Arxiu d'etiquetes: Oriol Genís

– 392 – GREC2019 – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES – Parking Shakespeare – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 300)

GREC2019 – Parking Shakespeare – L’AMANSI (PA)MENT DE LES FÚRIES (temp. 18/19 – espectacle  nº 300)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix.

Tal com comenta ella mateixa totes les obres de Shakespeare destil·len masclisme pertot arreu però aquesta obra, a més, basa la seva tesi en la necessitat de sotmetre les dones”.

Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva “fúria feminista”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’ella recordem especialment “Aüc, El so de les esquerdes” i “Màtria” que vam poder veure a Fira Tàrrega en 2017. …. Clicant en els títols en vermell podreu veure la nostra ressenya.

Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de  William Shakespeare, i les dues han volgut capgirar el text convertint-lo en un al·legat feminista tal com ens van comentar a la “Conversa Shakespeare face to face” que va tenir lloc el passat dia 17 de juliol.

La primera de les versions, la dels Pirates Teatre, anomenada “Les feres de Shakespeare”, amb direcció d’Adrià Aubert la vam veure el dia 6 de Juliol al Teatre Condal.

En la proposta que hem vist avui, Carla Rovira dona la volta a la violència que amaga el relat contra Caterina, la filla que no es comporta com hauria de fer-ho, i que ha de ser amansida, sotmesa, i al mateix temps denuncia el classisme amb els personatges de les dues criades. Per aconseguir-ho posa el focus en la masculinitat ridícula dels seus personatges masculins, sense perdre el to de comèdia de l’obra.

Continua llegint

– 275 – Teatre – EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.05.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat …

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Al Segle d’Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d’estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l’església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se’ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos  a escena i una escenografia brillant.

Continua llegint

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint

– Teatre – DOS PITS I UNA POMA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.04.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 257)

DOS PITS I UNA POMA (temp. 17/18 – espec. nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Oriol Genís és actor, dramaturg, director, cantant … i en aquesta ocasió presenta a El Maldà, com a dramaturg i director,  DOS PITS I UNA POMA, un retrat de la figura de la dona a través de la literatura i l’opera.

DOS PITS I UNA POMA és un recital d’òpera que combina la música (13  peces) amb textos d’autores (8 textos) que ens conviden a una reflexió sobre la situació de la dona a la societat des de diversos punts de vista.

L’obra posa en contacte obres de Verdi, Puccini, Cilea, Rossini, Mozart, Ponchieli i Wagner, amb escrits de poetesses i escriptores com Montserrat Roig, Valerie Solanes, Maria Aurèlia Campmany, Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló.

Grans compositors d’òpera que han dibuixat personatges de dones mortíferes i fatals, personatges femenins que van crear i han passat a la història del repertori operístic.

Contrastant amb les visions vitals d’aquestes heroïnes operístiques, tenim les dones descrites per les nostres autores que han deixat un seguit de textos sobre la seva emancipació.

Els textos d’aquestes dones contrasten amb “el retrat de les heroïnes operístiques passades pel filtre de la visió patriarcal d’aquests compositors, segons Genís.

Vivir en esta sociedad significa, con suerte, morir de aburrimiento; nada concierne a las mujeres; pero, a las dotadas de una mente cívica, de sentido de la responsabilidad y de la búsqueda de emociones, les queda una-sólo una única posibilidad: destruir al gobierno, eliminar el sistema monetario, instaurar la automatización total y destruir al sexo masculino” (SCUM MANIFIESTO. Valerie Solans)

És una peça que vol trencar l’estigma dels personatges femenins del món de l’òpera, oferint un recital en el que la música ocupi un lloc destacat i ens transporti a alçàries de bellesa, sense renunciar a les ganes de provocar una reflexió sobre el paper de la dona partint d’una imatge convencional: la que es guanya la vida netejant i la que viu reclosa a casa seva.

Continua llegint

– Teatre – SOL SOLET (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.03.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 232)

SOL SOLET (temp. 17/18 – espec. nº 232)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre, Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol). Munda (magnífica Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L’arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de Javier Beltrán) trencarà l’aparent equilibri.

Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís) i els personatges de la llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) completen el repartiment.

Continua llegint

– Teatre – KABARETT PROTOKOLL (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.01.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 176)

KABARETT PROTOKOLL (temp. 17/18 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres al vespre, al Off Romea, vam poder veure aquesta proposta que es va estrenar fa dos anys al Maldà. És una producció de La Bacanal, que ha girat per diversos llocs de la geografia catalana i ara ha aterrat al vestíbul del Teatre Romea fins al 24 de febrer.

KABARETT-PROTOKOLL és una peça que recupera l’esperit i les cançons dels cabarets alemanys i ho porta al present.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un actor amb idees,
una directora d’ideals,
una dramaturga estressada
i un pianista lacònic
assagen alguna cosa
que vol ser un espectacle de cabaret.
Bé, ho intenten.
Però passen coses.
Ja ho té això d’assajar amb públic.
Coses de l’assaig i coses del directe.
Ells s’ho han buscat.
Afortunadament, només és un assaig.
Ja estrenaran algun dia.

Als anys trenta del segle passat, des de l’escena dels cabarets berlinesos, persones que estaven en contra del feixisme es permetien opinar i criticar, sempre sota la pàtina de l’humor, amb la paraula i la música. Artistes com Bertolt Brecht, Ernst Toller, Kurt Tucholsky, Hans Eisler i Friedrich Hollaender, provocaven la riallada dels espectadors, al mateix temps que explicaven el que estava passant i alertaven de l’ascens imparable del nazisme. Una pràctica perillosa que molts van pagar amb l’exili, la presó, l’assassinat o el suïcidi.

Continua llegint

– Teatre – ISLÀNDIA (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2017.10.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 69)

ISLÀNDIA (prèvia) – (temp. 17/18 – espectacle nº 69)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam fer cap a la sala Petita del Teatre Nacional per veure la representació d’ISLÀNDIA, un text de Llüisa Cunillé dirigit per Xavier Albertí.

Un adolescent, que en la primera escena de l’obra ja és un adult, marxa a Nova York a buscar la seva mare. Abel Rodríguez debuta com a protagonista en aquesta obra (ell és estudiant d’informàtica i actor amateur de Sabadell) i encarna a un jove islandès de 15 anys, a mig camí entre la infància i l’edat adulta, la innocència enfrontada a la crisi espiritual i existencial de la societat occidental. Una interpretació d’aquest jove actor que ens ha agradat molt, plena de silencis i amb una actitud d’escolta passiva, processant tot el que rep i que l’ha d’ajudar a prendre una decisió.

Un viatge que ens portarà de Reykjavík a Nova York, distanciats físicament, amb desconeixença mútua, però units per les conseqüències de l’última crisi financera internacional que va començar als Estats Units i que va suposar la fallida de l’estat a Islàndia.

El noi, que somia a ser cantant d’òpera, deixa la seva illa per cercar la seva mare de la qual fa temps no en sap res. I es desplaça a la ciutat on, sobre el paper, tot és possible, on tot el que existeix es pot trobar. Però el seu viatge no és senzill ni còmode, es va trobant un seguit de personatges que són un amarg retrat de les víctimes de la crisi econòmica.

Tots ells són persones desesperançades, que han perdut el que tenien i intenten sobreviure ensarronant a qui poden, víctimes d’una societat individualista sense sentiments. I el noi parla amb ells, es deixa ensarronar i li prenen el poc que té, la maleta, diners a canvi d’un llibre que no val res, l’abric, el mòbil, … i ell accepta tot el que li succeeïx amb la calma de la persona que no té por, que no té res a perdre, que encara té somnis.

Continua llegint