Arxiu de la categoria: Teatre Musical

– 371 – Roda de premsa – NO CAL ANAR A L’HAVANA – La Gleva teatre – 2019.07.18 (temp. 18/19 – RdP 076)

RdP – NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 – RdP nº 076)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Entre Grec i Grec, vam poder encabir aquest passat dijous 18 de juliol, la roda de premsa i el passi de gràfics de l’espectacle NO CAL ANAR A L’HAVANA de Marc Artigau, que va tenir lloc a la petita sala de teatre La Gleva, situada al barri de “el Putxet i el Farró”, molt a prop de casa nostra. Una proposta que estarà en cartell fins al pròxim 4 d’agost.

NO CAL ANAR A L’HAVANA és un espectacle d’havaneres nascut de la idea de la Cristina Arenas i que està dirigit per Joan Maria Segura Bernadas. Cristina Arenas, una nit en una cala petita amb poca gent, estava escoltant un grup d’havaneres, envoltada d’un grup de bons amics; en aquell moment va pensar “la felicitat plena serà quelcom semblant a això“… i va pensar que perquè no …. intentar transportar aquelles sensacions viscudes, al món de les Arts Escèniques, afegint a les havaneres una dramatúrgia adient.

Marc Artigau, va assolir el repte de crear una dramatúrgia per aquesta idea. Un dels millors dramaturgs de casa nostre, que no descansa ni un moment … Aquesta setmana ha estrenat  ni més ni meys que 3 espectacles: “Càsting Giulietta” com a dramaturg al teatre Lliure, La tienda de los horrores (vegeu la nostra ressenya) … com a traductor i adaptador, al Teatre Grec … i aquest passat divendres va estrenar aquesta … NO CAL ANAR A L’HAVANA, a la petita sala de La Gleva.

A la roda de premsa hi són presents  Marc Artigau, Joan Maria SeguraMiquel MalirachCristina Arenas, Josep Sobrevals i Bárbara Granados.

Un espectacle que pretén ser un homenatge a les cançons dels nostres avis i de forma molt especial a l’havanera. Vol donar a conèixer aquests versos i el seu origen. L’havanera, originària de Cuba al segle XIX és la barreja del ritme cubà i la música africana. Va arribar a Catalunya de la mà de la sarsuela i ha mantingut sempre lligams molt estrets amb la nostra cultura.

Continua llegint

– 370 – GREC2019 – T. Musical – LA TIENDA DE LOS HORRORES – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.19 (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)

GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical  LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.

Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.

Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.

LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.

Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.

En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.

Continua llegint

– 350 – GREC2019 – Teatre Musical – LES FERES DE SHAKESPEARE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal – 2019.07.06 (temp. 18/19 – RdP 069 i espectacle nº 270)

GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp.  nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.

El 27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.

També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.

El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.

Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …

També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …

——————————————–

Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.

Continua llegint

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– 334 – Teatre – IMPARABLES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2019.06.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

IMPARABLES (temp. 18/19 – espectacle nº 249)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al mes de desembre de l’any passat va tenir lloc la roda de premsa (vegeu l’enllaç) de presentació d’IMPARABLES, la proposta musical protagonitzada pel quartet Mèlt amb la narració dramatitzada, direcció i interpretació d’Òscar Orbezo. No vam poder anar a El Molino on es va estrenar, i fins ara, al mes de juny, no hem pogut anar a veure l’espectacle al Teatre Poliorama.

Una proposta descrita com un viatge en el temps i la música, on el punt de partida són els Cors de Clavé i a partir d’allà viurem, d’entre altres èpoques, els cabarets de Barcelona dels anys 20, la Catalunya republicana, la Guerra Civil, la vaga de tramvies, el consultori de l’Elena Francis, la visita dels Beatles, la Nova Cançó, el 23-F, els Jocs Olímpics de Barcelona….

Els darrers 100 anys d’història de Catalunya en 16 cançons.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que inclou 16 cançons arranjades per 15 compositors diferents:  Michèle Alderete, Josep Baucells, Joan-Pau Chaves, Sebastià Gris, Bernardo Latini, Dani López, Josep Ollé, Xavier Pastrana, Xavier Puig, Pepa Roldán, Xavier Sans, Gerard Sesé, Arnau Tordera, Josep Vila i Paco Viciana. Totes les cançons interpretades a Capella, sense cap música enllaunada i una posada en escena amb un caràcter de Musical. Només una guitarra i un cajón apareixen a dues de les cançons.

El Quartet Mèlt és un grup vocal jove format a Sabadell l’any 2012, integrat per quatre cantants procedents de diferents indrets de Catalunya units pel món del cant coral català. Ells són la soprano Magalí Sare (Bellaterra), la contralt Ariadna Olivé (Barcelona), el tenor Eloi Fort (Tarragona) i el baríton Oriol Quintana (Sabadell).​ En aquesta ocasió, Carolina Alabau ha substituït a la Magalí Sare.

La popularitat del grup es va veure impulsada l’any 2015, gràcies a la seva participació en la tercera temporada del concurs musical de TV3 “Oh happy day”, de la qual es van proclamar guanyadors. Al desembre del mateix any van col·laborar en el disc de la Marató i l’abril de 2016 van publicar el seu primer disc “Maletes” on recullen peces treballades al llarg de la seva trajectòria. El novembre de 2017 van publicar el seu segon disc “Xarrampim!” dedicat a les nadales.

Continua llegint

– 333 – Concert – GERÓNIMO RAUCH (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.06.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 248)

GERÓNIMO RAUCH (temp. 18/19 – espectacle nº 248)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres al Onyric Teatre Condal vam gaudir d’un concert “de reclinatori” amb Gerónimo Rauch que va estar acompanyat al piano per Sergi Cuesta.

Gerónimo Rauch és un cantant i actor nascut a Buenos Aires l’11 de febrer del 1978. Es va donar a conèixer a Espanya amb la seva interpretació de Jesús a Jesucristo Superstar, el paper femení de Mary Sunshine a “Chicago” i més tard interpretant a Jean Valjean a “Les Miserables“.

Nosaltres  a Gerónimo el vam poder veure en el paper de Jean Valjean al Teatro Lope de Vega a Madrid el març de 2011  (veure ressenya) i al Barcelona Teatre Musical (veure ressenya)… (potser un dels teatres més desaprofitats del món !!!!) l’octubre del mateix any.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El desembre del 2017 va interpretar a Joe Gillis en “Sunset Boulevard”.

Al West End londinenc va interpretar també a Jean Valjean a “Les Miserables”, i el fantasma a “The Phantom of the Opera”.

Al febrer d’aquest any s’ha incorporat al musical “El Médico” com a protagonista, en el paper de Rob J. Cole, al Teatro Nuevo Apolo de Madrid.

A l’espectacle de divendres GERÓNIMO RAUCH EN CONCERT, va cantar els grans èxits que ha interpretat a escenaris d’arreu del món.

Amb una carrera internacional en l’àmbit discogràfic, Gerónimo ha editat dos discos sota el segell de Sony Music. A finals del 2018 va ser llançat el seu últim treball discogràfic “Porque yo te amo” produït per Humberto Gatica i amb col.laboracions amb Carlos Rivera i Natalia Jimenez.

Continua llegint

– 303 – Roda de premsa LA LLAMADA – Teatre Poliorama – 2019.06.05 (temp. 18/19 – RdP 051)

LA LLAMADA (temp. 18/19 – RdP nº 051)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres 6 de juny, vaig assistir a una nova roda de premsa al Teatre Poliorama, per presentar el musical LA LLAMADA, que després de 6 temporades al teatre Lara de Madrid, inicia una gira per l’estat espanyol i que arribarà a Barcelona del 12 al 29 de setembre.

Es tracta d’un fenomen teatral que ha conquerit ja a més de 800.000 espectadors i que ja es va poder veure a Barcelona en dues úniques representacions a la Sala Barts l’any 2014. Un Musical original de Javier Calvo i Javier Ambrossi, que en un moment de la seva vida en què es trobaven una mica perduts i sense un futur massa clar, van apostar per escriure-la i fer-ho a les nits després de sortir de treballar de matinada d’un bar de copes on treballaven.

Van aconseguir que els programessin un cop per setmana al Teatre Lara, en un espai adjacent a la sala principal, gairebé com si fos un mena d’experiment; va tenir força èxit, i aquesta sessió es va anant incrementant a 2, 3, 4 i fins a 5 cops per setmana, fins que l’èxit va ser imparable, i va passar a representar-se a la sala principal del Teatre. Des de llavors, ara farà 6 anys, aquesta producció s’ha pogut veure fins i tot fora d’Espanya. A la roda de premsa els “Javiers” recorden una representació mig clandestina que van aconseguir fer a Moscou.

LA LLAMADA“, és un musical sobre la fe, l’amistat, el primer amor, l’electro-llatí i Whitney Houston, que intentarà portar a l’espectador “directament al cel”. Tot això de la mà de Nerea Rodríguez, Andrea Guasch, Angy Fernández, Lucía Gil, Erika Bleda, Alicia Orozco i Paco Arrojo…. amb una banda de rock en directe i cançons originals.

Continua llegint