Arxiu de la categoria: Rodes de Premsa

– 122 – Roda de premsa – INFANTICIDA – Sala Atrium (temp. 19/20 – RdP 035) – 2020.01.22

RdP – INFANTICIDA (temp. 19/20 – RdP nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres 22 de gener i en horari no habitual, es va celebrar la roda de premsa i passi de gràfics del proper espectacle que es podrà veure a la Sala Atrium. Es tracta d’INFANTICIDA, un monòleg en forma d’òpera electrònica, segons els seus creadors.

Patrícia Mendoza, responsable de la programació de la Sala Atrium, està molt il·lusionada amb la proposta i fa broma tot dient que serà la primera vegada que es representa una òpera en aquest teatre. La proposta ja s’ha pogut veure fa pocs dies, en una sèrie de funcions prèvies a la Sala Trono de Tarragona.

L’autora és Caterina Albert, més coneguda pel seu pseudònim com a Víctor Català, va obtenir el premi Jocs Florals d’Olot l’any 1898 amb aquest text. L’epicentre de les seves obres és gairebé sempre el món femení, ja que llavors estava immersa en una societat repressora profundament masculinitzada, com era la societat a final del segle XIX.

Aquest monòleg dóna veu a una dona, Nela, que narra el capítol més dur i cruel de la seva vida; un personatge que ha viscut una situació límit on ens explicarà les circumstàncies que l’han portat a assassinar al seu propi fill.

INFANTICIDA vol ser un crit d’una dona valenta i apassionada, que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera pròpia de fer i de viure. I tot per la necessitat de l’amor, del plaer i d’intentar trencar l’opressió que l’envolta.

No va estrenar-se fins seixanta anys després de ser escrita, perquè qüestionava dogmes, com presentar al personatge com un ésser salvatge i apassionat i no pas com a feble. Un text incòmode llavors i potser continua sent-ho per algunes persones.

Ara en aquesta posada en escena, INFANTICIDA és un crit en forma de cançó; la necessitat de trobar en la música una visió dels fets contemporània, però sobretot per apropar-se a partir de la música al món sensorial, emotiu i oníric d’una dona que acaba de cometre un crim.

El motor d’aquesta proposta és l’actriu i cantant Neus Pàmies, que al mateix temps la interpreta i la produeix. Neus ens explica que és la primera vegada que s’enfronta a un monòleg i que se sent responsable de fer arribar als espectadors aquest text amb claredat, Afirma que li fa molta il·lusió liderar aquest projecte. El text el va conèixer fa molts anys de la mà de Raimon Molins, en aquest mateix espai, quan encara la Sala Atrium no havia obert les seves portes com espai teatral.

Ella va ser la que va reunir-se separadament amb en Marc Angelet, la Clara Peya i en Marc Rosich, per intentar aixecar la proposta, amb el millor equip possible.

Marc Rosich és el responsable de l’adaptació, que l’ha treballat per convertir el text inicialment en vers en una sèrie de cançons, intentant sempre conservar el sentit de l’obra i fins i tot la “rusticitat” del llenguatge emprat en el català de l’època.

Clara Peya és la persona que ha realitzat la composició musical de l’espectacle, inicialment pensada per a piano, malgrat que la incorporació al projecte de Gerard Marsal, ha fet que la música i també en alguns moments la paraula de l’actriu, ha agafat un caràcter electrònic. En Gerard interpretarà la música en directe i distorsionarà la veu com si sortís d’un magnetòfon.

La direcció escènica és de Marc Angelet i el disseny de l’escenografia de Laura Clos “Closca”. La dramatúrgia està portada a una cel·la, on es realitzaran els interrogatoris de la protagonista, que estarà envoltada per vídeos projectats a les parets i a terra.

Una òpera electrònica, basada en la música neoclàssica de Clara Peya, i transformada electrònicament, on mana per sobre de tot la melodia, que pot arribar a ser inclús “elegant”, i fins i tot comparable a una banda sonora d’una pel·lícula. El contrast de la “rusticitat” del llenguatge, amb la modernitat del tractament musical, encara la fa més interessant.

Us deixo l’àudio de la presentació …

 

La proposta es podrà veure a la Sala Atrium fins al 2 de febrer.

– 120 – Roda de premsa – HITS del TRICICLE – T. Coliseum (temp. 19/20 – RdP 034) – 2020.01.22

RdP – HITS del TRICICLE (temp. 19/20 – RdP nº 034)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Avui al matí ens havien convocat al Teatre Coliseum, a una roda de premsa per presentar la reposició de l’espectacle de “El Tricicle”, HITS, que la temporada passada va triomfar al Teatre Victòria i que va exhaurir les seves localitats en pocs dies.

Maria José Balañá, presidenta del Grup Balaña, ha fet la presentació inicial, però han estat els components de “El Tricicle”, Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia, els que ens han explicat que malgrat que la temporada passada van dir que era el seu comiat dels escenaris, en veure que molta gent s’havia quedat sense veure l’espectacle, ja es van posar en contacte amb el grup Balaña per veure la possibilitat de programar aquesta temporada la seva reposició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A partir de demà 23 de gener i fins al 30 de març, al Teatre Coliseum es podran veure les darreres 50 funcions d’aquest espectacle. Una proposta que ja han vist fins ara 369.606 persones a diferents ciutats de l’estat espanyol i que segurament sobrepassara els 400.000 espectadors quan acabin aquestes representacions.

HITS (Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent) … reuneix dotze esquetxos i també un ampli resum de gags curtíssims que tanca l’espectacle. Un recull “del millor del millor Tricicle“, en el que es podrà veure una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicomic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrífic (1991), Entremès (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007), Bits (2012) i aquest HITS (2016).

Comenten que aquest és el millor espectacle de tots, perquè han estat en realitat els espectadors els que han escollit els esquetxos que en formen part d’aquesta proposta, malgrat que algunes vegades els agrada improvisar.

Continua llegint

– 116  – Roda de premsa – MAESTRO FELLINI – T. Akadèmia (temp. 19/20 – RdP 033) – 2020.01.20

RdP – MAESTRO FELLINI (temp. 19/20 – RdP nº 033)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

…. i del TNC al Teatre Akadèmia, sense temps material de fer-ho en condicions, ja que disposàvem tan sols d’un quart d’hora des de la finalització de la primera roda de premsa, per desplaçar-nos per la ciutat entre dos espais teatrals força allunyats. Els que ens vam desplaçar en transport públic, no vam poder arribar per pocs minuts al passi de gràfics de MAESTRO FELLINI, i en arribar ens vam trobar amb les portes del Teatre Akadèmia, tancades.

Crec sincerament que hi ha una pèssima planificació entre els espais culturals de la ciutat, per posar-se d’acord i que no són capaços de valorar l’esforç de les persones, periodistes o no, que volem fer difusió dels seus espectacles.

Per celebrar el centenari del naixement de Federico Fellini, precisament el 20 de gener del 2020, el Teatre Akadèmia de Barcelona presenta MAESTRO FELLINI, un homenatge a una de les personalitats més extraordinàries del panorama del cinema italià i mundial.

L’espectacle endinsarà a l’espectador en un viatge a través de l’univers del director italià on mitjançant entrevistes, cartes, escrits i notes de direcció, en un format de lectura a dues veus il·lustrada amb imatges dels seus projectes i assajos amb els actors. L’espectacle comptarà també amb el testimoni d’amics i artistes que van tenir l’oportunitat d’entrar al seu món.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La proposta, escrita a quatre mans pel director artístic del Teatre Akadèmia Guido Torlonia i per Ludovica Damiani, pren com a referència l’espectacle i estructura de “Caro Maestro”, que es va estrenar al mateix teatre durant la temporada 2017-18.

MAESTRO FELLINI ha estat versionat en tres idiomes diferents, italià, francès i angles … i ja s’ha pogut veure prèviament als teatres Quirino de Roma el 2008, al MAAM de Mosca el 2011, al IIC de París i al Signature Theatre de Nova York el 2013.

Continua llegint

– 115  – Roda de premsa – LA CASA DE LES ARANYES – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – RdP 032) – 2020.01.20

RdP – LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – RdP nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns 20 de gener, vàrem tenir un dia molt actiu teatralment parlant, ja que al matí vaig assistir a dues rodes de premsa (TNC i Akadèmia), i al vespre teníem entrades per la Sala FlyHard.

La primera roda de premsa va ser al vestíbul de la Sala tallers del Teatre Nacional de Catalunya, on es presentava LA CASA DE LES ARANYES de Paco Zarzoso.

Es tracta d’un text sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. L’obra, amb autoria de Paco Zarzoso i direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba. Una producció de les dues entitats mencionades, en una col·laboració poc freqüent en els darrers anys entre les dues comunitats que comparteixen la mateixa llengua, i que tots desitgem que es normalitzi a partir d’ara.

El text retrata amb una fràgil delicadesa la desolació d’unes vides distanciades del contacte amb la resta de la societat, i fortament marcades per les cicatrius que els lliguen als seus records més incòmodes.

Continua llegint

– 107  – Roda de premsa – HERÈNCIA ABANDONADA — i — CELEBRARÉ MI MUERTE – Sala Beckett (temp. 19/20 – RdP 031) – 2020.01.14

RdP – HERÈNCIA ABANDONADA – i – CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dimarts es van presentar a la Sala Beckett dos espectacles, inclosos dins del paraigua del cicle iniciat per aquest teatre aquesta temporada, sota el títol de “Memento mori. Recordem-nos de morir“, una invitació a mirar-nos la mort de cara, potser per intentar viure més intensament. Els espectacles són: HERÈNCIA ABANDONADA de Lara Díez i CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

———————————

HERÈNCIA ABANDONADA es podrà veure del 16/01 al 02/02/2020

Aquesta proposta va sorgir de l’interès de la seva autora, Lara Díez Quintanilla, per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren  I quin és el llegat que ens deixen ?

L’obra va néixer el 2014 com una peça curta que va escriure l’autora pel Cafè Bar de la Beckett, quan la Sala estava situada a Gràcia. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir-la en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Val a dir que aquesta proposta, estava programada amb anterioritat a la Sala Beckett, però la coincidència de les últimes setmanes de l’embaràs de l’actriu, amb la data d’estrena, va posposar-se la seva representació per mes endavant.

Continua llegint

– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

RdP – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – RdP nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa de les dues a les que vaig poder assistir aquest passat dilluns; aquesta es va celebrar al Teatre Tantarantana, per presentar l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que nosaltres ja vàrem poder veure l’any 2017 a El Maldà en versió catalana,  dirigida per Moisès Maicas (podeu llegir en aquest enlllaç aquella ressenya).

Una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, per qüestionar les societats democràtiques liberals. Un text que planteja la problemàtica entre el nord i el sud del planeta.

Dues parelles amigues d’ençà que estudiaven juntes la carrera de medicina. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Frustracions, somnis no complerts, realitats no desitjades, acusacions, falses alegries, infidelitats, enveges, angoixes, pors,  … tot va desfilant davant nostra amb una gran cruesa.

En l’obra el conflicte esclata en un sopar, tant en l’aspecte social coma personal.

Avui dimecres 15 de gener, el Teatre Tantarantana estrenarà la versió en castellà, de mans de la cia “La Cantera”, dirigida per Jorge Sánchez, a partir d’una traducció d’Albert Tola. Aquesta companyia va fer una recerca entre els autors que els agradaria representar i van veure que per exemple aquest text no s’havia representat mai a Madrid.  Aquesta entre d’altres va ser una de les raons per escollir-la. A aquesta companyia el que principalment els interessa és el treball interpretatiu, per sobre de la plàstica de la seva posada en escena.

Continua llegint

– 104  – Roda de premsa – Cicle GRETA & FRIDAY – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – RdP 029) – 2020.01.13

RdP – Cicle GRETA & FRIDAY (temp. 19/20 – RdP nº 029)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns vaig poder assistir a un parell de rodes de premsa seguides. La primera d’aquestes es va realitzar a l’Escenari Joan Brossa, per presentar un cicle o díptic de dues obres, sota el nom de GRETA & FRIDAY.

Un díptic que vol ser un dels plats forts de la temporada d’aquest espai teatral, segons ens explica el seu director artístic, Marc Chornet.

Està basat en dos personatges que es coneixen durant a la seva adolescència, en la primera obra, AMOR PUR (d’Albert Mestres) …i que posteriorment es retroben anys després quan ja són adults en la segona proposta, AMOR MOR.(de Queralt Riera).

El díptic és un encàrrec del director artístic del teatre Marc Chornet, que busca, per una banda, trobar en aquests dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

———————————–

La primera obra, AMOR PUR, està escrita i dirigida per Albert Mestres que ens dibuixa el retrat de dos joves (interpretats per Lola Carandell i José Luis Oliver) que es coneixen en el marc d’una manifestació del “Fridays for future. El seu amor pel món i les seves conviccions sobre com protegir-lo, esdevenen el punt d’inici d’una història d’amor amb un final incert. 

Albert Mestres ens comenta que en Brossa era molt amic del seu pare, i que ell sempre ha tingut ganes d’escriure quelcom que es pogués aixoplugar sota el seu paraigua. Fa un temps va conèixer a la Lola Carandell i ella sense saber-ho li va provocar les ganes d’escriure aquest text, entrellaçant-lo amb el món màgic del circ. “Si no hi ha futur, no té sentit la vida“.

Continua llegint