Arxiu d'etiquetes: TNC

– Teatre – CLAUDIA (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2017.11.30 (temp. 17/18 – espectacle nº 128)

CLAUDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 128)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Han passat els anys, però encara tenim fresca a la memòria la història de NADIA, la jove afganesa a la qual una bomba va canviar la vida. Una vida que ens va explicar ella mateixa en forma de documental escènic. Una proposta que signava la companyia La Conquesta del Pol Sud, i que ara ens presenten la segona peça de la que serà una trilogia.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa aquesta proposta de teatre documental, està també narrada en primera persona per la seva protagonista, Claudia Victoria Poblete Hlaczick. Es va estrenar al Festival Grec del 2016 i s’ha pogut veure en diferents escenaris, l’última d’elles, fa pocs dies, a Brussel·les.

La Companyia La Conquesta del Pol Sud, creada el 2010, està formada per Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer i a CLAUDIA tornen a combinar el llenguatge teatral amb la investigació periodística.

Carles Fernández Giua, és el director de l’espectacle i ha manifestat que el procés de treball ha estat un privilegi. La Claudia no havia fet mai a la vida teatre i hem viscut una transformació potent, hem vist com anava agafant molta força perquè li fascinava poder comunicar una experiència pròpia al públic. Ha estat un procés de generositat impressionant.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer (🐌🐌🐌🐌🐌) de Rossend Llurba – 2017.11.22 (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Deixa un comentari

HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer de Rossend Llurba – (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Per Imma Barba –

Dilluns de la setmana passada, dia 13 vam assistir a una conferència a la Sala Petita del Teatre Nacional en ocasió de la publicació del llibre “Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer” de Rossend Llurba.

Hem de reconèixer que anàvem a cegues, únicament atrets pel conferenciant, en Xavier Albertí i pel títol del llibre.

Ens va agradar tant el que ens va explicar, amb la seva habitual i coneguda habilitat comunicativa, que en sortir ens vam comprar el llibre, i en menys d’una setmana l’he llegit.

Xavier Albertí ens va parlar de la història d’aquesta avinguda de Barcelona a principis del segle XIX i de la figura del dramaturg Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954), personatge injustament desconegut tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català “La font del Xirineu”, del 1917.

Quan tenia onze anys, la família Llurba es va traslladar a viure a Barcelona i es van instal·lar a una casa del carrer Roser, on viuria tota la seva vida. Era l’any 1898 i això vol dir que va ser testimoni directe del naixement i evolució del Paral·lel. La data registrada, considerada com la de naixement del Paral·lel és la de 8 d’octubre de 1894, derivada del projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.

En aquella època, l’encara anomenada Avinguda Marquès del Duero, no era una altra cosa que un erm amb algunes hortes i un camí que conduïa del Baluard de les Puces a les Drassanes fins a la Creu Coberta.

En aquest lloc suburbial es van aixecar construccions temporals que canviaven de nom i de funció i on s’oferia teatre, cinema i espectacles diversos a locals i forasters. Dia i nit, el Paral·lel es va convertir en un carrer que no dormia.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (303) – ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC (🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 16.07.2017

Deixa un comentari

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció i defineixen els personatges.

La irrupció d’un Messies en el si d’una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d’una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d’aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta “ACTES OBSCENS…” el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

Continua llegint →

– Teatre (289) – LUCIS ET UMBRAE (🐚) – TNC Sala Petita – 25.05.2017

Deixa un comentari

LUCIS ET UMBRAE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Com diu el mateix Sergi Buka, creador, intèrpret i coproductor d’aquesta proposta, Lucis et Umbrae és el títol del llibre on apareix descrita per primera vegada la llanterna màgica.

Una proposta multidisciplinària de Sergi Buka, Jordi Sabatés que ha fet la composició musical, i la interpreta en directe, i Victoria Szpunberg que és l’autora de la dramatúrgia. Prenen com a eix de l’espectacle el món de la llanterna màgica, parla de l’existència de la fantasia en el món contemporani.

Ombres i llums a través d’aquest artefacte pioner en les tècniques per representar la realitat i que va obrir les portes al desenvolupament audiovisual i al cinema.

Una ocasió privilegiada per veure en moviment la col·lecció històrica de plaques per a llanterna màgica, de Sergi Buka. La llanterna màgica es va convertir en un dels grans espectacles del segle XVII, i una sèrie d’artistes anònims pintaven sobre vidre petites obres d’art representant les pors, els somnis, les il·lusions.

Segurament un treball d’investigació molt acurat i una idea a priori força interessant, però amb una dramatúrgia que a nosaltres ens ha semblat molt feble, i que ha fet, sempre en la nostra opinió, trontollar l’espectacle gairebé des del començament.

Continua llegint →

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

Deixa un comentari

RICARD III –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals. L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint →

– Teatre (278) – ESQUERDES PARRACS ENDERROCS (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 12.05.2017

3 respostes

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.

Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.

Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….

Continua llegint →

– Roda de premsa – RICARD III – TNC – 02.05.2017 – (rp97)

Deixa un comentari

RICARD III – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Segona roda de premsa del passat dimarts, del Teatre del Raval m’apropo caminat al TNC per poder assistir a la presentació de RICARD III, una obra de William Shakespeare amb traducció de Joan Sellent, adaptació de Lluïsa Cunillé, i direcció de Xavier Albertí.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.

L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

A la roda de premsa gran part del nombrós repartiment, format pel ja mencionat protagonista Lluís Homar, que estarà acompanyat per Oriol Genís, Julieta Serrano (que complirà 60 anys a la professió en aquesta producció), Robert González, Aina Sánchez, Jordi Collet, Lina Lambert, Antoni Comas, Carme Elias, Anna Sahun, Albert Prat, Joel Joan, Roger Casamajor i Oscar Valsecchi. Un gran repartiment de 14 actors, que interpretaran gairebé una cinquantena de personatges, desdoblant-se en diferents papers.

Continua llegint →

– Teatre (233) – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 07.04.2017

Deixa un comentari

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una entretinguda història escrita per Marc Rosich, per encarreg del TNC. Tal com ens va explicar a la roda de premsa, en aquell moment feia molt poc que havia esclatat “el cas Pujol” i va pensar que aquest podia ser el fil conductor de la seva proposta.

La Magda Casals de Clarà, un paper fet a mida per a l’extraordinària Mercè Aránega, és una dona de la burgesia que viu en un pis de l’Eixample de Barcelona i que s’ha quedat vídua fa molt poc. Ella és mestressa de casa i el seu marit era un comercial de l’Enciclopèdia Catalana.

L’esclat de l’escàndol al voltant del Jordi Pujol fa que senti la necessitat d’insultar i dir paraulotes per poder treure la seva rabia davant de l’engany que ella creu, ha patit per part del seu admirat i estimat Jordi. Això provoca que convidi a pujar a casa seva un sensesostre que sap molt d’insultar, una bona i divertida interpretació d’en Carles Gilabert, sobretot a la primera part de l’obra on es produeixen moments realment divertits.

A partir d’aquesta decisió, a priori difícil d’entendre, apareixen les filles de la Magda (Montse Esteve i Àurea Márquez), la seva germana (Lurdes Barba) i una neta (Mireia Pàmies) provocant tota mena de situacions més o menys aconseguides.

Hem trobat un pèl exagerada i ridiculitzant la forma en què es presenta el “procés”, amb la preparació de l’onze de setembre; potser és el punt que menys ens ha agradat, ja que des del nostre punt de vista s’han volgut manipular i ridiculitzar sentiments que compartim molts catalans, és a dir, voler esdevenir un estat lliure, fora de la mediació d’un estat que ens menysprea culturalment i ofega econòmicament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entenem que es tracta simplement d’una visió irònica del director, però en aquest punt creiem s’hauria d’haver profunditzat el problema d’una manera molt més seriosa.

Continua llegint →

– Roda de premsa – A TOTS ELS QUE HEU VINGUT – TNC – 03.04.2017 (rp89)

Deixa un comentari

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

… i de la Sala Atrium al TNC, on es feia la presentació de la nova proposta de Marc Rosich, un text que ell mateix ha escrit i que també dirigeix. Va ser un encarreg que li va fer el director del TNC Xavier Albertí ara fa un parell d’anys per la Sala Petita. Feia pocs mesos que havia esclatat el cas Pujol, i va pensar que aquest fet podria ser un bon inici per desenvolupar la trama.

És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l’Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L’ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.

Marc Rosich en el dossier de premsa descriu a la perfecció el perquè d’aquesta obra, de la que extrec alguns paràgrafs:

Volia que la meva nova peça es construís al voltant del magnetisme de l’actriu Mercè Aránega, amb qui havia treballat per primer cop en aquella mateixa sala en Mort de Dama; d’altra banda, volia que la meva proposta no defugís de parlar de la nostra realitat recent i que, tenint com a eina principal l’humor, funcionés com a mirall deformat de les nostres darreres vicissituds com a país.

I justament d’aquí ve el títol, manllevat dels versos d’un dels temes bandera de la nostra Núria Feliu, “Ja us he reconegut”, amb la intenció que tots ens veiem en certa manera reconeguts en la fauna nostrada que corre amunt i avall del passadís del pis de l’Eixample on he centrat l’acció de la peça.

Continua llegint →

– Roda de premsa – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – TNC – 17.02.2017 (rp70)

2 respostes

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Una roda de premsa atípica, perquè acostuma a presentar-les el director del TNC, Xavier Alberti, però divendres no hi era a la taula de presentació. De sobte s’encén una pantalla de televisió i apareix ell en una gravació prèvia, per dir-nos que en aquell precís moment està al quiròfan, per fer-li una petita intervenció sense importància. Ha volgut estar present encara que fos virtualment.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-2 A la taula presidencial tota la companyia està present i es Sergi Belbel el primer que pren la paraula, ja que ell dirigeix aquesta nova versió de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, un clàssic de Mercè Rodoreda.

A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-3

Segons les paraules d’en Sergi Belbel:

És una llàstima que Mercè Rodoreda no hagi escrit més obres per al teatre. Aquesta que ara us presentem, i que va ser rescatada per la gran Rosa Novell fa més de vint anys, és segurament el seu text teatral més reeixit.

Continua llegint →