Arxiu d'etiquetes: Xavier Alberti

– 275 – Teatre – EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.05.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat …

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Al Segle d’Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d’estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l’església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se’ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos a escena i una escenografia brillant.

Continua llegint →

– 204 – Concert teatralitzat – SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.03.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

Deixa un comentari

SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Carles Santos Ventura (Vinaròs 1940-2017) va ser un dels artistes més inclassificables i fascinants de l’escena catalana, compositor, pianista, performer, autor i director teatral.

Nosaltres hem intentat veure les seves transgressores propostes teatrals, entre les que recordem a més de l’esmentada, “Patetisme il.lustrat” al TNC en 2015, “El gran teatro del mundo” i “Schubertnacles humits (els urinaris públics europeus)” ambdos al Lliure en 2012, i “Maquinofòbiapianolera” al Mercat de les Flors dins del Festival Neo 2012.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espectacle de dimarts va voler recordar únicament l’obra musical de Carles Santos, ja que en paraules de Jordi Oriol, “L’homenatge més gran que se li pot fer al Santos és tocar la seva música“, i el programa va ser el següent:

Continua llegint →

– 140 – Teatre – LA NIÑA GORDA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 107)

2 respostes

LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – espec. nº 107)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya vam poder gaudir de l’adaptació teatral de LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol (publicada en 1917), que ha fet Jordi Oriol. Un monòleg interpretat per ell mateix i dirigit per Xavier Albertí.

En aquesta proposta, que ens van presentar en roda de premsa el passat 14 , Jordi Oriol es vesteix de narrador i es converteix en la veu del mateix Santiago Rusiñol. Amb un magistral domini de la narratòria dota el text de vida pròpia. Els seus gestos, la seva modulació, i la seva capacitat de transmetre, ens fa arribar la història de La Niña Gorda.

fotografia de May Zircus

Una història que explica la vida de la filla d’un lliurepensador alcohòlic, una criatura que en néixer pesa més de set quilos, que creix de forma desproporcionada llegint els fulletons sentimentals que el seu pare distribueix per entregues, i que acaba sent exhibida en un teatre de barraca. Totes les persones que l’envolten s’aprofiten de la seva gran ingenuïtat i de les seves grans mides, per treure’n un rendiment econòmic.

La Niña és mercaderia als ulls de tothom: del pare, de la mare, del domador, un objecte fascinant que atrau i repugna.

La novel·la gira al voltant d’un dels temes més antics de Rusiñol: el de la dona “domada”, sotmesa i explotada per un home.

Amb aquesta obra, Rusiñol va voler fer una àcida paròdia de La Ben Plantada (una dona símbol que s’exhibia com una representació de totes les virtuts catalanes) d’Eugeni d’Ors enfrontant-se cruament a l’idealisme noucentista.

Continua llegint →

– 119 – Roda de premsa LA NIÑA GORDA – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.12.14 (temp. 18/19 – RdP 026)

Deixa un comentari

RdP – LA NIÑA GORDA (temp. 18/19 – RdP nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Divendres passat vaig poder assistir a la presentació del pròxim espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, LA NIÑA GORDA de Santiago Rusiñol, adaptada i interpretada per Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí.

A l’inici de la roda de premsa, els directors del TNC i de “Teatres en xarxa” es van felicitar mútuament per haver col·laborat a què algunes de les obres que es poden veure al TNC (com és el cas d’aquesta LA NIÑA GORDA) es puguin veure a diferents teatres de tot Catalunya. En cinc anys s’han pogut fer 141 funcions amb gran èxit de públic.

Diuen que LA NIÑA GORDA, es tracta d’una de les millors novel·les de la literatura catalana, i ara per primera vegada ha estat adaptada al teatre. Segons comenta Xavier Albertí, és una novel·la “botifarra” perquè dins la tripa compte un excel·lent farcit d’elements heterogenis.

Filla d’un lliurepensador alcohòlic que viu al carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, LA NIÑA GORDA és una càndida adolescent que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.

Descriu amb gran fidelitat i esplèndidament el teatre de “barraca”. També és un al·legat a descriure com la societat és molt reticent a acceptar persones que són “diferents” i no solament com en aquest cas de “gegantisme”, sinó “diferents” en qualsevol altre aspecte. Ens mostra com arribem a ser de cruels quan mirem al “diferent”. També fa una crítica ferotge a la societat masclista en què vivim.

Continua llegint →

– Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 268)

4 respostes

TEMPS SALVATGE (temp. 17/18 – espec. nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres, 8 dies després de l’operació, per fi l’Imma es va atrevir a sortir de casa i amb el cotxe i l’ajut de les crosses ens vàrem apropar al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir d’aquesta magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC.

Un gran muntatge que parteix d’un text excel·lent.

Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”.

Fotografia de May Zircus

Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns vers els altres.

TEMPS SALVATGE ens situa en una comunitat de veïns que viu atemorida per unes pintades amenaçadores. La Ivana, extraordinària Laia Manzanares, una jove de 17 anys que acaba d’arribar a la comunitat, enrareix la convivència d’unes persones que necessiten fabricar un enemic exterior per enfrontar-se a les seves pors més intimes.

Una noia que els hi pregunta una vegada i una altra Aquest és un lloc bonic per viure ?

Com indica el mateix autor en el programa de mà, els protagonistes creuen haver conquerit un espai bonic per viure, i només l’arribada d’algú nou o els immigrants que travessen el bosc amb la voluntat de quedar-s’hi, pot qüestionar si aquesta és una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida.

Continua llegint →

– Roda de premsa de PRESENTACIÓ TEMPORADA TNC 2018 – 2019 – TNC – 2018.05.17 (temp. 17/18 – RdP 082)

Deixa un comentari

Roda de premsa de PRESENTACIÓ TEMPORADA TNC 2018 – 2019 – (temp. 17/18 – RdP nº 82)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa on s’ha presentat la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya 2018 – 2019.

Davant nostre Mònica Campos, directora executiva del TNC, ha obert la presentació amb unes breus paraules i posteriorment Xavier Albertí, director artístic del TNC, ens han anat explicant un per un els espectacles que podrem veure a partir del 4 d’octubre, data en què es podrà veure la primera representació de l’espectacle inaugural, ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Haig de dir primer de tot, que m’ha sorprès desagradablement, l’augment desorbitat del preu dels abonaments de la nova temporada i malgrat que a la roda de premsa pròpiament dita no m’he atrevit a comentar-ho públicament, després en privat sí que ho he fet, primer a Xavier Albertí i després a Mónica Campos. Per posar un exemple clar, els abonaments de la temporada actual de 10 espectacles costava 100 € i els de la temporada vinent passen a costar 150 €.

Malgrat tot, sóc conscient de les dificultats econòmiques del Teatre i també de què el preu de 15 € continua sent un preu assequible i un dels més econòmics de la xarxa de Teatres a casa nostra.

Resumeixo la nota de premsa que ens han facilitat:

La nova temporada tindrà 27 espectacles (la temporada actual en té 24) dels quals 18 són d’autors contemporanis vius; es faran 377 representacions (la present temporada en té 340) i un total de 256 artistes pujarà a l’escenari al llarg de la temporada (124 dones i 132 homes).

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer (🐌🐌🐌🐌🐌) de Rossend Llurba – 2017.11.22 (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Deixa un comentari

HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer de Rossend Llurba – (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Per Imma Barba –

Dilluns de la setmana passada, dia 13 vam assistir a una conferència a la Sala Petita del Teatre Nacional en ocasió de la publicació del llibre “Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer” de Rossend Llurba.

Hem de reconèixer que anàvem a cegues, únicament atrets pel conferenciant, en Xavier Albertí i pel títol del llibre.

Ens va agradar tant el que ens va explicar, amb la seva habitual i coneguda habilitat comunicativa, que en sortir ens vam comprar el llibre, i en menys d’una setmana l’he llegit.

Xavier Albertí ens va parlar de la història d’aquesta avinguda de Barcelona a principis del segle XIX i de la figura del dramaturg Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954), personatge injustament desconegut tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català “La font del Xirineu”, del 1917.

Quan tenia onze anys, la família Llurba es va traslladar a viure a Barcelona i es van instal·lar a una casa del carrer Roser, on viuria tota la seva vida. Era l’any 1898 i això vol dir que va ser testimoni directe del naixement i evolució del Paral·lel. La data registrada, considerada com la de naixement del Paral·lel és la de 8 d’octubre de 1894, derivada del projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.

En aquella època, l’encara anomenada Avinguda Marquès del Duero, no era una altra cosa que un erm amb algunes hortes i un camí que conduïa del Baluard de les Puces a les Drassanes fins a la Creu Coberta.

En aquest lloc suburbial es van aixecar construccions temporals que canviaven de nom i de funció i on s’oferia teatre, cinema i espectacles diversos a locals i forasters. Dia i nit, el Paral·lel es va convertir en un carrer que no dormia.

Continua llegint →

– Teatre – ISLÀNDIA (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2017.10.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 69)

2 respostes

ISLÀNDIA (prèvia) – (temp. 17/18 – espectacle nº 69)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vam fer cap a la sala Petita del Teatre Nacional per veure la representació d’ISLÀNDIA, un text de Llüisa Cunillé dirigit per Xavier Albertí.

Un adolescent, que en la primera escena de l’obra ja és un adult, marxa a Nova York a buscar la seva mare. Abel Rodríguez debuta com a protagonista en aquesta obra (ell és estudiant d’informàtica i actor amateur de Sabadell) i encarna a un jove islandès de 15 anys, a mig camí entre la infància i l’edat adulta, la innocència enfrontada a la crisi espiritual i existencial de la societat occidental. Una interpretació d’aquest jove actor que ens ha agradat molt, plena de silencis i amb una actitud d’escolta passiva, processant tot el que rep i que l’ha d’ajudar a prendre una decisió.

Un viatge que ens portarà de Reykjavík a Nova York, distanciats físicament, amb desconeixença mútua, però units per les conseqüències de l’última crisi financera internacional que va començar als Estats Units i que va suposar la fallida de l’estat a Islàndia.

El noi, que somia a ser cantant d’òpera, deixa la seva illa per cercar la seva mare de la qual fa temps no en sap res. I es desplaça a la ciutat on, sobre el paper, tot és possible, on tot el que existeix es pot trobar. Però el seu viatge no és senzill ni còmode, es va trobant un seguit de personatges que són un amarg retrat de les víctimes de la crisi econòmica.

Tots ells són persones desesperançades, que han perdut el que tenien i intenten sobreviure ensarronant a qui poden, víctimes d’una societat individualista sense sentiments. I el noi parla amb ells, es deixa ensarronar i li prenen el poc que té, la maleta, diners a canvi d’un llibre que no val res, l’abric, el mòbil, … i ell accepta tot el que li succeeïx amb la calma de la persona que no té por, que no té res a perdre, que encara té somnis.

Continua llegint →

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

Deixa un comentari

RICARD III –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals. L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint →

2016.09.30 – Teatre (39) – L’APLEC DEL REMEI (🐌🐌🐌🐌) – TNC – 30.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’APLEC DEL REMEI –

L’APLEC DEL REMEI és la primera sarsuela en llengua catalana que es coneix. Va ser escrita per Josep Anselm Clavé, l’any 1858 i es va estrenar en el Liceu aquell mateix any. Es va tornar a programar l’any 1864 al desaparegut Teatre Odeon de Barcelona, i ha restat oblidada i “perduda” fins avui.

Josep Anselm Clavé (1824-1874) va centrar la seva producció musical en el cant coral i va ser el fundador dels cors Clavé, el principal referent del moviment associacionista tal com el conceptuem avui dia.

laplec-del-remei-tnc

Xavier Albertí es va proposar tornar-la de nou als escenaris d’ençà que va ser nomenat director artístic del TNC i és amb aquesta sarsuela que s’inaugura la temporada 2016-2017 del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida en aquesta ocasió per l’alter ego de Xavier Albertí, la directora polonesa Wanda Pitrowska.

La celebració dels vint anys del TNC i els quinze anys de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han estat un bon motiu.

Un escenari buit, amb tres o quatre grades, Oriol Genís vestit totalment de negre, amb un llarg abric, arrossega un micròfon mentre va parlant, sembla que no troba el lloc però finalment s’atura, ens està parlant de la figura de Clavé, iniciador de la cultura catalana moderna. I parla, parla, parla …. van entrant a l’escenari els integrants del Cor que resten palplantats esperant la fi del discurs. Un transvestit atretzzista fa un intent de treure-li el micròfon, però ell continua parlant….. Hem de dir que és aquesta l’única part de l’espectacle que hem trobat una mica llarga fins al punt de què hem desconnectat.

laplec-del-remei-2-tnc

I mentre els membres del cor interpreten la peça de “Els Xiquets de Valls” van baixant del sostre unes cadires com si es tractés d’un ballet. Els integrants de l’Orquestra amb barretines i faixes blanques les deslliguen i col·loquen en el seu lloc. Durant tota la representació apareix al fons de l’escenari, sobre impressionades, les lletres de les cançons.

Continua llegint →