Arxiu d'etiquetes: Mireia Aixalà

– 018 -Teatre – UNA HISTÒRIA REAL – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 008) – 2019.10.31

UNA HISTÒRIA REAL (temp. 19/20 – espectacle nº 008)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, 31 d’octubre, vam anar a La Villarroel a veure UNA HISTÒRIA REAL del dramaturg i director PAU MIRÓ que ha estat estrenada aquesta setmana. Segons llegim en el programa de mà es tracta d’una proposta que vol reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat, una obra contra Steven Bannon i els seus intents d’instaurar, amb finançament, partits d’ultradreta arreu. Segons comenta el director, la història està basada en fets reals, però no retrata als protagonistes.

I ho fa explicant el conflicte d’un escriptor (Julio Manrique) i el seu fill adolescent, (en Nil Cardoner). Després de la mort de la mare, l’escriptor publica una novel·la on parla d’ella i la seva mort. El fill no ho pot pair, creu que el pare mercadeja amb el seu dolor, i adopta una actitud de rebel·lia trobant refugi en la ideologia de l’extrema dreta, adoptant consignes i comportaments supremacistes i xenòfobs.

Un text que presenta les contradiccions entre les idees i els fets i mostra la incapacitat de les persones de posar-se en la pell dels altres.

Laura Conejero és l’editora que intenta mitjançar en aquesta crisi pare-fill per evitar que repercuteixi en el seu objectiu d’aconseguir que el llibre de l’escriptor es publiqui i sigui un èxit. Al mateix temps reflexiona sobre el procés d’escriptura i de quina manera ella pot reconduir el procés creatiu d’un escriptor.

Mireia Aixalà és una psicòloga que treballa a Afers Socials i no pot ni vol justificar els fets que ha protagonitzat el fill de l’escriptor. Tracta d’ajudar però ni pare ni fill volen ser ajudats. La seva ràbia davant la impunitat d’uns fets ,que ella considera greus, farà que prengui alguna decisió poc convencional.

Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot, …. i a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– 090 – Teatre – L’HABITACIÓ DEL COSTAT (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.11.27 (temp. 18/19 – espectacle. nº 070)

Deixa un comentari

L’HABITACIÓ DEL COSTAT (temp. 18/19 – espec. nº 070)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts vam fer cap a La Villarroel per veure el nou espectacle de La Brutal, dirigit per Julio Manrique. Es tracta de l’adaptació del text “The Vibrator play” de la dramaturga nord-americana Sara Ruhl (Wilmette, Illionois, 1974). Traducció i adaptació de Joan Sellent que aquí s’ha batejat amb el nom de “L’HABITACIÓ DEL COSTAT“.

Ens sorprèn, d’entrada, l’escenografia d’Alejandro Andújar que emmarca l’escenari com si és tractes d’una antiga fotografia, unit, també de la seva mà, a un acuradíssim disseny de vestuari que ens porta sense esforç a l’època victoriana on se situa l’acció.

Estem a la segona meitat del segle XIX, als afores de Nova York.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat…

Dues habitacions separades per una porta tancada, l’habitació del costat és allà on el Dr. Givings (Ivan Benet) passa consulta i aplica teràpies encaminades a combatre la “histèria” . L’ajuda una eficient llevadora (Alba Florejachs). A l’altra habitació, a la sala, la senyora Givings (Carlota Olcina), fascinada per l’arribada de l’electricitat, es troba sola i avorrida i intenta esbrinar que és el que passa a l’habitació del costat.

Un text que, tal com comenta Julio Manrique, busca la idea de transformació, on l’argument és una anècdota que provoca divertides situacions. El més important rau en l’estat dels personatges i la seva clara transformació. Una obra esbojarrada que s’acaba convertint en una falsa comèdia de portes per on entren i surten tots els personatges provocant malentesos o situacions compromeses. Un text que al mateix temps amaga el drama de les persones sotmeses als encotillaments socials o religiosos.

Continua llegint →

– Teatre (262) – LA AUTORA DE LAS MENINAS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 24.04.2017

Deixa un comentari

LA AUTORA DE LAS MENINAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero, director del Centre Dramàtic Nacional que coprodueix el muntatge amb Focus. Una comèdia on l’actriu Carmen Machi torna als escenaris catalans després de l’èxit de Juicio a una zorra, d’Antígona o de Les Troianes i La Madre (Dispara/Agafa tresor/Repeteix).

Fotografies de David Ruano

En aquesta peça interpreta el personatge de Sor Àngela, una monja que té una missió. És l’any 2037 i la comunitat europea que coneixem ha desaparegut. Governa el partit “Pueblo en Pie” en coalició amb el partit socialista. La crisi financera obliga al govern a vendre bona part del seu patrimoni artístic. Una monarquia petroliera que vol fer un museu al mig del desert ha fet una oferta de compra de Las meninas, considerada la joia del Museu del Prado.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

La nova directora del Museu, l’Alícia (Mireia Aixalà) contracta a Sor Àngela, especialitzada a fer còpies de pintures clàssiques, per fer una rèplica exacta del quadre. Ha de fer-se a les nits. La ministra de cultura va preparant un pla per convèncer a tothom de què la copia serà, potser fins i tot, millor que l’original i evitar que hi hagi rebuig social a la venda del Velázquez. Un guàrdia de seguretat, l’Adrià (Francisco Reyes) parla cada dia amb la monja i acabarà canviant la seva visió de tot plegat.

Continua llegint →

– Teatre – UNA ALTRA PEL-LÍCULA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 05/11/2015

2 respostes

Dijous passat vàrem anar al Teatre Borràs per tal de veure una producció teatral amb el curiós nom d’UNA ALTRA PEL·LÍCULA, traducció de l’original “Speed-The-Plow” del dramaturg estatunidenc David Mamet i dirigida pel nostre Julio Manrique.

Segons ens diu Julio Manrique aquesta peça és un Mamet en estat pur, un retrat despietat sobre el capitalisme focalitzat, en aquesta ocasió, en el món de la indústria cinematogràfica.

Bob Gould (David Selvas) és un productor de cinema al qual acaben d’ascendir i encara no ha acabat d’ocupar el seu nou despatx. Charlie Fox (Julio Manrique) és el seu amic, treballa amb ell i sempre ha envejat la sort d’en Bob, però sempre li ha estat fidel. Un nou projecte cinematogràfic arriba a les mans d’en Charlie i aquest no dubta en oferir-lo en safata al seu amic.

L’estudi on treballen busca sempre projectes destinats a trencar tots els records de taquilla passant per sobre de la qualitat d’aquests projectes o de l’interès social que puguin tenir. El que prima és fer diners, la cobdícia econòmica, el gust del poder.

Però una tercera persona, la Karen (Mireia Aixalà) ens mostrarà una altra via, plantejant una alternativa per produir un altre tipus de pel·lícules que potser tenen més contingut social o pedagògic, encara que amb tota seguretat no seran rècords de taquilla, però que a ella li permetrà assolir un estatus, que ara com a secretaria temporal no té. Sota una aparença d’innocència desinteressada, en realitat amaga l’ànsia de poder, que tots en més o menys mesura guardem dins del nostre interior.

Continua llegint →

– Teatre – EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT – Teatre Lliure de Gracia (🐌🐌🐌🐌🐌) al quadrat – 14/04/2015

11 respostes

Havíem sentit a parlar per les xarxes socials que aquesta producció era extraordinària, però això a vegades provoca que quan arriba el dia i la veus amb els teus propis ulls, penses que no hi ha per tant o potser inclús et decep una mica, per què tenies les expectatives massa altes. EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT, us asseguro que no és el cas, ja que ens ha deixat en molts moments sense alè i això en contades ocasions ens ha succeït. És per això que en la nostra valoració de capçalera l’hem atorgat la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols, però aquesta vegada amb l’afegitó de “al quadrat“, per tal d’assenyalar que ha estat una experiència teatral superba.

fotografies Ros Ribas

El “boca – orella” aquesta vegada ha funcionat com un llamp i especialment pel poder que avui en dia posseeixen les xarxes socials; per tal de què us feu una idea, aquesta producció es va estrenar dijous passat dia 9 d’abril i al cap de tres dies es van exhaurir les entrades per totes les sessions previstes fins al 10 de maig

Gos a mitjanit 2 … davant d’aquesta espectacular acollida, el Teatre Lliure, dilluns va prendre la decisió de prorrogar les representacions per dues setmanes més, fins al 24 de maig. Jo de vosaltres no seguiria llegint i abans de continuar amb la lectura, intentaria obtenir entrades per alguna d’aquestes noves representacions.

El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l’escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana; la traducció d’aquesta representació teatral ha estat realitzada per Cristina Genabat.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (11) – Teatre – SENYORETA JÚLIA (****) – Teatre Romea

4 respostes

Ahir dimarts 17 de juliol ens apropem al Teatre Romea per tal de veure una obra teatral que teníem moltes ganes de veure i que no hem pogut veure abans per tal de prioritzar unes altres propostes del GREC 2012 que es representaven únicament un parell de dies. Es tracta de SENYORETA JÚLIA.

La senyoreta Júlia (en suec; Fröken Julie) és una obra de teatre realista escrita el 1888 per August Strindberg, que tracta de les classes socials, l’amor / luxúria i la batalla dels sexes amb un fort toc de determinisme (s’entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l’atzar prengui un paper en cap moment).

En la nit de Sant Joan de 1874 en l’estat de Count a Suècia, la jove noble Júlia, que intenta escapar d’una existència plena de costums socials i passar una bona estona, decideix anar a ballar a la festa dels servents, on sedueix a un lacai anomenat Joan. Aquesta nit Joan i Júlia consumeixin el seu amor, cosa que resulta dramàtic per Júlia, qui veu tacada la seva posició social, en haver-se relacionat amb un criat. Joan la convenç dient-li que l’única manera d’escapar de la seva dificultat és el suïcidi.

L’acció pren lloc en la cuina del senyoriu del pare de Júlia, on la núvia de Joan, una serventa anomenada Cristina, cuina i de vegades dorm mentre Joan i la senyoreta Júlia parlen. La lluita de classes i el poder estan molt presents en l’obra.

Júlia exerceix poder sobre Joan, perquè és d’una classe social més alta, però, Joan té el poder sobre aquesta, perquè és un home. El comte, el pare de la senyoreta Júlia (un personatge que no apareix en escena), exerceix el poder sobre ambdós personatges perquè és un home noble, el patró de Joan i el pare de la senyoreta Júlia.

Gairebé un segle més tard, el dramaturg i guionista britànic Patrick Marber va escriure After Miss Julie i va traslladar l’acció a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès el 1945. Va saber a mes a mes, polir l’odi a les dones que declarava tenir l’autor Strindberg i va posar mes accent en la lluita de classes.

Continua llegint →