Després d’una temporada i mitja sense trepitjar l’Auditori, enguany hem tornat a adquirir un abonament amb la confiança que la Covid no ho tornarà a esgarrar tot.
Diumenge dia 19 de setembre ha estat el nostre primer concert, que ha coincidit amb el concert inaugural de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
El repertori ha estat el següent:
- 1. BERNAT VIVANCOS – U – obra d’encàrrec. (🐌🐌🐌)
U, que segons indica el mateix compositor cal pronunciar en angles, you, és a dir, tu.
En aquesta proposta l’orquestra es veu desconstruïda en tres espais per via de l’afinació. Una obra amb moments totalment melòdics i d’altres aparentment desafinats, conseqüència de l’experiment de fer coincidir en el temps tres afinacions diferents.
Ens ha agradat més del que en principi pensàvem, especialment els moments melòdics, malgrat que en una primera audició és difícil de valorar.
Bernat Vivancos, nascut a Barcelona el 1973 és el compositor resident aquest any a l’Auditori.
- 2. EDWARD ELGAR (Regne Unit 1857-1934) – CONCERT PER A VIOLONCEL I ORQUESTRA EN MI M. OP 85 (🐌🐌🐌🐌)
Aquesta magnífica peça ha estat interpretada pel violoncel.lista anglès SHEKU KANNEH-MASON, que amb només 22 anys ha demostrat una qualitat increïble.
Una compenetració amb el seu violoncel, que ens ha arribat al fons de l’ànima. En acabar la peça forts aplaudiments i un bis de Bach en què s’acompanyava ell mateix xiulant. Autènticament deliciós.
- 3. SERGUEI PROKÓFIEV (Russia 1891-1953) – ROMEU I JULIETA – (🐌🐌🐌🐌) Selecció Duncan Ward
La selecció del ballet de Romeu i Julieta ha estat la següent: Montescs i Capulets / Dansa de les cinc parelles / Romeu i Julieta / La mort de Tybald i la mort de Julieta.
La interpretació d’aquesta peça musical per part dels membres de l’ÓBC, ens ha fet emocionar novament després de tant de temps sense poder-la gaudir en directe, que aquesta vegada ha estat magníficament dirigida.
Duncan Ward és un jove director anglès de 29 anys director titular de la Filharmónica Zuidnederland i director musical de la Jove Orquestra Mediterrània, que va debutar amb l’OBC la temporada passada.
En el concert del diumenge vam gaudir de la seva direcció enèrgica i viva i vam gaudir, de nou, de la que considerem la “nostra” orquestra.
Esplèndid retrobament amb la música de l’OBC.
Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Una mirada a com observem la vida i deixem que les coses passin. Un paisatge que es va construint a escena interaccionant amb l’escultura hiperrealista de Gerard Mas i la música de Frances Bartlett.
