LA NETA DEL SENYOR LINH (temp. 18/19 – espec. nº 089)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
…. i sense bellugar-nos de lloc després de gaudir de l’exposició CAMERINOS de Sergio Parra i prendre un cafetó al bar del Teatre Lliure, ocupem la nostra localitat a la fila 1 de la sala Fabià Puigserver. Ens espera l’estrena de LA NETA DEL SEYOR LINH, interpretada per Lluís Homar (Barcelona, 1957) sota la direcció de Guy Cassiers (Anvers 1960) a partir de la producció original de Toneelhuis.
Versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel (1962) traduïda del francès per Sergi Belbel i amb dramatúrgia d’Erwin Jans i Jérôme Kircher.
Una faula sobre l’exili, la soledat i la recerca de la identitat. Un espectacle sobre la comunicació, l’amistat i la imaginació per tal de sobreviure en un món diferent i a priori hostil.
La novel·la “La petite fille de Monsieur Linh” va ser publicada l’any 2005 i l’any 2006 va ser publicada en català amb traducció de Lourdes Bigorra.
Aquest espectacle forma part del recorregut Memòria Obstinada com també “Así que pasen cinco años” (del 18 al 20 de gener), “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons història oculta del desembarcament” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero una historia de la clase trabajadora en España” (del 13 al 30 de juny).
El senyor Linh ha fugit del seu país, que ha estat anorreat per la Guerra, buscant un futur millor per a la seva neta Sung Diû. No se sent a casa en aquest país estranger, fins que coneix el senyor Bark. Ell li parla sobretot de la seva dona, morta de fa poc. El senyor Linh no l’entén però l’escolta, amb la seva neta a la falda. Es troben cada dia en un parc, al mateix banc. Fins que un dia tot canvia ….
Enorme escenari, on Lluis Homar, també “enorme” no necessita res més per fer-nos arribar la veu dels tres personatges de la història, el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark.
El senyor Linh i el senyor Bark són dues persones solitàries que parlen diferents llengües però que són capaços de comunicar-se amb petits gestos. Una relació que commou i on tots dos mostren una necessitat immensa d’estimar i sentir-se estimat. El senyor Linh enyora la seva terra, i per no oblidar-la taral·leja a la seva néta una cançó de bressol que s’ha transmès durant generacions i que li retorna l’olor de la seva llar.
L’ART DE LA COMÈDIA va ser escrita l’any 1964, pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900 – 1984) i sembla que ell mateix, li tenia una especial estimació a aquest text; segurament una de les raons era perquè el seu argument parla essencialment de TEATRE; tot i així aquesta obra no va tenir un èxit immediat després de la seva estrena, però ha anat aconseguint reconeixement a mesura que ha anat passant el temps, fins que ara mateix, està considerada una de les grans obres del segle XX.
Però crèiem que la cita amb Lluís Homar, era del tot inexcusable, ja que el considerem un dels grans actors de casa nostre i mai ens ha decebut en cada una de la multitud d’interpretacions que hem vist d’ell. Aquesta TERRA BAIXA, tampoc és una excepció i abans de seguir la crònica hem de dir que tornem a caure rendits davant la seva gran professionalitat com a actor.
