Arxiu d'etiquetes: Joel Joan

– 338 – GREC2019 – Teatre – NENES I NENS (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.06.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 259)

GREC2019 – NENES I NENS (temp. 18/19 – espectacle nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la roda de premsa de fa un parell de setmanes (veure la ressenya), ja vam intuir que aquesta proposta de NENES I NENS era un punt fort d’aquesta edició del Festival GREC. Aquest dijous vam poder assistir a la seva estrena a La Villarroel.

Es tracta d’un text “brutal” en forma de monòleg escrit per Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Dirigida per Joel Joan es pot veure a La Villarroel dins del GREC 2019 Festival fins al 7 de juliol.

NENES I NENS qüestiona l’equilibri de poder entree els sexes i aconsegueix fer trontollar les nostres conviccions.

Ella és una dona emprenedora, valenta, que no acota el cap davant les adversitats. Està casada amb un paio espavilat amb qui ha acabat tenint dos fills. La gran vol jugar a arquitectes i construeix edificis de fang, son germà els bombardeja perquè “s’hi han amagat els terroristes”. Ser una bona mare pot resultar frustrant. Ser una dona emprenedora, també. Però el més frustrant de tot és descobrir, massa tard, que l’home de qui et vas enamorar és l’home equivocat.

“Girls&Boys” es va estrenar el febrer del 2018 al Royal Court Theatre de Londres, amb direcció de Lindsay Turner i interpretada per Carey Mulligan (El Gran Gatsby o Drive). Un text de l’escriptor i productor anglès Dennis Kelly (1970) i que ha estat traduït per Carme Camacho i Neus Bonilla.

En paraules de Joel Joan “NENES I NENS” és un text sense filtres. Sense metàfores. Sense concessions. Un cop de puny al masclisme invisible, latent i corrosiu que no desapareix de les nostres societats i que de tant en tant es mostra amb tota la seva cruesa.

Hem vist una Anna Sahun diferent de la que coneixíem fins ara als escenaris o a la televisió; una interpretació que ens ha descobert una actriu amb una gran capacitat de comunicació i que ens ha sabut fer riure, ens ha fet patir i ens ha commogut a mesura que anava desgranant la seva història. Amb una gran naturalitat, el seu monòleg semblava espontani, com si ho anés dient a mesura que ho anava pensant, com si al darrere no hi haguera hores i hores de feina. Una interpretació senzillament sensacional.

Continua llegint →

– 322 – Roda de premsa – NENES I NENS – La Villarroel – 2018.06.14 (temp. 18/19 – RdP 059)

Deixa un comentari

NENES I NENS (temp. 18/19 – RdP nº 059)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

El passat divendres, immediatament després de la roda de premsa de “Temporada Alta”, molt a prop d’allà, a La Villarroel es va presentar un dels espectacles del GREC Festival de Barcelona; es tracta de NENES I NENS, una proposta que es podrà veure a partir del dia 26 de juny en aquesta mateixa sala.

Es tracta d’un monòleg sense filtres de Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal i com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Serà la primera vegada que l’Anna Sahun actua a La Villarroel i que Joel Joan la dirigeix en teatre.

La proposta està dirigida per Joel Joan, qui ha dit de l’obra que “És un repte. Per a tothom. Per l’actriu que l’interpreta, sens dubte, però per a l’espectador que l’hagi de veure, també“. La veritat és que a aquesta presentació no han volgut explicar gairebé res més que el que explica el programa de mà explica:

Un text colpidor, que li van fer arribar a en Cesc Casadesús, les traductores del text (Carmen Camacho i Neus Bonilla); en quant va acabar de llegir-lo, força impressionat, va decidir fer un forat a la programació del Festival Grec, per incloure-la, malgrat que la programació ja la tenia tancada.

Continua llegint →

– 100 – Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 2018.12.04 (temp. 18/19 – espectacle. nº 078)

1 resposta

ESCAPE ROOM (temp. 18/19 – espec. nº 078)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 4 de desembre, un Teatre Goya que feia goig, ple fins dalt de tot, per veure ESCAPE ROOM la comèdia de terror escrita i dirigida per Joel Joan i Hèctor Claramunt.

Una proposta que busca divertir a l’espectador amb un tipus d’humor àcid que es riu de nosaltres mateixos i de la nostra actualitat política. Però no és només un divertiment, segons Joel Joan, ESCAPE ROOM vol deixar evident que les mentides, en general, fan mal i no serveixen per res. Que la veritat sempre ajuda per dolorosa que aquesta pugui ser.

Una obra on se’n riuen de gairebé tot: del feminisme, de la radicalitat de la CUP, dels afiliats al PSC, de l’independentisme, dels símbols ideològics, de les relacions de parella, de la impuntualitat com a norma, del cinema d’autor, de l’ego dels actors, de las “super-illes de BCN” ….. una proposta on els quatre personatges són portats a una situació límit que els obliga a treure’s la mascara social que porten incorporada. On també es posa a prova la seva amistat i les seves relacions de parella.

Fotografies de David Ruano

I precisament perquè s’apropa molt a la realitat de la societat en què vivim, la proposta la sentim molt propera; entre riure i riure ens adonem que alguna d’aquestes riallades venen provocades perquè en més d’una ocasió ens veiem reflectits com si l’escenari fos un mirall.

Dos amics de tota la vida queden per fer un “escape room” amb les seves parelles al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat… Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.

Edu (Joel Joan) és l’amic que proposa el joc a la seva nova i jove parella, Marina (Paula Vives) i als seus amics de tota la vida, Rai (Oriol Vila) i Vicky (Àgata Roca). Un cinquè i inquietant personatge, el doctor Mengele, apareix en pantalla, interpretat per Ferran Carvajal.

Continua llegint →

– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

2 respostes

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

Continua llegint →

– Teatre (288) – RICARD III (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 24.05.2017

Deixa un comentari

RICARD III –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja ho havíem intuït a la roda de premsa i ens ho havien dit els que ja l’havien vist, Ricard III es Lluís Homar, un “monstre” dalt l’escenari que dóna vida a un altre monstre, a una persona que es defineix ella mateixa com a dolenta.

Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals. L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Albertí ens presenta Ricard III com un home ferit, que com a reacció a la seva condició física i al rebuig que ha sentit des de petit, treu la fúria i la violència per aconseguir arribar al poder. Ens presenta la dualitat entre el dolor humà i la utilització dels mecanismes de poder per apaivagar-lo i que provoquen més dolor. En paraules de l’actor protagonista: Ricard III neix malvat o el fan actuar així les circumstàncies?

Amb la complicitat del seu cosí Buckingham (no ens ha convençut la interpretació de Joel Joan) ordeix una estratègia per arribar al poder i que sigui el mateix poble qui li demani que es converteixi en el rei d’Anglaterra. En aquesta escena Lluís Homar que aparentment està pregant, està situat en un plànol per damunt (a sobre de l’estructura metàl·lica) del seu cosí i dels membres del poble que li demanen que accepti ser rei.

Continua llegint →

– Teatre – EL PROFESOR BERNHARDI (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 19/02/2016

Deixa un comentari

Gairebé dues setmanes després d’assistir a la roda de premsa (enllaç d’aquella crònica), on es va presentar aquesta producció, els voltaires ens apropem de nou al TNC per poder-la gaudir; 13 actors i 1 actriu omplen la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb el text d’Arthur Schnitzler de la mà de Xavier Albertí. Un institut mèdic i el món polític interaccionen de tal forma que les decisions que es prenen en un afecten les decisions de l’altre.

EL PROFESSOR BERNHARDI - TNC 1

Lluis Homar és el professor Bernhardi, dirigeix un prestigiós hospital universitari a Viena i pren una ferma decisió, negar l’entrada a un sacerdot per administrar l’extremunció a una jove pacient que morirà de septicèmia provocada per un avortament clandestí. El metge defensa la seva postura tot dient que la pacient creu que se’n sortirà i no és conscient del final; la presència del capellà li desvetllaria la mort inevitable i li provocaria una angoixa evitable.

El capellà, Albert Prat, denuncia aquesta actitud contrària a la religió catòlica, i la condició de jueu del professor porta el conflicte al Parlament on el ministre de Culte i Educació, Manel Barceló, amic del professor, hi haurà de prendre decisions.

Continua llegint →

– GREC2015 – Teatre – AMOR i SHAKESPEARE (🐌🐌🐌 ) – Teatre Grec – 17/07/2015

Deixa un comentari

Una interessant i a la vegada arriscada aposta teatral per part del Dramaturg Guillem-Jordi Graells, que ha realitzat una adaptació força agosarada, intentant posar en un mateix argument i sàviament barrejats diversos personatges de les obres de William Shakespeare per parlar de les diferents visions de l’amor.

Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’Els dos cavallers de Verona; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de Molt soroll per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames de Treballs d’amor perduts.

Es tracta de parelles d’amants, que Shakespeare va utilitzar en moltes de les seves principals obres i que suposo que el tàndem Guillem-Jordi Graells i el director de l’espectacle Josep Maria Mestres l’han volgut retre un homenatge en celebrar-se l’any passat el 450 aniversari del seu naixement.

No s’han estat de res i el muntatge és realment magnífic, amb una posada en escena espectacular, amb música en directe interpretada per Núria Andorrà utilitzant multitud d’instruments.

Però sobretot han aconseguit reunir a escena un planter d’actors del milloret de casa nostra i a més a més en algunes escenes els han fet cantar; veure les interpretacions d’Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda….. en la mateixa producció, és tot un luxe i la veritat és que en comptadíssimes ocasions s’aconsegueix reunir tantes primeres figures.

Malgrat tot el que he comentat, i segurament per raons únicament personals, l’estil que se li ha volgut donar a l’obra, amb una visió de comèdia esbojarrada, buscant que el públic s’ho passi bé, ha fet que no ens acabes de fer el pes.

Laura Aubert reconec que fa un gran esforç a l’interpretat molts personatges en una actuació realment esgotadora, però crec que l’han encasellat massa en aquests tipus de paper tipus Clown i la veritat és que m’agradaria moltíssim que li donessin l’oportunitat d’interpretar personatges en els quals pugui demostrar que també és una gran actriu en papers dramàtics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crec que tots els actors van estar al 100%, però voldria comentar que em va sorprendre molt favorablement el retorn de Joel Joan als escenaris i les magnífiques actuacions d’Àlex Casanovas i Jordi Boixaderas; també la nostra sempre admirada Rosa Renom, va donar tot i mes a escena i malauradament aquesta vegada inclús va patir un accident…. una caiguda que vàrem viure en directe en una de les últimes escenes de la representació del passat divendres; l’escena la va acabar com va poder, tot subjectant-se una de les mans amb l’altre i absolutament pàl·lida pel dolor. Es va poder acabar la representació, però ella no va poder tornar a aparèixer a les darreres escenes ni tampoc en els aplaudiments.

Coneixem força bé les obres de William Shakespeare i la veritat és que hem gaudit de valent i força sovint amb moltes d’elles; la barreja dels personatges de tres de les seves obres, ho valorem positivament, encara que com ja he comentat al principi, la visió en clau de comèdia l’hem trobat massa forçada i no ens ha acabat de fer el pes. La nostra valoració es basa en aquesta sensació de què l’hem trobat massa esbojarrada…. i aquesta visió ens l’ha espatllat una mica, encara que hem de reconèixer que ens ha agradat en conjunt, especialment per la posada en escena, el vestuari i les magnífiques interpretacions.

Autoria: William Shakespeare

Traducció: Joan Sellent // Dramatúrgia: Guillem-Jordi Graells //Direcció: Josep Maria Mestres

Intèrprets: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda

Direcció musical: Jordi Domènech // Interpretació musical: Núria Andorrà // Espai escènic: Pep Duran // Vestuari: Maria Araujo // Caracterització: Toni Santos // Moviment: Montse Colomé // Il·luminació: Kiko Planas // Ajudant de direcció: Ota Vallés

Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i Anexa.

– Teatre – EL NOM (***) – Teatre Goya – 06/12/2012

7 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

El teatre per nosaltres es gairebé un vici del que no ens podem estar. El dia 6 és encara festiu (esperem que ben aviat ho celebrem en un altre data) i no ens podíem estar sense una bona sessió “teatraire”.

El NOM 123

Ja fa moltes setmanes que “EL NOM” l’havien estrenat al Teatre Goya, però l’Imma i jo no ens posàvem gaire d’acord en anar-hi, ja que creiem que era un producte exclusivament comercial i les critiques llegides no ens aclarien si era una cosa o un altre. Aprofitant una oferta del TresC, ens varem arriscar.

La sorpresa és que ens ha agradat força als dos, perquè encara que és tracta d’una comèdia al us per passar una bona estona divertida, en aquesta ocasió s’aprofundeix realment amb les relacions humanes on les veritats s’amaguen per tal de no fer mal als altres. Tots tenim els nostres secrets i davant dels altres, sempre ensenyem la cara mes amable, amagant els nostres defectes, les nostres manies, les nostres dèries….. però arriba el dia que la mascara cau per la causa mes insignificant, i llavors esclata la veritat crua davant la cara de les persones amb les convivim i això pot fer canviar tot de dalt a baix.

El NOM 124

Continua llegint →