Arxiu de la categoria: Música contemporània

– 393 – EL NOSTRE BALANÇ DEL FESTIVAL GREC2019 – … i Roda de premsa – 2019-08.01(temp. 18/19 – RdP 083)

EL NOSTRE BALANÇ DEL FESTIVAL GREC2019 …i Roda de premsa ( (temp. 18/19 – RdP nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Palau de la Virreina en Francesc Casadesús (director artístic del Festival) ens va presentar el seu balanç del que ha estat aquesta edició del Festival Grec. D’aquesta valoració en parlarem més endavant en aquesta mateixa ressenya, però abans voldríem fer el nostre propi balanç, almenys del que nosaltres hem pogut veure

En aquestes darreres 5 setmanes, des del 25 de juny (dia en què vàrem poder veure la primera proposta d’aquesta edició del Festival), fins al 31 de juliol, data de la seva cloenda, nosaltres hem pogut veure 33 espectacles del Grec2019; però tot i això, no hem volgut oblidar altres propostes que es podien veure a la ciutat al marge d’aquest Festival i hem sumat 11 espectacles més, amb el que hem arribat a la xifra de 44 espectacles, als que hem pogut assistir en aquest període.

És difícil fer comparacions entre diferents edicions d’aquest Festival, perquè el temps ens fa males passades i esborra sovint vivències “màgiques” viscudes intensament; sent conscients d’això, creiem que aquesta edició ha estat una de les millors que recordem, perquè el nivell ha estat altíssim i els “cargols voltaires” han assenyalat fins a 13 espectacles amb la nostra màxima valoració.

Els espectacles que hem pogut veure han estat els següents: (si cliqueu a sobre dels noms dels espectacles, podreu veure la nostra valoració).

2019.06.25- Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌)

2019.06.26- Espec. inaugural – Concert – KRONOS QUARTET (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.06.27 – Teatre – NENES  I NENS (🐌🐌🐌🐌)

2019.06.29 – Teatre – VALENCIANA (🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.01 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec

2019.07.02 – Dansa – AB (INTRA) – SYDNEY DANCE COMPANY (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.03 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE)(Ivo Van Hove)  (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.04 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌) 

2019.07.05 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA (🐌🐌🐌) 

2019.07.06 – Teatre MusicalLES FERES DE SHAKESPEARE(🐌🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.06 – Dansa – BALLET BC VANCOUVER (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.07 – Teatre – CANÇO PER TORNAR A CASA (🐌🐌+🐚) 

2019.07.08 – Teatre – RICHARD III (🐌🐌🐌🐌)

2019.07.09 – Circ – DEJA VU (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.09 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. / KILE ABRAHAM (🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.10 – Teatre – TAYLOR MAC (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.11 – Teatre – AMOR MUNDI (🐌🐌🐌+🐚) 

2019.07.12 – Dansa – KIND – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.13 – Circ – BACKBONE (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.16 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.17 – SHAKESPEARE FACE TO FACE

2019.07.17 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.18 — Teatre – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.19 – Dansa – TORUS (Humanhood) (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.19 – Teatre Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.20 – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌)

2019.07.20 – Teatre – MANES de la Fura dels Baus (🐌🐌🐌🐌🐌)

2019.07.21 – MARY SAID WHAT SHE SAID (🐌+🐚)  

2019.07.22 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC (🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.23  – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌) 

2019.07.27 – Teatre – BRUELS (🐌🐌+🐚) 

2019.07.29 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE – 1620 al 1865 – Jordi Savall ( 🐌🐌🐌🐌+🐚)

2019.07.31 – Teatre Parking Shakespeare – TITUS ANDRÒNIC (🐌🐌🐌+🐚)  

2019.07.31 – Teatre- Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (🐌🐌🐌🐌🐌)

Com heu vist, el nivell dels espectacles que hem pogut veure és altíssim, ja que ….

13 espectacles han aconseguit la màxima valoració de 5 cargols voltaires

… i 10 espectacles 4 cargols o 4 i un cargolí.

Som conscients que ens hem perdut alguns dels espectacles considerats “estrella”, però veure-ho tot és impossible, i encara menys amb tan poc temps; els que vàrem escollir, són els que ens van cridar més l’atenció.

———————————–

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornant a la valoració que ens va presentar en Cesc Casadesús ahir, ell considera que no s’ha de valorar els resultats amb xifres fredes, i el que realment compta són els impactes emocionals que els espectacles que es programen, siguin capaços de fer arribar al públic. Malgrat tot, tant en un sentit com en un altre Casadesús es mostra molt satisfet amb els resultats. Pel que fa a les xifres, algunes d’aquestes són:

    • El Grec 2019 ha sumat un total de 137.737 espectadors –20.000 espectadors més que el 2018– i ha mantingut una ocupació que ratlla el 90% en la programació de Grec Montjuïc. Enguany ha estat especialment exitosa la programació al Teatre Lliure, amb 8.457 espectadors i una ocupació de més del 92%
    • L’ampliació del nombre de funcions al Teatre Grec ha comportat un augment de públic en aquest espai, que ha acollit un total de 37.577 espectadors a l’amfiteatre.
    • L’increment de públic respecte edicions anteriors al es deu en bona part a la incorporació de nous espais dins de Grec Ciutat com són el Palau de la Música, el Museu Marítim o l’Onyric-Teatre Condal i a l’augment de propostes dins la programació.
    • Grec Paral·leles, amb 12.597 espectadors en total, també ha incrementat el públic respecte anys anteriors. En aquest apartat s’hi sumen les propostes com les d’Art i Part de projectes comunitaris o White Bouncy Castle al MNAC.
    • El descompte més utilitzat pel públic del festival segueix sent el que ofereix el carnet de Biblioteques de Barcelona amb un 20% en la reducció del preu de les entrades
    • Durant el transcurs del festival s’ha anul·lat una de les funcions del Ballet BC Vancouvert a causa de la pluja i l’espectacle La set i la revolució es va cancel·lar per lesió d’un dels intèrprets. Pel mateix motiu, Here de Lali Ayguadé s’ha reconduït amb un canvi de data.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa …

 

Per altra banda, si us interessa conèixer les xifres concretes per cada espectacle, us podeu baixar aquest fitxer….. xifres del GREC Festival 2019

Aquest és l’equip tècnic del Festival Grec

– 389 – GREC2019 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2019.07.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 298)

LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (temp. 18/19 – espect.  nº 298)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Teatre Grec vam poder gaudir d’un dels concerts que conformen el recorregut temàtic d’en Jordi Savall, LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1444 al 1888.  Un gran projecte de Jordi Savall sobre la memòria musical de l’esclavatge, que ha estat girant per diversos països europeus i els Estats Units i que encara no haviem pogut veure a Catalunya.

Estrenat l’any 2015 al Festival de Música i Història de l’Abadia de Fontfroide (França),  ara arriba a casa nostra, amb dos concerts diferents, un, el que vam veure ahir, centrat en l’Amèrica del Nord i el Carib del 1620 al 1865 i l’altre, complementari, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa, concretament Espanya i Portugal, i que es podrà veure al Festival de Torroella de Montgrí el dia 2  d’agost.

Aquest projecte va néixer fa més de 20 anys, quan Jordi Savall va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia. A partir d’aquesta investigació va descobrir la clau de la riquesa de l’imperi espanyol,  basada en la explotació d’éssers humans, que eren arrencats dels seus pobles a l’Àfrica, i portats com a bèsties al Nou Món.

Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Un repertori integrat per formes musicals hispanes, inspirades en cants i balls d’esclaus i dels indígenes americans, i per músiques basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.

S’intercalen textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques, lleis i reflexions dels cronistes de l’època. Aquests textos són recitats per l’actor català d’origen gambià Babou Cham, i hem de dir que malauradament ha estat la part més feble del concert, no tant per la selecció de textos com per la lectura poc reeixida que s’ha fet d’aquests. Texts històrics des de les primeres cròniques de 1444 fins al darrer text del Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King, escrits pocs abans del seu assassinat el 1968.

El concert que hem pogut veure s’inicia el 1620, data de l’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord i acaba el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.

Un retrat musical d’una època, un gran fresc sonor que ens mostra les actituds envers els africans dels habitants de l’anomenat món occidental, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina o als Estats Units, però també les qualitats de la música com a font de pau i consolació i com a últim refugi de l’alegria i l’esperança. Una gran lliçó de música i història signada per un apassionat del mestissatge musical i del diàleg intercultural que ha estat apadrinada per la Unesco.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– 386 – Teatre – NO CAL ANAR A L’HAVANA (🐌🐌🐌🐌) —- Teatre La Gleva – 2019.07.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 297)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

La roda de premsa del passat 18 de juliol (vegeu la ressenya),  ja ens augurava que aquesta seria una proposta que ens agradaria, i deu dies més tard podem afirmar rotundament que ens ha agradat molt, que és una proposta magnifica. NO CAL ANAR A L’HAVANA és podrà veure fins al dia 4 d’agost al Teatre La Gleva.

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les.

A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia).

Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules del Marc Artigau ….

Un brindis pel qui som aquí i pels qui hi han estat abans que nosaltres. Un brindis per celebrar la vida i les havaneres. Sovint tenim la mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d’una llarga transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu.

Un espectacle concebut a partir de la idea de la Cristina Arenas que, en escoltar havaneres en una petita cala, envoltada de bons amics, va pensar que era una bona idea traslladar aquestes havaneres i aquest caliu a un espai teatral afegint la dramatúrgia adient.

Un homenatge a les nits de rom cremat, a les cançons heretades dels nostres avantpassats, a l’amistat a la llum de la lluna, a l’amor, al mar, als pescadors, a les taverneres ….. i tot amb una mirada totalment nova, fresca i divertida. Un espectacle poètic on els espectadors som rebuts amb un rom cremat i fem un brindis col·lectiu pels que estan i pels que ja no hi són.

Continua llegint

– Roda de premsa – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA – L’Antic Teatre – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 080)

RdP – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA (temp. 18/19 – RdP nº 080)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts els mitjans estàvem convocats a la roda de premsa del Col·lectiu “Cultura de Base” a l’Antic Teatre. Pensava erròniament que seria una convocatòria a la que assistiríem quatre gats mal contats, en el que la premsa “oficial” estaria absent … però en entrar a la Sala em vaig adonar que estava totalment equivocat, perquè era una roda de premsa multitudinària i la visió era espectacular.

A la banda de les graderies estaven els representants de gairebé una cinquantena d’espais culturals de la ciutat de Barcelona, …. representants de sales de Teatre petites o mal anomenades “alternatives”, de festivals, d’artistes de circ, de treballadores de la llar, ballarins, agrupacions d’àvies, de llibreries, músics de carrer i artistes de cabaret …  tots ells com si estiguessin adormits … o esgotats de tant treballar de forma precaria o fins i tot de franc en el món de la cultura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De fet per poder entrar vaig d’haver de saltar diversos cossos estirats pel terra, per poder arribar a l’espai escènic, que estava ja completament abarrotat de periodistes i de mitjans gràfics … tanta gent, que totes les cadires ja estaven ocupades i després d’una llarga estona d’estar dret, vaig decidir seure a terra.

Aquest col·lectiu vol denunciar l’estat d’emergència de la cultura de base a la ciutat de Barcelona, que fa massa anys arrosseguen una precarietat insostenible i que a més a més actualment amb la pressió immobiliària, provoca que algunes d’aquestes entitats vegin perillar la seva continuïtat, com Telenoika que fa 20 anys treballa en la democratització del món audiovisual o el mateix Antic Teatre que sembla que torna a estar en perill. També l’Espai Poètic no pot adequar el local per seguir funcionant, si no rep urgentment ajudes econòmiques públiques.

Continua llegint

– 356 – GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.10 (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle nº 276)

GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle  nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina (us deixem aquí  l’àudio)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

… i vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. Una persona vital que es transforma a escena Però en escena mostro la meva altra faceta. No es tracta d’un personatge ni d’una màscara. És una part de mi amb la qual ja porto 20 anys treballant“. 

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

L’espectacle és un organisme viu, que respira

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

Continua llegint

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– 340 –  Concert – 30 ANIVERSARI DEL COR VIVALDI – Auditori del Conservatori del Liceu (🐌🐌🐌🐌) – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 261)

Concert del 30 ANIVERSARI DEL COR VIVALDI (temp. 18/19 – espectacle nº 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte vam poder assistir a la primera part del Concert del 30è aniversari del Cor Vivaldi a l’Auditori del Conservatori del Liceu. Malgrat que teníem un compromís posterior, vam voler estar presents en una celebració tan important per aquest cor, que en aquests moments ja podem assegurar que estimem de debò, ja que l’anem seguint amb entusiasme en gairebé tots els concerts que realitzen.

El Cor Vivaldi “Petits cantors de Catalunya”, va ser fundat l’any 1989 i el componen alumnes de l’Escola IPSI de Barcelona, alumnes que dediquen tots els migdies a assajar. El Cor no es podria haver tirat endavant sense la figura del director-fundador d’IPSI, Antoni Amorós, a qui se li va fer un reconeixement especial en el concert de dissabte.

Nosaltres hem tingut la sort d’haver estat convidats a molts dels concerts d’aquest Cor al qual vam escoltar per primer cop en un concert de l’OBC a l’Auditori, l’any 2012 (vegeu ressenya), malgrat que realment el vàrem conèixer de debò al Teatre del Liceu, l’any 2013 a l’òpera Street Scene (vegeu ressenya). Des de llavors hem deixat constància dels seus concerts en moltes ressenyes en el nostre Blog.

Un grup coral que ha esdevingut una entitat singular en el panorama musical de casa nostra, i que col·labora amb l’OBC i amb el Liceu, on durant tres anys consecutius ha ofert algunes audicions de la cantata d’Albert Guinovart, “Els Pastorets“.

Continua llegint