Arxiu d'etiquetes: Marc Rius

– 101 – FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I –  Teatre Lliure de Gràcia (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 065) – 2020.01.11

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I (temp. 19/20 – espectacle nº 065)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre.  Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor  en els seus espectacles.

Fotografia de Silvia Poch

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), La nau dels bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda(2015), El Profeta (2016), FairFly (2017) i Els ocells  (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

Continua llegint

– 017 – Teatre – EL PÀRE DE LA NÚVIA (🐌🐌) – Teatre Condal (temp. 19/20 – espectacle 007) – 2019.10.30

EL PÀRE DE LA NÚVIA (temp. 19/20 – espectacle nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir sabíem que anàvem a veure una proposta pensada i creada en exclusiva per ser interpretada pel seu protagonista, en Joan Pera. Sabíem que anàvem a veure una comèdia popular amb un esquema televisiu, estructurada en capítols. Sabíem que era una proposta llarga, de més de dues hores i mitja de durada. Tot Aixó ho sabíem, però confiàvem en el fet que ens ho passaríem bé i riuríem una estona.

I si, però no, vam riure a estones, ens ho vam passar bé a estones, … però sincerament ens hem trobat amb un argument poc treballat, molt lineal i exagerat en excés, i sobretot totalment previsible gairebé des de l’inici … i per acabar de rematar-ho, amb una durada excessiva, amb un guió allargassat (fins a 5 capítols), sense cap necessitat.

Resumint … ens va decebre molt, moltíssim … malgrat la gran actuació i professionalitat de Joan Pere; hem de reconèixer que teníem realment ganes de què l’espectacle arribes a la seva fi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt, i dirigida per en Joel Joan, és una típica comèdia d’embolics esbojarrada, feta a la mida del seu protagonista, un empresari català, en Francesc Ramon Pujols Pinyol, propietari de l’empresa de galetes Pujols-Pinyol, un magnífic Joan Pera. Un actor que gaudeix de valent dalt l’escenari, i que ens mostra la seva gran capacitat de comunicació i la seva inqüestionable proximitat.

En Francesc Ramon està il·lusionat amb el casament de la seva única filla, la Meritxell (Anna Carreño) amb el Bernat (Oriol Casals), un noi com cal, el gendre ideal.

Ha organitzat un gran casament, convidant més de 600 persones, ha contractat una orquestra, una companyia de circ, una empresa de pirotècnia, ….. Però, el dia abans del casament descobreix qui va ser la mare del seu futur gendre … i si resulta que els nuvis són també germans?

Continua llegint

– 287 – Teatre – ELS OCELLS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.05.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

ELS OCELLS (temp. 18/19 – espectacle nº 208)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l’obra d’Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció “extra” que s’oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en “El Cicló” al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d’aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l’any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d’Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-RocherEsther López i Marc Rius. Es tracta d’una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d’aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Continua llegint

– 175 –  Teatre – LA BONA PERSONA DE SEZUAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.02.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila;  l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.

Continua llegint

– Teatre – ÈDIP (🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 2018.04.17 (temp. 17/18 – espectacle  nº 258)

ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.

ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

Continua llegint

– Teatre (231) – BOSCOS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 05.04.2017

BOSCOS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Tal com vam comentar a l’entrada en el bloc de la roda de premsa, aquesta era una de les propostes més esperades de la temporada teatral, i ens havíem preparat llegint l’obra abans d’anar a veure-la.

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca i, que ens havien proporcionat uns dies abans, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades.

BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014).

Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa…. i a aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial.

La Loup, extraordinària i joveníssima Clara de Ramon, es veu “obligada” a investigar en la història de la seva nissaga en morir la seva mare, Aimée. Acompanyada d’un paleontòleg, Ramon Vila, seguirà, enrere en el temps, la petjada de la seva nissaga trobant una seqüència dolorosa d’amors impossibles que la porten d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sarah, a Luce i finalment a Aimée i a ella mateixa.

Un recorregut al llarg de les commocions històriques de l’Europa del segle XX a través dels destins d’aquestes dones lligades per la sang.

Una recerca que intenta esbrinar la maledicció que sembla pesar sobre les dones d’aquesta nissaga que després de parir les filles, es veuen obligades a abandonar-les, tot i haver fet la promesa, que fins i tot la Ludivine porta tatuada a l’esquena: “Jo no t’abandonaré mai

Continua llegint

– Teatre familiar (87) – ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES – (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – … i (rp34) – 10.11.2016

ELS PERSEGUIDORS DE PARAULES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Aquesta vegada en una mateixa sessió he pogut assistir a la roda de premsa i al mateix temps a la representació d’aquest espectacle, classificat com per a “públic familiar”; es tracta d’una dramatúrgia creada per Marc Artigau i Queralt, amb el títol de PERSEGUIDORS DE PARAULES, que ell mateix dirigeix.

Amb aquest espectacle, que està recomanat per a nens i nenes de més de 6 anys, el TNC inaugura la programació familiar d’aquesta temporada.

En arribar veig en els ulls dels nens, l’enorme il·lusió i l’excitació tot fent cua a la Sala Tallers; se’ls hi demana que s’asseguin a unes taules i amb tranquil·litat escriguin en un paper la seva “paraula preferida”, que deuran dipositar en una urna abans d’entrar a la sala. També a mi em demanen que faci el mateix…. i compleixo amb el ritual, no sigui cosa que no em deixen entrar.

Els perseguidors de paraules, vol ser un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació

La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma tan inquietant, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i allà coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou que no deixarà de meravellar-la.

En aquest món màgic, la Noa haurà d’impedir que el monstre dels barbarismes s’apoderi del Palau de les paraules, però això només serà possible gràcies a l’ajut de l’home dels interrogants, d’un diccionari, de la dona dels punts suspensius i d’altres personatges extraordinaris que l’acompanyaran en aquest viatge tan sorprenent.

Un espectacle que m’ha agradat molt, perquè considero que està molt ben construït, des de la visió del públic al qual està destinat, partint de l’estructura d’una mena de conte, en el que els protagonistes són les paraules, que intentarà defensar una nena amb l’ajuda de tots els nens-espectadors que estan a la sala.

Continua llegint

– Teatre – MARIA ESTUARD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 07/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte després de passar tot el dia a Girona gaudint de la 61a EXPOSICIÓ DE FLORS, MONUMENTS, PATIS I JARDINS: “Temps de Flors” vam fer cap al Teatre Lliure de Gràcia per poder veure aquesta producció que segons el que ens van explicar a la roda de premsa ja preveiem que ens agradaria. I així ha estat, ens ha agradat i molt i s’ha convertit en una altra cinc cargols del nostre particular rànquing.

MARIA ESTUARD - Teatre Lliure - 0

MARIA ESTUARD de Friedrich von Schiller, es va estrenar l’estiu de l’any 1800 al teatre de la Cort de Weimar a Alemanya i és una de les grans obres de la literatura alemanya. El 1835 Donizetti i Bardari van estrenar la versió operística al Teatre de La Scala de Milà.

El 19 de setembre del 1990 el Teatre Lliure va presentar la versió de Guillem-Jordi Graells dirigida per Josep Montanyès i que havia estat estrenada al Grec. Anna Lizaràn i Maife Gil n’eren les protagonistes i comptava també amb Àlex Casanovas, Norbert Íbero, Quim Lecina, Alfred Lucchetti, Joan Matamalas, Joan Miralles, Jordi Mollà, Pep Munné, Àgata Roca, Carlota Soldevila i Jordi Torras.

Ara en aquesta nova versió, Sergi Belbel ha fet l’adaptació del text reduint a dues les cinc hores de durada original i en set els dinou personatges que hi apareixien. En aquesta versió només Àlex Casanovas torna a interpretar un paper, aquest cop el del comte de Leicester en tant que el 1990 era el jove Mortimer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – HAMLET (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 19/03/2016

La setmana santa ha provocat que les nostres cròniques teatraires restessin en un segon pla, a l’espera de la nostra tornada d’aquests dies de “descans” per les terres de Xàtiva; fa més d’una setmana vàrem poder veure aquesta extraordinària versió de HAMLET al Teatre LLiure de Gràcia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests dies hem pogut llegir diverses opinions a les xarxes socials, generalment totes positives o molt positives; el cert és que l’expectació era molt gran després de saber que les localitats per a totes les funcions estaven exhaurides abans de la seva estrena, tot i haver inclús prorrogat uns dies més del que estava previst.

Quina és la causa d’aquesta fita ?…. diuen que a causa de ser una proposta del Teatre Lliure que ha sabut promocionar molt bé, diuen que perquè està protagonitzat per Pol López, diuen que després de l’èxit d’Enric V amb el duet Pau Carrió-Pol López, diuen que … però a nosaltres tant és el que diuen, i és que teníem moltes ganes de veure aquesta producció i per això vam reservar entrades per un dels primers dies; la veritat és que no ens ha decebut gens ni mica…. ens ha agradat molt, molt i molt.

Pol López es Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió.

Continua llegint

– Teatre – HAMLET (🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Atrium – 12/01/2016

La temporada passada no vam poder “encabir” aquesta producció a la nostra premuda agenda i aquesta temporada ens hem vist “forçats” a anar-hi l’ultima setmana i en la seva versió castellana … però per sort hem pogut anar i hem de dir que ens ha agradat molt.

Es tracta d’una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, amb traducció de Joan Sellent en la versió catalana (que no hem pogut veure), i que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.

Hamlet - Sala Atrium

L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació.

Continua llegint