Arxiu d'etiquetes: Carme Elias

– Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 268)

TEMPS SALVATGE (temp. 17/18 – espec. nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres, 8 dies després de l’operació, per fi l’Imma es va atrevir a sortir de casa i amb el cotxe i l’ajut de les crosses ens vàrem apropar al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir d’aquesta magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC.

Un gran muntatge que parteix d’un text excel·lent.

Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”.

Fotografia de May Zircus

Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns vers els altres.

TEMPS SALVATGE ens situa en una comunitat de veïns que viu atemorida per unes pintades amenaçadores. La Ivana, extraordinària Laia Manzanares, una jove de 17 anys que acaba d’arribar a la comunitat, enrareix la convivència d’unes persones que necessiten fabricar un enemic exterior per enfrontar-se a les seves pors més intimes.

Una noia que els hi pregunta una vegada i una altra Aquest és un lloc bonic per viure ?

Com indica el mateix autor en el programa de mà, els protagonistes creuen haver conquerit un espai bonic per viure, i només l’arribada d’algú nou o els immigrants que travessen el bosc amb la voluntat de quedar-s’hi, pot qüestionar si aquesta és una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida.

Continua llegint

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

RICARD III

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.  L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint

– Teatre – AL GALOP (***) – Teatre Akadèmia – 01/10/2014

algalopAbans de vacances ja en teníem ganes de veure aquesta proposta, AL GALOP,  però per motius d’agenda vàrem perdre l’oportunitat de fer-ho. Fa unes setmanes l’han tornat a reposar per la bona acollida que va tenir i en el mateix teatre Akadèmia; gairebé ens la tornem a perdre, ja que aquest cap de setmana es representen les ultimes funcions.

A galop ens proposa reviure els records de la vida de Diana Vreeland, columnista i editora de la secció de moda de revistes com Harper’s Bazaar i Vogue, en la qual ella mateixa se’ns ofereix com cicerone narratiu.

L’obra dóna inici amb el retorn de la protagonista d’un llarg viatge per Europa, després d’haver estat acomiadada com a redactora en cap de la revista Vogue. Diana està preparant un important sopar amb amics i coneguts per a aquesta mateixa nit, en la qual vol donar una última empenta a la seva carrera professional. Tot i això aprofita una estona, per compartir una mica de temps amb els espectadors a la sala del seu pis a Nova York, i ens explica una mica la seva vida, quan aquesta està abocada a una decadència, que ella no vol acceptar de cap de les maneres.

Un cop l’hem vista, potser el text és el que menys ens ha aportat de tot plegat, ja que tracta temes que ens cauen molt lluny del nostre entorn i de la nostra classe social. És interessant des del punt de vista que et deixa penetrar una mica en mons desconeguts de luxe extrem, de moda, de sofisticació, en una època passada i llunyana. Crec però, que té quelcom especial que t’atrau, perquè veus un esser humà que desesperadament vol aparentar pertànyer encara a una classe social a la qual econòmicament està abocada a sortir ràpidament, ja que ha entrat de ple a la seva decadència laboral, social, econòmica i física. A la fi, és una persona com tothom, a la que abandonen fins i tot els “amics” més propers.

Al Galop - Teatre Akademia

Però així i tot ens va agradar força la producció en el seu conjunt, començant per la direcció molt encertada de Guido Torlonia, que també l’ha dirigida a molts teatres d’Europa ja fa uns quants anys.

Continua llegint