Arxiu d'etiquetes: Albert Arribas

– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

3 respostes

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Continua llegint →

– 160 – Teatre – SACARINA  (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046) – 2020.02.18

Deixa un comentari

SACARINA (temp. 19/20 – espectacle 108 – i RdP 046)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts dia 18 de febrer, era nit d’estrena a El Maldà amb l’última proposta de La Ruta 40, SACARINA, que ens van presentar fa una setmana en una roda de premsa en petit comitè i força accidentada, ja que ens vam quedar a les fosques.

Us deixem l’àudio …

 

La companyia La Ruta 40, torna a la sala després de l’exitós “El llarg dinar de Nadal” que    nosaltres vam veure en 2014, i ha estat l’encarregada de programar l’Espai Lliure del Teatre Lliure durant tres mesos en aquesta temporada.

SACARINA és un text contemporani de Davide Carnevali, amb traducció de l’Albert Arribas  i dirigit per Sergi Torrecilla que ha decidit iniciar-se en la direcció amb un text d’aquest autor després de treballar com a actor a “Actes Obscens en Espai Públic” (TNC 2017) i “La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta” (Sala Beckett 2019).

Continua llegint →

– 141 – Teatre – STABAT MATER (🐌🐌🐌🐌🐌) —– La Gleva teatre – (temp. 19/20 – espectacle 090) – 2020.02.02

Deixa un comentari

STABAT MATER (temp. 19/20 – espectacle nº 090)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha estat un afortunat cap de setmana de “repesques”, ja que si dissabte vam poder veure La Suite TOC núm. 6  de les Impuxibles, aquest diumenge hem pogut veure STABAT MATER a La Gleva després del seu pas pels magatzems del TNC a l’abril i maig del 2019.

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons.

Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i    STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament.

Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica.

Una dona entra en una mena de traster ple d’andròmines, carregada de bosses. Aquesta dona necessita parlar i parlar per no haver de sentir el silenci que l’envolta. És una vella prostituta que es dedica a revendre roba, però no als moros, als moros no … havia quedat amb un antic amant, pare del seu fill, que li havia de comprar la roba, però ell no es presenta i ella truca a la seva dona … i parla i parla i ens explica que passa amb els moros i les seves polles amb anelles, que passa amb la dona de l’amant, que passaria si ella decidís fer uns quants dies de dieta i es convertís en una verge romànica …. i parla i parla ….

Continua llegint →

– 121 – Teatre – LA CASA DE LES ARANYES  (🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 077) – 2020.01.21

Deixa un comentari

LA CASA DE LES ARANYES (temp. 19/20 – espectacle nº 077)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat dimarts dia 21 vam poder assistir a la “prèvia” d’aquesta proposta, que dilluns ens havien presentat en roda de premsa i que es va estrenar ahir dimecres dia 22 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba.

Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere.

Uns personatges que no saben si volen fugir de l’espai o d’ells mateixos, però que tenen la certesa que “ningú pot escapar-se de l’indret d’on és ni dels seus pitjors malsons”.

La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble.

Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona malden per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la tranquil·litat.

A la casa de les aranyes hi viu l’Àngel (Francesc Garrido), un metge que ha volgut fugir de la ciutat retornant als seus orígens.

A la casa de les dàlies hi viuen l’Emília (magnífica Rosa Renom), el seu marit Ivan (Pep Ricart) i la seva filla Anna (Àgueda Llorca). Ells hi han arribat després de patir un sotrac econòmic que els hi ha costat el negoci i l’habitatge, i busquen la tranquil·litat. La mare de l’Emília també va viure en aquests indrets.

Continua llegint →

– 275 – Teatre – EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.05.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

2 respostes

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous dia 16 vam poder veure a la Sala Gran del TNC un clàssic de Calderón de la Barca amb la mirada contemporània de Xavier Albertí.

A nosaltres el teatre clàssic, no és precisament el que més ens agrada i encara menys un auto sacramental escrit fa 400 anys … i a sobre en vers. Malgrat que a priori no era una proposta que ens atreies especialment, aquesta va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquesta temporada en el nostre abonament del TNC, perquè estàvem gairebé segurs que Xavier Albertí, no ens defraudaria. Així ha estat …

EL GRAN MERCADO DEL MUNDO, és un auto sacramental del segle XVII, escrit amb una funció explícitament litúrgica i que ha estat portat als nostres dies “des del respecte escrupolós al text i una síntesi escènica allunyada de l’obscurantisme on ha estat encasellada”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Al Segle d’Or, els actes sacramentals es representaven el dia del Corpus i eren peces de teatre religiós, com una mena de drama litúrgic, d’estructura al·legòrica. Aquest gènere va ser prohibit en 1765 per l’església catòlica i ha restat inexplorat pels nostres escenaris. Segons comenta Xavier Albertí, els actes sacramentals són una gran festa teatral bastida sobre un univers filosòfic adreçada a un espectre amplíssim de la societat. Igual que les tragèdies gregues, l’auto sacramental és teatre polític per a la multitud urbana.

Els personatges al·legòrics que protagonitzen EL GRAN MERCADO DEL MUNDO continuen poblant les nostres realitats, en un món, que cada cop, és un mercat més gran.

Abans de continuar amb la nostra ressenya, hem de reconèixer que se’ns ha fet una mica complicat entendre que o qui representava cada un dels personatges, afegint a més la complexitat del text en vers i en llenguatge del segle XVII.

Però aquesta dificultat, ha estat eclipsada totalment per una fascinant, meravellosa, esbojarrada i espectacular posada en escena, que de ben segur únicament poden assumir els teatres públics, ja que intuïm té un elevadíssim pressupost, amb 14 actorassos  a escena i una escenografia brillant.

Continua llegint →

– 081 –  Teatre – ÀNGELS A AMÈRICA: 1. S’ACOSTA EL MIL.LENNI (Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.21 (temp. 18/19 – espectacle. nº 061)

2 respostes

ÀNGELS A AMÈRICA: 1. S’ACOSTA EL MIL.LENNI (temp. 18/19 – espec. nº 061)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Encara tenim fresc en el record, aquesta primera part de la peça del dramaturg nord-americà Tony Kushner, que va ser l’espectacle que va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya el 12 de novembre de l’any 1996, i que a nosaltres ens va impactar moltíssim.

En aquella ocasió va estar dirigida per Josep Maria Flotats i Josep Maria Pou interpretava el paper de Roy, Ramon Madaula el de Joe i Silvia Munt feia el paper de Harper. Una proposta on també treballaven Anna Maria Barbany, Pere Arquillué, Francesc Orella, Vicenta Dnogo, Montserrat Carulla, Lloll Bertran, Joan Borràs, Pere Eugeni Font, Núria Mampel, Pep Martínez, Pep Miràs, Cloti Miró, Pep Planas, Xavier Ribera i Alexis Valdés.

La segona part no va poder ser realitzada per motius merament polítics que van portar a la destitució de Josep Maria Flotats al capdavant del TNC.

Enguany, amb motiu dels 25 anys de la publicació del text, el Teatre Lliure ha programat aquesta peça magistral sota la direcció de David Selvas  amb Pere Arquillué, Vicky Peña, Oscar Rabadan i la Kompanyia Lliure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També en aquest moment la programació de l’obra ha estat marcada per la dimissió de Lluís Pasqual i la dissolució de la Kompanyia Lliure que presenta amb aquesta proposta, el seu últim treball conjunt.

La temporada passada i gràcies als cinemes Yelmo van poder veure la versió completa d’ANGELS IN AMERICA del National Theatre…. MILLENNIUM APPROACHES   i PERESTROIKA. 

Ahir vam fer cap al Teatre Lliure a les 19 hores per tal d’assistir a la sessió d’Àgora Lliure amb el Dr. Bonaventura Clotet, president de la Fundació Lluita contra la Sida, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i codirector del projecte HIVACAT de recerca de la vacuna de la Sida. Una xerrada recomanada als Instituts i on pràcticament tot l’aforament eren joves interessats pel risc de transmissió de la malaltia.

Continua llegint →

– Teatre – ORATIONIBUS #SR (🐌🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.02.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

Deixa un comentari

ORATIONIBUS #SR (temp. 17/18 – espectacle nº 186)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Silvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intèrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi.

Laura Clos “Closca” és la responsable de la il·luminació i compta amb Clara Manyós com a ajudant de direcció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, John Gai, Apel·lis Mestres, Enrique Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces líriques guarnida amb uns sorprenents barrets.

Continua llegint →

– Teatre – BLASTED (Rebentats) (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.01.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

6 respostes

BLASTED (Rebentats) (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres vam fer cap a la Sala Petita del TNC. Expectants després de llegir un munt d’opinions de tots els colors, la majoria negatives. I hem de dir d’entrada que aquesta proposta dirigida per Alícia Gorina, a nosaltres, ens va agradar molt…. i aplaudim la valentia en dirigir-la i en programar-la.

BLASTED (REBENTATS) és una obra escrita per Sarah Kane (1971-1999) dramaturga britànica molt reconeguda. El gener del 1995, l’estrena de Blasted a la sala petita del Royal Court Theatre, va causar un gran impacte sobre la societat britànica i en aquell moment l’obra va ser titllada d’immoral, de ser un festival d’immundícia, una càmera dels horrors dissenyada per escandalitzar.

L’abril del 2001, quan es va tornar a programar a la sala gran del mateix teatre, els elogis van ploure, i van convertir l’obra en un clàssic contemporani.

El temps no ha fet sinó posar en relleu l’extraordinària qualitat literària d’aquesta peça dramàtica, que manté plenament vigent la seva capacitat de forçar els límits escènics per interpel·lar-nos.

En una luxosa habitació d’hotel a Leeds, una noia de vint-i-un anys es retroba amb el seu antic amant, que està greument malalt del pulmó. La jove suportarà els abusos d’aquest home que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència acabi rebentant la intimitat de la cambra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És una obra dura, on la violència és un dels temes centrals, la violència de gènere, la guerra, el racisme, però és un tema malauradament tan actual que podem pensar que l’obra s’ha escrit ara, i no fa més de trenta anys.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer (🐌🐌🐌🐌🐌) de Rossend Llurba – 2017.11.22 (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Deixa un comentari

HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer de Rossend Llurba – (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Per Imma Barba –

Dilluns de la setmana passada, dia 13 vam assistir a una conferència a la Sala Petita del Teatre Nacional en ocasió de la publicació del llibre “Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer” de Rossend Llurba.

Hem de reconèixer que anàvem a cegues, únicament atrets pel conferenciant, en Xavier Albertí i pel títol del llibre.

Ens va agradar tant el que ens va explicar, amb la seva habitual i coneguda habilitat comunicativa, que en sortir ens vam comprar el llibre, i en menys d’una setmana l’he llegit.

Xavier Albertí ens va parlar de la història d’aquesta avinguda de Barcelona a principis del segle XIX i de la figura del dramaturg Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954), personatge injustament desconegut tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català “La font del Xirineu”, del 1917.

Quan tenia onze anys, la família Llurba es va traslladar a viure a Barcelona i es van instal·lar a una casa del carrer Roser, on viuria tota la seva vida. Era l’any 1898 i això vol dir que va ser testimoni directe del naixement i evolució del Paral·lel. La data registrada, considerada com la de naixement del Paral·lel és la de 8 d’octubre de 1894, derivada del projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.

En aquella època, l’encara anomenada Avinguda Marquès del Duero, no era una altra cosa que un erm amb algunes hortes i un camí que conduïa del Baluard de les Puces a les Drassanes fins a la Creu Coberta.

En aquest lloc suburbial es van aixecar construccions temporals que canviaven de nom i de funció i on s’oferia teatre, cinema i espectacles diversos a locals i forasters. Dia i nit, el Paral·lel es va convertir en un carrer que no dormia.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (303) – ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC (🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 16.07.2017

Deixa un comentari

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció i defineixen els personatges.

La irrupció d’un Messies en el si d’una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d’una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d’aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta “ACTES OBSCENS…” el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

Continua llegint →