Arxiu de la categoria: Rodes de Premsa

10 ANYS de VOLTAR i VOLTAR

Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.

Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.

Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.

Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.

Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.

Una forta abraçada a tots els “Voltaires”

– 168 – Roda de premsa – EPICENTRE PIONERES — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 047) – 2020.02.27

RdP – EPICENTRE PIONERES (temp. 19/20 – RdP nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dijous passat, abans de marxar uns dies cap a Perpinyà, vaig poder assistir al Teatre Nacional de Catalunya, a la llaaaaaarga Roda de premsa de l’EPICENTRE PIONERES. Una presentació que va durar gairebé dues hores entre sessió fotogràfiques i parlaments, on van participar bona part de les persones implicades.

Cada temporada el TNC dedica un cicle a un epicentre patrimonial, a un determinat autor/a o gènere teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

En aquesta ocasió, l’EPICENTRE PIONERES vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística, ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà.

Continua llegint

– 160 – Teatre – SACARINA  (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046) – 2020.02.18

SACARINA (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts dia 18 de febrer, era nit d’estrena a El Maldà amb l’última proposta de La Ruta 40, SACARINA, que ens van presentar fa una setmana en una roda de premsa en petit comitè i força accidentada, ja que ens vam quedar a les fosques.

Us deixem l’àudio …

 

La companyia La Ruta 40, torna a la sala després de l’exitós “El llarg dinar de Nadal” que    nosaltres vam veure en 2014, i ha estat l’encarregada de programar l’Espai Lliure del Teatre Lliure durant tres mesos en aquesta temporada.

SACARINA és un text contemporani de Davide Carnevali, amb traducció de l’Albert Arribas  i dirigit per Sergi Torrecilla que ha decidit iniciar-se en la direcció amb un text d’aquest autor després de treballar com a actor a “Actes Obscens en Espai Públic” (TNC 2017) i “La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta” (Sala Beckett 2019).

Continua llegint

– 154 –  Teatre – GERMANES  (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045) – 2020.02.14

GERMANES (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero.

Aquesta és la tercera producció conjunta del Tantarantana i Arsènic Creació, després de    “Shenzhen significa infern” (2018) i “Monster” (2019). També ha co-produït, amb el Festival TNT, “La nit just abans dels boscos” (2013) i “Lampedusa Beach” amb Artescena Social. La companyia Arsènic Creació va néixer en 2005 com a espai de formació teatral i té la seva seu a Granollers a Roca Umbert Fabrica de les arts.

This slideshow requires JavaScript.

Dimarts dia 11 va tenir lloc la roda de premsa i passi de gràfics, de la que us deixem una escena de la representació i també l’àudio de la presentació.

 

Passi de gràfics de l’onze de febrer al Teatre Tantarantana

Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura.

Continua llegint

– 151 –  Teatre – JUSTÍCIA  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044) – 2020.02.11

JUSTÍCIA (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

És la primera vegada, en els deu anys d’història d’aquest blog, que assistim primer a una de les representacions prèvies a l’estrena i l’endemà a la roda de premsa de presentació.

Això és el que ens ha passat amb JUSTÍCIA, ja que aquest passat dimarts vam poder anar a veure la proposta escènica i dimecres a la presentació en roda de premsa, de la que com sempre us deixem l’àudio.

 

This slideshow requires JavaScript.

Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena.

En paraules de Josep Maria Mestres, JUSTICIA és una obra que posa en primer pla el tema de la identitat. Qui som? Com som? Per què som així? D’on som? Que ens configura com a persones, com a societat, com a país?

JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.

Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però molt fàcils de seguir per part de l’espectador.

Continua llegint

– 150 – Teatre – GAZOLINE (🐌🐌🐌) — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043) – 2020.02.12

GAZOLINE (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres dia 12, a la Sala Tallers del TNC ha tingut lloc l’estrena a Barcelona de GAZOLINE de Jordi Casanovas dirigida per José Luis Arellano García. Una proposta de la Fundacions Edmond de Rothschild i la Fundació Teatro Joven que té per objectiu visibilitzar i fomentar la diversitat ètnica en les arts escèniques.

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres vam poder assistir a aquesta estrena en la funció matinal escolar, i el dia abans, dimarts dia 11, també a la roda de premsa de presentació de la que també us deixem l’àudio.

 

GAZOLINE és un text escrit l’any 2006, arran dels aldarulls produïts a l’extraradi de Paris durant la tardor del 2005. La mort de dos joves musulmans d’origen africà que escapaven de la policia en Clichy-sous-Bois, una comuna pobra de l’est de la capital gal·la, va originar una revolta que aviat es va expandir a altres ciutats franceses. Es van aixecar barricades i van cremar desenes de cotxes en tot el país.

Continua llegint

– 148 – Roda de premsa – LA ESPUMA DE LOS DIAS – Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 042) – 2020.02.10

RdP – LA ESPUMA DE LOS DIAS  (temp. 19/20 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la presentació de LA ESPUMA DE LOS DIAS, el pròxim espectacle que es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, del 12 al 23 de febrer. Es tracta d’un espectacle basat en la novel·la “L’Écume des jours(1947), segurament la mes coneguda de l’autor francès Boris Vian.

La directora i dramaturga Maria Velasco, ha creat una adaptació “no realista” d’aquesta novel·la, reescrivint un nou text, i dirigint aquesta posada en escena força poètica i visual, d’una manera multidisciplinària, on es fusionen text, dansa i música. Aquesta proposta ha tingut una excel·lent acollida al Teatro Español de Madrid.

Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, ha iniciat la presentació anunciant que aquest espectacle “obre un seguit de propostes de dones directores i dramaturgues que s’estrenen a Teatre Lliure“.

LA ESPUMA DE LOS DIAS parla de l’amor, la mort i la vida, a través d’una història senzilla, en la qual la malaltia travessa una parella d’enamorats amb un tràgic final. Una malaltia que, com ha comentat Maria Velasco “entra de fet com un elefant dins d’una cristalleria, fent malbé tot el que està al seu pas“. “Una mena de metàstasi que circula des de les cèl·lules de la protagonista a les cèl·lules de la societat“.

Maria Velasco coneixia de jove la novel·la, però en realitat l’ha redescobert en la seva plenitud, en l’edat adulta.

Continua llegint

– 142 – Roda de premsa – NOMÉS LA FI DEL MÓN – Teatre Biblioteca de Catalunya – (temp. 19/20 – RdP 040) – 2020.02.04

RdP – NOMÉS LA FI DEL MÓN  (temp. 19/20 – RdP nº 040)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí estàvem convocats per la Perla29 al Teatre de la Biblioteca de Catalunya per presentar NOMÉS LA FI DEL MÓN, el pròxim espectacle que es podrà veure en aquest teatre a partir del 12 de febrer.

Oriol Broggi, director artístic d’aquest espai, dirigirà aquesta propostaEs tracta d’un text del dramaturg Jean-Luc Lagarce, traduït al català per Ramon Vila.

L’Oriol primer de tot ha volgut presentar a les persones que presidien la taula … (a la foto i d’esquerra a dreta) … les actrius Màrcia Cisteró, Clàudia BenitoMuntsa Alcañiz i a l’altre costat d’ell, l’actor David Vert, Ramon Vila (traducció) i Albert Reverendo (ajudant de direcció). L’actor Sergi Torrecilla no ha pogut assistir a la roda de premsa.

This slideshow requires JavaScript.

Un projecte que segons Oriol Broggi tenien pensat des de setembre passat i en el que han pogut treballar relaxadament. En la seva posada en escena no s’ha volgut fer ús de cap mitjà audiovisual ni cap afegit escenogràfic, precisament per donar encara més valor a la paraula i a la interpretació dels actors.

Oriol reconeix que ell no és un gran coneixedor d’aquest autor, com sí que ho és en Ramon Vila. En el primer apropament al text, li va semblar força  “dura” de llegir, però posteriorment el va atrapar.

Jean-Luc Lagarce, és un escriptor que no va tenir massa èxit en vida i que després de la seva prematura mort a trenta-vuit anys, va assolir un gran èxit, molt especialment a França. Va escriure entre altres textos fins a 25 obres de teatre.    Aquí a casa nostra,  és un autor no massa conegut, malgrat que d’aquesta obra “NOMÉS LA FI DEL MÓN”, ja es va poder veure una versió al Teatre Tantarantana l’any 2003.

Continua llegint

– 137 – R. de premsa – QUEMA LA MEMORIA – La Villarroel (temp. 19/20 – RdP 039) – 2020.01.31

RdP – QUEMA LA MEMORIA  (temp. 19/20 – RdP nº 039)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

… I de la Sala Versus Glòries a La Villarroel per assistir a la presentació de la propera proposta de l’Off Villarroel, QUEMA LA MEMORIA, escrita, dirigida i interpretada per Paula BonetRamón Rodríguez i que oferirà 4 úniques funcions, els dilluns del mes de febrer.

QUEMA LA MEMORIA  és la taca, la música i la paraula d’un diàleg que ens recorda que res és per sempre. Un cubell d’aigua tèrbola i esquinçalls de paper mullat de pintura fresca són el bodegó que resta quan acaba l’espectacle. Tota una experiència multisensorial que a través de la música i la paraula enlluernen la foscor que coneixem i no esquivem perquè volem abraçar la llum. Les imatges muten de la mateixa manera que ho fa la veu. Ramón Rodríguez torna a demostrar que és un virtuós de la paraula. Paula Bonet es consolida com a artista i una de les millors pintores del món.

Cada funció és única i irrepetible i en ella Paula Bonet canvia la solitud del taller per l’escena, i Ramón Rodríguez se centra en la interpretació musical. Una pantalla ens anirà mostrant, en directe, el treball de l’artista, una imatge que anirà mutant com a resultat del diàleg entre la música i la paraula. En funció de la resposta del públic, la interpretació de la música pot canviar.

QUEMA LA MEMORIA és la posada en escena del cançoner il·lustrat del mateix títol, un llibre que en 2017 va reunir una selecció personal de cançons a manera de resum dels deu anys de carrera d’en Ramón (The New Raemon). Totes aquestes cançons, un total de 84, han estat il·lustrades per la Paula.

Continua llegint

– 136 – Roda de premsa – AMY (and the orphans) — Sala Versus Glòries (temp. 19/20 – RdP 038) – 2020.01.31

RdP – AMY (and the orphans)  (temp. 19/20 – RdP nº 038)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir divendres, darrer dia de gener, culturalment parlant, per nosaltres va ser una jornada molt intensa, ja que al matí vaig assistir a dues rodes de premsa i al vespre vam veure una representació al Teatre Gaudí, que ja us avanço, abans de començar a redactar la ressenya que aconsegueix els 5 “cargols voltaires”.

A primera hora del matí es va presentar a la Sala Versus Glòries, una proposta escènica amb el títol AMY (and the orphans), basada en fets reals, amb un text escrit per la dramaturga nord-americana Lindsey Ferrentino.

Un text que va escriure per explicar la història de la seva tieta, Amy Jacobs, que va néixer amb síndrome de Down i que als anys setanta del segle passat, va ser abandonada pels seus pares a una Institució creada per “apartar” de la societat éssers humans considerats “no productius”, en una època on la síndrome de Down, gairebé era considerada una maledicció. Precisament aquella institució amb posterioritat va ser denunciada per maltractament i abusos.

La companyia “La niña Bonita” actualment resident d’aquesta Sala, ha obtingut els drets de l’autora, per estrenar la proposta per primera vegada fora dels EUAi poder-la representar a Barcelona, amb la particularitat de què la protagonista de la història serà interpretada per l’actriu Odile Fernández, amb síndrome de Down.

Continua llegint