HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer de Rossend Llurba – (temp. 17/18 – llibre nº 010)
Per Imma Barba –
Dilluns de la setmana passada, dia 13 vam assistir a una conferència a la Sala Petita del Teatre Nacional en ocasió de la publicació del llibre “Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer” de Rossend Llurba.
Hem de reconèixer que anàvem a cegues, únicament atrets pel conferenciant, en Xavier Albertí i pel títol del llibre.
Ens va agradar tant el que ens va explicar, amb la seva habitual i coneguda habilitat comunicativa, que en sortir ens vam comprar el llibre, i en menys d’una setmana l’he llegit.
Xavier Albertí ens va parlar de la història d’aquesta avinguda de Barcelona a principis del segle XIX i de la figura del dramaturg Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954), personatge injustament desconegut tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català “La font del Xirineu”, del 1917.
Quan tenia onze anys, la família Llurba es va traslladar a viure a Barcelona i es van instal·lar a una casa del carrer Roser, on viuria tota la seva vida. Era l’any 1898 i això vol dir que va ser testimoni directe del naixement i evolució del Paral·lel. La data registrada, considerada com la de naixement del Paral·lel és la de 8 d’octubre de 1894, derivada del projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.
En aquella època, l’encara anomenada Avinguda Marquès del Duero, no era una altra cosa que un erm amb algunes hortes i un camí que conduïa del Baluard de les Puces a les Drassanes fins a la Creu Coberta.
En aquest lloc suburbial es van aixecar construccions temporals que canviaven de nom i de funció i on s’oferia teatre, cinema i espectacles diversos a locals i forasters. Dia i nit, el Paral·lel es va convertir en un carrer que no dormia.