Arxiu de la categoria: Literatura

10 ANYS de VOLTAR i VOLTAR

Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.

Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.

Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.

Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.

Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.

Una forta abraçada a tots els “Voltaires”

– 213 – Voltar per la Literatura – UN HOMBRE AL MARGEN – d’Alexandre Postel (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 029) – 2020.06.28

3 respostes

UN HOMBRE AL MARGEN – d’Alexandre Postel (temp. 19/20 – llibre nº 029)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

Un llibre que m’hi ha commogut quasi des de les primeres línies, una història que convida a la reflexió i ens mostra la vulnerabilitat de cadascú de nosaltres davant el judici dels altres.

El protagonista de la història és Damien North, un professor de filosofia d’una universitat, vidu, porta una vida tranquil·la i solitària. Nét d’una figura política rellevant a França, es veu de cop i volta acusat de pedofília i d’haver descarregat imatges pedòfiles al seu ordinador. La policia el deté i l’engranatge judicial inicia la seva marxa.

De poc serveix que ell es declari innocent d’aquesta acusació, la premsa i sobretot les xarxes socials, se n’ocupen de destrossar la seva imatge i declarar-ho culpable, fins i tot abans que sigui jutjat. La seva vida canvia dràsticament, és acomiadat cautelarment de la feina, abandonat per amics i companys, i fins i tot el seu germà dubta de la seva innocència. El seu advocat li aconsella que es declari culpable per aconseguir una condemna més minsa.

Una novel·la que no tracta sobre la pedofília, sinó de com una sospita i una decisió judicial pot expulsar una persona de la societat en la que viu. Tal com diu l’autor, es tracta d’acompanyar Damien North en aquest procés en el que canvia la seva percepció de si mateix al mateix temps que la percepció que els altres tenen d’ell. Una persona atrapada en una xarxa judicial que no atén a raons.

Pot una persona reconduir la seva vida partint de zero? Poden desaparèixer les falses acusacions? Fins on arriba el poder de les opinions abocades a les xarxes socials? Com funcionen els mecanismes d’una societat que exclou a una persona davant una sospita? Com pot una mentida convertir-se en veritat als ulls de tothom?

Què faríem nosaltres si ens acusessin d’un delicte que no hem comès i que, a més, tothom ens creu capaç d’haver-lo fet?

Moltes preguntes, reflexions que cal que tots ens fem i que aquest llibre ens fa plantejar. Amb un estil molt senzill, sense valoracions ni sentimentalismes, i amb una gran precisió, l’autor ens fa partícip de la soledat extrema i la desesperació que la situació provoca en el protagonista. Un llibre excel·lent que paga la pena llegir.

Aquesta va ser la primera novel·la de l’autor i amb ella va rebre el Premi Goncourt 2013 a la millor primera novel·la i el Premi Landerneau Découvertes 2013.

Alexandre Postel (Colombe, 1982) és professor de literatura francesa a la Universitat de París. Alumne de l’Ècole Normale Supèrieure de Lyon educat en dues cultures, la francesa per part de pare i l’anglesa per part de mare.

A més d’aquesta primera obra ha publicat “La ascendéncia” (L’ascendant– 2016), “Los dos tórtolos” (Les deux pigeons– 2018) i “Un automne de Flaubert” (Gallimard 2020) que encara no ha estat traduïda al castellà.

——————————————————-

Títol: UN HOMME EFFACÉ

Autor: Alexandre Postel

Idioma: Francés – Traducció: María Teresa Gallego Urrutia

Editorial: Nordicalibros – Data de publicació en castellà: Gener 2014

Pàgines: 224

– 212 – Voltar per la Literatura – LA NIT ABANS (🐌🐌🐌🐌) de Bea Cabezas – (temp. 19/20 – llibre nº 028) – 2020.06.25

Deixa un comentari

LA NIT ABANS de Bea Cabezas (temp. 19/20 – llibre nº 028)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

No havia llegit res d’aquesta autora i m’he estrenat amb aquesta novel·la, la quarta de l’autora, publicada l’any 2017. Una història de rebel·lia d’una dona que a les acaballes del franquisme vol ser periodista i trencar amb el seu destí prefixat de convertir-se en mestressa de casa.

Situada l’any 1965 a Barcelona, coneixem l’Anna Blasco, una noia de dinou anys que entra a treballar de taquígrafa al Diari de Barcelona. El Pere, el seu nuvi formal és estudiant de dret i està implicat en les mobilitzacions contra el Règim. El somni de l’Anna d’estudiar periodisme ha quedat aparcat per manca de mitjans econòmics de la família que a més considera que no és un ofici apropiat per una dona.

Un somni que es va consolidant quan l’Anna fa d’ajudant de l’Eduard, un jove periodista que entra a la redacció el mateix dia que ella. En Pere ja té plans de casament.

A “LA NIT ABANS”, l’Anna s’ha d’enfrontar a un cap de redacció sense escrúpols i al mateix temps, mantenir una relació difícil amb el jove redactor de casa bona a qui ha de donar un cop de mà. L’autora ens endinsa en una època on les dones només podien aspirar a un bon matrimoni i a criar els fills, i on eren enormes les dificultats per integrar-se en un món laboral majoritàriament format per homes.

El 1965 les poques dones que treballaven a les redaccions dels diaris ho feien a la “secció femenina”, i no va ser fins al 1968, quan va néixer el diari Mundo Femenino a Barcelona, que les dones de la redacció van reivindicar el seu paper fent informació general, i van aconseguir que canviessin el nom del diari per Mundo Diario, a principis dels anys setanta.

Una novel·la molt documentada on l’autora va fer molta recerca d’hemeroteca i entrevistes a testimonis vius de l’època, entre ells, la seva mare.

El títol de la novel·la és el d’una cançó dels Beatles (The Night Before) que l’any 1965 van venir a Barcelona a fer un concert. És l’any d’aquell concert a la Monumental, de les manifestacions a Washington en contra de la guerra del Vietnam i l’any en què els estudiants de Barcelona també es comencen a mobilitzar.

Una novel·la coral fresca i nostàlgica alhora, amb un narrador omniscient que ens acompanya avançant a bon ritme. Apareixen personatges reals dins de la trama com Enrique del Castillo (director del Diari de Barcelona del 1946 al 1969), María Luz Morales (col·laboradora com a crítica de teatre del 1948 al 1980) i Joana Biarnés (1935-2018), primera dona fotoperiodista a Espanya.

Bea Cabezas (Barcelona 1976), és llicenciada en periodisme i va completar la seva formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett. Ha col·laborat amb mitjans com la revista El Temps i el Diari Avui on va publicar els seus primers relats de ficció des de Nova York.

Actualment viu a Los Ángeles on compagina l’escriptura amb les traduccions. En 2008 va publicar la seva primera novel·la “El monestir de les ombres” (Ara Llibres), en 2010 “La ciutat vertical” (Columna) ambientada a Nova York on vivia i que va guanyar el premi Carlemany. En 2013 publica “Em prenyades” (Columna) i “LA NIT ABANS” (Rosa dels Vents) ,publicada en 2017 és de moment la seva última novel·la.

—————————————————-

Títol: LA NIT ABANS

Autor: Bea Cabezas

Editorial: Rosa dels Vents – Data de publicació:Octubre 2017

Idioma: català – Pàgines: 272

– 210 – Voltar per la Literatura – LLUM I LLIBERTAT – diversos autors (🐌🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 027) – 2020.06.08

Deixa un comentari

LLUM I LLIBERTAT – diversos autors (temp. 19/20 – llibre nº 027)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

«LLUM I LLIBERTAT» va ser un projecte impulsat per Artistes de la República, Assemblea Nacional Catalana de Manresa, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d’Òmnium Cultural que va il·luminar cent trenta-una agulles del massís de Montserrat, per recordar els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i per reclamar la llibertat del nostre país.

Vuit mesos més tard, l’editorial Comanegra ha volgut reviure aquell moment i ha presentat el llibre LLUM I LLIBERTAT, recuperant imatges d’aquella acció celebrada al setembre.

Un llibre que és un autèntic regal.

Un llibre que mostra a les seves pàgines la bellesa d’una fita col·lectiva i les imatges d’un paisatge que ens representa a tots.

Més de 200 fotografies espectaculars que retraten aquesta acció, acompanyades de textos breus signats pels màxims representants polítics, socials i artístics del país: Quim Torra, Jordi Cuixart, Elisenda Paluzie, Perejaume, Joan Fontcuberta, Pilar Parcerisas, Vicenç Altaió, Meritxell Cucurella-Jorba, Pep Mata, Jordi Pons i poemes de Bel Olid i Lluís Llach. També recull frases i declaracions d’alguns dels participants de l’acció.

Una acció que el mal temps va impedir dur a terme la nit del 10 a l’11 de setembre i que va ser realitzada el passat 30 de setembre, la vigília del segon aniversari de l’1 d’octubre.

Continua llegint →

– 208 – Voltar per la Literatura – LOS SOLITARIOS d’Álvaro Arbina (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 026) – 2020.06.07

2 respostes

LOS SOLITARIOS d’Álbaro Arbina (temp. 19/20 – llibre nº 026)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

“LOS SOLITARIOS“, és el tercer llibre d’Álvaro Arbina, un escriptor que amb vint-i-nou anys ha publicat dues novel·les històriques “La mujer del reloj” i “La sinfonía del tiempo” i ara aquesta novel·la negra, totes elles amb una gran qualitat i aconseguint records de vendes.

He llegit els tres llibres i aquest és el que m’ha atrapat més, potser per la meva clara predilecció pels llibres de novel·la negra o potser perquè realment és el que trobo més treballat i on l’autor mostra la seva gran capacitat de mantenir-nos totalment desorientats.

En paraules del mateix autor “La novel·la és un joc metaliterari i intel·lectual. Cerca despertar el pensament actiu en el lector, no sols el passiu més propi de l’entreteniment. I també busca el despertar l’interès per altres novel·les. Hi ha molt de simbolisme en aquest llibre.”

Un paisatge nevat en les muntanyes del Canadà. Una casa solitària de disseny que sembla caiguda del cel enmig d’un bosc de coníferes. Un grup de deu joves que decideix aïllar-se i viure en comunitat. Un altre grup de deu persones de diverses procedències salvatgement assassinades. I un joc de miralls amb la novel·la “Diez negritos” de l’Agatha Christie.

La policia basca Emeli Urquiza i el seu ajudant l’afroamericà Francis Thurmond, hauran d’investigar les vides de les víctimes per saber que va passar.

Continua llegint →

– 207 – Voltar per la Literatura – HALLEY 2042 (🐌🐌🐌🐌) de l’Anna Carreras i Aubets – (temp. 19/20 – llibre nº 025) – 2020.06.06

Deixa un comentari

HALLEY 2042 de l’Anna Carreras i Aubets (temp. 19/20 – llibre nº 025)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

Una novel·la negra diferent, “HALLEY 2042” de l’Anna Carreras i Aubets és l’última publicació de l’Editorial Llibres del Delicte.

Amb una narrativa única i original, en aquesta novel·la coneixem a la Laia i en Lluís, dos germans que comparteixen pis i senten sorolls sospitosos a l’altra banda de la paret: un guirigall nocturn de caire sexual. Però al pis del costat només hi viu una senyora nonagenària i la seva cuidadora. En Lluís treballa en un forn i es lleva d’hora. La Laia escriu contes i no té horaris. Ella està decidida a descobrir que passa al pis del costat.

L’autora ens va introduint de manera tranquil·la en la investigació de la Laia sense que siguem capaços d’esbrinar en quin moment entrarem a la part criminal i fosca de la novel·la. Al mateix temps la Laia va escrivint un conte en temps real amb les situacions que va vivint, un conte que en realitat és el llibre que tenim entre les mans.

A HALLEY 2042 hi ha una història d’amor futurista que ens obliga a pensar fins on arribarà el límit de la tecnologia i la seva relació amb l’ésser humà. La por que la tecnologia en lloc d’ajudar-nos a ser més humans, ens arribi a aniquilar.

Un llibre que m’ha produït un efecte magnètic i m’ha “obligat” a llegir-ho sense pausa. M’ha resultat tant o més sorprenent que l’anterior novel·la de l’Anna Carreras “L’ull de l’escarabat” també publicada per Llibres del Delicte.

Continua llegint →

– 206 – Voltar per la Literatura – EL CHICO DE LAS BOBINAS de Pere Cervantes (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 024) – 2020.06.03

Deixa un comentari

EL CHICO DE LAS BOBINAS de Pere Cervantes (temp. 19/20 – llibre nº 024)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

Un llibre on es fusionen elements de novel·la històrica, gènere negre i espionatge. Una excel·lent novel·la que retrata l’atmosfera que es respirava a la Barcelona de la postguerra.

“EL CHICO DE LAS BOBINAS” de Pere Cervantes ens parla d’una Barcelona on es respira pobresa, gana i por, molta por.

Por a la repressió franquista, por a la brigada politicosocial i por al teu propi veí. És l’any 1945 i coneixem en Nil Roig, un noi de tretze anys que passa el dia transportant, amb la seva bicicleta, bobines de pel·lícules d’un cinema a un altre, i col·laborant d’aquesta manera en l’economia familiar que depèn únicament de la seva mare, Soledad.

Testimoni d’un assassinat a la porteria de casa seva, el moribund li fa entrega d’un cromo d’un actor de l’època i en fer-ho pronuncia el nom del seu pare, David, un maqui fugit a França l’any 1939. Aquest cromo serà objecte de desig d’un ex-comandant de la Gestapo i d’un policia sense escrúpols de la comissaria de Via Laietana.

En Nil té una passió, el cinema. “EL CHICO DE LAS BOBINAS” desenvolupa una història que ret homenatge a les sales de cinema que es van convertir en una via d’escapament per als grans i per als nens suposava somiar amb allò que mai podrien tenir. En sortir de les sales de cinema, al carrer, tot continuava igual. I és també un homenatge a les dones que, soles, lluitaven per sobreviure i reconstruir una societat trencada.

Continua llegint →

– 199 – Voltar per la Literatura – SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 023) – 2020.05.22

Deixa un comentari

SOLDADETS DE PLOM de Josep Torrent (temp. 19/20 – llibre nº 023)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

“SOLDADETS DE PLOM” és més que una novel·la, és una reflexió sobre el paper de l’exèrcit espanyol a l’Afganistan i sobre les motivacions que poden induir a qualsevol jove a formar part d’aquest cos. Una novel·la crítica amb tots els interessos econòmics i estratègics creats al voltant de les guerres.

La Isabel és una noia jove de comarques que no té feina ni expectatives de tenir-ne i veu en l’exèrcit la possibilitat d’un sou fix. El que no espera és que serà enviada a l’Afganistan en “missió humanitària” per un període de quatre mesos i mig.

La Isabel no està preparada per viure en un clima bèl·lic, permanentment armada i en tensió, morta de por, en una missió que no entén, i envoltada de franctiradors. Les experiències que viurà un cop allà, faran que torni totalment canviada, psicològicament alterada i abocada a l’alcoholisme i l’autodestrucció.

Un llibre dur que deixa entreveure la manipulació dels governs envers uns soldats escassament preparats, vulnerables i febles als quals utilitzen com els soldadets de plom que els nens mouen i fan anar en escenaris bèl·lics imaginaris.

Una novel·la colpidora que ens dóna una pinzellada dels interessos no humanitaris com la droga, la venda d’armament, el petroli…. que hi ha al darrere de les anomenades “missions humanitàries”.

Una lectura que ens obliga a fer-nos preguntes i a qüestionar decisions governamentals encaminades a ajudar gent que no necessita la nostra ajuda amb tancs i armament militar.

Aquesta novel·la va ser publicada per l’Editorial Llibres del Delicte dins de la seva col·lecció DeLite de la que també formen part “Camins sense retorn” de Josep Masanés i “Entre dos fills” de Maria Vilanova.

Josep Torrent i Alabau va néixer a Bellcaire d’Empordà el 1956. Va començar escrivint llibres per infants i joves, sovint amb un component històric. Durant anys va ser cap de la policia d’Olot fet que li va permetre dotar de realisme les seves novel·les policíaques.

Entre d’altres novel·les ha publicat “La mirora mata els dimarts” (2008), “La sang és més dolça que la mel” (2014) Premi Memorial Agustí Vehí, “La noia que fa vint mesos que és a la presó” (2015), “996” (2016). Va escriure el guió de la pel·lícula “1212 any de la Croada” rodada a Besalú i Girona.

———————————————–

Títol: SOLDADETS DE PLOM

Autor: Josep Torrent

Editorial: Llibres del Delicte – Col.lecció: DeLite – Data de publicació: Febrer 2016

Pàgines: 267 – idioma: català

– 196 – Voltar per la Literatura – LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 022) – 2020.05.16

Deixa un comentari

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS d’André Brugiroux (temp. 19/20 – llibre nº 022)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El dia de Sant Jordi del 2019 vam ensopegar amb una petita tauleta, a la Rambla Catalunya, on dos viatgers venien els seus llibres, i no vam poder estar de comprar-los. Un dels llibres va ser LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS del francès André Brugiroux qui ens ho va dedicar i ens va explicar que hi havia emprat la seva vida a recórrer el món.

Un somni per a moltes persones que, com a nosaltres, ens agrada viatjar i conèixer el món.

Després ens hem assabentat que Andrè Brugiroux és considerat, per molts, el viatger més important del segle XX, el Marco Polo dels nostres temps.

En aquest llibre l’autor ens explica com va abandonar França amb disset anys per a llançar-se en una èpica odissea al voltant del món, que haurà de portar-li durant divuit anys a alguns dels paratges més remots de la terra, recorrent en autoestop 400.000 km i 135 països amb 1 dòlar al dia.

L’any 1955 va iniciar la seva primera volta al món en autoestop. Després de divuit anys de viatge, quan ell ja en tenia 35, es va veure obligat a tornar a París patint una disenteria que l’havia deixat amb 52 quilos de pes.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS recull moltes de les seves experiències d’aquells divuit anys de viatge.

Després de la seva recuperació va començar el que ell anomena la segona etapa de la seva vida de viatger, fent sortides des de França amb una durada de set o vuit mesos. Això ho va fer sempre fins a l’any 2005. “En la meva vida no he fet res fora d’això. He pres una vida sabàtica“.

Les seves aventures són innombrables. És així com va viure amb una comunitat hippie a San Francisco en els setanta i va passar una temporada amb els ‘talladors de caps’ a Borneo. Va viatjar per un Vietnam estripat per la Guerra, passant pels temples budistes de Bangkok.

Fent dit ha recorregut la distància que existeix entre la Terra i la lluna. Però no sempre va ser fàcil, va fregar la mort en algunes ocasions, va ser deportat, el van robar i va ser empresonat en diferents països, com a Bolívia on va ser pres per un revolucionari del Che Guevara.

Va emmalaltir i va passar gana, va patir un fred extrem a Alaska (-45 graus) i una calor abrusadora a Austràlia (+65 graus). Va utilitzar 1.978 mitjans de transport, sempre en autoestop, i en els divuit anys de viatge només va pagar una nit d’hotel a Moscou. Va fer servir sis passaports i va tramitar, sobre el terreny, una gran quantitat de visats.

Un llibre ple d’anècdotes que ens descobreix una persona optimista, que malgrat totes les experiències viscudes continua transmetent una enorme felicitat i la convicció de què la pau en el món és possible.

Un llibre que primer va llegir l’Imma i li va agradar força. Va recomanar la seva lectura a en Miquel, ja que estava segura que l’apassionaria …. i efectivament ell després se l’ha llegit amb fruïció i l’ha atrapat de totes totes.

“Fer la volta al món” sense dates de tornada, sempre ha estat un somni que en Miquel ha tingut i que segurament mai podrà realitzar. La lectura d’aquest llibre en part ens ha cobert aquesta necessitat, malgrat que nosaltres seríem incapaços de viatjar d’aquesta manera tan precària i encara menys a la nostra edat.

André Brugiroux va néixer l’onze de novembre del 1937 a Villeneuve-Saint-Georges. Els seus primers records són els associats a la segona Guerra mundial.

És practicant del bahaisme, una religió monoteista seguidora del profeta Bahá’u ‘lláh (1817-1892), a qui consideren la manifestació de Déu a la nostra època. Una religió basada en els principis de la unitat de Déu, la unitat de la humanitat i la unitat de les religions.

André Brugiroux ha difós aquests principis per tot el planeta.

LA TIERRA ES UN SOLO PAÍS és el títol del seu primer llibre com així també el de la seva pel·lícula, és la conclusió i la idea principal del seu primer viatge que va durar divuit anys (de 1955 a 1973) sense retornar a la seva llar fins a la seva finalització.

———————————————

Títol original: La terre n’est qu’un seul pays

Autor: André Brugiroux – Traductor al castellà: Carlos Rémi Labarías Gagnière

Editorial: Alcalá Grupo Editorial

Data de publicació: Octubre 2016 (original publicat el 1975)

Pàgines: 386 – idioma: castellà

– 185 – Voltar per la Literatura – OFF THE RECORD de Xavier Gual (🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 021) – 2020.04.29

Deixa un comentari

OFF THE RECORD de Xavier Gual (temp. 19/20 – llibre nº 021)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

El dia de Sant Jordi, vaig dedicar-ho a llegir un dels primers llibres publicats per l’editorial Llibres del Delicte, OFF THE RECORD d’en Xavier Gual.

Una trama que comença amb la sobtada mort del regidor d’urbanisme de Sant Martí, en Ramon Camprodon, quan està a punt de començar una roda de premsa explicant els motius que l’han portat a dimitir del seu càrrec.

A la roda de premsa l’Anabel Rodríguez, una jove periodista local, observa des de primera línia la mort del regidor i la desaparició, quasi immediata, de la carpeta que ell duia a les mans amb el seu discurs. Aquest fet la porta, sense buscar-ho, a descobrir una trama urbanística en la qual estan implicats diversos empresaris i polítics del poble.

En paraules del seu autor, la novel·la respon a la necessitat d’explicar les meves sensacions i anècdotes com a periodista en una època, la de principis del 2000, en què la bombolla immobiliària encara s’estava inflant i els diners circulaven en abundància pels ajuntaments.

La jove periodista prioritza la seva carrera professional i el seu anhel d’honestedat malgrat les amenaces, les persecucions o fins i tot anteposant-lo a la seva salut i a la seva relació de parella que trontolla per les exigències autoimposades per ella mateixa. L’Òscar, professor de secundària, no acaba d’assumir el compromís de l’Anabel amb la seva carrera, fet que els dificulta parlar de plans de futur.

Continua llegint →