlen els dos germans, la situació dels focus fa que l’ombra d’un personatge tapi totalment la cara de l’altre protagonista, que queda gairebé a les fosques, perdent la possibilitat de veure les expressions dels actors (i això que estàvem situats a la fila 1).

La direcció de Lurdes Barba no la vaig saber apreciar com en altres ocasions, precisament per aspectes com els que ja he comentat i unes interpretacions força irregulars, amb bones interpretacions com les de Josep Julien i Clara de Ramon, i més fluixetes les d’Anna Güell i Daniela Feixas. Vull suposar que aquests desajustos van ser deguts al fet que era la primera representació i que s’aniran resolent a mesura que la funció es vagi representant.

Recomanem la seva visió, malgrat el que ja hem comentat, especialment pel seu text que paga la pena conèixer. Es podrà veure a La Seca fins al 26 de Juliol.

Autoria:  Daniela Feixas
Direcció: Lurdes Barba
Interpretació:  Anna Güell, Daniela Feixas, Josep Julien i Clara de Ramon
Escenografia: Roger Orra // Vestuari Lurdes Barba i Daniela Feixas // Disseny d’il·luminació: Maria Domenèch
UNA COPRODUCCIÓ DE LA SECA ESPAI BROSSA I GREC FESTIVAL DE BARCELONA

Tortuga i Cargol

– Teatre – NO FEU BROMES AMB L’AMOR (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 12/02/2015

El passat dijous 12 de febrer vàrem tornar a trepitjar la Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, precisament la nit d’estrena a la Sala Gran d’una obra que nosaltres veuríem l’endemà; l’espectacle que s’acostuma a veure en les estrenes d’aquest teatre públic, amb el tema de les “invitacions” és realment patètic i molt feridor pels espectadors que acostumem a pagar les nostres entrades; és un tema prou conegut per tots els que estimem el Teatre, però que pel que sembla no se li vol posar aturador, ni tan sols es comenta en els fòrums de”cultura”….. potser per por a perdre certs privilegis?

Escoltar frases en el vestíbul com aquesta … “Escolta maca, si vols venir al TNC ara mateix, vina corrents que t’espero al vestíbul, … tinc 8 invitacions i me’n sobren tres…. i és que em sap greu que es perdin“, això dit per una dona d’uns 30 anys, parlant a crits per telèfon a la porta dels lavabos compartits per les dues sales. Cada vegada més, evitem el dia de les estrenes als Teatres públics de casa nostre, ja que les platees estan gairebé exhaurides abans de posar-se a la venda i la cohort d’aprofitats que les omplen són gairebé sempre els mateixos… i no parlo pas de la premsa ni d’altres mitjans paral·lels que promocionen el Teatre.

Però anem al que toca, que no és més que parlar de l’obra que venim a veure… NO FEU BROMES AMB L’AMOR, escrita el 1834 per Alfred de Musset (Paris 1810 – 1857). Musset va escriure aquesta obra a l’edat de 24 anys, immediatament després del trencament del seu apassionat romanç amb l’escriptora George Sand; es tracta d’un drama romàntic amb la presència de l’amor, del seu fracàs a causa de l’orgull humà, … i l’aparició sobtada de la mort.

IMG_0547

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Suposo que en aquella època podria arribar a ser un text molt atractiu, precisament per tractar de l’amor adolescent que té molt de romàntic i que, qui mes qui menys hem “patit” tots, amb les falses actituds vers la parella estimada, com de no voler aparentar-ho massa, per tal de ser encara més valorat i desitjat; malauradament és un text que no ha resistit el pas del temps i que vist des del present, almenys a mi no m’interessa gaire. Un text que camina des de la comèdia esbojarrada de l’inici, fins a la previsible tragèdia final, amb algun moment intermedi remarcable.

Continua llegint

– Teatre – BARBABLAVA (*** 1/2) – TANTArantana Teatre – 16/04/2014

Barbablava Tornem al TANTArantana i aquesta vegada una mica tard, ja que l’obra que estan representant, acaba aquest proper cap de setmana. Creiem que estaríem sols al Teatre perquè al mateix temps s’està celebrant el partit Barça contra els merengues, en la final de la copa del reietó. Com ja sabeu, malauradament va ser una desfeta… el partit que hauria de anomenar-se en realitat, Catalunya contra Espanya… almenys els comentaris a posteriori semblaven encaminats a que això ès el que s’havia celebrat. Menys mal que a nosaltres el futbol no ens interessa gens ni mica.

Al Tanta, en canvi varem gaudir de valent amb la proposta teatral de BARBABLAVA de la autora alemanya Dea Loher, escrita l’any 1997 i basada amb Gilles de Rais, un noble i assassí en sèrie francès del segle XV, que mes tard va inspirar a Charles Perrault per escriure un conte; d’aquesta història inclùs s’han arribat a fer les següents òperes:

Béla Bartók: El castell de Barba Blava

Paul Dukas: Ariane et Barbe-Bleue

Jacques Offenbach: l’opereta Barba Blava.

El mite de BarbaBlava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions.

Has estimat mai més enllà de tota mida?

Enric coneix l’amor pur i sense límits de Júlia i el deixa passar. Però ja no podrà acceptar el simulacre d’amor que li ofereixen altres dones, perdudes entre el que són i el que voldrien ser. I l’Enric les mata.

Continua llegint