Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Mostra de SOLOS de MOVIMENT (temp. 19/20 – espectacle nº 045)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Dissabte vam anar fins a Vic a passejar pel Mercat Medieval que com podíem imaginar estava de gom a gom. Després dels problemes per aparcar, vam estar caminant entre la gentada i … traient el cap a les paradetes que podíem. Perquè serà que sempre, en aquests casos, tens la impressió que circules a contracorrent?
Un dia esplèndid, però hem de reconèixer que una mica aclaparats per la massificació d’aquesta festa … massa gent arreu, que no et deixa gaudir de la ciutat com seria desitjable. Vam dinar al restaurant Santa Clara que havíem reservat des de casa i després d’una estona de passejada vam fer via cap a casa … i evidentment vam fer caravana.
This slideshow requires JavaScript.
———————————————-
En tornar a Barcelona, deixem el cotxe a casa i quasi sense respirar ens dirigim a l’Antic Teatre on havíem estat convidats per la Semolina Tomic per veure els 6 treballs en procés, resultat del taller d’investigació “PERFORMANCE INTEGRACIÓ” que ella imparteix. Un taller realitzat dins del marc del Festival Escena Poblenou 2019.
En la línia de programació i experimentació que caracteritza la sala, els sis solistes han compartit amb nosaltres les seves exploracions individuals, fruit dels treballs desenvolupats en el taller. Com comenten després de la representació, el resultat és la conseqüència de la trobada de dos eixos, la meditació dinàmica i l’acció performativa.
Com podem llegir a la pàgina web la base de la pràctica se centra en la interrelació de tots els tipus d’energies del cos: físiques, mentals i emocionals. Per arribar a la construcció del solo es passa per una preparació física intensa, imprescindible per a la recerca honesta de materials escènics des de la consciència total cap a la pròpia feina i la de l’altre.
Segons comenta amb entusiasme la Semolina, la trobada amb el públic, … és un moment essencial de la pràctica, quan han de deixar enrere les pors i les vergonyes i mostrar el que realment porten a dins. S’han programat dues representacions, dissabte i diumenge.
RdP – Presentació TEMPORADA 2019-2020 de EL MALDÀ (temp. 19/20 – RdP nº 003)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerMiquel Gascón –
…. i del Teatre Akadèmia, sense pausa i ràpidament anem a EL MALDÀ, on també avui es presentava la programació de la nova temporada 2019-2020. De fet la presentació s’ha fet al vestíbul de les Galeries Maldà, davant de les escales, on estaven asseguts els membres de la companyia “Els Pirates”, que administren des de fa 6 temporades aquest espai.
Ha estat una roda de premsa molt agradable i simpàtica, que no s’ha fet gens feixuga en cap moment, segurament perquè “Els Pirates”, s’ho havien preparat molt bé i han sabut intercalar fins a tres números musicals dels espectacles que podrem veure.
Ens han explicat que estan molt satisfets de com ha anat la temporada passada, perquè han assolit el nombre d’11.000 espectadors i per una sala tan petita com aquesta és tot un èxit. Aquests espectadors han pogut veure fins a 36 espectacles, entre teatre, concerts i d’altres activitats, amb una ocupació del 73%.
També han sortit d’aquest espai per produir fins a tres espectacles fora de la sala: Somni d’una nit d’estiua l’Escenari Joan Brossa,Nit de reis al Teatre Akadèmia i Les Feres de Shakespeare a l’Onyric Teatre Condal, aquest darrer una aposta pel gran format de Musicals.
This slideshow requires JavaScript.
Han volgut agrupar els espectacles de la temporada vinent en tres itineraris:
Dones amb històries (Barbes de Balena, Desvariacions d’Otel·lo, El silenci dels telers i Akelarre)
Històries Musicals (Una habitació buida, El temps que no tindrem i Mistela candela sarsuela)
Històries d’avui (Una altra nit, Alhayat o la suma dels dies, Sacarina i Boira a les orelles)
Resum / valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Abans d’encetar la nova temporada 2019 – 2020, que iniciarem aquest mes de setembre, volem com de costum, fer un resum del que hem vist i publicat durant els 12 mesos de la temporada 2018 – 2019, que ara finalitza.
En aquest últim període (2018-2019) hem publicat 400 ressenyes, en les que com sempre bàsicament hem parlat d’Arts Escèniques, …. Teatre, Dansa, Circ, Òpera, Concerts de Música, etc, Tot i l’important nombre, hem fet una forta davallada, si ho comparem amb la temporada anterior (2017-2018) … aproximadament d’un 20% menys, ja que llavors vam arribar a fer les ressenyes de 383 espectacles.
Paradoxalment ara que estem jubilats els dos, hem acudit menys al Teatre. La causa principal és que ara disposem més temps per viatjar, que és de lluny el que més ens ha agradat sempre. Durant aquests 12 mesos hem pogut viatjar al Japó, a l’illa de Fuerteventura, a la nostra molt estimadíssima Nàpols, hem fet una gira per Andalusia pels racons que encara no coneixíem, hem visitat la Vall de Baztan a Navarra i el país basc francès i finalment com cada any al mes d’agost, hem fet una estada de relaxament al Delta de L’Ebre. Durant aquestes escapades (que sumades fan un total de 95 dies), gairebé no hem trepitjat els teatres.
Els números d’aquesta temporada que ara finalitza són:
Ressenyes amb la valoració dels espectacles quehem pogut veure: han estat305
Ressenyes de Rodes de Premsa d’aquesta temporada han estat 84
Ressenyes d’alguns dels més de 100 llibres que ha llegit l’Imma aquesta temporada, 31
Tal i com vam fer la temporada passada, per tal de fer un resum, optem per fer una estadística dels espectacles que hem vist a cada un dels diferents espais, fent esment també dels diferents Festivals als que hem pogut assistir …
…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la ressenya corresponent.
Festival GREC 2019 (33 espectacles)
Com és un festival que se celebra a diferents espais de la ciutat de Barcelona, la relació d’espectacles l’hem integrat a cada un dels teatres als que acostumem a assistir durant tota la temporada. Podeu veure en aquest enllaç quins espectacles són.
Si mirem cada un dels Teatres per separat (alguns d’ells amb diverses sales), podem fer el nostre podi particular, basant-nos en els espectacles que hem vist a cada un d’ells:
Aquesta temporada hem trobat molt a faltar la Sala Muntaner i molt especialment a la nostra amiga Bea (Beatriz Fenollar), taquillera d’aquesta Sala, que malauradament va tancar ara fa un any sense gairebé avisar.
La temporada vinent 2019-20120, que començarà aquest proper cap de setmana, serà la desena en què publiquem les nostres ressenyes teatrals en aquest Blog …. i ja anunciem que segurament serà la darrera, perquè la seva publicació ens dóna massa feina, més de la que estem disposats a assumir a hores d’ara, ja que volem gaudir lliurament del temps que ens queda, sense el lligam d’una feina no remunerada i potser no massa valorada i reconeguda.
Volem gaudir encara més del nostre temps lliure, ara que estem els dos jubilats i viatjar més si la salut ens acompanya; de fet la pròxima setmana comencem un viatge pendent que ens fa especial il·lusió a Sud-amèrica visitant Perú i Bolívia.
Aquest any per tant no assistirem a Fira Tàrrega, ni tampoc al Festival TNT de Terrassa.
ATRAPADO EN EL TIEMPO – Barcelona Flamenco Ballet (temp. 18/19 – espectacle nº 301)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dia 1 d’agost, canvi de xip, el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per fer la nostra escapadeta al Delta de l’Ebre. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO.
El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses, va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d’Andalusia de Palau-Solità i Plegamans.
En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va ser en 2017 que va crear la seva productora per al seu primer espectacle “Tiempo Nuevo” estrenat a la Sala Barts i amb el que va optar a dos Premis Max 2019, al millor intèrpret masculí i a la millor coreografia.
This slideshow requires JavaScript.
En 2018 és admès al Consell Internacional de Dansa de la Unesco, reconeixent la seva vàlua com a professional de la dansa. La FAC Federació Andalusa de Comunitats en Catalunya li atorga el Premi Arts Escèniques 2019 pel seu recorregut en el món de la dansa.
És impulsor, promotor, director i director artístic de la companyia BARCELONA FLAMENCO BALLET, creada aquest mateix any, amb la que ha presentat el seu nou espectacle. Es tracta d’una companyia internacional de dansa flamenca que promou l’art flamenc català, i que segons va manifestar ell ahir, en acabar l’espectacle, considera que té una identitat pròpia dins del món del flamenc i un segell totalment diferent. Una companyia que pretén donar oportunitats als joves del flamenc català.
EL NOSTRE BALANÇ DEL FESTIVAL GREC2019 …i Roda de premsa ( (temp. 18/19 – RdP nº 083)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir al Palau de la Virreina en Francesc Casadesús (director artístic del Festival) ens va presentar el seu balanç del que ha estat aquesta edició del Festival Grec. D’aquesta valoració en parlarem més endavant en aquesta mateixa ressenya, però abans voldríem fer el nostre propi balanç, almenys del que nosaltres hem pogut veure …
En aquestes darreres 5 setmanes, des del 25 de juny (dia en què vàrem poder veure la primera proposta d’aquesta edició del Festival), fins al 31 de juliol, data de la seva cloenda, nosaltres hem pogut veure 33 espectacles del Grec2019; però tot i això, no hem volgut oblidar altres propostes que es podien veure a la ciutat al marge d’aquest Festival i hem sumat 11 espectacles més, amb el que hem arribat a la xifra de 44 espectacles, als que hem pogut assistir en aquest període.
És difícil fer comparacions entre diferents edicions d’aquest Festival, perquè el temps ens fa males passades i esborra sovint vivències “màgiques” viscudes intensament; sent conscients d’això, creiem que aquesta edició ha estat una de les millors que recordem, perquè el nivell ha estat altíssim i els “cargols voltaires” han assenyalat fins a 13 espectacles amb la nostra màxima valoració.
Els espectacles que hem pogut veure han estat els següents: (si cliqueu a sobre dels noms dels espectacles, podreu veure la nostra valoració).
Com heu vist, el nivell dels espectacles que hem pogut veure és altíssim, ja que ….
13 espectacles han aconseguit la màxima valoració de 5 cargols voltaires
… i 10 espectacles 4 cargols o 4 i un cargolí.
Som conscients que ens hem perdut alguns dels espectacles considerats “estrella”, però veure-ho tot és impossible, i encara menys amb tan poc temps; els que vàrem escollir, són els que ens van cridar més l’atenció.
———————————–
This slideshow requires JavaScript.
Tornant a la valoració que ens va presentar en Cesc Casadesús ahir, ell considera que no s’ha de valorar els resultats amb xifres fredes, i el que realment compta són els impactes emocionals que els espectacles que es programen, siguin capaços de fer arribar al públic. Malgrat tot, tant en un sentit com en un altre Casadesús es mostra molt satisfet amb els resultats. Pel que fa a les xifres, algunes d’aquestes són:
El Grec 2019 ha sumat un total de 137.737 espectadors –20.000 espectadors més que el 2018– i ha mantingut una ocupació que ratlla el 90%en la programació de Grec Montjuïc. Enguany ha estat especialment exitosa la programació al Teatre Lliure, amb 8.457 espectadors i una ocupació de més del 92%
L’ampliació del nombre de funcions al Teatre Grec ha comportat un augment de públic en aquest espai, que ha acollit un total de 37.577 espectadors a l’amfiteatre.
L’increment de públic respecte edicions anteriors al es deu en bona part a la incorporació de nous espais dins de Grec Ciutat com són el Palau de la Música, el Museu Marítim o l’Onyric-Teatre Condal i a l’augment de propostes dins la programació.
Grec Paral·leles, amb 12.597 espectadors en total, també ha incrementat el públic respecte anys anteriors. En aquest apartat s’hi sumen les propostes com les d’Art i Part de projectes comunitaris o White Bouncy Castle al MNAC.
El descompte més utilitzat pel públic del festival segueix sent el que ofereix el carnet de Biblioteques de Barcelona amb un 20% en la reducció del preu de les entrades
Durant el transcurs del festival s’ha anul·lat una de les funcions del Ballet BC Vancouvert a causa de la pluja i l’espectacle La set i la revolució es va cancel·lar per lesió d’un dels intèrprets. Pel mateix motiu, Here de Lali Ayguadé s’ha reconduït amb un canvi de data.
Us deixo l’àudio de la roda de premsa …
Per altra banda, si us interessa conèixer les xifres concretes per cada espectacle, us podeu baixar aquest fitxer….. xifres del GREC Festival 2019
RdP – L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE BASE A BARCELONA (temp. 18/19 – RdP nº 080)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerMiquel Gascón –
Aquest dimarts els mitjans estàvem convocats a la roda de premsa del Col·lectiu “Cultura de Base” a l’Antic Teatre. Pensava erròniament que seria una convocatòria a la que assistiríem quatre gats mal contats, en el que la premsa “oficial” estaria absent … però en entrar a la Sala em vaig adonar que estava totalment equivocat, perquè era una roda de premsa multitudinària i la visió era espectacular.
A la banda de les graderies estaven els representants de gairebé una cinquantena d’espais culturals de la ciutat de Barcelona, …. representants de sales de Teatre petites o mal anomenades “alternatives”, de festivals, d’artistes de circ, de treballadores de la llar, ballarins, agrupacions d’àvies, de llibreries, músics de carrer i artistes de cabaret … tots ells com si estiguessin adormits … o esgotats de tant treballar de forma precaria o fins i tot de franc en el món de la cultura.
This slideshow requires JavaScript.
De fet per poder entrar vaig d’haver de saltar diversos cossos estirats pel terra, per poder arribar a l’espai escènic, que estava ja completament abarrotat de periodistes i de mitjans gràfics … tanta gent, que totes les cadires ja estaven ocupades i després d’una llarga estona d’estar dret, vaig decidir seure a terra.
Aquest col·lectiu vol denunciar l’estat d’emergència de la cultura de base a la ciutat de Barcelona, que fa massa anys arrosseguen una precarietat insostenible i que a més a més actualment amb la pressió immobiliària, provoca que algunes d’aquestes entitats vegin perillar la seva continuïtat, com Telenoika que fa 20 anys treballa en la democratització del món audiovisual o el mateix Antic Teatre que sembla que torna a estar en perill. També l’Espai Poètic no pot adequar el local per seguir funcionant, si no rep urgentment ajudes econòmiques públiques.
GREC2019 – EN MASSE (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE.
This slideshow requires JavaScript.
Aquest mateix dilluns ens havia estat presentat en la roda de premsa de la qual, com és habitual, adjuntem els àudios per si és d’interès.
This slideshow requires JavaScript.
Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de “Rock & Roll Circus” per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron Lifschitz i des d’aleshores recorre el món amb els seus espectacles.
Una companyia que continua empenyent els límits de la forma artística, desdibuixant les línies entre moviment, dansa, teatre i circ, i que nosaltres vam conèixer a la inauguració del Festival Grec 2013 amb el seu espectacle OPUS, (vegeu aquella ressenya) … espectacle que vam tornar a veure al Teatre Lliure en 2018 (vegeu la ressenya).
EN MASSE neix de la necessitat cultural d’una societat en crisis, d’una societat que està canviant, d’una societat que està estressada. Circa, des del circ, ens proposa dues visions de la fi de la humanitat.
This slideshow requires JavaScript.
EN MASSE està dividit en dues parts, una primera que parla del final de les coses amb música de Schubert relacionada i connectada amb la música electrònica de la compositora sueca Klara Lewis. Ambdues músiques tenen el mateix sentit amb una altra mena de paladar musical. Els lieder de Shubert, Winterreise(Viatge d’hivern) iSchwanengesang (El cant del cigne), han estat interpretats en directe al piano i amb la magnífica veu del tenor Hans Yorg Mammel, malgrat que s’ha de dir, la seva veu ha estat amplificada, aspecte gens habitual en aquest espai.
A la primera part viurem un passeig caòtic pels impulsos d’uns cossos que només es tenen els uns als altres per sobreviure. Sense comunitat no hi ha supervivència.
La segona part amb música per a 2 pianos a 4 mans (Jordi Masó i Miquel Villalba), la Consagració de la Primavera de Stravinsky, ens parla del naixement violent. Utilitza l’eina que durant tota la seva evolució l’ésser humà ha portat a terme per alliberar-se de la seva angoixa, de les seves crisis: el ritual.
This slideshow requires JavaScript.
Les dues parts estan relacionades i van estar creades conjuntament com dues cares de la mateixa moneda.
Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.
La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.
Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.
Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.
“La física és una font abundant d’inspiració per al nostre treball, i al mateix temps, un conjunt de preguntes sense resposta que mantenen viva la nostra curiositat.”
“A través del nostre treball, ens esforcem per sacsejar l’esperit de les persones, evitar la percepció del que pensem que és la realitat i connectar-nos amb un sentit d’unitat.”
Entre els seus treballs anteriors cal destacar “Zero” (2016) i “Orbis” (2017) que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega 2018 (vegeu aquella ressenya).
Tal com ja s’havia anunciat, aquest any l’entrega dels Premis Butaca es va fer ahir dia 14 de Juliol al Mercat de les Flors, i tot seguit va tenir lloc la festa de celebració dels 25 anys dels Premis Butaca, a la terrassa del Teatre Lliure. Per sort, la pluja que havia caigut a primera hora de la tarda va deixar pas a una nit esplèndida que va permetre gaudir de la festa.
This slideshow requires JavaScript.
Gloria Cid i Toni Martin, impulsors d’aquests premis que van començar al seu programa de ràdio de Premià de Mar, van ser els amfitrions i presentadors de la gala. Amb força puntualitat i una gran agilitat la gala va ser entretinguda i plena de moments emocionants, i com no podia ser d’altra manera, moments reivindicatius.
Com ja és habitual en aquestes gales els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i ha comptat amb intervencions anginoses d’alguns d’ells.
Aquest any el Premi honorífic Anna Lizaran ha estat atorgat a dues espectadores, la més gran i la més jove, Montserrat Soler i Cinta Paloma, “addictes” teatraires pel fet de comprar sempre abonaments anuals. Un premi a la veu del públic. Un homenatge a un dels principals actius de les arts escèniques.
Els premis s’han anat entregant després de recordar les nominacions de cada categoria (vegeu la ressenya de les nominacions) …i els agrupem per espectacles (si nosaltres hem vist l’espectacle, clicant sobre el nom en vermell, podeu accedir a la ressenya que vam publicar en el seu dia).
En la línia de programació i experimentació que caracteritza la sala, els sis solistes han compartit amb nosaltres les seves exploracions individuals, fruit dels treballs desenvolupats en el taller. Com comenten després de la representació, el resultat és la conseqüència de la trobada de dos eixos, la meditació dinàmica i l’acció performativa.
