Arxiu d'etiquetes: Carles Santos

– 204 – Concert teatralitzat – SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.03.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL (temp. 18/19 – espectacle nº 150)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts va tenir lloc al TNC un concert dedicat a Carles Santos inclòs dins del Barcelona Obertura Spring Festival (primer festival dedicat a la música clàssica que se celebra a Barcelona del 4 al 17 de març d’enguany).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol d’aquest homenatge en format concert SE’NS N’HA ANAT EL SANTOS AL CEL, és obra de Jordi Oriol, qui va treballar amb Carles Santos en la seva última creació “Esquerdes parracs enderrocs” que es va poder veure a la Sala Tallers el maig del 2017. Un concert a partir de l’obra simfònica de Santos com a compositor i amb la direcció musical de Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Carles Santos Ventura (Vinaròs 1940-2017) va ser un dels artistes més inclassificables i fascinants de l’escena catalana, compositor, pianista, performer, autor i director teatral.

Nosaltres hem intentat veure les seves transgressores propostes teatrals, entre les que recordem a més de l’esmentada, “Patetisme il.lustrat” al TNC en 2015, “El gran teatro del mundo” i “Schubertnacles humits (els urinaris públics europeus)” ambdos al Lliure en 2012, i “Maquinofòbiapianolera” al Mercat de les Flors dins del Festival Neo 2012.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espectacle de dimarts va voler recordar únicament l’obra musical de Carles Santos, ja que en paraules de Jordi Oriol, “L’homenatge més gran que se li pot fer al Santos és tocar la seva música“, i el programa va ser el següent:

Continua llegint

– Teatre (278) – ESQUERDES PARRACS ENDERROCS (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 12.05.2017

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.

Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.

Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….

Continua llegint

– Teatre – PATETISME IL.LUSTRAT (🐌🐌🐌🐌 ) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 20/11/2015

Encara que hem vist forces espectacles del transgressor Carles Santos, el més sorprenent és que mai pots arribar a imaginar per on pot sortir aquest grandíssim compositor i creador d’Arts Escèniques; als seus 75 anys té una energia i unes ganes de provocar que sembla que tan sols tingui poc més de 20 anys.

Nosaltres recordem haver vist en els darrers 5 anys els següents espectacles d’en Carles Santos: “El gran Teatro del mundo“(🐌🐌🐌🐌🐌), “Schubertnacles humits“(🐌🐌🐌) i “Maquinofòbiapianolera“(🐌🐌🐌🐌🐌).

PATETISME IL.LUSTRAT 5

Sembla que ara si, aquest serà el seu últim espectacle i torna de nou a deixar al públic dividit i amb la boca oberta … o bé d’admiració o al contrari … de rebuig total a la seva obra. Independentment de què el seu treball arribi o no a un determinat públic, s’ha de reconèixer que es tracta d’un dels grandíssims creadors escènics europeus, que si pogués comptar amb més mitjans econòmics, no tindria límits i fóra considerat un dels més reconeguts a escala mundial….. com podria ser Dalí o Picasso en el món de la pintura.

Continua llegint

– GREC 2012 – (14) – Teatre – EL GRAN TEATRO DEL MUNDO (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

Els que em coneixeu una mica, sabeu que sóc un gran admirador del director català de teatre CALIXTO BIEITO, un dels millors creadors que actualment existeixen a Europa,  reconegut mundialment per la seva tasca i no sempre tractat com es mereix a casa nostra. Per altra banda vaig descobrir fa pocs anys al gran music CARLES SANTOS e intento veure absolutament tot el que fa…. m’agrada i cada cop em sorprèn mes.

Aquets dos “monstres” teatrals s’han unit per portar un clàssic de la literatura teatral, escrita per CALDERÓN DE LA BARCA, i ens han tornat a sorprendre i a meravellar en un espectacle TOTAL que recordarem per molt de temps…. es tracta de “EL GRAN TEATRO DEL MUNDO”,  una altra proposta del GREC 2012 que valorem amb la màxima puntuació de 5 estrelles.   En dos paraules BRU  TAL.

Quant en Calixto Bieito va deixar la Direcció del Teatre Romea, va continuar treballant i es va associar amb FOCUS per crear una  nova Companyia, que deurà portar el nom de Barcelona a traves del món; es tracta de (BIT) Barcelona Internacional Teatre, i l’obra que ara podem veure a Barcelona tan sols dos dies està realitzada per (BIT) i el Theater Freiburg.  De fet va ser estrenada el novembre de l’any passat a la ciutat de Freiburg amb molt d’entusiasme i èxit que farà que la temporada vinent es torni a interpretar durant una bona temporada en el mateix Theater Freiburg.   Hem estat de sort els pocs que l’hem pogut gaudir a Barcelona aquets dos dies (amb les entrades exhaurides des de fa molt) i sobretot per la intervenció de Ramón Simó, actual director del GREC, que ha lluitat per portar aquesta producció extraordinària a casa nostra.

Continua llegint

– Teatre – SCHUBERTNACLES HUMITS (Els urinaris públics europeus) (***) – Teatre Lliure de Gràcia

Un espectacle que amb les retallades semblava que es tindria que anular i desprès similar al Liceu, únicament es va canviar de data.  En tenia moltes ganes de veure un altre espectacle creat i dirigit per CARLES SANTOS i ara resulta que per atzar hem pogut veure dos de seguits, MAQUINOFÒBIAPIANOLERA que em va entusiasmar i ahir 27 de maig de 2012 aquest SCHUBERTNACLES HUMITS (***) inicialment amb el nom de “Els urinaris públics europeus”, que potser no és tan espectacular, però que de cap manera deixa indiferent.

Carles Santos (Vinaròs 1940), un creador al que admiro profundament… una persona que amb 72 anys sembla que en realitat tingui 20 o 25 per les ganes i la il.lusió amb la que investiga el mon de la musica i del Teatre. Infatigable, toca totes les tecles de la cultura, és compositor musical, pianista… fotograf, escriptor i cineasta, entre altres moltes coses.  No li agrada interpretar la seva musica en sales de concert, perquè diu que el públic mes purista d’entre els amants de la musica clàssica, no li permetrien les extravagàncies que te la llibertat de fer en un Teatre, com per exemple al Lliure, d’on es compositor resident.

Continua llegint

– Teatre – NEO 2012 (b) – Noves Escenes Obertes – GREENWICH ART SHOW (**) – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA(*****) – INSOMNI (****)

Continuem amb el Festival de Teatre o de “Noves Escenes Obertes” NEO 2012, i el dijous    fem el triplet. Desprès de la jornada laboral a les 7 de la tarda estàvem a la Plaça Margarita Xirgu, per tal de veure 3 propostes d’aquest Festival, una darrera de l’altre i sortíem passades les 12 de la nit cap a casa.

Dijous 10/05/2012 – GREENWICH ART SHOW  (**) – (Macarena Recuerda Shepherd) – Institut del Teatre – Teatre Estudi 

És el retrat d’un fotògraf, una dona i una ciutat explicada a través de les fotografies que el nostre protagonista va fer entre els anys 1942 i 1945.

Aquesta peça pretén ser un biopic del fotògraf i una de les dones que casualment posa en diverses de les seves fotografies, suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf de premsa, conegut com un dels pares de la fotografia sincera, fingís retratar la veritat dels carrers, fent-se anomenar a si mateix fotoperiodista quan en realitat són escenificacions amb actors més pròpies de la foto d’autor.

Un treball ben pensat i realitzat a base de maquetes, vídeo en directe i interpretació de la seva creadora Macarena Recuerda; llastima que el dia de l’estrena absoluta la tècnica no els va anar de cara i varen tenir forces errades, que va provocar fins i tot que al final Macarena es tingues que disculpar, tot i que va dir que mai surt a escena en els aplaudiments.

Continua llegint