Arxiu d'etiquetes: William Shakespeare

– 391 – GREC2019 – Teatre – TITUS ANDRÒNIC – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec (temp. 18/19 – espectacle nº 299)

Deixa un comentari

GREC2019 – Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (temp. 18/19 – espectacle  nº 299)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure “els de Pàrquing Shakespeare“, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec.

TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Abans però hem hagut d’aparcar el cotxe fora de la plaça Margarida Xirgú, que incomprensiblement estava tancada quan hem arribat, i hem hagut de córrer per intentar ocupar un bon lloc, ja que les entrades eren sense numerar. S’ha limitat la capacitat de l’espai escènic i les grades per propiciar la sensació d’intimitat que s’aconsegueix al parc de l’Estació del Nord cada estiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s’endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare: TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d’una obra de l’autor bard.

Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d’equipaments de so i llums, ja que tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l’activitat amb Pàrquing d’Hivern on presenten obres d’altres autors.

Continua llegint →

– Teatre – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 2018.08.02 (temp. 17/18 – espect.  nº 374)

Deixa un comentari

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – espectacle nº 374)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous 2 d’agost, amb una calor difícilment suportable, havíem d’acomplir amb la tradició estiuenca d’anar a veure “als de Parking Shakespeare” al Parc de l’Estació del Nord. Enguany, i tal com ens van explicar a la roda de premsa, representen la 10a i última de les comèdies de William Shakespeare TOT VA BÉ SI ACABA BÉ.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All’s Well That Ends Well), segurament escrita el 1604, va ser publicada el 1623. El muntatge està codirigit per Mònica Bofill i Judith Pujol i compta amb la participació de tots els membres de la companyia Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal i Ricard Sadurní.

Un text, traduït per Salvador Oliva, que es considera “menor” dins de l’obra del dramaturg bard, i per això la companyia, que amb els anys, ha esgotat el repertori de comèdies de Shakespeare, va decidir crear una dramatúrgia paral·lela, que a manera de meta-teatre, dialoga amb l’obra original i exposa al públic els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint →

– Teatre – OTHELLO (Les Antonietes) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.06.06 (temp. 17/18 – espectacle  nº 291)

2 respostes

OTHELLO (Les Antonietes) (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I de la sala Palau i Fabra a la Sala Joan Brossa de La Seca. Del conte de contes a l’adaptació d’un clàssic, OTHELLO de William Shakespeare.

OTHELLO és una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació.

Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important.

La ciutat de Venècia atorga plens poders a Othello per governar, ja que ha demostrat que ningú està més preparat per aquest càrrec que ell. La primera decisió que aquest pren és anomenar conseller al seu amic Cassio. Tothom hi està d’acord. Tothom menys Iago que amb l’únic propòsit de despertar la gelosia d’Othello s’inventarà una història d’amor entre Cassio i Desdèmona, acabada de casar amb Othello, per enemistar els seus dos rivals.

Les Antonietes és una companyia que pretén reflexionar sobre l’home i el món que ens envolta i que van iniciar la seva singladura el 2009 amb “EL MAL DE LA JOVENTUT”  (Brückner), després van seguir “MOLT SOROLL PER RES” (2011- Shakespeare), “STOCKMANN” (2013-Ibsen), “VANIA” (2014- Txèkhov), “SOMNI AMERICÀ” (2015- autoria pròpia),”UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG” (2015- Tennessee Williams) i “MAMBO” (2016-autoria pròpia).

OTHELLO, tres actors en una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat.

Continua llegint →

– Teatre – MACBETH (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca espai Brossa – 2018.01.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 173)

Deixa un comentari

MACBETH (temp. 17/18 – espectacle nº 173)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimecres era nit d’estrena a la Seca Espai Brossa, MACBETH ha tornat als escenaris, amb traducció de Salvador Oliva, adaptat i dirigit per Joan Gómez Ponseti i presentat per la companyia Teatrebrik.

Una nova aposta de la companyia que es va estrenar el novembre de 2016 a Banyoles, en el marc de les activitats per a la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare.

Amb vint anys d’història, aquesta és la desena producció teatral de la companyia i segons ells mateixos, la més ambiciosa. Teatrebrik és un grup heterogeni d’actors provinents de diferents camps artístics que inicià la seva trajectòria amb l’interès de participar en el desenvolupament cultural de Banyoles, la seva ciutat.

El muntatge ens planteja l’acció en un món hostil, un desert d’un temps post-apocalíptic, amb escassetat d’aigua i on els enfrontaments per la supervivència se succeeixen. En aquest context, trobem Macbeth, general escocès i heroi victoriós de la guerra entre Noruega i Escòcia. De retorn del camp de batalla, el sorprenen tres bruixes misterioses amb l’anunci que… serà rei!

Continua llegint →

– Teatre – NIT DE REIS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Gràcia – 2017.09.13 – (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

2 respostes

NIT DE REIS (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La casualitat he fet que la roda de premsa d’aquest espectacle s’endarrerís uns dies i coincidís en el mateix dia que nosaltres teníem reservades les nostres entrades al Teatre Lliure de Gràcia. Per aquest fet, em sembla que no és massa lògic fer dues cròniques parlant de la mateixa producció.

Dimecres 13 de setembre, per tant al matí vaig assistir a la presentació d’aquest espectacle que ja es va poder veure alguns dies dins del Festival Grec d’enguany. Nosaltres vàrem preferir esperar a veure-la en temporada per poder assistir a altres espectacles que segurament no tornaran a Barcelona.

El Teatre Lliure obre la seva temporada amb una nit descordada que passa de comèdia a blues en el desamor i altres excessos: NIT DE REIS (o el que vulguis), un  Shakespeare generacional en mans de Pau Carrió amb els actors més joves del Lliure i la música en directe d’Arnau Vallvé.

Interpretat pels membres de La Kompanyia Lliure (Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé, Júlia Truyol) juntament amb Enric Auquer, Jaume Madaula i Lluís Marquès.

Davant nostre gairebé tota la Kompanyia Jove, en Pau Carrió i en Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure que és el que primer pren la paraula per fer la presentació.

Pau Carrió ens explica que van escollir conjuntament amb Lluís Pasqual, perquè es tracta d’una de les ùltimes comèdies que William Shakespeare va escriure i que conté moltes situacions portades al límit; una comèdia sobre l’amor i el desamor, una comèdia “nocturna” celebrada la Nit de Reis que quan va ser escrita era una festa d’excessos semblant a l’actual Carnaval.

L’espectacle es presenta a 3 bandes a l’espai escènic del Teatre Lliure, amb un ritme trepidant explica un munt d’embolics sense perdre el ritme de l’energia en tota la representació, amb la força que ofereixen uns actors molt joves i amb molt de talent.

La música de la producció es basa en cançons amb textos originals de Shakespeare, reinterpretades de nou, amb estructura musical basada en el Blues amb tons de música més actual.

Els actors comenten que el fet que s’hagi estrenat al Grec, fa que després d’una pausa de diverses setmanes, s’aconsegueix que la producció encara agafi més força i millor qualitat, com de fet acostuma a passar amb els estofats, que aconsegueixen millor sabor, dies després de ser cuinats.

Us deixo com de costum l’àudio de la roda de premsa …

___________________

NIT DE REIS (Twelthf Night) va ser escrita per William Shakespeare l’any 1601, és una comèdia d’entreteniment destinada a tancar el cicle de Nadal. La peça es va publicar l’any 1623 dins del “First Folio” que recopilava 36 obres seves.

Pau Carrió, ha fet l’adaptació del text i n’és el director d’aquesta proposta de la qual també ha compost la música juntament amb l’Arnau Vallvé. Les lletres de les cançons que s’interpreten apareixen en el text original de Shakespeare.

“Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música”

Continua llegint →

– Teatre (322) – ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (🐌🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 31.07.2017

2 respostes

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest és el novè estiu consecutiu en què els de Parking Shakespeare ofereixen una comèdia del dramaturg anglès a l’espiral dels Til·lers al Parc de l’Estació del Nord.

És una aventura estival única que ofereixen els components d’aquesta companyia que habitualment seguim als teatres (la darrera vegada “Déu és bellesa“, aquesta mateixa temporada al Teatre Maldà). La diferencia en aquestes propostes, és l’espai únic, a l’aire lliure, del Parc de l’Estació del Nord, l’ambient que si crea amb famílies senceres que “encoixinats” fins a les orelles ocupen l’espai un parell d’hores abans que comenci, interpretacions en 360° i el fet que és amb la modalitat de taquilla inversa.

Jordi Centelles, codirector de la companyia La Reial, és enguany el director de la proposta i ha convertit aquesta peça de Shakespeare en un esquelet argumental on predominen els gags i caricatures d’uns personatges reconvertits en tòpics de la Itàlia dels anys 60. Veiem la mamma napolitana, els mafiosos, el Padrino, el militar, els divos de festivals, els paparazzis …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ELS 2 CAVALLERS DE VERONA (The Two Gentlemen of Verona) és una de les primeres comèdies escrites per William Shakespeare als voltants del 1590. Tracta sobre l’amistat i l’amor a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Una obra plena d’embolics.

Continua llegint →

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

Deixa un comentari

RICARD III –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.  L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint →

– Teatre (219) – MOLT SOROLL PER RES (🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 – 25.03.2017

Deixa un comentari

MOLT SOROLL PER RES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La companyia Amyralira va néixer a partir d’un encàrrec de l’Institut del Teatre i està integrada pels 4 actors i la dramaturga i directora d’aquesta proposta. Segons llegim a la seva pàgina web, el text és el punt de partida del procés de creació i aposten per un teatre total, on intervenen també la música, la dansa i els objectes.

Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta adaptació, amb el títol de “MOLT SOROLL PER RES“, es va estrenar al Foro Antonio López Mancera de l’ENAT (Escuela Nacional de Arte Teatral) de Mèxic D.F. el 10 d’octubre de 2015.

En el seu teatre cada paraula està connectada al pensament, a l’emoció, al cos i a la necessitat de dir-la.

Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats.

Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i Claudi, també esplèndids Eloi Gómez i Óscar Romera.

Continua llegint →

– Teatre (25) – OTHELO – (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 17.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

OTHELO – 

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial,  excel·lent ….

Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare.

La temporada passada, i dins del Off Villarroel es van poder veure sis representacions d’aquesta proposta i va ser tal l’èxit assolit que enguany ha estat la primera de les obres programades per la Sala. Vaig poder assistir a una d’aquestes 6 representacions i vaig quedar fascinat, valorant-la com una de les millors produccions que vàrem poder veure la temporada passada, evidentment amb 5 cargols voltaires (podeu veure aquella crònica AQUÍ).

Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior, Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“.

othelo-la-villarroel-2

Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg anglès mitjançant elements molt senzills que ens apropen d’alguna manera al teatre infantil o de carrer. Robes, caixes, lones que ens fan pensar en llits, balcons, armaris, llençols o el mar. Els personatges clàssics de l’obra, el mateix Othelo, Desdémona, Yago, Rodrigo, Casio, Emilia, …  es reinterpreten sense perdre la seva essència. 

Continua llegint →

– Teatre – HAMLET (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 19/03/2016

Deixa un comentari

La setmana santa ha provocat que les nostres cròniques teatraires restessin en un segon pla, a l’espera de la nostra tornada d’aquests dies de “descans” per les terres de Xàtiva; fa més d’una setmana vàrem poder veure aquesta extraordinària versió de HAMLET al Teatre LLiure de Gràcia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests dies hem pogut llegir diverses opinions a les xarxes socials, generalment totes positives o molt positives; el cert és que l’expectació era molt gran després de saber que les localitats per a totes les funcions estaven exhaurides abans de la seva estrena, tot i haver inclús prorrogat uns dies més del que estava previst.

Quina és la causa d’aquesta fita ?…. diuen que a causa de ser una proposta del Teatre Lliure que ha sabut promocionar molt bé, diuen que perquè està protagonitzat per Pol López, diuen que després de l’èxit d’Enric V amb el duet Pau Carrió-Pol López, diuen que … però a nosaltres tant és el que diuen, i és que teníem moltes ganes de veure aquesta producció i per això vam reservar entrades per un dels primers dies; la veritat és que no ens ha decebut gens ni mica…. ens ha agradat molt, molt i molt.

Pol López es Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió.

Continua llegint →